Fins demà!
De fet, avui aquesta sintonia, la de la volta al món, podria ser també identificativa del país que visitem,
perquè em sembla que Lucrecia, la xica que canta, doncs és cubana.
Ens n'anem a Cuba! Ho fem de la mà de la Ruth Prollano i el Jordi Baró, dos companys periodistes.
Bon dia!
Hola!
Hola, bon dia!
Amb vosaltres tanquem la volta al món, eh?
Heu de deixar el llistó ben alt i el caramelet a la boca perquè la gent és per l'estiu que ve per continuar.
Doncs esperem fer-ho.
La veritat és que ser l'últim programa i poder-hi participar és un luxe,
i explicarem una experiència molt recent, per tant...
Recent i calenteta, eh? Que dius, ostres, amb la calor que fa aquí, us aneu de vacances a Cuba.
Sí, i hem tret una època que ja no és molt típica perquè, bàsicament, el turisme,
temporada alta allà acostuma a ser entre el desembre i l'abril, que són els mesos que aquí fa més fred,
i per tant la gent se'n va cap a Cuba, però per disponibilitat nostra no podíem fer-ho cap a altra època més que aquesta,
i sí que pateixes la calor, però hi ha moltes altres coses que compensen.
I va bastant juliol, o sigui que teniu molt fresquet, no?
Sí, 15 dies al juliol.
15 dies, eh?
El 5 al 13 de juliol.
Diríeu, doncs, d'allò, si aneu a l'estiu, no és l'habitual, i per tant prebleu-ho és per calor.
15 dies està bé o és poc?
Vaja, segons quines són les teves opcions, pressupost i altres elements.
Nosaltres, per exemple, vam trobar moltes viatgers i viatgeres allà que s'hi estaven tot un mes.
Si vols fer un torn per l'illa, hem de tenir en compte que l'extensió és força àmplia, són mil quilòmetres,
de punta a punta més o menys, o 1.075, i llavors, clar, les distàncies es fan encara més llargues
perquè el mitjà de transport és, o el transport d'allà, que és el Via Azul, un autobús que va molt lentament per l'illa
amb carreteres amb onts que et fa anar, doncs, molt tranquil·lament, o, si no, doncs, amb vehicle llogat,
però, clar, les prestacions de les carreteres i les condicions del vehicle no són excessivament bones,
per tant, t'has de plantejar molts dies per fer un viatge, un recorregut pertot a tota l'illa.
Vau llogar vehicle, vosaltres, allà, doncs?
Sí, aquesta és l'opció que vam triar per poder tenir més disponibilitat i anar al nostre rotllo,
allò, i fer un viatge més còmodament.
Vau organitzar el viatge des d'aquí?
Sí.
Tota la ruta a seguir?
Vam organitzar el viatge pel nostre compte, vam utilitzar internet, bàsicament, per planificar-lo,
una guia a l'Only Planet i poca cosa més.
Vam organitzar una part des d'aquí, l'altra la vam improvisar allà a Cuba,
i va ser relativament senzill, és un país que està mínimament obert a les noves tecnologies
i que viu molt del turisme, per tant, no hi ha grans dificultats per viatjar-hi ni per organitzar-ho des d'aquí.
Nosaltres teníem prevista una ruta, però clar, quan vas allà et creus més la paraula, no?,
de la gent que viu allà i, de fet, havíem planificat una ruta que incluïa nord i sud
i després van fer molt més nord que sud perquè ells mateixos recomanen aquest recorregut
perquè diuen que el caràcter de la gent del nord sempre és més obert i més positiu
i els paisatges més interessants i llavors els van fer bastant de cas.
A on us va dur el vol? A La Habana?
Justament a La Habana.
De Barcelona?
