L'última mitja hora, amb Josep Ardila i Miquel González.
Miquel González, bon dia.
Bon dia, Josep Ardila.
Una nova edició de l'última mitja hora, som divendres.
Espera, espera, sisplau, aturem-ho tot.
Joan Maria, sisplau, la música, molt bé.
Un moment, eh?
Acceso correcto.
Vinga, ja podem.
Torna, torna, comencem.
Ja podem començar? Vinga, som-hi.
Bé, ara sí, ara sí.
Comencem a l'última mitja hora d'aquest divendres,
dia 18 de novembre, edició número què?
Ai, no ho hem posat aquesta setmana.
Sí, 41.
Ah, sí?
Sí, no ho posen.
Ah, no, ai, és que...
Dalt de tot el guió.
Ah, 42, 42.
En aquests papers surten uns símbols molt estranys.
Edició número 42.
El paper que no es deu haver imprès massa bé.
No, no, no.
Edició número 42 de l'última mitja hora
és divendres i per tant arriba a l'espai
de més humor de la ràdio de la ciutat.
Miquel, com sempre,
amb els millors moments de la setmana
i recordem a més les vies de participació
que tenim cada setmana.
El matí, arroba, tarragonaradio.cat.
Atenció, perquè tenim novetat,
facebook.com barra última mitja hora,
ara ja sí.
Ara ja sí.
Ja ho tenim.
No hi ha foto encara, però tenim el Facebook fet.
La foto no està.
facebook.com barra última mitja hora
i twitter.com barra última mitja hora.
I ja ho sabeu que si qualsevol cosa que escolteu
que us faci gràcia,
que cregeu que pugui ser digne
de sortir a l'última mitja hora,
doncs vaja, que ho facin, no?
Que ens ho facin saber.
I tant, que ens ho...
Sí, sí, fer-nos-vos arribar.
Sí.
Doncs vinga, comencem que avui tenim molta teca.
Vinga, va, som-hi.
La última mitja hora
per perdre-la i Miguel Mozzoli.
Doncs comencem, si et sembla, Josep,
parlant del sempre nàstic,
del partit al corcó nàstic del passat dissabte.
Segona victòria ja amb la Bessandra a la banqueta.
Avui serà la tercera.
Ja ho veuràs.
Segur que sí, segur que sí.
A la mitja part, recuperem el joc de la porra
amb la nostra companya Teresa Ortega.
Del Facebook, una altra trucada.
Bona nit.
Bona nit.
El teu nom.
Josep.
Josep, què més?
Ardila.
Jo sóc el Josep Ardima, eh?
Ardila, quin serà el resultat, Josep?
Jo crec que serà un 0-1.
Un 0-1 pel nàstic, apuntat per tu,
que vagi molt bé.
Vinc.
9-7-7-24-47-67.
Un moment.
La Teresa fa com una paradinha.
Diu, aviam, espera't.
Espera, què està passant aquí?
La setmana passada trucava Teresa Ortega.
Ara resulta que truca a Josep Ardila.
Vull dir, què està passant?
És un desastre total.
Avui tinc joc que mai a la història del món mundial.
Això és un desastre, eh?
Què va passar?
Qui era?
No ho sé.
No ho sabem.
Jo no era.
Jo no sé algú que es diu com jo
o que jo em dic com ell.
No, no, vés a saber.
Vinga.
Escolta'm, digue'm un número de...
No ho sé, de 1 al 10.
De 1 al 10, el 5.
El 5, molt bé.
Perfecte.
Jordi Blanc no ho acaba de tenir massa clar, això.
No.
Aquests termes.
Tenim guanyadors del joc de la porra.
Estolta, Pau, l'està ja atrapant a Morán i Rubén Pérez, eh?
Sí, sí.
Uf, estic crescut.
Mira, hi ha set...
Sí, set persones que han encertat aquest resultat.
Digueu-me dos números.
Quim, un número de l'1 al 7.
El 7.
Molt bé.
El Jordi Alomar, que és un dels guanyadors.
Si Jordi i tu l'altre...
El 7 jo no el puc dir, no?
No, no.
El 9.
Blanc no.
Quina número has dit?
Perdona, Tere.
I tu vols entrar al tu, no?
Perdona, perdona.
