Com cada setmana al matí de Tarragona Ràdio
ens curem en salut en aquest espai setmanal
dels dimecres que fem amb la xarxa social i sanitària
de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.
Cada setmana amb un convidat
que és el que ens serveix de conductor del programa,
que és el doctor Josep Mercader,
el director assistencial de la xarxa.
Doctor Mercader, bon dia.
Hola, bon dia.
I com cada setmana ve acompanyat,
en aquest cas de la doctora Fernanda Bodí.
Ell és cap de la UCI, de la unitat de cures intensives,
i també presidenta del comitè de bioètica assistencial
de la xarxa de Santa Tecla.
Doctora Bodí, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Avui, doctor Mercader, parlarem de bioètica?
Avui parlarem de bioètica amb la doctora Bodí,
que és la presidenta del comitè de bioètica de la xarxa.
I, bueno, potser és un tema que és poc habitual,
però jo crec que també val la pena que els oients
sàpiguen el que és la bioètica
i coneguin que a la xarxa tenim aquest òrgan
que d'alguna manera està creat per ajudar
a una millor atenció al pacient.
Doncs, com que segurament és això,
un tema poc conegut pel gran públic,
allò farem preguntes bàsiques de principiants a la doctora Bodí.
Primer, què és la bioètica?
Com la podríem definir?
Doncs és la ciència que estudia l'ètica
en els diferents àmbits,
en el mèdic, en les diferents tecnologies,
a nivell sociològic, pot abarcar moltes coses.
La ètica seria, diguéssim, la que estudia tot això,
parlem d'ètica, parlem de moral,
la moral seria la individual de cadascú,
seria la ètica privada de cadascú.
En canvi, la ètica és la que mira de generalitzar tot això,
de veure totes les ètiques, totes les morals.
Aleshores, vostè és la presidenta
del Comitè de Bioètica Assistencial de la xarxa.
Primer, des de quan està creat aquest comitè?
Doncs aquest comitè el vam crear el 2008,
a mitjans del 2008,
i el formen, doncs, 22 membres.
És important, però, un comitè de bioètica
que sigui multidisciplinar,
que l'abarqui molta gent,
molt tipus de gent de la que treballa en l'hospital.
N'hi ha un terç que són metges,
un terç que són infermeria, auxiliars,
i un altre terç que són administratius,
gent amb problemes que treballen en la societat,
treballadors socials, advocats, com no,
perquè ens puguin ajudar
en els problemes legals que s'hi puguem trobar.
Funciona des del 2008.
I aleshores, quins són els seus objectius,
o quines funcions,
o quina és també la mecànica de les trobades?
Es reuneixen quan tenen un cas en concret?
Es reuneixen de manera periòdica,
en fi, per decidir temes més generals?
Com funcionen?
Es reuneixen, com a mínim, quatre vegades a l'any,
amb sessions ordinàries,
més totes les sessions extraordinàries
que ens puguem trobar.
Què més m'has preguntat?
Objectius o funcions.
Som un òrgan consultiu,
primer que res.
Consultiu, assessor,
de tots els professionals de la xarxa,
tant a nivell d'hospitalari com a nivell de primària.
I no sols dels professionals,
sinó també dels usuaris i de les institucions
que s'hi puguin trobar.
Les seves funcions,
sobretot,
apoiar els drets dels pacients,
fer protocols per les coses
que més habitualment se trobem
en els programes de bioètica,
tindre-los establerts perquè el professional
o l'usuari pugui accedir a ells
i veure què és el que ha de fer.
I potser no cal que vingui a consultar-los a nosaltres,
perquè si hi ha vist els protocols
i què és el que s'ha de fer,
doncs no caldrà.
Quan s'haurien un problema,
doncs es pot vindre a consultar
i es pot presentar aquest cas,
totes les vessants que hi hagi,
i nosaltres li donarem una resposta,
una resposta a què creiem
que èticament s'hauria de fer.
Com dic, és consultiu i és assessor.
No és obligatori fer el que diu el comitè de bioètica,
però està clar que si el comitè de bioètica
t'ha dit el què,
suposo que seguirà aquestes pautes.
I clar, si la persona que sigui
ha recorregut el comitè
és perquè realment el que vol
és un assessorament molt clar
sobre la determinació que ha d'aprendre.
Aleshores, qui només el pot utilitzar?
Els metges?
