L'última mitja hora amb Josep Pardila i Miquel González.
Doncs l'última mitja hora encarem la recta final del matí de Tarragona Ràdio d'aquesta setmana.
Miquel González, bon dia.
Bon dia, Josep Pardila.
Com va, això? Bé?
Bé, bé.
Aquesta setmana tenim molta teca, molta teca tenim.
Hauríem d'anar passant, com si sol dir, eh?
Hauríem d'anar passant, entre riures, entre bancs, vaja, entre moltes coses que ens espera avui a l'última mitja hora,
com sempre que ens agrada acabar els divendres amb un somriure.
I és que, a més a més, el passat dissabte, el Semprenasti continuava aquella discussió de si s'ha de dir gilicòrner o no,
que això ja ho dèiem la setmana passada, i ells RQR, eh?
A veure què passa.
A veure què passa.
Allà han d'anar la pilota de tot, l'avantatge serà per a Fragoso.
Aquest sí que és un gilicòrner, eh?
La veritat que ja m'explicaràs tu quina jugada estratègia hem fet aquí, ara.
Aquest és un gilicòrner, però amb molt de gilicòrner, eh?
Hòstia, i tant, i tant. Escolta, totes així, eh? Totes així, tu.
Sí, sí, perquè, a més a més, ara aquest Domínic ha fet Fragoso, que tenia la pilota clara, no sé què ha acabat fent,
però el cert és que el seu company l'ha enviat fora i el que guanya és el nàstic un servei de banda.
Ja em diràs tu quins invents, tu, els invents del pulvercito.
El futbol, l'Àngel està tot inventat.
Home, i tant, havia inventat.
Ara diuen còrners en curt, eh?
Home, no fot-te'n, jo te'l vego.
I ara la pilota l'ha tornat a baixar Glucevic, rectifico.
Com si invents del pulvercito.
Del pulvercito.
Sí, sí, sí, sí.
I és que, clar, si pares davant d'un micro, per molt que parlis amb veu baixeta...
Exacte, si tu pares amb veu baixeta, se't sentirà igualment.
Keylor acaba tornant la pilota.
El llançament de Rubén Navarro provisible.
Keylor, sense cap mena de problema, bloca la pilota.
Digue'm.
Anem retrasats.
No, no anem bé avui, eh?
No, no, no, no, no, no.
Bé.
Keylor, que no he deixat cap donar tres jornades.
Que t'ho expliqui el Quim Pons, que va estar l'altre dia aquí, quan va això.
Quin pati, quin pati.
Som-hi, va.
Clar, és que...
Clar, parlàvem del Quim Fuixet amb el Tere, no?
El micròfon estava obrint.
Ardila, que set cent.
Era una mica així, sí, sí.
I sovint, tècnicament, a la ràdio passen coses estranyes.
És que sí que passa.
Això, a vegades, passa, tècnicament, no t'ho expliques i passa.
Tot seguint, escoltarem un exemple.
Què va passar?
Els primers tres han començat a escalfar.
No sé si hi ha algun petit problema, però rebem com una mica de so des dels estudis, eh?
Joan Maria, no sé si tenim alguna cosa oberta.
Com eco, eh?
Com eco.
L'Àngel, que està fent tots els comentaris sota botx, eh?
Tenim icli, no sé per què.
Aguanta, Sánchez, ja.
El sento com si estiguessis a la cova de l'aliment.
Jo també.
Solten els 40 lladres.
Jo no sé per què, eh?
No sé si...
El Joan Maria, si ens ho pots arreglar o no.
Ho estàs estudiant, eh?
Sí.
Bala, bala.
És un aspecte que no teníem a la primera part, eh?
Que ha sortit ara mateix.
Recupere ja Quique Tortosa.
Ara, ara.
Carril de la banda dreta, ara sí, ara ja no tenim aquest eco.
Joan Maria ho estava estudiant.
S'ha de dir que ho hem retocat una mica, eh?
Sí, sí, sí, tot s'ha de dir, eh?
I jo no vull posar el dit a l'anafra.
No, tu no.
Però, clar, si durant el partit es demana pel tècnic
i resulta que el tècnic no està...