No, jo crec que jo al Twitter seré un fracàs, jo ja us aviso.
Però, escolta, les promeses són les promeses.
Ara et queda de l'1 al 6, perquè jo he dit al 7.
De l'1 al 6.
Va, l'1 de Rubén Pérez.
Marta Mañé.
Doncs vinga, són els teus guanyadors.
De veritat.
Del joc de la porra.
Marta Mañé i Jordi Alomar.
És que la Trons m'havia d'acabar així.
Darrers missatges?
Buh, hi ha un...
Buh, és que el millor és la reacció de la Tere.
Diu, i tu vols entrar al Twitter, saps?
I tu tines tu, tio, és una mica així.
Clar, si et diuen de bu, al 7, Jordi, al 9 no entra.
I al 7 ja estava agafat, per tant...
Que és la tarda dels secretaciosos o què?
Sí, avui tenim ganes de riure una miqueta, home, que som divendres.
Escolta'm, recordes aquella pífia que vam posar fa temps
de què trucava la mascota, el nàptico?
La macota?
Doncs la Tere continua rient encara, recordant la mítica pífia de la mascota.
A Pere Valls anem bé, al José Luis Martínez,
Soy la mascota, ole, ole, ser de...
Què rius?
Lo mejor que hay, el David, el Pablo Bertran,
diu que hi havia la roda de premsa.
Soy la mascota, no?
Sí, sí, sí, però és que és la mascota, el perfil és de la mascota.
El Pablo Bertran, hi havia la roda de premsa d'Alessandro,
un micròfon d'Intereconomia.
Uau!
Uau, és la mascota.
Uau, Déu-n'hi-do, eh?
Sí, és que encara participa, eh, la mascota?
Està allà sempre...
I tant, el nàsticus.
Sí, sí, sí, el nàsticus, eh?
Una salutació cap al nàsticus.
A les xarxes socials superpresent, eh, el nàsticus.
Clar, que això demà dia, eh, cap al Facebook també participa.
Sí, sí.
I a partir de certes hores del dia,
Miquel no saps si has de dir bona tarda, bona nit, bon dia, bon vespre,
bon no sé què.
No, perquè, per exemple, ara, a la 1 i 10 minuts de la tarda, 1 i 11.
Clar, ja és la... bon migdia o bona tarda?
Has de dir, bon migdia, bona tarda, bon dia...
Ara ja bona tarda, jo crec, no?
Bona tarda.
Bueno, sí.
No?
Sí.
Vaja, a partir del migdia ja dius bona tarda.
Clar, i a les 8 del vespre, per exemple...
Doncs bon vespre.
Segur que guanyem.
Segona trucada, bona tarda.
Hola, bona nit.
El teu nom.
Marta Mañé.
La tenim a punt, bona nit.
Hola, bona tarda.
Bona tarda, bona nit.
Sí, és igual.
És igual.
Com et dius?
Nova trucada, bona tarda, bona nit.
Bona tarda.
El teu nom.
Jordi Piña.
Guanya el bona tarda, eh?
A veure què passa aquesta nit.
O aquesta tarda, no ho sé.
No, però avui ja serà gairebé les 10, eh?
A les 9, sí, no?
Bueno, quan comenci ja serà de nit.
Per cert, que tornem a parlar amb Jordi Blanc,
perquè cada dia està més involucrat,
més...
Jo fins i tot diria aquí que hi ha cert feeling
amb Jorge d'Alessandro, eh?
fins i tot ara l'imita per la ràdio.
Què dius?
Jordi Blanc imita a Jorge d'Alessandro?
Escolta, escolta.
Us avancem, entre d'altres coses,
els continguts del Sempre Nàstic d'avui.
Jordi Blanc, bona tarda.
Bona tarda.
D'Alessandro, ja sap, el Nàstic vol perdre divendres
en el partit del nou estadi davant del Guadalajara.
Sí, com diria ell, vol un futbol amb molta acción.
Acción, acción.
McDonald's!
El tècnic grana vol rebaixar també
la possible eufòria del vestidor
i assegura que el Nàstic, tot i aquestes dues victòries,
no ha fet absolutament res.
Acción!
Acción!
Una paraula de Jorge d'Alessandro, eh?
Ni tant.
I sovint, doncs, confonem paraules.
