És la sintonia que identifica l'espai Queixa Fòrum cada dilluns a Tarragona Ràdio,
la sintonia de la ràdio de la ciutat,
per comentar aquelles activitats previstes per als propers dies.
El més immediat, aquesta setmana, serà parlar d'una de les activitats familiars
que sempre es fan vinculades a les grans exposicions
que hi ha normalment al Queixa Fòrum Tarragona.
I avui concretament parlem d'un taller familiar que s'ha fet
en motiu de l'exposició de la ciutat de Sagnier.
Com cada setmana ens acompanya el director de Queixa Fòrum Tarragona,
el Carles Marquès. Carles, bon dia.
Bon dia.
I avui ens acompanya el David Salles, que és educador de l'empresa Codu
i responsable d'aquest taller, com dèiem, de retallar i construir.
David, bon dia.
Hola, bon dia.
Aquesta setmana això, eh? Una activitat familiar relacionada
concretament amb aquesta exposició, la ciutat de Sagnier,
retallar i construir.
Això m'imagino que anirà d'això, retallar i construir.
És així de senzill o què?
No, home.
No, eh? No és així de fàcil.
No, a veure, no només consisteix en això, en retallar i enganxar,
sinó que també es fa una petita visita a la sala d'exposicions
i després d'haver fet això, d'haver-te familiaritzat una mica amb l'obra d'Enric Sagnier,
doncs ja estàs una mica preparat, ja estan preparats tant els pares com els fills
que els acompanyin per fer el taller que consisteix en fer la teva pròpia ciutat,
imitant una mica Enric Sagnier.
I com es materialitza això? Com ho fareu? Com funcionarà aquest taller?
Doncs, tal com deies, consta d'un quart d'hora més o menys de visita per baix a la sala d'exposicions,
intentant remarcar a la gent que vingui les línies corbes d'Enric Sagnier,
l'estil, el modernisme, aquest estil arquitectònic de final del segle XIX,
principi del segle XX, també explicar una mica com van créixer,
com es van modificar les ciutats, no només Barcelona amb el Pla Sardà,
sinó també Tarragona, també va tenir els seus eixamples, els seus eixamplements,
i un cop s'ha fet això, s'ha intentat remarcar...
No, no, David, que t'interrompi, i el Pla de l'Eixample és anterior al de Barcelona,
diguem-ho tot, sí.
Diguem-ho tot.
Per molt poc temps, però sí.
Per molt poc temps, però anterior.
Doncs, un cop s'ha fet això, s'ha fet veure aquestes característiques,
es va a dalt en una de les sales polivalents de la Fundació,
i, doncs bé, el que sí que es fa és que es poden escollir una sèrie de plantilles
que són com una mena de façanes d'edificis,
i, per altra banda, tenim elements decoratius que es pot jugar amb ells
i es pot enganxar per tal de fer la teva pròpia façana d'estil modernista.
Finalment, es pot acabar pintant, es pot acabar decorant,
tu has de fer el teu gust, i el que tenim és els murs de les sales
on fem aquest taller, aquesta activitat.
Tenim penjades altres propostes que ja ens ha fet gent la setmana anterior,
o un temps anterior, i el que acaba generant és una nova ciutat,
una nova ciutat d'en Rixen.
I què tal l'experiència amb la canalla?
O això d'imaginar-nos edificis del segle passat costa una miqueta?
Home, no, no. A més, com que ho tens allí,
es fa molt més fàcil tot plegat.
Si ho haguessis de dibuixar tu, si ho haguessis de crear tu de boi nou,
des del principi seria més complicat.
Però ho tens allí i has de jugar.
I bé, s'hi entra molt bé. A més, els pares probablement són els que hi entren més.
La canalla, òbviament, s'ho passa bé.
Però els pares, amb l'excusa dels fills, són els que hi entren
i s'estableix un vincle molt interessant entre ells,
entre els pares i els fills, fan una cosa junta...
Està molt bé, està molt bé.
Això t'anava a dir, és un taller familiar,
i per tant els pares també tenen un paper protagonista.
De fet, són els que s'ho passen més bé, insisteixo.
