Aquesta és la sintonia de l'espai Eines
que fem cada setmana des del matí de Tarragona Ràdio
i amb el suport de la CEPTA, de la Confederació d'Empresaris de la Província de Tarragona.
Ja sabeu que és un programa per difondre el món de la formació professional en el seu conjunt.
Avui els protagonistes, els convidats que ens acompanyen aquí als estudis de Tarragona Ràdio
tenen a veure amb l'Institut Vidal i Barraquer.
Ells són avui, aquest centre, avui és el protagonista d'aquest espai.
Així que ens acompanya el director de l'Institut, el senyor Narcís Castanedo.
Senyor Castanedo, molt bon dia.
Bon dia.
També la senyora Hermínia Pastor, la coordinadora de batxillerat, bon dia.
Hola, bon dia.
També el senyor Raül Sales, que és el sops director de l'Institut, bon dia.
Bon dia.
I també ens acompanya el senyor Valero Camps, que és inspector d'ensenyament.
Senyor Camps, molt bon dia.
Bon dia.
Amb ells de seguida compartirem aquest espai de ràdio, aquest espai Eines,
però abans tenim una connexió amb l'exterior,
tenim una connexió amb el senyor Francesc Roca,
i és el director de l'IES Comte de Rius,
que aquest dilluns i avui també dimarts
s'està organitzant un dels concursos del Catch Skills,
on competeixen centres de formació professional de tot Catalunya.
Les matèries d'aquest concurs que s'està fent a l'IES Comte de Rius
són mecatrònica i control industrial.
I tenim una notícia d'última hora,
perquè sembla que un alumne de l'IES Comte de Rius
ha estat el guanyador d'aquest concurs.
Així que saludem el senyor Roca.
Senyor Roca, molt bon dia.
Hola, molt bon dia a tothom.
I felicitats al centre.
Felicitats per a tots,
per a l'AFP, per a la ciutat,
pels instituts de Tarragona...
Som tots molt contents.
Qui és l'alumne que ha guanyat?
El Marc Martínez,
de Sistemes de Regulació i Control Automàtic de segon curs.
I ha guanyat per què?
En quin context del concurs?
Amb el tema...
Ella participava en l'esquil,
en la professió de control industrial.
Aquest esquil és controlar un procés
des d'una màquina que es diu Automata Programable
i tenia que fer una sèrie d'activitats
que els havien proposat als diferents instituts
el jurat del CAT Esquils,
en aquest cas de control industrial.
Estan competint, com dèiem, centres de tot Catalunya, no?
Sí, sí, sí.
Havia representants del IES Palau Aucit,
de Ripollet, IES La Garrotxa, d'Olot,
l'Escola Xaloc de Barcelona,
l'Escola Municipal de Granollers
i l'Escola Salesiana de Sarrià.
Centres públics, conceptats i privats.
Que per a vosaltres, com a institut, què suposa?
Per a nosaltres, una satisfacció,
perquè és una manera de fomentar la formació professional,
valorar l'esforç dels nostres alumnes, dels nostres professors,
compartir aquest coneixement amb altres organitzacions,
amb altres instituts, amb l'empresa.
Tenir l'honor de representar, en aquest cas, a Catalunya,
en el tema del control industrial,
en el proper concurs que es farà a Madrid,
que és l'Espanya Skills, al mes d'abril.
I amb la il·lusió, també, de fer un bon paper
i, per què no, intentar després representar Espanya
al campionat del món a Londres,
que es fa a l'octubre d'aquest mateix an, del 2011.
És a dir, que aquest alumne representarà ara Catalunya
en un concurs de la mateixa disciplina a nivell espanyol
i després pot aspirar a nivell mundial.
Sí, sí, és així.
Els concursos Cat Skills, Espanya Skills, World Skills,
es fan amb anys imparells
i té aquesta trajectòria.
El campionat autonòmic, el campionat, en aquest cas, estatal
i el campionat mundial, no?
On, realment, perquè els oients es facin una idea,
doncs, el campionat del món participa en 45 països
i d'aquests 45 països, 14 són membres de la Unió Europea.
Com cada dimarts, aquí, als Estudis de Tarragona Ràdio,
ens acompanya el coordinador de l'Eines,
que és el Francesc Pota.
Francesc, molt bon dia.
Molt bon dia.
Que més, suposo que vols aprofitar per felicitar el Francesc Roca.
Sí, sí, amic Francesc, enhorabona per l'èxit que heu tingut.
Una pregunta.
A l'hora de seleccionar els Cat Skills,
se selecciona per cicles per a famílies professionals?
Es partitza la base de lo que són els World Skills,
i dels World Skills vas passant a les Fan Skills i al Cat Skills.
O sigui, són professions que el que marca quines es fan
i quines no es poden fer és el concurs mundial.
m'entens el que et vull dir?
No, no t'he entès, la veritat.
Sí, hi ha professions, vull dir que, o hi ha cicles formatius
que no estan associats al concurs mundial.
Vull dir, qui marca quines són les professions són el concurs mundial.
Per exemple, si el concurs mundial té previst fer perruqueria,
té previst fer pastisseria, té previst fer control industrial,
això comporta que després hi haurà un campionat d'Espanya
i un campionat autonòmic.
O sigui, a nivell mundial hi ha un organisme que determina
quina família professional i a partir d'allí cada any es tira endavant.
Goleskiller és una organització internacional no gubernamental,
és una organització sense ànim de lucre
i el que pretén és la promoció de les competències
de la formació professional.
En altra curiositat, els Goleskills, que ja tenim una certa edat,
serien aquests campionats que en el seu moment
van ser els campionats de formació professional,
que justament gràcies a aquests campionats de formació professional
que es van iniciar a Espanya,
es van convertir després en el Goleskiller.
O sigui, una altra vegada, Francesc,
Tarragona en el món des de la formació professional, no?
Per això, quan a l'inici, ja ho he dit,
no és una satisfacció única exclusivament per l'institut,
jo crec que per la bona feina que s'està fent a nivell de Tarragona
en el sentit més àmpli amb el tema de la formació professional,
amb el tema de la seva difusió.