Ja passa a vegades, com amb conseqüències,
doncs, una mica pràgiques.
A vegades sí.
Multiquimpons?
Esportiva i del partit de mà davant del Guadalajara
avui ha parlat també Manel Ruz.
El jugador està fora de l'equip des del passat 15 d'octubre
quan se li va detectar un virus multiorgànic
que el va afectar, doncs, a diferents òrgans del seu cos
i el va fer estar ingressat a l'hospital
aproximadament dues setmanes.
Doncs bé, avui Manel Ruz ha parlat
i ha dit que es va espantar
quan se li va detectar la malaltia.
El míster entró en el vestuari,
ara entra un tall que no és.
Joan Maria Bertran comença a donar indicacions al Quim.
Doncs bé, no podem escoltar a Manel Ruz
que parlava d'això, d'aquest espant
que es va portar quan se li va detectar aquesta malaltia,
aquest virus multiorgàsmic,
multiorgàsmic, multiorgàsmic.
Encara sembla que sí que sí que podem escoltar.
Lo he pasado un poco mal
porque me dejó bastante débil, ¿no?, el virus.
Pero la verdad que...
virus multiorgàsmic.
Sí, sí, sí, sí.
Déu-n'hi-do, eh?
Ai, és que aquest canvi de paraules...
Això és que el subconscient traeix a vegades, eh?
Ahir deia, el sempre nàstic, ahir a la tarda,
el Quim deia que, clar,
ja estava pensant la victòria d'avui del sempre nàstic.
Clar, clar, clar.
I del nàstic, i això li provocava
doncs aquestes sensacions tan impressionants.
Bé, va, canviem de tema, som-hi.
Sí, sí, sí.
Vinga, va, anem a fer una classe de periodisme avançat.
Miquel, com es diu el director de La Vanguardia?
Actualment...
És l'antic, no?
L'altre dia no ho teníem a acabar.
Aquest ixos, 17 de novembre,
al matí de Tarragona Ràdio,
farem tertúlia amb tres periodistes.
Francesc Domènec, Josep Ramon Correal,
director del diari de Tarragona,
i Esteve Giral, director del diari La Vanguardia.
Director del diari La Vanguardia.
Després entrevistarem...
Ja està, ja està.
Ja no us vas dir massa convençut, ja, eh?
Ja ho vas dir com...
Vas allargar la frase,
m'ho van dir, crec que el que estigui en és correcte.
No, no, no, crec que...
No, perquè, clar, era el director del diari de Tarragona
i després periodista de La Vanguardia,
i vaig dir director de La Vanguardia.
Bé, ja ho vam ascendint a altres de càrrec.
I escolta'm, com el...
Vinga, passem de classes de periodisme a...
A classes de francès.
Vinga, va.
Com el portes, el francès?
Veiem, eh?
Aviam, vols que et dic una cosa?
Són les mots qui voren tres bien ensemble,
d'aquestes, no es diu així?
Tres bien ensemble...
Ensemble...
No ho sé com se pronuncia, escolta tu.
No, escoltar-ho.
I acabarem el programa amb la programació del Metropol,
ja que diumenge a la tarda el grup Quarts Teatre
portarà a l'escenari l'obra Ribergauxche,
l'obra Ribergauxche,
l'obra Ribergauxche,
de Marc Rossitz.
Ribergauxche.
Si el paper posa Ribergauxche...
És Ribergauxche.
És que quina mania tenen aquesta...
els francesos i els anglesos
de llegir diferent com s'escriu?
Escolta tu.
A molt fàcil què és, escolta.
Clar.
Si diu...
Jo què sé.
Si diu Ribergauxche,
posa Ribergauxche, no?
Ribergauxche.
Ribergauxche.
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do.
Escoltau aquest tall
i opineu vosaltres mateixos,
perquè de què parlàvem...
de què parlaves, de fet,
Josep Pardila,
ahir,
ahir,
a la unitat mòbil
de la Fira de la Ciència?
Jo no soc molt experta,
jo soc ni cagalumna.
A veure...
Tu claves la mà
sense tindre contacte directe
dels teus dits.
Podem provar, això?
Sí, claro.
Mira.
A veure, què he de fer?
Agafo la mà.
Fica't aquí davant.
Doncs vinga,
me'n vaig cap allà al davant,
a veure...
