Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
amic!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
diferents entitats, en total 11.
Totes les 11 s'han anat
coordinant per dur a terme en el
seu territori aquest programa,
el programa de dispositiu accés. A Tarragona,
per exemple, hi havia aquestes 3 persones,
la Roser, la Montse
i l'Àngels, doncs duent a terme
l'atenció amb els joves
i fent molta
feina, realment, que ara ens ho explicaran.
Sí, ha sigut una feina
intensa, Montse?
Home, la veritat és que sí,
més que res, ha costat una mica
a nivell de territori
identificar
els joves, o sigui,
dintre la inserció
no hi havia massa projectes
en relació, bueno,
perdó, això, a la inserció. Llavors,
en tema de difusió,
coneixent-se les altres entitats
com un projecte nou i pilot.
Llavors, al principi, potser ha costat
una miqueta que
ens reconeixessin des de
Fundació Casal Amic i Casal dels Infants
aquí a Camp Clar, com un projecte
d'inserció, d'acord?
Reconeixem que al principi
ha estat una mica dur,
perquè
això, que els costa
identificar-se. Una vegada
ha començat a engegar-se el projecte,
tal com es va
veure a la jornada, els números
han estat força bons.
Parlen per si sols, una miqueta.
Perquè quin perfil de joves hi han
participat, o la gent que hi ha participat,
com hi ha participat, per què, com va arribar
a participar en aquest programa?
A veure,
estem treballant amb joves
de 16 a 25 anys,
aquesta és la franja d'edat,
i és un perfil de joves
amb un nivell formatiu molt baix,
molt baix volem dir que
molts no tenen ni l'ESO,
van entrar a l'institut,
però no han arribat a acabar l'ESO,
altres han acabat l'ESO, però un cop
s'ha acabat l'ESO
s'han trobat que no han tingut
possibilitat de seguir
el món formatiu,
tampoc han trobat feina,
i portaven, diguéssim, com inactius
durant un període llarg de temps.
Gent que potser
també no sortia molt del barri,
també ens hem trobat amb un perfil de persones
això, que són el de Camp Clà o la zona
Ponent, i no estan acostumats
a sortir fora de la zona.
Experiència laboral, zero.
Si és que han tingut alguna experiència laboral,
alguns d'ells era un treball
recollir fruita de treball del mercat,
que no és feina remunerada,
però que no, diguéssim,
que no està declarada.
Més o menys aquest perfil.
Com han arribat al programa?
Doncs mira, algun d'ells boca a boca,
o sigui, quan arriba un dels joves
i veu que realment allà
tenen un punt de referència
on se'ls fa cas,
on...
Doncs més que res, això,
tenen una mica d'atenció i així,
llavors el boca a boca portaven altres amics.
La tasca és molt important també
de treballar amb xarxa, vull dir,
molts entitats de la zona,
tècnics que treballen amb joves,
treballen amb famílies,
també ens han anat derivant joves
i així ha sigut una miqueta una cadena,
com deia la Montse,
al principi ha sigut més complicat
perquè terrem el territori,
la Fundació Casalmic
ens coneix en el territori,
però no potser de la branca
d'inserció laboral,
sinó en altres aspectes socioeducatius,
i ara,
bé,
doncs això,
conforme va passant el temps
és quan ens han identificat
i ens arribaven joves,
tot i que ara,
doncs això,
en principi,
nosaltres estem aquí
fins al 31 de desembre,
vull dir,
que ens ha costat molt arribar
i quan arribem,
que arribem,
que estem en pleno auge,
doncs és quan hem de tornar a recular.
i així està.
Esperem que,
o sigui,
la plataforma,
la plataforma d'entitats
per a la inclusió
dels i de les joves,
del PIJ,
en principi,
continuarà treballant.
L'objectiu és que es reformuli
el programa de dispositiu accés
per una altra cosa,
esperem.
Perquè quants joves
hi han participat
aquí a Tarragona,
que en què va?
Bueno,
hem fet,
hi ha dues actuacions,
hi ha l'actuació,
diguéssim,
de prelaboral,
que és un cicle formatiu,
que l'Àngel
és la que feia de professora,
que feia formació en comerç,
i teníem de prelaboral
quants?
