Tothom, un programa de Tarragona Ràdio,
on tots som iguals i a l'hora diferents.
Hola, què tal? Molt bon dia de nou.
Tornem a estar a la sintonia de Tarragona Ràdio,
un 96.7 de la freqüència modulada.
O si ens escolteu des de qualsevol lloc del món
a través de www.tarragonaradio.cat,
és moment de parlar de discapacitats.
S'ha d'encentar l'edició d'aquesta setmana
del programa Tothom, on la discapacitat és d'allò més normal.
Un programa que, com sempre, el fa possible,
tècnicament, el nostre company Lluís Comes,
qui us parla, Miquel González.
Avui, abans d'entrar al sumari, us comento
que justament s'ha presentat l'informe bianual
Les persones amb discapacitat en Espanya,
informe Orianza 2010,
elaborat per l'Observatori Estatal de la Discapacitat,
amb l'objectiu de mostrar una visió global
de la realitat de les persones amb discapacitat
a l'estat espanyol
i de contribuir a que les mesures administratives
responguin a les necessitats reals de la discapacitat.
El resultat d'aquest treball de l'equip tècnic
d'aquest observatori que ara mateix us comentava
apareix estructurat en quatre capítols monogràfics
que, doncs, estan centrats en el perfil sociodemogràfic
de les persones amb discapacitat,
l'aplicació a l'estat espanyol de la Convenció de la ONU
sobre els drets de les persones amb discapacitat,
els reptes i oportunitats en matèria de feina de treball
i el desenvolupament de la llei de promoció
de l'autonomia personal
i atenció a les persones en situació de dependència.
Aquest informe Olivenza 2010
inclou també una crònica informativa dels anys 2008 i 2009,
amb una actualització per trimestres de l'any 2010
i també una selecció d'indicadors estadístics
sobre diferents matèries
en relació amb el tema de la discapacitat.
Us comento això perquè és un treball bastant interessant
d'una lectura recomanada
i que podeu trobar a www.observatoriodeladiscapacitat.es.
Nosaltres, després d'aquesta recomanació,
donem pas al sumari.
Tothom, un programa de Tarragona Ràdio
perquè les diferències són d'allò més normal.
I ràpidament anem a desengranar els continguts del programa d'avui.
Us parlarem en gran part de la síndrome d'Asperger.
Ara els meus convidats em corregiran
si certament es diu així o no.
Parlarem amb dos membres d'una nova associació,
de l'associació Asperger del Camp de Tarragona,
amb el Joan Segura, el seu president,
i la Ramona Valenzuela, ella és vocal de la Junta.
De seguida els saludem.
Després d'aquesta entrevista també tindrem temps d'explicar-vos una millora
que s'ha presentat aquest matí a Tarragona
en relació als semàfors acústics.
Aquestes adaptacions dirigides especialment
per a les persones amb deficiències visuals
a la ciutat de Tarragona.
Això serà, doncs, però després de l'entrevista
acabarem, com sempre, fent un repàs
a alguns apunts d'agenda.
I d'abans, deixeu-me que us recordi també
que tenim diferents vies de participació.
Podem enviar-nos un correu electrònic
a l'adreça tothom.arroba.tarragonaradio.cat
tothom.arroba.tarragonaradio.cat
Estem presents també al Facebook.
Moltíssimes gràcies a tota la gent que ens segueix des d'allà
a facebook.com barra tothom.
I també al Twitter, a twitter.com barra tothom.tr
Ara sí, anem amb l'entrevista.
Doncs us ho comentava ara mateix el sumari.
Tenim una nova associació al Camp de Tarragona.
És l'associació Asperger Camp de Tarragona.
Avui hem convidat per parlar d'aquesta síndrome
i per parlar també de l'associació.
El seu president, el Joan Segura.
Joan, molt bon dia.
Bon dia.
I a la vocal de la Junta, Ramona Valenzuela.
Bon dia.
Hola, buenos dias.
Joan, Asperger, Asperger, com ho hem de dir?
Doncs ha de dir Asperger.
Asperger.
És la manera correcta, eh?
És el nom del psiquiatre que va fer el diagnòstic.
De seguida parlarem d'aquesta síndrome.
Jo, si em permets, has portat uns tríptics.
De fet, és també el tríptic que a mi se'm va fer arribar per correu electrònic
i m'agradaria llegir-ne un tros.
