Arxiu/ARXIU 2011/MATI T.R. 2011/
Transcribed podcasts: 700
Time transcribed: 13d 15h 34m 27s
This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Aquí estem com cada dimecres a aquesta hora
i aquí està per acompanyar-nos
i per fer un quart de català l'Enric Garriga
Enric, molt bon dia
Carregat de papers i carregat de bona música
Avui, Enric, comencem amb els...
Amb Mazzoni
El Mazzoni
És els Mazzoni perquè és un grup
encara que tothom identifica Mazzoni com el cantant
perquè el cantant és el Jaume Pla
però en realitat Mazzoni és el nom del grup
Mazzoni és el paio aquest
No, és el grup, és igual
Per què el posem?
Perquè el cap de setmana passata ha tocat aquí a Vilaseca
la fira de música al carrer
i és un dels que teníem disponibles
i com que aquest és un dels que vam actuar
malgrat la pluja es van haver de suspendre
molt pocs concerts
només dos o tres
altres es van reubicar
i bé, Mazzoni no es va suspendre
per tant el podem posar
Comencem amb una cançó
per què el posem?
Perquè també, no només perquè ha actuat aquí
sinó perquè el disc que tenim entre mans
és un disc que acaba de sortir el mes d'abril
es diu Fins que la mort ens separi
em sembla que és el cinquè disc en estudi
i el sisè perquè entra mig de fet una en directa
de la gira aquella que feia un concert al dia
i tal
Bé, total
Tercera cançó, tots sants
Així sona Mazzoni
Nagasaki es desperta pensant que el pitjor ha passat
La senyora Tanaka compra verdures per fer el dinar
Avui és l'aniversari del seu fill
que en fa 23
Dos gens a la mà
tot resplendeix
i després
res
Amb els Mazzoni de Fons
anem introduint les primeres notícies
d'aquest quart de català
Avui, per cert, fem el programa número 363
i avui comencem parlant de loteries
Cap i cua, cap i cua
Sí, loteries de primavera
del Centre de la Generalització Lingüística
Però què vols dir? Que feu una entitat de joc i apostes?
No, no, però sí de sortejos
No venem butlletes de participació
però sí que fem sortejos per regalar coses
Comencem pel més immediat
Serà
Com cada any en aquesta època
al voltant de Sant Jordi
o en l'últim tram d'aquest entre Sant Jordi i l'estiu
procurem apuntar els alumnes
i les parelles lingüístiques al teatre
a veure espectacles en català
cosa que els alegra la vida i els dona motius
per seguir practicant el català
i en guany fem un triplet
com que per Sant Jordi no hi vam ser
perquè ens queia entre setmana santa
i va ser una mica complicat d'organitzar
i tal
doncs la contrapatida és que
en lloc de donar entrades per un espectacle
podrem entrar d'esperat tres espectacles
Tres espectacles
Quins espectacles són aquests?
Els hem triat
per qüestions de calendari i lingüístiques
per qüestions de calendari
se'ns han excavat els concerts
que hi havia aquesta temporada
que eren els dels Pets i els de la Bet
però bé, doncs
perquè també alguns anys hem portat
doncs això
els concerts
els portem però no ha pogut ser
els portem al teatre
portem a veure tres coses de teatre
una
diràs home
de català no n'hi deu haver gaire
perquè és l'espectacle dels Bolràs
que ja sabem que Bolràs no parlen gaire
però en aquest espectacle parlen una miqueta més
que fins ara
ho sé perquè vaig llegir sobre el tema
l'espectacle nou de Bolràs
que és una companyia històrica
de teatre gestual i tot això
que són tres
i que són els que no són el tricicle
allò per la gent
hi havia allò als anys 80
hi havia els tricicles i els Bolràs
així de trios còmics i tal
els tricicles els últims anys
han estat més visibles
però Bolràs no s'han quedat
a casa cuidant les plantes
sinó que ells continuen en actiu
continuen fent projectes
i justament ara
que estan de 30 aniversari
ja fa 30 anys que són companyia de teatre
han estat en l'espectacle
que es diu ESGAC
Societat General d'Aigües Globals
i aquí han fet tota una història
al voltant de l'aigua
i dels problemes ecològics amb l'aigua
però doncs amb el seu estil
i amb el seu llenguatge gestual
però també insisteixo
que en aquesta ocasió
han afegit més paraules
