Temps Tertúlia, en aquest matí de dijous,
aquí a la Sintonia de Tarragona Ràdio.
Una tertúlia que avui compartirem amb tres convidats,
tres perfils professionals ben diferents,
un arquitecte, un periodista i un advocat.
Saludem l'arquitecte Agustí Pujol.
Agustí, molt bon dia.
També ens acompanya el periodista Josep Mariàries.
Bon dia.
Bon dia.
I un advocat, Ramon Maria Sant.
Ramon, bon dia.
Bon dia.
Amb ells tres ens repassarem alguns dels temes de l'actualitat.
N'hi ha algunes notícies que les arrosseguem des de fa dies,
que en fi, les podem comentar, si volen, ara al principi de la tertúlia,
i d'altres que, en fi, potser són més de l'actualitat de la jornada
i que afecten el conjunt del territori,
però potser valdria fer també una referència,
com hem vingut fent en altres tertúlies al llarg de la setmana,
en fi, tota la polèmica, si es pot parlar de polèmica
o de debat a l'entorn de la immersió lingüística
per les manifestacions que va haver-hi el dilluns passat,
el primer dia de l'inici del curs escolar,
i, en fi, perquè sembla que sigui un tema
que, en principi, ha baixat d'intensitat informativa,
però que encara té recorregut,
perquè tenim la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya,
que obliga el govern, que el govern ha presentat un recurs
i que tampoc se sap ben bé
si el que dicta el tribunal
afecta les tres famílies que havien denunciat el cas
o pot afectar a tot el sistema d'ensenyament del nostre país.
Alguna observació, ara que potser les aigües han tornat més a la calma,
Josep Maria, del que ha passat aquests dies?
Jo intento analitzar-ho amb el camp molt fred,
tot i que és difícil perquè és tan evident
que és un tòpic demagògic recurrent
i que a la gent que dubta el que s'ha de fer
és el que diuen alguns, que és convidar-los a venir a Catalunya
i que observin si realment aquí hi ha conflicte lingüístic o no.
Jo tinc 55 anys,
la meva llengua materna ha estat el català,
vaig estudiar obligatoriament en castellà,
vaig haver d'aprendre el català a marxes forçades
perquè hi havia una situació política
que no permetia justament el reconeixement de coses elementals
i per tant a mi em sembla que la realitat
demostra que el model és un model vàlid,
més enllà del que diguin
i que té la seva validesa, evidentment,
de les opinions judicials.
I per tant és un debat que interessa fora de Catalunya
i que aquí de tant en tant fa soroll i fa una mica de mal.
Jo he vist actituds aquests dies,
per exemple el cas de Badalona,
a mi em va saber molt de greu.
És a dir, que la instrumentalització que va fer
l'alcalde de casa del Partit Popular
de la diada de l'11 de setembre va ser lamentable, no?
Perquè vol dir posar gasolina
amb un foc que no existeix.
Que no existeix.
I per tant això és temerari, és denunciable
i a més a més el que transmet una...
o genera una desafecció i una desconfiança
amb un mateix que no ens la podem permetre.
I per tant, jo un miro...
Intento tenir el cap fred, no és fàcil, eh?
No és fàcil perquè quan sintonitza
segons quines emissores de ràdio,
segons quines cadenes de televisió
que interpreten això,
li arrien pel broc gros
i, bueno, ens tenen crucificats.
jo em nego haver d'anar
per l'estat espanyol
o pel món, pel món no,
però per l'estat espanyol amagant-me
o disculpant-me
per el fet de ser català
i de parlar català
i de sentir en català.
Jo m'hi nego.
I els immigrants que viuen
i que han estat ben acollits a Catalunya
ho saben perfectament.
Ho saben perfectament.
Més opinions.
Vinga, Agustí.
Jo és que tinc una opinió
que penso que aquest tema
es treu a passejar de tant en tant.
i no sé per què,
és a dir, no sé si és perquè interessa
com a eina dissuasor
hi ha d'altres problemes més greus.
Home, l'última vegada, perdona,
és per arreglar per aquesta interlocutòria
del Tribunal Superiògic de Justícia.
Que, per cert, deixa'm recordar
que es fa pública el mateix dia
en què s'aprovava al Congrés dels Diputats
la reforma constitucional,
aquella reforma que també s'ha fet a correcuita.
Sí, que és evident,
que hi ha algun motiu
que posa el tema una altra vegada
en abollició
i que jo estic d'acord
crec que al dia a dia
no estem preocupats per això.
És a dir, que de sobte surt
perquè hi ha una sentència,
perquè hi ha una denúncia d'una família
o d'algú que sí que se sent afectat.
Perquè són casos molt puntuals.
Llavors, jo penso que hi ha altres problemes
bastant més greus avui en dia
com perquè se li doni tant als mitjans
com inclús a l'opinió pública
la importància a un tema
que jo crec que no afecta
fins i tot ni al tema d'escoles.
Encara que, evidentment,
doncs te diuen que si la llengua avicular
ha de ser i tal.
