Sintonia de Tertúlia, matí de Tarragona Ràdio,
en aquest divendres, 16 de desembre.
Avui compartim la Tertúlia amb l'advocat Ramon Maria Sanz.
Ramon, molt bon dia.
Hola, bon dia.
També el director de la Fundació Casalamic, Jordi Collado.
Bon dia, Jordi.
Hola, bon dia.
I ara mateix saludarem la periodista de la Fundació URB,
Montse Cartanyà, que també ens ajudarà a comentar,
en fi, hi ha alguns aspectes de l'actualitat del dia i de la setmana.
En fi, portem, no aquesta setmana, sinó moltíssimes setmanes
amb totes les informacions, amb tota l'actualitat relacionada
amb l'economia i amb l'impacte de la crisi econòmica.
Totes les notícies, per un motiu o altre,
tenen a veure amb retallades, amb austeritat,
amb pressupostos que s'han d'elaborar.
I d'això de pressupostos n'estem parlant fa uns quants dies,
també aquí a les Tertúlies de Tarragona Ràdio,
parlant bàsicament dels pressupostos de l'Ajuntament de Tarragona,
però també tenint en compte les dificultats econòmiques
del govern de la Generalitat o del govern de l'Estat.
Els hi proposo començar parlant en clau estrictament local,
perquè aquests dies s'ha parlat molt de la necessitat,
així ho veu com a mínim l'equip de govern de l'Ajuntament de Tarragona,
d'elaborar uns pressupostos amb la unitat de totes les forces polítiques
davant de les dificultats extremes
que presenten els números de l'Ajuntament de Tarragona.
Ho han dit per activa i per passiva l'alcalde Josep Félix Ballesteros
i el tinent d'alcalde de pressupostos Pau Pérez,
i ahir també en la tertúlia, vam tenir una tertúlia política,
Convergència i Unió i el Partit Popular s'hi van mostrar clarament a favor,
com a mínim de parlar i d'intentar arribar a aquest consens,
malgrat les dificultats.
Així que els hi proposo començar per aquí.
Si trobarien que seria el més esitjable
aconseguir que a Tarragona hi haguessin uns pressupostos el 2012
de plena unitat.
Jordi, tu ho veus factible o, clar,
les diferències ideològiques entre els quatre partits
que tenen representació és, en fi, gairebé ho fa com una quimera?
Jo crec que és factible un acord per unanimitat
sempre i quan es treballi amb tranquil·litat,
cosa que no sembla que passarà,
que és sempre la gran dificultat.
Les diferències polítiques jo crec que se salvaran
perquè, com ara el plantejament polític,
queda més enganxat a la part pressupostària
que una altra cosa.
Jo crec que aquestes diferències que hi ha per altres històries
a nivell econòmic sembla que ara no poden existir,
sembla que tothom ha d'anar línia,
amb la qual cosa sembla que sí,
que és viable tenir un pressupost per unanimitat.
A mi el que em sap greu és que aquesta unanimitat
la gent no t'ha buscat també al carrer,
és a dir, anar a pactar els pressupostos
amb les entitats socials, amb les entitats veïnals,
amb les sindicals,
és a dir, intentar tenir a tothom en la línia,
poder-li explicar i poder fer un plantejament
de pressupostos participatius,
que és el que creiem que hauria de ser.
Deixeu-me a saló de la Montse Cartanya.
Montse, bon dia.
Ramon, com ho veus?
Això és molt senzill.
Són bones paraules o realment...
Tu creus que la ciutadania fins i tot agrairia
un gest dels polítics?
A veure, això és molt senzill.
Quan hi ha diners,
llavors sí que hi ha un problema
a la hora de pactar els pressupostos.
Per què?
Perquè llavors entren en joc les ideologies.
Hi ha uns partits que pensen
que s'han d'invertir cap a un lloc
i hi ha uns altres partits
que pensen que s'han d'invertir cap a un altre.
El Jordi té tota la raó del món.
Ja no és una qüestió d'ara,
que hi ha crisi,
sinó que els pressupostos
sempre s'haurien de pactar
i consensuar amb la ciutadania.
Sempre.
Haurien de ser...
Ja ho són públics,
però haurien de ser públics.
És a dir,
jo sempre penso que
el plec de pressupostos
hauria d'estar als bars.
Als bars,
als restaurants.
Sí, no, no,
no dic cap animalada.
I la gent,
de la mateixa manera
que llegeix un diari
o llegeix una revista,
doncs hauria d'eixir
els pressupostos de la ciutat.
I hauria de dir,
mira, això va cap a personal,
això va cap a protocol,
això va cap a serveis socials,
això va cap a...
Però ja de sempre.
Hauria de ser una cosa...
No ara, ja de sempre.
Però bueno,
tornem al tema.
Quan hi ha diners,
cap mena de problema?
Bé,
ja és quan hi ha els problemes.
Quan no hi ha un duro,
què és el cas?
És que no hi ha d'haver cap problema.
És que no hi ha ni un duro.
Cap on han d'anar els pressupostos?
És que...
Què has de primar?
És que no hi ha ni un duro.
