Sintoria de Tertúlia en aquest matí de divendres primaveral.
Temps per comentar durant la propera mitja hora llarga
algunes de les notícies més destacades del dia i de la setmana
que estem a punt de tancar.
Avui amb l'historiador i professor de la Universitat Josep Maria Sabatebós.
Josep Maria, molt bon dia.
Bon dia i bona hora.
I cronista de la ciutat i cronista de la Setmana Santa.
Ara en parlarem de la Setmana Santa.
No cobro de res, eh, de tot això.
Quan se diuen tants títols...
Ni de les tertúlies.
Bueno, ni pensar-ho això.
No cal que ho diguis, tertuliano, ja és allò de dir...
A tu no et paguen.
A mi que m'han de pagar, tu.
L'Antoni Uber és aquest que escolta.
Alguna nollet em paga amb la mirada.
L'Antoni Uber sí que deu cobrar de les tertúlies de Tarragona Ràdio.
No, no.
L'Antoni Uber és un altre dels convidats,
advocat i des de fa poques setmanes president del Consorci d'Aigües de Tarragona.
Ton, molt bon dia.
Bon dia.
I no sabem si cobra o no de les tertúlies.
és un altre advocat per reunir.
Per això vinc.
Manel Roca, bon dia.
Bon dia.
Bé, per què? Perquè no cobra.
Exacte.
Jo ho fito per fer-li consultes de com a advocat,
que si no me les cobra també.
Jo demano que el moderador de la tertúlia deixi clar
que aquí no cobra ningú.
No cobra ningú.
Si la gent es pensarà que sí, que cobrem.
Els tertulians.
Val la pena recordar que, i a més, en fi,
ja que hem començat amb aquest to distès,
és que els tertulians el matí de Tarragona Ràdio
no cobra cap ni un.
I, en fi, aquesta és una deferència
o un fet que hem d'agrair especialment
des de la direcció de l'emissora.
Però si jo puc dir alguna cosa,
diria que alguns s'haurien de pagar.
Hi ha una persona, de totes maneres,
avui, si em permeten començar la tertúlia,
ja que hem començat d'aquesta manera,
que també ha treballat per la ciutat desinteressadament
i que ha mort, ens ha deixat en les últimes hores,
que és Jordi Cortat,
el president de la Comissió de la Cavalcada de Reis.
I ara que feia en broma,
i comentàvem en broma,
això que els tertulians d'aquesta casa no cobren,
hi ha molta gent a la ciutat,
i entre elles el Jordi Cortat,
que ha treballat moltíssim,
que ha fet moltíssimes coses per la ciutat de Tarragona,
desinteressadament,
amb una gran vocació, amb una gran il·lusió,
amb una gran entrega,
perquè, malgrat que patia una malaltia
des de fa mesos, des de fa temps,
ell continuava treballant,
i, en fi, estava preparant
i havia col·laborat molt
en un llibre que sortirà ben aviat
sobre el centenari de la Cavalcada.
Crec que més o menys el coneixien els nostres contartulis.
Algun comentari, Josep Maria, fer del Jordi?
Oi que és un d'aquells perfils de tarragonins
que ha entregat, en aquest cas,
ell a la Cavalcada de Reis?
No, a la Cavalcada de Reis,
a l'empresa, al diari,
després quan va estar als jutjats de no sé quin social,
a la...
a la... no sé si és Germà...
a la Cofredia del Descendiment,
també havia sigut secretari.
havia preparat durant molts anys
els opuscles, llibres, barra no sé què,
no sé quantos, revista
de l'agrupació d'associacions
de la que també havia sigut secretari,
i fins i tot,
si jo soc cronista de la Setmana Santa,
és gràcies a ell,
perquè durant molts anys,
i això està escrit, ho veureu allí,
signavem les cròniques Jordi Cortat
amb Josep Maria Sabater Bosch.
Perquè les fèiem, així diguéssim, a la Limón.
A quatre mans.
A quatre mans, exactament.
Vull dir que hi havia una relació molt complerta.
Després ell va deixar de ser secretari
de l'agrupació,
secretari de Descendiment,
i jo em vaig quedar
sense la Limón aquest que t'he dit,
sense les dues mans de col·laboració.
Ton, algun comentari sobre la figura de Jordi Cortat?
Afegir-hi la seva qualitat
i qualitat personal
com a persona.
Penso que Tarragona ha perdut,
no només en aquests aspectes
que ara comentàveu,
que efectivament era una persona molt implicada,
dinamitzava qualsevol cosa
en què ell participava,
i torno a destacar
la seva qualitat personal
com a un home
amb contingut,
amb virtuts, que es diu.