i les paraules que hi diuen
ni les poques frases que hi ha i tot això
són en català
i de totes maneres
és un grup de prestigi
que a les parelles lingüístiques
segur que els farà gràcia d'anar-ho a veure
primer perquè els voluntaris
és una conveniència que tothom coneix
i diguem que encomanaran les ganes de veure-ho
als seus aprenents lingüístics
això és el diumenge 22 de maig
a les 7 de la tarda
et dic les 3 h
després explicarem com va l'assunto del sorteig
després la següent obra és la pasta follada
de la Ever Blanchet
que serà el diumenge 5 de juny
també a les 7 de la tarda
els espectacles en diumenge acostumen a ser de tarda
i a veure com el tinc per aquí
això
es pot veure tot al web del Metropol
també els folletons
pasta follada
Ever Blanchet no és un autor català
però sí que la companyia i els actors que surten
són actors prou coneguts
com la Margarida Minguillón
el Josep Minguell
Carles Sales i Carme Sánchez
són les dues parelles protagonistes d'aquest espectacle
que és una...
em sembla que tira cap a la comèdia
una mica agradosa
perquè avui en dia una comèdia
si no té el punt agradós
és massa graciós
no pot ser
també una mica de contrast
i la tercera obra que convidem
a les parelles lingüístiques
és el dissabte 11 de juny
això sí
en dissabte és a dos quarts del vespre
i l'obra a la qual els convidem
és Les Ales de la Papallona
que atenció
és una coproducció del Teatre Metropol
amb un grup de teatre de Tarragona
que en aquesta obra
és obra de Montserrat Mas
en la qual hi surt el Vicenç Canyón
home de teatre de Tarragona
que ja fa temps que es mou pels escenaris
que ha dirigit grups
i que també sovint ell
ha pujat a l'escenari
no només de Tarragona
sinó també amb companyies bassolines
i atenció
que la direcció de l'obra
és de la fundadora i directora
del Vic de Benadi
la Mercè Lleixat
no
Mercè
Mercè
Mercè Cerdà
la Mercè Cerdà
no em sortia el nom
la Mercè Cerdà
doncs bé
aquesta obra
que a més
doncs clar
és en català
per fer de primera conveniència
a Tarragona
doncs també té aquest interès
aquestes tres obres
ja he dit
podeu consultar
el Folletó
el Folletó
perdó
el programa del Metropol
de la primavera
i per accedir a les entrades
simplement
les parelles de voluntaris
que ens estiguin ensentint
o que ens ho vegin al web
perquè ho tenim posat al web
i a més a més
els ho estem enviant
per correu
es poden apuntar
per telèfon
el telèfon del centre
o el telèfon del centre
obert de català
que és el del voluntariat
es poden apuntar
per correu electrònic
a l'adreça
gescarrer.cpnl
o també en persona
poden venir allà
al centre obert de català
on tenim la zona de voluntariat
i s'apunten
només donem un número
per parella lingüística
l'entrada és per anar
amb la parella
no amb la legítima
sinó amb la lingüística
la condició és que vagin
a la parella lingüística
no es tracta d'anar
amb la teva parella de casa
això és un altre tema
si també es poden
no ho sé
és per la parella lingüística
només això
el sorteig el farem el dia 18
dimecres que ve el farem aquí
perquè com que el primer
dels tres espectacles
ja és el mateix cap de setmana
doncs per això
el sortejarem els tres
per no haver de fer
tres sortejos i tal
i com que només
clar
també no seria just
que una parella
que apareix a entrades
i n'és a totes les hores
per tant
a cada parella
només li pot tocar
una de les tres oves
de manera que hi haurà
almenys tres parelles
per arrodonir el lot
els regalarem també
alguns llibres
d'aquests dels Premis
Ciutat de Tarragona
que tenim com a entitat
organitzadora
tenim llibres
de les Premis Ciutat de Tarragona
també els donarem
alguns llibres
a cada una
de les sis persones
de les tres parelles
els donarem llibres
perfecte
doncs sí que el sorteig
el farem el proper dimecres
a aquestes hores
sí
haurem de preparar el bombó
i les boletes i tal
perfecte
i la setmana següent
en farem una altra
perquè recorda
el concurs dels Premis Literaris
exacte
que tenim obert
el concurs de la llengua