Tocaran aquestes dues entrades pel Nàstic
amb Ferradina de diumenge a 5 de la tarda al nou estadi.
Què hi posaria el Joan Maria Bertran?
Ha marxat el Joan Maria un moment.
Ha marxat?
Sí, ha marxat un moment.
O sigui, la nau es pilota sola.
Sí, anem sols, eh?
Sí, anem sols, eh?
Amb el pilot automàtic.
Mira, el Joan Andreu Pérez ho té clar.
Un 1 a 4, Peper Dila, un 1 a 2.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Clar, deuria estar estudiant el tema de l'eco.
Sí, jo crec que sí.
M'ho imagino, no?
Estava mirant això.
Estava mirant això.
I ara, com sempre, agafem la nostra màquina del temps i ens anem fins l'any 2008.
És que mireu com donava el resultat, aquest és molt bo, com donava el resultat de la porra on ho s'havien pogut.
El Joan Maria.
Un 1 a 0.
Un 1 a 0.
El Joan Andreu?
3 a 1.
3 a 1.
Joan Maria?
3 a 0, eh?
3 a 0.
Clar, o sigui, tu em preguntes la porra i jo...
3 a 0.
Sí, sí.
És que això...
En fi.
Imaginem per un moment que durant la publicitat...
Ara on estem, ara?
Ara estem al 2008, encara.
Encara al 2008, vau, vau.
Sí, imaginem per un moment a la publicitat que no es tanquessin els micròfons i els oients poguessin escoltar tot allò que diem.
Mare de Déu.
Podrien passar coses com la que passava un 14 de desembre del 2008.
Tarragona Esportiva. L'esport de Tarragona a la ràdio de la ciutat.
Molt bé, Jo Maria, eh, aquest final.
Valle.
Ciència per una vida millor.
És un...
Hola, hola, hola.
Hola, hola.
El local mític de l'òsit nocturna, Tarragona.
La publicitat sonat.
Tens animació, Jordi?
Continua sent tota una experiència.
Hola.
Jo t'estic sentint a tu.
Vinc a gaudir del nostre gran karaoke.
Estem sortint per antena, no?
Sí.
Un minut per dos quarts de cinc de la tarda, com enyoràvem el Jo Maria Bertran, els controls tècnics aquí als estudis centrals.
Hòstia.
Endavant de nou els del nou estadi, què passa?
Què passa?
Bona tarda de nou, Tere.
Gràcies, Jo Maria.
Hem triomfat en directe, no?
Tantos al·lucinàvem una mica.
Ets un amic, Jo Maria.
Perquè normalment la línia interna aquí costa molt d'entendre's i avui ens notàvem molta claretat i hem dit, calla, que això de més pot ser que estiguïm entrant en directe.
Bueno, va, a tot això hem de dir que tots dos equips han sortit ja sobre la gespa i que, per tant, Quim...
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do.
Jo vull fer el sempre nàstic.
Jo també.
S'ho passen tan bé el Joan Maria que s'ho passen molt bé.
Després ells diuen que, clar, que ens fan el programa.
És que, clar, ens fan la secció.
És que, a veure, què us hi hem de dir, què us hi hem de dir? Però ara tornem, tornem al 2011.
Vinga.
A veure si podem recuperar aquest efecte del temps. El podem recuperar?
Ara sí, molt bé.
I tornem a l'actualitat, no deixem però el sempre nàstic, només faltaria.
Si abans dèiem que continuaven les discussions del cap de setmana, no els queden en cap de setmana.
Se'n van cap al dilluns. També continuen els tira i arronsa amb el Mar Bosquets.
Pel que fa a la classificació que esmentava Jordi, si som simpàtics o no som simpàtics o què és el que passa,
doncs en Fer Gato, portem el pelnic, però és així, em diu,
m'extrana que en aquest gràfico dels grups de Catalunya no este el Valencia.
Por cercanía y juego tendría que tener presencia.
No sé què dieu al respecto.
A mi el Valencia no m'ha caigut mai especialment bé.
Valencia!
Però vaja.
I tornant als fitxatges, què era el tema de l'Ale?
Un poc que va real, eh, per això.
Ni els Reus.
No, no, ni els Reus tampoc.