Manel.
Sí, el coneixia.
Jo crec que era un bon home,
un bon tarragoní,
i per tant crec que els tres,
els quatre que estem aquí,
aquests moments que serveixin
d'homenatge cap a ell.
Quanta gent ja,
quan, en fi,
desapareixen,
ens deixen persones com aquesta,
quanta gent ja que desinteressadament
treballa per la ciutat fent coses,
perquè ell s'havia involucrat moltíssim
en els últims anys.
és veritat que estava molt vinculat
a entitats de la Setmana Santa,
però especialment s'havia vinculat moltíssim.
Cada any l'entrevistàvem
en els dies previs
a l'arribada dels Reis Mags de l'Orient,
i en fi,
la seva entrega
i les seves ganes
que tot surtis bé
havia col·laborat moltíssim,
havia impulsat
la construcció de noves carrosses
a la cavalcada.
En fi,
era una persona...
No, però l'any passat
se'n van estrenar
en concret tres.
Sí, sí, sí.
La cavalcada
va tenir
un aspecte molt diferent
de qualitat,
estètic,
etcètera,
no?
Bé,
i això,
gràcies a ell,
que ha estat aquests
darrers vuit anys,
em sembla que són vuit anys,
que se'n va fer càrrec
quan...
Quan el Ferrer
li va passar amb ell.
Vull dir,
ell era secretari
també del Ferrer,
diguéssim,
dintre de la comissió
de la cavalcada.
Portava més de vint anys
vinculat a la cavalcada,
segons les nostres dades.
I fins i tot un any
va tindre un accident
fort, eh?
Vull dir,
al desembarcar
ses majestats,
el rei d'Orient,
el Moll,
la barca que els portava
va deixar un espai
entre el Moll
i allí
i li va enganxar el peu
i aquell any
va...
Després va estar,
no sé,
molt de temps de baixa
perquè no es podia moure
de casa seva
i va aprofitar
per deixar de fumar
l'accident aquest.
A més a més,
hi ha un altre aspecte
de treball
que també és bastant desconegut.
Els darrers anys
ha fet una tasca
de voluntariat,
no això desinteressat
en coses,
que és gairebé desconeguda.
Hi ha un grupet
de jubilats
que cada dia
ajuda a l'Església
i en aquest cas
a l'arxiu
arxidiocesà
a catalogar,
a arxivar,
a fer una tasca
que no es veu
i al dematí
hi ha una sèrie
de persones
que van allí
perquè ell actualment
ara en el diari
era el documentalista,
no?
No, no,
del diari
s'havia jubilat.
De fet,
no s'havia jubilat,
l'havien jubilat
perquè ell
hagués continuat
perquè també era
la seva,
estava jubilat
de la cosa
de funcionari,
diguéssim,
però ell
va seguir
una temporada
però després
el van jubilar
i tot i estar
jubilat,
repeteixo,
els seus coneixements
d'arxiu
perquè portava
les fotografies
des de sempre
i només calia
escolta'm,
que tens una fotografia
de tal cosa,
pam,
ja sabia on estava,
però a més a més
sense la maquinària
que avui es fa servir
per totes aquestes coses
perquè els arxius
els tenia pràcticament
al cap.
Era una feina
molt més artesanal
en aquell moment
i de fet
des d'aquest punt de vista
d'arxiu i de fotografia
estava també treballant,
o havia coordinat
tot el tema fotogràfic
d'aquest llibre
que apareixerà segurament
en els propers mesos
per commemorar
el centenari
de la cavalcada de Reis.
En fi,
des d'aquí el nostre condol
a la família
i després també
el matí de Tarragona Ràdio
farem un perfil,
traçarem un perfil
més ampli
de la figura
de Jordi Cortat
conversant amb un dels membres
de la comissió
de la cavalcada
que millor ha conegut
la seva feina
en els darrers anys.
En fi,
més enllà d'aquesta notícia,
malauradament,
però ja que hem començat
amb aquest to
i que fèiem referències
precisament a la vinculació
de Jordi Cortat
a la Setmana Santa.
Hi ha una notícia,
hi ha hagut una notícia
en els últims dies,
en fi,
que ha anat apareixent
i que ha estat motiu
de comentari,
de tertúlia
i que m'agradaria compartir
avui amb els nostres convidats,
que és el projecte
de construcció
de l'Espai Setmana Santa
o del Museu de la Setmana Santa
a la Rambla Vella.