Jo penso que
és un problema forçat
i que ja dic,
es treu a passejar
no sé si amb interessos
obscurs
o perquè realment
hi ha una importància
per mi excessiva
i que sí que ampliar una mica
el que ha dit el company
que lògicament
reobre les ferides
que tenim
fora de Catalunya.
Perquè tot això
com l'altre dia puntual
de la crema de banderes
durant la diària
tot això torna a encetar
i torna lògicament
a separar-nos més
del rest d'Espanya
i que crec que no és bo
tant el tema llengua
com tots aquests actes puntuals.
Ramon.
Jo començaré prenent-me
molta tila
com ha dit el Josep Maria
perquè és un cas.
Començaré prenent-me
molta tila
i continuaré dient
que soc independentista
i ara parlaré.
Ho dic perquè
doncs
ja em defineixo
i ho dic clarament
pel que vaig a dir ara.
Anem a separar dues coses.
El tema judicial
i el tema
de la societat.
El tema judicial
és un desgavell
de sentències contradictòries.
Una cosa
el que pot dir
el Tribunal Constitucional
Tribunal Suprem
perdó
i l'altra
el que pot dir
el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
hi ha sentències contradictòries
que s'aclareixin
o que facin les coses
ben fetes
per una banda
que s'hi immersió
per l'altra banda
hi ha immersió
i m'agrada que hi hagi
aquest caos judicial.
El caos judicial
en el fons
ens beneficia
i és un reflex
també una mica
del món de la justícia
en molts aspectes.
En molts aspectes.
Llavors
és una qüestió
certament
d'actituds.
el problema
el problema
no el tenim nosaltres.
De fet
a Catalunya
no hem tingut
mai cap problema
ni de convivència
ni de llengua
ni d'expressar
els teus sentiments
siguin quins siguin.
Més aviat dir
que més aviat
els problemes
els hem tingut
la gent
que ens hem sentit
independentistes.
no hi ha hagut mai
cap problema
el problema
el tenen ells
tota la vida
el problema ha estat
a l'estat espanyol
llavors
aquest problema
que tenen ells
mai el solucionarem
ni mai els farem entendre
que no hi ha un problema
aquí a Catalunya
no
perquè amb ells
són els primers
que no els interessa
solucionar aquest problema
o reconèixer
que no hi ha cap problema
perdó
reconèixer que no hi ha cap problema
i els hi va bé
i de darrer en tant
doncs bueno
treuen el Sant Cristo gros
pel que sigui
pel que sigui
doncs perquè
un president
està en vores baixes
perquè una oposició
doncs necessita més vots
més rèdits
o perquè algú vol
un afany de protagonisme
i ja està
anècdotes
no podem explicar
50.000
amb el Cor Ciutat de Tarragona
organitzàvem
la setmana cantant
cada quatre anys
s'organitza
cada tres anys
perdó
i va venir un cor
de les Canàries
la canalla
que ja estava acollonida
perquè es pensaven
que només sentirien
parlar en català
i que no entendrien res
i clar
quan veuen
que un rétol
el posa a farmàcia
diuen
igual que en castellà
dic no
l'accent està obert
però bueno
és igual que en castellà
clar
és pensant que
tothom parlaria català
que no entendrien res
que necessitarien traductors
m'han dit
escolta
que tindreu traductors
de traductors de què
no fa falta traductors
és a dir
és que com a anècdotes aquestes
cadascú es podria explicar
moltes
i aquí el problema
on estan
el problema són ells
no som nosaltres
per això
no aconseguirem
convèncer-los mai
i per això
ja m'he definit
primer de tot
com independentista
què anaves a dir
Josep Maria?
no
jo primer
anava a dir dues coses
a mi m'han
ho dic així de clar
ho dic amb el cor
i amb el cap
a mi m'han
m'han fet independentista
a mi m'hi han tornat
i segurament com tu dius
en molts casos no?
m'hi han tornat
és a dir
jo tenia una visió
més federalista
fa uns anys
de com podia funcionar
i com es podia articular
l'estat espanyol
i vist el que explicava
molt bé el company
jo ja no
no tinc massa marge
de maniobra
no tanco cap porta
no tinc cap pressa
però a nivell de sentiments
i a nivell de racionalització
del que està passant
em posen en aquesta situació
i és demostratiu
d'un país immadur
perquè només cal viatjar
una miqueta
i trobarem molts països
on conviven moltes llengües
i no només han de conviure
amb l'anglès
perquè és la llengua franca
hi ha d'haver un respecte
i un interpretar
el multilingüisme
com un valor cultural
no com un dèficit
no com una rèmora
i per tant
mentre no es faci
aquesta lectura
i evidentment
diguem-ne
el catalitzador
no està a Catalunya
tot i que alguna vegada
potser s'han pres
algunes decisions
o s'han fet
algunes manifestacions
que han atiat
aquest foc
que deia a vegades
l'Agustí
aquesta foguera fàcil
que és molt fàcil
posar gasolina
al foc
però aquest és un tema
que la classe política
ha instrumentalitzat
i per tant Agustí
no tinguis cap mena de dubte
això és
està fet exprofes
no la sentència
la sentència pot ser fruit
d'un caos judicial
però l'utilització
que fan alguns
milions de comunicació
i la lectura
que en fan els polítics
és totalment instrumental
és tacticisme
això dona rèdit
però com a disfasòria
d'altres problemes
no no no
primer
és pa i circ
és pa i circ
en una mesura
et pot distreure
però sobretot
atia
certs sentiments
fora d'aquí
i això
quan ho fan
al Partit Popular
o quan ho fa
al PSOE
quan ho fa
al PSOE
els hi dona
els hi pot fer perdre vots
a Catalunya
però els hi fa guanyar vots
o pensen
especulen
que els farà guanyar vots
en altres llocs
la pregunta és
val la pena?