No hi ha ni un duro.
Llavors,
és allò de salvar-se.
Salvar els mobles i punt.
A partir d'aquí,
sí que podem dir
si es fan unes retallades
o es fan unes altres,
podem estar d'acord o menys d'acord.
Però és que no hi ha ni un duro.
S'han de posar d'acord,
però per trons.
Montse,
com ho veus?
Tu creus que seria ideal
que hi haguessin uns pressupostos
unitaris,
consensuats,
que unissin des del Partit Popular
fins a iniciativa,
passant per Convergència i el PSC?
Pel que es deia vosaltres aquest matí,
la tertulia que hi va haver ahir,
sembla ser que tot apunta
que sí que hi haurà un consens
en els pressupostos d'enguany.
De fet,
sempre s'ha intentat buscar pressupostos
en temes que sempre es diuen prioritaris.
Pressupostos,
plans generals d'ordenació urbana...
I en aquest cas,
és una mica en aquesta línia,
no hi ha gaire més remei
perquè no hi ha molta cosa a debatre,
tampoc.
El que passa és que sí que jo crec
que és important
que en moments precisament com aquests
en què la situació econòmica
és tan difícil,
hi hagi un acord en pressupostos
perquè no sigui
que d'aquí a un temps
es pugui debatre
d'un tema
en què no hi hagi un acord
amb tot l'Ajuntament.
Jo crec que, a més a més,
és important que sigui
perquè en aquest moment
l'Ajuntament,
el que governa,
estan en una situació
d'una majoria força delicada.
O sigui que si no,
amb temes importants,
com si suposo que són els pressupostos,
no té un suport,
en aquest cas,
dels partits
que formen l'oposició,
hi ha coses que són difícils
de fer a partir d'aquest moment.
Llavors, jo crec que sí que,
pel que s'ha sentit aquests dies,
no crec que hi hagi dificultat
a l'aprovar un pressupost.
A més, sentint els portadors municipals,
clar, gairebé tothom diu
que el que s'han de prioritzar
són serveis socials,
bàsicament,
educació,
en fi,
les partides més importants,
activació econòmica
i ocupació,
difícil en aquest context,
però en fi,
com a mínim,
en fi,
pel que hem sentit aquests dies,
estaríem d'acord,
bàsicament,
tothom en aquestes línies.
Crec que hem de ser conscients
que vindran uns anys
d'inauguracions i d'obres
i de...
Ja les hem vist totes,
jo,
totes,
i les que no hem vist
tampoc les veurem ja,
no?
Vull dir que...
I fins i tot el ciutadà
que moltes vegades parlem tant
de la desafecció amb la política,
agrairia gestos
a aquest nivell
i altres nivells polítics,
i parlo de Catalunya
i fins i tot d'Espanya
a partir de precisament
la constitució del nou govern
que tindrem els pròxims dies
o el ciutadà també el que vol
és tenir clar,
en fi,
qui governa,
qui fa d'oposició
i qui té unes prioritats
o unes altres...
Perdoneu,
el ciutadà el que vol
és que li parlin clar
i ja està.
És a dir,
el que no pot ser
i ara,
doncs,
a qualsevol nivell,
a nivell de Generalitat
o a nivell d'Estat espanyol,
el que no pot ser
és que te n'assabentis
de les coses
d'un dia per l'altre,
que hi ha tota una cursa electoral
i el dia següent
de la cursa electoral
surt l'Artur Mas
i diu,
doncs,
escolta,
les retillades aniran per aquí.
El que no pot ser
és que a hores d'ara
encara no sapiguem
quin pla econòmic
té el senyor Rajoy.
No en tenim la més remota idea.
Això genera intranquilitat
del ciutadà.
El ciutadà,
malauradament,
ens haurem d'acostumar
o ens estem acostumant
a viure aquesta nova situació.
Bueno,
doncs,
l'assumim,
no l'assumim.
Sí,
l'assumim però no l'entenem,
al tanto.
Però el que no pot ser
és que no se'ns digui
absolutament què es farà
ni què es deixarà de fer.
Això és el que el ciutadà
no entén
i això és el que crea desafecció.
Sí,
és la desafecció
generada per la desconfiança,
per desgràcia,
tal com està el panorama
al ciutadà
quan tots es posen d'acord
no acostuma a confiar
i això també és una realitat
amb la qual
jo crec que afecti
tant a la desafecció
sinó en un plantejament
que tinguem les coses clares.
Venia el Ramon.
Jo crec que també hi ha
una història important
i és com el ciutadà viu
la generació de pressupostos,
seguint amb el plantejament aquest,
els pressupostos
originals dels bars,
al carrer no se'ns parlar
de pressupostos,
sense parlar si hi haurà emoció
o si no hi haurà emoció,
si en reflex aguantarà
o no aguantarà.
Per desgràcia,
la vida política
ha estat tan lluny
del carrer
que no sé ni com s'interpretarà,
no tinc clar
ni com s'interpretarà
un acord per unanimitat
en aquest sentit.
Jo, de fet,
dubto que la gent del carrer
sàpiga si els pressupostos últims
van estar aprovats
per unanimitat
o no.