Són els que acaben participant i entrant sense cap mena de dubte,
són els que s'ho passen potser més bé.
La canalla també, per això, eh? Fantàstic.
I aquí hi ha un toc de creativitat, m'imagino, també, no?
Hi ha una part molt important de creativitat dels petits
i, com deies, també dels pares.
No només de creativitat, sí.
Hi ha creativitat, ells inventen, imaginen, projecten,
intenten materialitzar el que han pensat,
però, a banda, també es parla una mica d'història.
Per exemple, es remarca el fet que la gent,
en l'època de la qual parlem,
a finals del segle XIX, principis del segle XX,
la gent que podia escollir el pis principal per viure-hi,
perquè hi havia menys escales,
a diferència d'ara que la gent intenta viure en àtics.
Doncs bé, amb aquesta excusa,
l'excusa de fer una cosa tan senzilla com retallar i enganxar,
podem parlar de moltes coses,
de la burgesia, d'estils arquitectònics, etcètera.
I com expliqueu als més petits qui era Sagnier?
Doncs sobre Enric Sagnier,
a través d'una sèrie de fotografies,
quadres que hi ha sobre ell a l'exposició,
s'intenta fer veure que era una persona
amb una posició social important,
que ell era un burges,
i que precisament les obres que feia
les feia per aquesta burgesia,
per la seva pròpia classe social.
Una classe social la qual acompanyava
des de l'inici de la vida fins a la mort,
ja que ell construïa les esglésies
on es batejaven els burgesos, també les escoles,
també les cases dels obrers
que treballaven per aquests burgesos,
les cases de camp, les cases de l'Eixample,
tant de Tarragona com de Barcelona,
i finalment també els mausoleus mortuoris,
les tombes, també estaven dissenyades per Enric Sagnier.
Parlem d'ell a través de totes les coses
que hi ha a la sala d'exposicions.
I què tal, la canalla, quan sent parlar de Sagnier?
No sé si queden impressionats
o si n'havien sentit a parlar.
Doncs no només la canalla, malauradament...
Els pares, també.
Enric Sagnier és una persona poc coneguda,
val a dir, però, que Enric Sagnier...
Bé, fem-ho d'una altra manera.
Antoni Gaudí va rebre quatre vegades
la medalla d'arquitectura de Barcelona,
de l'Ajuntament de Barcelona,
i Enric Sagnier la va rebre set cops.
Per tant, és injustament oblidat.
I una mica l'exposició, també el taller,
pretén fer això,
pretén recuperar la memòria d'un personatge
que, si m'ho permets, ho diré,
va construir entre 400 i 500 obres,
500 edificis.
I tot i així s'ha perdut en la memòria.
S'ha de fer justícia,
i crec que l'exposició, el taller, ho fa.
Home, un complement molt bo per l'exposició, no, Carles?
Per això que deia, per reivindicar la figura de Sagnier.
Sí, Sagnier, en el començament, diguéssim,
en l'època modernista,
hi havia quatre grans noms,
i per aquelles circumstàncies de la vida.
Probablement, perquè al final va tenir molta producció
i això, encara que sembli estrany,
doncs acaba passant factura,
doncs ell va passar a ser el gran desconegut,
però era el gran nom,
és a dir, Sagnier.
Era per treure's el barret,
en una època que s'emportava,
sobretot també per la capacitat d'adaptació
a l'encàrrec amb una exactitud
i fent quedar bé el client,
que això també sempre és molt important.
I un exemple el tenim a l'edifici d'aquí,
de Tarragona,
que és una finca difícil,
perquè té una façana molt bona al carrer Assal,
i en canvi té una façana molt estreta,
perquè la finca era així,
a la Rambla Nova,
per tant, construir allí,
diguéssim, és complex,
demana un arquitecte amb experiència,
i ell, a través d'aquell torreó
que tots els recordareu,
perquè surt qualsevol foto
del centre de Tarragona,
sempre a l'escalada de la ciutat,
hi ha aquella cúpula,
hi ha aquell edifici al mig.