Uns 37 alumnes,
entre les dues promocions.
Déu-n'hi-do.
I llavors fent itineraris,
que són els que li fem una miqueta
tant orientació per aprendre estudis
com orientació laboral,
110,
110 anuals també,
participants.
O sigui,
heu tingut molta feina,
no?
Una miqueta.
Una miqueta, no?
Quina ha estat una mica
la vostra experiència,
que ja heu estat en el dia a dia,
treballant amb ells,
cousa a cousa,
quina ha estat una mica
les conclusions que en traieu,
o vaja,
la vostra experiència personal?
Bé, una miqueta així com a resum
del que seria tot el curs de comerç.
Han sigut uns 18-dos joves
que han fet aquesta segona promoció.
Actualment tenim a 14 dels joves
que estan fent pràctiques,
en diversos,
des de Media Market,
Carrefour,
Elgada,
que acaben estar,
este dimarts.
De moment,
dels 14 joves,
no hi ha hagut cap abandonament,
per tant,
és bastant positiu.
Inclús avui,
sabem que hi ha hagut una inserció,
i bé, llavors fem una valoració
bastant positiva.
Amb un dels nois que ha parlat,
li han dit que l'han contractat
per continuar treballant
durant les festes,
com a mínim.
Sí, a banda d'aquest període
de pràctiques, diguéssim,
que més havia llargat el contracte,
ho hauríem dit.
Home, això és una bona notícia, no?
Això és una mica el resultat
de la feina ben feta,
creieu?
Nosaltres pensem que sí,
a més a més,
que els mateixos joves
creen com a referents,
des de les diferents fundacions
fins als diferents referents
o professionals que treballem
en aquest àmbit.
I pensem que hem aconseguit,
potser aquest caliu
que necessiten els nostres joves
que estan als barris, no?
Des dels itineraris
Café de la Roser
fins a les tutories de la Montse
fins al grup de prelaboral, no?
És el que hem intentat
de crear una mica.
A més a més,
implicant el que era
tota la xarxa
que hi havia, no?,
aquí als barris.
De fet,
en van parlar,
si no m'equivoc,
un dia el programa
també amb aquests joves,
que sí que van venir tots.
vam vindre a la primera promoció
del mòdul aquest de comerç
de prelaboral,
vam vindre
i, bueno,
també va ser tota una experiència,
no?,
per ells,
venir aquí a la ràdio,
conèixer-la,
vam fer una miqueta de visita
i després vam,
bueno,
vam parlar
i explicar les seves experiències.
Per tant,
clar,
aquí hi ha dos objectius,
dos objectius.
Un,
la inserció en el món laboral,
però també
que aquests joves
reprenguin els estudis
d'aquí aquests itineraris
que també heu fet en aquest sentit,
oi?
Clar,
si pensem que és un perfil de jove,
doncs molt jove,
o sigui,
de 16 a 25 anys,
amb una formació
que no arriba ni a l'ESO,
sense experiència laboral,
sí que podem anar encaminant
cap a una inserció laboral,
però,
però diguéssim
que no és gaire real,
perquè quin tipus de feina troben?
Té feina precària,
de molt curta durada,
molt temporal
i potser és més interessant
que agafin certs hàbits,
certes rutines
perquè realment
se segueixin formant
i després de la formació
puguin trobar una feina
amb més qualitat
que la inserció laboral estricta
i per qui estàvem
i la veritat que sí,
que nosaltres per nosaltres
tan èxit és
un retorn al món formatiu
com una inserció laboral.
Per exemple,
una de les dades
que es va extreure
del dia aquest
de les jornades de joves
educació i ocupació
és que el 51%
dels participants
en les accions
d'orientació
del programa
de dispositiu accés
continuaran els seus estudis,
continuaran la seva formació,
és importantíssim això.
Home, és vital, m'imagino, no?