Els propis metges de la xarxa o les infermeres?
No, no, no. És a nivell dels totges professionals
i de l'usuari.
L'usuari també pot requerir,
pot ser una persona que té un problema amb el seu familiar
o la mateixa persona pot tindre un problema
i creu que no s'està tractant bé
o que necessita un assessorament ètic
i pot recurrir a nosaltres.
O preguntar-se què faig
en una determinada situació seva
o d'algun familiar
i que ell o ella potser pensa
que s'ho podria fer d'una altra manera
o té un dubte
i llavors ho pot també consultar.
I s'utilitza molt?
És a dir, perquè clar,
estem parlant d'un òrgan relativament recent.
Estem parlant de la bioètica
que és un concepte segurament molt novedor
que n'hem sentit parlar en general
doncs això en els últims anys.
Potser els professionals de la xarxa
sí que l'utilitzen,
però no sé si els usuaris.
Els usuaris, poc,
perquè jo crec que és una figura
poc coneguda, com tu dius,
com s'ha de parlar,
bueno, què és això de la bioètica?
Els comitès de bioètica
pensen que són bastant recents.
Són de finals del 90 al principi del 2000
i doncs des de llavors
que s'ha anat establint
a molts hospitals i a tot arreu.
Però falta fer més ús d'aquest comitè
i poder-lo utilitzar més.
Posem casos concrets?
Podem posar exemples pràctics
perquè jo crec que a l'audiència
precisament serà el que més ho entendrà,
la millor manera que entendrà
tots aquests conceptes
dels que estem parlant.
Per exemple,
en el tema de protocols,
quins són els protocols que hem fet?
El que t'he dit abans,
te fas els protocols
de les coses més usuals
i de lo que més estic per trobar
malalts que tenen un rebut
a un tractament.
Diuen que jo tinc aquesta malaltia,
m'han dit que m'ha de fer això,
però jo no vull rebre aquest tractament,
pel que sigui,
perquè no vull,
perquè estic en contra
pel cas que sigui.
Tinc un protocol
de què és el que s'ha de fer
quan passa això.
I què s'ha de fer?
Clar, perquè això,
perdona,
això crea
un enfrontament
entre...
És a dir,
estem davant un cas
d'un professional
de la medicina
que li...
Que diu,
t'has de fer aquest tractament
i el malalt diu,
no, jo no m'ho vull fer.
No vull.
Això crea un conflicte,
perquè s'està enfrontant,
diguéssim,
el que sap el metge
i el que creu el metge
que s'ha de fer
amb un pacient.
Llavors això,
aquí es crea un conflicte
perquè, doncs, bueno,
s'ha de veure, efectivament,
si aquell pacient
està en condicions
de decidir
allò que està decidint,
què és el que ha preval més,
si l'obligació moral
del metge
de fer un tractament
per salvar aquella vida
o el dret de la persona
a decidir
sobre la seva pròpia vida.
Llavors aquí es creen
una sèrie de preguntes
que, doncs,
en un determinat cas
el comitè de bioètica
pot ajudar.
Però en aquest cas, doctora,
deia que ja tenen un protocol.
Per un cas com aquest concret
de l'opinió diferent
o contraposada
o l'actitud de rebuig
del pacient
respecte al que li diu el metge
i què es fa, per exemple,
què indica el protocol?
El protocol diu
que es d'escolta les parts,
que es de veure tots els casos,
que es de veure aquella persona
com està,
primer el que ha dit
el doctor Mercader,
veure si aquella persona
està en condicions
de decidir per ell mateix.
Pensem que els problemes
de bioètica,
pensem que el meu
amb un protocol
tot està resolt,
però els problemes
de bioètica
els trobarem sempre
i aquests protocols
estan fets
perquè troben un camí,
però que al final
de vegades
no el trobarem
i vindrem
al comitè de bioètica
i podrem ajudar,
podrem ajudar
i podrem assessorar.
Pensa que
els quatre principis bàsics
que està basat
la bioètica
és el d'autonomia,
l'autonomia
de la pròpia persona,
el de beneficiència,
beneficiència vol dir
que tot s'ha de fer
pel benefici del malalt,
és un concepte
una mica
com de fer de pares,
una mica,
sense el que es feia
diguéssim
una mica abans,
que no es preguntava gaire
el que volia la persona
sinó que s'intentava
el que com a metge
pensava és què feia
i a vegades
aquests dos principis
estan contraposats,
l'autonomia del pacient
amb la beneficiència,
l'altre és
de la no-maleficència
o dir no fer mal
i l'altre és
el principi de justícia.
