Aquest divendres, la sala 8 i mig de l'Ocina de les Galvarras
celebra el seu primer aniversari
i per celebrar aquest efemèri d'aquest primer any de vida
ha preparat uns actes commemoratius
i ben especials són aquests actes
i avui ens ho explicarà com cada setmana
la seva programadora, l'Ester Ferrer.
Ester, bon dia.
Hola, bon dia, Josep.
Primer aniversari de la sala 8 i mig.
Què teniu preparat per commemorar aquesta primera efemèride?
Mira, a la sala 8 i mig sempre hem procurat
que quan hi havia alguna pel·lícula que era catalana
doncs ja fos pel director o per la productora
o pel que fos que tingués a veure amb la producció del nostre preï
sempre havíem convidat els directors, no?
Això, els productors o gent relacionada amb el cinema.
De fet, fa un any, bueno, fa bé un any, no?
Perquè la vam obrir el 12 de març de 2010
qui va obrir la sala 8 i mig va ser l'Edmond Rock
amb Garbo i l'espia
o Garbo, l'home que va salvar el món, no?
Que és un documental que, de fet, ha tingut moltíssim èxit
i ara nosaltres havíem volgut que fos aquí a l'Edmond Rock
i no ha pogut venir perquè està amb el documental a l'Índia.
El que sorprèn que fins i tot una història com aquesta, no?,
que és molt d'aquí, bueno, i també de la Segona Guerra Mundial, no?
Perquè va ser l'home aquell que va aconseguir enredar els alemanys
perquè no estessin a punt per anar contra els aliats
del desembarcament de Normandia.
Però bé, doncs això, aquesta història que diríem que sembla que a l'Índia
massa, massa no pot interessar, doncs ara està allà.
Bé, però nosaltres volíem que estigués amb nosaltres
acompanyant-nos des d'aquest primer any
però tot i així també ja teníem una altra convidada d'honor
que a més a més ha vingut a...
que s'ha ofert molt... amb moltes ganes
que és la Isona Passola, que és la productora de Pa Negre.
Perquè cal recordar que els directors, doncs, són els directors
però que les persones que estan al darrere que una proposta cinematogràfica
arribi a bon fi, arribi a termini, són els productors, no?
Sabe'n imprescindible.
Exactament. També hi ha directors que evidentment produeixen, munten i s'ho fan tot
i d'alguna manera així diríem que controlen molt directament la seva pròpia obra.
Però en aquest cas, Isona Passola té una trajectòria, també és professora de Pompeu Fabra
però té una trajectòria com a productora i també com a directora molt important.
Ella va produir, doncs, va produir i dirigir un documental recent
que tots recordareu que és Catalunya-Espanya
que començava ja a posar una mica el debat aquest
que ara estem tenint cada dia més contundent, no?
De si Espanya pot estar en Catalunya i Catalunya pot estar en Espanya o què passa.
i va seguir un documental que va tenir cert èxit
tot i que, doncs, més localitzat en el nostre territori.
Però ara amb pa negra, doncs, evidentment amb pa negra
els reconeixements en els Gaudis, els reconeixements en els Goya
que ha fet que aquesta pel·lícula, doncs, hagi tingut un cicle molt llarg
un cicle molt llarg i absolutament, diria jo, gairebé inaudit
pel que pugui ser una producció catalana feta en català, no?
Tant és així que això que ha tingut com a dos vides
després del Gaudí, que ja la gent semblava que l'havia vist,
va remuntar moltíssim, i ha arribat a estar més de tres mesos
en cartellera aquí als cinemes de les Gavarres.
Per tant, el que es volia fer era un reconeixement en aquesta persona,
jo penso, molt important.
I és més, vull dir, no va estar mai a la vuit i mig,
que en principi hauria sigut una pel·lícula de la sala a la vuit i mig,
perquè ja des de bon principi, doncs, teniu un llarg recorregut
i les pel·lícules de la vuit i mig hem de recordar que sorten una setmana,
no?, i passen, no? No les podem tenir més d'una setmana.
Per tant, això, doncs, hem convidat a l'Isona Pesola,
ella vindrà, i, doncs, li reconeixerem aquest mèrit
de posar, diríem, el cinema català en el lloc de la indústria, no?,
que també, això també interessa molt, perquè, realment,
si fem molt bon cinema, però no el veu ningú i no el podem vendre, doncs, no?
Serà a les sis de la tarda, si no m'equivoco?
Serà a les sis de la tarda, sí, però a més a més ens acompanyarà un altre personatge.
A les sis de la tarda, al cinemes de les Gavarres, eh?,
i és entrada gratuïta, però s'ha de demanar invitació
a vuit i mig arroba tinet.org, eh?,
que l'adreça on, si algú vol venir, doncs, pot demanar, això, la seva, la seva invitació.