L'alcalde el va presentar
ja l'altre dia
amb més detalls
a tots els responsables
de les confreries
i m'agradaria saber
pel que, en fi,
han pogut veure
o llegir a través dels mitjans
de comunicació
que els sembla la idea
i que els sembla
l'ubicació
d'aquest museu
de la Setmana Santa
a la Rambla Vella.
Ton.
Bé, és un equipament,
per dir-ho d'alguna manera,
que venia sent reclamat
des de fa molt de temps,
era una reivindicació
històrica de Tarragona.
No hi havia ocasió
tant amb pregons
de Setmana Santa
com amb presentacions
d'opuscles
en què no es fes
un esment en concret això.
això vol dir que
hi ha un consens
que els tarragonins
volem un espai
que se li diu
Museu
de la Setmana Santa.
Bé, dit això,
són qüestionables
diverses coses.
Per exemple,
la ubicació.
Una altra qüestió
a tenir en compte
i a valorar
per fer-ho compatible.
La possibilitat
que aquest museu
sigui un museu
no concentrat
en un sol espai
sinó que
sigui itinerant
que permeti
el desplaçament
dels visitants
que a l'hora
de veure
el patrimoni
de la Setmana Santa,
passos,
indumentàries,
etcètera,
pugui també
gaudir
dels espais
que ubiquen
aquest patrimoni.
Esglésies,
bé,
i el trajecte
itinerant
per Tarragona
d'espai a espai.
Bé,
en aquest sentit,
potser sí que
és possible
crear aquest espai.
No sé si la millor ubicació
és a la Rambla Vella.
A mi no m'ho sembla,
tampoc ho he valorat,
ni he pensat massa,
ni he contrastat opinions,
però no em sembla
que pugui ser
un bon espai,
sincerament,
o seria un espai
més útil
per altres coses.
I,
si es vol
fer una concentració,
penso que
la idea de la carpa,
com la de l'any passat,
ben situada
en la pròpia,
en el temps
de la Setmana Santa,
pot ser suficient
si realment
s'opta finalment
per aquesta configuració
de museu
de la Setmana Santa,
però no concentrat
en un sol espai.
Són unes qüestions
que plantejo
i que cada un pot dir
la seva,
que qüestionen
o favoreixen
el plantejament
que ha fet
l'Ajuntament.
Manel,
a tu què et sembla?
A veure,
jo crec que és un projecte
davant projecte,
és a dir,
és una cosa molt embrionària
en aquest moment.
Estic d'acord
amb el que diu el Ton.
Aquell solar
que és el de la Rambla Vella
Rera Sant Domènec
Rera Sant Domènec
Davant
de l'església
de Sant Francesc
I fa molts anys
hi havia el seguit l'art
de les motos allí.
Ducati, sí senyor.
Senyor cronista.
Que grans que som.
Senyor Escoltertulis
que ja tenen una d'art.
De les motos,
hi havia motos allí.
Això el senyor moderador
no ho deu recordar.
Però són seqüències
que queden
per la història de la ciutat.
Així els joves
que ens escolten
que no prenen de vostès.
Correcte, com nosaltres.
Aleshores,
aquell solar
em sembla absolutament petit.
Absolutament petit.
I allí,
l'alcalde diu
que agafaran un tros
de l'antic ajuntament.
Tot això és un projecte,
ja dic,
un avantprojecte de projecte.
I allí,
els misteris
no hi caben.
Allí no hi cap
pràcticament res.
Aquell solar
és absolutament petitíssim.
és una tècdia que veig.
Home,
però ja anirien tres plantes
i allà no hi van
tots els misteris, eh?
Sí, però a veure,
tres plantes del sarre.
Perquè la proposta,
recordem,
que totes les confraries
que tenen
església pròpia
amb els seus misteris
allà continuaran.
Només seria
per les confraries
que no tenen
església pròpia.
Per tant,
cal estudiar
i veure molt bé
quina és aquesta
possibilitat
de fer
totes aquelles coses
allí.
Es lliguen
els dos sistemes.
Quin sistema?
A veure,
hi ha
tres,
quatre esglésies
a Tarragona
que són
seus
d'associacions
que oferien
els gremis.
Una és
Sant Miquel del Pla
dels Nazarens,
l'altra és
Sant Llorenç
dels Pagesos,
l'altra
la Sang
de la Sang
i la Soledat
i després
allà baix
el Pau del Protectorat,
l'antic col·legi
de la Consolació
que és
el Cristo del Bon Amor.
Aquestes esglésies,
algunes d'aquestes esglésies
avui en dia
ja no estan
sacralitzades,
estan desacralitzades.