I a més a més,
que m'imagino que a més a més
molts durant aquest temps
han estat combinant
aquesta represa dels estudis
amb l'entrada
en el món laboral
tot alhora, m'imagino,
no sé si això
els ha estat molt difícil o què.
Bueno, moltes vegades
també era el fet
de poder...
O sigui, que ells
evidenciaven el fet
que no sabien
quina feina anar a buscar
perquè enlloc
els podien agafar
perquè deien
ostres, amb quin currículum
vaig jo buscar feina
si és que no en tinc,
no tinc experiència,
no tinc formació
i llavors això
anar a trucar a portes
i dir que buscaven feina
i dir
ah, doncs,
quina experiència tens?
Ostres,
no tens cap experiència.
Llavors això
els ha fet conscients
de dir
ostres,
és necessari
que almenys
una ESO
l'haig de tindre
que per fer un curs
m'exigeixen una ESO
que no tinc.
Vull dir,
és evidenciar
la realitat
quan llavors veuen
que sí que realment
necessiten tornar
o seguir-se formant.
Això us ho han agraït?
És a dir,
això ho heu vist
amb ells
a l'hora de parlar amb ells
de treballar
anar al dia a dia
aquest agraïment
de dir
ostres,
gràcies a això
reprendre els estudis
o podré tenir
una vida laboral,
un currículum...
Sí,
jo crec que els puja molt,
o sigui,
és com una pujada
d'autoestima
de veure
ostres,
no sóc un nini,
vull dir que me tachan
de nini
i potser és que no sóc un nini,
potser és que no podia
ni estudiar ni treballar.
Ara realment,
o sigui,
tinc capacitat
o per seguir estudiant
o per buscar-me la vida,
per buscar feina,
sé que és un currículum
si ho han d'anar a buscar feina,
sé...
I això es veu
i també diuen
ara marxeu
i què farem si marxeu?
Saps?
És el fet d'aquella
que em feia cas
on t'haig d'anar?
Sí,
Monts Àngels,
ho veieu així.
Jo també crec que
el que hem intentat
ha sigut també potenciar,
no?,
aquelles qualitats
que ells pensaven
i que tenien,
no?,
és a dir,
m'han dit que no serveix
per estudiar,
m'han dit que no serveix
per treballar,
no,
saps?
Era tot un no,
no,
no.
I creiem que també
des de la nostra banda
el que hem intentat
ha sigut potenciar
aquelles habilitats
o aquelles coses
que ells tenien com a bones,
potenciar-les
i fer-les,
aplicar-les a la seva vida
i a més a més
a la feina,
no?
I llavors han sigut
quan ells s'han donat
compte de per a què
o on volen anar.
Sí,
Montse.
S'han treballat
també habilitats socials,
rutines,
hàbits que ells potser
no tenen.
El fet,
per exemple,
del prelaboral
anar a classe a les 9
per ells ja era un sacrifici
i a partir d'aquí
nosaltres hem vist
molts canvis
entre els joves
i,
perdó,
tal com havien entrat
al principi
i ara
és una satisfacció
molt gran
perquè els veus
i,
no sé,
t'emociones.
Saps?
Jo crec que també
és una injecció
de motivació
per ells,
vull dir,
per veure que
treballant dia a dia
canvien,
no?
Canvien i poden tirar endavant.
Home,
és molt important
això que deia l'Àngels,
no?
D'estapar aquelles qualitats
que ells pensaven
que no tenien
o creuen que no tenen
però que en realitat
sí,
vaja,
si treballes una miqueta
les pots reure.
Això ha passat
amb molts joves
amb els que
heu estat treballant
aquests mesos?
Això de...
Jo per la meva
banda de comerç
crec que sí.
A més,
són moltes les hores
que estan
amb el grup,
no?
També és un grup
que intentem
que sigui
molt dispers,
no?
Per aconseguir
una homogeneïtat
que és molt complicat
i que amb els altres
no s'ajuden
i això és el que...
És quan aconsegueixes
la feina
que tira endavant,
no?