I després ve un altre personatge que sempre ja ens ha acompanyat,
ja abans de la vuit i mig era present a les Gavarres,
que és el director del Festival Ficat de Curs de Catalunya, eh?,
Curs de Catalunya en català, eh?, a més a més,
que això també diríem que ja és una cosa que té el seu mèrit, no?
Ell és l'Antonio Barrero i estarà amb nosaltres perquè des de ja fa tres anys
durant una setmana a les sales de... no sé si a la vuit o a la cinc,
quan nosaltres no existíem, doncs es projectaven els curs més premiats
o de més qualitat que hi havia hagut en cada edició del seu festival, no?
I això ve a ser sobre el mes de juny, que ho fem cada any, també.
Serà ell i després, doncs, mira, jo com a representant de la sala a vuit i mig,
doncs també estarem a les sis de la tarda en el que serà una mena de petita presentació
dels nostres projectes i de debat amb el públic que hi haurà
i amb els mitjans de comunicació.
I a la festa li hem titulat Festa dels Impossibles, no?
I això?
Per això que t'estava explicant, no?
Sí, no per tot plegat, no?
Per què això? Perquè arribar, diríem, a que una pel·lícula catalana en català
arribi a estar al nivell d'una superproducció, tres mesos en cartellera,
pensa que fins i tot a ells d'algun moment se'ls ha escapat de les mans,
perquè el DVD ja és al carrer, fins i tot el diari ara l'ha repartit durant dues setmanes, no?
I amb un èxit espectacular.
Exacte, sí, sí, cada setmana s'acaben els diaris, és una cosa increïble.
I per què? Per què tenien aquesta previsió?
Perquè, doncs, ningú s'esperava que la pel·lícula tingués aquest recorregut tan llarg, no?
Doncs bé, celebrarem això, celebrarem que és la quarta edició del FICAT
i celebrem que nosaltres, malgrat semblar això, una empresa impossible,
doncs, un any més, fem un any i voldrem, tenim vocació de complir-ne molts més, no?
Deixar la vuit i mig a les gavarres i després hi haurà una petita recepció,
una copeta de cava i alguna coseta per picar,
i quan acabi això, comptem que seran les set, set, dos quarts de vuit,
passarem una pel·lícula rodada a Tarragona,
amb una seqüència, eh, sent precisos, diríem, amb una seqüència rodada a Tarragona,
concretament a la part alta, a la plaça de la catedral i als voltants,
que és Els últims dies del món, Les derniers jours del món, dels germans a la riem.
Una pel·lícula amb Matiem Malbrich i amb Sergi López, que també ens és proper, no?
I a veure, per què l'hem triada? Doncs precisament per això,
perquè també hi convidarem a la gent que està d'alguna manera darrere
que Tarragona sigui un plató de cinema, de rodatges,
i intentar també promocionar això, no?,
que hi hagi més pel·lícules rodades a Tarragona.
Però és que, a més a més, aquesta és una pel·lícula que està rodada a Montserrat,
com un escenari una mica especial, no?,
també està rodada al Sant Fermins,
i és una pel·lícula, doncs, que tot i ser en francesa,
i tenint també moltes seqüències a París i al Rodadors,
doncs ens és molt propera.
I, a més a més, ens és propera perquè va ser presentada,
i fixa't, a vegades les pel·lícules quins recorreguts fan més tristos, no?
El 2009 va anar a Fiques, va guanyar el Premi del Públic,
i tot feia esperar, diríem,
doncs que immediatament s'hagués pogut veure les pantalles catalanes, no?
Si més no, doncs no.
No s'ha estrenat fins al desembre de 2010.
O sigui, nosaltres la venim a estrenar amb quatre mesos de retard, diríem,
respecte del que s'ha pogut veure a Barcelona, no?
Per què? Doncs perquè, tot i tenint un premi, no?
I a vegades les pel·lícules, doncs, es veuen als festivals,
i després el seu recorregut queda totalment trencat, no?
I és una pel·lícula que es va estrenar a la secció oficial de Ciència-ficció,
que algú li podrà sorprendre, no?
Però, d'alguna manera, és una pel·lícula una mica incalificable per això, no?
Perquè, per una banda, no es parla, això, del final del món,
un final del món que no se sap massa cap on anirà, ni d'on ve, ni d'on va,
però tothom corre, diríem.
I, per tant, podríem dir que també és una road movie, no?
És una road movie d'aquelles que no porten en cap lloc,
sinó que és per escapar-se d'alguna cosa
que sembla absolutament, doncs, impossible de controlar.
