Música
És la música que avui ens convida a viatjar fins a Costa Rica,
el viatge que compartirem en uns moments amb la periodista Núria Bea,
com dèiem avui, aquest dilluns, amb l'espai La Vouta al Món,
l'espai de viatges que hem encetat aquesta temporada d'estiu,
com dèiem avui amb la periodista Núria Bea.
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Costa Rica és una república de l'Amèrica Central que limita el nord amb Nicaragua,
a l'est amb el mar del Carip, al sud-est amb Panamà i al sud i a l'oest amb l'oceà pacífic.
La capital és Sant José, amb poc més de 300.000 habitants.
Les ciutats que fan part de la famosa àrea metropolitana són just a Sant José,
Heredia, Cartago i a la Jueva, que ho receta també la província de Limón,
com la de les més de riquesa cultural que hi ha a Costa Rica.
Avui anirem, viatjarem a Costa Rica amb la periodista Núria Bea.
Núria, bon dia.
Bon dia.
Què tal?
Molt bé, m'agrada la música.
Sí, t'agrada la música.
És un tret molt distintiu, la música a Costa Rica?
No és el que sigui més distintiu, però és aquest tipus de música la que vas sentint.
Després si vas cap a la banda del Carip, és música de Marley,
es nota molt la diferència entre el pacífic i el Carip, hi ha una diferència molt marcada.
Vau visitar les dues bandes?
Sí, és un país relativament petit, es pot fer perfectament i llavors veus això,
la diferència, les platges també hi ha molta diferència, el mar, l'ambient, és bastant diferent.
Quant hi vau anar?
Novembre, l'any passat.
Hi hau temps que tal, novembre?
Perfecte, perfecte, sí, perquè és de les èpoques que menys plou,
tot i que Monteverde sempre plou i sempre hi ha...
Però res impedia que fessis el que volies o el que tenies previst cada dia.
Vull dir, bé, és una bona època per viatjar.
Quants dies hi vau estar?
Uns 17 dies, 20 potser en total entre els avions i tot això.
Sí, suficient per veure-ho, eh?
Sí, suficient?
Sí, sí, sí.
Home, millor sempre si et passes més dies, però...
Això sempre.
Amb aquests dies, suficient per fer-te tot el país.
Què és el més recomanable?
O els llocs que vau anar visitant, què és el que més et va agradar o el més recomanable de Costa Rica?
Jo el que més recomanaria és la Bahia Dràque, que és justament tot el sud,
Tocant-hi a Panamà, que és la zona menys turística
i és la que les rutes convencionals no fan mai, perquè se centren en el més turístic,
és Tortuguero, Porto Limón, Monte Verde i després ja cap a l'altra banda,
o les platges del nord, tocant més que Nicaragua, però la banda sud és la que menys.
Tot el país està molt preparat turísticament,
jo és el país que he vist que és més fàcil viatjar i tot és més senzill,
tot allò que tu has pensat, ells ho han pensat abans,
però aquest punt trobo que encara té un esperit d'aquells que encara no està massa massificat.
I potser també ho fa atractiu per això.
Sí.
Molta gent molt massificat, doncs el turisme, molt de turisme.
Sí, tot i que l'època és la temporada baixa,
o sigui, al novembre no hi ha massa gent que viatgi tampoc, no?
Però sí, sí, turistes de tot l'any.
Bé, de fet, nosaltres ens vam trobar amb un d'aquí a Tarragona, justament,
quan anàvem fent tirolina, penjat a dalt d'una tirolina.
Hi havia un que, a més, vull dir, jo sabia que hi anava,
però clar, i sabia que en algun punt del recorregut me l'acabaria trobant,
però clar, no esperava que me'l trobaria a dalt d'una tirolina.
Dalt d'una tirolina, no?
Això sempre passa. Allà on vas trobes algú de Tarragona, eh?
Sempre, sempre.
Sempre.
Ara, te'n vas a l'altra punta del món i en trobes algú.
No et pots amagar de ningú.
I escolta'm, quin recorregut vau fer? Quines rutes vau fer, Núria?