I que sigui molt més fàcil
en el grup.
i abans
que havies preguntat
això,
que si estàvem agraïts
només per la banda
de comerç
i això,
sí,
realment,
igual en la antiga promoció
com en la nova promoció
sí que estan agraïts,
han repetit moltes vegades
l'agraïment este
i això és com un referent,
no?
És com un...
el que parlàvem abans
la incentivació
que els hem proposat,
no?
Que els hi...
que ho valoren molt ells,
realment,
és una valoració
que ells fan molt positiva
i com el que diia la Rosa,
no?
Ai,
ara on estaran elles,
no?
Este referent
o esta manera
d'incentivar.
Home,
és una llàstima,
no?
Si s'acaba realment
i no es pot continuar
amb el format
potser que hi ha ara
perquè realment
m'imagino que el problema
encara és batent
amb molts més joves.
Clar,
és que no són actuacions puntuals,
sinó que s'hauria de mirar
com un procés,
és qualsevol procés vital,
no?
Necessites el teu temps
i que la cosa maduri,
que si hi ha hagut temps
de madurar
i que quedarà,
doncs tampoc ho sabem,
ha sigut curt.
Però bueno,
esperem continuar,
vull dir la nostra intenció
i la nostra energia
està posada
en què volem que continuï
i buscar manera de continuar.
Aquest programa
de dispositiu accés
per a joves
s'ha dut a terme
amb el suport
del Departament
d'Empresa i Ocupació
amb la Unió Europea
i el Fond Social Europeu
i amb l'obra social
del Catalunya Caixa
que realment
s'ha pogut
donar a terme
i tant de bo
creguin
en què es pot continuar,
no?
Vull dir,
que és
el que és interessant.
I molts d'aquests joves,
com dèiem abans,
han començat a treballar
o han fet pràctiques
en empreses.
Ha estat difícil
això
que empreses
admetin
aquests joves
que treballin amb ells?
heu fet també
bàtos una mica
la tasca aquesta
de contactar
amb les empreses.
Com ha anat això?
A veure,
em costa trucar
a la porta
de les empreses,
la veritat,
però ens hem trobat
que
de la primera promoció
a la segona
han crescut bastant
el nombre
d'empreses.
Bé,
s'han fet
xerrades prèvies,
reunions,
mailing,
telèfon,
i la veritat
és que suposo
que ara
que comença
campanya de dalt
o que ha començat
els hi ha anat bé.
Però ens deien,
depèn de quina empresa
ens deia,
ostres,
envieu-me només tres,
diu,
perquè així jo puc estar
per ells,
jo els hi puc ensenyar.
Llavors,
nosaltres des de comerç
també s'ha potenciat molt
la disciplina,
si no pots anar
avisa,
no estiguis mai parat,
o sigui,
sempre reforçant
els hàbits,
les habilitats,
perquè
hi ha una possible
inserció,
saps?
Vull dir,
hem trobat ara,
avui ha sigut una notícia
molt bona,
això que hem comentat abans,
que ens han trucat
que hi ha un xaval
que l'agafen,
i clar,
vull dir,
tot això
no és fàcil,
la veritat és que
no és fàcil
que te n'agafin
ara joves,
perquè,
bueno,
ja sabem com està
la situació ara,
actualment,
però nosaltres creiem
que és una oportunitat,
per què?
Doncs per atendre un client,
resoldre problemes
que es trobin
amb el dia a dia,
tot això,
doncs creiem
que també els forma
com a persones,
i es puguin entrar
dintre aquest món laboral
que ells no coneixen.
I també és oportunitats
que potser només passen
una vegada,
m'imagino,
d'aquelles que
s'han de saber aprofitar,
aquest també és una mica,
potser,
un missatge
que també us diríeu,
de saber aprofitar
aquestes oportunitats,
perquè potser només passen
una vegada,
oi?
Sí,
nosaltres fem això,
que valoren aquesta oportunitat
i per què pot servir.
I que no és una cosa
que veies una empresa
i,
ah,
vinc a fer pràctiques,
no?