I també podria ser un thriller eròtic,
perquè hi ha una història molt recambolesca i molt difícil,
del Matieu Malric,
amb una noia que coneix a l'últim estiu, abans d'acabar el món,
que d'alguna manera es converteix en la seva obsessió, no?
I, paral·lelament, doncs, un Sergi López,
que és un personatge absolutament surrealista,
és un cantant d'oparetes, que més i més canta i tot, no?
Que és l'amic íntim d'aquest Matieu Malric
i que va apareixent, doncs, en aquest peritle seu,
doncs, a la recerca d'aquesta dona abans que el món s'acabi.
Per tant, una proposta també molt original,
molt divertida entre el naïf, el cinema negre, la ciència-ficció...
Vull dir, els germans de la Ria que fan una barreja de gèneres tremenda, no?
I que el públic ha d'estar una mica, això, a l'expectativa
i obert a veure una cosa bastant, bastant novedosa, diguem, no?
Quan, això, la barreja de formats.
I després, doncs, bueno, doncs, gaudir,
perquè els paisatges ens són molt propers.
I a banda d'aquest primer aniversari,
la pel·lícula que es projecta aquesta setmana
és la mateixa que veurem aquest divendres?
Exactament.
És a dir, és la que veurem tota la setmana, eh?
A la sala 8 i mig.
Exacte.
Tota la setmana veurem aquesta,
les derniers jours d'un món,
que a més a més té també la seva versió en català,
però nosaltres la passarem en francès subtitulada.
En versió original, com sempre a la sala 8 i mig.
Sempre que podem ho intentem de fer.
Però el que passa és que també que ara l'any que ve
farem una mica de gir, segurament,
això que et deien abans,
intentant buscar aquest públic,
i mirarem de posar més cinema en català encara
i possiblement algun títol també en castellà
que puguem pensar, que evidentment també n'hi ha,
que encaixa en aquest model de cinema d'autor
que nosaltres pensem per la 8 i mig, no?
I també com a novetat segurament passarem al digital
perquè s'està imposant, no?
Perquè donen millor resolució,
perquè és més fàcil trobar les obres,
segons com, és més fàcil també trobar-les subtitulades,
i farem, doncs, com una mica de replantejament,
que sempre és el que toca, no?
Després d'un itinerari, com aquest...
Innovar sempre és important, no?
Sí.
Una cosa que sí que volia dir,
tal com ho fem ara a l'entrevista,
és que pel públic que ens vulgui venir a veure,
després dels últims dies del món,
farem una mostra de cinema en català,
que això és una iniciativa de TV3 com a productora,
que serà la propera setmana,
i després descansarem dues setmanes.
Ho dic perquè agafant vacances de Setmana Santa
per davant i per darrere,
doncs hi haurà descans,
perquè això ja ho hem fet sempre així,
però l'any passat per Setmana Santa,
molta gent, doncs, al contrari,
van anar al cinema i es van trobar que no hi havia versió original, no?
I per això és un temps perquè ningú s'enfadi, sobretot, eh?
Això, sobretot, eh?
Que estarem uns dies de descans.
Perquè el que volem és això,
donar un servei i donar gust a la gent
que s'estima molt el cinema, no?
Molt bé, Esther.
Doncs que vagi molt bé l'acte d'avui,
com cada setmana en continuem parlant
de tot allò que es fa a sàbara 8 i mig.
Moltes gràcies.
Gràcies i felicitats.
Gràcies a tu.
Adéu-siau.
Gràcies a tu.
Gràcies a tu.
Ara passen 5 minuts de dos quarts d'una del migdia.
Això que sonava ja és una de les bandes sonors,
ja sabeu que podeu trucar al 977-24-4767,
977-24-4767,
i participar en aquest concurs de les bandes sonors
que fem cada divendres,
aprofitant que parlem de cinema
i on es podeu emportar un tiquet dos per un
per anar a veure una pel·lícula o cine a les Gavarres.
I com cada setmana,
ens acompanya el Juanjo Ferrer.
Juanjo, bon dia.
Bon dia.
i esperem a veure si podem contactar amb el David Serra,
que avui no ens pot acompanyar en directe,
però ho tindrem a l'altra banda del fiu telefònic.
Què podem dir d'aquesta sintonia?
Alguna cosa d'aquesta banda sonora?
què diries, Juanjo?
Bueno, és...
A veure, no sé què pistes dir.
Podria dir la primera pista és Bajo el mar.
Fàcil, eh? Fàcil.
Bajo del mar.
A veure qui ho endivina,
aquesta banda sonora d'una pel·lícula
on, vaja, podeu trucar al 977-24-4767
per endevinar i per encertar aquesta cançó.
No sé si tenim ja el David a l'altra banda del fiu telefònic.