Crec que és el mateix tríptic que tenim, no?
És aquest que diu, tinc la síndrome d'Asperger
i m'agradaria explicar-te com soc, no?
És una mica el que explica el tríptic.
Exacte.
Diu, per exemple, perquè els nostres oients es facin una idea,
diu, quan estic content em poso nerviós, salto, crido,
tinc problemes al jugar amb altres nens,
no entenc les regles del joc i vull guanyar sempre.
Prefereixo jugar sol i em costa sortir de casa.
Quan vull que el com, ho vull immediatament.
Ploro fàcilment, em manca empatia,
no m'agrada el contacte social,
i tinc dificultats per entendre les intencions dels altres,
puc fer comentaris ofensius sense adonar-me'n,
no s'actua davant d'algunes situacions,
bé, un llarg, etcètera,
que il·lustra aquest tríptic.
Joan, què és la síndrome d'Asperger?
La síndrome d'Asperger, potser la Ramona té una sèrie...
Bé, un dels dos, és igual.
Un dia que anirem contestant tots dos, eh?
I tant, i tant, sense cap problema.
Mira, el síndrome d'Asperger
és un síndrome que afecta en la parte psicològica de las personas
i, més concretament, en la parte de relacions socials.
està dentro del espectro autista
i, comúlment, se li denomina
autisme de alto rendiment o de alto funcionament, no?
Si, de alguna forma, es decir,
en el espectro autista tuviéramos de 0 a 100,
el síndrome d'Asperger
comúlmente estaría casi siempre entre un 50,
de 50 para arriba, no?
Es decir, precisamente por eso es invisible
en un principio este trastorno, no?
que afecta comúnmente más a niños que a niñas.
Y está de tres a siete niños, es decir, por mil.
De tres a set nens per mil
seria una mica l'índex d'afectació d'aquesta síndrome.
Correcto, Miguel.
Aquesta síndrome és fàcil de diagnosticar,
és complicat...
Com funciona?
Home, aquesta síndrome...
Bueno, millor que tinguéssim aquí un professional
de la psicologia o psiquiatria per dir això,
però, bueno, no és molt...
O sigui, és complicat,
però no és exigeradament complicat.
O sigui, el problema està en que aquests nens
i nenes que tenen aquesta síndrome
es poden confondre amb altres síndromes,
amb altres característiques,
i aparentment físicament són normals,
però psicològicament no ho són.
Llavors, hi ha una sèrie de testos per avaluar
i si s'agafa de jovenès,
doncs es diagnostica bastant clarament.
És una síndrome que, comentem,
que apareix ja directament des de la infantesa,
des de la infància.
Sí, és una síndrome que ja és pràcticament des del naixement,
perquè té una base neurològica,
s'està estudiant, eh, tot això,
però vull dir que és molt...
No se't careix,
no se't careix amb l'edat.
amb l'edat.
No sé si teniu alguna dada de quantes persones a la demarcació
poden estar ara mateix amb aquesta síndrome,
o imagino que és difícil de comptabilitzar, no?
Sí, és molt difícil perquè,
per això n'hi ha l'associació,
per intentar aglutinar la major part possible de famílies afectades,
i si d'aquí un any es tornes a convidar,
et podrem dir quina avaluació anem fent.
Parlem més de l'associació,
vosaltres m'imagino que teniu membres de la vostra família
que tenen aquesta síndrome.
Sí, sí,
tots els que formem la Junta,
en principi,
l'hem format precisament per l'inquietud que ens ha mogut,
per l'angoixa,
en determinades circumstàncies,
però tots tenim fills.
Ara comentava la Ramona,
fora de l'antena, per exemple,
que ella té una filla que té aquesta síndrome.
Suposo que ve d'aquí on us n'heu la idea,
la necessitat de crear aquesta associació, Ramona, per exemple.
Y tanto,
la verdad es que los padres vamos de un lado para otro
porque son críos que yo,
concretamente en el problema de mi hija,
empecé a detectarlo a los tres años,
que es normalmente cuando se empieza a detectar,
es decir, porque antes no hay posibilidad
de poder hacerlo, ¿no?
¿Y qué es exactamente el que detectes
amb la teva filla cuando tiene tres años?
¿Qué veus de diferent?
Uno de los primeros puntos es
que están totalmente aislados,
es decir, no hablan con nadie.