Eines és un programa que ens ajuda moltíssim a fer aquesta difusió
i ho fas amb aquesta il·lusió,
perquè fas allò que t'agrada.
És a dir, formació professional en la teva ciutat,
en els teus instituts.
El director del Vidal i Barraca també vol felicitar
el seu mòleg del Conte de Rius, Narcís.
Francesc, enhorabona.
Enhorabona, de veritat,
perquè, bueno, i també digui-li enhorabona al Marc,
donant una abraçada,
de part de tots els que estem a la formació professional,
i, bueno, molta sort en el campionat internacional,
perquè, com tu has dit,
és un èxit per al Conte de Rius, evidentment,
i també per a l'AFP de Tarragona, no?,
que és per allò que estem lluitant.
Gràcies per les teves paraules,
sé que les sentiu tots els que esteu aquí,
tots, tots, us conec a tots els que esteu aquí,
i de veritat que estem molt contents i molt il·lusionats
per tirar endavant això que ens hem marcat.
Un AFP de ciutat,
un AFP compartida amb els instituts de Tarragona,
amb instituts de Catalunya,
amb instituts d'altres països, etcètera, etcètera.
Molt bé, doncs, Francesc Roca,
director de l'IES Comte de Rius,
reitarem la felicitació,
que vagi molt bé, especialment al guanyador,
i ara que es prepari pel campionat espanyol
i a l'internacional.
Gràcies, moltes gràcies.
Deixi-li i faré arribar.
Gràcies, Francesc Roca, i bon dia.
Ànima a tothom, gràcies.
Bon dia.
Així, amb aquesta bona notícia,
voldríem començar l'eines d'avui.
Un, eines, que, com dèiem,
té com a protagonistes
als membres de l'Institut Vidal i Barraquet francès,
perquè, a més a més,
també fem un programa una miqueta diferent
als últims, no?,
a les últimes edicions de l'eines.
Exactament.
Avui és un programa, podem dir, no a part,
però sí que és un programa
que se'n va fora de la línia habitual.
És a dir, la línia d'eines
és divulgar el cicle formatiu,
les famílies professionals,
els projectes educatius
que es fan en tota la diversitat d'instituts
que hi són,
però el projecte educatiu de centre
no deixa de ser
la sala de màquines de l'institut.
És a dir, l'ELEC marca
tres puntals o tres potes importants
que un és l'autonomia de centres,
l'altre és la direcció
per part de la directora o director del centre
i l'altra part és l'avaluació
del que es fa a l'institut.
Con la qual cosa,
el projecte educatiu de centre,
en el moment que una família,
un pare o una mare
vol matricular el seu fill,
jo el que els recomanaria
és que miressin el projecte educatiu de centre,
com va,
què és el que es fa,
etcètera,
que és el que ens pararan ara els convidats.
Doncs abans d'entrar en el cas concret
del Vidal i Barraquer,
com podíem definir,
i això ens ho explicarà segurament
l'inspector d'ensenyament Valero Camps,
com podíem definir això,
un projecte educatiu de centre,
què és i per què serveix,
quins són els seus objectius?
Sí, des del punt de vista formal,
el projecte educatiu de centre
és un document
en el que...
és un document de gestió,
el document bàsic de gestió del centre,
resultat d'un treball de discussió,
d'acord del claustre de professors
i que finalment aprova
el Consell Escolar del centre.
Per tant, en la seva elaboració
hi ha la participació
de tota la comunitat educativa.
Aquest document vincula
els professionals que treballen al centre,
és a dir, que els exigeix
el compliment d'aquells acords
que s'han adoptat
i que queden reflectits
en el projecte educatiu.
Quina és la finalitat
del projecte educatiu?
La finalitat és recollir
en aquest document
el que és la identitat del centre,
els objectius que té el centre,
orientar-ne la seva activitat
i donar-li sentit
perquè els alumnes
assoleixin
els objectius educatius que tenen,
ha d'incorporar també
el caràcter propi del centre,
si el té.
De fet, els centres públics
també tenen caràcter propi.
Què vol dir caràcter propi?
Ho poso en un exemple.
És molt fàcil d'entendre
en un centre concertat.
En un centre concertat,
que pot ser religiós,
pot ser confessional,
el caràcter propi
té uns trets d'identitat
confessionals.
Semblaria que l'ensenyament públic
no tingués cap caràcter,
però sí que el té
i la llei d'educació
el defineix molt clarament,
després si de cas el comentem,
perquè em sembla
un punt força interessant.
I el projecte educatiu també,
l'objectiu que té
és contribuir
a reforçar,
a explicitar,
a definir
la col·laboració
del propi centre
amb el seu entorn,
amb el seu entorn municipal,
amb el seu entorn social
i, en aquest cas,
que parlem de centres d'FP,
amb el seu entorn productiu.
Clar, professional, no?
És un tema bàsic per això.
De fet,
no és un document nou,
el projecte educatiu,
és un document
que en aquests moments
tenen elaborats el centre,
el que passa és que ara
pren una importància
molt més gran
perquè,
com dèiem Putau,
s'avincula molt
a l'autonomia dels centres.
De fet,
defineix
la llei d'educació
de Catalunya,
defineix
quines han de ser
les característiques
del projecte educatiu
en el capítol
precisament
que parla
de l'autonomia
dels centres.
Per tant,
és el document bàsic,
és la Constitució,
per dir-ho d'alguna manera.
No ho utilitza
precisament aquesta paraula.
La meva pregunta
és com una mena
de Constitució
de cada centre.
Ja veig que sí.
Sí,
perquè no és un document
fet a curt termini,
és un document
fet a llarg termini,
subjecte a les modificacions
que calgui,
però és el referent
que ha de tenir el centre
per tirar endavant,
de tal manera
que inclús
els projectes
de direcció
dels directors
que puguin concórrer
en un moment determinat
a la direcció
d'un centre
han d'adaptar-se
amb aquest projecte educatiu
i en tot cas
proposar-hi
les modificacions
que calgui.
Ha dit si era obligatori?
És obligatori?
