Is there a place for me? Somewhere to stay? Sometimes it seems to be so far away.
Després d'aquesta setmana festiva de ponts que vaja a Caixa Fàrum Tarragona,
no s'han fet tantes activitats com és habitual, que ja ens tenen acostumats
a que pràcticament cada dia hi ha una cosa o altra.
Com sempre, a les 7 de la tarda, ja sempre ho diem, a l'horari Caixa Fàrum.
Aquesta setmana es reprenen amb les activitats i una de molt interessant.
Serà demà, dimarts, dia 13 de desembre, amb l'antropòleg Manuel Delgado,
que ara el saludem, abans però saludem el Carles Marquès, director de Caixa Fàrum.
Bon dia, Carles. Un acte interessant, aquesta setmana.
Jo penso que sí, vull dir, va en paral·lel a un projecte de l'Institut Català d'Antropologia
que hi ha al vestíbul d'aquest fòrum, que es diu Projecte LIMEN,
que ens en parlava més el Manuel, o si vols ja anem improvisant o anem preparant aquest debat,
i el diàleg, el debat, entre el Manuel i jo, és un contendent, diguéssim, de pes,
espero estar una mica a l'alçada, es diu, a Tarragona també en tenim d'aquestes coses,
perquè s'afreix una mica els papers dels centres d'art en relació al seu entorn,
i voldria explicar una mica, si m'ho permeteu, de què ve aquest títol.
Aquest títol està pres, avui l'he enviat un correu a l'autora per comunicar-li,
de la novel·la de Marta Rojals, Primavera, Estiu, Tardor, etc.,
que ha estat un dels bums, diguéssim, literaris d'aquesta temporada,
i que parla en concret d'aquest fòrum Tarragona.
I que consti que jo no la coneixia de res, aquesta autora que és de La Palma d'Ebre,
ha sigut absolutament accidental, i parla d'un encàrrec que li fan a un muntador d'exposició,
a un decorador, que li encarreguen una exposició per a Caixa Fòrum,
i una de les dues protagonistes li diu a l'altra, a Caixa Fòrum de Montjuïc,
i diu, no, a Caixa Fòrum Tarragona, perquè a Tarragona també en tenim d'aquestes coses.
I m'interessa molt per la polissèmia, m'interessa molt perquè es pot prendre des de molts punts de vista,
i m'interessa molt, ja per plantejar una cosa en el debat, per començar,
és si aquest debat, diguéssim, a Tarragona, que encara tenim tantes mancances en aquest aspecte d'exposicions,
d'art, d'art contemporani, té sentit aquest debat, que espero que sí,
però clar, la qüestió és, una cosa és preguntar-s'ho a Barcelona,
on ja han aprovat moltes d'aquestes signatures, nosaltres encara estem a les Beceroles,
què hem de fer? A veure, què en diu el Manuel Delgado?
Manuel, bon dia. Hola, bon dia.
Ell és professor d'antropologia urbana a la Universitat de Barcelona,
que participaran en aquest debat demà amb el Carles.
Podem partir d'aquesta base de dir allò de reivindicar,
que a Tarragona també en tenim d'aquestes coses, és un bon punt de partida, Manuel?
Home, jo trobo que sí, faltaria més, i cal esperar que més en tingueu.
La cosa de la que volem parlar, perquè tampoc és una discussió,
més que res, és una pregunta oberta sobre el paper que juguen,
bàsicament, aquest tipus d'instal·lacions.
No sé si, realment, Tarragona seria un exemple, en aquest sentit,
que no trobem massa positiu d'aquesta mena de macroinstal·lacions,
que a vegades són una miqueta aclaparadores i tenen alguna cosa així com d'arrogant.
I és greu, perquè l'altre dia, justament, discutíem,
a partir d'aquesta mateixa premissa amb els amics del MACBA,
que serien justament l'exemple d'aquesta cosa una miqueta desmesurada,
que a vegades sembla que hagin de tenir les ciutats per obligació.
I, bueno, no sé si, realment, seria el cas, algun dia, de Tarragona,
que tingués una mena de monstre, perquè crec que ho són, bàsicament,
d'aquestes dimensions.
Per ara, que jo sàpiga, almenys no hi ha res que pugui comparar-se.