Mira, vam arribar a Sant José, que Sant José és la capital del país,
que és molt lletja. Vull dir, nosaltres vam passar...
De fet, dormíem a la Juela, que és justament on està l'aeroport,
per un tema pràctic,
i a Sant José, aquella mateixa nit, ni tan sols vam trepitjar.
L'endemà vam agafar l'autobús, perquè això sí, ens movíem per transport públic,
no vam llogar cotxe,
i l'última nit, que era just, vam arribar a la tarda,
va ser l'única tarda a Sant José suficient.
Vull dir, no val la pena aquest...
No, no val la pena estar-s'hi ni això, més d'una mitja tarda.
Per què? Que no té...
És lletja, és una capital lletja,
no té cap encant, no té res així visitable,
res històric que diguis...
No, no, no, no. Si t'ho pots estalviar,
molt millor. És el punt.
És allà la capital administrativa.
Exacte, el punt on has d'arribar i a partir d'allí
t'hi vas desplaçant a tot arreu.
Llavors vam seguir, vam agafar l'autobús
i vam anar fins a arribar a Tortuguero,
que a Tortuguero ja has d'anar amb barca.
Llavors a Tortuguero vam estar uns dos dies, potser,
i llavors vam baixar la ruta cap a Porto Limón,
Porto Viejo, de fet, doncs hi vam estar allà.
I allí vam estar a Playa Chiquita,
que està al costat de Porto Viejo,
que havíem vist per internet
que recomanaven un lloc que es diu Cocularoig,
que són d'uns catalans.
Una part de catalans que van anar allà
i s'han afincat i tenen un hotel preciós
i viuen allà.
I allí és dels llocs també més bonics
de tot el recorregut.
Vam anar a Manzanillo,
que és un poble que quasi toca el Panamà,
bueno, que allí sí que n'hi ha molt poca gent.
I les platges verges,
vull dir, és allò, Costa Rica,
la pura vida que en diuen, no?
L'estat pur, sí.
I d'allà vam, llavors,
vam travessar tot el país
fins a dalt a la Fortuna, Monte Verde.
Bueno, la Fortuna va ser el primer lloc,
que és on hi ha el volcà.
Tot això amb autobús?
Tot això amb autobús.
Bé, aquest no, van fer allò el transfer que fan,
que també anen a buscar l'hotel
i dos o tres turistes comparteixen el mateix vehicle,
perquè et dic,
com que està molt preparat turísticament,
tot està molt pensat.
Tot està pensat ja.
Clar, les rutes també són molt estàndards,
amb la qual cosa el que tu vas a fer
segur que ho va fer tothom,
vull dir que és fàcil, sí.
I vau arribar fins a Dau del Nord, eh?
Fins a, sí, bueno, quasi, a la Fortuna,
que és la reserva aquesta que hi ha al volcà.
Normalment els turistes estan a la banda de la Fortuna de Vall,
o sigui, al poble,
i nosaltres vam fer l'altra banda del volcà,
que era el Castillo,
amb un hotel preciós que veus tot el volcà.
Bueno, molt bonic.
I allí vam fer tirolines.
I això, que hi havia un lloc ja preparat per fer això?
Sí, sí, això està superpreparat.
Jo em vaig morir de por.
Mai a la vida he passat tanta por a un lloc com allà.
Sí? Per què?
Bueno, el poble és conegut.
I a més, estàs a molts metres d'alçada,
travesses tot el bosc,
tens el volcà pel mig i penses,
hòstia, jo si em quedo aquí.
A més, amb les explicacions que et deien,
que vas molt preparat, amb arnesos i tots,
em deien, sobretot no et paris a la meitat,
perquè si et pares a la meitat has d'anar a pes,
diguéssim, amb els braços a arribar.
Et vas parar a la meitat.
Bueno, a la meitat no, estava arribant,
però vaig confondre les indicacions al monitor,
que quan t'assenyales, d'obrir les cames,
que així treus, doncs fas una mica de frenada.
Vaig parar abans d'hora, diguéssim.
Però vaig passar, la pomba desapareix en aquell moment,
vaig pensar, bueno, ja has fet el pitjor,
amb la qual cosa, a partir d'ara...