és un bon negoci?
la resposta és no
la resposta és que no
recordem que la immersió lingüística
ha rebut un nou aval polític
aquesta setmana
al Congrés dels Diputats
amb una àmplia majoria
menys el Partit Popular
i la Unió
Progrés i Democràcia
tots van votar
a favor de la immersió
Ricard
cap fred
jo crec que a vegades
que els periodistes
els mediats de comunicació
els que gosem a opinar
a vegades
entrem en una espiral
en un bucle
en un cercle pervers
de funcionar
a cop de titular
a cop de vista
i per tant
jo crec que s'ha de fer
una apel·lació
al cap fred
perquè la immensa majoria
de la gent
jo la trobo fora de Catalunya
jo trobo
moltíssima gent
la immensa majoria
de la gent
fora de Catalunya
ens entenen
ens entenen
i ho comprenen
i ho respecten
i demanen
una relació recíproca
ara altra cosa
són els líders d'opinió
i sobretot
diguem-ne
en un món global
com aquest
tan lligat
al que diuen
les xarxes socials
o al que diuen
els mitjans de comunicació
això és molt fàcil
de posar llenya al foc
però aquests líders d'opinió
parteixen d'un discurs
únic
un únic discurs
però a més a més
un discurs ple de fal·làcies
titulars com
els nens
de Catalunya
no saben el castellà
això és ignorància
és por
no és ignorància
això és cara dura
no és ignorància
és cara dura
és cara dura
i això s'ha
a veure
és que
el que et deia
un discurs únic
fet expressament
a base de mentides
jo tenia un professor
a l'autònoma
a més a més
puc dir el nom
perquè és conegut
és Jesús de Miguel
germà de Mando de Miguel
amb una visió
diguem-ne
de país determinada
i que recordo
que a les classes de sociologia
ens parlava
d'un fenomen molt simple
dedica't a repetir
indefinidament
amb un nano
amb una nena
tu ets tonto
tu ets un delinqüent
tu ets un inútil
i tot i no ser-ho
pot ser
pot ser que al cap
de 6 anys
o de 6 mesos
o de 20 anys
ho acabi sent
i per tant
això que dius tu és cert
aquesta matxaconeria
amb aquest discurs
fa que la gent
que hi hagi gent
de bona voluntat
que s'ho acabi creient
i per tant
què hem de fer
resistir-nos-hi
i intentar
buscar la part positiva
i obrir ponts
és a dir
és molt difícil
perquè hi ha gent
i hi ha certs poders
no només econòmics
sinó poders polítics
ser reductes ideològics
que no entenen
aquest model
no els agrada
perquè és una pèrdua de control
s'està qüestionant
l'estat de les autonomies
que per mi
va ser una aposta
molt avançada
d'intentar buscar una solució
s'està qüestionant
ara
amb un argument
fàcil i comprensible
que és el de l'equil·legi econòmica
són molt cares
hem de tancar
les televisions autonòmiques
les ràdios autonòmiques
per què?