Yo, de hecho, es decir,
lo primero que con la profesora suya de P3,
lo primero que detectamos,
es decir, hasta le hice una prueba de audición
porque ella estaba totalmente,
es decir, en su mundo, aislada.
Que no fuese un tema de oída, por ejemplo.
Efectivamente, es decir,
porque era tal la desconexión que había,
que no había, es decir,
creía efectivamente que tenía un problema de audición
porque le hablabas y ni te contestaba,
ni no pensabas que podía ser un aislamiento total,
es decir, en su mundo,
concretamente en cosas que le gustaban
y fuera de eso, es decir,
no había comunicación, ¿no?
Y casi siempre sola, aislada,
en el colegio igual, también.
¿Y a partir de aquí,
¿quién es el proceso a seguir?
¿Qué es el que fa la vostra familia
con este problema?
Yo, nada más detectarlo,
en principio me puse en contacto
con los equipos, los psicólogos de la zona
donde yo estaba en un principio
que era cuando vivía en Bilbao, ¿no?
Y a partir de ahí, es decir,
ha sido un peregrinar constante
de un equipo a otro de psicólogos, ¿no?
Porque, como comentábamos antes,
es muy difícil de detectar.
Te lo engloban de alguna forma
como que es un trastorno del desarrollo,
pero no se sabe concretamente qué es.
Entonces, pues, ha sido muy difícil,
ha sido un camino muy, muy duro,
porque, sobre todo en la etapa escolar,
por las características que tú comentabas
anteriormente del trístico
y otras más que se pueden ver...
Sí, sí, de hecho, han deixado muchas.
Pues, entonces, es decir,
los compañeros,
ha habido una especie de acoso muy grande
con ella y normalmente lo suele haber,
es decir, padres que tienen críos
que han pasado ya la etapa escolar,
muchas veces lo comentamos, ¿no?
Joan, aquest moment escolar
de la vida d'una persona
amb síndrome d'Asperger
és potser un dels més complicats,
amb el que han de lluitar més
amb aquesta cosa escolar
que comentava la Ramona ara mateix.
Sí, és un dels moments
més complicats, més difícils,
perquè, a més, tenint en compte
que el nen o nena
no entén per què els altres
actuen amb ell com actuen,
acusant-lo, enrient-se,
fent-li trepelleries,
que a vegades són una mica més
que trepelleries, etcètera, etcètera.
I més, tenint en compte
que els nens, doncs,
tenen aquest punt, no?
Clar, llavors, és que arriba...
És una situació molt complicada
perquè ningú entén res.
el nen o nena afectat
no entén per què els altres
actuen amb ell així,
els seus companys no entenen
per què aquest nen o nena
també actua en la manera que actua,
es pensen que ho fa
perquè, doncs, per determinats motius,
els mestres, si no hi ha
una bona predisposició,
tampoc tenen clar com actuar,
les famílies angoixades,
vull dir que és un panorama
molt vist des de dintre
de les famílies,
és un programa molt desolador, no?
Llavors, de totes maneres,
ara, els últims anys,
els últims 3-4 anys,
s'està fent ja des de
les associacions de...
la Federació d'Associacions,
doncs, una sèrie d'activitats
que promouen la formació
a nivell de professorat,
a nivell de...
de serveix psicologia, etcètera, etcètera,
però tot amb un nivell
molt incipient encara,
però que, tot i així,
ha fet que ja hi comenci
a haver alguna cosa de canvi
amb les escoles o instituts
que són receptius en aquest tema.
Un dels objectius
de la vostra associació
també és promoure la sensibilització
i aconseguir, doncs,
la integració d'aquestes persones
que tenen la síndrome d'Asperger
en els serveis i les activitats
que tots fem dia a dia.
M'imagino que, a banda de l'escolarització,
després, doncs,
arriba el tema de buscar feina,
el tema d'integrar-se laboralment,
el tema de tenir una vida,
de conviure amb altres persones.
A més, aquí també hi ha problemes,
perquè, clar, això no és una malaltia,
no és una síndrome que la tinguis
quan ets 40-100,
això ho tindràs tota la teva vida, no?
Sí, sí, això és una qüestió,
ja dèiem, de base neurològica,
i això, el màxim que es pot fer
és millorar les condicions
d'aquestes persones.