I m'ho vaig passar tan bé, tan bé,
que m'hagués sabut greu no haver-ho fet.
Però vaig passar fatal al principi.
I després de les tiroines, cap a on, Núria?
Cap a Monteverde.
A Monteverde, i què tal?
A Monteverde, molt bé.
També vam estar en un poble que es diu Santa Elena,
que és al costat de Monteverde,
i en lloc de fer, doncs, un hotel o alguna cosa així semblant,
vam agafar una mena de...
Bueno, estaves en una granja,
llavors te llogaven habitacions,
i fins i tot vam aixecar a les 5 del matí
per munyir les vaques,
bueno, una mica, una mica rural.
Sí, però una mica per sortir fora del que és,
per veure una mica com viuen, també, no?
Vull dir que amb els horaris molt canviats, no?
Perquè, clar, ells comencen l'activitat 4-5 del matí,
a les 5-6 de la tarda ja t'adonaven el sopar
perquè ja anaven a dormir,
bueno, interessant, interessant aquella zona.
Allí és on plou més, vull dir,
allí va ser l'únic dia que vam estar,
vam sopar a pluja tot el dia,
però, bueno, vam seguir fent el que tocava.
I allà va estar tot un dia?
Vam estar un dia i mig,
vam anar a un cafetal a fer una visita,
que t'ensenyaven, doncs, com s'extreu el cafè,
com quina és la planta, com es torra.
També hi havia una plantació de plataners,
també te diferenciaven entre els matxos,
les mananes, els plàtans...
Bueno, interessant de veure,
la vida és que és molt recomanable.
Allí hi ha visites de tot tipus,
que si vas a una granja de papallones,
que si veus no sé què,
però jo crec que aquesta val la pena.
I també preparades pel turisme,
les granges, fins i tot?
Sí, sí, sí.
Sí, era aquesta que vam estar nosaltres,
que era...
Bueno, ells es dedicaven a l'activitat,
era aquesta,
era una lleteria, diguéssim, molt casolana.
Llavors tenien habitacions que llogaven,
tot molt bàsic, no?
Però, bueno, llavors et fien l'esmorzar,
com esmorzaven ells,
amb els frijoles,
amb el típic menjar que fan servir ells, no?
Llavors tenen 3 o 4 o 5 habitacions
que lloguen els turistes
i això no impedeix fer la seva activitat diària,
o la seva vida, que és aquesta, no?
Per tant, això és un suplement.
Allà vau estar un dia i mig.
Sí.
Cap on va seguir la ruta?
Llavors la ruta va seguir cap a baix,
perquè llavors ja ens n'anàvem cap a la Bahia Draque.
Llavors allà també vam agafar un autobús.
Bueno, perdó, primer vam estar,
vam parar Manuel Antonio,
al Parc Nacional,
allí vam estar també un parell de dies
i així vam començar la ruta cap a baix,
cap a Bahia Draque.
Que allí arriba un punt
que tu el que has de fer és agafar un barco,
no s'hi pot accedir d'una altra manera,
o sigui, carretera no hi ha manera.
Només amb barco.
I llavors ja et vas tot el recorregut aquest.
I per exemple,
el Parc Nacional de Corcovado,
perquè clar,
tot a Costa Rica té parcs nacionals
i al final no és tot el mateix,
però acaba sent una mica, no?
En canvi aquest és el més,
jo crec que és el més en estat pur.
Primer perquè has de fer la...
Ja no pots anar-hi tu sol,
has d'anar amb un guia
que t'orienti,
que et porti,
llavors tu vas a darrere d'ell
amb unes potes d'aigua,
vas passant pel mig del parc
i et va ensenyant el...
Bueno, si et trobes animal s'explica,
guien pels sorolls del que sent,
d'englaçó amb gent
que estan acostumades a això, no?
I després allà també van fer
snorkel a l'Isla del Canyo,
també molt recomanable.
Sí.
També per la seva natura,
la seva puresa.
Sí, sí.
Preciós el lloc.
Ens van picar les meduses,
però a banda d'això,
molt bonic, molt bonic.