i la literatura
tenen premi
en col·laboració
entre el Centre de Numericació
Lingüística
i l'Esplat
encara podeu votar
entre altres llocs
a l'urna que tenim
allí al Centre de Numericació
Lingüística
però doncs també
els centres cívics
a la biblioteca
i el sorteig
que el sorteig
em sembla que vam dir
que serien
si seran tres
lots de llibres
d'aquests
dels Premis Ciutat de Tarragona
també aquests
en aquest cas
lots complets
doncs hi haurà
el sorteig
el farem aquí
el dia 25
la gent que hagi participat
introduint la butlleta
a les urnes
butlleta que també
podeu descarregar
des del nostre web
o des del web
de l'Ajuntament
jo he de fer propaganda
de la meva cosa
el web del centre
és
www.cpnl.cat
i llavors
aneu a
barra Tarragona
i anireu a la pàgina
del Centre de Numericació
de Tarragona
on trobareu
tant la informació
del teatre
i totes les condicions
els telèfons
on trucar
per apuntar-se
i tot això
com també
el tema aquest
de la llengua
i la literatura
fins i tot
la butlleta descarregable
i impresa
també és vàlida
no cal que sigui
l'original
tot això
per això dic
loteria de primavera
i els sortejos
que els farem aquí
els dos dimecres consecutius
a banda d'això
en aquest primer bloc
tenim notícies
que ens relacionen
les policies
la llengua
i les multes
sí
són temes
d'aquests anecdòtics
que poden
anar a parar
amb un lligui-nyogui
però com que són
una mica
fan una certa gràcia
doncs els hem portat
per l'anècdota del dia
un xic que anava
cap a Andorra
el pare
de la Polícia Nacional
a la frontera
entre Andorra i Espanya
sí
clar
si hem de parlar
de la frontera
és la frontera
entre Andorra i Espanya
doncs el pare
de la Polícia Nacional
perquè tregui
per fer-lo treure
el típic adesiu
cat
enganxat a la matrícula
i tot això
i llavors
li diuen
la gent
intenta
un dels dos agents
intenta que el xic
que anava al cotxe
li respongui
i li parli en castellà
a la qual cosa
el xic es nega
el xic es diu Marc
i dos cognoms
que no saben
només ser les inicials
no importa
el Marc
li diu
que no
que ell no té cap obligació
de parlar
en castellà
estant en territori
de Catalunya
com estava
llavors
el senyor agent
li fa una denúncia
amb el motiu següent
diu
desobedecer la orden
de la gente
a dirigirse
en castellano
o negativa
a dirigirse
en castellano
a la gente
actuante
en reiteradas veces
carai
quin raonament
la gent es posa
de peus a la galleda
perquè l'article 12
de la llei de política lingüística
diu ben clarament
que tothom té dret
de relacionar-se
seguremment
i per escrit
amb l'administració
de l'estat de Catalunya
en la llengua oficial
que escolli
i a ser atès
i no se li pot exigir
cap mena de traducció
primera
però és que a més a més
fins i tot
la llei orgànica
de règim disciplinari
del cos nacional
de policia
també té un article
on considera
que és una falta
molt greu
tota actuació
que suposi
discriminació
per raó d'origen racial
o ètnic
religió
o conviccions
discapacitat
a edat
orientació sexual
sexe
llengua
opinió
lloc de naixement
veïnatge
o qualsevol altra condició
circumstàncies personals
és a dir
fins i tot
el règim disciplinari
de la policia nacional
ja ho diu
que no pot
no pot fer això
la gent
i a més clar
com que l'home
ho ha escrit
ha fet la denúncia
amb això
haurà d'anar a judici
o el que sigui
el règim disciplinari
perquè l'oficina
de garanties
perquè això com ha acabat
doncs
hauran d'anar a judici
home
judici ben bé no
però la plataforma
per la llengua
s'ha interessat pel cas
i ha presentat denúncia
a l'oficina de garanties
lingüístiques
en aquest cas
hi haurà un expedient
administratiu
i probablement
aquest agent
com que és
un agent
de l'administració pública
i a més a més
el règim disciplinari
propi del seu cos
policial
ja preveu
que això és una falta
molt greu
alguna cosa o altra
li deurà passar
no ho sabem ben bé
encara com anirà
però
això no és res
comparat amb la següent situació
un mosso denuncia
dos urbans
per qüestions lingüístiques
el mosso
estava fora de servei
anava amb moto
per Barcelona
