Fins demà!
Ja feia dies que no escoltàvem aquesta cançó, aquesta sintonia que identifica el caixafòrum.
Avui també, en aquest dilluns de tornada a la normalitat de la vida quotidiana per a molta gent,
nosaltres també recuperem aquesta sintonia i aquest espai setmanal al caixafòrum Tarragona,
protagonista del matí de Tarragona Ràdio i amb el seu director aquí als estudis, Carles Marqués.
Carles, bon dia.
Molt bon dia.
Bon dia i bon any.
I tant, bon any a tota l'audiència.
I com es presenta l'any al caixafòrum?
Es presenta bastant dents.
Al gener començarem una mica més tranquil·lets i tot i tenir en compte que és un any de crisi,
per tant sempre hi ha baixada d'activitats, però accelerarem, accelerarem.
I a més el que està anant molt bé, clar, aquestes vacances han funcionat molt,
és l'exposició de nombres de bona família.
És un lloc molt cèntric, ha passat molta gent...
Aquest matí en l'agenda comentàvem això que al caixafòrum teniu dues propostes,
aquesta de nombres sobre els números en la vida quotidiana i una altra el per sempre,
amb aquell montatge de fotografies i de vídeo de la taneta plana amb les dones vestides de núvia.
I explicant les seves circumstàncies i la seva visió.
A més són dues exposicions que encara hi seran força temps,
pràcticament durant aquests dos propers mesos.
El que passa és que en el marc de l'exposició en nombres tenim,
com sempre feu, activitats complementàries.
Això mateix, i aquesta exposició té una activitat complementària
que comença aquest diumenge a les 12 del migdia,
que és un taller familiar, famílies, nombres, il·lusions,
i té altres, diguéssim, alicients que anirem desvelant en el seu moment,
perquè si ho diem tot ara ja no tindrà gràcia.
Els números, a més, això es veu en aquesta exposició,
hi ha un creixement, és com les nines russes,
vull dir, quan uns números ja són útils,
aleshores ens descobreixen uns altres per altres necessitats.
Doncs això, aquesta exposició va creixent, va creixent, va creixent.
L'estima, perquè s'hem oblidat, abans de venir aquí,
aquesta és una exposició que, a més, no enganya,
perquè només arribes, hi ha un compte de persones
que et diu quanta gent hi ha passat,
i ara al sortir hauria pogut mirar i hauria pogut dir
que han passat tantes, tantes, tantes persones.
Tens deures pel proper dilluns.
Exactament, ho farem. Dilluns que ve ho farem.
Mentrestant, saludem a través del telèfon Esther Arderiu,
ella és la responsable de l'àmbit de Ciència i Medi Ambient
de la Fundació La Caixa, perquè ens podrà explicar
molt millor aquesta activitat.
Esther Arderiu, molt bon dia.
Bon dia.
En què consisteix aquesta activitat titulada
Famílies més nombres igual a il·lusions?
Bé, doncs, aquesta activitat és un taller familiar,
que, com diu el seu nom, està preparat
perquè es pugui gaudir en família.
És un taller que té com neix una mica de l'exposició,
aquesta exposició de nombres de bona família,
la seva utilitat en la vida quotidiana.
Doncs aquest taller neix una mica d'aquesta exposició
amb la idea de fer comprensible aquest contingut
de la necessitat de per què han sorgit els nombres,
i com els nombres sorgeixen per necessitat
i com, a mesura que ens coneixem unes altres
i se'ns fan sensibles altres necessitats,
ens surten uns altres,
doncs, per explicar-ho als nens, bàsicament,
i perquè ho puguin gaudir en família.
És una activitat que intenta, sobretot,
desvetllar la curiositat, convidar a la participació,
a grans i petits, proporcionar oportunitats
perquè es pugui descobrir en família,
perquè es pugui aprendre,
i, sobretot, practicar el raonament lògic-matemàtic.
D'alguna manera, es presentaran reptes
que estimulen la creativitat,
per tal que puguin donar nens, pares, nens, avis,
respostes als reptes plantejats,
reptes que es plantegen a través de jocs,
però que tenen tots un fonament matemàtic.
És a dir, que es tracta de jugar una mica
amb els nombres, amb les matemàtiques.