Són els quatre
principis bàsics
de la bioètica.
Doncs
podem trobar
molts casos.
Estem parlant
del rebuig del tractament
però estem parlant
també del menor adult,
el menor madur,
que a l'edat sanitària
per decidir
és a partir dels 16 anys
però clar,
es considera
que a partir dels 12 anys
depèn del que
consigue dir
el metge
que en aquell moment
està atent
per això
que aquesta persona
és madura.
Un adolescent
pot ser madur
per decidir
les seues decisions
sobre la seva malaltia,
sobre la seva salut.
I aleshores,
posant un exemple,
aquestes franxes d'edats
que en quin cas pràctica
es pot trobar
un doctor,
un metge?
N'hi ha casos
que surten més a la premsa
i que són més famosos.
No sé si fa dos anys
va haver-hi el cas
d'una noia
aquí en Anglaterra,
crec que recordem,
si era a Anglaterra o Estats Units,
diria que era en Anglaterra,
que s'havia de fer
un transplantament de cor
i la nena deia que no.
La nena deia que no
perquè feia molts anys
que estava en els hospitals
perquè no estava bé
i no volia.
I els pares deien que sí.
I els pares deien que sí.
No, els pares,
no sé si recordo malament,
els pares l'apoyaven,
però clar,
aquí estava el conflicte
del metge
que deia
ostres,
si a aquesta noia
li fa un transplantament
podrà viure molts anys
perquè tenia,
no sé si tenia 13 o 14 anys,
no?
I a qui l'edat legal?
Sanitària és a 16.
16 anys.
Però clar,
estem en les franges,
clar,
quan sempre hi ha unes franges
que es considera
que pot ser mentalment
és un adult,
doncs és el que
surteix el conflicte.
A partir dels 16 anys
ja pot decidir.
I quines altres
situacions
es poden trobar?
A altres situacions
que està més de moda,
que s'ha posat més de moda
en els últims anys
en el tema de bioètica,
que segur que sabràs,
és el tema
de les voluntats anticipades.
que vull que facin amb mi
quan jo ja no pugui decidir.
Mentre pugui decidir
eres tu el que decideixes.
Però potser que m'hi trobi
que tinc una malaltia
que arribarà un moment
que no seré capaç
de poder dir el que vull
i vull,
a part que passi tot això,
doncs...
Deixar-ho per escrit.
Deixar-ho per escrit.
Deixar-ho per escrit.
Això n'hi ha un protocol
que està,
jo diria que està
a tots els hospitals
i que tu pots fer
la teva voluntat anticipada
del que passarà
i del que vols que es faci.
I això, per exemple,
vostès ho recomanen?
És a dir,
tenim un pacient
en una societat com aquesta
en què cada cop
la gent ens morim
afortunadament més tard
i tenim una esperança
de vida més llarga.
Amb un pacient
amb una malaltia
que segurament
pot ser degenerativa,
no?
Que sabem que,
en fi,
se li anirà complicant.
Vostès poden recomanar
i de fet ho fan,
recomanar aquella persona
que deixi
per escrit.
De fet,
s'aconsella
que quan tu decideixes
fer el document
de voluntats anticipades
busquis
la participació
o l'assessorament
d'un professional
de la medicina
que sigui la teva confiança,
el teu mitjà de capçalera,
una persona coneguda,
que t'ajudi
a plasmar tot allò
que a vegades
per una persona
al carrer
és més difícil
de plasmar-ho, no?
Perquè això també,
clar,
a vostès els ajuda.
És ajuda.
Sobretot jo,
per exemple,
que treballo
en tema d'intensius,
potser quan arriba
a mi aquest malalt
en aquell moment
no està en el moment
de decidir.
Això s'ha de fer
més a nivell de primària,
més a nivell
quan la persona està bé,
no?
I no,
si jo m'arriba un malalt
que ja està sedat,
intuat,
ja no pot decidir.
Jo he posat l'exemple
d'una persona
que se li està complicant
una malaltia
per qüestions d'edat,
que evoluciona
aquesta malaltia,
però clar,
i vostè ha posat ara
l'exemple
d'un cas
d'urgència greu
en què de cop i volta
una persona
que està bé de salut
té una urgència.