I espero que encara l'oferta sigui d'aquest tipus, diguem-ne, gairebé homopàtica,
concreta, amb molt més, diguem-ne, de dimensions humanes.
Però sí, sí, el tema és aquest.
O sigui, que t'impliquen aquest tipus de centres.
No tots, grans, a vegades, de petits, tal,
però amb una miqueta la idea que això que la cultura i l'art hagi d'estar sempre amb centres,
saps?
Centres que implica centralitzada, no?
I no sé fins a quin punt, a vegades, això implica una miqueta, diguem-ne, de menyspreu
respecte a formes més arran de terra, més a carrer de producció cultural
que, segons com es miri, no estan tan ateses, no tenen tanta protecció.
No sé, però és un debat obert.
No és que em disseny cap sentència, ni cap judici.
És una pregunta, diguem-ne, d'aquesta forma.
A partir d'una pregunta, no, intentar desenvolupar-ho tot, eh?
Que sàpigues, Manuel, que jo he convidat, diguéssim,
tant a la directora del Museu d'Art Modern de Tarragona,
com a la directora del futur Centre d'Art Contemporani de Tarragona,
perquè em sembla, diguéssim, que és molt pertinent també,
que si es volen, evidentment, eh?
Vull dir, això, com dius tu, és un debat obert,
que puguin participar i puguin dir la seva
i puguin posicionar-se en aquest camp.
Que jo crec que, a més, és molt interessant,
també ho recomano, allò de veure la peça
que Andrea Coratxan ha fet pel nostre vestíbul,
diguéssim, que situa una mica el que diu el Manuel
del Centre d'Art com a institució total, no?
Com a, d'alguna manera, hereu o...
Bé, en certs llocs, eh?
Ja t'ho dic, aquí potser no seria estrictament així,
però bé, també ho podríem...
En parlarem demà com a hereu
dels altres institucions totals, hospitals, presons, etcètera, no?
L'art tancat, no?
En el vostre cas és difícil, entre cometes,
retreure-vos a aquest tipus d'associacions
que són tan habituals, no?
A Caixa Fora, en Barcelona,
sí que havia xuput una fàbrica i després una caserna,
però, clar, aquesta mena de meravella
que teniu del Pujol i Sevil,
crec que és justament el contrari,
diguem una miqueta el model antic
d'aquesta mena de solemnitat
que estava associada, en aquest cas, a l'arquitectura civil.
D'altres, directament, doncs,
al referent que li prestaven
les catedrals o als palaus, no?
Però ara no, o sigui, ara, realment,
sembla que s'imposa...
M'agradaria saber, diguem-ne,
si a Tarragona hi ha un equivalent, segur que sí.
I aquesta mena de cosa, diguem-ne,
de reconvertir el que havien sigut instal·lacions,
moltes vegades,
no llens ni mica,
no sé,
admirables, no?
Les fàbriques, les casernes...
Home, tenim l'exemple de la Tabacabera, a Tarragona.
Ah, correcte, és el que t'anava a dir,
és a dir...
Justament, és veritat que, a més a més,
no sé com està el projecte
i serà una bona oportunitat
de posar-te que em poseu al corrent,
però realment, clar,
la Tabacabera, justament, té tota la raó,
és un exemple d'aquest tipus de reconversions
que, discute, em vols dir
que encara no són una miqueta una fàbrica,
no sé, però són preguntes obertes
que tenen a veure, en qualsevol cas,
amb una qüestió,
que és la que nosaltres volem plantejar,
que és la idea que hem de dir
que la cultura i l'arregi de produir-se,
desplegar-se,
fer-se compartida en llocs
que moltes vegades són com tancats
i que impliquen una mena de segrestament,
si em permeteu.
Com podeu veure,
la nostra postura no deixa de ser crítica,
però, clar, certament,
jo no tinc dubte
que en Carles, doncs, demà,
que farà serà defensant
que el cap de vall,
el centre que dirigeix,
és un espai públic o gairebé...
Correcte, no és públic,
públic, totalment públic, gratuït i obert.
No sé si això serà suficient.
Realment, la pregunta és oberta
i la qüestió es porta sempre a una altra pregunta,
que és què fer realment
perquè aquesta mena de predisposició
pugui ser realment profitosa
i resultar socialment útil,
perquè, clar, a vegades veus que la diferència
entre art i cultura d'una banda
i vida quotidiana és tan gran
que a vegades penses que ja no és recuperable.