Hi ha un treball
detrás d'aquí,
a part del curs,
de part de la Mons,
hi ha molt de treball
detrás d'aquí
per aconseguir,
no?,
que les pràctiques
aquestes també estiguin
ben fetes,
no?,
no simplement que vagin allí,
s'estiguin allí,
no?,
que es feguin
i que es feguin bé
i que s'apliqui
tot allò que al curs
hem intentat preparar,
no?
Per tant,
també aquí hi ha molta feina
amb les empreses,
doncs,
no?,
això que deies,
no?,
de relació,
de reunions,
de preparar tot el tema,
no?,
inclús després quan estan fent
les pràctiques,
el seguiment que es fa
constant dels alumnes,
no?,
que estiguen bé,
que estiguen fent les coses
com per toque,
que evidentment,
cadascú després decideix,
no?,
nosaltres li donem
les ferramentes
i ells també les han de ficar,
les han d'aplicar,
aquestes ferramentes,
llavors,
n'hi ha que sí
que els apliquen més
ni que els apliquen menys,
evidentment,
llavors,
és això que dius tu,
l'oportunitat
la tenen allà,
igual que este jove,
vull dir,
s'ha demostrat ell
que valia,
que estava motivat,
que feia les coses ben fetes,
que complia les normes
del lloc on estan fent
les pràctiques,
llavors,
com ell s'ho ha treballat molt,
evidentment,
la recompensa ha sigut
que l'han agafat,
llavors,
clar,
l'oportunitat és estar allà,
igual que ho ha fet ell,
podem fer-ho la resta,
que tenim fent pràctiques.
Vosaltres treballant
amb ells,
havent-vos conegut,
treballant en tot aquest món,
quin futur hi veieu?
És a dir,
més a llarg termini,
potser una és una pregunta
més personal
a cadascun,
si vols tu respondre
també Javi,
pots respondre,
és a dir,
quin futur hi veieu
en aquests joves
vaja d'aquí uns anys?
A més que hem atès.
Per exemple,
o en general?
Clar,
jo crec que és diferent,
els que s'han atès,
els que potser
no han estat atèsos,
penso que els que han estat atèsos
és el que et diuen,
tenen unes eines
que fins ara
potser no havien tingut
a la seva abast.
Nosaltres,
intentem,
és el que diem la Roser,
el treball està en xarxa,
ho diuen més entitats,
podem derivar
aquests joves
o buscar la millor sortida
per a ells,
ells ja tenen aquestes eines,
després ells les han d'aplicar.
Jo penso que
sí que hem creat
un abans i un després,
i penso que
aquest abans i aquest després,
si no és a curt plaç,
a llarg plaç,
penso que hi ha moltes coses
de les que hem fet
des de classe fins a itineraris,
que ells podran aplicar
en la seva vida diària,
a l'hora d'anar a buscar feina
i a l'hora de presentar
un currículum
i a l'hora d'anar a fer una entrevista,
i són coses que passen
durant el llarg de la vida.
A més,
joves que no,
no t'ho sabria dir exactament.
Hi haurà gent
que es buscarà
per altres vies,
hi haurà gent
que es quedarà
més com a adormida,
no t'ho sabria dir exactament.
Iba Montse,
Iba Rosa,
què diuen?
No ho sé,
també hem de tenir en compte
que són joves
que parteixen
d'unes oportunitats
molt inferiors
que una mitjana
catalana,
i que necessiten
un recolzament
extra
per arribar
a la igualtat
d'oportunitats,
que tampoc
és tan real
com diem.
Però,
quan no hi ha
aquesta injecció
de suport,
què passarà
amb els joves
quan no hi hagi
aquesta injecció?
No ho sé,
suposo que es veurà,
perquè és el que està passant
una miqueta,
cada cop estan
vejant més
aquestes injeccions,
no ho sé.
Amb els que hem atès
el que deia
l'Àngels,
la majoria,
tampoc podem parlar
de manera generalitzada,
cadascú és un cas
en concret i particular,
i cadascú
té el seu camí.
Clar,
clar,
però que realment
s'han activat
i que a partir
d'aquesta activació
podran seguir el camí,
doncs sí,
crec que els hi queda
la marca del que deia
l'Àngels
al abans
i al després.