De Barcelona, París, París-La Habana, perquè buscàvem el viatge més econòmic, com habitualment fa tothom,
i aquesta era l'opció més econòmica, però clar, es produeixen viatges bastant surrealistes
perquè vam conèixer gent, per exemple, francesa, que havia fet París-Moscú i Moscú-La Habana,
és a dir, que també per motius econòmics, no?, però a nosaltres en sortia aquest relativament bé de preu,
en canvi la gent d'allà, Air France, que era la companyia que nosaltres vam volar,
doncs no teníem la possibilitat i anàvem via Moscú, que clar, eren unes quantes hores més,
i després tombant cap a La Habana.
Perquè amb la vostra ruta, passant per París, quantes hores vau estar?
D'aquí a París un parell d'hores i de París allà, 10 hores.
La tornada és més curta perquè això dels vents que van a favor i aquestes coses...
Sí, jo t'ho vaig a trepar i això, i fa por, perquè vols no saber-ho.
Sí, més val no saber-ho, perquè quan t'ensenyen el mapa allà a l'avió i veus que te'n vas cap a Islàndia
i tornes a baixar i tal, i dius, bueno, ara estem aquí enmig de l'oceà, quina gràcia, no?,
però bé, el viatge va anar bé. De fet, va anar millor el viatge creuant l'oceà
que no d'aquí a París, per tant, està una mica remogut el tema.
Doncs arribeu a La Habana, i què? Quina sensació vau tenir, només d'arribar?
Suposo que el xoc de la llum i del color devia ser important, no? O no?
Sí, és una ciutat força impactant.
La veritat és que anàvem bastant preparats, pensàvem que potser ens impactaria més
i finalment ens vam adaptar molt ràpid.
A veure, ja ens esperàvem la pobresa, la decadència dels edificis,
però en general ens va agradar bastant la manera com tenen de viure,
vam connectar molt bé amb el caràcter de la gent
i no ens va resultar gens traumàtica l'arribada, en aquest sentit.
No, també perquè l'arribada depèn molt de l'acollida que et fan allà, no?,
o de la gent que et trobes en primera instància.
I clar, a l'aeroport vam trobar el taxista que ens va portar cap allà a La Habana,
que era l'Ibrahimi, era un noi molt obert i molt maco, no?,
que et va introduint i t'explicava, no?, les experiències, allò que visualment
ja anaves veient de camí cap a Centro-Havana, que és on vam estar allotjats.
I clar, i justament en aquesta decadència que deia el Jordi està l'encant, no?,
de la ciutat perquè la gent li posa aquesta nota de color també que hi falta
a banda de la que hi pugui haver en els edificis que s'estan recuperant
i que és un país que s'està intentant, bueno, sobretot al centre de La Habana,
posar maco, no?
I jo penso que l'acollida de la gent d'allà fa molt que, bueno,
això que se't desperti un món de colors, més enllà dels físics i visuals, no?,
sinó sensorials i que l'acollida sigui bona perquè en tenim les experiències.
Sembla que són acollidors en el sentit d'això que dèieu, no?
Jo no és la primera vegada que sento el taxista que ens va portar,
vull dir, s'impliquen amb el turisme, et fan sentir com a casa.
Exacte, sí, en el taxi ja ens vam sentir com a casa,
de fet a l'Ibraïm després el trobàvem de ruta per tots els llocs on anàvem,
que ell amb el seu vehicle, perquè allà hi ha aquesta doble economia,
que si de cas després ja ho explicarem,
que s'ha de dedicar no només a la feina allò professional i regulada
que té pel govern, sinó amb una altra per poder sobreviure, no?
I realment, clar, ja t'introdueixen, et diuen,
que veniu aquí a destressar-vos, aquí coneixem la paraula
però no el seu significat perquè no ho patim nosaltres
i llavors ells et fan dir, a més et posen a la teva disposició
per tot allò que necessitis.
I una altra cosa que va fer molt, crec, és allà on ens vam allotjar,
perquè nosaltres vam triar per allotjar-nos a cases cubanes
i viure el que viu la gent allà.
És un mode de viatge que cada cop s'estila més,
ells lloguen habitacions, és a dir, cada família pot tenir
un parell d'habitacions disponibles per llogar
i llavors, clar, veus molt quina és el seu modus vivendi
i t'introdueixes 100% en la forma de vida d'una família cubana.