per sentir una altra vegada
només un discurs
per tornar a tenir el nou
jo afegiria un altre aspecte
i és l'enveja
jo crec que hi ha un toc d'enveja
amb tot això
nosaltres sí
tenim el privilegi
que podem sense esforç
tindre dues llengües
i el resto d'Espanya
o la majoria
no ho tenen aquest
a part d'enveja
és d'un altre tipus
de situació geogràfica
de cultural
històrica i de més
crec que aquí també hi ha
una dosi de
sí d'enveja
és possible
evidentment a mi m'agrada més
ser envejat
que envejar
perquè si ets envejat
vol dir que estàs en una posició
superior al que t'enveja
per alguna cosa
encara que sigui una tonteria
i en aquest cas jo crec que
ja
perquè
tu has dit
en fi
has aplicat un
un concepte
potser més dur
jo crec que és ignorància
és ignorància
és desconeixement
més que ignorància
o sigui
fora d'aquí
el que no coneix
i el que es pensa
com aquest grup
de nens canaris
que es pensava
que venien a l'estranger
i que tal
jo crec que això és
producte del desconeixement
perquè quan ho experimentes
no passa res
és que a més conviuen
una llengua mil·lenària
com la catalana
després de mil i escaig anys
hem de continuar pensant
en la ignorància
de l'estat espanyol
doncs
perdoneu-me
és que són
totes
però
parlem del ciutadà de peu
parlem de la persona
que potser
n'hi ha vingut mai
a Catalunya
i que rep uns inputs
a mi si em diguessis
que el català n'ha nascut
fa quatre dies
i clar
no saben que Catalunya
parlem català
però és que portem tota la vida
és que és una cosa
sí
però jo crec que s'ha de fer
una mirada enrere
i tocar de peu de terra
tu Agustí has tingut
responsabilitats
en l'àmbit esportiu
a nivell de l'estat
i segur que no has tingut
cap problema
pel fet de ser català
no
al contrari
al contrari
és a dir
jo he tingut també
algunes modestes responsabilitats
en l'àmbit
que em pertoca
de la comunicació
a les universitats
i continua sent un valor
que a les juntes directives
de les associacions
hi hagi catalans
i catalanes
i com que això encara passa
hem de posar
damunt de la taula
la balança
les coses que encara funcionen
que encara permeten
cert diàleg
i se respecta
amb aquesta demagogia
i s'ha de contrarrestar
i només es pot contrarrestar
contestant
però no contestant
només en paroles
sinó en fets
i explorant
i no tancant-nos
jo crec que a vegades
hem alimentat
aquestes discussions
també perquè hem adoptat
comprensiblement
una actitud
molt defensiva
raonable
perquè se'ns està atacant
però la millor manera
de fer la revolució
és des de dins
jo no estic convençut
amb tots els camps
en fi
veurem com evoluciona
el debat
sobre aquesta qüestió
perquè jo deia
que Puig ha baixat una mica
el suflé
aquella expressió
del suflé
ha baixat una mica
però clar
tot això també
per exemple
demà
l'Ajuntament de Tarragona
hi haurà
mocions
en aquest sentit
en defensa
de la immersió lingüística
i es veurà
la posició
de totes les forces polítiques
menys una
votant a favor
del procés
d'immersió lingüística
com s'ha reproduït
en altres àmbits
de la política catalana
amb un partit popular
que queda al marge
del vot
de la resta
de formacions polítiques
i amb un partit popular
que per exemple
també aquesta setmana
hi ha aquesta tertúlia
ha denunciat
el que algú de vostès
deia a l'inrevés
el discurs únic
sembla que aquí a Catalunya
diu el partit popular
només es pugui tenir
un discurs
i hi hagi un pensament únic
a favor de la immersió lingüística
això no ho poden
ho poden dir
evidentment
tothom pot dir
el que vulgui
però vaja
jo crec que la situació
que té el partit popular
a Catalunya
en aquests moments
és demostratiu
que Catalunya
és un país plural
en la que hi ha
una visió
majoritària
i ells
són una part
de la pel·lícula
i se'ls respecta
i per això
tenen llocs de responsabilitat
i tenen suport electoral
això ningú ho qüestiona
però de què estem parlant?
no estem parlant de democràcia
no estem parlant
d'una taula de diàleg
en el que
podem
no estar d'acord d'entrada
però si ens volem entendre
al final
per això el partit popular
denunciava aquesta sabana
en tertúlia
que hi hagi un discurs
monolític
a Catalunya
a favor de l'unió
i el discurs
que trobes a les manifestacions
a Madrid
o en altres llocs
els senyors del partit popular
si volen parlar
en castellà
al parlament de Catalunya
ho poden fer
els senadors
de Catalunya
si volen parlar
al senat
que representa
que ha de ser
la cambra
de representació
de tant en tant
els fan el favor
els fan el favor
de dir
bon dia
buenos dias
i aquí s'acaba tot
vull dir que
que es posin
el discurs únic
del partit popular
no els hi cap
si els sembla
deixem els temes
lingüístics identitaris
els hi proposo
parlar d'altres temes
podem parlar d'infraestructures
en un context de crisi
com aquest
en què no hi ha un duro
pràcticament per fer res
abans en parlàvem
però hi ha un parell
de notícies
una molt del territori
ahir el Parlament
va aprovar en comissió
per unanimitat
demanar al govern
de la Generalitat
el compromís
que abans de final d'any
tiri endavant
és a dir
fixi un calendari
per executar
el tema del tramvia
potser ja no ens en recordàvem
del projecte del tramvia
i fins i tot
alguns havien dit
que en fi
en aquest context de crisi
això de fer el tramvia
de Tarragona
no té gaire sentit
ara els hi pregunto
pel tramvia
i després hi ha una altra notícia
que no l'hem tractat
en l'àmbit local
però que em sembla interessant
perquè ahir va haver-hi
una reunió
del ministre de Foment
amb presidents
de comunitats autònomes
per parlar del que s'anomena
el corredor central
que entra d'alguna manera
en competència
amb el corredor del Mediterrani
recordem que fa
una setmana
l'alcalde de Tarragona
va participar
amb els alcaldes
de Girona, Barcelona
València, Castelló
Murci, Almerí
en fi
amb tot el corredor del Mediterrani
en una defensa
del corredor del Mediterrani
i ahir, curiosament
crec que a Madrid
va haver-hi una altra reunió
per defensar
el corredor central
el que aniria
del Jazeera
a França
passant per Madrid
a veure
si volen començar
amb el tema del tramvia
bàsicament la pregunta
consideren que
en un context com aquest
el tramvia
el tramcamp
o el tramvia de Tarragona
o del camp de Tarragona
ha de ser una prioritat
Agustí, què et sembla?