Una persona de 40 anys
que té un accident
i que de repente
et trobes a l'UCI
inconscient, no?
Però i aleshores
què fan vostès?
Aquest és un cas pràctic
d'aquells...
Doncs en aquest cas
el que fem
és decidir
segons la praxis mèdica
el que creiem
que és més convenient,
parlar amb la família,
intentar sempre
s'ha d'averiguar
bé, crec que en tots els casos,
no?
Què és el que vol
aquella persona
i què és el que
la persona
que està més a prop
està en aquell moment
crec que
li agradaria que fessin.
Després, per exemple,
amb els malalts crònics
o amb els...
En fi,
amb aquestes malalties
terminals
que està una mica
en la lina
del que parlem abans,
es poden trobar
també amb casos
d'aquests de conflicte?
I tant, i tant.
Es poden trobar.
Per exemple,
un dels conflictes
que és bastant habitual
és el tema
de la sujecció
d'aquestos malalts
que ja estan...
que són crònics,
que tenen demència,
la sujecció.
Què és la subjecció?
Llegal,
dit vulgarment.
seria lligar el malalt
en un llit.
La contenció física.
La contenció física
lligat en una cadira.
Quan el lligues
amb aquell pacient?
Perquè a vegades
hi ha famílies
que volen
que no el lliguis mai
i en canvi
hi ha famílies
que el lligarien
el primer dia.
I aquí
torna a haver-hi
aquest conflicte
que a vegades
es confronta
la decisió
del metge
o de l'infermeria
amb la decisió
de la família
o del malalt.
Aquell malalt també
que a vegades està
conscient
i a vegades
no està conscient
és un altre
dels protocols
que tenim
una miqueta
per orientar
una miqueta
què hem de fer
quan es decideix
fer una contenció física
d'un malalt.
Què hem de fer?
Hem de comprovar
com està aquell malalt
hem de parlar
amb la família
hem de prendre
una sèrie de decisions
abans de lligar.
Perquè per exemple
també
si l'opinió
del pacient
un pacient
que es troba
perfectament
de cap
en el sentit
que pot decidir
i pot expressar
la seva opinió
entre el pacient
i si l'opinió
és diferent
la del pacient
i la de la família?
La del pacient.
Preval sempre
la del pacient, no?
El principi d'autonomia
jo crec que cada vegada
tendim més
les lleis
i així ho diuen
tendim més
a que sigui
respectada
la decisió individual
totes les lleis
de l'autonomia
del pacient
que estan aprovades
des de fa
ara no recordo dades
però
que és el que preval.
Altres
supòsits
que se m'acudeixen
en aquests moments
per exemple
tractaments amb dolor
que provoquen
molt de dolor
i que són
de persones
que fins i tot
poden estar en fases terminal
això pot provocar
també un conflicte?
Pot provocar
un conflicte
però jo crec que avui en dia
en el tema
de pades
en el tema
del dolor
està molt protocolitzat
el tema
de la clínica
del dolor
que funciona
en tots els hospitals
els pares
i la gent
que està tenint
que estàs tenint
en els malalts
en els malalts
aquests terminals
els hospitals crònics
cada vegada
trobem menys problemes
un altre problema
un altre problema
que parlant de tot això
un altre protocol
els prínceps
i que la gent
parla més
és el protocol
de limitació
de l'esforç
terapèutic
hasta quan
hem de seguir
posant màquines
hasta quan
hem de seguir
fent
hasta quan
doncs és un altre protocol
i què fan
en aquests casos?