dos urbans de Barcelona
sí, sí
tot això va passar
per allà a Barcelona
a les rondes
o no sé què
anava un motorista
un motorista
anava a 90 per hora
la guàrdia
van a la intercepta
i el motorista
era un mosso d'esquadra
fora de servei
per tant
un conductor
com qualsevol altre
és igual
això fins aquí
els urbans
l'aturen
per excés de velocitat
sí
i li expliquen
la situació i tal
en castellà
el mosso
els explica
que ell és mosso
i que
és mosso d'esquadra
que estava a saber
i que
li haurien d'explicar
tot això en català
llavors ja comença
el típic estirer-ronxa
segons l'atestat
que fan els
la guàrdia urbana
doncs ells
li van dir
sense cap falta de respecte
que havien parlat
en castellà
perquè els havia sortit
de manera espontània
però el mosso
com que també és polició
doncs també va fer
la seva denúncia
i la denúncia
que fa el mosso
diu
que l'Urbà
li va dir
amb menyspreu
no tinc cap obligació
això és Espanya
i parlo en espanyol
què passa
es tira-hi a ronxa
el mosso
li torna a dir
escolti
que jo sóc
mosso
i legalment
això que està fent
no ho pot fer
és il·legal
que m'estiguin parlant
en castellà
i que m'obliguin
d'això
total
truquen al 112
i es presenten allà
un sergi
i un inspector
dels Mossos
i el cap de la guàrdia urbana
s'estiren
es denuncien mútuament
i hi haurà un judici
de faltes
el dia 28 de juny
que ja no podrem veure
en aquesta temporada
d'un quart de català
perquè s'haurà acabat
suposo
perquè com que acabem
més o menys
abans de Sant Joan
haurem d'esperar al setembre
per saber
si podem
això
en definitiva
que una incidència
per una qüestió de velocitat
acaba amb un rifirrafe
amb un intercanvi
de denúncies lingüístiques
d'entre cossos policials
i encara
encara tenim més notícies
de policies
ara ja anem a les multes
fins ara anàvem de denúncies
ara la multa
directament
resum del balanç
de les multes lingüístiques
que cada any
apareix en aquestes dates
perquè algú
ho pregunta al Parlament
la Generalitat
va imposar
l'any 2010
205 multes lingüístiques
als establiments
establiments comercials
per no retolar
almenys en català
valor superior
als 182.000 euros
de tot això
i
representa
un lleuger augment
perquè
respecte a l'any anterior
quasi
un augment
de quasi el 25%
perquè l'any 2009
la Generalitat
havia imposat
151 multes
en aquest concepte
i el 2010
han sigut
205
l'import total
de l'any 2009
però bé
això és el
resum
de l'assumpto
és aquest
quasi un 25%
més de denúncies
lingüístiques
per falta
de retolació
en català
l'any 2010
altres vegades
ja hem comentat
que la Generalitat
que la Generalitat
també posa denúncies
per no respectar
la legislació
a l'aspecte
en castellà
que hi ha establiments
que no tenen les coses
en castellà
que les han de tenir
la Generalitat
també els denuncia
amb aquests
això no acostuma
a sortir tant
als diaris
diguem
cavernaris
però també passa
molt bé
doncs
moltes llengües
policies
tot barrejat
en aquest primer bloc
de notícies
ara de seguida
rebentem un tòpic
atenció
si disposes
d'una hora lliure
a la setmana
i t'agradaria
ajudar una persona
que està aprenent
català
a practicar
l'idioma
al Centre
de Normalització
Lingüística
de Tarragona
busquem voluntaris
Voluntariat
per la Llengua
un projecte
de participació
lingüística
truquen
sense compromís
i t'informarem
al 977
24
35
27
Voluntaris
per la Llengua
ajuda'ns
La sintonia
d'un quart de català
obrint la segona part
comentarem de seguida
novetats
editorials informàtiques
però tenim primer
el tòpic
i es tracta
de rebentar tòpics
com cada setmana
avui que rebentem
Primer acabarem
d'explicar
els conceptes
que explicàvem
l'últim dia
fa dues setmanes
les màries
s'ha de fer
que vam parlar
del nacionalisme
lingüístic
i hi havia
un concepte
que ens va quedar
al tinter
i que té a veure
amb el que explicarem
avui
avui
avui levantarem
un tòpic
que és aquell
dels greus
lingüístics
individuals
de les persones
però primer
hem de situar-nos
el concepte
del que volem parlar
és el concepte
de l'eliminacionisme
pots repetir?