Potser són els paisatges
el que més et va agradar de Costa Rica.
Sí, tot és el verd,
els animals,
veus animals de tot tipus,
veus els tipus monos,
els caputxinos,
els tocants,
els papagaios,
els papagaios immensos,
vull dir,
tu no has vist aquí,
però allà és una cosa,
han estat pur,
veient com volen,
vull dir,
és tot.
A Tortuguero,
per exemple,
vam fer l'excursió,
que valia molt la pena,
que t'aixecaves a les 5 del matí
i anaves amb una barca de rems,
que conduïa una persona
que ens havia explicat
que és dels primers pobladors
de Tortuguero,
un senyor gran,
i que ell era caçador de caimans,
perquè en aquella època
doncs era el que hi havia,
caçava caimans
i llavors existia el trueque,
o sigui que ell,
a canvi del que caçava,
doncs li donaven menjar
i el que fos.
Bueno,
això s'ha anat reconvertint,
s'ha anat poblant,
s'ha anat canviant tot,
llavors ara ell és un dels guies
autoritzats d'allà.
Doncs clar,
millor persona impossible,
perquè és algú que ha estat caçant
i sap perfectament,
llavors tu anaves allí
amb el mínim soroll
i en sé que parava la barca
i et deia,
mira,
allò,
el soroll què és,
això és un món o no sé què,
això és no sé què,
això és no sé quantos.
Sí,
va ser un viatge també
de sensacions,
de sorolls,
d'escoltar la natura.
Sí,
sí,
d'escoltar,
de contemplació,
de veure una forma de vida diferent,
d'una forma de funcionar diferent,
molt diferent a la nostra.
Perquè què tal va gent?
I el ritme de vida a Costa Rica?
Bé,
amb aquell ritme que dius
tant de vol tinguéssim nosaltres.
Sí,
sí,
de tranquils,
sense presses.
Exacte,
viuen per la natura,
vull dir,
ells estan tot el dia,
a més a més,
és que el turisme
és el seu principal negoci,
amb la qual,
doncs,
el cuiden molt,
ho tenen molt,
molt,
i la gent és molt maca,
o sigui,
res és difícil,
res,
qualsevol cosa que et plantejes
ho posen fàcil.
I la gastronomia?
Molt bo,
bueno,
en variat no ho és,
perquè,
doncs,
el menjar són això,
els caçadors aquestes,
que són amb frijoles,
encara amb pollastre,
però molt bo,
la veritat és que sí.
Bàsicament era això,
potser el que més menjàveu o què?
Sí, sí, sí.
Bueno,
és que no ho sé,
jo quan em plantejo anar en un lloc,
el que no buscaré mai
és anar en un asiàtic,
una cosa d'aquest tipus,
vull dir,
el que fas és adaptar-te el que hi ha
i menjar al màxim,
perquè aquí ja tens el que tens,
per tant,
vés allà,
impregna de tot
i menja el que menjen,
que és el lògic.
perquè ho menjàveu,
per exemple,
en restaurants
o on anàveu,
per exemple,
a fer els vostres àpats?
No, sí,
bàsicament és en restaurants,
perquè tot és molt turístic,
vull dir,
a diferència com altres països
que pots anar a menjar,
el que menjen els altres,
allí tot està preparat per ser-ho,
vull dir que la gent menja també a casa,
amb la qual cosa,
doncs,
ja no pots agafar i dir,
però menys el que mengen ells,
clar que pots fer una pizza
i pots fer una hamburguesa,
però vaja,
això ja ho fan els americans.
Ja ho pots fer tot l'any,
això.
Sí, exacte.
Su mano ha criado a la cuela,
ha cantado punta arenas y limón,
algo anacaste que es tierra,
preferida de mi corazón.
En América una lata polgura,
es Costa Rica la reina del café,
es una seta por montadura,
luce el diamante de su San José.
Ibaruta on va acabar, Núria.