Jo crec que prioritat no
no per la situació
que estem vivint
el que passa és que jo crec
que hi ha
o sigui, avui fa de mal parlar
d'aquesta situació
fa potser un parell d'anys
o tres
quan o més
quan es va començar a parlar
jo crec que
el poder intercomunicar
el camp de Tarragona
és a dir
totes les principals poblacions
del nostre territori
jo crec que era força
interessant, necessari
fins i tot
jo encara
al·lucino bastant
que per anar a Reus
a mi no se m'ocorreix
un altre mètode
que anar amb el cotxe particular
i clar
som una ciutat
que està en línia recta
abans
ara ja no està en línia recta
abans teníem en línia recta
amb un trole
i en fi
amb uns sistemes
però bueno
tot això
a mi no se m'ocorreix
ni anar amb tren
ni anar amb un autobús
públic
i llavors
crec que és lamentable
i qui diu Reus
és perquè és potser
la població
més important
després de Tarragona
però bueno
Vilaseca
en fi
crec que la
això fa quatre anys
ho veies bé
i ara?
Ho veia bé
però no
però és que vull afegir
una cosa
que crec que no és el tema
d'avui
encara que ho tenim a prop
que és el tema
dels Jocs del Mediterrani
jo la veia
una infraestructura
lligada
als Jocs del Mediterrani
perquè és un
aconteixement esportiu
que lògicament
té una sèrie de subseus
i que aquestes subseus
perfectament
és aquest territori
que haguéssim pogut
vincular
aquesta infraestructura
i el dic
vincular la vol dir
que financierament
hagués sortit diners
de més puestos
clar
lògicament
això si només s'ha de financiar
aquí
és més difícil
si hi havia diners
en fi
ja dic
teníem que buscar una excusa
i l'excusa la teníem
ara potser ja estem
una mica massa tard
perquè amb sis anys
dubto que aquesta infraestructura
es pogués fer
però jo encara ho lluitaria
per aquí
és a dir
jo dic
avui sí el trencant
sí vinculat
amb un aconteixement
ja dic
no sé si és motiu
d'aquesta tertúlia
però que és possible
que la tinguem de fer
i que el mes que ve ho sabrem
i que per tant
aquesta era una infraestructura
que per mi
era molt necessària
i que teníem
una mica el motor
o l'einmotiv
de poder fer-la
Josep Maria
jo crec que és imprescindible
per la salut
no del nostre futur
sinó del futur
dels nostres fills
i dels nostres nets
i posaré un exemple
això és com el sistema
de circulació sanguínea
d'un organisme
és a dir
si no som capaços
de tenir
artèries
i venes
en el territori
que facin que la gent
que ja ens hem de moure
i es mouen idees
es mouen diners
es mouen propostes
i una altra cosa molt important
que parlàvem abans
d'entrar a la tertúlia
la major aprofitació
el millor aprofitament
de les infraestructures
és a dir
l'oferta cultural
de Tarragona
de Reus
de Valls
de Salou
de Cambrils
les instal·lacions esportives
de Salou
han de poder estar
a l'abast
del conjunt
dels ciutadans
i això només se soluciona
no havent de recórrer
forçosament
el vehicle privat
amb una bona xarxa
de transport públic
en el que
el tramvia
o el tramcamp
n'ha pot ser una mica
la bandera
però caldria
millorar el sistema
d'autobus
i això és elemental
en el cas
que em toca
a mi directament
per la feina
amb el cas dels universitaris
és a dir
per avui
un universitari
que viu a Tarragona
i que vol anar a estudiar
econòmiques
a Reus
o a l'inversa
un de Reus
que vol estudiar
enginyeria
o que vol estudiar
filologia
o que vol estudiar
dret
o vol anar a fer
en vermut
a la plaça del Mercadal
i per tant
és prioritari
la situació
de crisi
ho ha
ho enlantirà
probablement sí
i hem de renunciar
no
en absolut
jo penso que és al revés
justament en moments de crisi
és quan s'ha d'afinar
i les infraestructures
i les decisions
sobre les seves inversions
en un moment tan delicat
han d'anar també relacionades
amb els beneficis
que en poden obtenir
i el dels Jocs del Mediterrani
em sembla clau
és a dir
una palanca com aquesta
que pot mobilitzar recursos
de la Generalitat
del Ministeri
i probablement d'Europa
que en altres circumstàncies
no es produirien
ho hem d'apalancar
s'ha d'aprofitar
i això és el que a vegades
i això és el que a vegades
aquesta visió
és el que a vegades
li falta en aquest territori
aquesta visió global
de fer front
i dir
escolti'm
miri
aprofitem la conjuntura
però no per avui
no per penjar-nos la medalla
no no
perquè això tindrà rendiment
com va passar
amb els Jocs Olímpics
a Barcelona
Ramon
tu també estàs a fora del tramvi
o no?