És curiós, això. Per tant, no vau passar d'hotels,
us en vau anar en cases particulars.
Com funciona a través d'internet, també?
Sí.
Sí, bàsicament a través d'internet.
Hi ha moltíssimes cases per llogar
i bàsicament és fiar-te de les recomanacions
d'algú altre que hi hagi anat
o de les que puguis trobar a internet.
I això està regulat?
Sí, sí.
O entres a la pàgina de turisme de Cuba, per dir alguna cosa?
No, a veure, allà funciona molt bé això d'espavilar-se, no?
I, bueno, el que ha tingut més parícia d'estar a internet
o d'intentar sortir a les guies,
doncs és el que s'emporta una mica als turistes.
Però, en general, és molt segur i és molt autèntic
i et permet conviure amb gent d'allà
perquè només lloguen dues habitacions com a màxim
i, per tant, el que fas és viure a casa seva
i després també conviure molt directament
amb ells i amb el menjar i amb la manera de viure
que els hotels no tens.
Les cases estan referenciades a les guies
i a les guies de l'Only Planet i altres
i, a banda, sempre si hi ha recomanacions,
com sempre hi ha gent que ha anat a Cuba,
doncs et recomanen aquelles cases que han estat
i jo crec que és la millor opció.
De fet, entre ells també es coneixen molt
i et diuen, doncs, què te'n vas?
Cap a Remedios o Vinyales o Trinidad?
Doncs conegu aquesta casa i valdria la pena
que en lloc d'anar en aquesta altra,
ja n'éssig en aquesta.
No et diuen, és que allà tenen un pati
que pots recollir el mango amb la mà, no?
I al matí et serveixen això.
I, clar, això fa molt, no?
Que et recomanen ells mateixos
si has estat a bús a casa de qui has anat prèviament.
Déu-n'hi-do.
Què us va agradar més de tot el que vau veure?
Ara farem una mica la ruta,
però si hagués de ser alguna cosa.
Agradeu-ho sorprendre?
Les platges, hi ha platges paradisíques
que s'escapen d'allò que tothom té preconcebut,
que és el baradero i els hotels i aquestes coses.
A la zona de Vinyales, que hi ha ojuties,
hi ha una platja que és realment el paradís,
que sí que està molt visitada,
però és regulat i, a més, l'accés és controlat
i, vaja, trasllada allà en un altre món.
I després també els Cayos del Norte,
que està relativament a prop de Varadero,
que entres al mar durant 45 quilòmetres
per un pedraplent, que diuen,
perquè ho han fet pedra a pedra,
la carretera construïda fins a unes illes
que hi ha a Maranyà,
i també que hi ha uns espais que trobes tu al sol,
la platja, la sorra i res més, no?
I sembla que estiguis en una altra part del món.
I després...
El propi país en si, no?
I l'autenticitat que té i l'aïllament, no?
Que és una experiència que no estem acostumats.
I per nosaltres va ser una molt bona experiència
de desconexió per això mateix,
perquè és un país que en si mateix està aïllat.
I que potser no té molt a veure amb nosaltres.
No té res a veure ni amb nosaltres ni amb cap altre país
del voltant perquè ha tingut un sistema polític i econòmic
que ha estat molt propi, no?
I això li ha fet...
Sí, aquesta influència encara es nota.
Entrem, si us sembla, a valorar això,
la part potser més sociològica, no?
Tot plegat i l'economia.
Quina sensació vau tenir?
Doncs que la gent allà ho passa molt malament
i cada vegada més obertament t'expliquen
que el sistema que hi ha muntat
o el règim que existeix o que és el poder
és el més adequat i no s'hi senten còmodes.
Tampoc els veus per la labor de muntar una revolució,
però sí que es mostren descontents
perquè és un sistema que ofega, no?
Que els aïlla i que els ofega,
que no els deixa viure i que tenen moltes limitacions.
El que passa que, clar, tenen una cosa
que aquí ja no tenim gaire,
que és aquest valor humà i aquesta capacitat
de sobreposar-se i aquest optimisme
que els fa vèncer tota la resta i oblidar-ho, no?