Sí, ara sí.
David, bon dia.
Estic aquí, estic aquí.
Què tal?
Doncs, bueno, una mica junt de vosaltres,
però, escolta,
predisposat a parlar de cinema aquesta setmana,
poquetes estrenes,
penso i, no sé,
pràcticament cap a Tarragona.
Ara ho diem amb el Juanjo,
que poques estrenes aquesta setmana,
però abans de parlar de les estrenes
tenim una trucada d'algú que
ha sentit la pista del Juanjo
i ha dit, és aquesta.
A veure si ho encerten.
Nova, bon dia.
Hola, buenos días.
El seu nom?
Anna.
Anna, què més?
Anna López.
Anna, què tal?
Muy bien.
Ho has endevinat o no?
Bueno, creo.
Sí, digues.
La sirenita.
Molt bé, molt bé.
Deixa'm a fer-la a veure.
La sirenita, molt bé.
Era fàcil, eh, Juanjo?
Sí, sí.
Sí, sí.
Bueno, però ja està bé, ja està bé,
que així la gent s'anima a trucar.
Anna, molt bé, doncs tens un tiquet dos per un
per anar-vos a cine a les gavarres
o pots passar-vos cap a la ràdio als matins?
Vale, perfecto.
Gràcies, que vagi bé.
Adéu.
Què, David, què t'has semblat?
Doncs bé, te'n refreix a la sirenita, no?
Sí.
Home, jo a la sirenita sóc un fan.
De veritat que sí.
Dèiem que teníem poques estrenes aquesta setmana.
Quina podríem destacar, però,
una per sobre de l'altra?
És que, a veure,
me tindríeu que confirmar,
des d'aquí no sé si ho podreu fer,
perquè jo estic lluny,
si s'estrena la pel·lícula de la Sousa en Vier,
el Mundo Mejor,
que és la pel·lícula que va
arrebassar l'Òscar
a la pel·lícula d'Iñarritu.
A veure,
en un Mundo Mejor,
jo crec que sí.
La fan?
Sí.
Sí, sí.
A Les Gavarres, no?
Sí.
D'acord, no,
és que no trobava l'actualització de la carterera,
i clar,
parlar d'una pel·lícula
que en principi
va guanyar la favorita,
que és la pel·lícula que tothom,
bueno, tothom,
el que diguem-ne la premsa especialitzava,
donava per fer que Beautiful guanyaria el premi
a la millor pel·lícula de parlar-ne anglès,
doncs es van trobar una sorpresa
que la danesa Sousa en Vier,
que està escrit
al Manifest Dogma de l'Esban Trier,
que a més és una de les directores de cinema
favorites del Jesús Mongeó,
que això és una de les coses
que he descobert fa relativament poc,
i en concret aquest matí,
doncs penso que va ser una sorpresa per tothom,
en el sentit que una cinta danesa
guanyés una pel·lícula
que semblava que partia
amb tots els números de guanyadors,
bueno, va ser una sorpresa.
La Susan Bill té una carrera
extraordinària
des del punt de vista
que és una de les directores,
perdó, d'alguna manera,
amb més projecció.
Té una filmografia
que, malauradament,
no l'han pogut veure totes,
totes les seves pel·lícules,
no s'han pogut estrenar
al nostre país,
però hi ha dues pel·lícules
que jo destaca,
hi ha una en concret,
jo dir que destacaria
que aquesta sí que l'ha vist
molta gent,
no sé si el Juanjo la va veure,
que eren coses que van perdre
amb el foc,
amb el Benicio del Toro
i amb la Halle Berry,
que era una pel·lícula
que estava molt bé,
molt bé.
A mi no m'entusiasma,
això també ho heu de dir,
que des de la meva subjectivitat
és una directora
que, bueno,
funciona una mica
amb el paradigma del dogma,
que a vegades el segueix més
i de vegades no,
i que busca fer pel·lícules
molt nues,
tant a nivell d'edició,
a nivell de...
Se centra molt
en els personatges,
en explicar petites
o grans històries,
segons el tema,
i aquesta és una gran història
que ja insisteix
en triure de petita
perquè és una història
d'una pel·lícula
amb un pressupost
de 200 milions d'euros,
que, bueno,
diguem la veritat,
per un pressupost europeu
és una quantitat important.
I que, bueno,
que és una reflexió,
és un melodrama
que parla una miqueta
de les ONGs,
d'aquests metges
que viatgen al Tercer Mont,
parla una miqueta
de la violència,
de les guerres,
de la fam,
de les nostres hipocresies
personals,
i que, bueno,
que a vegades
el que podríem dir
és que es queda massa
amb l'anecdòtic
i amb el bullisme
en lloc de fer
un rat cinematogràfic
punyent.
moltes vegades
es queda a l'anecdòtic
i jo crec que seria
el petit problema
que té aquesta pel·lícula
que tot i tot el que
estic dient ara
em sembla
una aposta interessant.