sí clar que sí
però és que a més
s'han de fer moltes coses
després hi entrem
en el tema dels corredors
però
amb tot aquest tema
d'infraestructures
coneixement
és a dir
aquesta infraestructura
és necessària
és viable
es fa l'estudi de viabilitat
hi haurà gent
sí
perfecte
és viable
es tira endavant
es fa
el que no té sentit
és que
per culpa
d'altres infraestructures
no viables
aves en els quals
només hi viatgen
nou passatgers
i tot això
s'hagin deixat de fer
infraestructures com aquestes
que poden fer territori
que són viables
oi que ens entenem?
doncs ja hem arribat
al cap del carrer
és a dir
ens diuen
hi ha la crisi
perdona
hi ha crisi
clar que hi ha crisi
però també hi ha un mal planejament
de les infraestructures
que s'han muntat
en aquest país
d'acord?
a banda d'aquí
si jo soc gerent d'una empresa
faig un pla de viabilitat
de l'empresa
surt malament
foten fora
polític no té cap mena de problema
polític pot donar l'ordre
de fer un àvia
de Guadalajara
a no sé on
que hagin de tancar
d'aquí dos dies
o un aeroport
a no sé on també
que hagin de tancar
d'aquí dos dies
ell no dimiteix
aquest senyor és responsable
que dimiteixi
sí
suposo que el que ho va decidir
ja no hi és
imagino que quan es va decidir
fer aquests aeroports
segur que deu estar
en un càrrec
d'una empresa
pensar una mica
en el sistema de transport
com a element
mediambiental
és a dir
ecològicament
consum zero
contaminació
fins zero
potser acústica
una mica
però molt baixa
crec que tot això
també és una línia
amb la qual
és el que ens diga
amb el que els plantejava
jo també
l'altre gran tema
el del corredor del Mediterrani
que faria que
moltíssimes mercaderies
poguessin anar
per ferrocarril
i no
per carretera
o per autopista
com ara
i tenim aquesta dualitat
amb un govern central
que sembla que no
es decideix
tenim per exemple
la bona notícia
de la setmana passada
de veure alcaldes
del Partit Popular
de Convergència i Unió
i del Partit dels Socialistes
en una cimera
a Castelló
amb aquella imatge
d'unitat
reclamant tots
amb el president
Valencià
també apostant clarament
amb els empresaris
de València
d'Andalusia
de Catalunya
però també tenim
el lobby
si em permeten
l'expressió
d'Andalusia
Castellà-la-Mantxa
i sobretot Madrid
apostant per aquest corredor central
que seria
el Jazires
Madrid
França
ben bé tampoc no sé
sap per on
segurament per Aragó
el que passa
que si volem
què creu en què passarà
perquè a més
crec que les decisions
s'han de prendre
en les properes setmanes
davant de la Unió Europea
tenim possibilitats
jo no ho sé
o l'Espanya radial
continuarà sent
jo crec que l'Espanya radial
està començant també
a tocar de peus de terra
i ha de prendre consciència
de quines són les zones
on hi ha més capacitat
de contribuir
a la recuperació global
de l'economia
aquest país té un problema
i això
l'anterior govern de la Generalitat
vam fer un informe
en el que es detectava
que hem millorat
com deia ell
hem millorat infraestructures
per sortir a l'estranger
i en canvi
no hem cuidat
la capacitat de comunicació interna
que fa que
un emprenedor
monti una empresa
i es quedi aquí
i per tant
jo estic convençut
que en aquesta discussió
davant de les expectatives
de canvi de govern
a l'estat espanyol
i vista
si volem creure
la postura que està tenint
el president de la Generalitat
jo vull ser optimista
jo crec
jo crec que
es tendirà
i probablement
s'han de fer compatibles
és a dir
s'ha de desbloquejar
i s'ha de potenciar
el corredor mediterrani
i no s'ha de dir
que no
al corredor central
ho necessitem tot
necessitem moure
l'economia interna
i necessitem exportar
en aquests moments
la clau de l'èxit
de la recuperació
de qualsevol país
en aquest context
és l'exportació
sí, però és que a més
hem de tenir en compte
que el corredor mediterrani
uniria el transport marítim
amb el terrestre
és a dir
és que l'altre no
l'altre seria
clar, pel port de Tarraona
per exemple
és fonamental
Tarraona, València, Castelló
sí, sí, però mirant-ho
des d'un punt de vista
egoista, no?