Allà diuen...
Deien, és que un cubà és feliç
amb un plat de menjar taula i un bon ron, no?
I ja en tenen prou, no?
I amb una bona conversació amb gent de fora i tal.
Però realment tenen moltes dificultats
en el seu dia a dia, no?
I això es fa molt evident i patent.
I el més interessant poder
és que ara s'atreveixen a dir
que el sistema que hi ha muntat no els agrada,
ho diuen al turista, no?
I tot i que allà ho han de dir
amb la boca petita i més discretament
perquè realment viuen amb certa pressió a sobre, no?
Sí, sí.
I realment, bueno, és un país
que no et sorprèn per la seva pobresa,
perquè ja te l'imagines,
però sí que potser et sorprèn
per l'homogènia que és la pobresa, no?
El fet que no hi hagi
tantes desigualtats com aquí
on es veu clarament qui és pobre i qui no.
del fet que allà estigui tothom equilibrat
en un nivell baix, no?
I, bueno, això jo crec que marca molt també
la cadència del ritme, no?
Aquest conformisme, no?
Amb el que tenen.
Sí, però després és el país també aquest
de la improvisació, no?
De que en qualsevol moment
pot passar qualsevol cosa, no?
I també destacar el valor artístic,
sobretot del país i cultural,
que és molt potent i molt interessant.
En qualsevol poblet petit
et pots trobar de sobte
una orquestra que està asseixant
a mig de la plaça del poble.
Això ho vam trobar a remèdios, no?
A nivell musical, no?
És molt potent.
És que surten músiques de totes les pedres.
Músiques boníssimes.
Això de la troba ha tingut allà
molt arreglament i ara hi ha molts grups
de gent jove, no?,
que ho impulsa.
Hi ha clubs molt coneguts
com el Junge a Santa Clara,
que realment allà hi ha una activitat musical.
I és allà únicament, no?
Però quan hi és,
hi ha molta intensitat,
hi ha molta força, no?
Podríem dir que la pobresa o les dificultats
no estan lligades a la falta de cultura,
sinó al revés.
És un poble molt culte,
molt estudiat i amb molta formació,
però que després no té possibilitats
de desenvolupar-se, no?
I és molt freqüent trobar, doncs,
metges o mestres o altres professions
que els han costat molts anys estudiar
treballant de qualsevol cosa
o espavilant-se, venent qualsevol cosa.
Clar, és una llàstima.
Nosaltres, per exemple,
vam trobar un noi que era periodista
i que, clar, era molt difícil per ell
sobreviure amb el que havia estudiat
i amb l'activitat que realitzava, no?
Es dedicava a fer rutes a vinyales
a les plantacions de cafè, tabac i pinya
per tenir un ingrés extra
perquè la seva vida professional
com a periodista en una ràdio,
em sembla que era de Pinar del Riu,
doncs, no li donava per poder viure, no?
Allà...
Parlava abans d'aquesta doble economia.
En què consisteix en això?
Tenen un treball regulat i oficial, diguéssim,
però que no dona prou
i llavors es busquen la vida.
Sí, bàsicament,
a veure la font d'ingressos complementaris al turisme.
Per això és un país que també té aquest tracte
tan preferent pel turista,
fins i tot a nivell de drets, no?,
que està molt protegit el turista.
Llavors, bàsicament,
el sistema oficial ha organitzat
que hi hagi unes feines
que s'han de fer pel govern,
que és qui ho controla tot,
però això dona uns ingressos mensuals
que en l'economia real no permeten viure.
Amb la qual cosa, doncs,
qualsevol cosa és bona
per tirar endavant
i funciona molt, doncs,
fer viatges en taxi
si tens un cotxe,
llogar una habitació,
si la pots llogar,
vendre el que tinguis per vendre,
l'intercanvi,
bàsicament, espavilar-se.