Clava la mà,
no mantingues contacte
i ara,
en el sentit horari,
vas fent vibracions.
No,
tu no mogues la mà.
Tinc la mà tota oberta,
posada...
em assecaran una miqueta la mà.
Jo t'aguanto el micròfon.
A veure,
m'asseco la mà.
Quina sensació ho notes?
Potser més relaxat.
És una mica esa sensació,
sí.
Potser t'has relaxat.
Ja ho podem explicar,
no?
Sí.
Ho podem explicar?
De què parlàvem?
Parlàvem de
los cuencos tibetanos.
Vols escoltar
tota la història sencera?
Sí, la tenim.
Que tenim el canç sencer,
la tenim,
ho tenim.
Vinga, va.
Això són los cuencos tibetanos.
Expliquem què són los cuencos tibetanos,
perquè jo no ho sé.
Bueno,
en concret,
jo no soc molt experta,
jo soc ni cagalumna,
però aquella noia
t'ho es pot explicar.
A veure,
doncs que va...
Ui,
crec que se m'escapa,
no?
No,
se m'escapa,
però tu sí que m'ho pots explicar,
jo crec que sí que m'ho pots explicar.
És una representació
dels cuencos tibetanos,
en concret,
de les vibracions
que transmiteix l'aigua.
Aquesta prova consisteix,
tu claves la mà
sense tindre contacte directe
dels teus dits
en el cuenco.
Ho podem provar, això?
Sí, claro.
Mira.
A veure,
què he de fer?
Agafo la mà.
Fica't aquí davant.
Doncs vinga,
me'n vaig cap allà al davant,
a veure...
Clava la mà,
no mantingues contacte
en el cuenco,
perquè si no,
talles les vibracions.
I ara,
en el sentit horari,
vas fent vibracions.
No,
tu no mogues la mà.
Qui les fa?
Com les fa?
Amb una mena de...
Ah.
Vaja,
amb una mena de pau.
Ho fa ella.
Sí,
ho fa ella.
Tinc la mà tota oberta,
posada dins aquest cuenco tibetano
sense tocar-lo.
Això,
què se suposa que he de notar?
Vibracions?
Sí,
això va...
Les teus cèl·lules
van transmitint les vibracions
i quan troben una contractureta
o alguna cosa,
la van desfent.
Això és una teràpia
que,
per exemple,
descontracturar.
Clar,
em massacaran una miqueta la mà.
Jo t'aguanto el micròfon.
Això,
m'aguantes?
Em has de posar així,
com si no,
no podem parlar, eh?
A veure,
em asseco la mà.
I tu per parlar
també has de parlar
pel micròfon,
si no,
no et senten a la ràdio, eh?
Vinga,
ara què faig?
Els braços rectes.
Sí.
Quina sensació
notes en un braç
i en l'altre?
En el que has fet
la prova
i en el que no.
Potser més relaxat
en el que he fet la prova?
És una mica
esa sensació,
trobar la relaxació
mitjançant les vibracions.
Sí.
Josep,
i això es pot fer
a nivell de tot el cos
en una gran piscina?
Tu pots clavar
el cuenco
dins de la piscina,
estàs en contacte,
tot el teu cos
està en contacte amb aigua
i vas fent les vibracions.
Tu pots clavar
el cuenco
dins de la piscina
i ja està,
i les vibracions...
Ho veus?
És que són uns malpensats.
Parlàvem de cuencos tibetanos.
Estan sortits de mare.
És veritat.
Notaves algo o no?
No.
Més aviat no, no?
No, sí.
Notaves unes vibracions.
Clar,
m'imagino que has d'estar
un cert temps
i una estona més
per notar
que el tens com a més relaxat
al braç.
Penseu que estàvem en directe
i vaja,
que no ho fas del tot bé.
Vinga,
i acabarem el programa
parlant de les eleccions.
Ara aquí li haguéssim hagut
de demanar al John Manibert
que ens grabés una veu
d'aquelles de
les eleccions alternatives.
Però bueno,
no?
Podries fet un directe,
pugem fintonia,
vinga, va.
Les eleccions alternatives
a l'última mitja hora.