Eliminacionisme
d'eliminar
d'eliminar
Què és això?
Què és aquest concepte?
Un concepte
formulat
per un professor
de Harvard
que es diu
Daniel Jonah
Goldahen
que l'any 2009
volia que en català
es diu
pitjor que la guerra
que ha sortit
fa poc
en traducció catalana
i per això
ara ha sortit
en articles d'opinió
de gent que l'ha llegit
i aquí
en aquest llibre
l'home
parla
de les desgràcies
de la guerra
però
diguem
al llarg de la història
i durant el segle XX
etcètera
els mecanismes
de la repressió
dels estats moderns
per esborrar
les masses
que els sobren
i tot això
aquest tipus de coses
i aquí
evidentment
aquí apareix
el concepte
de genocidi
però
el que fa
Goldahen
és que
el genocidi
és la culminació
més brutal
i més evident
de processos
que venen
de més lluny
i que som
allà del genocidi
no apareix
en dos dies
i es fa
en un pim pam
vull dir que
tot allò
que va passar
a l'Alemanya
nazi
l'Holocaust
tot això
no era una cosa
que es gestés
en quatre dies
sinó que era
una tendència
i una tradició
que ja venia de temps
i d'aquí
apareix el concepte
aquest
d'eliminacionisme
que és aquella voluntat
de totes les societats
florals
que no troben
la manera
de viure en com
doncs
hi ha aquelles creences
desitjos
petits actes
comentaris implícits
de les tertulies
del poder
que formen part
de la mentalitat
de la majoria
governant
i que
mica a mica
doncs
van suscavant
la moral
i la presència
i l'entitat
de les altres cultures
amb la idea
que són inferiors
i són indesitjables
això
en l'Alemanya
nazi
va ser la culminació
de l'Holocaust
però en aquell llibre
ell explica
que aquest
anti-judaïsme
i tot això
no venia
de dos dies enrere
sinó que una cosa
que l'Alemanya
ja venia
de des de dècades enrere
doncs bé
aquest mateix concepte
els comentaristes
com el Sio Comas
o com el Joan Lladore
en articles recents
han fet
la seva adaptació
han llegit el llibre
el comenten
en aquests articles
que tinc entre mans
i fan la seva adaptació
a la nostra situació
lingüística
des de fa uns quants segles
en què doncs
a veure
diu
diu
diu
com es diu
en totes les formes
de nacionalisme banal
hi ha aquest desig
inconfès
d'eliminar les diferències
d'aquells
que no s'adapten
al grup dominant
diu
ningú mitjanament
sincer pot negar
negar-se
a admetre
que en la ment
de molts homes
polítics espanyols
periodistes
tertulians
encorbetats
i cavernícules
hi és present
aquesta idea
d'eliminació
encara que sigui
sota la seva vessant
més suposadament
tobo o distesa
que és aquella
de la transformació
per la força
però
que surta l'efecto
sin que se no té
el cuidado
i això ja ve de fa
tres segles
que deia el decret
de Nova Planda
li deia una carta
aquella al conte
d'Olivares
li deia
per que surta l'efecto
sin que se no
canta
transformació
a la força
d'un grup cultural
o polític
en una altra identitat
on quedi esborrat
el seu terenar social
això ja et sona
et sona
més recent i present
diu
es persegueix
es persegueix una llengua
es posen pals a les rodes
en el seu ensenyament
vegis les impugnacions
de la llei
de la immersió lingüística
aquest tipus de coses
que ens passen
es fan mans i mànigues
perquè un individu
no se senti identificat
amb una minoria cultural
les paraules en aquesta llengua
són silenciades
es posen impediments
al fet que la cultura
pugui ser gaudida
amb normalitat
i es desenvolupi
veigis el que passa
amb la llei del cinema
amb els reglaments
d'usos lingüístics
de les diputacions
i ajuntaments
faig la llista