Sí, sí, intentar enginyar-se alguna cosa
per treure un sobresau
que et permeti viure
amb certa tranquil·litat allà,
perquè la veritat és que, clar,
aquest accés universal
que hi ha a l'educació
i aquesta possibilitat
d'estudiar gratuïtament
una carrera universitària
després no significa
que tens un sou base
bo per poder viure, no?,
i per poder tenir una activitat
ordinària, normal
i, per tant, allà
el que val molt
és això,
aquesta possibilitat
d'espavilar-se
i d'esperar
que arribin canvis
als promesos,
sobretot a nivell econòmic
i que permetin
que la iniciativa privada,
doncs, realment,
tingui sortida
cada cop més
o està en el tema
de la restauració
amb els paladares
que són llocs
que serveixen
doncs menjars
així més elaborats
i hi ha gent
que diu que
d'anar-hi
fa 10 anys
ara
doncs s'ha notat
que comença
tímidament
a despertar-se
la iniciativa privada
però molt tímidament
i sempre sota
encara l'auspici
del règim, no?
És certament difícil.
Es deixa treure, per exemple,
en escletxa.
Exacte, molt puntualment
i a determinats sectors també.
I pel que dieu
tampoc és que hagi d'explotar res.
No, no, perquè allà...
Si és per voluntat seva
jo crec que la revolució
no la faran.
Ara bé,
si els hi donen
una mica canviat
penso que també estan...
tenen moltes ganes de canvi.
I d'obrir-se
perquè suposo que
el fet que el turisme
hagi arribat
no només a l'Havana
sinó a molts altres pobles,
no?
És a dir,
a tot arreu
la gent veu
que hi ha una altra moda de vida
i que tampoc és tan salvatge
com el pinten allà
tot i que el capitalisme
té la seva part de salvatge, no?
Llavors, clar, hi ha ganes.
El comunisme
que ells ara
porten tan poques...
No és un sistema
que...
No és pur ni és...
No, no, és evident.
És evident, és evident.
Hi ha matís
i molt importants.
Escolta, quina ruta vau fer
o quina ruta recomanaríeu?
Com ens ho muntem?
Així, a veure,
arribem a l'Havana
després de 12 hores de vol.
Sí, a veure, nosaltres...
Una mica bloquejats, però...
Exacte.
Nosaltres ja vam optar
en 15 dies
de concentrar-nos
en una part de l'illa
que és la...
vam fer la part oest
de l'illa,
la meitat nord
i a partir d'aquí
vam muntar una ruta
que va començar a l'Havana
que ens va portar
fins a la zona de Vinyales
que és la part més oest.
És la part més rural,
podríem dir,
on hi ha més plantacions
de tabac,
de cafè,
de pinya
i...
no?
És una zona molt natural
d'allà.
Després d'allà
també visites
poblets propers
com són Soroa
i les terrasses.
Soroa és un poble
també amb una natura
i vegetació molt important.
hi ha l'orquidiari
més important
de tot el país.
L'orquídie és la flor
natural d'allà
i en tenen d'autòctones
i de tots els països.
I després vam tirar...
vam fer un canvi de ruta
en lloc d'anar cap al sud
i anar a Bahia Cochinos
i tot això.
Vam pujar cap a Remedios,
vam anar a Santa Clara,
ciutat del Txer.
I després vam tirar cap
als Cayos del Norte,
que també era una zona així
bastant desconeguda
i bastant tranquil·la
i després vam continuar
cap a Trinidad,
que és Patrimoni de la Humanitat
i vam acabar
la ruta cap a Cienfuegos.
Ens va quedar tota la part
de Santiago de Cuba,
per si mai...
I tornem.
La veritat és que
les distàncies allà són llargues
i si haguéssim planejat
el viatge d'una altra manera
pot haguéssim sortit
amb avió després
des de Santiago de Cuba
i haguéssim cobert
la part sud.
Però la veritat és
que arribar fins allà
es feia 13 dies
una mica complicat
perquè havíem d'anar
massa de pressa.
També ens hagués...
Ha agradat veure Baracoa,
que diuen que és
l'essència cubana
allò 100%,
a més l'origen
de tot el descobriment
també de l'illa
i per tant
queda pendent
per un altre moment.