local
allò a Tarraónica
no, no
egoista no
exacte
bueno, egoista
en fi
no local
és evident que des d'aquí
defensem el corredor mediterrani
però és que jo crec
que és tan obvi
o sigui, a veure
suposo que també serà
un tema de prioritats
quin és més important
quin és el que
és capaç de generar
tota aquesta
millora
amb el transport
de mercaderies
però home, jo penso
que és clarament
el corredor mediterrani
ara, evidentment
aquí fixa les prioritats
són les autoritats
polítiques de l'estat
que l'estat espanyol
és un estat centralista
està clar
vull dir
capital Madrid
en el centro d'Espanya
a més a més
això ja fa anys
que funciona
perquè l'ABE
el primer ABE
Madrid-Sevilla
ens estiràvem els cabells
ens vam estirar
i aquí quan
ells ho van tenir claríssim
s'han portat un raba
aquí hi ha dos corredors
a la península ibèrica
hi ha dos corredors
que són naturals
el corredor de l'Atlàntic
i el corredor del Mediterrani
però és que té tota la seva lògica
és que
és així
és que ha de ser així
però qualsevol persona
amb un mínim de capacitat
o no cal tenir capacitat
jo per exemple
no tinc capacitat
per aquestes coses
però s'entén
que aquests dos corredors
són els corredors naturals
però el de l'Atlàntic
ja serà central
parlant de la península
perquè vull dir
vindrà
com me refereixo a l'Atlàntic
ja vaig
Lisboa
Lisboa, Madrid
no, Lisboa cap al nord
cap a Galícia
clar, clar
Lisboa, nord cap a Galícia
Lisboa, Madrid
seria el corredor central
però que ho aniria a l'Atlàntic
això sí, és veritat
però passaria pel centre
de la península
però això que és igual
el corredor neutral
és
i aprofitar tota la red de ports
que hi ha
és que té la seva lògica
aprofitar
també és important
Bilbao i tot allò
és que
ja només falta
no sé
cobrint una gran raça
o alguna cosa així
i montint el port a Madrid
és que és això
clar
perquè és que no té cap sentit
no té cap sentit
el que deies
tot el tema de
i m'agrada que m'ho apuntades tu
Josep Maria
tot el tema d'uns corredors
on aquí per exemple
hi ha un port
però és que no sé qui és
que és a Barcelona
a Tarragona
i a València també
per exemple
però hem de ser optimist
jo
el port de Tarragona
té un projecte
per millorar
d'una vegada
les seves comunicacions ferroviàries
que són deficients
per l'ample d'avui europeu
que si finalment prospera
voldrà dir
recuperar
i augmentar
quota de mercat
en països
per un transport
de mercaderia
en el que el port de Tarragona
pot fer intermediari
i que ara estan decidint
no passar pel port de Tarragona
perquè li surt més a compte
fer un tom brutal
i portar-ho al mig d'Europa
perquè després des d'Europa
via tren
és més fàcil
de tornar-ho a portar
cap a l'estat espanyol
aleshores jo crec
que hi ha moltes oportunitats
i mentre hi hagi oportunitats
hi ha esperança
altra cosa és
que els polítics
s'han de posar les piles
i els primers
que ens han de posar les piles
polítics i no polítics
és el propi territori
jo crec que aquest context
fa obligatori
deixar certes qüestions
més de visió
de futur
damunt de la taula
i centrar-nos ara
en aquesta solució
amb la solució
d'infraestructures
que provoquin
reactivació econòmica
encara que el territori
ho tingui clar
si pacten PP-PSOE
a Madrid
pacten Europa
i ja està
i amb ecotoli
ostres
disculpa aquest pessimisme
jo no voldria ser tan pessimista
jo el que passa
és que això tampoc
és una infraestructura
lògicament d'àmbit
superterritorial
és a dir
no podem ni decidir-ho aquí
ni fins i tot
amb una reunió d'alcaldes
a Castelló
però jo vull creure
en el sentit comú
confio en el sentit comú
que pugui sortir
m'imagino a Brussel·les
que és allà on es decidirà això
perquè no deixa de ser un
sí però clar
per arribar a Brussel·les
també la proposta
el que prioritza
l'estat espanyol
tots els estats
a la Unió Europea
jo crec que això
és un tema
d'àmbit europeu
perquè realment
el corredor mediterrani
no acaba a la frontera
amb França
sinó que seguirà
per Europa
espero que
per l'interès de tothom
s'acabi decantant
pel corredor
el que passa
que això
bordejant la costa
el que passa
que això significaria
que realment
el govern català
i Catalunya
guanyi
pes específic
a l'hora
de definir
la política
de la pròxima
legislatura
a l'estat espanyol
i això cadascú
ho llegeixi
com vulgui
això passa
perquè el Partit Popular
no tingui majoria
si això passa
com ja ha passat
altres vegades
ni que sigui peix al cova
doncs potser sí
que ens convé
ser peix al cova
i això no és responsabilitat
només
de la majoria
que en aquests moments
té el govern
de la Generalitat
jo penso que és
un problema
del Parlament de Catalunya
i del conjunt
de les forces polítiques
i amb alguna excepció
la del Partit Popular
i de Ciutadans
jo a la resta
hi vei
certa visió compartida
tant de bo
això prosperi
perquè és veritat
que les decisions
malauradament
no estan a les nostres mans
si no ja ho teníem arreglat
i si es prenguessin
en aquesta taula
de relació
segur que ens posaríem
més feliços
seríem més alts
més guapos
ui parlant de guapura
vull que el Cristiano Ronaldo
no sé si han sentit
aquelles declaracions
que van contra ell
perquè és molt guapo
i juga molt bé
el futbol
en fi re
doncs a mi no m'agrada
m'ha sortit
aquest comentari
a propòsit
d'aquesta paraula
del Josep Mariàries
ens queden re
4 minutets de tertúlia
no sé si m'agradaria
comentar amb vostès
ràpidament
el tema de les retallades
en sanitat
que venim arrossegant
des de fa temps
i que en els últims dies
han tornat al primer pla
de l'actualitat
pels tancaments
dels ambulatoris
a les nits
com ho veuen?
consideren que
mesures com aquesta
les hem d'assumir
en un context com aquest
que havíem arribat
a un nivell d'estat
de benestar
que en fi
era fantàstic
i tot el que
vingui a partir d'ara
ha d'anar
endarrere
Agustí?