Sant Miquel del Pla
fa la tira d'anys
que no s'hi ha fet mai
una missa,
la Sang
alguna vegada
se'n fa
o per ara ja
van tots
a la Trinitat,
Sant Llorenç
s'ha quedat
sense capellà
darrerament
i...
Tenen culte
aquestes dues esglésies.
Tenen culte
però és un culte
allò
en un moment
determinat.
De fet,
més que
són
naus
o
magatzems
que
amb un sistema
de museu
més o menys
com avui dia
es porta,
la ruta
que deies tu,
Antonio,
pot seguir
per aquestes esglésies.
A vegades
allò
a la Pau del Protectorat
queda una miqueta
desligat.
Que per si mateixes
tenen interès
arquitectònic
històric.
Hi ha
l'església
de Sant Llorenç,
vull dir,
l'església
de Pagesos,
allò
és una meravella,
l'artesonat,
el retaula,
vull dir,
tot,
tot,
les pedres en si,
vull dir,
és fantàstic,
això s'ha de veure.
La resta,
si vegéssiu com estan
durant tot l'any
alguns misteris,
alguns passos,
desfets completament
i és una llàstima
que això és un patrimoni,
vull dir,
és posar un aparador
perquè es vegin,
però a més a més
d'un aparador,
posar el sistema
que avui hi ha.
Penseu una cosa,
en molts poblets
d'Espanya,
poblets, eh?,
que no s'acosten
ni de lluny
a Tarragona,
tenen de nova planta
un museu construït,
eh?,
i un museu,
no d'aquells museus
d'abans,
se mira però no se toca,
avui dia es pot,
poden tocar les coses,
es pot participar,
interactiu,
i això,
aquí a Tarragona,
a la part alta,
que és el lloc
més digne
que tenim de la ciutat,
és difícil
trobar un solar.
I per tant et sembla bona
l'ubicació de la Rambla Vella?
És que és l'única,
és l'única.
Home,
ni podien haver d'altres.
De fet,
el debat s'ha allargat
durant tants anys
perquè no es trobava
una ubicació,
no?
Tenim més esglésies
que feligresos.
Però fixa't,
tu ho has dit.
Tenim més esglésies
que capellans,
eh?,
hi ha moltes esglésies
que estan desaprofitades
i que tenen un valor,
el mateix valor
que té Sant Llorenç
o Sant Miquel del Pla,
eh?,
o Nazaret,
l'església de la Sang,
eh?,
n'hi ha d'altres
que tenen aquest valor
i que durant tot l'any
o a lo millor
mitjoret al dia
que es podria compaginar
les dues coses.
Quantes esglésies
l'altar major
queda només
pels enterraments
i el culte
es fa
el Santíssim
amb un altar
del costadet,
el que sigui.
No ho sé.
Podríem proposar-li
a l'alcalde
que el Parc Injaume I
ja es va proposar
una de solució.
La planta,
diguem,
baixa.
La intel·ligència.
La baixa,
no.
No,
que la intel·ligència
l'ha perdut
o la perderà
ja definitivament
quan el desmantellen.
Ja la va perdre
quan el desmantellen.
Però,
sota la plaça
del rectorat,
bueno,
podria ser un bon espai
ben ampli
com perquè...
Ja no hi som a temps
amb això,
eh?,
perquè ara,
imagina't tu.
Ara és una idea.
Milions.
En qualsevol cas
estaríem d'acord
en que la necessitat
que seria un...
En fi,
fins i tot un bon equipament
cultural i de difusió
del patrimoni
de la Setmana Santa
tenir el museu.
Això sí,
no?
Estaríem...
Amb això estaríem d'acord.
Perfecte.
Si tenim un patrimoni important...
I la part de l'Ajuntament...
I un patrimoni que moltes vegades
no el podem ensenyar,
no?
No és amor de madre.
Tarragona té un patrimoni
important
de la Setmana Santa
a part de la tradició
inveterada antiga.
Malgrat el que es va cremar.
El nombre de confradiers,
gent qui participa
al patrimoni
amb si mateix,
té un interès important.
En fi,
aquesta és una de les qüestions
que ens ha acompat
en els últims dies,
però n'hi ha d'altres
que a més s'estan arrossegant
pràcticament cada dia,
que està tot relacionat
amb el tema de la crisi,
les retallades,
l'estalvi,
sobretot en el tema
de l'àmbit de la sanitat.
En fi,
ja saben que aquests dies
hem vist ja
les primeres protestes,
les primeres reivindicacions
al carrer,
en aquest cas de metges
i d'infermeres
a les portes
de Joan XXIII.
El missatge del govern
en els últims dies
és estrany,
és el cinturó,
de què venen retallades,
de què hem de baixar
segurament
algunes de les aportacions
del sistema sanitari.