Però la veritat és que
van fer un recorregut.
És el més típic
que es fa allà,
també més o menys
són les ciutats
que tothom que et trobaves
durant el viatge
les tenia programades
allò dos dies abans
o després
o fent algun canvi
però bàsicament
és el circuit allò natural.
I són ciutats
o pobles?
Què diríeu?
Segons.
Depèn,
la majoria són pobles.
Bueno,
Santa Clara és gran
i és una ciutat
amb certa
allò...
Cienfuegos també
és una antiga colònia francesa
i bueno,
té també
una encana especial,
no té una veia
al davant
molt espectacular
que t'aïlla puntualment
del mar
però el tens allà a tocar
i Santa Clara
també és una ciutat
amb molta vitalitat.
Vinyales
és un poblet
més petit,
no?
Que és,
llavors,
travesses el carrer
i ja ho tens tot cobert,
Remedios també
i totes les vides
doncs es concentren
en això,
al voltant d'una plaça,
no?
O d'un carrer
i allà
es viu tot,
no?
Perquè allà
les hores passen
molt lentament,
no hi ha tantes activitats
i possibilitats
com aquí,
per tant,
la vida al carrer
és el que allà triomfa,
no?
Té més èxit.
Carreteres
eren bones
a fa de bon conduir
o què?
Fa de...
Hi ha una autopista
que creu a tota l'illa.
A veure,
no és problemàtic
conduir
ni moure't per l'illa
és relativament fàcil.
Nosaltres anàvem
una mica
molt advertits
de la falta de senyals
perquè realment
no hi ha
gairebé indicacions
com a molt cartells
revolucionaris,
no?
que són els que inunden
les carreteres
però indicacions
no n'hi ha gaires.
Però després
funciona molt...
Hi ha cartells revolucionaris.
O sigui,
la propaganda
continua molt present.
Sí, la propaganda
és molt present.
Molt present.
No s'ha relaxat gent.
No,
i a banda jo crec
que el repinten
perquè estan impecables.
És una cosa,
és un mural...
Tant de cadens
per als cartells
per a la vida.
Clar,
perquè l'Aban
és molt interessant
per això,
per aquest viatge
que fas enrere,
no?
A més,
nosaltres hi vam anar
just abans del 26 de juliol
que és el dia que se celebra,
el dia de la Revolució
amb la qual cosa
suposo que
l'ambient
ja s'escalfava
a tots els pobres.
A nivell estètic
és molt present.
I bé,
molt bé,
moure's
és una experiència
també,
vull dir,
és relativament fàcil,
vam llogar un cotxe
que no
es pot equiparar
les condicions
dels cotxes d'aquí
perquè
li fallaven moltes coses
però que ens va portar molt bé.
Però no va ser
una limousina
d'aquelles blanques,
que us donem
a tenir en ment
quan pensem en Cuba.
Això no,
realment.
Era un cotxe xinès
d'una marca
una mica estranya
que ja ens va fer sospitar
només d'agafar-lo
i després van comprovar
que efectivament
tot era estrany
dins del cotxe.
Era un cotxe comunista.
Exacte,
però realment
els jo encantant bé
poder passejar
o intentar evitar
els clots
que et trobes
a l'autopista
o els animals
que la creuen
o la gent
que hi està asseguda
xerrant.
Li diem autopista
per dir-li alguna cosa.
Escolteu el nivell de vida?
els preus,
vol dir?
A veure,
no és un país barat
pel turista.
Tampoc es pot equiparar
ni molt menys
els preus d'aquí,
però funciona
en una doble moneda.
hi ha una moneda nacional
pels cubans
que és una moneda
que sí
que es podria equiparar
potser al seu nivell
de rendes
que té un valor
molt baix,
però després
hi ha una moneda
que és com
un equivalent
al dòlar
que és la que
està pensada
perquè els turistes
utilitzin
i no és
no és
no és barat.
La benzina,
per exemple,
s'equipara
als preus
de la benzina d'aquí.