Això segurament és veritat,
el ciutadà de carrer
no arriba a aquest nivell d'informació.
El que passa és que sí que és veritat
però a vegades putxa
fins i tot una imatge
o un fet.
És una imatge d'unitat
en un moment complicat
com aquest
que potser sí que pot arribar.
El que passa és que
en temes econòmics
jo crec que la ciutadania
en la qual m'incloc
anem bastant perduts
en general
i llavors
és molt fàcil
que ens donin gat per llebre.
No estic parlant només
de l'Ajuntament de Tarragona,
estic parlant que
com que la situació
és tan difícil
sembla que ha arribat un moment
que ens ho mengem tot
amb patates directament,
que hem d'acceptar
que tot és normal
perquè no hi ha diners.
Llavors
ha arribat fins a nivell català
doncs ara no tenim
els 750 i pic mil de milions
que ens havien d'arribar
per l'Estat
i tallarem nòmines
o tallarem després
serveis socials
o el que sigui
quan aquests diners
haurien d'anar
per l'edicional tercera
que és per infraestructures.
Cosa que
llavors
sembla que
no sé si és que
o no hi entenem
i el que diuen
és normal
o és que no hi entenem
i ja ens enganyen.
Jo crec que
part de la desafecció
ve perquè
escoltes el que diu un
i escoltes el que diu el sindicat
i està en llum
i representa
que la informació
tothom té la mateixa
i jo escoltàvem
la roda de premsa posterior
quan es va decidir
tot el tema
de la denúncia
pels 750 milions
que ens deu
la roda de premsa
del conseller d'Economia
i no vaig sentir
cap ningú
de cap partit polític
cap
que fes referència
que aquests diners
estaven destinats
a infraestructures.
Va haver de ser una persona
d'un sindicat
que m'ho expliqués.
Llavors
penso que la desafecció
moltes vegades ve
perquè representa
que la gent
que t'està representant
des del punt de vista polític
no t'està dient
la veritat
o com a mínim
dóna una imatge
que no t'està dient
tota la veritat
que sempre hi ha
com sempre diem
la política implicada
en tots
en els termes econòmics
socials
etcètera
llavors jo crec que
part de la desafecció
ve perquè
costa de creure
a vegades
que el que t'estan dient
és cert
quan per altres
cantons
o escoltant la informació
d'altres
interessats
que no són els polítics
t'arriba d'una manera
que no és ben bé
la mateixa
que t'acaben d'explicar
un minut abans
A més
clar
la cascada de notícies
en relació a aquests fets
és brutal
no?
En fi
clar
tenim
avui
l'anunci mateix
que segurament
els treballadors públics
no podran cobrar
la paga extra
quan toca
la cobraran
amb uns dies de retard
i a més a més
no tota sencera
la Generalitat
denuncia a l'Estat
perquè li diu
759 milions
d'euros
que són aquests
que comentava ara la Montse
de la disposició
tercera aquesta
de l'Estatut
els ajuntaments
no reben els diners
de la Generalitat
l'Ajuntament mateix
de Tarragona
em sembla que
reclama entre 10 i 12
o 13 milions d'euros
a la Generalitat
i no pot pagar
serveis socials
l'Ajuntament per tant
no pot pagar
els proveïdors
els proveïdors
no poden pagar l'IVA
perquè ara no els paguen
els ajuntaments
és com una cascada
és com una mena
de bola de neu
que no hi ha manera
de...
anem al tanto
la Montse
la Montse
que va de dir
els proveïdors
no poden pagar l'IVA
no, els proveïdors
han de pagar l'IVA
perquè si no és multa
han de pagar el
aquesta és la gran diferència
l'han de cobrar
i no han cobrat els...
perquè clar
jo us proposo un joc
jo he de pagar un IVA
d'acord?
doncs no pago l'IVA
cap mena de problema
els diners que em deu a mi
l'estat espanyol
o la Generalitat
o qui sigui
en aquest cas l'estat espanyol
doncs cap problema
escolta
jo no us pago l'IVA
el trimestre que ve
ja me'l quedo jo
i llavors
ja no cal que em dongueu
els diners a mi
no, això no funciona així
ells no em paguen a mi
però jo sí que he de pagar l'IVA
d'acord?