Justament.
Fer-les fins i tot simpàtiques,
que moltes vegades costa, no?
No només fer-les fins i tot,
sinó plenament fer-les simpàtiques,
fer-les agradables,
perquè segur que ho són, no?
I, sobretot, com que no tenen l'obligació
d'aprendre,
que no és una obligació,
sinó que és alguna cosa
que surt a partir del que s'ha exercitat.
És a dir, que l'aprenentatge, diguem-ne,
no és una obligació,
sinó que és una cosa que es dona
després d'haver fet aquestes pràctiques,
després d'haver-te posat a prova, no?
Amb aquests reptes,
s'estimulen les ganes de voler buscar la resposta
i aquesta resposta et porta a l'aprenentatge.
Per això és divertit, no?
Per això les matemàtiques són divertides, no?
ho poden arribar, sí.
Indispensable o molt recomanable, doncs,
que la participació sigui familiar,
és a dir, nens però també pares i mares?
Amb aquest taller jo penso que sí.
No és un taller pensat només perquè vinguin nens sols,
podria ser-ho, no?
Sinó que està pensat perquè vinguin nens i adults, no?
Perquè ho facin conjuntament entre tots, no?
I, a més a més, no és un taller amb aquell que dius
el nen participa i l'adult es queda observant, no?
No, no, és un taller que convida a la participació,
a la col·laboració conjunta entre nens i grans, no?
I per nens amb una determinada edat?
A partir d'una determinada edat?
Jo diria que les edats més recomanables
serien nens entre 6 i 10 anys, no?
Perquè ells ja coneixen aquest alfabet de la matemàtica,
però que nens més petits amb l'ajuda dels seus pares
també poden arribar a gaudir, no?
Potser ells no arribaran a les conclusions,
però els pares els ajudaran, no?
I encara que hi hagués un nen de 5 anys no seria cap problema, no?
Un nen de 3, 4 potser no podria participar tant, no?
Però entre aquestes edats, 5, 10 anys, idoni, no?
L'activitat, el taller, té unes places limitades,
suposo que és també una característica fonamental de l'activitat
el fet que no hi hagi, que no sigui molta gent alhora, no?
Perquè pot fer-ho més amè, més divertit i més efectiu pels participants.
Sí, i no només perquè això de fer-ho més pròxim, no?
Doncs ajudi o contribueixi a aquesta amenitat i tal,
sinó perquè és un taller on es fan anar moltes eines, no?
Es fan anar a cordes per treballar la matemàtica,
es fan anar a cartes, no?
Perquè amb aquests jocs de cartes, de màgia, no?
Que ens sembla que és màgia, no?
Perquè ens fan endivinar uns resultats
que ens sembla que no puguin ser lògics,
sempre hi ha una aplicació matemàtica, un raóment lògic,
doncs es necessita aquest material, no?
I justament perquè és un taller molt manipulatiu,
és un taller amb el qual no només pensem,
sinó que a través del joc amb objectes arribem a conclusions,
s'ha de fer necessàriament amb números de persones limitades,
amb un nombre limitat.
Això sí, hem de recordar que hi ha quatre sessions,
per tant, espereu, m'imagino, des de la Fundació La Caixa,
que hi hagi gent molt interessada
i que les pugueu anar repartint a través d'aquests quatre diumenges.
Exacte, aquests diumenges de gener, febrer i març.
Teniu ja l'experiència d'altres punts del país
on heu fet aquesta activitat?
Sí, sí.
I què tal?
Molt bé.
Sí?
La veritat és que molt bé, no l'hem fet a Barcelona, Girona,
ara la fem a Tarragona,
i realment ha sigut una experiència agradable, no?
Més amb aquelles experiències que veus, no?,
que la gent disfruta, no?,
i que quan no arriben a una conclusió, no?,
quan no arriben a resoldre l'enigma,
estan incuriosits i amb ganes de donar-los més temps, no?,
de que necessiten més temps
perquè poden arribar a la conclusió, no?