Nosaltres,
per exemple,
com a curiositat
ens va costar
més car
el lloguer
del vehicle,
del cotxe
que vam utilitzar
allà a l'illa
per desplaçar-nos
que no pas
als bitllets d'avió.
Per tant,
sí, sí,
és car.
Són molts dies
i la veritat
és que
els preus
són elevats.
Ara després
també
menjar
és molt més barat
i dormir
és molt més barat
i comprar
moltíssimes coses
és infinitament
més barat també.
Exacte.
és el
peso cubano,
però
els dos tipus
que diem.
Exacte.
El convertible
és la moneda
per al turista,
tot i que ells
també...
I amb dòlars
funcionen?
També,
sí,
el canvi
és amb dòlars.
No en circulen
molts,
però sí que funciona.
Sí,
sí,
bueno,
sí,
suposo que
el turista
que ve
del Canadà.
A veure,
nosaltres,
sí,
el nostre viatge
és molt
buscant
l'autenticitat
i fugint
molt de les masses
de turistes
però després
als grans
resorts
o a les zones
on es concentra
més gent,
als grans hotels,
bàsicament que són
cadenes espanyoles,
allà funciona
l'euro,
funciona el dòlar,
funciona les targetes
de crèdit
que nosaltres
no vam poder
utilitzar en cap lloc.
A la perspectiva
seria molt diferent.
Això és un bon consell,
no confiar en la targeta
de crèdit,
eh?
No,
no hi ha caixers,
no hi ha bancs,
gairebé hi ha...
Hi ha les cadèques
que són els llocs de canvi,
això sí que pots canviar
prenent el diner d'aquí.
Però has de prendre
tot el que tu consideris
que pots gastar
ho has de prendre
allà a casa.
Això també és un bon consell.
Home,
jo penso que en hotels
o en grans cadenes
hi ha possibilitat
de canviar
si t'hi desplaces
per anar-ho a buscar allà,
és a dir,
que pots treure moneda
amb targeta,
turístics,
allà sí que pots
treure diners,
però...
Però és una llàstima
a la Cuba
i hi ha allà,
jo crec,
perquè clar,
allà no veus l'essència.
Ens explicàvem,
per exemple,
als caïos del nord
que hi havia xàrters
de vols canadencs
que van allà,
és platja,
hotel,
i tornen a marxar
i no trepitgen
gairebé l'illa
perquè hi ha el pedraplen
aquest de 45 quilòmetres
que els separa
i que no poden accedir.
Per tant,
és una llàstima
no perdre's
tota l'essència cubana
i els sabors.
Els canadencs, eh?
Els canadencs,
els canadencs.
Hi ha xàrters del Canadà
que a més aterren allà
perquè hi ha
molts aeroports,
jo crec que gairebé
cada regió
si no,
no li ho porti
i allà
arriben
i no surten.
Perquè, escolta,
traslladar-nos
per vola interna,
això no...
Nosaltres no ho vam fer.
No ho vam fer,
però hi ha la possibilitat.
Hi ha la possibilitat
també molt recomanable
de fer l'Avane
a Santiago de Cuba
per veure Santiago de Cuba
d'una manera bastant ràpida.
Però no vam arribar a això.
Vau preferir que retira.
anem acabant l'entrevista.
A veure,
coses puntuals.
Menjar.
Què vau menjar que us ho supos?
Menjar...
Què mengen ells?
Perquè, clar,
viure a casa d'ells també...
A veure,
és un país on hi ha
molta escassedat de productes.
Llavors,
també està molt aïllat
a nivell de les importacions,
per tant,
el que menges
és el que tenen
i llavors,
si menges el que tenen,
pots menjar molt bé.
Fruita,
molta fruita,
sí,
molta fruita,
el mango,
la guaiaba,
i tot això.
La papaya.
Això era un suc diari,
allò,
on allà més tens els productes
que et cauen de l'arbre.
L'arròs amb frijoles
i després el pollastre
i un parell o tres
de tipus de peix.