Ho marca la llei així?
Sí,
és obligatori
per tots els centres
del que anomenem
el sistema educatiu
del servei
d'educació
de Catalunya
i per tant
obligatori
pels centres públics
i pels centres
privats concertats.
Com és la Constitució
d'Elies Vidal
i Barraquedons?
Com ens ho definiria
el seu director,
el senyor Castanedo?
Bé, agraeixo molt
que hi hagi un programa
de ràdio
com a eines
que permeti parlar
d'un gran desconegut
per part dels nostres clients,
dels punts d'interès
que són els alumnes,
les famílies,
que no coneixen
el que és
un projecte educatiu
i que realment
és el que posiciona
l'institut
dintre del mapa educatiu,
dintre de l'AFP,
del batxillerat
i dintre de la ciutat
de Tarragona
perquè el Vidal i Barraquer
ocupa una posició.
Actualment,
el projecte educatiu
de centre
serà una eina
que marcarà
uns tres diferencials
d'un institut
i inclús
amb un altre institut
de formació professional
o de batxillerat.
Tindrem
unes característiques pròpies.
És un tema
que s'està treballant molt
dintre del nostre institut
fins al punt
que podríem dir
que aquesta constitució
abarca temes pedagògics,
els temes
que van directament
o que afecten directament
a l'alumne,
que és el que ens interessa.
nosaltres partim
de la idea
que hi ha tres objectius
que l'institut
ha d'assolir.
Aquestes objectius
són millorar
el rendiment acadèmic,
és a dir,
assolir cada vegada
resultats més òptims
a nivell acadèmic,
una cohesió social,
el conviure
persones
de diferents nacionalitats,
diferents estats socials,
l'aprendre a conviure,
que hi hagi una cohesió social
dintre del nostre institut
que sigui extrapolable
després
a la societat
quan surten
fora de l'institut,
i per últim
que hi hagi
un desenvolupament
integral
de l'equip humà,
dels professors.
Aquests tres objectius
estan dintre
del nostre
pla estratègic,
pla d'actuació,
del nostre projecte educatiu
i aquests tres objectius
són la clau.
Llavors,
hi ha un
que afecta directament
els alumnes
que és
millorar el rendiment acadèmic.
Per això
nosaltres
ens volem distingir
inclús d'altres instituts
utilitzant
tècniques
de pedagogia
diferents.
Per exemple,
serà nucli principal
en la nostra forma
d'actuar
i de treballar
a les classes
el que l'alumne
es senti protagonista
del seu aprenentatge.
Intentar ja
començar a deixar
al marge
aquelles classes
magistrals
amb el guix
en què l'alumne
escoltava,
se l'empullava
tot de memòria,
després no sabia
ni el que havia dit
i els dos dies
allò,
el típic,
se m'ha oblidat.
No, no,
l'alumne ara
ha de sentir-se
part integrant
del que està estudiant.
El titularia
d'alumne
ha canviat
de quan nosaltres
érem petits
ara, les fonts
d'informació
són diferents,
l'evolució
de la societat
ha estat
ràpida
i veloç,
vull dir,
per tant,
nosaltres hem de canviar
i ens hem d'adaptar
de tal manera
que l'alumne
pugui
adquirir
uns coneixements
per uns mitjans
diferents,
mitjans que van
des de la forma
de donar les classes
a utilitzar
mitjans tecnològics
que fa uns anys
no teníem,
des de les pizzarres
digitals,
des d'evidentment
internet,
fer un ús adequat
de les xarxes socials,
vull dir,
un munt d'aspectes
que tenen
d'aplicar-se
directament
a les aules,
això estarà marcat
en la nostra Constitució
d'alguna manera,
de tal manera
que quan ve una família
i matricula el seu fill
o ve una persona
a estudiar un AFP
i se matricula
al nostre centre,
sap
que tindrà
o que entra
en un institut
que funciona
d'una forma determinada
i que aquesta forma determinada
el que persegueix
és obtindre
uns objectius.
Hi ha un altre tema
que també
estarà dintre
o està dintre
del nostre projecte educatiu
i és
la possibilitat
d'estudiar
o fer
una part dels estudis
o fer l'FCT
a l'estranger.
la globalització
fa que
els nostres projectes educatius
també canviïn.
Fa uns anys
això ni es contemplava.
En canvi,
ara,
un centre com el nostre
que fa comerç internacional
no tindria sentit
si no poguéssim
fer les pràctiques
a França
com està passant ja
o a Hamburg
que és un mercat
que hem obert.
Els nostres alumnes
sortiran a l'estranger
i evidentment
això complementa
i dona
d'alguna manera
un prestigio
el que està estudiant
dintre
el Vidal i Barraquer.
El sentit
de pertenència
al Vidal i Barraquer
és el que nosaltres
perseguim.
Volem que l'alumne
que estudiï
el Vidal i Barraquer
digui
jo soc del Vidal i Barraquer.
S'identifiqui.
S'identifiqui.
Se n'orgulleixi fins i tot.
Exacte.
Que digui
jo he estudiat
el Vidal i Barraquer
i que sigui reconegut
amb l'entorn social.
Un entorn
que el Vidal i Barraquer
contempla
com quan parlem
del port de Tarragona
com parlem
del cort inglès
com parlem
del comerç minerista
com parlem
d'empreses informàtiques.
Per tant tenim
un teixit industrial
important a la nostra voltant
i el nostre projecte
ho ha de contemplar.
Un matí
perdoni
i ara segueix
però quan parlava
d'això
de millorar el rendiment
que aquest és el gran objectiu
el rendiment dels alumnats
ha utilitzat
en algunes ocasions
el futur.
Parlem de futur
o parlem ja de present?
No, parlem de present
encarat el futur.
No tindria
gaire sentit.
És a dir,
això ja s'està utilitzant.
Aquestes tècniques
pedagògiques noves
ja són una realitat.
Però són canviants
i ràpides.
van evolucionant.
No s'hem d'adaptar
constantment
a aquests canvis
i efectivament
hi ha indicadors
que després
és per parlar
d'aquests indicadors
que controlen
aquest èxit
o no èxit
en aquest projecte educatiu.