D'una banda, l'art, la cultura,
i d'altra banda, doncs, no sé,
la nostra existència esquina de vida...
Bueno, es queda entre cometes, no?
De ciutadans normals, no sé.
No penses que això de vegades és molt paradoxal
perquè passa, eh?
Vull dir, potser no és el cas nostre,
o sí, en alguna mesura,
que quan obrim les portes a aquest art del carrer,
que, a més, crec que és una cosa que ens interessa
i que segurament és el que li ensufla molta vida,
clar, un cop traspassa aquest aliment,
mentre es passa, entra en aquest centre tancat,
no aconseguim que sigui un art, aleshores,
tancat com el d'altres, o què?
És que no és l'art del carrer,
és el carrer com a art.
El carrer com a art.
I aquesta, la cosa, entén?
O sigui, mai, no sé,
i d'altra banda,
aquesta mena d'enduriment
d'institucionalització,
de la creació humana,
que sembla que hagi de quedar produïda allà,
i que la resta...
Jo crec que hem de...
Mira, ja podem avançar un petit pacte.
que aquest vestíbul sigui el més hàbit possible,
el més obert possible,
i que hi hagi comunicació,
i que, d'una banda,
la gent pugui compartir
el que són formes de bellesa,
de creació d'intel·ligència,
i, d'altra banda,
que aquesta porta sigui també oberta,
en el sentit contrari,
no reconèixer que el que fem cada dia al carrer,
no sé,
que la gent és capaç de crear cultura,
inclús en seu voler, no?
Correcte.
Soltem, podríem explicar o podries explicar tu
quina peça heu pensat
pel vestíbul de Caixafor,
en Tarragona?
Home, en aquest cas,
l'idea bàsicament sempre és la mateixa,
és bàsicament la d'una imatge,
una fotografia del vestíbul,
amb la que s'ha insert
un element que, en principi,
no hauria de ser
i que remet a una altra esfera,
i que en aquest cas seria corresponent
a una d'aquestes institucions totals.
I el que estic intentant
fer memòria ara
és quin és l'altre lloc
que, clar, perquè, de fet...
Si vols, t'ho dic, si vols, t'ho dic.
No, no, o sigui,
primer lloc,
jo crec que és una magnífica oportunitat
que em dóna aquest petita, diguem-ne,
aquesta mena de torpesa meva
de reconèixer el mèrit fonamental
que ha tingut el treball d'Andrea Coratxan,
que és acabant l'instal·lació de Tarragona.
La mecànica és aquesta,
però, regument, reconec que no sé,
diguem-ne,
quina és la presència estranya
que hi ha amb la fotografia del costat de Tarragona.
O sigui, que m'agrada fer-ho demà.
Un tanatori,
una sala de petlla.
Home, es nota que...
Això sí que en teniu ganes,
d'aquest damunt, eh?
Sí, sí, no, no.
A part, ara que ens sent
tota la ciutat de Tarragona,
almenys part,
hem de dir que el Manuel i el Góngel
ens coneixem de fa anys
perquè hem estat tots dos
del jurat del Premi de Cultura Popular,
Joan Amades, d'aquí de la ciutat de Tarragona.
Per tant, debats una mica com aquests
ja els havíem tingut.
El que passa és que al final
ens posàvem tan d'acord
tan ràpidament
que amb molt de debat
tampoc es que hi hagués,
però, bueno,
tenia la seva cosa.
Una cosa important,
que és la primera,
que diré,
clar, que sembla que
des del nostre punt de vista
anem a donar lliçons així,
diguem-ne,
com morals,
clar, però la problemàtica,
vols dir que no és el mateix
que tenim a la universitat.
I nosaltres que estem
a aquest campus
que ens han fet allà al Raval
davant del Magba,
que gairebé sembla el Catrat.
I això,
bueno, això és tanatorista,
és que a més a més,
jo visc que davant
de l'auditori de Barcelona
que si algú l'ha vist alguna vegada
sembla realment un taüt.
O sigui,
que, bueno,
però atenció,
tampoc volem pretendre
ser originals.
L'idea que en el fons
els museus
són una miqueta
mausoleus
tampoc és nova.