això funciona d'aquesta manera
i a banda
el que no entén la gent
que no entén la gent
perquè la gent avui en dia
qui té la sort
cobra mil euros al mes
qui té sort
cobra mil euros al mes
siguem clars
perquè hi ha molta gent
que ja està a l'atur
o em pagues
dels bancs
i siguem clars
mals gestors
que han portat
les seves empreses
a la ruïna
els bancs
i de retruc
a tots els ciutadans
amb jubilacions daurades
i amb sous multimillonaris
això és el que no entén la gent
la gent tampoc entén
que hi hagi un senyor
per exemple com el Montilla
això l'entén
i l'indigna segurament
però no
l'indigna
que se'n vagi a fer
senador a Madrid
cobrant un sou
i mantenint aquí un despatx
i no sé quantes històries més
la gent no entén
tota una sèrie de càrrecs
intermitjos de l'administració
que se'n va els 80.000
90.000
100 i 125.000 euros l'any
això la gent no ho entén
la gent no entén tampoc
per exemple
disculpeu
ja sé que és una fixació
quan un veu tota la trama
de l'Urdangarim
tots els mils de milions
de diners
d'euros
perdoneu
que anaven cap a llit
la gent no ho entén això
la gent això és el que no entén
d'acord
o no ho entén
i l'indigna
aquí també està
una part del problema
de tot plecat
que hi ha crisi
que tot això
però bueno
vas sentint
que hi ha gent
que hi ha hagut molt bé
doncs bueno
si ens hem de portar els cinturons
ens ho prendem tots
els productes de luxe
han pujat un 25%
en les vendes
però per exemple
amb aquest anunci d'ahir
de la Generalitat
del conseller
que no podem pagar
la hora
ai la hora
la paga extra
quan toca
i que
segurament no serà sencera
perquè no tenim diners
això és manca
de previsió del govern
és desell
el tot del govern
de l'Estat
això aplicat
en un nivell local
l'Ajuntament ahir diu
no podrem pagar segurament
o haurem de fer
molt de retard
els proveïdors
en serveis socials
que és una qüestió bàsica
perquè no tenim diners
perquè ens els deu la Generalitat
i nosaltres tampoc
clar
on neix
quina és
la
la
la causa profunda
o l'arrel
o el responsable principal
l'administració més gran
no?
jo crec que no hi ha
una
per exemple
amb clau municipal
jo crec que no hi ha
una normativa clara
per exemple
el finançament dels ajuntaments
és un drama
del qual es va intentar
comentar alguna cosa
a les generals
i ningú va acabar parlant
amb la qual cosa
per mi
a nivell municipal
és aquest
els ajuntaments
estan prestand
serveis
més enllà
del que haurien de fer
perquè les altres administracions
no ho fan
amb la qual cosa
per mi el problema
en caire juntament
és aquest
els 759 milions
jo crec que hi ha
de les dues coses
hi ha
desellaltat
per part del govern espanyol
o aquest
jo solo passava per aquí
hem de recordar
que aquest govern espanyol
va indultar l'altre dia
el número 2 del senyor Botín
amb la qual cosa
es pot indultar
però no es pot pagar
un deute
segons aquesta gent
i després
per part de la Generalitat
les informacions
que arribaven ahir
és que
no s'ha signat
el conveni
que s'havia
no s'ha preparat
el conveni
per signar
amb la qual cosa
també
hi ha un plantejament
de què estàs jugant
és possible
que estiguessin
tan colaball
que això ho pagarien
que potser van pensar
potser no cal signar-ho
i que amb nosaltres coses
realment jo crec
que aquí està fallant
està fallant
el sistema
no està fallant
l'administració
no està fallant
un agent
sinó que està fallant
el sistema
el sistema està pensat
al model del segle XIX
i hem passat ja
al segle XXI
i hauríem d'estar
fent altres coses
però continuem
mantenint
els mateixos estàndards
tipus
de la revolució industrial
i a veure on arribem
Montse
jo crec que és una mica
de tot el que deies tu
i a més a més
fins i tot hi afegiria
que jo crec que
per part del govern català
és com una mesura
de pressió
de pressió
com una amenaça
és a dir
això de no pagar
no paguem l'extra
quan toques
i de preparació
del que vindrà
això és com un primer pas
que aquest any
us la pagarem
l'any vinent
i potser de l'any vinent
ja no hi compteu
perquè tot plegat
va una mica
en aquesta sensació
de us estem preparant
el terreny
perquè tot ho trobeu
normal
o sigui
a mi com a treballador
em dóna la sensació
que fa molts anys
has de trobar
normal
que el sou
estigui congelat
perquè
sempre és l'excusa
és veritat
hi ha gent que està a l'atur
hi ha gent que cobra
sous molt més baixos
segurament dels que cobro jo
llavors
els treballadors
han d'acceptar
que els congelin el sou
des de fa molts anys
que no els paguin
les pagues extres
que fins i tot
el retallen un 5%
o un 10%
o potser l'any que ve vint
perquè
és aquest
es va inculcar
una mica
en la ment de tots
que si tens feina
dona gràcies a Déu
llavors
d'una banda
jo crec
que amb l'anunci aquest
del conseller
el que fa
és una mica
passar la pilota
o sigui
generar un debat
a la societat