És a dir,
és fàcil controlar
el dir
quina millora
acadèmia que hi ha hagut
abans i després
d'utilitzar
noves tècniques
pedagògiques
o noves tècniques
o tecnologies diferents.
Llavors,
bé,
el nostre institut
té una característica especial
i és que actualment
tenim tres estudis molt diferenciats
que és l'ESO,
cicles formatius
de quatre famílies diferents,
informàtica,
comerç,
administració
i serveis a la comunitat
i batxillerat.
L'ESO són uns estudis
que desapareixen
al nostre centre
i que eren
el batxillerat
de cicles formatius.
Llavors,
això implica
que el projecte educatiu
s'enfoqui
des de dos punts
de vistes diferents,
el batxillerat
i els cicles formatius.
Per això avui
m'acompanya
Hermínia Pastor
i Raül Sales
perquè puguin explicar
com afecta
o com enfoca
el projecte educatiu
a aquests estudis
batxillerat
i cicles formatius.
Per on vol que comencem?
Per l'Hermínia?
Per el batxillerat.
A veure,
com afecta
tot això
que hem estat explicant
fins ara?
Primer,
voldria
explicar
que tenim
dues modalitats
de batxillerat,
una a conèixer
una mica al centre
en quant als estudis
de batxiller,
la modalitat
d'Humanitats
i Ciències Socials
i la modalitat
de Ciències
i de Tecnologia.
Tenim
uns aspectes
diríem
d'identitat
i diria jo
diferenciadors
que podem afegir
dintre del que és
el projecte educatiu
de centre
i tenim
diversos.
Un seria
l'atenció
que fem
i que continuarem fent
individualitzada
de cara a l'alumne.
Quan arriba
un alumne,
tant en el moment
de l'acollida
de la matrícula,
el que és
a través de
l'entrevista,
l'orientació,
què vols estudiar,
què vols fer,
intentar buscar
allò
que li va millor
per la seva capacitat
i diríem
l'historial acadèmic
que porta.
Això creiem
que és un valor important
que tenim
i que està reconegut
per als alumnes
i per la família.
Un altre
és que també
procurem
en la mida
del possible
fer un currículum
adaptat
com la nova
sistema
o nova llei
permet
a l'alumne
escollir
matèries
d'una altra
modalitat
i hem intentat
quadrar els horaris
perquè l'alumne,
si li agrada
una altra matèria
d'altra modalitat,
ho pugui fer.
Penso que això
és un element
que estem orgullosos
i d'identitat.
i jo voldria
també
manifestar
alguns altres
eixos
sobre el que
té que gira
el centre
i que
ha de contemplar
el projecte educatiu
de centre.
Un,
sense entrar
a parlar
de les objectius
que té el batxillerat,
de les capacitats
que desenvolupen
cada matèria,
perquè això
és una cosa general
que tothom
hem de complir.
sinó
aquests eixos
de com a element
diferenciador.
Un
és
el de fomentar
la pluralitat
lingüística
amb la participació
en programes
d'innovació.
Nosaltres
tenim experiència
a través
del batxillerat
en seccions
europees
i sobretot
en el projecte
Comenius,
un projecte
que
portem ja
des de fa molt temps,
com he dit,
i que és
un element
motivador
per als alumnes
i les famílies
i que serveix
per a desenvolupar
les capacitats
de les matèries,
ja que
s'adapta
el Comenius,
el Comenius aquest
és participar
en un treball
amb diferents
escoles
d'arreu d'Europa
i llavors
els alumnes
l'objectiu
prioritari
seria
millorar
la capacitat
lingüística
la seva pròpia,
català,
castellà
i sobretot
l'anglès
i després
en quant
al treball
en equip
dels professors
perquè clar,
ens hem de coordinar
perquè
hem d'adaptar
el tema
del Comenius
al currículum
de les matèries
i és un treball
en equip
que penso que també
és un element
diferenciador
del centre
el treball
en equip
dels professorats,
tenim un bon
professorat,
hem de recordar
que els professors
de batxiller
tenim dos tipus,
el professorat
de catedràtics
d'ensenyament
i els professors
de secundària,
jo estic molt contenta
perquè és un professorat
estable,
que això dona
solidesa també
al centre
i un altre,
tornant al Comenius,
és que el treball
no només en equip
sinó de grup
de l'alumne
perquè jo crec
que eduquem
també en valors
i és el valor
de valorar
el que fa un altre,
el que és
la multiculturalitat,
el que és
la tolerància,
el trobar-se
amb gent,
inclús dintre de l'aula
a Tarragona
i és Vidal i Barraquer
o a l'Institut
Vidal i Barraquer
o a altres instituts
d'Europa
on tenen
religions diferents,
cultures
i tradicions diferents
i que això
enriqueix
i trobo
que és un element
important
per al centre
i per a naltros.
És a dir,
estem parlant d'alumnes
de l'IES,
Vidal i Barraquer
que treballen en grup
amb professors
també de l'Institut
i en col·laboració,
en cooperació
amb instituts
d'altres punts d'Europa
on ja
han de fer
aquests treballs
també utilitzant
altres llengües
que no siguin
el català
i el castellà
en anglès
i que a més
diria que
com la nostra escola
un altre element
també
que per incloure
en el projecte educatiu
de centres
que és una escola
participativa
on no només
participa
tota la comunitat
que els pares
intervenen
en aquest conveni
perquè faciliten
a través dels professionals
en anar a veure
empreses
o altres aspectes
sinó que també
l'escola
és un element
d'encontre social
i de difusió cultural
l'escola
estableix relacions
a les institucions
a l'Ajuntament
amb altres institucions
i amb associacions
ciutadanes
per exemple
avui
al nostre centre
hi ha una exposició
sobre educació
o sigui que
és un altre element
també dintre
del projecte educatiu
de centres
el que és
és l'escola participativa
i tornant
als eixos
potser si m'enrotllo molt
ho lleu
als eixos
sobre la guia
que guia el centre
un altre element
és el que
s'ha de contemplar
fomentar
i facilitar
a l'alumnat
en les noves tecnologies
el que és la tecnologia
de l'educació
i la comunicació
per què?