I abans no ho hem dit, eh, però ja et dic que estava al buitè,
que no hi havia cap altre club de segona divisió.
Però aquest tio, aquest tio, vull dir, què ve fer aquí?
Tocar la moral?
Vull dir, vinga, va, segueix.
En absolut, m'ho bloqueu vosaltres a mi.
Aleshores estic fora de sens i porto uns anys molt dolents.
I així m'ha anat la vida.
En fi, bona nit, Jordi.
Així m'hi ha anat la vida.
Bona nit, Déu-n'hi-do.
Que bé se ho passen també els dilluns, eh?
Canviem totalment d'àmbit i anem als informatius.
Per cert, tenim dos tants ja.
A Jordi Banquet li passa, el de Quim Pons,
i aquest tio què ve a fer aquí.
Exacte.
I en tenim dos, eh, el Quim?
Doncs deia que canviem d'àmbit, anem a informatius,
perquè l'Anna Plaza s'inventa un nou emplaçament...
Xist, de la...
Un nou emplaçament de la...
Ets bo, eh?
Sí, sí, sí.
L'Anna Plaza s'inventava un nou emplaçament de la ciutat
aquesta mateixa setmana.
L'atinent d'alcalde ha remarcat que des de fa 40 anys,
amb la inauguració del Camp de Mars...
Camp de Mars, Camp de Mars...
Del Camp de Mart no s'havia estrenat
cap gran centre cultural a la ciutat.
Ai, almenys...
Almenys després ho va, no?
Què et sembla, Artira?
Ja tenim un nou camp a la ciutat...
Home, això sembla...
On deu estar, però...
No ho sé.
Jo sé que és allà el Camp de Mars, però no em sona...
Hola, hola.
Hombre, hombre, hombre...
S'acaba d'obrir la porta
i acaba d'entrar per la porta el Ricard, la voz.
Ricard, bon dia.
Hola, bon dia.
Què tal, Ricard? Va bé?
Un matí, tot bé?
Sí, diu que sí.
Diu que sí.
Escolta, Ricard.
Digue'm.
Què et sembla aquest nou camp que s'ha inventat l'Anna Plaza?
Qui és aquesta?
Home, que no saps qui és Vana, Vana d'informatius.
Mira com riu, fa broma el Ricard, fa broma.
Tu creus que és molt guapa, també,
perquè tothom la busqui a través d'internet?
Home, és maqueta.
Però vols dir que tothom és maqueta, clar que sí, clar.
Mira com riu, mira com riu.
Bé, podem continuar?
Si no hi ha més problemes...
Doncs vinga, va, continuem, continuem, va, Ricard.
Escolta un moment.
Ja ha marxat.
Ja ha marxat.
Una entrada aquí...
Bé, del Ricard, sí.
Doncs després d'aquesta visita ens tornem a traslladar a l'any 2000.
Tornem a anar cap a l'any 2000
perquè l'Anna no és l'única que s'inventa en els llocs a la ciutat.
Camp de mar.
Camp de mars.
Què més?
També hi ha algun regidor de l'Ajuntament de Tarragona
que ha arribat a l'auditori del Camp de Mort.
Camp de mort, Camp de mort.
Cap de porc.
Ah!
Ah, eh?
De Marte és el cas de Santiago Pallàs i de Manel Delamo
i també diversos representants o ex-representants
del moviment veïnal tarragoní.
Algum comentari?
No, no, no.
No, cap comentari.
Camp de mort.
La Tere Ortega.
Perquè es diu Tere Ortega, no, en veritat?
Sí, sí, Ortega.
S'ha detectat fa una estona una fuita de gas de l'abast d'aquest incident.
Ens en parla en directe des de la plaça Imperial Tarracó.
Teresa Ortega.
Bon dia, Teresa.
Hola, bon dia.
Com?
Teresa Ortega.
Teresa Ortega.
Teresa Ortega.
Para lo que haga falta, vamos, eh?
Doncs sí.
De la Teresa Ortega.
Al final era Ortega o...?
Ortega, Ortega.
Ortega, Ortega.
Deixem-ho clar, Teresa Ortega.
I aquesta setmana això va de riures, d'entrebancs,
de no acabar de saber dir massa bé les coses.