Llavors, tenim en compte
que aquestes persones,
si no han estat detectades precoçment
i han estat a l'edat adulta,
pràcticament,
com la filla de la Romi,
o el meu fill,
que ara té 21 anys,
però va ser detectat als 15-16,
llavors ens hem de tenir en compte
que aquesta gent tenen problemes grossos
després també perquè estan molt aïllats,
no coneixen gaire gent
que els pugui entendre,
ells tenen uns interessos molt concrets,
s'interessa molt per coses,
però molt profundament,
però difícilment això,
tenen tema de conversa o d'unió
amb altra gent de la seva edat
o del seu entorn, etcètera, etcètera.
Després, quan aquesta gent
han de buscar feina
o els hem d'ajudar a buscar feina,
doncs clar, les empreses,
no estarien massa receptives
a contactar una persona
d'aquestes característiques.
Clar, perquè és una persona
que no sap posar al lloc dels altres,
és una persona que no,
que contesta inadequadament
segons quines circumstàncies,
però no per mala educació,
sinó que és la seva interpretació,
persones que ho interpreten tot molt literalment
i no entenen el llenguatge de gestos
de les altres persones.
Vull dir que en una empresa
tot això, clar,
l'empresa no és un lloc de formació,
és un lloc de producció
i l'empresari busca la màxima productivitat.
Per tant, aquestes persones,
quan poden entrar a treballar,
ho fan a través de sistemas de discapacitat, etcètera, etcètera.
Tindent un tant percent elevat de discapacitat
perquè l'empresa pugui desgravar,
si no, no els volen.
Els vostres fills estan treballant ara mateix?
Estan en actiu?
Tenen feina?
El meu està treballant en aquests moments,
en mitja jornada, a Valls.
Jo soc de Valls.
Mi hija está estudiando un grado
de formación profesional,
grado superior,
en la Escuela de Arte de aquí, de Tarragona,
porque, como comentaba Joan,
es decir, ellos tienen,
son muy buenos concretamente
en los temas que a ellos les gustan
y son unos auténticos genios en ese sentido.
La verdad es que,
si se les pudiera potenciar en ese sentido,
es decir, y ayudarles en el terreno
de los otros tipos de actividades o de materias,
es decir, cualquier empresario en ese sentido,
si se les puede coger su capacidad,
sería muy importante
porque son unos auténticos genios en su trabajo
y les encanta y les da igual
no estar ocho horas trabajando,
les da lo mismo diez, doce que catorce horas.
porque es un tema que a ellos les gusta
y eso es lo que dominan.
Y como lo dominan,
ellos ahí se sienten seguros.
¿Dónde es donde se sienten inseguros?
En la relación con los demás, ¿no?
Claro.
És aquí on neixen les desavinenses,
la inseguretat, ¿no?
Claro.
També ens comentàvem abans que sou...
Quantes famílies formeu ara mateix l'associació?
Bueno, en un primer moment ens vam trobar cinc famílies
i vam dir per què esperar més.
Doncs aquestes cinc formem l'associació
i després ja cridarem,
ja farem una crida perquè la gent s'associin.
I en aquest nivell el que hem fet fins ara
ha sigut el tema burocràtic de donar d'alta l'associació.
Això ja ho tenim aclarit.
I ara el que estem fent
és donar-nos a conèixer,
que precisament agraïm aquesta entrevista
perquè és un dels nostres objectius,
donar-nos a conèixer,
perquè la gent que tinguin aquestes síndromes
estiguin preocupats per això
puguin associar-se amb nosaltres
i entre tots tirar endavant, no?
Llavors, en aquest sentit,
si em permets,
voldria fer un anunci
que aquest dissabte, el dissabte dia 29,
dissabte dia 29,
a les 10 del matí
al Centre Cívic de Bonavista,
que també agraïm que els hagin cedit, no?
Farem una reunió de totes les famílies
que es consideren afectades per aquesta síndrome,
que vinguin,
parlarem entre tots
i, bueno,
començarem a fer socis
i començarem a tirar endavant
les activitats que tenim previstes de fer,
perquè en aquest moment, clar,
no tenim encara pràcticament socis,
vull dir, no hem fet activitats.
El que sí que hem fet
ha sigut molts contactes
que estem treballant ja, no?