Manel,
que et sembla tot plegat,
justificat?
Molt, molt a més,
em sembla.
però ho hem d'entendre
que ens toca això
o realment...
Estàvem aquí
i alguns de nosaltres
fèiem...
Estem en concurs
de creditors, no?
Sí, sí.
L'administrator judicial.
Jo ja entenc
que la crisi és profunda
i tal,
però em sap molt de greu,
molt de greu,
esclar,
això potser és demagogi,
però és una veritat,
que es retalli la sanitat
i que es retalli l'educació,
que és la base,
com aquell que hi diu,
i després la cultura.
Tot això
es tindria
que canalitzar
d'una altra manera,
no sé com,
no sé com.
Tu creus que podria haver-hi alternatives
per retallar d'altres llocs?
Espero i desitjo
que els polítics les busquin.
Jo crec que tindrien
que buscar-se desesperadament
per intentar
mantenir la qualitat de vida,
tant a nivell,
repeteixo,
de l'educació,
tant a nivell
de la sanitat pública,
tant a nivell
de la cultura.
Bé,
és molt fàcil dir això.
Ara,
abans,
estàvem aquí
fora de micro,
fent gestos així amb els dits,
volvem dir,
i el caler i el diner,
d'on surt, no?
Com ho fem, això?
Però, a priori,
dit així,
llenament,
es tindria que respectar,
repeteixo,
una vegada més,
cultura,
educació
i sanitat.
I ara afegirà justícia
al ton obert.
Sí, però això
ja m'ho callo, ja.
Això ja...
S'ho calla,
perquè com és un veterano
de la casa,
per dir-ho d'alguna manera,
de la justícia,
sap que les mancances
són històriques,
endèmiques,
i,
més retallada,
doncs,
està tan malament
que potser,
en aquest cas,
la més retallada
ja no es notarà.
I en el tema
de la sanitat,
Ton,
es pot entendre
aquests anuncios
tan durs?
No,
anem a veure,
jo crec,
de totes maneres,
que no s'ha explicat
prou bé.
Quan es parla
de tancament de plantes
i reducció,
fins i tot
tancament de quiròfans,
el que s'està fent
és optimitzar
plantes
que no estaven ocupades
al 100%,
regrupar-les
i optimitzar
el que són
la despesa pròpia
de la planta
pel fet d'estar obert
o pel quiròfan
que està obert
però que no es fa servir.
Una mica va per aquí.
Lògicament,
això comportarà reduccions,
està clar.
Però bé...
Més encara.
Sí.
Més encara,
perquè aquestes plantes
que no s'ocupaven,
hi havia una llista
d'espera enorme.
El que no entenc jo
és com no s'ocupaven,
perquè la llista d'espera,
vull dir,
si una persona té clients...
Perquè ja no hi havia recursos
per optimitzar el 100%.
Aquest és el problema.
Bé.
Que fa anys
que no hi ha cèntims.
Que es notarà,
sens dubte que es notarà,
de totes maneres,
penso que si s'explica
una mica millor
o més àmpliament
per on va
la retallada,
l'abast
potser no és
el que ha transcendit,
el que
se'ns aparenta
pels moviments
que hi han hagut
probablement
fruit d'una desinformació.
De totes maneres,
és lamentable.
És lamentable que...
Especialment en aquestes qüestions...
I el tema de fons
és si al conjunt de ciutadans
estem disposats
a que
els serveis
baixin en qualitat.
No, no, no.
En un context de crisi com aquest.
Amb això
hem d'estar frontalment
en contra
i a més s'ha de defendre
que no sigui així.
El servei
malament ho té el govern.
baixaran.
Però malament ho té el govern
en aquest cas el nostre.
En qualitat no baixaran,
Antonio.
No poden baixar.
El metge és conseqüent
i l'operació la farà
com Déu mana.
Però...
El que passa
que en lloc de fer-ne tres
només en podrà fer una.
Escoltau,
no hi ha más...
i el problema
s'afegirà.
Escolta'm,
la justícia vostra,
en què pot consistir
la retallada ara ja?
Tal com esteu.
No, per això dic.
A què?
Les togues poden ser
minitogues ara?
A partir d'ara?
Vull dir,
podeu retallar la toga o què?
Les perruques ja no existeixen.
No, no, clar.
Personal.
El problema de la justícia
és fonamentalment de personal
i de mobilitat.
I d'estructura.
Això,
això,
de les perruques...
La retallada...
Val.
La retallada per on anirà?
Personal.
Està claríssim.