I posats a dir coses malament,
escoltem el Pep Sunyer i el seu accent anglès.
L'altra actuació de circ tindrà la protagonista Django Edwards
i els seus sticks.
L'espectacle es podrà veure a la sala en magatzem
de la cooperativa el divendres a 4 de març.
En aquest cas, l'entrada costa 10 euros.
ha dit sticks i què volia dir?
Sketch.
Sketch.
Sketch, no?
El seu sketch, clar.
L'estic és aquell enlloc que es juga a hòquei.
Per tant, era l'esquetch, era l'esquetch.
De totes maneres, Ardila, tu també t'equivoques
i jo també, evidentment, com sentirem després.
Però és que, darrerament, rius molt al matí.
El Josep Ardila, què li passa?
Més senzill, sembla la possible arribada de Felipe Sanchón
a qui Oliva coneix bé tant de l'Hospitalet
com de baris de Salonica.
de Salonica, de Salonica.
Tot i això, el president del Granat, Quique Poina,
té molta confiança en el català.
Jo soc el Josep Ardila, eh?
Té, després de les últimes lesions,
el Macedoni diu que sent molèsties.
Estobos, que etiqueta de finals,
els propers 3 partits a casa.
Mira que t'ho passes malament.
No, no.
Clar, perquè a més allò que se't va debilitant la veu
i que ho passes malament, malament,
home, encara ho vam dissimular força bé.
Déu-n'hi-do.
Que a vegades surt el riure i vaja,
se'n va a veure saber on.
Però tu tampoc et quedes escurt.
No, no, no.
Clar, clar, vull dir...
Des de lo...
El Miquel, que no sap...
Hi ha vegades que no sap exactament com era, o TSC...
Aviam, el TSCJ...
No, tampoc.
TSCJC.
Ah, ara sí.
Això és error de Becari.
Quan tu veus unes sigles, clar, és tribunal.
Sí, sí.
Sí, sí, però en directe no va acabar d'anar bé la cosa.
Però és que, clar, ara escoltaràs per què.
Perquè la cosa ja venia des del principi de...
Ja anàvem una mica desprogramats.
No t'excuses.
No, ja, però abans del clic
havíem estat allò fent un comentari graciós
i ara escoltareu com va començar el clic
i com va acabar.
7 i 22 minuts, ara mateix fem un clic
al repàs dels diaris digital.
Sona la sintonia.
Hola, hola.
Aquí estàvem literalment rient.
I sona la sintonia.
Hola, hola.
No, no, no hi ha ningú.
Fem un cop d'ull seguidament als diaris digitals.
I d'altra banda, també diu el diari
que la sentència del Tribunal Superior del TSJ...
Uf.
Del TSJ...
Del TSJ...
No.
Diu que sobre el bur que a Lleida
no preocupa a l'Ajuntament de Tarragona.
Eh?
Del TSJ...
Del TSJ, al final ho vas aclarir, eh?
Però no és així, no?
No, no, és TSJC.
Clar, clar.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Ja passa, això és una de les coses del directe.
Des del BDC.
I nosaltres ens encarregarem cada setmana
d'això, d'escoltar tota la ràdio,
i us fem un fart d'escoltar tot el que passa en aquesta ràdio
i recollim els millors moments.
La gent també ho pot fer.
De totes maneres, això, recordem que si escolteu algun tall,
alguna pifi, alguna errada, algun entrebanc,
ho podeu enviar a elmatí, arroba, tarragonaradio.cat.
Envieu, doncs, l'hora, una mica la data,
la més aproximada que pugueu,
i nosaltres ho trobarem a l'última mitja hora.
I tant, eh?
Estem oberts a tota la col·laboració,
perquè, vaja, nosaltres només tenim dues orelles.
De totes maneres, aquesta setmana, que avui acabem,
ha passat alguna cosa,
perquè n'hem hagut de guardar per la setmana que ve, eh?
Sí, és veritat, eh?
Alguna cosa ha passat.
I n'hi ha alguns de molt bons de la setmana que ve.
Per tant, us emplacem el proper divendres
a partir de la una, amb l'última mitja hora.
Miquel González, bona setmana.
Fins divendres que ve, encara hi serem, no?
I tant, sí.
Gràcies.