que desvia
de moltes altres coses
perquè
ara la gent
carrega
contra els funcionaris
la majoria
perquè
com que els funcionaris
tenen feina
doncs
són uns privilegiats
i els autònoms
és això
encara han de pagar l'IVA
que no han pogut cobrar
llavors
es genera com
una guerra
diríem
una guerra social
entre la gent que treballa
i els que no treballen
i nosaltres
us haguéssim pagat
però no us paguem
perquè no hem rebut
aquests diners
per tant
la culpa no és nostra
ara mateu-vos
vosaltres
i baralleu-vos vosaltres
quan
tornem a dir
estem a mes de desembre
veient d'arribar uns diners
que no eren per nòmines
per tant
si aquests diners
si no es paguen
els funcionaris
representa
que no hauria de ser
per què no han arribat
aquests diners
perquè aquests diners
no haurien d'estar
destinats a nòmines
llavors
aquí es barreja moltes coses
segurament hi ha hagut
mala previsió
no hi ha ni un duro
no s'estan pagant ajuts
de molts altres tipus
que el 31 de desembre
haurien d'estar pagats
ajuts de moltes convocatòries
que han sortit
que no s'han pagat
ajuts de la llei
de la dependència
que no s'estan pagant
per tant
això és una cosa més
que s'afegeix
però diríem que és
per mi
el tema de l'anunci
dels funcionaris
és com el més
escandalós
és com dir alguna cosa
molt escandalós
perquè es generi lluit
no lluita
però sí lluita verbal
al carrer
i li puguem donar
la culpa a l'Estat
que no hem rebut
aquests diners
llavors la culpa
és de l'Estat
llavors ja desviem
una mica l'atenció
que sí
és veritat
tot va malament
però si tinguéssim
aquests diners
ja és la xocolata
del lloro
que ens solucionaria
els problemes
i no és aquest el problema
perquè si el problema
és que tenim massa funcionaris
que no sé si és aquest
pot ser
el problema
s'ha de solucionar
de base
no paguem el 80%
o el 20%
de la paga extra
llavors
és una mica desviar
l'atenció
per a mi
com que estem barrejant
jo
barrejant el sentit
que parlem igual
a nivell local
que a nivell nacional
que a nivell estatal
també apunto
recordo que ahir
Mariano Rajoy
després de l'audiència
amb el rei
va fer unes declaracions
on textualment
va dir que
el seu govern
futur govern espanyol
haurà de prendre
decisions
que no seran grates
i va posar com a exemple
i ho va dir textualment
com les que està prenent
el president
de la Generalitat
de Catalunya
és a dir
que en la línia
que deia la Montse
que sembla que ens estiguin preparant
dona la sensació
i no sé si vostès comparteixen
tenen aquesta impressió
com a ciutadans
que el que ens espera
a nivell general espanyol
va molt en la línia
del que ja coneixem a Catalunya
des de fa uns mesos
i aleshores
això també em portaria
en un debat
que ha anat sortint
en diferents tertúlies
en les últimes setmanes i mesos
és si és que realment
no hi ha alternativa
si és que estem abocats
pel que ens diuen Europa
pel que ens diuen
els polítics espanyols
els polítics catalans
i pel que ens diu tothom
que només hi ha aquesta alternativa
tenen aquesta sensació
això és el que ens volen fer creure
jo ara en aquest moment
aprofito per recomanar
un llibre que es diu
Com ens veiem en la moto
del Noam Chomsky
que explica
les grans artimanyes
que acaben desenvolupant
a nivell mediàtic
als grans grups
per decidir
com funciona el món
i aquí
veurem com s'està
utilitzant aquest manual
per continuar-nos explicant
contínuament
què està passant
i què ens estan plantejant
mirem el cono sud-americà
sisplau
mirem Argentina
mirem Brasil
mirem
hi ha altres economies
que estan fent altres històries
molt interessants
que han sortit
d'una situació encara pitjor
de la que estem aquí
en aquests moments
amb la qual cosa
la crisi
en la que estem plantejats
ara mateix
està servint
a uns determinats sectors
econòmics
diverses coses
l'Argentina
no hi estic massa d'acord
Jordi
però bueno
ja
seria una mica
una mica llarg
quan abans parleu del sistema
jo tinc la sensació
que el sistema
es redueix a una frase
és l'amiguisme
i què hi diu el meu
aquest això
és com funciona
el sistema
quan parlaves Montse
el tema dels funcionaris
clar
els funcionaris
ha sigut el gran altaveu
de tot això
però és que hi ha un munt
d'empreses
de dos i tres treballadors
que han anat despedint la gent
o s'han reunit
els dos i tres treballadors
i han dit
nois a partir d'ara
hem de cobrar tots la meitat
o empresaris
li hem de cobrar la meitat
que clar
aquests no tenen cap mena d'altaveu
i s'han hagut d'anar menjant
els funcionaris
sí que ara diem
és que els funcionaris
és funcionaris
perquè clar
això és el gran altaveu
perquè n'hi ha molts
i perquè els sindicats
doncs també
però clar
hi ha un munt
de petites empreses
i petits treballadors
que els han anat despedint
els han rebaixant el sou
fins al 50%
per mantenir l'empresa
que clar
aquests no tenen cap mena d'altaveu