Va acabar allà a Puerto,
a Bahia Drake
i després ja vam pujar cap a San José
perquè és de l'únic lloc
on poden sortir,
bueno,
on vas els avions
per tornar cap a casa,
i vam estar allà a mitja tarda a San José,
però ja et dic,
el temps imprescindible
perquè val molt la pena
deixar-te endur per aquests pobles.
Hi ha algun lloc que no t'agradés?
Algun lloc que diguis,
aquí no cal que hi aneu aquí.
No, bueno, a veure...
A banda de San José, eh?
Sí, saps què passa?
Que com que...
Nosaltres no anàvem per agència,
o sigui, és un viatge
que vaig fer jo mirant-me
d'internet,
dels fòrots d'internet,
que és com m'agrada fer les coses,
llegint-me la guia de la Loni Planet.
Llavors, ja era un viatge molt fet a mida
i sabent el que et recomanava la gent.
Hi havia un punt que, per exemple,
era quan anaves de Tortuguero,
doncs havies de parar a Puerto Viejo,
que era en principi el que teníem previst,
tot i que teníem l'allotjament més avall.
però vam decidir, o a Porto Aliment,
ens van dir que era una ciutat molt perillosa,
que hi havia atracaments
i que més valia que no hi anéssim.
Amb la qual cosa vam pensar,
doncs mira, anem directament on teníem previst
i s'ha acabat.
Clar, si tu tens el punt molt estàndard,
o sigui, tu hem muntat,
és molt difícil canviar la ruta.
Home, sí que ho pots fer.
Però aquesta és la idea, no?
I després de dir, doncs mira,
si et pots quedar amb parlla dies més,
doncs no passa res,
perquè és el teu viatge
i tu muntes de la manera que tu vols, no?
Potser és com millor els viatges,
buscant per internet què diu la gent,
què és el que recomana la gent.
A mi és el que com a més m'agrada fer-ho,
perquè primer perquè el viatge l'has mastegat molt
i és un viatge molt teu.
O sigui, abans d'anar ja t'has impregnat tant del viatge
que clar, tot et sorprèn, no?
Quan tu vas amb una...
Amb tots els respectes, no?
Però quan tu vas amb una agència
i vas amb un paquet d'aquestos tancats
que la majoria de la gent
doncs no sap ni ben bé on te va,
està bé, però clar,
jo havia llegit molt,
havia fet literatura de viatge,
havia mirat molt de Costa Rica,
m'havia llegit el Pura Vida,
m'havia llegit la guia de Pia Pà,
els fòrons d'internet mirant,
mirant a veure aquest que deia, aquest l'altre.
A partir d'aquí el viatge és teu del tot.
Per tant, sí que pot haver coses
que no t'acabin d'agradar,
però precisament perquè viatges amb aquesta llibertat
pots canviar les coses
en funció de com vas veient tu, no?
Perquè potser vas a un poble que et sorprèn
i dius, valeix la pena,
potser l'has tardat dos o tres dies.
O al revés, com naltros, no?
Sant José de dir,
oh, doncs passarem un dia.
El dia anterior ja fas de manera
que et quedi menys hores
perquè vols estar més temps en un altre lloc.
Per tant, d'un món.
I va a un lloc especialment recomanat
per algun fòrum,
algun comentari que llegissis per internet,
perquè molta gent es guia per això, no?
Per els comentaris que diu,
la gent que en definitiva
són els que ho han viscut també.
Bueno, hi ha dos llocs que em va passar.
O sigui, un és la veia dret
que ho posaven als fòrons d'internet,
que a més deien,
és un lloc molt poc turístic,
la gent no hi va i val molt la pena fer-ho,
però perdies molt de temps en el viatge,
amb la qual cosa és un risc,
no tothom veu les coses de la mateixa manera
i el que a mi em pot agradar
potser a tu no t'agrada.
O el que tu busques d'un viatge
potser tu ho busques d'una manera diferent.
I en canvi va ser una aposta molt xula.
Molt encertar.
Molt.
I després, el Cocula Luts,
que era això dels...
Això dels catalans.
Això va ser per una companya de feina,
la Gemma,
que em va recomanar
que vien a la seva germana
i les seves amigues
i que valia molt, molt la pena.