del que ha anat passant
els últims anys
i llavors
es practica
l'eliminacionisme
sota la bandera
d'una suposada
llengua comuna
te'n recordes
d'aquell manifesto
por la lengua común
doncs bé
això és el que
està passant
i diu
però sovint
això
es fa per autodefensa
perquè
es considera
que la víctima
és un butxí potencial
això diuen
en Catalunya
i per si siguin
el castellano
ho diuen
és un dany
que ha de ser neutralitzat
i es diu
que les víctimes
falen un conjunt
d'homes i dones
que porten
amb ells
un plegat de trets
perillosos
indesitjables
això del català
deu ser una cosa
molt perillosa
aleshores
aquest és el concepte
aquest és el concepte
de l'eliminacionisme
en el qual
som víctimes
els catalans
no parlants
des de fa alguns segles
tant aquí
com a l'altre costat
de la frontera estatal
a França
també passa això
i amb més intensitat
amb diferents motius
a França
ho fan amb totes les cultures
que no siguin franceses
això ja en vam parlar
fa poc l'altre dia
amb el llibre aquell
i aleshores
el tòpic
que rebentem
el tòpic
és aquell
de
els drets lingüístics
són individuals
o són territorials
aquí
amb articles
que tinc per aquí
apareix
apareix
una altra vegada
Moreno Cabrera
que és aquell professor
de la Universitat Complutense
que té publicats llibres
sobre el nacionalisme lingüístic
que parla
que la cultura espanyola
practica
el nacionalisme lingüístic
i també apareix
aquí
aquest concepte
d'eliminacionisme
que es practica
sovint aquí
doncs bé
un dels elements
un dels arguments
de l'eliminacionisme
hispànic
en veres del català
és aquest
de
sempre s'apel·la
a la llengua comuna
i que
és clar
això
que en un territori
puguin imposar una llengua
perquè és la d'allà
doncs no pot ser
que cadascú
té els seus drets individuals
i que la llengua
és un dret individual
bé
això
llavors
diuen
manera de
desmuntar
aquesta fal·làcia
aquesta mentida
i a veure
l'argument és que
els hispanoparlants
de Catalunya
han de poder fer
tot el que vulguin
en espanyol
i que això és un dret individual
que tenen
això és l'argument
de la caverna
per dir que
no es pot imposar
el català
però llavors
si això fos veritat
que són drets individuals
aleshores
els drets individuals
són igual per tothom
no se suposa
llavors
els catalans
hauríem de tenir
aquest mateix dret
a qualsevol lloc
del país
és un dret
que tenen tots els espanyols
el de la seva llengua
individual
perquè un català
no té dret
a viure
a estudiar
a anar a judici
i tot això
en català
a Valladolid
per exemple
a Valladolid
o a Màlaga
diu clar
perquè en realitat
els drets aquests
no són individuals
sinó que tenen
una definició territorial
això també ho diu Moreno Cabrera
en el seu llibre
quan parla
de l'espanyolisme lingüístic
i ell mateix
diu que
parlar de drets individuals
en qüestions lingüístiques
no té sentit
perquè les llengües
estan lligades
a un territori
i ell diu
si jo me'n vaig a Alemanya
tindré dret a parlar en castellà
però per integrar-me a la societat
i participar en aquella societat
hauré de necessàriament
aprendre la llengua
d'aquella societat
la llengua d'aquell territori
on viu aquella societat
per tant hi ha uns drets
lingüístics territorials
els drets lingüístics territorials
no individuals
i això ho diuen els catalans
i ho diuen els castellans
que entenen el concepte
com el professor
Juan Carlos Moreno Cabrera
que ell mateix
ho defensa així
i ho explica
és una tonderia
parlar de drets individuals
quan parlem de llengua
