Una setmana més a l'Espai al carrer, a la Fundació Casal Amic.
Som dilluns i, per tant, ja sabeu que toca parlar de les activitats,
de tot allò que es relaciona amb la Fundació Casal Amic.
Com sempre, ens acompanya el seu cap de comunicació, Javi Zaragoza.
Javi, bon dia.
Bon dia, Josep.
I avui estem ben acompanyats d'una banda de l'Ànger Suartz,
delegat de CETAC de Tarragona, Lleida.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia, Josep.
I també ens acompanya l'educadora del Centre Obert de la Fundació Casal Amic,
la Maritxell Domènec. Bon dia.
Bon dia.
Avui parlem de gossos d'assistència.
A més a més, venim acompanyats del gos, Javi.
Ai, Àngel.
Exacte, sí.
La gosseta que tenim en aquests moments a l'emissora de Tarragona Ràdio
és de teràpia i es diu Alba.
L'equip es componen de tres gossetes que es diuen Alba, Trufa i Flor.
I hem de fer una diferenciació molt clara de gossos de teràpia i gossos d'assistència.
En aquest cas, els gossos de teràpia...
Exacte.
Val. Per tant, gossos de teràpia, Fundació Casal Amic.
Quan neix aquesta relació i per què?
Doncs quan un membre de la Fundació va conèixer l'Àngel fent el curs de monitor de lleure.
i que ell l'estava fent, era un alumne més i es van conèixer les dues entitats i per fer una col·laboració conjunta
i l'Àngel ha de fer les pràctiques de monitor i es decideix fer el darrer trimestre del curs, doncs una activitat conjunta, no?
L'Àngel amb l'Alba i les diferents gosses i els alumnes del Centre Obert.
i aquí està la Txell també perquè ens expliqui com està anant, perquè ja porten dies fent-ho.
Ja porteu un temps, eh?, amb aquesta feina. I què tal, Maritxell?
Bé, molt bé, vam començar el mes de febrer, no?, amb les dues pràctiques i, bueno, la veritat és que la valoració és molt positiva,
perquè, bueno, ha estat una motivació molt gran pels nens i ha fet que tot el procés d'aprenentatge s'accelerés molt.
Vull dir, hem aconseguit molts objectius i ha sigut, bueno, és que això ha sigut un gran estímul i els nens ho han passat molt bé treballant.
Quina és la feina que heu fet, Àngel, amb les gosses i amb tota la canalla?
Molt bé, doncs, bueno, hem de diferenciar d'una forma molt clara i definida les possibilitats de treball que tenim en el tema de gossos.
En gossos de teràpia. Podem treballar amb activitats o amb intervencions.
Activitat seria fer una activitat sense cap tipus de control ni evaluació ni metodologia.
El que sí que estem fent a la Fundació Casa Lamic és el... fem intervencions assistides amb gossos.
Això què vol dir exactament? Doncs, bueno, tenim unes persones, tenim un diagnòstic d'aquestes persones, ja siguin problemes de sociabilització, d'actituds,
d'hàbits de diferents tipus, de concentració, d'atenció, doncs, i a partir d'aquí sàpiguen els objectius que tenim,
perdó, el diagnòstic que tenim, això també és molt important, les persones responsables d'aquests nens,
ja siguin les educadores, psicòlegs i terapeutes ocupacionals, i a més, fan els objectius a treballar.
I nosaltres anem, des de CETAC, sempre anem molt a la roda dels objectius que els licenciats i diplomats
fiquen a aquestes persones, i a partir d'aquí comencem a treballar.
Integrem el gos dintre dels seus objectius, i el gos, com ha dit molt bé Meritxell, és un dinamitzador,
i fem intervencions, o sigui, treballem i juguem amb el gos, aprenem jugant.
Quines millores es pot comportar amb aquesta gent, o quines, que és tot allò que pot suposar
per a totes aquestes nois i noies treballar amb aquests gossos de teràpia?