I, sobretot, que tampoc són situacions que desperten la competència, no?,
sinó la col·laboració, no?,
en el sentit que a la millor uns nens amb els seus pares no hi han arribat,
però uns altres nens i els seus pares sí,
i aleshores s'ho expliquen i l'altre ho vol provar
i veure com també és capaç de fer, no?, de resoldre el repte, no?
Molt bé. Doncs, Esther Arderiu, moltes gràcies per aquestes explicacions
i per convidar-nos, d'alguna manera,
i fer-nos més atractiva aquesta activitat relacionada amb les matemàtiques,
amb els números, aprofitant aquesta exposició que tenim aquí al Caixa Fòrum Tarragona.
Esther Arderiu, recordem, és la responsable de l'àrea de Ciència i Medi Ambient
de la Fundació La Caixa.
Moltes gràcies, Esther, i que vagi molt bé.
Gràcies, bon dia.
Adéu-siau, bon dia.
Amb l'Esther Arderiu hem conegut més àmpliament
les característiques d'aquesta activitat.
Són quatre diumenges, Carles?
Són quatre diumenges, exactament.
És el dia 16, és a dir, aquest diumenge,
el dia 6 de febrer, el dia 20 també de febrer,
i el dia 6 de març.
Les places recomanables són una trentena per taller,
vull dir, per tant, per aquest diumenge es pot avilar-vos,
perquè de seguida es pot omplir.
Què cal fer? Cal fer una inscripció prèvia?
Sí, sí, en efecte.
Si hi ha sort es pot anar al mateix diumenge al matí
i potser queda alguna plaça.
Però jo us recomanaria fer una reserva prèvia,
és a dir, desplaçar-se si podeu a aquest fòrum,
o no fer una trucada per telèfon,
i us reservem la plaça.
Molt bé.
I pot ser complementada amb una visita a l'exposició,
vull dir que fantàstic.
Ens recordem que l'activitat és a les 12 del migdia,
que també és l'horari habitual d'aquestes activitats familiars.
Ja les anirem recordant,
però recordeu que aquest és el primer diumenge,
el proper diumenge,
i n'hi ha quatre més fins a principis del mes de març.
Tot això, precisament,
al mar d'una exposició que podrem veure fins al 6 de març,
que és la que ja hem comentat en aquest espai,
nombres,
de la qual podrem saber el nombre exacte
de persones que l'han visitada.
Exactament,
a l'últim dia,
a les 9 del diumenge,
a les 9 de la nit.
Sabrem exactament què més hi ha.
Dit això,
i centrant-nos en aquesta activitat,
hem de recordar que aquest proper cap de setmana...
Exactament,
al mateix diumenge i abans,
al dissabte...
Tenim activitats també per la canalla, no?
Tenim l'espectacle de titelles
Contes a la vora del foc,
de la companyia Carromato,
que si recordeu la vam entrevistar en aquest espai,
que tot i el nom és una companyia txeca,
perquè entre altres té un component de l'estat espanyol,
i per tant, diguéssim,
a més els contes estan traduïts al català,
i és una de les companyies, diguéssim,
de titelles de referència a Europa.
I a causa de l'èxit que van tenir l'última vegada que van venir,
doncs repetim,
i Contes a la vora del foc,
que a més fa molt d'hivern,
tot i que avui no fa gaire fred,
però bé,
vés a saber si aquest cap de setmana,
no sé què han dit els homes i dones del temps,
però segurament vindrà d'agost.
Això és dissabte i dimuentja,
a les 6 de la tarda,
en totes dues ocasions,
i realment,
jo que ho he vist,
us ho recomano,
i aquesta setmana, diguéssim,
a part d'això,
de les dues exposicions que comentaves,
aquest taller familiar,
aquesta titelles,
encara de moment anem al ralentí,
no tenim res més.
Home, però Déu-n'hi-do,
Déu-n'hi-do per ser la primera setmana després de festes,
i tenint en compte que tradicionalment el mes de gener,
i tot just després de Reis,
costa una mica arrencar.
Tenim doncs aquestes dues propostes,
l'espectacle familiar de la companyia Carromato,
el taller relacionat amb l'exposició en ombres,
més enllà però d'aquesta setmana,
i en uns dies com aquests,
en què, en fi,
comencem a fer previsions el 2011,
a grans trets,
què podem preveure pels propers mesos, Carles?