Tres muntatges,
un minut i mig cadascun,
les entrevistes alternatives
als candidats
a ser diputats
al Congrés
a les eleccions generals
del proper diumenge
amb Alejandro Fernández,
Francesc Vallès
i Jordi Gené.
Escoltem-lo primer,
anirem parant
entre muntatge i muntatge
i endavant.
Som-hi.
Alejandro Fernández,
bon dia.
Bon dia.
De música
hi entrem bastant.
Bueno,
gràcies.
és un tipus simpàtico.
On s'ha trobat,
per cert,
més a gust?
A Tarragona Ràdio,
la primera.
Alejandro Fernández,
amb tota probabilitat,
serà diputat al Congrés
en aquesta propera legislatura.
Bueno,
sí.
Ja ho té assumit?
Tot el contrari.
El que surti de les urnes
el proper diumenge
ajudarà econòmicament
als Jocs del Mediterrani?
Jo crec que...
Què n'opinen?
Hipotecaria,
hipotecaria,
hipotecaria,
d'alguna manera,
el futur de la façana marítima.
Durant 50 anys.
Vostè fa uns mesos
com a candidat a l'alcaldia de Tarragona
també es va manifestar a favor...
Viva Espanya!
...d'aturar les obres
de l'estació al sud de l'aeroport,
l'estació ferroviària.
Mantindrà aquesta postura?
No té sentit.
Mantindrà aquesta postura?
Para lo que me queda en el convento
y no continúo.
Tem,
els populars temen
que es trobaran la caixa buida
quan arribin al govern central.
I tot i així
són partidaris
de baixar els impostos?
Tinc com una interferència de ràdio
o alguna cosa semblant.
Les enquestes els últims dies
li provoquen partígen?
Alucino.
¿Espera algun càrrec
en la nova administració
en el govern central?
Estaria bien.
Sí?
No pensa renunciar?
Sí.
Ho deixem aquí.
Alejandro Fernández,
cap de llista del Partit Popular
en les eleccions del proper diumenge
per la demarcació de Tarragona.
Molta sort.
Visca Tarragona,
visca Catalunya
i viva Espanya!
I sempre ens quedarà
la música dels smits.
Gràcies.
Gràcies.
Fins la propera.
Fins la propera, una versada.
Diran que Teruel no existe,
però de Tarragona
no saben ni que no existe.
Doncs aquesta era la primera.
Molt bé, eh?
No us guieu pel que diuen
per anar a votar, vaja.
És tot mentida.
És tot...
Està manipulat.
Això té un treball aquí
de cola, superglú,
cútex.
Aquí hem fet servir, bueno...
Aquí hem tallat, vaja,
amb els tisors hem tallat de tot aquí.
Vinga, anem amb el segon,
amb el francès...
No, sí,
anem amb el francès Vallès ara.
Aquest que hem tingut aquest matí,
fins i tot als estudis
de Tarragona Ràdio.
Francès Vallès,
bon dia.
Molt bon dia.
Com és que li agrada, Manel?
La veritat és que no he escoltat gaire,
però en algun moment
sí que he tingut la temptació
de posar-me alguns cascs
per ahir-me una mica
de la pressió, no?
Molt diferent aquesta campanya
la de fa quatre anys
o tres anys i mig.
Jo crec...
Jo crec que no...
Depèn.
Molt bé.
Això és inadmissible,
això no pot ser.
Jocs del Mediterrani.
Què volies dir?
Ho hem hagut de fer sols, eh?
Quina reflexió li porta a vostè
tot el que ha passat a Itàlia
i a Grècia
i com això de retruc
ens pot afectar a nosaltres
a Catalunya i a Espanya.
O ho salva Europa
o no ho salva ningú, això?
Això és una mica d'assastre, eh?
Per tant,
diguem-ho.
Totes les decisions
que hem pres nosaltres
hem tingut sempre present
aquests dos objectius,
que no hi haguessin
involucions en drets socials
i que no fossin intervinguts
o rescatats per als organismes
a l'Europa i...
Tanquem, doncs,
aquesta conversa
amb Francesc Sabellès,
el diputat socialista a Madrid
en aquests últims quatre anys
i cap de llista
torna a repetir
com a número del PSC
per la circunscripció de Tarraona.
Senyor Vallès,
que vagi molt bé
aquest últim dia de campanya
i que potser demà
el dia de reflexió
li doni temps
a tornar a escoltar
una estona a Manel.