Sí, és un tema
que també
amb una visió bastant superficial
o fins i tot
només la que
cap tu llegin
els medis
en fi
la premsa
o el que sigui
jo crec que és un tema
que
o sigui
s'ha explicat malament
és a dir
jo suposo
que quan s'arriba
amb una decisió
que s'han de retallar
o s'han de reduir despeses
i m'imagino
que
amb aquesta
qüestió de la sanitat
és prou delicat
perquè
genera aquesta alarma social
jo el que crec
és que s'ha d'explicar
molt millor
és a dir
no pots dir
de repent
que tancaràs
les urgències de nit
de no sé quins punts
ara clar
si realment
l'estadística
o la dada objectiva
te diu
que
que s'utilitzava molt poc
exacte
que estan infrautilitzades
doncs potser sí
però clar
llavors tothom diu
ostres i què faré
si em passa alguna cosa
es crea alarma
exacte
llavors és llàstima
que es generi aquesta alarma social
per una mala
o una desinformació
a veure
que tenim poc temps
Josep Maria o Ramon
és que veiem la línia de l'Agustí
exactament que m'expliquin
per què tanquen aquests caps
perquè estaven infrautilitzats
perquè no s'utilitzaven
o perquè realment hi ha crisi
o perquè realment hi ha crisi econòmica
i doncs s'han de tancar
les dues coses
sembla
si són les dues coses
també ho haig de dir molt clar
la ignorància del govern anterior
doncs de
perquè això és una cosa de la nit al dia
doncs ve a venir
és a dir
hi havia diners
i ara no hi ha diners
doncs escolta
doncs
potser el govern anterior
també s'hauria d'explicar una miqueta
com va a gestionar
i com va a deixar-ho
com va a deixar-ho
clar amb aquest tema
jo penso que haurien de ser clars
haurien de ser clars
i que ens hem acostumat
o sigui realment hi ha crisi
si realment no hi ha diners
per pagar tot això
doncs bueno
ens hem acostumat
a una manera de viure
doncs que potser haurem de canviar certs hàbits
els canvis a menys
ja no dic que pitjor
els canvis a menys costen
i per tant ara és una tasca difícil
d'una banda
fer una mena de procés de desacceleració
de mantenir
alguns nivells dignes
d'atenció sanitària
a la ciutadania
assumir també
que el model
que ens havíem donat entre tots
és insostenible
i que cal racionalitzar-lo
i això no vol dir tallar capriciosament
i això vol dir
com diu l'Agustí
fer un esforç de pedagogia
i d'explicació
i d'entomar
el govern sap que se les ha de menjar
i se les ha d'empassar com a patates
i una mica de tolerància
perquè hi haurà un rebuig natural
i una mica de tolerància
deia no
de comprensió per part de la ciutadania
sí
estem molt crispats
qualsevol cosa
és el que diu Sant Maria
quan passa menys
no ja ho sé
però costa prendre la decisió
i costa acceptar-la
per part de l'afectat
llavors jo penso que
hem de ser conscients
però traslladem aquest fenomen
a l'àmbit de la nostra vida familiar
o de la nostra vida empresarial
és a dir
tothom
tots estem prenent mesures
i són incòmodes
i són impopulars
i l'únic que han de fer
han d'estar justificades
han de ser sensates
han d'estar meditades
que jo crec que una de les coses
que va apacar per mi aquest govern
és amb la precipitació
i amb una política de comunicació
reconegut per ells mateixos
en el que es va vendre més
la retallada per la retallada
per salvar
el compte d'explotació
que no pas racionalitzar un servei
i dir escolta més que això
ho tancarem
perquè potser no cal
i perquè potser la gent
haurà de fer 5 minuts més
de trajecte
perquè en lloc d'atendre aquí
el punt A
l'atendran al punt B
perquè al final és un problema
podem o no podem garantir
l'atenció al ciutadà
en fi és que com que aquesta qüestió
també sortirà demà
el plenari municipal
amb un tema de debat
i a més és un tema
que s'arrossega
volia també compartir
amb vostès
aquesta qüestió
de moment
per cert el tancament
de les urgències nocturnes
no ha provocat
cap incidència destacada
que se sàpiga
ni a Tarragona
ni en el conjunt del país
acabem
Agustí Pujol
Ramon Maria Sánchez
Maria Aries
moltes gràcies
per compartir aquesta estona
amb els oients
de Tarragona Ràdio
que vagin molt bé
i fins la propera
i bona Santa Tegla
i bona Santa Tegla
bona festa major
adeu-siau