Doncs això aconsegueix,
amb un espai molt reduït,
bé, no exactament reduït,
una mica, diguéssim,
no frontalitzat cap a la Rambla Nova,
que s'estava construint,
en aquells anys ens aconsegueix
un edifici no només molt digne,
sinó molt emblemàtic,
encara a dia d'avui.
I Sagnier, a més,
si passegeu per l'Eixample de Barcelona,
és absolutament impossible,
i repto a qui ho vulgui provar,
no passar menys de cinc minuts
per un edifici de Sagnier.
És a dir,
no només,
d'alguna manera,
l'Eixample li deu molt
a la seva construcció,
sinó també a la visualització de l'Eixample,
és a dir,
els edificis seus,
la majoria estan en San Fran,
cantonades molt,
amb la mateixa estratègia que aquí Tarragona,
molt vistoses,
molt visibles,
i per tant,
quan ens imaginem l'Eixample,
ens estem imaginant
moltes vegades més Sagnier que Sardà,
encara que ens sembli estrany,
el primer edifici que hi ha,
el Passeig de Gràcia,
a l'esquerra,
a la dreta de Barcelona,
abans fins i tot a l'altra banda,
a Ronda Sant Pere,
és a dir,
hi ha molts, molts, molts edificis,
molts cèntrics,
a més,
molt ben situats,
que són de Sagnier,
per tant,
el nostre imaginari,
és a dir,
quan pensem en Barcelona,
estem pensant en Sagnier,
i no ho sabem.
I per què ha estat el gran oblida?
Potser és la gran pregunta,
però per què ha passat
en aquest segon pla tan destacat?
Bé,
entre d'altres coses,
perquè el seu catàleg es va perdre,
de fet,
setmana rere setmana
es van descobrint
noves obres d'en Sagnier,
val a dir que
en moltes escriptures de l'època
s'ha trobat que
quan es fa referència a ell,
es fa referència a ell
com a l'arquitecte,
no fa ni tan sols falta
dir el seu nom.
Per altra banda,
pel que fa a l'eclecticisme,
que no en hem parlat,
i potser és bo saber-ho
de cara al taller,
Enric Sagnier
feia una mica
el que li demanaven.
Hi havia obres
que eren més d'estil
modernista,
però n'hi havia d'altres
que eren més revisionistes,
en el sentit que
intentaven imitar
el neoclassicisme,
el renaixement,
el gòtic,
doncs bé,
precisament,
potser el taller
és més ric encara
per l'obra
del propi arquitecte.
Com que fa servir
molts estils arquitectònics,
aquest taller
té molts més elements
de decoració
que no fa si fos un altre arquitecte.
I a més a més,
podran ser arquitectes,
urbanistes,
vaja,
podran desenvolupar
diverses professions
els participants.
No només,
exactament,
no només arquitectes,
sinó el fet,
estan treballant
en dues dimensions,
en certa manera,
és com si estiguessin treballant
en una mena de Photoshop
analògic,
i tot plegat,
sens dubte,
els servirà de cara al futur.
Són habilitats
que aniran desenvolupant
en aquest taller
i al llarg de la vida
i que,
sens dubte,
aquest taller
les reafirmarà,
els anirà bé en el futur.
De moment,
per bo que veig,
bé,
el contacte
que heu tingut fins ara
amb l'activitat.
Jo fa tres anys
que estic treballant
amb el Carles,
a la Fundació,
i sempre està bé.
La veritat és que
les activitats
sempre estan molt ben pensades
i el contacte amb la gent
sempre queden satisfets
i contents.
Doncs ja ho sabeu,
serà aquest diumenge,
dia 29,
a les 12 del migdia,
l'activitat
del Queixa Fòrum Tarragona
vinculada
a l'exposició
de Sagnier
Retallar i Construir.
Com sempre,
l'entrada?
L'entrada són...
És un euro,
si no...
Un euro,
no,
sí,
que són...
Sí,
un euro,
sí,
sí,
sí.
Però vaja,
avui ja sabeu
que fem descomptes
per tot,
per ser del Club dels Terraconins,
per una família nombrosa...