A mí lo que me llama
la atención de esta película
y que me parece
más interesante
es el protagonista,
digamos,
o el padre de la familia
que se va a ayudar
a África,
a una ONG y tal,
pero mientras
su hijo está siendo
maltratado en el colegio,
se hace amigo
de otro chaval
que también está siendo
maltratado en su casa
y montan como una especie
de guerra de venganza
una vez se han hecho amigos
para vengarse
de todos los que
les han tratado mal.
Es decir,
mientras el padre
se va a ayudar
a otros,
en su propia familia
se está destruyendo
y se está yendo...
Exactamente.
Es el paralelismo,
es el contrapunt dramático
a una historia
en la cual
se hable
una fugida
cap endavant,
la mort de la mare
que afecta al nen.
Es una película
que, a veure,
está bien construida,
funciona desde el punto
de vista de las personas
pero que
muchas veces
tiene el problema
que no acaban
de ser arrodonidas
las resoluciones
de las historias.
Penso que si la fan
a Tarragona
es de visita obligada
y es de aquellas
podículas
que se tienen
que recomendar
sí o sí.
En un mundo mejor,
si os sembla,
nos encontraremos
una patita part
amb el Traiber.
¡Párate!
¡Vájame!
¡Vájame!
¡Vájame!
¡Vájame!
¡Cuidado, cuidado, cuidado!
¡Una camilla!
¡Eso es!
¡Hola, papá!
¡Eh!
¡Hola, cariño!
Me alegro mucho
de verte.
Estaremos pendientes
pero sabemos
que no es fácil
para Elías.
Anton,
tú viajas mucho
y además
tenéis problemas
entre vosotros.
¿De qué problemas
estás hablando?
¿Qué pasa, Elías?
Tenía que pegarle.
Si no,
todo el mundo
habría ido a por mí.
Le das, te da, le das
y es el cuento
de nunca acabar.
¿No te das cuenta?
No, si la primera vez
le pegas muy fuerte.
Es así como sona
En un mundo mejor,
la película que podréu
ver este cap de semana
en los cinemas de Tarragona,
que se estrena
En un mundo mejor.
Una de las películas
que se estrena
este cap de semana
es
¿Para qué sirve un oso?
¿Qué me podemos decir
de esta?
Esta con dos protagonistas
españoles,
de fetes españoles
a la película,
Javier Cámara
y Gonzalo de Castro.
Pues, a ver,
es una película
que me haría gracia
verla,
lo que pasa es que
no acabo de entender
su sentido.
Tiene pinta
de típica
teleserie.
De hecho,
me recuerda mucho
a una serie que ya hay
que es Doctor Mateo.
Sí.
En este caso,
Doctor Mateo
es de un médico
pijo de Nueva York
que se va a Asturias
a vivir
por obligación
y esto es,
en vez de médico,
es biólogo.
Pero,
en este caso,
son dos hermanos,
los dos son biólogos.
Uno está silvestrado
y salvaje
y el otro es más pijo
y tal,
que por lo visto
descubre,
no sé si la Antártida
se está deshielando
y decide volver
a su casa
y se tiene que adaptar
y puede tener su gracia
porque a mí los actores,
la verdad es que
me resultan muy graciosos
y muy buenos actores,
los dos.
Lo que pasa es que
le veo historieta
de teleserie.
No le veo la gracia.
Toma,
yo,
a mí de entrada,
de lo que puc dir,
abundar una miqueta
en lo que
lo que
diu el Juanjo,
es que,
bueno,
a la banda
d'aquest missatge
que,
evidentment,
es de conya,
cachondo,
no,
de dir,
d'aquests biòlegs
en busca
d'un joc
en el que
els orsos
estan desapareixent
els boscos asturians,
doncs,
aquesta pel·lícula,
una pregunta,
Juanjo,
perdona,
abans de dir res,
el director
és el Tom Fernández?
Sí.
Vale.
Llavors,
és el director
de la Torre de Suso.
Sí.
Vale, vale, vale.
No, no,
llavors és un quadre
perquè diguem-ne
que és una mica
inclassificable.
Jo diria que
és un director,
la Torre de Suso
és una cosa
que realment,
el millor que es pot dir
d'aquesta pel·lícula
és que no s'assemblava
a res
dintre del que és
el cinema
dominant.
Era una cosa estranya,
era una comèdia
una mica,
bastant força
esbojarrada
i que els personatges
estaven portant-se
a l'extrem.