Personal.
Què passarà?
La justícia s'enredirà
encara més
del que està enredirida.
Serà més lenta.
Però ja és tan lenta
que potser aquí
la retallada
no es notarà gaire.
No es notarà tant.
En canvi,
en la sanitat,
estem acostumats
a un nivell
i a unes prestacions
que ara,
rebaixar-les,
al ciutadà segurament
li costarà.
Ho conclous així,
perfectament.
És a dir,
aquesta és la qüestió.
Però siguem conscients
que aquí,
com allà,
quan aquí
em refereixo
a les administracions
autonòmiques,
com qualsevol
administració autonòmica
d'Espanya,
no fa el que vol
en aquesta ocasió,
sinó que fa
el que li mana Madrid
i sembla ser
que encara
no s'arriba
a complir
el que demana Madrid
i Madrid
fa fer
el que li diu Europa.
Per tant,
sigui el govern
que sigui
el que hagi d'administrar
la situació,
ho té molt pelut.
i ho dic
de l'actual
i ho dic
del darrer,
que no ho tenia fàcil
i que la conseqüència
ha estat la que ha estat.
Clar,
i aquests ja estem
veient notícies
o anuncis
que els hospitals
han de reduir
un 15 o un 20%
els seus pressupostos,
les seves despeses,
i això fa
que no hi hagi
aigua
embotellada
pels malalts
o no hi hagi
bolquers
pels nadons
que neixen
a Joan XXIII
o moltíssimes altres coses
que s'aniran ampliant
durant les properes setmanes.
Troben justificada,
per tant,
la protesta
dels metges
i de les infermeres
i de tot el personal sanitari?
Les protestes aquestes
són legítimes,
absolutament legítimes.
Però és que jo volia
fer una menció
complementària
a el que estem dient.
És a dir,
la sanitat,
ja que estem parlant
de la sanitat,
fins no fa gaire,
almenys,
la despesa
en llançar
productes farmacèutics,
xeringues,
gases...
Tot el tema dels medicaments.
Això era un desmadre,
com se diu vulgarment.
És a dir,
jo me quedava esgarrifat
quan alguna vegada,
per exemple,
anava, no sé,
de visita o alguna cosa
a Joan XXIII
i veia el que es tirava
i el que es llançava
cada dia.
Allò era,
no societat de consum,
allò era ja,
ja era un pecat mortal.
Despilfarro.
Un despilfarro,
exactament.
Bé,
si tot això es recondueix,
em sembla bé.
Ara,
les protestes
han de ser legítimes
perquè la ciutadania
ha d'estar sempre
a primera línia
tota retallada.
A veure,
sent conseqüent,
valorant,
però sí contra,
sapiguent que el govern,
els governs,
fan el que poden,
estem d'acord amb això,
però clar,
qui priva,
com sempre,
o quasi sempre,
per damunt de les ideologies,
priva l'economia,
priva el diner,
que és el que domina.
La serietat està sent aquests dies
el punt central
de tot el tema
de les retallades,
però aquests dies
que precisament
ha fet 100 dies
del govern de la Generalitat,
el president Artur Mas
ho ha dit molt clarament,
ja hi, per exemple,
ho va fer explícit
en una entrevista
a TV3,
una mica demanant
al conjunt de la societat,
al conjunt de ciutadans,
a fer sacrificis.
Estem en un moment duríssim,
diu,
amb una crisi segurament
com no l'havíem tingut.
Aleshores,
una mica en la línia
del que els he preguntat,
vostès creuen
que el conjunt de la societat,
en aquest cas
de la societat catalana,
està disposada
a fer
aquests sacrificis
tan forts,
Josep Maria?
Torno a dir el mateix,
sacrificis
afegits
als que hi ha
la societat catalana
porta fent
des de molt de temps.
cinc cèntims més
de benzina
per la sanitat,
la sanitat,
mira,
Joan XXIII,
en molts hospitals,
els malalts
estaven tractats
com
en un hotel
de quatre,
tres,
quatre estrelles.
Aleshores,
està clar,
que et vinguin
i et diguin
quin menú vol escollir,
vostè,
allà és un malalt,
un tant per cent
molt alt
de la gent
que es queixa,
del menjar
de l'hospital,
de l'aigua,
de les atencions,
a casa seva
aquestes atencions
i aquest menjar
no el tenen.
Allò és un luxe.
El malalt
se l'ha de tractar bé,
però un hospital
no és un hotel.
Aquesta consideració,
Josep Maria,
penso que és molt encertada.
Però per això
venim d'on venim,
jo els hi demano,
per això els hi pregunto.