I la ropa vieja,
que és molt típica allà,
és vedella desfilada
amb tomàquet
i all i posen
i si trobes una cuinera...
Exacte,
si trobes una bona cuinera
que t'ho fa,
que nosaltres vam trobar
viñales a la casa
de Joan i Jarellis,
que eren una parella
molt curiosa
perquè a ell li van posar
Joan de Joan Manel Serrat
i es diu
Joan a mi grega.
La veritat és que
és molt curiosa,
allà arriba tot, no?
La seva mare,
que és justament
la dona que feia els dinars
o els sopars,
bàsicament,
perquè sopàvem a les cases
i el dinar el feien fora així ràpid,
doncs diu
que el que el va sentir cantar
un dia va dir
jo si tinc un fill
li diré Joan Manel Serrat
i es diu Joan
i el net també s'ho diu,
vull dir que
aquesta vinculació amb Catalunya
també ens fa molta gràcia,
perquè allà sempre es troba...
Què us vau emportar
de record?
Potser algun CD?
Algun CD de música?
No ho dic gairebé res,
vam comprar uns puros
en uns agricultors
que conreien el tabac
i vam comprar alguna cosa més,
però vaja...
Clar,
hi ha tot de cullerets
i coses aquestes
que són molt econòmiques,
allò que per un peso,
no?
en tens un parell gairebé
però no vam portar
gaire records,
tampoc som gaire postals
i històries d'aquestes
però no ens en duem,
en duem l'experiència
que ja és molt important.
El que sí que vam comprar
és molts llibres,
això sí que és veritat.
Molts llibres de vell
que és molt habitual allà
i la veritat és que no vam prendre
tampoc llibres
i després allà ens vam trobar
que teníem molt de temps
i zero ordinador
i zero televisió
i amb la qual cosa
vam llegir bastant
i vam comprar bastants llibres.
El sentit del temps canvia, no?
Molt, radicalment.
Perquè arribes i va tot el ralentí, suposo.
I és això que dieu,
dius, què faig?
Hem de comptar
que ni targeta de crèdit
ni internet.
No, no, no.
Res, vam intentar-ho un dia
i era gairebé un odisse
de connectar-se
perquè a més t'has de registrar
amb el teu dení
et dona una targeta personal
Etexa, que és la companyia d'allà
et controla els accessos
en quines pàgines
realment ells també ho tenen difícil
els comans no poden tenir
accés lliure a internet
sinó que els que hi tenen accés
i aquests amb qui hem connectat
per anar a les cases
paguen el servei a un estranger
tenen un estranger amic
que compra la línia
i ells els hi paguen
i ho tenen limitat
a 30 hores diàries
perdó, mensuals
amb la qual cosa
et pots connectar
a una mitjana d'una hora diària
per si vols tenir
una regularitat connectada a internet
llavors quan marxes
quan marxes et diuen
si ens envies una foto
que tingui molt baixa resolució
perquè no estem tota l'hora
baixant-la
i la veritat és que xulo
ara podem tenir contacte
amb gent d'allà
perquè
alguns estan introduïts
sobretot
gent d'edat
fins i tot al Facebook
i tal
perquè ells
ho estan com a descobrint
ara
i per ells és tot un món
és una finestra del món
que no tenen
ni amb la televisió
ni amb els mitjans
i és molt interessant
veure com viuen ells
aquesta obertura
al món
que la tenen
amb el turista
que s'allotja a casa seva
però que és molt més interessant
també a través de la xarxa
doncs Ruth Jordi
ens ha donat
molt bons consells
per anar
que vagi molta gent a Cuba
i que s'imprengui
de la seva experiència
i de la seva
és una bona manera
d'ajudar el país
també
a més és molt xulo
perquè jo crec
que ells agafen
experiència vostra
ho veuen a través
dels vostres ulls
el que passa per aquí
i vosaltres també
us impregneu
d'aquesta tranquil·litat
i pau
que convé
clar que sí
Ruth Rojano
Jordi Baró
moltíssimes gràcies
a tu Núria
que és la propera
molt bé