Jo crec que hi ha hagut dues coses molt importants, que una pot ser el sentir-te identificat,
no ho sé, per exemple, parlem de vics d'higiene, doncs hi ha nens que no,
perquè presenten algun, no ho sé, no van nets del tot, o per exemple portar la gossa i portar-la bruta,
i que ells vegin que la gossa està bruta, i llavors dius, doncs, bueno, què hem de fer?
Doncs la netegem. És una reflexió que ells fan, i això també els trasllades amb ells, no?
Doncs això amb molts hàbits, per exemple.
Exacte, el que vam fer en aquest cas va ser, doncs, amb espuma seca,
vam agafar la gosseta i la vam netejar entre tots, dintre d'una sessió de treball.
També, doncs, bueno, amb això que estem treballant, el tema dels hàbits d'higiene,
com ha dit Meritxell, i és molt important, doncs, bueno, crear un hàbit diari
i anar poquet a poquet, doncs, bueno, integrant aquests hàbits dintre del seu dia a dia, no?
També vam fer una, per exemple, un altre exemple més, una sessió de lectura.
Què vam fer? Doncs, bueno, els nens van fer una mitja rojana
i vam començar a fer una lectura d'uns llibres que hem editat des de CETAC,
que es diu, mare que vull ser gran, que vull ser, quan sigui gran, que parla dels gossos d'assistència i de teràpia,
i, doncs, bueno, l'objectiu era que els nens estiguéssim atents i concentrats
i que després facin una reflexió entre ells del que ha llegit cadascú.
I així tindríem una informació de, bueno, de freqüència d'informació que els arriba,
de quin criteri d'informació els ha arribat,
i també el més important és que la gosseta no jutja,
és un element neutre, no qüestiona
i si hi ha alguna errada per part dels nens,
doncs, bueno, òbviament, Meritxell, l'educadora,
fica tota la pauta necessària,
però l'important és que no hi ha hagut cap tipus de bloqueig
ni cap tipus de situació no correcta.
I, òbviament, el que fem a les sessions de treball amb gossos
és sempre normalitzar les coses.
Hem de ser el més normals possible.
de, hem d'anar, òbviament, els seus, en diferents casos,
les seves discapacitats o deficiències o necessitats són òbvies,
perquè si no, no estarien ahir, no estaríem assistits,
però el que sí que hem de fer és potenciar,
i és el que fem potenciar els seus valors i la seva actitud.
És molt important potenciar tot el que veiem que sigui positiu
amb aquests nens o en altres perfils de treball o sectors,
ho potenciem i valorem,
i això és el que realment dona, diguéssim,
l'empenta per tirar endavant tots els objectius.
I dona-me, m'imaginau els seus fruits,
amb l'experiència que teniu, no?, de tot això.
Sí, un dels punts, jo crec, molt importants que hem treballat
és el respecte, no?, entre els nois i les seves relacions.
A l'hora, per exemple, des d'una equivocació, no?,
a la situació típica de, bueno, on s'equivoca, tots riuen, per exemple, no?
Partint d'aquí, doncs aquest tema l'hem treballat molt,
o de, no ho sé, diferències entre uns i els altres, no?,
d'ètnies, del que pugui ser.
Vull dir, hem normalitzat moltes situacions, crec.
I és també un aspecte molt important que hem treballat.
La dinàmica més clara és aquesta, no?
O sigui, treballem amb el gos i fiquem amb el gos
en totes les situacions que es puguin trobar al dia a dia.
I, de fet, jo faig que el gos s'equivoqui.
Per exemple, si té que portar un aro de color vermell,
ho porta de color verd.
I, doncs, bueno, què fem?
Doncs Meritxell obre una reflexió, un debat,
i transmet als nens, bueno, què hem de fer ara?
Hem de, en principi, donar-li una altra oportunitat a la goseta
i fer una reflexió del per què ha passat això, no?
I tot el que ha fet la goseta ho ha fet malament a propòsit,
perquè ja ho l'hi he enviat així.
Doncs, bueno, ho extrapolem als nens,
obrim debat i, a partir d'aquí, traiem una reflexió.
I, com ha dit molt bé Meritxell,
no hi ha burles, sinó evolució, aprenentatge
i una línia de treball molt tranquil·la i suau, no?