O sigui,
això també volem subratllar,
que el tipus de crítica,
comentari
que plantejem
en el fons
és antiga
i té a veure
amb la impugnació
que les venguardes
van fer
d'aquesta mena d'usurpació
que s'havia fet
des de les institucions
de la cultura i de l'art.
O sigui,
que tampoc volem ser originals.
Però refrescant una miqueta
aquesta discussió,
jo crec que tampoc
ha estat a més.
A més,
tampoc tenim altra cosa
més important que fer.
No,
jo crec que sí,
jo crec que és important
que a la vida fem
bàsicament el que fem
perquè tenim altra cosa
més important que fer.
I en aquest cas,
doncs a més,
per mi serà
ser demà
amb en Carles
el Caixa Fòrum Tarragona.
Home,
serà interessant
i a més a més
en aquest format
de debat,
Carles,
que ja n'heu fet
algunes experiències
últimament
al Caixa Fòrum.
Exacte,
exacte.
Sí,
el format aquest
sobretot hem fet
amb entrevistes,
amb debats.
Exactament,
debat entre
un periodista,
que en aquest cas
sempre explico
que jo de formació
en soc,
i diguéssim allò,
l'expert,
no sé si t'agradarà gaire
aquest qualificatiu,
Manuel,
però almenys
la persona,
diguéssim que té
una tesi
a explicar,
i aleshores,
bueno,
la feina,
en aquest cas
la meva feina
serà doble
de periodista,
però l'altra
una mica,
com deia ell,
defensar,
però defensar també
d'una manera crítica
el nostre paper
en funció
de l'entorn urbà
que creíem,
que evidentment
hi fem unes aportacions
i que segurament
són millorables
com tot,
i això també estarà bé
sentir-ho
i parlar-ne.
Doncs serà demà
a les 7 de la tarda
el Caixa Fòrum Tarragona
amb aquest títol,
Caixa Fòrum Tarragona,
a Tarragona
també en tenim
d'aquestes coses.
Manuel,
moltes gràcies
per haver-nos atès
i que vagi molt bé
demà
el debat a Tarragona.
Gràcies a vosaltres.
Adéu, bon dia.
Fins demà,
fins demà, Carles.
Adéu.
Adéu, fins demà.
Demà a les 7, eh?
Carles,
amb aquest format de debat,
t'estrenes en aquest format o no?
En aquest sí.
En aquest sí.
En aquest sí.
Una mica,
quan m'ho vam plantejar,
vam dir,
escolta,
et faria gràcia fer-ho tot,
clar,
perquè la idea,
ja heu sentit,
és els altres llocs
on s'ha fet,
s'ha fet el MACBA,
s'ha fet
un centre de Vic,
també es fa el Caixa Fórum Barcelona
i, aleshores,
clar,
el que té sentit
és, diguéssim,
que l'altra part
sigui
la direcció
del centre.
Aleshores,
em fa molta gràcia
perquè segurament,
diguéssim,
home,
això,
vull dir,
jo també,
evidentment,
som persones crítiques
i també posaré en qüestió
la tesi aquesta
perquè moltes vegades
segurament aquests edificis
singulars
per molt que representessin
una institució concreta
si se'n derroquen
i per més
que no,
si no se'n derroquen,
no?
Per tant,
passa que,
clar,
com deia...
Un debat interessant.
Sí, sí, sí,
pot ser distret.
Alguna cosa més
aquesta setmana, Carles?
Aquesta setmana no,
aquesta setmana és tranquil·la,
ja és allò post on...
Exacte.
Parlem de drogues.
Parlem de drogues,
s'inaugura el dia 20,
és a dir,
per tant,
el públic la podrà veure
a partir del dia 21,
l'inaugurem dimarts,
per tant,
si tu et sembla oportú
i tot i que no n'havíem
parlat abans,
la setmana vinent
passaria en aquest espai
el dimarts.
Sí, sí,
ho teníem ja
bastant colla avall,
eh,
doncs bé.
Doncs ja ho sabeu,
la setmana vinent
el queixa fòrum serà dimarts
precisament per parlar
d'aquesta exposició,
parlem de drogues
que s'inaugurarà
el dia 20,
es farà la presentació
el dia 20
i al mateix dia
doncs en parlarem
aquí a Tarragona Ràdio.
Carles,
bona setmana,
que vagi molt bé
el debat,
fins al proper dimarts.
Fins dimarts.