doncs
lo de sempre
és lo de sempre
s'ha d'estudiar
les parts
cas per cas
això sí
sempre és individual
per això
existís un comitè
i per això
sempre hi ha
els conflictes
que n'hi ha
perquè no serveix
una cosa per una altra
una persona per una altra
no serveix res
s'ha de mirar
pacient a pacient
família a família
i les condicions mèdiques
i tindre en compte
els valors
d'aquella persona
els valors d'aquella persona
que hagi deixat
per escrit
o que hagi tremès
la seva família
i que mai
aquests valors
vagin en contra
també de la bona praxis mèdica
que això també és important
que sempre
els valors
de la persona individual
que s'han de preservar
aquesta autonomia
de decisió
no poden anar mai
en contra
de la praxis mèdica
de la bona praxis mèdica
que nosaltres també
com a metges
estem obligats a fer
estem parlant
de conceptes
de casos
d'hipòtesis
que a més
jo crec que estan
frontererament
lligats al tema
de l'eutanàsia
en molts casos
encara que
no seria ben bé
però
com aborden
vostès
aquests debats
i aquests casos
concrets
que ja
entenem que sigui
cas per cas
ha de ser
cas per cas
ha de ser mirant
el protocol
mirant
hasta quin punt
pots arribar
i està clar
i no pots sortir
de la llei
la llei
és la que hi ha
i no n'hi ha altra
vull dir que
hem de seguir
hem de ser fials
s'ha de tenir en compte
la cobertura legal
la llei
les peticions personals
en fi
les voluntats
dels malalts
o dels familiars
no sé si això
provoca un debat
moltes vegades
molt intens
en el si
del propi comitè
per això existeix
el comitè
i per això
és molt ampli
per sentir
totes les parts
implicades
totes les veus
i la
pluridisciplinaritat
que hi ha
per tindre
totes les veus
que no sols
siguin els metges
són metges
són infermeres
però també
gent administrativa
que potser
no té idea
de medicina
potser
els advocats
potser els treballadors
socials
que estan
a la vora
de la gent
d'especialitats
mèdiques
que estiguin
representades
al comitè
quines
ara en aquest moment
urgències
oncologia
UCI
com se diu
la de medicina
de l'esport
cirurgia
són els que més
perquè són aquests
els casos
on es poden trobar
més probabilitats
quan tu
et trobes
els problemes
i també
depèn
de cada persona
individualment
que estigui
més interessada
per uns temes
que altres
però si tu
et trobes
aquests problemes
doncs
estaràs
més interessat
perquè
es vius
més a prop
i es sofreixi
i a nivell
pràctic
de funcionament
del comitè
si es troben
davant d'una urgència
d'una petició
urgent
d'assessorament
tenim
dintre del comitè
n'hi ha com un petit comitè
que diguéssim
que seria
la comissió permanent
si dóna temps
se fa
una sessió extraordinària
i ja està
per poder
agafar
totes les persones
que estan
en el comitè
i si no
n'hi ha una comissió permanent
de cinc persones
que se reuneixen
urgentment
per decidir
i després
se comunica
a les parts
a les parts
interessades
com si fossin
com si fossin
un tribunal
tenint en compte
que el comitè
té això
dos anys i mig
de vida
que aquest és
un concepte
relativament nou
creuen
vostès
en fi
els que estan
en aquest món
de la medicina
que això
anirà a més
sí
és un tema
que jo crec
que sí
que va en expansió
tot això
perquè cada cop
tothom té més consciència
que s'ha d'actuar
doncs
sí
jo crec
com la doctora
que cada vegada
serà més freqüent
aquest tipus
de consultes
i aquesta intervenció
del comitè
assessorant
i doncs
donant consells
el que passa
és que també
ens ha interessat molt
anar a poc a poc
i ho hem fet
preparant-nos molt
fent cursos
i formant-nos
en tots aquests temes
que fins ara
no havíem fet
sí
és el primer que vam fer
i per tant
la maquinària
va treballant
poquet a poquet
però ja ens va bé
perquè així
els passos que donem
són més segurs
què anava a dir?
no
doncs això
que el primer que vam fer
quan vam formar el comitè
una de les funcions
que no he dit abans
del comitè
doncs no sols ja
promoure la investigació
en aquests temes
de bioètica
sinó també
la formació
la formació
tant per professionals
com per supostíssim
en els membres
del comitè
i el primer que vam fer
doncs a part de la formació
que ja portia
portar cadascú
sobre aquest tema
doncs fer cursos
de formació
per nosaltres mateixos
per estar al dia
de tots aquests temes
que la presidenta
del comitè
de bioètica
de la xarxa
Santa Tecla
sigui la doctora
que és la cap
de la unitat
de cures intensives
vol dir alguna cosa
és a dir
està relacionat
perquè precisament
per la seva especialitat
professional
s'ha trobat també
amb més situacions
complicades
Sí, passa així
en aquest cas nostre
en altres hospitals
doncs és un pediatre
són els oncòlegs
la majoria de vegades
doncs
el que he dit abans
doncs la persona
que li agrada
aquest tema
i clar
doncs
si el sofreixes més
doncs
estàs més implicat
Per mi imagineu
que en una UCI
es poden trobar
clar
amb més casos
és el dia a dia
ho tenim més treballat
ho tenim
doncs això
l'apropament a les famílies
el saber el que volen
parlar molt amb ells
perquè són malalts
aquests que estan
vigilant-los tot el dia
i bueno
doncs a partir d'ahir
doncs et dóna
molta experiència
Alguna cosa més
que vulgui afegir?