A més, la gent era molt maca
i realment és el millor establiment
en el que vam estar.
Vull dir, un hotel xulíssim.
i a més a més perquè penses,
jo si canvies de vida
m'agradaria portar aquesta vida
que porta aquesta gent.
Anar-te'n a Costa Rica.
Anar-me'n a Costa Rica,
davant d'una platja.
Tenir un hotel,
però no sense haver d'estar obligat.
Quan t'obliguen,
depèn de quins hotels,
si depèn d'on estàs,
doncs has d'estar fent dinars,
esmorzar, sopar
i et permet només estar vivint pel client.
En canvi, aquesta gent
fia només l'esmorzar,
amb la qual cosa la resta del dia
ells anaven al seu aire,
tu tenies la clau de l'habitació
i tot i que eren...
Vau parlar amb ells?
Sí, sí.
I què?
Què us deien?
Bé, deien això,
que muntar l'establiment a Costa Rica
és molt, molt, molt complicat.
Tenir el permís és molt complicat.
De fet, no el tenen
i han de fer allò
que cada sis mesos
se n'han d'anar
a una de les dues fronteres
o Panamà-Quirnicaragua
per sortir del país i entrar,
però que ells no ho canviarien
per allà del món.
Una persona que, a més,
era del costat de Barcelona,
que tenia la vida que tenim nosaltres,
estrès amunt i avall,
amb unes prèitats de vida,
que quan ha arribat allà
se n'ha donat compte
que les coses són diferents.
Viuen en una mena de comunitat,
és a dir,
allà hi ha francesos, suïssos,
o sigui,
que ja fan una mica la vida de...
No sé,
és d'aquelles coses que dius,
mira, això sí que m'agradaria fer.
Això m'agradaria, eh?
Sí, i tant.
I escolta'm,
havent vist Costa Rica,
havent-hi estat uns dies,
havent conegut el país,
doncs força bé,
et va vindre de gust
tornar a Sud-amèrica,
tornar aquella zona
a Centroamèrica, sí?
Sí,
el que passa és que a tot arreu
és molt diferent,
o sigui,
a mi havia estat argentina,
que no té res a veure,
però ara m'agradaria molt
anar a Mèxic.
També m'han recomanat Guatemala,
no sé,
potser l'any que ve,
un dels viatges que...
Bé,
és que a mi m'agrada allò de...
Ja tinc previst el viatge a un bai,
però a més a més,
ja no només això,
sinó que ja estic pensant
l'any que ve
on puc anar, no?
Seria anar al viatge...
Per mi el viatge és molt important
i em passo l'any
pensant a veure què, no?
Per tant,
el proper viatge
que jo voldria fer
és aquest,
península del Yucatán,
Guatemala, Belice,
però bé,
tot pot canviar.
Tot arribarà, no?
Sí, i tant.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
дела.
Fins demà!
Fins demà!
Aquest és el viatge que la Núria va fer l'any passat.
Enguany, on te'n vas, Núria?
A Kènia, a Tanzània i Sensiva.
Déu-n'hi-do, també.
I què tal? Com va la preparació?
T'estàs estant empapant.
No, aquest és diferent. Sí que m'estic empapant.
M'estic llegint un viatge que es diu el Viaje d'Àfrica,
però aquest has d'anar preparat.
O sigui, allà has d'anar amb un viatge organitzat
perquè no t'ho pots muntar.
de la mateixa manera que això,
com Costa Rica o qualsevol altre país.
Però hem trobat també pels foros d'internet,
t'ha recomanat una agència que és d'allà local.
Llavors, són una parella que són de Reus,
que venen del zoo de Barcelona i fèiem viatges i muntaven
i ara s'ha muntat una agència.
I a més amb un noi tan sac que és local.
Llavors, t'ha muntat un tipus de viatge una mica així, alternatiu...
Clar, diferent al que és més habitual, eh?
Sí, però és un paquet, vull dir.
Tu saps on vas, te venen a buscar...
Clar, ja no pots viatjar pel teu compte.
Potser no està tan preparat turísticament, potser.
No, sí, perquè viuen d'això de fet, també.
