L'última mitja hora, amb Josep Ardila i Miquel González.
Miquel González, bon dia. Bon dia, Josep Ardila.
Edició número 33. Espera, espera, torna-hi.
Estic content.
Estic content, Oliva, eh? És Joan Carles Oliva.
Per favor, un moment, un moment. Miquel González, bon dia.
Bon dia, Josep Ardila. Estic content.
Està content, està content. Això ha sigut avui?
Sí que està content, Oliva. Està perfecte, està contentíssim.
Jo, des de dimecres, crec que és una persona nova.
quan va aconseguir la permanència a Olàstic, però des de dimecres, què sé?
Estem tocats per la mà de Déu.
A mi em va donar la mà Joan Carles Oliva. No necessito res més, ja.
No necessito res més.
Osti, que content que està.
Osti, aquest tall és boníssim, eh?
Comencem a l'edició...
El podeu tornar a posar?
Una altra vegada. Al final, al final.
Va, al final, al final.
Va, al final el tornem a posar, va, va.
Edició número 33 de l'última mitja hora.
Us recordem que si voleu enviar algun tipus de sugerència,
que ells se consulta o que ens tanquin el programa directament,
ho podeu fer a elmatia.arragonaradio.cat,
a Facebook la pàgina de l'última mitja hora
i a twitter.com barra última mitja hora.
Comencem.
L'última mitja hora, Pepa Dila i Miguel Mazzali.
I avui tenim, diuen que les segundes partes
nunca fueron buenas, però en aquest cas sí, no?
I tant, i tant.
És que parlant de John Carles Oliva
i recordant tota aquella història de los russos,
el jacuzzi, que dimecres també recordàvem
l'especial del sempre nàstic,
avui, a la roda de premsa del nàstic aquest matí,
abans de començar, abans d'entrar en la cosa més sèria,
John Carles Oliva ha fet les següents declaracions
en respecte al tema del jacuzzi,
els russos i los pactos.
El jacuzzi és la meitat de la història,
l'altra meitat va passar a la sauna.
Què et sembla, la declaració?
Déu-n'hi-do.
Diu que la primera part va ser el jacuzzi
i l'altra part va passar a la sauna.
I no va explicat, eh?
No ha explicat res més.
Jo crec que el podem convidar un dia
i que ens torni a explicar tota la història.
I que ens faci votar el timbal en directe.
Torrom, exacte.
Això, això, que ens faci el torrom.
Això, que ens faci el torrom.
Bueno, Josep, diumenge passat tu i jo vam anar al camp,
vam estar escoltant el partit
i va haver una cosa que tu quasi claus.
De fet, encara no havíem posat els nous.
Tu quasi caus al mig del carrer.
Perquè, clar, el que no pot ser
és que vagis escoltant la ràdio
i de cop et giris i em diguis
Uh, has sentit el que ha dit?
Has sentit el que ha dit?
Nosaltres ja ens vam preparar
i ja teníem l'última mitja hora preparada.
Amb allò ja vam dir
Ja ho tenim arreglat.
Ja ho tenim fet.
Una setmana més.
És el gran Àngel García
i feia aquestes declaracions durant el partit.
El comandarista d'aquesta casa, l'Àngel García.
Àngel, molt bona tarda.
Hola, bona tarda a tothom.
Bona tarda.
Bona tarda, crac.
Quines sensacions tens, Àngel?
Boníssim, eh?
Jo dic que guanyem 3 a 0.
3 a 0, eh?
Per tant, vull dir,
això està així de clar
i avui no podem follar
i va fallant
i avui no podem follar
i va fallant.
Us animo a fer-ho a tots.
Ha estat indignant.
Menys que mai.
Escolta, manxa.
A mi la teva vida sexual
m'interessa poc, la veritat.
Això no entrava a l'avió, eh?
Tenim onses ja confirmats
que si voleu us els canteu
perquè l'Albacete va amb moltes novetats.
I avui no podem follar.
No, no, clar.
Déu-n'hi-do.
Escolta, a tothom hi pot passar.
Li va passar fa poc a la Victòria Fort,
doncs a l'Àngel García també.
Saps què passa?
Que ens estem posant a la boca del llop
perquè ara aquest home
a mi ja em té una mica l'ull.
I si no, escolta, per què ho dic?
Ja has comentat la teva frase, eh?
A les xarxes socials, Àngel,
que en comptes del trending tòpic
que n'estic ensalvent sigui
avui no, EFE.
I avui no podem...
Hòstia, tu, molt bé.
Això...
Té, perdona'm, que ha sigut...
Àngel, saps on va directe això?
Diventres escolta la ràdio.