Jo també
ho segueixo
opinant
el mateix que elles.
A tret més personal,
jo crec que
els referents
que es creen
són importants,
perquè
a vegades
jo,
per exemple,
m'he trobat gent
al carrer joves
que potser fa dos anys
que no els he vist
i
m'han parat pel carrer,
Montse,
no sé què,
i jo què tal,
com va,
doncs mira,
ara estoy estudiando,
vull dir que
has creat
una referència.
la variabilitat
és molt gran,
llavors,
hi ha de tot.
Perquè a vosaltres
quan escolteu
que a més a més
s'utilitza molt
aquest terme
nini,
aquest concepte,
us agrada,
no us agrada?
És que no?
A mi m'esgarrifa
una miqueta també
el fet de veure
la quantitat
que m'ha sorprès,
vull dir que ho sabies,
que ho veus,
però m'ha sorprès
la quantitat
i quantitat
de joves
que hi ha
al carrer
sense una formació
mínima,
sense una ESO,
vull dir que això,
traslladat a altres temps,
podríem considerar
que són analfabets,
potser sí,
vull dir,
són ninis,
una persona
que està en el món
amb una formació mínima
tan baixa,
tan baixa,
potser és que no poden
treballar
o no poden estudiar,
vull dir que algun,
saps?
A la fundació també,
o sigui,
vam intentar canviar
el nini
pel nono,
no?
Ni pot,
o sigui,
no pot estudiar
i no pot treballar,
vull dir que
és en el cas
d'aquests joves
que s'està tractant,
vull dir que la inserció
costa realment,
vull dir,
ara estudiant,
han estudiat,
per exemple,
aquest curs de comerç
i l'han aprofitat,
ara,
poden estudiar?
Ai,
poden treballar?
veurem a veure si realment
el mercat laboral
els insereix.
O podem fer una formació
professional,
amb el nivell que tenen,
podran ser una formació
ocupacional,
tindran places,
també hem tingut gent
que realment s'ha activat,
s'ha fet la preinscripció
en un cicle formatiu,
no ha tingut plaça,
perquè tampoc hi ha
plaça per a tothom,
o del que ell li agrada
o del que li motiva,
és el que no té plaça,
vull dir que no és tan...
No és tan passi com això,
no?
Exacte.
No és tan senzill
com dir ni ni i gesta.
O no tothom,
no tothom té les eines
per ser un recolzament social,
un recolzament familiar,
que vull dir que això,
que et sentis capaç
de poder estudiar,
de creure amb tu,
de dir, ostres,
puc fer això,
no tothom el té, tampoc.
En tot cas,
que he demostrat
que feines com la vostra
i vaja,
un programa com aquest
serveix per això,
perquè molts joves
reprenguin els estudis
que s'insereixin
en el món laboral
i les xifres ho diuen,
a tot Catalunya,
1.300 joves
en risc d'exclusió sociolaboral
i que participen
en aquest programa,
doncs han reprès
els seus estudis
i hi ha moltes altres dades
que ja ens has recordat
abans el Javi,
que a més molts
han entrat
en el món laboral,
vaja,
que és per estar satisfets,
m'imagino,
oi?
Jo crec que sí,
jo principalment
elles tres,
que són les que han liderat,
jo suposo que
ells ja us han felicitat,
però també us felicito públicament,
eh?
Que us digueu.
Home,
feu cares més satisfetes,
vull dir que...
Contentes,
sí, no?
La feina ben feta
sempre,
ja ho diuen.
I hi ha les 11 entitats
que també més han treballat,
vull dir que
no només Fundació Casal Amic
i Casal dels Infants,
sinó arreu de Catalunya
que formen part
d'aquesta plataforma
del Pei Jove.
A veure si un dia
ens podem tornar a trobar
a la ràdio
per parlar
que això continua
d'una manera o altra,
però que continua.
Montse, Roser,
Àngels,
Javi,
moltíssimes gràcies,
que vagi molt bé
i ens veiem
a la propera setmana.
Que vagi bé,
bon dia.
Gràcies,
bon dia.
Adéu.
Gràcies.