per assolir
amb solvència
l'utilització
i amb responsabilitat
i amb això
el centre
diríem que tenim
el Nova Mas
una dotació
de multimèdies
impressionant
a cada aula
sigui a nivell
de batxillerat
com d'ESO
com de cicles formatius
està dotat
amb
ordinadors
amb un projector
tenim també
aules
perquè l'alumne
d'informàtica
pugui anar
i alguna cosa
d'identitat
també important
és que tenim
unes aules
amb ordinadors
perquè aquell alumne
que té problemes
que no té
ordinador a casa
que se li ha espatllat
que sap
que pot comptar
amb aquestes eines
per des del matí
fins a la tarda
i
per deixar passar
algun altre
anirem acabant
però
algun altre element
d'un eix
important
m'hi queden dos
que tinc pensats
com a element
dintre del projecte educatiu
de centre
és també
poder
desenvolupar
projectes
mediambientals
per això
el centre
a través
del batxiller
a través
de la matèria
de ciències
per al món
contemporani
doncs
participa
en un projecte
d'escola verda
perquè
hem de pensar
que tenim
un planeta
que és limitat
i que hem d'educar
en valors
tals com és
el reciclatge
com és
el coneixement
del medi
no gastar
tanta llum
o tanta aigua
i per últim
el de
la preocupació
per
la millora
contínua
ja que
el director
abans
ha parlat
sobre resultats
direm que
nosaltres
els alumnes
que tenim
de batxiller
opten
per dos camins
un per anar
a cicles formatius
i altres
per anar
a les paus
i que tenim
uns resultats
molt bons
i que estem
molt contents
jo donaria pas
a algun altre company
i ja tornaria
a intervenir
molt bé
gens que ens dona temps
pluralitat lingüística
noves tecnologies
i medi ambient
serien tres eixos
dels que comentava
Armínia
pastor
coordinadora
de batxillerat
i des del punt de vista
de cicles formatius
Raül Solas
com aplica'm
el projecte educatiu
de centre
sí
nosaltres
l'AFP
el que és la formació
professional
últimament està
tenint o patint
un canvi
important
ja ho he dit abans
l'inspector
i el director
de centre
el nostre institut
o l'AFP
ara en general
s'ha d'obrir
cap al seu entorn
no només
formem
futurs treballadors
sinó que també
ajudem
els treballadors
que estan en actiu
a formar-se
pensem que hi ha
un programa molt important
que és el Qualificat
que està destinat
per exemple
a gent
que ocupa
un determinat lloc
de treball
sense haver realitzat
els estudis
oficials
o que es requereixen
últimament
llavors nosaltres
oferim
aquesta possibilitat
també
o sigui
és una relació
bidireccional
institut
i entorn
també cal destacar
que
a nivell d'estudis
l'AFP
cada cop
és més pràctica
ja ho he dit abans
el director
les classes
magistrals
estan passant
a la història
nosaltres
a nivell
d'AFP
i aprofitant
el que ha dit
l'Hermínia
tenim un entorn
virtual
d'aprenentatge
en el que els alumnes
per ells mateixos
es poden preparar
tot el que és
la part més teòrica
la que té més pes
més teòric
s'ho poden preparar
ells
per la seva banda
perquè
s'ho troben tot
penjat
en un entorn virtual
s'ho poden anar preparant
hi ha accions de seguiment
per part dels professors
i el que fem
a les aules
és incorporar
i practicar
tot allò
que l'alumne
es prepara
pel seu compte
també
a nivell de cicles
també participem
en projectes europeus
hi ha un projecte molt important
que és el projecte
Reconfort
en el qual
els alumnes
de la família
de comerç
i màrqueting
ja ho he dit
davant del director
l'any passat
se'n va anar a França
a fer les pràctiques
nosaltres vam rebre
alumnes francesos
els vam tenir a les aules
vam fer les classes
en anglès
en francès
és tot per potenciar
doncs
aquesta globalitat
en la qual
els professionals
d'avui en dia
doncs
cada cop
s'hauran d'anar adaptant
els entorns laborals
ja no són
estables
cada cop
estan més oberts
estem parlant
d'un món global
i llavors
hem de traspassar
les fronteres
aquest any
estem obert
estem obrint
un nou conveni
amb en Burg
els alumnes
doncs
també tenen la possibilitat
d'anar
a en Burg
a fer pràctiques
també tenim
un conveni
amb l'Ajuntament
un macroconveni
amb l'Ajuntament
de Tarragona
sobretot
pels alumnes
de la família
de serveis
a la comunitat
tot el tema
d'educació infantil
animació sociocultural
integració social
un dels perfils
professionals
doncs
que també
cada cop més
doncs
s'està potenciant
i es necessiten
atenció so sanitària
la famosa lleia
de la dependència
doncs
estem
proveint
a l'Ajuntament
doncs
de treballadors
ens possibiliten
doncs
que vagin
a les pràctiques
i de la mateixa manera
nosaltres també
doncs
formem
aquests treballadors
dels ajuntaments
i igual
totes les famílies
professionals
a nivell d'informàtica
doncs
pensem que la informàtica
les noves tecnologies
cada cop estan més presents
a les nostres vides
tot
tot
tot és pràctic
o sigui
la clau
de l'AFP
de la formació professional
ara mateix
és
doncs
que tot sigui
molt pràctic
recordem
que sou quatre famílies
som quatre famílies
recordem
les quatre
la família d'informàtica
la família d'administració
la família de comerç
i màrqueting
i la família de serveis
a la comunitat
i aquesta manera
de treballar
de fer la feina
d'aquest entorn virtual
es pot aplicar
igualment
a les quatre famílies
s'aplica
a les quatre famílies