la llengua té un territori
molt bé
doncs hem reventat el tòpic
a partir també d'aquest concepte
d'aquesta paraula
que sona una mica estranya
que és eliminacionisme
que ve d'eliminar
i en la recta final
d'un quart de català
com sempre
alguna novetat
en forma de llibre
avui fem un pack multimèdia
això fa modern
els tallers per la llengua
tallers per la llengua
són els tallers per la llengua
que fan aquest
fa anys que existeixen
i són aquests
que fan cursets
d'autonomia lingüística
el taller d'espai lingüístic personal
un dels impulsors d'això
és el Ferran Suai
autor del llibre
sortim de la mare lingüístic
tot això
doncs bé
aquesta entitat
que impedeixen tallers
per Catalunya
pel País Valencià
i em sembla que també
per les Illes
també n'han fet
de tant
han publicat llibres
i publiquen coses
l'última cosa
l'últim llibre
que han publicat
és un llibre
que es diu
El català amb sedueix
53 reflexions
de tallers per la llengua
per viure millor en català
l'ha publicat
l'editorial
7 de 4
fa poc
ha sortit en guany
a mi me'l va fer arribar
una de les autores
que és la Marina Massaguer
la tècnica
de la sabedoria
de política lingüística
ella ha estat professora
dels treins per la llengua
ha fet cursos per ells
i té uns quants articles
tots són
hi ha 53 reflexions
són articles curtets
d'una pàgina i mitja
dues
màxim tres
perquè són articles
que han s'ho dit
en diferents mitjans de comunicació
n'hi ha 53
un altre dels que he jut
és el Ferran Suai mateix
el Ferran Suai
l'autor del llibre
també té uns quants articles aquí
aquí hi ha gent diversa
hi ha una quinzena d'autors
i llavors hi ha segons autors
es parlen més d'uns temes
o d'uns altres
i es tracta d'això
agafo del pròleg
una frase de Rosa Calafat
que és lingüista
i ella en aquest pròleg
destaca
en aquestes pàgines
trobareu 53 reflexions
fetes per diversos autors
del 2007 al 2010
amb el fil lògic
i prescindible
de la filosofia
dels treus per la llengua
sí que és un usuari
lingüístic lliure
de càrregues mediànciàries
això és
lliure de judicis maniqueus
amb referència a l'ús del català
sí que és lingüísticament sostenible
no et jutgis
amb funció numèrica
les llengües
i sobretot
rebuixa
fórmules pretesament corteses
com
és ara aquella
d'Hablement Cristiano
o
Soyez propre
parles francés
que s'utilitza
a l'altre costat
dels Pirineus
hi ha un article
que parla d'això
que es diu
per cortesia
del David Vila
llavors diu
perquè en aquest món actual
en què hi ha un fart
de cultura depredadora
i poca educació lingüística
la conducta responsable
comença
per saber destriar on és l'engany
i on és la pràctica lliure vell
doncs tots són articles
aquest gent al voltant d'això
en destaco 5 o 6
que hi ha
alguns ja els he llegit
i per això els destaco
i altres
els he fullzat pel damunt
i també
per exemple
ja et dic
n'hi ha 50 tests
jo destaco
et passes el castellà
per cortesia
interrogant
és que a més
els títols ja t'agafen ganes
què em diran
bilingüisme ben entès
això és un dels temes
que aquí amb els tòpics
aviat en parlarem
del bilingüisme ben entès
bilingüisme sostenible
un altre
estirant la llengua
per cortesia
això que dèiem ara
el castellà marginat
en interrogant
això té a veure
amb el que acabem d'explicar
també abans
llengua
consciència i conducta
aquí hi ha
si veus per exemple
intervenció psicològica
sobre els avis lingüístics
aquest és un article
del Ferran Suai
sobre això
el tema aquest
o paradoxes
de la llengua
mentalitat de llibert