Llavors, de moment,
hem tingut contactes,
bàsicament amb organismes
que estan relacionats
amb el diagnòstic de la síndrome
i amb el tractament
i les teràpies, etcètera, etcètera, no?
En aquest sentit,
doncs amb escoles,
amb els IES,
hem fet ja contactes
amb els EAPs,
amb els CDIAPs,
ja es perdem en tot aquest marc de sigles, eh?
Però, bueno,
tot aquest temps hem tingut contactes,
tothom té bona predisposició
i, bueno,
falta, doncs,
que comencem a treballar.
I la intenció d'anar fent contactes,
d'una banda, doncs,
per exemple,
amb els professionals de la salut,
de l'educació,
de la psicologia,
com deia ara el Joan,
doncs amb les escoles,
promouent també,
doncs,
el millor tractament,
l'educació,
doncs,
per anar aconseguint
aquesta integració social i laboral,
també aquestes jornades informatives,
aquestes xerrades,
que anireu,
suposo,
quedant a terme,
expliqueu-nos
com pot una família
que ens estigui escoltant
o que tingui algun conegut
que, doncs,
ostres,
el meu fill té
la síndrome d'Asperger
o és susceptible de tenir-la
o no sé exactament
volen més informació,
com poden contactar amb vosaltres
o com poden fins i tot
associar-se?
Doncs, bueno, mira,
el primer per associar-se
seria contactar nosaltres.
Nosaltres,
de moment,
el que tenim és
un correu electrònic
i dos telèfons
amb els quals poden trucar.
El correu seria
sac.tarragona,
o sigui,
sac.tarragona,
arroba,
gmail.com.
I els telèfons,
són dos telèfons mòbils,
seria els 659041646
i un altre seria
el 626061887.
Doncs,
sac.tarragona,
arroba, gmail.com.
I aquests dos telèfons
que el Joan ens comentava,
de totes maneres,
ens han portat
uns tríptics
que si algú
doncs està interessat
doncs
podem trucar també
aquí a Tarragona Ràdio
i els donarem
més informació
o fins i tot
el contacte
amb el Joan
i la Ramona
per aquest,
doncs,
perquè demanin
més informació
sobre aquesta síndrome
i sobre aquesta
associació.
ja per anar
tancant
aquesta entrevista
us faré
la darrera pregunta
ara que
us acabeu de constituir
que esteu en aquest moment
d'inici
que és exactament
el que
veieu
amb més
immediatesa
per al futur
un desig
més immediat.
Joan.
Respecte a l'associació
el desig més immediat
seria
poder aconseguir
una finançació
adequada
a base
d'ajuts
de les empreses
de les fundacions
d'organismes públics
etcètera
per poder
establir
nosaltres
els mecanismes
adequats
per poder
complir
les nostres funcions
no?
Entre aquestes
per exemple
n'he dit abans
seria
estem tenint contactes
amb l'ORB
amb la facultat
de psicologia
si firmem
un conveni
que ens permeti
que els futurs
professionals
de la psicologia
estiguin formats
també
específicament
amb el
cinema d'Esperger
tenim contacte
també
amb l'Hospital
de Sant Joan
de Barcelona
que s'ha ofert
també
a fer formació
complementària
dels professionals
que hagin acabat
etcètera
etcètera
vull dir que
financiació
seria el més important
en aquests moments
Un deseo
que realment
m'agradaria
poder expressar
és el que
se conociera
pudiéramos
no solamente
nosotros
sino desde
todos los ámbitos
que se pueda
es decir
que se llegara
realmente
a conocer
porque eso
les facilitaría
a nuestros hijos
y todos los que vengan
detrás
el camino
es decir
si se conoce
se ponen los medios
para poder tener
un buen diagnóstico
y ayudarles
en su camino
y en un tratamiento
adecuado
para ellos
eso sería
para mí
lo más importante
entonces
nos vamos a hablar
y nos vamos a hablar
y nos vamos a hablar
más información
sobre esta síndrome
perdón
nos vamos a hablar
también
de esta
asociación
esteu convidados
al programa
tothom
cuando lo desitgeu
muchísimas gracias
Joan Segura
y Ramona Valenzuela
por haber assistido
al micrófons
del programa
tothom
mucha sorte
con la vuestra
empresa
y Lodit