Imagina't.
realment és un preu absolutament simbòlic,
un euro per persona,
tinguem-ho clar,
per tant,
una família de quatre,
però són quatre euros,
però no segur que trobareu algun,
no us podreu collir algun dels descomptes,
no hi ha cap problema.
Per tant,
animem,
eh,
David,
a la gent que hi participi,
que s'ho passaran bé.
Sens dubte,
ja estan trigant.
S'han d'anar a inscriure,
poden venir el mateix diumenge.
A veure,
seria preferible comprar les entrades
al llarg de la setmana,
perquè no hi ha el risc
que jo a l'últim dia
no en quedin,
perquè clar,
és un taller,
per tant,
quan pot haver-hi una massificació de gent.
30 persones,
el màxim,
i espero que el David no digui,
i si pogués ser,
la qualitat,
encara menys,
però sempre tenim un màxim
de 30 persones,
per tant,
si són 32,
tampoc passarà res.
Tampoc ho farem.
Però bé, exacte.
40 ja seria molt difícil,
perquè aleshores,
també aquest aprenentatge a Castell
és expert,
l'afinor,
que l'educador
pugui estar al damunt
i pugui fer propostes,
si hi ha massa gent,
evidentment,
no hi ha manera de treballar bé.
Doncs interessant en proposta,
aquest taller retallar i construir
vinculat a l'exposició de Sagnia,
i com cada setmana,
repassem a l'espai del Queixa Fòrum
alguns dels actes
que podem fer,
que podem acudir
al llarg de la setmana.
Sí, aquesta setmana serà fàcil,
perquè, de fet,
a part del que hem comentat ja
de l'exposició
i del taller
que hi va associat,
només tenim,
aquest només també és un...
Home, només.
que estem parlant d'una unitat,
però bé,
una de les conferències
més interessants
d'un cicle
que ho està sent molt,
vull dir,
de moment tenim un nivell
molt alt
d'aquells que
deixen molt bon gust de boca
i,
tenint en compte que demà
a les set del vespre
parla el coordinador del cicle,
que a més
ja va...
li vam fer una entrevista
aquí a Tarragona Ràdio,
vull dir,
per tant,
una mica pot ser
conegut per l'audiència
el Josep Lluís Alay.
Ens parlarà,
ens hem de parlar molt
de Marco Polo
i d'altres viatgers
de l'antiquetat,
al que està dedicat
aquest cicle,
però,
resulta que també
un català,
Antoni de Montserrat,
va viatjar
a l'Índia del Gran Mogol
quan no era
fàcil,
a l'Occident,
diguéssim,
no tenia massa relacions
amb aquests països
i les cròniques
del seu viatge
són de les
que s'han de tenir en compte
per valorar
aquell imperi
i aquella època,
però, tot i així,
en Toni de Montserrat
és poc conegut
i, per tant,
demà,
el director de l'Observatori
del Tibet
i de l'Àsia Central,
el Josep Lluís Alay,
presentarà
aquest personatge
i no dubto
que el contextualitzarà
i que ens parlarà
d'una època
i d'una...
que són molt desconeguts
i un personatge
que a vegades
vindiquem molt
o coneixem molts
personatges
externs,
perquè probablement
han tingut una cultura
potent al darrere,
també,
que els ha sabut explicar
i viatgers nostres
no els coneixem tant.
I la setmana vinent,
el 31 de maig,
per acabar aquest cicle,
pot ser els viatgers
més exòtics,
tots ho són
i tot i més
és una perspectiva
això de l'exotisme,
però parlarem
de les sagues
de Vinlàndia,
és a dir,
dels descobridors,
per dir-ho així,
o dels primers europeus
que arriben
a Amèrica,
que són
els vikings,
que són els islandesos
aquests dies
també
de...
coneguts
entre altres coses
per això
que està passant
pels volcans.
Molt bé,
doncs serà demà
a la Caixa Fórmula
a les 7 de la tarda
al carrer Colom
número 2,
això serà demà
i, com dèiem,
el taller aquest proper diumenge
a les 12 del migdia.
Carles,
David,
moltíssimes gràcies
i fins la setmana vinent.
A vosaltres.
Moltes gràcies.