i quan salten l'altaveu
dels altres
pensen
ostres
si a mi
jo estic pitjor
i per això es genera això
és una qüestió d'altaveus
llavors si em permeteu
me'n vaig una mica del tema
no em renyi
és el tema de la demanda
de contenció administrativa
que pretén
posar a la Generalitat
això és foc d'encenalls
la Generalitat amb l'Estat
aquesta demanda
això no va enlloc
això no va enlloc
vull dir
això és fer
soroll per fer-lo
és que no té cap mena de sentit
ni res
suposo que estem parlant
d'un gest
doncs també
és un gest
és un gest
és que la política
moltes vegades són gestos
és un gest i punt
perquè a vegades
qui ho ha d'interpretar això
serà el Constitucional
i ja sabem
com fan les interpretacions
el Tribunal Constitucional
de l'Estat espanyol
però és que simplement
és un gest
és un gest
el que ens espera Espanya
el que passa
és aquesta dinàmica
de la Generalitat
que reclama diners a l'Estat
l'Ajuntament reclama diners
a la Generalitat
els proveïdors
reclamen diners a l'Ajuntament
i al final segurament
els que ho passen pitjor
són els mateixos proveïdors
els ciutadans
i també segurament
l'administració més propera
al ciutadà
els ajuntaments
en general
que són moltes vegades
els que assumeixen competències
quan parlem de proveïdors
compte
posem nom i cognom
a aquests proveïdors
hi ha molts proveïdors
que estan en casals d'avis
que estan en casals d'infants
que fan serveis socials
això són proveïdors
no estem parlant
de la persona
que suministra
folis a l'Ajuntament
per dir alguna cosa
que també és un proveïdor
i també ha de cobrar
el tanto
però estem tocant
temes molt delicats
menjadors escolars
menjadors de casals d'avis
serveis d'infermeria
tanto eh
tanto eh
que ens juguem molt
amb aquests proveïdors
molt
home és que en serveis socials
un parell de dades
la xifra que la Generalitat
hauria de pagar
l'Ajuntament de Terra
unes de 3 milions
i de moment
n'han avançat
740.000 euros
això vol dir
ras i curt
que clar
l'Ajuntament
necessita
2 milions
i escaig
per pagar
doncs això
que dèiem
per gent gran
per joves
per en fi
entitats socials
de tota mena
sí perquè a més a més
hi ha
d'aquests proveïdors
que no tenen per què
ser grans empreses
molts són petites empreses
depèn
cobrar
dels ajuntaments
dels consells
de les diputacions
de qui sigui
per poder pagar
les nòmines
de cada mes
o sigui que
ells sí que tenen
un pressupost
la majoria tan limitat
que depèn
del que cobrin
per poder pagar
els seus treballadors
llavors
és la roda aquesta
que arriba sempre
el que pitjor
l'últim
que li hauria d'arribar
i llavors
per no dir
que tot això ja
s'esquitxa
en tots els altres sectors
perquè si
la gent no cobra
ves a mirar
com estan les botigues
un dissabte
al carrer
estan molt plens
els carrers
potser les botigues
no ho estaran tant
i tot això
és un peix
que es mossega
les botigues
els serveis
etcètera
és un peix
que es mossega la cua
el botigue
també haurà de pagar
els seus proveïdors
no els podrà pagar
i clar
és com
que et dona la sensació
que portem
un munt de mesos
per no dir
un munt de mesos
en què
tot va cap a baix
és com si
no tinguessis
cap tipus de control
i en cap mesura
com per poder
anar remuntant
llavors és aquesta sensació
d'una mica
que tu mateix
tot i t'has de tenir feina
perquè en aquest moment
em puc considerar
suposo una privilegiada
tinc feina
penses fins i tot
de ostres
doncs si volia fer això
potser no ho faig
perquè no sé
com estaré d'aquí
un mes
llavors
és aquesta dinàmica
que els que no tenen
feina
o no tenen diners
evidentment
no ho poden fer
els que no són rics
no ho fan
perquè estàs patint
pel que et pugui passar
llavors
és això
que és com
aquest azucat
que ningú sap
com en podrem sortir
perquè les notícies
que venen
no són ni de lluny
positives
però jo ara dic
una cosa molt important
que està passant
realment aquí
també
tinc la sensació
que ja els va bé
prendre tot aquest desànim
esteu desanimats
i el que us vindrà
encara serà pitjor
però escolti
jo no vull que em venguin
desànim
jo vull que em venguin
optimisme
vull que m'arreglin
la situació
i vull
que no tornin a caure
en aquest error
i vull que em busquin
el culpable
de tot això
és que em fa molta gràcia
que no em venguin
el missatge optimista
doncs d'acord
pacto
que no em venguin
el missatge optimista
però que em diguin
per què ha passat això
i qui és el culpable
de tot això
vull saber-ho
tinc l'obligació
de saber-ho
i que me'l portin
als tribunals
i que pugui per això
perquè és que si no
qualsevol ciutadà
està exposat
a anar amb un judici
o a anar amb un jutjat
i que et jutgin
per qualsevol cosa
i aquí veiem
una impunitat
total i absoluta
total i absoluta
i la prova final
d'aquesta impunitat
és el senyor Botín
ai el senyor Botín
perdona
si ho he dit bé
el dos
el dos
el dos