muchísimas gracias
a ti Miguel
gracias
a poc a poc
anem
fent
anem encarant
aquesta recta final
del programa
tothom d'avui
us volem parlar
d'una iniciativa
d'un projecte
de la continuació
d'un projecte
que s'ha presentat
aquest matí
aquí mateix
a Tarragona
concretament
a la Cruïlla
entre marquès
de Montoliu
i Sant Antoni
Maria Claret
a la sala
del pabelló
del Sagrat
Cord
aquest matí
es presentava
doncs
l'augment
per dir-ho
d'alguna manera
dels semàfors
acústics
d'aquestes adaptacions
que doncs
com ja sabeu
els que sou
assidus del programa
tenen els semàfors
de Tarragona
una persona
amb deficiència visual
o cega
doncs
arriba
al semàfor
i amb un petit
comandament
a distància
doncs acciona
la part acústica
i el semàfor
avisa
quan es posa
en verd
i la persona
doncs
pot creuar
en aquest cas
el nostre company
el Jordi
Ubach
ha estat present
en aquesta
roda de premsa
que s'ha ofert
aquest matí
ens comentava
que doncs
s'han invertit
50.000 euros
en un projecte
doncs
que es treballa
des de l'any
2009
s'ha passat
del 64%
al 70%
de semàfors
adaptats
a la ciutat
de Tarragona
per 800 usuaris
que utilitzen
aquesta prestació
si us sembla
escoltem
el que deia
el tinent d'alcalde
de mobilitat
i seguretat
ciutadana
Carles Castillo
el sistema
és una miqueta
més modern
no està funcionant
contínuament
sinó que s'activa
a través d'un
comandament a distància
que abans d'activar
fins i tot
el semàfor
quan està en verd
abans d'avisar-te
que està en verd
tu pots activar-lo
per saber
en quina direcció
cap a on està
el semàfor
i emet un soroll
des del
des del comandament
i el semàfor
i per tant
tu pots
apropar-te
amb més facilitat
cap al semàfor
també hi estava present
en aquesta presentació
la Juani Fuentes
la directora administrativa
de l'OMCE
a Tarragona
això és el que
ens explicava
tot el que ajudi
a que una persona cega
pugui anar
amb normalitat
com qualsevol altre ciutadà
per nosaltres
és molt positiu
i el fet
que hi hagi
al voltant del 70%
de semàfor
de creuilles
a la ciutat
que ens pugui ajudar
a anar
amb aquesta seguretat
doncs
s'ha de sumar
tot el que sigui sumar
és positiu
valoració positiva
la que feia la Juani Fuentes
seran directora administrativa
de l'OMCE
a Tarragona
d'aquest augment
recordem que s'ha passat
del 64%
al 70%
de semàfors adaptats
a la ciutat de Tarragona
sens dubte
una bona notícia
la que ens portava
avui
el nostre company
el Jordi Ubac
nosaltres
anem ràpidament
a l'agenda
ràpidament us comentem
que la taula
d'entitats
del tercer sector social
de Catalunya
convoca una jornada
amb el nom
de caixes
abans
la fi
del compromís
amb la societat
és el divendres
21 de gener
de 9 del matí
a 2 de la tarda
a l'aula magna
de la facultat
d'Economia
de la Universitat
de Barcelona
a l'Avinguda
Diagonal
690
de la capital
catalana
més informació
d'inscripcions
les podeu trobar
al tercer sector
puntcat
3bw.tercersector.cat
i abans d'acabar
encara us comento
que AN
convoca
61 llocs
de treball
reservats
a persones
amb discapacitat
és
el termini
d'admissió
de sol·licituds
acaba avui mateix
avui dilluns
17 de gener
i podeu trobar
més informació
a 3bw.an.es
ara si nosaltres
anem posant
el punt final
a tothom d'avui
hem parlat
de la síndrome
d'Asperger
hem parlat
d'aquesta bona notícia
en quant als semàfors
acústics
de Tarragona
i tornarem
la setmana vinent
a tothom
de Tarragona Ràdio
el proper dilluns
a la mateixa sintonia
i a la mateixa hora
parlarem
amb la gent
de l'Associació
Provincial
de Paràlisi Cerebral
que ens portaran
algunes novetats
la setmana que ve
us ho expliquem
fins llavors
que passeu
una molt bona setmana
una salutació
del Lluís Gómez
que ha estat
a la part tècnica
i de un servidor
Miquel González
fins la setmana que ve