Ho hauria d'haver fet,
però sincerament
tampoc tinguin temps per això.
Fins la propera.
Moltes gràcies.
Va, entrevista manipulada
a Francesc Sabellès
al cap de llista
del partit dels socialistes
de Catalunya a Tarragona.
I ens en queda una,
la de Jordi Gené
de Convergència i Unió.
Jordi Gené, molt bon dia.
Bon dia a tothom.
Per què ha triat aquesta cançó,
aquest ara,
de l'exempostor?
Perquè els conec.
Ara és un bon moment
o és un mal moment?
Que no vingui el PP.
Quin és l'objectiu final
del pacte fiscal?
Cada minut que passa...
I que tots ens estan escoltant
i un minut passa ràpid.
30.000 euros,
que són 60.000
de les antigues pessetes...
No!
...se'n van a Madrid
i no tornen.
Ai, senyor.
Necessitem que els nostres jubilats,
que estan per aquí fora,
a l'Avinguda Roma...
Aquí a Tarragona,
que passa un jubilat
i li dius
saps que la teva pensió
és un 6,1% més baixa
que la pensió
d'un ciutadà espanyol mig?
Cada dia
amb les informacions
més properes.
A Banda Llós,
la meva dona és d'allà...
Digue-me.
I tenim avellaners
i quan tu omples
un sac d'avellanes,
que quan en tens 100
dins del sac
algú vingui
i t'en prengués 9
i en canvi
un del teu costat
quan n'ha plegat 100
ni donés 120
ni en tingués 120
i dius
Ep, de les...
Qui omple abans el sac?
Ja m'he perdut, eh?
Quina reflexió
li porta a vostè
això, senyor Gené?
Ja l'hi dic ara, senyor Loz.
Guanyi qui guanyi
i nosaltres hem d'anar allà...
Vostè què creu
que és prioritari?
Fer una obra a casa nostra.
Quin resultat espera,
senyor Gené?
Jo crec que li convindria
a Catalunya
que Bisbal
guanyés aquestes eleccions.
Jo ara que estem en campanya
encara, senyor Loz,
demano el vot.
PP, PSOE, PP, PP, PP, PP...
Jordi Gené,
diputat per Tarragona
de Convergència i Unió.
Molta sort, que vagi bé.
Moltes gràcies, bon dia a tots.
Doncs fins aquí.
Déu-n'hi-do.
Molt divertides, eh?
Les entrevistes manipulades
amb lletres majúscules
dels candidats
a les eleccions
per Tarragona.
Llamar tots a reflexionar.
I si voleu escoltar-les de veritat
estan a la web.
Sí, eh?
Allà estan totes
i les hem fet aquests dies.
Aquestes no serveixen.
No.
Les d'avui,
les d'ara no serveixen.
No.
I com sempre recordem, Miquel,
que a més a més
en les properes setmanes
tindrem diversos especials.
Sí, tenim l'última mitja hora especial
el dia 3 de desembre, divendres.
En rigorós, enregistrat,
ja em podem dir ara que serà...
No, el dia 3 no, perdó, perdó, perdó.
El dia 10.
Ah, anava a dir el dia 3
des dissabte, no?
Sí, exacte.
El dia...
Bueno, aquí m'he fet una embolica.
Escoltem, tornem a començar.
Tenim especials.
El dia 9.
Dia 9 de desembre,
aquella setmana dels ponts.
Sí, aquest ha serà en rigorós enregistrat.
El dia 23.
El dia 30
i el dia 5 de gener.
Déu-n'hi-do.
Vale?
Tot això en rigorós enregistrat.
No.
Ah, avui és en rigorós directe?
Sí, home i tant.
Avui és en directe, eh?
Home, veurem de trobar.
Ara són les 13 i 26 minuts.
És en directe, és en directe.
És en directe, sí.
Molt bé, Miquel,
doncs moltíssimes gràcies.
I tornem la setmana vinent, no?
Doncs sí, la setmana vinent recollim els millors moments de la ràdio de la ciutat,
a la sintonia de la Tarragona Ràdio.
Bona setmana.
Vaixi bé.
Adéu.
Adéu, adéu.
Adéu, adéu, adéu, adéu, adéu, adéu.