el senyor Saez
exactament
ja posava amb ell i tot
que també
m'assembla que tenim alguna cosa
o l'expresident
de la Generalitat Valenciana
aquests dies
per exemple
o el Mates
que els deixen anar
i damunt
Estats Units
visqui vostè
doncs no senyor
aquest senyor
hi està a les illes
i passejar-se cada dia
per la Rambla
i que la gent
el pogués veure
i el pogués assenyalar
amb el dit
si convé
escolta
volem els culpables
volem saber què va passar
que em venguin desànim
doncs bueno
que me'l venguin
però jo ho sabia
què ha passat aquí
hem parlat
estem parlant molt
en fi
de la crisi de l'economia
ara parlàvem de serveis socials
en fi
n'hi ha un altre
per tornar a un tema concret
de la ciutat de Tarrón
un servei social
es pot considerar
el transport públic
i ja saben
que a sobre temes
d'EMT i transport públic
aquests dies
també n'hi ha hagut
molt de debat
perquè al principi
de la tertúlia
jo plantejava
aquesta possible unitat
de totes les forces polítiques
pel tema pressupostari
però tenim un debat previ
que és al voltant
del present
i del futur de l'EMT
que d'unanimitat
no n'hi ha
perquè el govern municipal
ja ho anunciava ahir
Begoña-Flori
en aquesta tertúlia
presentarà
un pla alternatiu
al que va presentar
fa unes setmanes
perquè els partits
de l'oposició
l'han rebutjat
recordaran segurament
els oients
que aquest pla
passava perquè l'EMT
pogués assumir
el servei de la grua
això implicava
no acomiadar
personal
i altres aspectes
doncs eren reduir
les línies
que tenen
menys
utilització
i intentar
rebaixar
el dèficit
que realment
és considerable
o molt considerable
a l'empresa municipal
de transports
tota aquesta pica
baralla política
i Jordi
com la veus
fins on s'han de reduir
un servei social
perquè no deixes
un servei bàsic
com és el transport públic
que a més afecta
sobretot
a les classes
més populars
el plantejament
jo crec que en aquesta ciutat
no s'hi ha cregut
mai
en el transport públic
l'empresa municipal
de transports
era aquella empresa
gestionada pel senyor
Trasovares
aquell senyor
del Jaume I
si encara ens en recordem
que ha funcionat
bé
així continuem
el senyor Trasovares
continua vinculat
a l'empresa municipal
de transports
amb el govern convergent
i del Partit Popular
amb el govern del PSC
i Esquerra
amb el govern del PSC
i això continua sent així
i això és una realitat
llavors
a partir d'aquí
el que estem plantejant
bàsicament
és que no hi haurà
no es deixarà
de treure un servei fora
aquest gruess d'habit
que funciona
sí perquè PP i Convergència i Unió
han dit que no
i el plantejament
és que tirarem gent
al carrer
que en principi
que estan
amb aquella etiqueta
del funcionari
que és una diana estupenda
en aquests últims mesos
el plantejament
és cafquià
o sigui
és de broma
i són d'aquelles
que generen desafecció
si arribessin a l'acord
no generaria confiança
però el que no arribi a l'acord
sí que genera desafecció
i em sembla que és un pla
és terrible
que hagis transcendent
aquest plantejament
segurament
si
l'empresa municipal
de transport
la Bego
suposo que li correspon
com a president
hagués treballat
la proposta
amb els partits abans
potser no arribarem
a aquest plantejament
no sé si ho ha treballat
no ho tinc clar
però si ho hagués fet
jo crec que
és més viable
si no és un plantejament terrible
de cara
a la ciutadania
i sobretot
un equip
o un equip professional
que pateix
jo soc usuari
el transport públic
vaig cada dia en autobús
i realment són gent
que es trenca
en la cara de cada dia
per fer un bon servei
per estar a l'hora
per ajudar la gent
quan puja els carros
a la compra
els carros de la canalla
i demés
el que estem dient
és
el transport públic
no serveix
perquè com a Tarragona
tenim tan bona circulació
que el transport públic
no és necessari
doncs
en aquest sentit
ens ho plantegen
jo crec que és terrible
que no hagin arribat
a un acord
i no sé cap on
el pla de viabilitat
nou anirà
sí
el pla de viabilitat
pel que sembla
anirà per retallar
personal
pel que es deia
i segurament
algunes de les línies
segurament
en menys
augment de tarifes
i no ho sé
però diria
que retallada
o supressió
d'algunes de les línies
en menys usuaris
i no crec
que hi hagi volta enrere
perquè
o és aquesta alternativa
i l'altra
no ha arribat
a cap acord
amb els altres grups
que els serveis deficitaris
se sabia
des del primer dia
i a més a més
és que és un servei
és que els serveis públics
són deficitaris
tots són deficitaris
el que passa
és que suposo
que has de mirar
fins a quin punt
poden ser deficitaris
i jo només
hi ha coses
que sí que és veritat
que si hi ha un servei
que l'utilitza
una o dues persones
això està clar
i ha passat
potser sí que s'ha de replantejar
la necessitat
d'aquest servei
però sí que sempre mirant
qui utilitza
el servei públic