Però, bueno, les coses són diferents.
Vull dir, tu no pots muntar un campament allí i anar...
Ara canviaré de campament i me'n vaig a un altre lloc.
No, això és un altre plan.
Has d'anar organitzat, has d'anar amb els 4x4 que et munten,
d'aquí a allà et venen a buscar...
Però, bueno, també està bé un any de repòs,
de no haver d'estar mirant, buscant...
Sí, perquè és una feinada, muntant viatge així.
Una feinada, no?
És ratificant, però acabes fins al monyo.
Home, si et surt bé, no?
És ratificant, no?
Sí, clar, perquè a més és el que et dic,
te l'has muntat tu, però, bueno,
decidir també costa, perquè dius,
estic muntant el viatge,
en el fons estàs decidint tu la ruta que vols fer,
i si no és l'adequada,
i si acabes deixant tant a cosa, una altra.
Perquè, en principi, amb tant damunt que hi ha,
jo penso que cada viatge serà...
O sigui, pot ser que no torni a Costa Rica,
perquè abans de triar Costa Rica
m'aniria a una altra banda,
amb la qual cosa jo vull allò,
exprimir-lo al màxim,
vull anar tot arreu on sigui possible,
que no em deixi res interessant,
que després no torni i em diguin,
però no vas veure això?
Sobretot que no t'ho diguin.
I escolta'm, després, un cop arribes del viatge,
ho aprofites i entres a internet i dius,
doncs aquest lloc que em vau recomanar està molt bé,
hi ha aquesta mena de feedback,
exactament entre els que munteu viatges d'aquesta manera?
Sí, perquè és bàsic per la resta de la gent, clar.
Això, per una banda,
jo el que estic fent molt és,
com que és un destí que hi va molta gent,
doncs parlar amb gent, no?,
de què sap que he anat a Costa Rica,
doncs mira, t'explico una mica,
te faco una mica de planning,
t'explico una mica el què,
perquè a mi, per exemple,
llegir-ho o explicar-ho a algú em va servir,
amb el qual penso que allò que jo he pogut aprendre del viatge
li pot servir a una altra persona.
I per exemple, si algú dubta,
doncs de dir, mira, doncs no,
aquest és el millor lloc o no, no ho sé.
Què és el que més recordes,
allò que dius,
aquest moment serà inoblidable del viatge a Costa Rica,
d'aquells moments que dius,
només per això hi ha valgut la pena venir?
En tinc molts,
però n'hi ha un que és aquest que t'explicava,
de les 6 del matí,
anar amb aquesta barca, amb aquest home,
amb la quietud que hi havia,
i en 6 senties, doncs això,
quatre ocells o quatre sorolls,
que teien, mira, això està a tants quilòmetres,
però se sent molt a prop,
i han escoltat la natura,
una cosa que a mi no em passa mai perquè,
no perquè n'escoltes la natura,
sinó perquè jo sempre vaig atropellada pel món,
amb la qual cosa poques vegades
et pares a pensar, a escoltar,
a sentir, a dir,
et deixes anar,
i l'única cosa que has de fer
és parar atenció amb el que estàs sentint, no?
És de les imatges aquestes visuals que tens, no?
Obrir-te camí pel canal,
veure tot de selva,
i ens dic, mira, una tortuga,
mira, un mono, mira, un no sé què, no?
En aquests moments per recordar.
Sí, sí, sí.
Doncs avui hem viatjat a Costa Rica
amb la Núria Bé.
Núria, gràcies per haver vingut
i bon estiu.
Gràcies, a tu també.
Que vagi bé.
A la propera.
D'où en l'où el fulvia va enredando su conada.
Por la orilla de los ríos,
adornando los quebrados,
donde son los montes gritos,
y están las aguas ceradas.
Florecita, lindo padre,
florecita, nazaret,
que el luto de tu ropa es el mismo de mis penas.
El jambín siempre blanquea y sangran las amaportes,
solo en febrero de tu ropa es el amor de tus coronas.
Florecita veranera de la pampa y de la loma,
como tú soy primavera, como tú no tengo aroma.
Esclaro aspecto.