No sols això
doncs
que els professionals
de la xarxa
l'únic que hem de fer
si tenen algun problema
és parlar
amb la nostra secretària
fer un mail
la nostra secretària
que ja ho saben
que és la doctora Fernández
i els usuaris
que vulguin
accedir al comitè
doncs
a l'obtenció
de l'usuari
de l'hospital
En tenen moltes
a consultes
per curiositat
o no encara?
No encara
No
De l'usuaris
cap
i dels professionals
alguna
Alguna
però poques
I saben d'altres referències
d'altres centres hospitalaris?
Poques
en general poques
I això no sé
si és bon símptoma?
Jo diria
de les dues coses
jo crec que és un tema
que s'han treballat bastant
a nivell de
de generalitat
també s'ha de treballar bastant
el tema de voluntat
anticipades
el tema del menor
s'ha de treballar bastant
i llavors
clar
si tu ja saps
el que has de fer
no tens conflicte
no tens per què
parlar amb el comitè
no tot s'ha de parlar amb el comitè
perquè tu potser ja saps
el que has de fer
però
jo crec que s'ha de promocionar
més que res
per donar aquesta tranquil·litat
tant a l'usuari
com al professional
suposo que és un camí
que hi ha molt camí
per recórrer
que estem a l'inici
d'un procés
que pot anar més
en el concepte
per a la societat
en general
i especialment
pels professionals
de la medicina
que té un llarg camí
per recórrer
efectivament
doctor Marcadell
alguna cosa més?
jo crec com la doctora
també que és un bon símptoma
que tinguem poques consultes
això vol dir
que tenim
els procediments
els circuits
de l'hospital
funcionen
funcionen
nosaltres l'any 2008
ja vam fer una acreditació
de l'hospital
i allí ja ens exigien
una sèrie de protocols
a establir
i llavors ja ho vam fer
els anem actualitzant
periòdicament
i jo crec que la gent
la majoria de gent
de l'hospital
té clar
quina seqüència
seguir
de totes maneres
és bo que hi hagi
aquest comitè
i és una mesura més
diguéssim
per millorar l'assistència
i que estigui preparat
per afrontar qualsevol
situació que es pugui
plantejar
només una última cosa
recordar que estem parlant
del comitè de bioètica
assistencial
n'hi ha un altre tipus
de bioètica
no?
sí
doctora Bodi
què seria?
són pel comitè
d'ètica
d'investigació científica
són pels casos
de recerca
pels casos
que vulgui fer
un treball
una investigació
doncs això
ha d'anar al CEIC
el CEIC
és Tarreus
i són els que
tenen que
i en Tarragona
crec que
ja funciona
fa un temps
també
com m'ha apuntat
aquí el doctor
què és el CEIC?
el comitè
d'ètica
investigació científica
actualment
nosaltres
treballem
amb el comitè
de bioètica
de Joan XXIII
el que fa referència
a la investigació
de recerca
doncs
treballem conjuntament
amb ells
l'oncòleg
de l'Hospital de Santa Tecla
està integrat
al comitè
i és un dels òrgans
que podem dir
que treballem conjuntament
Joan XXIII
i nosaltres
doncs
com a comitè
de bioètica
aquí a Tarragona
molt bé
doncs molt interessant
avui hem après
unes quantes coses
en aquest espai
de salut
parlant de la bioètica
i d'aquesta feina
que fan els professionals
que s'apleguen
en el comitè
de bioètica
assistencial
de la xarxa
de Santa Tecla
un comitè
presidit
per la doctora
Fernanda Bodí
que és la cap
de l'UCI
de la unitat
de cures intensives
doctora Bodí
moltes gràcies
i que vagi molt bé
i felicitats
per aquesta iniciativa
doctor Josep Marcadé
director assistencial
de la xarxa
fins la setmana
vina
moltes gràcies
que vagi bé