Jo crec que
si en aquesta pel·lícula
torna a agafar
una miqueta
aquest espírit
amb l'experiència
de que aquesta
és la seva segona pel·lícula,
torna a agafar
una mica
aquest espírit
de l'espera...
Su segona pel·lícula
con los mismos
dos protagonistas.
Per això,
és que jo crec que
amb aquesta confiança,
amb aquesta lloguer
que la repetíem
als seus actors
fejitxes,
jo crec que pot ser
una pel·lícula divertida
i fins i tot diferent.
Jo crec que
generós,
sense voler l'avís.
És una pel·lícula
que d'entrada
no em fa por,
no em fa respecte.
Per tant,
és una de les candidates
del cap de setmana,
David,
o què?
El què?
Una de les candidates
per veure aquest cap de setmana,
o no?
Sí, sí,
a veure,
jo tinc clar que
aquesta i una de ciencia ficció
que faran ara,
que caurà perquè toca,
no perquè sigui una gran
o fluixa pel·lícula,
jo no l'he vista.
No sé si el Juan
ho haurà vista,
són les pel·lícules
que podré veure
aquest cap de setmana.
Doncs vinga,
anem a escoltar a veure
com sona aquesta pel·lícula.
Per a què serveu un oso?
Deixo l'Antàrtida,
la ciencia,
abandona.
Esta es una propiedad privada.
No dispare,
soy yo.
Un zoologo
no puede permitirse
cometer errores,
eh?
interrumpo algo.
El señor
de los osos.
¿Conoces a este hombre?
¿Eres policía?
¿Va a haber tiros?
¿Has oído eso?
Eso no parece un oso.
Així és un petit extracte,
així sona aquesta pel·lícula
Para qué sirve un oso
que s'estrena
aquest cap de setmana,
aquesta pel·lícula
interpretada
per Javier Cámara
y Gonzalo de Castro.
Una de las pel·lículas
del cap de setmana
que se estrena
aquest divendres
es Invasión a la Tierra,
una pel·lícula
de ciencia ficción.
¿Qué tal pinta esta?
Bueno, yo
tengo aquí
una crítica adelante
que dice
que es un insulto
a las palabras
ciencia
y ficción.
¿Sí?
Sí, a ver.
La verdad es que
es una película
que ya nos han contado
cien veces.
Pero moltes vegades.
De mil maneras diferentes.
Vas a recurrir, ¿no?
Sí, además
aquí
es un poco extraño
porque lo han traducido
Invasión a la Tierra
y en realidad es
Batalla a dos puntos
Los Ángeles.
O sea,
es una película
que transcurre en Los Ángeles
en un momento determinado
que además
por lo visto
está basado
en una
hechos reales
bueno, hechos reales
una leyenda
que se creó
en el 42
que
como
que era en pleno inicio
de la Segunda Guerra Mundial
bueno,
de la entrada
de Estados Unidos
en la guerra
y que
la gente vio
como ovnis
y tal
bueno
han hecho una película
de esto
por lo visto
los personajes
como si fueran
de videojuego
no tienen
ni sentimientos
ni prácticamente guión
y bueno
a quien le guste
el cine
de catástrofes
y de efectos especiales
y tal
puede estar bien
a ver
a ver
bé, yo
después de lo que ha dit
el Juanjo
ràpidament
anulo lo que he dit
abans
no aniré a veure
aquesta película
intentaré no anar-la a veure
puc ser obligat
per la canalla
però d'entrada
prefereixo quedar-me a casa
a veure
District 9
o la película Monsters
o si més no
La Guerra dels Mons
o fins i tot
Independence Day
que és més divertida
no sé
a mi aquestes repeticions
amb nàusem
d'arguments
d'un privilegisme
d'estat terrestre
doncs em resulten
una mica cansines
i sobretot
quan no hi ha cap tipus
de senyal
d'autocrítica
o fins i tot
d'autoparòdia
del gènere
perquè cansa molt
sí que és veritat
que és un cinema
fet
per les amants
de les crispetes
amb el soroll
de la pirotècnia
de les afeites especials
no sense el vehic
que està menjant
com està amb la crispeta
llavors
pots disfrutar
fins i tot
d'aquestes explosions
d'aquesta
descarrega d'adrenalina
ultragalàctica
però bé
no és una pel·lícula
ara mateix
que em sedueixi
i gràcies Juanjo
per avisar-me
perquè no tenia ni idea
Bueno, a veure
oye
tampoc quiero
No, no, no
disculpa teva
A veure si
supongo que
para quien quiera ver
pues esto
efectos especiales
trompazos
y tal
oye
yo igual
si estuviera
ahora mismo
paseando por ahí
pues igual
me metí en la sala
No, a veure
hem de dir la veritat
o sigui
nosaltres som molt generosos
perquè no