Miguel González,
que ara si està ja a la preferència superior
ja saluda,
que ja el veig que saluda gairebé,
a l'última mitja hora ja va fotre la vida.
Mira que sempre...
Es va amb molt de cuidado per allò que dic, eh?
Perquè si no aquest Miguel González
sempre fot en mi, eh?
Està llit, està llit.
Però en canvi a ell ningú li diu res,
perquè ara porten la gorra del revés,
digue-li que se la posi,
que li diuen que se la posi,
que toca una mica el sol allò de...
Ah, clar.
Que tot...
Ai, ai, ai.
Jo no portava...
T'ho has trobat des de llavors,
Àngel García o no?
Sí, sí, me'l vaig trobar el dilluns
i em va dir que no, que no,
que havíem d'anar a esmorzar junts
i que ja ho parlaríem davant d'un...
Això ho diu...
Davant d'un bon esmorzar.
Això perquè queda ben antena.
Tot el que s'arregli davant d'un bon esmorzar
a mi m'és igual.
A tu ja està bé, no?
Sí, sí.
Mentre no s'arregli ben un jacuzzi...
No, no, home, un jacuzzi amb Àngel García
seria com a mínim inquietant.
Bé, continuem amb un altre moment del partit.
Avui farem molt especial sempre nàstic,
també una mica, doncs,
celebrant aquesta data dels cinc anys
d'ascens a primera.
Hem volgut retenir una mica d'homenatge.
Clar, moltes vegades, Ardila, estàs al camp,
estàs escoltant la ràdio
i si algú de la retransmissió canta un gol...
Ràpid t'aixeques.
Clar, ràpid t'aixeques.
Mira què va passar diumenge.
La posarà Felipe Sancho,
en llançament, cam-esquerra,
penja la pilota a segon pas.
Eso es mentira.
La pilota l'ha acabat traient la defensa.
Miguel.
Per cert, qui cantava, gol-gol?
Jo.
L'Àngel.
Per favor, és que...
Prou.
A mi, amb tota la impressió...
Tantes ganes de que entri que no sé com fer.
Entre les teles i els gols-gols de l'Àngel,
acabarem malament avui.
Home, l'he he dit una vegada, eh?
No fotem.
Per cert, Tere, sabem com ha acabat el camp clar.
La Tere estava molt nerviosa.
De fet, la Tere,
durant tot el partit,
la paraula més comentava ser uf, uf.
La sentíem tot el partit, uf, uf.
I és que ella estava aquí pendent a l'estudi
de si el Barça bé marcava o no contra el Sabamanca.
Vaja, que va ser una de les encàrregues també d'animar el públic,
perquè tothom estava pendent d'aquests gols del Barça B,
que en va arribar a fer cinc.
I mira com el celebraven,
fins i tot el Jordi Blanc,
que en aquest tema li costa una mica més celebrar els gols
que no són del Nàstic.
Mira com celebraven els gols del Barça diumenge.
Gol del Barça!
Gol del Barça!
Gol del Jonathan Soriano!
Gol del Jonathan Soriano!
Gol del Jonathan!
Qui és?
Qui és Jonathan Soriano?
El segundo del Barça!
El segundo del Barça!
El gol de Jonathan!
El gol de Jonathan.
Blanca Penya, Blanca Penya.
Sí senyor, avui em trec el barret
i fondo la penya Jonathan Soriano.
Davant de la desesperació de
Valter Sánchez, el porter del Salamanca
i de la celebració
de Luis Enrique
en el que serà l'últim partit.
I com anem els seus companys?
Gol del Barça.
Gol del Barça.
Gol del Barça, sí, sí, sí, gol del Barça.
I tant, sí, de Jonathan Soriano.
Gol del Barça, gol del Barça.
Gol del Barça.
Gol del Barça.
I targeta amb un jugador a l'Albacete.
Quina eufòria.
Gairebé celebrava més els gols del Barça que els del Nàstic.
Home, em va fer més el Barça,
però és que és quina eufòria.
Sí, sí, gol del Barça.
Gol del Barça.
Vinga, va, canviem d'àmbit.
Som-hi.
Canviem d'àmbit, però no de programa,
perquè hem de continuar parlant de l'Àngel Garcia
i en aquest cas
de la relació que té amb el Quimpons.
I és que ni el darrer partit,
ni el penúltim partit de la temporada
se posaran d'acord, aquests dos.
Mai.
Gràcies a la nostra victòria,
perquè ha sigut una nostra victòria treballada,
però també gràcies que el Salamán
que ha caigut avui al Ministeri.
No estic d'acord amb tu amb el del Barça.