No, estem disposats,
creu amb vostès,
a fer aquests sacrificis?
Alguns se n'ha de fer.
No toca el terremell.
Penso que ho has encertat
en el plantejament,
Josep Maria,
anem a veure,
és que no es qüestionen
els hospitals
que per veure la televisió
que es té a l'habitació,
que es podria no tenir
televisió a l'habitació.
S'han de posar
unes monedetes
i s'ha de pagar.
Si toca
perquè no hi ha
altre remei
que s'ha de primar
perquè la despesa,
perquè no hi ha
recursos
i perquè
s'han d'establir
prioritats,
no sembla lògic
plantejar
sense que
ens excitem
el copago
amb certes coses
en quant a la despesa
sanitària?
No semblaria
lògica dir
abans
d'allargar
llistes d'espera
o redir personal
que pot ser necessari
no val la pena
plantejar-se
que els consumibles
no terapèutics
dels hospitals
s'han d'apagar
de la butxaca
o és
que un malalt
inclús a casa
no menja
i s'ho paga a ell?
senyor president
del consorci d'aigües
jo bec aigua
de l'aixeta
jo també
a veure
aprofito per dir
que la gent
pot veure
aigua de l'aixeta
esclavirà uns dinerets
avui dia
tothom està acostumat
i a l'hospital
hi ha unes màquines
que no sé
si és molt més car
que el supermercat
no ho sé
però allí qualsevol
igual que posa
els centimets
per la tele
pot posar els centimets
per l'aigua
que no és una gran despesa
i per què no el copago
amb certes coses
el que passa
que es parla de copago
i ens excitem
ens atabalem
serenitat
és a dir
eh que et toca reduir
doncs home
doncs anem a prioritzar
doncs
eh que per veure
la televisió
a l'habitació
de l'hospital
hem de posar les monedetes
home
eh que malalts
a casa també mengem
doncs home
certes coses
jo penso que
és que
Manel
serem capaços
aquesta generació
de sacrificar-nos?
sí, sí, sí
però
sí?
tu creus que sí?
a veure
no tenim més remei
quan dius
aquesta generació
són altres
totes
a veure
perquè aquí hi ha diferències
eh Ricard
a veure
aquestes ja comencen a necessitar
molta sanitat
portem
qui més qui menys
porta més de 60 anys
secretats
Ricard i jo no
més de 60 anys
no
gràcies
ton
molta despesa sanitària
aquesta generació
aquesta societat
és a dir
estem disposats
a assumir
aquests sacrificis
que ens demanen?
sí
però aquesta societat
per exemple
pot pensar coses
com la següent
hi ha hagut aquest fluix
d'immigració
que hi venien
de països
de tercers països
fins i tot
de països
del primer món
de tot arreu
i es venien
a operar a Espanya
és a dir
portaven la família
jo ho continuaria
dient en present
segurament
venien i venen
segurament
és clar
venien
i pel simple fet
s'empadronaven
i amb exigències
i anaven allí
i no dic noms
de països
ni de regions
ni de regions
ni de nacionalitats
però això era un abús
enorme
és a dir
venien fins i tot
repeteixo
països de la Unió Europea
venien aquí expressament
des de fora
perquè teníem una sanitat
de primera
que cobria pràcticament tot
em sembla molt bé
si això es pot assolir
però quan no es pot assolir
llavors el ciutadà
que paga els impostos
que té
i el cal diu
escolti'm
i tot això
què és tot això
que produeix aquesta incidència
greu econòmica
dintre del context
total
de la nostra sanitat
estem fent
volem fer sacrificis
si no tenim més remei
però cal polir una mica
una sèrie de coses
que abans existien
i deixi'm afegir
des d'aquest punt de vista
una perspectiva territorial
o de greusa territorial
que aquests ja s'ha sortit
també a les tertúlies
com s'anuncien
aquestes retallades
tan importants
a Joan XXIII
més que a la mitjana
d'altres hospitals
i en canvi aquí al costat
a Reus
tenim un hospital flamant
també és veritat
pensat i creat
i construït
en una època d'abonança
però tenim un gran centre hospitalari
que veurem ara
què passa
que no estarà
durant anys
no estarà al 100%
és una mica
els grans contrastos
del país
que vivim
s'han fet grans equipaments
segurament desmesurats
quantes vegades
hem criticat
que determinades
infraestructures
equipaments
quan s'inauguren
hi ha ben injustos
hi ha pràcticament
no sé cap
jutjats
busco la referència
dels jutjats
Reus
al cap de quatre dies
va haver de fer