de Tarragona
quin perfil d'usuari és
i això és un servei
per persona
i a més a més
tenint en compte
que el servei públic
es planteja
des d'una perspectiva
molt clara
o sigui
perquè la gent
no només perquè la gent
que no té transport privat
pugui arribar
al seu destí
sinó perquè no hi hagi
l'ús del transport privat
que col·lapse la ciutat
llavors
jo crec que
la solució
pel que s'indica
no serà positiva
en aquest cas
Ramon
no hi veig una bona solució
el tema de l'EMT
és un mal atàvic
és a dir
he tingut dèficit
sempre
sempre
jo crec que això
ningú ho discuteix
això està claríssim
el tema
del senyor
Trasovaris
el senyor Trasovaris
va ser gerent
d'aquesta empresa
quan va entrar
el govern
dels socialistes
i Esquerra Republicana
va continuar
vinculat a l'empresa
no se'l va treure a fora
no va cobrar
el 100%
del sou
però potser
no sé si el 75
o el 80
o el no sé què
però Déu-n'hi-do
podríem viure molts anys
amb el seu 75% del sou
és curiós
perquè hi ha determinats
contractes
determinats gerents
que no surten mai
a la llum pública
i és una de les coses
que hauria de quedar clara
ja d'una punyetera vegada
escolta
si són càrrecs
de confiança
vinculats a administracions
tots aquests contractes
han de ser públics
i han de saber què cobra
aquest senyor
i quina fenya fa
i per què cobra
i quines hores fa
i sobretot el que cobra
i clàusules de rescissió
com els jugadors de futbol
escolti
no cal
no cal
si marxo
m'han de pagar això
m'han de pagar allò altre
perquè clar
no pots fotre fora
en aquesta persona
perquè és que si no
arruïnes
tota l'MT
o qualsevol
és vergonyós
això és herència
del senyor Nadal
també siguem clars
això és herència
del senyor Nadal
a banda d'això
però clar
Joana va dir
però el problema
de l'MT
és un problema
d'un senyor
d'un senyor
no no no
és una cosa més
i tot suma
i tot suma
en aquesta vida
tot suma
a banda d'aquí
doncs
hi haurà
una reestructuració
de línies
esperem que no hi hagi
una reestructuració
de personal
però una reestructuració
de línies
però clar
això és un problema
ah i una altra cosa
així
disculpeu
un debat
que vull fer entrar
una persona
pel fet
de ser jubilada
ja ha de tenir
el transport gratuït
aquest és un debat
que jo anava fent
ja només ens queden
dos minuts
però clar
és el tema
dels jubilats
o l'extensió
del transport gratuït
pels escolars
que és veritat
que en èpoques
de vaques grasses
jo crec que
tota la ciutadania
ho ha aplaudit
però clar
en situacions com aquesta
tothom
m'imagino que venies
a dir Ramon
tothom no té la necessitat
com per no haver de pagar
no tots els jubilats
tenen les mateixes
retribucions
de pensions
no?
ni totes les famílies
no?
vostès serien partidaris
de per exemple
adoptar mesures aquestes?
del tot
el plantejament
és terrible
que hi hagi
retallades del 5%
lineal
a tots els departaments
i és terrible
que hi hagi bonificacions
els 400
els 2.000
allò
els euros
que ens han anat
durant tots aquests anys
que ens sobraven
doncs tots aquests euros
és el mateix plantejament
no?
jo crec també
que cal destacar
que l'exercici
que s'ha fet
en els últims 5 anys
per reduir el defici
de l'empresa municipal
de transport
ha estat molt important
i això
jo crec que hi havia
una diferència
d'un milió i mig d'euros
entre com es van trobar
l'empresa municipal
i com se l'han trobat
lo qual
jo crec que aquí
s'ha de fer un plantejament
de felicitar l'equip
que ho ha estat treballant
la història és
si aquest és el model
o no
per les línies
un apunt més
per les línies
que no estan
utilitzades
potser el que ens hauríem
de plantejar
és si fem prou difusió
si fem prou
campanyes de captació
de clients
això ho fan les empreses
van a buscar clients
per les línies
per les línies
per les línies
jo crec que
sí, Jordi
sí que se n'han fet
això sí
perquè l'anem amb tu
i tot això
se n'han fet
es treballa
sí, però quin impacte
tenen al final
és un bus
que circula
amb l'anem amb tu
i una pàgina web
no hi ha hagut més
el que passa
és una mica això
quan un buca de vaques grasses
per exemple
el transport nocturn
que jo considero
que està molt bé
que hi ha mesura
de fa 3 o 4 anys
tothom la va aplaudir
i és veritat
que hi ha dies
que vas amb una persona
però clar
si es pot fer
està molt bé
que es faci
tu com a usuari
pots anar a casa teva
amb bus
sense haver d'agafar el cotxe
de nit a més a més
però clar
en èpoques com aquesta
sempre es mira de retallar
hem d'acabar
malgrat aquests inputs
tan negatius
de la tertúlia
perquè totes les notícies
són gaire bé
que els hi vagi molt bé
bon cap de setmana
a tots els ullents
i també als nostres contertulis
i si no ens tornem a trobar
doncs això
bones festes
i a veure si el 2012
és una mica més positiu
que el 2011
Montse Cartanyà
Jordi Collado
Ramon Maria Sanz
gràcies
Fins la propera
Adéu
Bon dia