l'avantatge que té
ja ho hem dit abans
és una atenció
individualitzada
cada alumne
segueix el seu ritme
d'aprenentatge
perquè
se li pot fer
un seguiment individual
el fet que tu
com a professor
vagis a una aula
vagis a la classe magistral
no t'assegura
que tots els alumnes
segueixin el teu ritme
en canvi
en aquest entorn virtual
t'assegures
que cada alumne
assoleixi
els objectius
que tu com a professor
t'estàs marcant
i els alumnes
en general
tant de cicles formatius
com de batxillerat
ho reben bé
aquesta manera
de treballar
a nivell de cicles
molt
per l'experiència
que teniu
sí
estan molt acostumats
més que els professors
sí
això és veritat
estem parlant
d'un col·lectiu
de gent jove
que està molt acostumat
a les noves tecnologies
a vegades
als professors
ens costa seguir el ritme
perquè ells ens demanen
coses
a través d'aquest sistema
virtual d'aprenentatge
clar però jo ho deia
perquè si de les teves paraules
jo entenc que
la part teòrica
o les parts més teòriques
de la formació
queden molt
en manys de l'alumne
que vagi fent el seu ritme
en aquest entorn virtual
amb un seguiment
o sigui
és el professor
qui marca
el ritme
i és el que fa
el seguiment individual
d'aquest alumne
és a dir
sigles formatius
experiència positiva
molt positiva
i els alumnes
de batxillerat
també ho segueixen
molt bé
sí
nosaltres no oblidem
que tenim
és una mica diferent
tenim una part teòrica
que completem
amb la part virtual
però que no se deixa
de banda
la part teòrica
perquè són ensenyaments
una mica diferents
perquè hi ha molta diferència
el perfil d'estudiants
i li pregunto al director
entre sigles formatius
i batxillerat
sí
és diferent
el perfil
i això fa que el projecte educatiu
tingui que ser
un projecte educatiu
que conté
un projecte global
amb dues branques
per això he portat avui
dues persones responsables
dels dos estudis
les dues potes
les dues potes
perquè cadascú
té una responsabilitat
i una tipologia
d'alumne diferent
i que va encaminat
teòricament
a llocs diferents
uns van encaminat
a la universitat
i els altres van adreçats
o dirigits
al món del treball
per tant
l'AFP
continua sent
un camí
per incorporar-se
al sector productiu
un camí
que a més
crec que queda clar
que
la inserció laboral
és altíssima
inclús en temps de crisi
els alumnes d'AFP
s'estan col·locant
per tant
la tipologia d'alumne
és diferent
i la forma d'ensenyar
a pesar de fer servir
els mateixos mitjans
és diferent
no oblidem
que ara també
hem d'introduir
que tant els alumnes
i això és un canvi important
que el projecte educatiu
tindrà que recollir
és que
hi haurà selectivitat
pels alumnes
de cicles formatius
i hi haurà selectivitat
també per alumnes
de batxillerat
això és un canvi
importantíssim
i que encara
s'està perfilant
però
d'alguna manera
continuo pensant
que l'alumne
de cicles formatius
és un alumne
al qual se li prepara
per incorporar-se
al món del treball
i l'alumne de batxillerat
a la universitat
Francesc
que ara m'has a dir
anava a dir un següent
el programa Aines
s'ha convidat
el Vidal i Barraquer
perquè és un institut
d'on
es dona
això de batxiller
i cicles
és a dir
és un institut
que realment
no és com els altres
que estan especialitzats
en batxiller
i això
és multi
és multi
i jo m'he aprofitat
l'amic Valero
que està aquí
li preguntaria
ja que és inspector
de més d'un institut
tots els instituts
el projecte educatiu
de centre
l'encaminen
d'una mateixa forma
li donen
la importància
que té
a veure
tots els instituts
i estan
treballant
amb refer
el seu projecte educatiu
perquè com dèiem
com hem dit
al llarg de la conversa
és una eina
molt important
abans d'heu
relaciono
amb el caràcter
propi
que han de tenir
els centres
públics
d'educació
i com no podia ser
d'altra manera
aquí estan sortint
tots aquests trets
del caràcter
propi
de l'educació
pública
de Catalunya
els principis
que defineixen
aquest
aquest caràcter
propi
dels centres
públics
són
qualitat
pedagògica
la feien referència
aquí se n'ha fet
repetidament
referència
en aquesta millora
en aquesta adaptació
en aquesta millora
de la qualitat
pedagògica
direcció responsable
en aquest sentit
va al decret
d'autonomia
de centres
de donar més responsabilitats
al director
a les direccions
del centre
entèses
potser en un sentit
una mica més ampli
que no pas
el director
absolutament
l'equip directiu
i tal
perquè
desenvolupin
precisament
aquesta
autonomia
dedicació
i professionalitat
dels docents
aquí parlàvem
també
de l'adaptació
dels docents
amb aquestes
noves tecnologies
amb aquestes
noves maneres
d'ensenyar
amb aquestes
maneres
d'obrir-se
a l'entorn
de relacionar-se
amb les empreses
etc.
No ha sortit
una mica
de cantó
però
és un tema
molt important
un altre principi
avaluació
i rendiment
de comptes
se demana
que els centres
en aquest
projecte educatiu
que facin
situin
la manera
d'avaluar
els objectius
que persegueixen
la consecució
dels objectius
que persegueixen
i que rendeixin
comptes
d'allò
que estan fent
per tant
se demanen
aquí indicadors
ho apuntava abans
Narcís
indicadors
de resultats
acadèmics
però més indicadors
de context
de recursos
etc.