un edifici al costat
aquí
no es para
de buscar noves seus
i tal
una vegada
que fan una cosa
amb
previsió de futur
bé
perquè ens ha agafat
a contrapeu
ara la situació
com bé deies Ricard
però jo penso
recordem que des de Tarragona
s'havia criticat molt
aquesta macroestructura
hospitalària
Reus
i en canvi
recordem que
a Joan XXIII
s'estan fent
a poc a poc
reformes
però
a Reus
no hi havia
altre remei
que fer
un equipament
de primera
de primera
mà
de primera
Sant Joan
estava ofegat
completament
seguint
i a més
estava al centro
de la ciutat
amb els problemes
de mobilitat
és lògic
a veure
perquè ens ha agafat
a contrapeu
la situació
econòmica
però
no
contrapeu no
això era una crònica
d'una mort
anunciada
des de feia molts anys
es veia venir
el que tenia que passar
però quan va començar
quan se va
una cosa
és veureu venir
i una altra cosa
és tenir-ho al debonet
però és que
tenia que explotar
era la bombolla
que dèiem tots
solidaris
solidaris
amb tots
però el projecte
és de far
molt anterior
a la sospita
de crisi
però bueno
mira
aquí està
i per almenys
una inversió feta
que ja s'aprofitarà
penso
sempre s'hi pot fer
un museu també
allà dintre
també
amb un racó clar
vull dir
escorxadors
que es poden reconvertir
doncs sempre no
però mira
el que has dit
de la gent
que ve de fora
s'ha de ser solidaris
amb la mesura
estem d'acord
en què pot ser solidari
vull dir
la xenofòbia
no va enlloc
però ull
ull
els catalans
tenim dites
molt importants
de fora vindran
que de casa
ens trauran
hostes vingueren
que de casa
ens tragueren
doncs ja està
clar
dius
bueno
jo soc solidari
però al final
resultarà
que de tants
ha de ser solidari
doncs jo em quedaré
amb la mà
aquí
a l'apèndix
perquè no me la podran
treure
i hi haurà
40 senyors
que s'han fet
una operació
d'estètica
perquè a vegades
hi ha coses d'aquestes
que també
Déu n'hi duret
hi ha urgències
i urgències
i cultura
sobretot
tu has dit
cultura
educació
i sanitat
m'he deixat la justícia
perquè no m'hi parla
i la justícia
la justícia social
per damunt de tot
però clar
per aquest ordre
perquè és que
si no hi ha cultura
comencem per baix
si no hi ha cultura
és impossible
doncs aleshores
senyors
per on retallem
per arremament
per exemple
no us sembla
que és una bastiesa
quan veus els pressupostos
clar però això
serien els diners
de l'estat
si parlem només
del govern de Catalunya
però en definitiva
l'estat segueix sent
caixa comuna
que reparteix
és a dir
ens estem queixant
de
tot el tema
de l'exèrcit
ho rebaixaríem
home
no ho sé
és a dir
vist els pressupostos
a més que
qualsevol coseta
val milions
d'euros
un qualsevol avionet
d'aquests
val
tals cantits
de diners
que això situat
en cultura
situat en sanitat
situat en justícia
arreglaria un avionet
d'aquests
arreglaria
llavors
està en el cas
del cas dels eurodiputats
de la votació
d'aquesta semana
del viatge
dels viatges
només queda un minut
però què els sembla
tota la polèmica
que s'ha encetat
amb això
amb això també
ens estalviaríem diners
és que es van equivocar
quan van votar
van apretar un botó
ara sembla que rectifiquen
en coses com aquesta
o sigui que
el conjunt de les administracions
es poden estalviar
molts diners
jo crec que sí
jo crec que els hi hauria
que caure la cara de vergonya
els eurodiputats
quan tenen un sou
mig del voltant
dels 10.000 euros
mensuals
que segueixin reivindicant
en aquests moments
tant se'ls fora
per una qüestió
estètica
cara
els altres
el dir
no no
per descomptat
home
que això
ha de ser així
els eurodiputats
i els hispanodiputats
perquè l'AVE
també hi ha
classe turística
que vulguin mantenir
el privilegi
preferent
i es va a Madrid
i es torna
de Madrid
cada setmana
és tema d'una altra tertúlia
això
una vergonya
tan vergonya
que penso que ja se n'han donat
compte i ja estan
començant a rectificar
ha donat 10 dies
10 dies han donat
per a
Tonubert
Manel Roca
en Josep Maria Sabatebos
ho hem de deixar aquí
gràcies per compartir
aquesta estona de tertúlia
i bon cap de setmana
fins la propera
bon dia
i bon dia
i bon dia