tampoc ens quedem
amb un cinema d'autor
o creiem
que tot ha de ser
un cinema d'autor
el que està clar
és que el cinema
és un entreteniment
entre d'altres coses
i
n'hi ha de molt
sí
el que vol fer
una partida
de
un footerap
o una partida
amb un videojoc
o vol disfrutar
d'una pel·lícula
d'aquest tipus
doncs perfecte
el que passa
és que moltes vegades
jo sempre dic el mateix
o sigui
se demana una miqueta més
d'imaginació
o una capacitat
més sutil
per intentar
convèncer
els espectadors
que estan veient
quelcom que és nou
i aquesta pel·lícula
penso que
perigosament
es queda
en el més vell
i en el més superficial
no ho sé
puc estar equivocat
ja ho parlarem
perquè té tots els números
de qui serà
una de les peticions
del cap de setmana
una de les coses curioses
que
bueno
hemos estado hablando
Lluís
i jo
del tema
este
de las películas
extraterrestres
sí
y nos fijábamos
en el título
Invasión a la Tierra
¿cuántas veces
hemos visto Invasión
en un título
o La Tierra
o tal
y en este caso
hemos hablado
de la invasión
de los ultracuerpos
sí hombre
eso es un clásico
pero para que veas
que en ciencia ficción
la verdad
es que todo el mundo
se copia
la invasión
de los ultracuerpos
ya es una versión
de otra
sí sí
exacto
de la invasión
de los
yo qué sé
de los cuerpos
ultra
no sé
sí sí
y que por lo visto
encima
la más original
de todas
es mejor
pero es que
hace
cuatro o cinco
tres o cuatro años
ya sacaron
otra versión
de la invasión
de los ultracuerpos
que era
de la invasión
de Nicole Kidman
y de
James Bond Rubio
este
qué poco original
i això
com es que
i això
com és que
aquest gènere
aquest tipus
de películas
són tan recurrents
s'utilitzen
tant
surten tant
al cinema
jo crec que
a ver
el problema
està en què
la indústria
no té temps
de parar-se
a repensar
la simpatia
vull dir
el cinema
com a indústria
que és una indústria
doncs
té la necessitat
de treure
cada
X temps
una pel·lícula
blockbuster
i fer una bona
pel·lícula
o sigui
construir una pel·lícula
des de la base
pensar en un guió
intentant
crear
quelcom nou
o sigui
una història nova
doncs
això requereix
posar una inversió
amb bons guionistes
uns plantejaments
potser
més arriscats
no?
i la indústria
no es permet
parar-se mai
o sigui
recicla constantment
té la necessitat
de
de donar per bo
moltes vegades
productes
que no passarien
qualsevol repesca
amb un examen
d'escola de cinema
vull dir
és veritat
o sigui
els calés manen
però moltes vegades
manen sense
tindre en compte
molts aspectes
que en altres arts
per sort
es valoren molt més
com són la imaginació
la capacitat
de seduir l'espectador
o sigui
tot entra
si tens un actor
amb una miqueta de tirada
o
és una pel·lícula
que des del punt de vista
del màrqueting
fa el fluït mediàtic
adequat
no?
llavors això
doncs
bueno
li resta credibilitat
a la indústria mateixa
jo sempre ho dic
que
a mi m'agrada molt
el cinema
d'efectes especials
quan hi ha una gran història
que és l'efecte especial
millor
que pot tindre
el cinema
en si mateix
o sigui
la història
dels personatges
la capacitat
de seduir
des de dintre
i després
que tingui
una bona producció
una bona producció
que llavors
estaria
la fotografia
la banda sonora
etcètera
o sigui
tot el conjunt
d'elements
que consumeixen
una gran pel·lícula
doncs millor que millor
però
jo penso que moltes vegades
se comença
des de lo més superficial
i ja no s'arriba
cap al valor
suprem
que és la història
llavors ens trobem
cada setmana
i això
m'està passant
molt sovint
històries que
sembren escrites
una vegada
i que no han tingut
cap revisió
o sigui
que no han tingut
més que una primera versió
i aquesta la donem
per bona
perquè ja ho arreglarem
al meu rodatge
i això resta
com deia abans
li resta molta credibilitat
al setè art
i ja comença
a tenir uns anys
ja comença a ser
un art
amb una edat
que se li demana
una maduresa
que jo crec
que encara no li ha arribat
jo crec que
la ciència ficció
a part de tot
el que ha dit
David
té una dificultat
que és