Indicadors
que els analitza
la inspecció
d'ensenyament
que els analitza
en primer lloc
el propi centre
és un element
del propi centre
en tot cas
s'autoavalua
exacte
i la inspecció
el departament
col·labora
en aquesta
supervisió
en aquesta
avaluació
un altre dels trets
que ha sortit
aquí
fonamental
la implicació
de les famílies
sense implicació
de les famílies
no pot funcionar
un sistema educatiu
aquí estem parlant
de la importància
de l'educació
en les famílies
encara que
hi ha una especificitat
en els cicles formatius
de grau superior
normalment
que és que hi ha
molts alumnes
o un percentatge
elevat d'alumnes
majors d'edat
potser aquesta implicació
es dona a través
dels propis interessats
però en tot cas
en el batxiller
en els cicles formatius
de grau mitjà
necessària
imprescindible
aquesta implicació
a les famílies
preservació
de l'equitat
de donar
les mateixes
oportunitats
a tots els alumnes
que pugui haver-hi
i en aquest sentit
també
tots aquests temes
del qualificat
d'alguna manera
entrarien aquí
també
retornem
al sistema
permetem titulacions
a gent que
per les circumstàncies
que sigui
ha deixat
en un moment determinat
de seguir
uns estudis
acadèmics
s'ha professionalitzat
i ara
per la raó que sigui
requereix
d'aquesta titulació
cerca de l'excel·lència
el Vidal i Barraquer
com altres centres
que em preguntaves
a l'amic Putau
centres que tinc jo assignats
estan
en programes
de qualitat
i a través d'ells
busquen
l'excel·lència
i finalment
i això
apuntava Hermínia
també
el respecte
a les idees
i les creences
de tots els membres
de la comunitat educativa
pares, alumnes
i tal
i en aquest sentit
l'obrir-se a l'exterior
a l'estranger
el participar
en aquestes experiències
d'intercanvi
és superafavoridora
d'aquest respecte
a les idees
i a les creences
de la gent
sí
perquè
dic
per tant
del que estem parlant aquí
són dels trets generals
aquests trets generals
que jo exposava
són els que han de respectar
tots els centres educatius públics
la concreció
és l'important d'això
i aquesta concreció
s'està fent
s'està fent
en el final
estava pensant
que també
el director del centre
al principi
ha anomenat
com un dels objectius
principals
el tema de la cohesió social
ho deia
suposo que a nivell intern
de comunitat educativa
professors, alumnes
i no sé si també
precisament
per tot això
que comentàvem
del respecte
a la multiculturalitat
el respecte
la realitat religiosa
quan parlem de cohesió social
del respecte
a les diferents nacionalitats
creències
manera de ser
també hi ha un tema
que
al Vidal i Barraquer
no s'ho hem marcat
i és
que les persones
que estudien
al nostre institut
saben
que s'ha de treballar
i que s'ha de treballar molt
que
hi ha un criteri
de puntualitat
que s'ha de complir
que si les classes
duran de vuit i mitja
a dues i mitja
aquest horari es compleix
que
les persones
han d'agafar un hàbit
de treball
si els instituts
aquestes persones
agafen un hàbit
de treball
escolta'm
els professors
són puntuals
nosaltres
som puntuals
quan surtin
de l'institut
aniran a treballar
i seran puntuals
perquè
ho hauran après
també
com un hàbit
de treball
jo crec que
la nostra societat
Catalunya
en concret
necessita
persones
que treballin
que
allò de
ostres
a les vuit i mitja
és molt aviat
i arribaré a les no
no es pot permetre
la gent ha de treballar
i ha d'aprendre
a agafar aquest hàbit
i el Vidal i Barraquet
ho vigilem
i ho parlem
els claustres
quines mesos
perquè l'alumne
s'habitue
a que hi ha unes hores
de treball
i una hora de descans
i ho aconsegueixen
jo estic pensant
en pares i mares
que ens estiguen
escoltant ara
i que diuen
escoltant
el director
de Lisbida i Barraquet
segur que els sembla
el que està explicant
però que la imatge
que tenen
aquests pares i mares
i molta gent
en general
de la nostra ciutat
és que precisament
aquest alumne
adolescent jove
té pocs criteris
d'això
de puntualitat
de rigor
però el professor
ha de saber
que és referència
i els nostres professors
ho saben
que són referència
per aquests alumnes
el mateix que és un pare
el professor
no és el seu col·lega
nosaltres diem
nosaltres no som
els col·legues
som la seva referència
i un dels objectius
que s'han marcat
i portem 3 anys
aconseguint-lo
i el Vidal i Barraquer
crec que ha fet
un canvi de posicionament
important
abans
i us dic
és anecdòtic
estava tothom
a les escales
se les veia
no es veu ningú
la gent va a classe
compleixen
i és la seva obligació
quan surten
del Vidal i Barraquer
el record que tindran
ostres
com pencàvem allà
el que no volem
és que l'alumne digui
hosti que bé ho passava amb el Bar
el Bar està prohibit
hi ha un moment
per anar al Bar
i un moment
per anar a classe
crec que això
ha repercutit directament
en la millora
del rendiment acadèmic
dels alumnes
Armínia
si no
jo volia dir
que en altres
transmetim valor
transmetim valors
en el que està dient
jo volia destacar
un aspecte
en aquest sentit
fort també
un element
en quant
al batxiller
sobretot
amb els menors d'edat
que algunes vegades
es fa extensible
també als majors d'edat
depèn del pare
del que digui
que és
que si un alumne
normalment
el que fa la família
quan falta classe
és avisa
truca per telèfon
o envia un correu electrònic
el meu fill està malalt
si no fa aquest avís
nosaltres enviem
aquell dia
automàticament
un SMS
als pares
dient
que l'alumne
no ha vingut a classe
i el pare
se posa en contacte
amb nosaltres
aquest és un punt fort
que la família
agraeix
i que està content
jo em sento contenta
quan trobo
alumnes
que havia tingut a classe
que porten els fills
a l'institut
i penso
home
això és un valor afegit
vol dir que estan contents
amb el que fem
i reprenent el tema
de la cohesió social
tota aquesta feina
que estem fent
realment
millora molt
el clima
intern de centre
tant a nivell de professors
com a nivell
d'alumnat
ja ho hem dit abans
ells
som un centre
molt participatiu
estem immersos
en molts programes
i sempre es fan activitats
i sempre estem
l'última experiència
que demà
arribarà
al seu fi
que és la màxima
una de les coses
més participatives
que s'ha fet
és involucrar
en un institut
amb 1.300 alumnes
i 120 professors
a realitzar un lip d'up
demà
nosaltres celebrem
la Sant Joan Bosco
que és el patro
de la formació professional
i llavors
els alumnes
d'animació sociocultural
han preparat
portem tot l'any
preparant-ho
un lip d'up
llavors
això és una experiència
que ha ajudat
que la gent
el que diem abans
que la gent se senti part
del Vidal i Barraquer
que se sentin orgullosos
i que hi participin
on feu aquest lip d'up
dintre del centre
dintre del centre
i participarà
gairebé tothom
gairebé tothom
tothom participarà
inclús els alumnes
de tarda
vindran pel matí
a participar
en el rodatge
del lip d'up
això és alumnes
del cicle formatiu
d'animació
que són els que
han animat una mica
fan com una pràctica
ells
és un crèdit
aquesta pràctica
és una pràctica
que forma part
d'un crèdit
d'animació cultural
d'animació
de col·lectius
i llavors aquí es veu
el treball que fem
de la solidaritat
i també participen
els de batxillerat
la participació
del batxillerat
perquè és solidari
amb aquest grup
que necessiten
l'ajuda
per fer una pràctica
de la seva especialitat
i llavors diuen
sí, sí
som un element més
i per tant
això és bo
no sonen tan rigorosos
amb l'horari
no, senyor director?