Podem preveure que tindrem,
deixem-ho així amb línies generals,
ja us ho presentarem més abastament,
però bé, com que surt a l'agenda,
doncs tampoc és una qüestió tan secreta com és això,
però tindrem una gran exposició sobre Sagnier,
un arquitecte que va passar del modernisme,
l'ocentisme,
és a dir, època, principi del segle XX,
que és autor d'algunes de les seus de la caixa
a diferents llocs,
un dels quals és la ciutat de Tarragona,
l'altre és la ciutat de Reus,
de Barcelona també,
que és l'edifici de la Via Laietana,
i aleshores aquesta exposició la tenim al mes d'abril,
l'hauria de mirar al dia exacte,
però com que us he dit,
que ja us ho explicaríem en el seu moment,
i així més a curt termini,
tenint en compte això,
que genera és un mes molt familiar,
tenim dos concerts familiars d'un grup africà,
un espectacle que es diu Teranga,
també hi ha, com us deia,
són concerts familiars,
el dimonja 23 i el dimonja 30.
El grup es diu,
deixa'm-ho llegir,
perquè és Jilang Diang,
Jilang Diang,
exactament, Jilang Diang.
Aleshores, bueno, també,
si et sembla,
els podem entrevistar en el seu moment,
i avisar,
perquè hi ha hagut un canvi de programació,
començo a dir-ho,
però aquella setmana, evidentment,
ho esmentarem més,
que estava previst un documental més debat,
que sabeu que és un format que ens interessa molt,
i que sempre,
que sempre,
és dels més distintius,
una mica el Cinefòrum,
però també és d'un format,
que a més els últims anys funciona tan bé,
com és el documental,
doncs l'havíem de tenir el dijous 27,
amb el seu director,
Isaki Lacuesta,
però resulta que Isaki aquell dia no pot venir,
perquè està produint una pel·lícula,
i aquell dia li han posat deures de la pel·lícula,
i el tindrem el dimarts dia 1 de febrer,
és a dir,
la setmana sobre.
I el dia 31 de gener,
per limitar-nos només aquest mes,
comença el cicle de pensament clàssic
amb Aristòtil.
A veure,
no és que vingui Aristòtil amb Barcelona,
també diguem-ho clar,
que no s'espenti ningú,
que encara,
encara, diguéssim,
màgia d'aquesta no en sabem fer,
però sí que tenim el professor Tomàs Calvo,
que ens parlarà de saber viure en Aristòtil,
qui en coneix la norma,
és a dir,
més aquest cicle,
en una ciutat com Tarragona,
sempre ha estat important,
doncs amb aquest cicle tancarem el mes de gener.
Un mes,
que per moltes raons,
doncs és un mes molt especial,
comença l'any,
és el bicentenari de la guerra del francès,
que nosaltres també intervenim el mes de febrer
amb un cicle de conferències
sobre la part més internacional d'aquest conflicte,
que sabeu que va ser el 2011 a Tarragona,
amb altres ciutats,
diguéssim,
la guerra del francès afecta altres anys,
però aquí el setge i destrucció de la ciutat
va ser a començaments,
el mes de juny?
Sí,
el mes de juny del 1811.
El 1811.
I això també ho celebrarem
el mes de febrer,
com us deia,
amb un cicle de conferències,
i després hi haurà un parell d'activitats
més relacionades amb l'exposició de números.
Déu-n'hi-do.
I ho deixem aquí.
Sí, ho deixem aquí.
Per anar fent boca, no?
Exacte.
Si m'ho fas bé tot,
ja no caldrà que vinguin més.
Exacte.
Hi haurà cicles de conferències,
hi haurà concerts,
perquè també hi ha la temporada musical del Caixa Fòrum,
això que parlàvem de la guerra del francès,
el documental més abat,
en fi,
que hi haurà moltes coses
per anar comentant
en les properes setmanes
en aquest espai
en què sempre s'acompanya el Carles Marqués.
Carles, que vagi molt bé.
Fins dilluns que ve.
Fins dilluns que ve
i bona primera setmana laborable i normal d'aquest 2011.
Igualment a vosaltres.
Gràcies, que vagi bé.
Igualment.