El Barça, històricament,
no s'ha ajudat mai aquí a Tarragona.
Mai.
No estic d'acord amb tu.
Ho deixaré aquí.
No estic d'acord.
És una reflexió, tu mateix.
No estic d'acord ni reflexió ni problemàtica.
Tu mateix.
No estic d'acord.
Tu mateix.
No podeu acabar ni tan sols com amics.
Això ni l'últim dia, eh?
Jo vull felicitar el Múrcia i el Juanete
per la senta segona i ja està.
I el Sabadell, no?,
que també ha pujat a segona.
Sí, sí, però això ja ho sabia mai
i aquest any hem conegut el Múrcia.
Jo vull felicitar, escolta,
el Torreforte que va pujar a la primera catalana.
Sí, sí.
Bueno, anava a dir, no, res.
Mai es posaran d'acord.
Mai es posaran d'acord.
Què passa?
Què passa?
Això ho dic jo.
Què passa?
Clar, ja el tenim aquí.
De totes formes, després són amics
perquè es fan amics
i durant el partit, per exemple,
doncs se fan comentaris divertits.
L'Àngel sap que al Quim
doncs li agrada això de la teca,
igual que a mi.
Que li agrada menjar, vaja.
Li agrada menjar
i mira què li diu.
Jo que per salvar el nàstic pacto amb el diable,
si convé.
Quim, avui xuparas tres vegades, tu, no?
Hòstia, o quatre.
Però amb una tranquil·litat absoluta, ja t'ho dic.
I ja ve tip d'ahir a la nit.
Home, a la nit vaig xupar cinc
i avui quatre més.
Els dònuts devien volar a la nit.
Bueno, i els donetes.
I t'explico.
Jo no puc, jo no puc, jo no puc seguir així.
Els dònuts, donetes i...
És que va donar per mou aquesta retransmissió
perquè fins i tot ens vam començar a...
vam començar a parlar de remeis casuals.
Sí, sí, a més, aquest l'hem de provar, eh?
L'hem de provar un dia després de l'última mitja hora,
no abans perquè no sé què pot passar.
Però l'hem de provar un dia després.
Vols que ens expliqui l'Àngel García?
Enganja-ho.
Vinga.
...pedats o perdent i això ens tocaria la moral,
però ara tant es fa, eh?
Saps què em prendré jo per les rampes?
No.
Un terró de sucre xupat d'aigua del Carme.
Hòstia.
Aigua del Carme?
Hòstia, l'aigua del Carme...
60 graus, tu.
L'aigua del Carme, saps què és?
No, i tant.
El whisky de les velles.
El whisky de les velles.
M'ho donava la meva àvia quan em marejava.
Era una cosa que mai havia entès.
Era unes turques després.
Clar, això...
L'aigua del Carme i del Cuave, 60 graus, tu.
L'aigua del Carme i del Cuave, 60 graus, tu.
Així estàs, Quim.
Ja sabia jo que de petit algun trauma tenies.
Si tu t'has tornat un xungo de polígon,
no m'hi fotis a mi, tio.
Això és cosa teva.
Ja, el pilota enrere, que ve la posada.
Rus, la pilota per poc!
Què fa, vull dir...
Això de l'aigua del Carme, a mi no m'ha quedat clar.
El whisky de les velles,
però que és un terròs de sucre
banyat amb aigua del Carme.
I tu ho menges, no?
No ho sé.
Però 60 graus, deia que l'aigua devia estar 60 graus, entès?
Jo que soc de les Terres de l'Ebre
i allà tothom és una mica, no ho sé, vull dir...
Allà no ha arribat, aquest.
No ha arribat, no ha arribat.
Allà us agrada el suc de pinya?
Sí, sí, sí, suc de pinya sí que ens agrada, és veritat.
En especial a tu, Miquel.
A mi m'agrada.
Clar, és que s'havia de parlar de mi, evidentment,
no podia ser d'una altra manera.
Després jo em posaré amb tu, ara tu et poses amb mi.
La història va passar allà al Semprenàstic,
és una història que tenim amb el Ricardo Pacheco
i jo li recordava en antena
que a ell, quan surt,
li agrada prendre suc de pinya.
Aquest és una mica més chill-out, Jordi,
és allò d'anar a donar un tomb pel Bierzo
agafat d'una xicota o de la teva parella o de qui sigui, no?
Hoy es jueves, Michael, hoy es jueves.
No, no, però no evoca això.
Hoy veo que hay cena.
Però no evoca això, que ti em deus dir una mica...
No, el Miquel no és gens de sortir, eh?
No, no surt mai ell.
Jo, saps què faig?