sí, sí
hem passat unes ordres
t'ho vull dir
que perquè la gent vegi
el que es necessita
i com es treballa
fem tres hores
de gravació
de lip d'up
i després hi ha clàssia normal
perquè
el que no pot ser
és que diguis
va, fem-li d'up
i després
no pot ser
festa
no
la gent ha d'acostumar-se
a dir fem això
que és una activitat
de centre
boníssima
però després es treballa
i així és com
realment anem formant
a les persones
Francesc
anem tancant el programa
jo com a conclusió
sí que diria
que segurament això
el projecte educatiu
de centre
que ha estat l'eix
de l'espai
serveix per marcar
per dir-ho
d'una manera molt sintètica
la personalitat
pròpia de cada centre
i que cada centre
ha de buscar
la seva pròpia personalitat
perquè no tots són iguals
i Ricard
seguint el que dius tu
aquest mes de febrer
i el mes de març
hi ha jornada
de portes obertes
a més d'un institut
o quasi tots els instituts
jo el que recomanaria
als pares i mares
de Tarragona
i la jovent de Tarragona
és que a l'hora
d'anar a visitar
l'institut
a més preguntin
pel projecte educatiu
de centre
quin projecte educatiu
de centre
tenen?
sí, perquè jo crec que això
sí que la majoria de pares
no ho demana
no, no ho saben
és absolutament desconegut
i és el que realment
per i això
en la pràctica
està accessible
en la majoria de centres?
és a dir
si un pare
una mare
va al Vidal i Barraque
o al sol institut
escolti
jo vull matricular
el meu fill
m'interessa aquest cicle formatiu
o batxillerat i tal
el projecte educatiu
de centre
que el tenen?
sí
la llei diu
que és obligació
dels centres
fer-lo accessible
a tota la comunitat educativa
i per suposat
a les famílies
i per tant
jo m'afegeixo
en aquesta recomanació
dèiem que
del punt de vista formal
és un document
un document
serveix per poca cosa
si el document
no és
el reflexe
precisament
d'allò que se pensa fer
i allò que es fa
per tant
aquest document
ha de ser viu
els centres
l'han de cuidar
l'han d'anar avaluant
i
en aquest moment
serà un referent
clar
per a les famílies
que fulleixen
el projecte educatiu
llegint-lo
a fons
veuran exactament
cap on va
aquell centre
i jo
encoratjo
els centres
a adaptar-se
amb aquest nou model
de projecte educatiu
i a les famílies
precisament
a demanar-lo
jo diria exigir-lo
gairebé
hauríem de fer
crec una petita
diferenciació
que hi ha
aquells pares
mares
que el jove
vol matricular-se
a formació professional
evidentment
que es voldrà matricular
amb una família
professional
en un cicle determinat
amb la qual cosa
potser aquest cicle
només se'n pertany a un institut
i només podrà anar
amb aquest institut
però per aquells pares
o mares
que volen ESO
o volen batxiller
fora del mapa escolar
doncs evidentment
poden orientar-se
i dir
aquest institut
és el projecte educatiu
el té així
i aquest altre institut
i de fet
les famílies
els cicles formatius
formen part
d'aquesta personalitat
pròpia
cada institut
les seves famílies
i a més suposo
que l'interès
és potenciar
precisament
el que feu
en fi
perdona
però ni que siguin
per exemple
instituts d'FPE
com el que deia abans
el tema de
el tema de caràcter propi
hi ha instituts
que són més inclusius
més igualitaris
més respectuosos
uns que uns altres
i m'ho permeteu
que ho digui
és a dir
per exemple
a nivell inclusiu
no és perquè estigui
aquí el Vidal i Barraquer
i perquè ho conec
perquè ho conec
relació per exemple
amb la ONCE
sempre hi ha hagut alumnes
alumnes de l'ONCE
que han vingut
a fer el seu cicle
en el mateix institut
com la qual cosa
és una cosa
a tindre present
i així acabo
acabo
perquè miren el rellotge
se'ns acaba el temps
parlant del projecte
educatiu de centre
de l'Institut Vidal i Barraquer
que avui ha estat
el protagonista
d'aquest espai
Eines
que fem cada dimarts
a la cintoria
de Tarragona Ràdio
i amb el suport
de la CEPTA
de la Confederació
d'Empresaris
de la província
de Tarragona
avui amb l'inspector
d'ensenyament
Valero Camps
amb el director
de l'Institut
Narcís Castanedo
la coordinadora
de batxillerat
Hermínia Pastor
el sotdirector
de l'Institut
Raül Sales
el que aporta
el tema
dels cicles formatius
el nostre coordinador
del programa
setmanal
Francesc Sapotau
a tots
moltes gràcies
que vagi molt bé
demà
el Littab
que ho disfrutin molt
suposo que ho penjaran
a YouTube
estarà tot penjant
tot penjant
farem difusió
farem difusió
demà mateix a la tarda
espero veure'l
molt bé
segur que sí
moltes gràcies
per venir a aquest espai
gràcies a vosaltres
la propera
bon dia