que hacer cosas
que no existen
però que parezcan creïbles
i no caer en la fantasía
i jo crec que
els guionistes
sembla ser
que no dan més de sí
o fan fantasía
i s'inventen
estupideces
o intenten
fer coses
així un poc creïbles
i no les salen
i bueno
hi honroses excepcions
com Origen
per exemple
Origen està molt bé
com Ciencia Ficció
i Nueva
i els clàssics
Blade Runner
i tal
que és
la pel·lícula
preferida de David
això està bé
però és que
no dan més de sí
però no és que
no den més de sí
perquè no se pugui
sinó perquè
jo crec que
no se paran
a estudiar
un poc de física
antes d'escribir un guion
per exemple
tenim quatre minuts
per acabar
però abans hem de
posar la segona banda sonora
del concurs
d'avui
a veure qui va endavant
el 97724
4767
97724 4767
97724 4767
97724 4767
podeu trucar
perquè és inconfusible
eh Juanjo
aquesta banda sonora
sí
jo crec que
estàs bastant
fàcil
jo crec que no cal
donar cap pista
aquí
jo crec que no cal
donar cap pista
aquí
el 97724 4767
de fet ja tenim
a trucar
algú
que ja l'ha endevinat
hola bon dia
bon dia
el seu nom
Dolors
Dolors
què tal
si ho endevinaré
a veure
bon dia
bon dia
i què tal
molt bé
digui'm
quina pel·lícula
creu que és
a veure
Carros de Fuego
molt bé
perfecte
era inconfusible
aquesta música
i la de la missió
és que són inconfundibles
nosaltres borrem mai més
sí
sí
jo crec que comparteixen
l'opinió
el David
i el Juanjo
jo crec que sí
molt bé
Dolors
doncs ja pots passar
a buscar el dos per un
molt bé
gràcies
que vagi bé
adéu
carros de fuego
i ens queden 3 minutets
per acabar de comentar
la darrera pel·lícula
La vida de los peces
que també s'estrena
aquest cap de setmana
què Juanjo?
bueno
que empiece David
porque
David
és que como
creo que no s'estrena
en Tarragona
no s'estrena
no s'estrena aquesta
no s'estrena
és una pel·lícula francesa
que també
tenia
el seu encant
però tenim
realment tenim
problemes
en aquest temps
de cinema
les tenim
que deixar
guia de la mà
de la gent
de la sala
8 i mig
que sempre
ens porten
bones pel·lícules
bueno a ver
no s'estrena nada
a ver
hoy s'estrena
un 75%
de las pel·lícules
que s'estrena
s'estrenan 4
i a Tarragona
no siguen 3
no s'estrenan 4
no s'estrenan 4
no s'estrenan 4
no s'estrenan 4
no s'estrenan 4
no s'estrenan 4
que si el programador
de la sala
se la posa
l'estalvia
se l'estalvia
no hi ha tant
tants còpies
també és veritat
que el problema
moltes vegades
és que
com que encara
funcionem
amb un sistema
de còpies
en lloc d'apostar
pel digital
en concret
i deixa de
o sigui
a demanda
doncs les còpies
doncs arriben
on arriben
i punto
però és una pel·lícula
interessant
doncs no ho sé
avui et fa unes preguntes
el David
escolta
digues David
va
deixa'm
digues
això
la vas anar a veure
i què et va semblar
doncs molt bé
la veritat
és que
és de les pel·lícules
que puc dir
que m'ha sorprès
bastant
i la trobo
una pel·lícula
molt molt
recomanable
que fins i tot
una de les coses
que em feia por
entre cometes
era que el seu director
el Marc Romànec
que és un
famós director
de videoclips
ha sabut
deixar una mica
de banda
o millor dit
ha sabut
donar
posar al servei
d'una bona història romàntica
el seu talent
darrere de la càmera
i que
amb un bon guió
doncs
han
han fet una pel·lícula
que en cap moment
cau
en la intel·lectualitat
de la novel·la
en la que estava
basada
que és una pel·lícula
d'un japonès
el
Kafuo
ja no me vindrà el nom
però bueno
Kafuo
Ishiguro
més sembla que es diu
per anar
David
que no
no sé
ja l'han quitat
però si te consuela
todavía está
esta abuela es mi padre
que aquestes estrellas
la semana pasada
eh
aquestes estrellas
la semana pasada
eh
pues veus
això sí que fa
30 segons
eh
perquè era una de les coses
que m'havia apuntat
a la meva agenda personal
diu
recomanar
nunca me la dones
perquè era una pel·lícula
que francament
em va fer el pis
Juanjo
el company
quina ràbia
ai
bueno
la setmana que ve
a veure si tenim més sort
David gràcies
un plaer
que vagi bé
Juanjo
vagi bé
fins la setmana que ve