Sali una luz i ja està, no va t'entrar a casa.
Mira, normalment no parlo de mi, però avui ho faré.
Saps què faig? Normalment dijous a la nit.
Què faig?
Surto, sopo, vaig a fer un suc de pinya i cap a casa.
Suc de pinya?
Suc de pinya.
Ostia, la que m'ha acabat.
Jo diria que tot el que has dit bé, el suc de pinya...
Bueno, eh, Ricardo, suc de pinya no, eh?
Esto lo recuperamos el jueves que viene, Ricardo.
Vinga, ja acabem.
Atenció, Jordi, la banda del camión.
Això era durant...
Digues, digues.
Del camión.
La banda del camión.
Això era durant les músiques del rival a la tarda.
I, doncs, fèiem aquesta menció al suc de pinya,
que és el que bevem quan sortim algun dijous amb l'amic Ricardo Pacheco.
Barrejat...
Bé, suc de pinya.
No, no, suc de pinya barrejat amb res.
Ah, va bé, sí?
Amb pinya sola?
Amb pinya sola.
Colada, però, eh?
Colada, colada.
Vinga, més coses, som-hi.
Ara anem a parlar del Pepe Ardila,
i és que aquest és un tall patrocini del nostre companys Joan Maria Bertran.
Ens l'explicava aquest.
Sí que està batent, sí.
Sí, està molt atent.
Passava aquesta mateixa setmana...
Aviam, és destensant? És desestressant?
Què és exactament el que volies dir?
No ho sé, no ho sé, no ho sé.
Ja s'han produït moviments en positiu.
Afirmen que després d'unes primeres converses més complicades,
les postures d'ambdues formacions s'han anat desfessant.
Pep?
Desfessant.
S'han anat desentensant.
Ho ha fet.
Fa o fa o ha fet.
Destensant volies dir, no?
Destensant.
No, no, explico.
T'ho explica, Tita.
Estava passant el full a veure cases per acabar de llegir la notícia
i la vaig passar massa ràpid i no sabia quina paraula hi havia.
Déu-n'hi-do.
I bé, passes molt malament, eh?
Passes malament.
Però molt, eh?
Tenim temps per un altre tall?
I tant, un altre, i tant.
Vinga, doncs.
Anem amb un tall que sentíem aquesta setmana informatiu,
concretament ara fa un parell de dies,
protagonitzat per l'Àngel Juárez.
I podríem dir que és un palabro.
És un palabro, sí.
Una palabro d'aquestes que...
No t'inventes?
Intentes mesclar dues paraules i te surt una de nova.
I et surt això.
Ya llevamos tres años haciendo auténtica malabarillas.
Com dius?
Malabarillas.
Es impresionante porque tenemos la mitad de menos presupuesto.
Malabarillas.
Malabarillas.
Suposo que és una mescla entre maravillas i malabarismos, no?
Suposo que sí, no?
Està ben trobada, eh?
Està ben trobada.
Ara l'haurem de buscar al diccionari i veurem que existeix i ho veuràs.
I haurem quedat en altres com va molt malament.
És veritat, no ho hem buscat abans.
Malabarillas.
Error, error.
Error, malabarillas.
I acabem parlant de Begoña Flòria avui.
Acabem parlant de Begoña Flòria i és que s'enteraven directe,
s'assabentaven directe a una roda de premsa
que havien eliminat a un equip.
A l'ADT.
A un equip tarragoní.
Sí.
El Nàstic necessita que tota la ciutat ajudin molt ara també,
com la resta de clubs que estan jugant-se-la,
que l'ADT també se l'està jugant a l'encens.
Com es diu? L'EP?
Algui m'ajuda?
Ai, estan eliminats?
A Mallorca?
Hòstia, estic caut, eh?
Us he de dir que estic una mica a desconexió.
Ai, els han eliminat a Mallorca?
Ai, pobres.
Sí que em sap greu.
Ai, pobres.
En altres lios, no?
Sí.
Ai, pues no m'enteré, eh?
Mira que lo he seguido, eh?
Oh, que mal.
Bueno, jo crec que ara definitivament sí que ens tanquen l'espai d'última mitja hora.
Vull dir, ho tenim més clar que mai.
I fins aquí hem arribat.
Fins aquí hem arribat.
Vinga, fins la setmana que ve.
Acabarem el programa tal com l'hem començat.
Lluís, és possible?
Podem fer-ho així.
Estic content.
Estic content.
Jo també.
Que vagi bé.
Bona setmana.
Fins la setmana vinent.
Adeu.
Dau.
Bona setmana.
Bona setmana.
Núñe.
Bona setmana.
Bona setmana.
Fins demà!