també és del Ferran Suai
aquest article
és allò del llibert
és l'esclau alliberat
que continua
adorant l'amo
és el síndrome d'Estocolm
a l'època de l'esclavatge
diríem
o el per què
dels nostres hàbits lingüístics
aquestes coses
per què la gent
passa al castellà
en quin parlen
d'aquestes coses
o la perspectiva lingüística
en un àmbit més general
però deia que és un pack
multimèdia
per què
els tallers per la llengua
atenció
l'adreça és molt senzilla
3B2
punt
tallers
punt cat
acaben d'estrenar
canal
tallers
youtube
tallers
tube
és un canal
al youtube
en què
de moment
han penjat ja
sis entrevistes
amb persones destacades
de la cultura
diré els noms
de les sis primeres entrevistes
que hi ha penjades
són unes entrevistes
d'uns 10 minuts
en les quals
es parla
partint de la tesi
dels tallers per la llengua
que és
si els catalanoparlants
aprenguéssim a mantenir
l'ús en català
amb normalitat
l'ús de la llengua
es dispensaria
expressament a això
si no féssim el canvi
molta gent
parlaria més en català
del que ho fa
doncs bé
llavors a partir d'aquest concepte
han entrevistat
el Miquel Calçada
més conegut com el Miquimoto
per a la nostra generació
el Miquel Calçada
el Vicenç Ancís
no sé si encara és director
de l'Avui o no
però ho ha sigut molt de temps
és periodista valencià
director de l'Avui
durant molt de temps
Patricia Gabancho
Argentina
Insta la Catalunya
fa molt de temps
llibres de la qual
hem comentat sovint aquí
Sebastià Alcemora
Mallorquí afincat a Barcelona
també escriu a la premsa
i acostuma a parlar
de temes d'aquests
de sociolingüística
i llengua i cultura
el director del grup 62
Fèlix Riera
i la presidenta
de l'Unió Cultural
Muriel Casals
bé, doncs cada un
les entrevistes són
d'uns 9-10 minuts
i això es troba al YouTube
al YouTube
la forma més fàcil
de mai
és simplement des del web
dels tallers
tallers.cat
com que hi ha una pastilleta
ja posa tallers tube
allà amb la icona típica
dels tallers i del YouTube
clicant allà i vas
i si no, doncs
anant a YouTube
i posant tallers
per la llengua
també trobarem aquests vídeos
són aquestes 60 vistes
que estan molt bé
i són molt il·lustratives
i fan pensar
és a dir, que tenim tallers
per la llengua
en llibre
i en vídeo
l'home número 12
ha decidit
posar fi
a la seva vida
l'home número 12
ets tu?
perquè fas així
amb aquesta expressió
que els oients
no ens veuen
però l'Enric
fa així
l'he triat
l'he triat
perquè com que estem
a la temporada número 12
i a més la cançó
parla de coses
d'un que escolta la ràdio
i com que estem
a mi sempre que
si hi ha cançons
que parlen de la ràdio
doncs sempre les trio
el que passa és que
si nosaltres anem xerrant
els oients
no sentiran la lletra
de la cançó
que l'escoltin
l'home número 12
d'Amazoni
per acabar avui
un quart de català
fins dimecres
vinent Enric
dimecres més
i preparem el bombo
l'home número 12
agafa l'autopista
cap al sud
el so de la ràdio
li fa companyia
a l'hora de les notícies
no li importa el contingut
només el so de la veu
creuen altres coses
més importants
que ningú creu
mentre cau l'últim soldat
del cel
l'home número 13
canta sobre
dos mi xima
i cantant a sis treu
i entra en sentit contrari
a l'autopista
les botxines
s'interpreten
sinfonies contemporànies
i la veu d'en David
pren un altre color
l'home número 12
l'home número 12
l'home número dos
i la veu venir
i no s'ho pot creure
i l'últim moment
l'esquiva
quan el joc
sembla inevitable
Sous-titrage Société Radio-Canada
...