Digues, digues.
També hem treballat temes de psicomotricitat,
anem al gimnàs un cop, dos cops al mes,
i també fem, doncs, bueno, molts jocs i dinàmiques
treballant la psicomotricitat entre els aspectes.
L'Anjo, per exemple, quants anys fa que estàs en tot plegat?
Bé, jo vaig prendre la decisió de dedicar-me a la meva passió,
que són les persones i els gossos,
perquè no només te tenen que agradar els gossos,
sinó també les persones,
perquè, de fet, a totes les sessions
i tots els perfils o sectors en els que treballem
hi ha diferents, per exemple,
parècits cerebrals, síndrome d'Aum, Alzheimer,
autisme, hi ha moltes...
Te tenen que agradar les persones.
Això vaig fer un plantejament
fa sis anys enrere
i, doncs, bueno,
m'ho vaig formar a CTAG,
que la pàgina web és www.ctac,
o sigui, C de Catalunya, T de Tarragona,
A de Andorra, C de Catalunya, puntcat,
i ahir m'han donat l'oportunitat
d'obrir la declaració CTAG Tarragona i Lleida
i, a partir d'aquí, doncs, bueno,
vam començar aquesta trajectòria, no?
I molt content,
perquè jo crec que és important
buscar el teu somni,
buscar la teva línia de treball
i amb això arriba la prosperitat,
sense cap dubte.
Us pensàveu, o Beritxell, per exemple,
tu no sé si havies treballat mai en aquest any,
amb els gossos de teràpia,
pensaves que podria donar aquests fruits o què?
O com us vau enfrontar en això?
Realment, al principi,
va ser una mica el que no sabia que em trobaria.
Realment.
Això tot, suposo.
Vull dir que a la Fundació
mai havíem treballat amb gossos de teràpia.
Vull dir que era un món desconegut.
Era totalment nou, no?
Sí, però molt interessant haver-lo conegut, jo penso.
La primera de tot, també es va parlar amb les famílies,
perquè calia que estiguessin d'acord amb qui hi hagués un gos
amb els seus fills, no?
No vam posar cap tipus de problema
i llavors vam començar aquesta experiència,
que és això sobre la marxa.
Hem anat veient què volia dir, no?
També perquè jo no sabia com es treballava
ni què es feia
i realment he descobert que pots treballar
qualsevol objectiu, qualsevol aspecte
i realment funciona.
L'important és això, com ha comentat molt bé Meritxell,
totes les sessions hem de partir de la base
que són voluntàries.
No podem obligar cap persona a assistir a una sessió de treball
sempre i quan un facultatiu o un licenciat
no digui el contrari.
Un exemple seria aquest tipus de persones
que inicialment diuen no a tot,
però després s'inicien a l'activitat i disfruten.
Després hi ha molta feina darrere,
el tema de la metodologia,
protocos i aplicacions.
Les primeres sessions constaven de fer la presentació del gos
d'una forma molt prudencial,
a nivell físic i psicològic.
I a partir d'aquí, que els nens acceptin el gos,
potser va passar el primer dia això,
però segons en quins perfils o sectors,
doncs, bueno,
podem passar quatre mesos,
però hem d'anar molt poquet a poquet.
Hem d'anar molt respecte de cara a les persones
que estem assistint.
No podem arribar a agafar el gos i ficar-lo damunt
perquè això pot ser contraproduent.
Cada persona té els seus sentiments, estímuls i necessitats,
i les hem de respectar.
Treballem per ells, gràcies a ells estem allí.
En conseqüència, ells són el primer de tot.
I a partir d'aquí, doncs,
van anar bastant bé,
van fer aquests protocols de treball
i l'acceptació va ser molt correcta.
Sí, allà el primer dia,
algun nen no hi havia que...
Vé, és que tenia ganes,
però li feia por respecte,
li feia certa por,
però és el que parlàvem,
doncs, bueno, si no es volia acostar
o...
Retirant l'estímul.
I al cap de dues o tres sessions
ja tots...
Per ells vindria cada dia,
no, la bosseta del centre.
M'imagino que potser no depèn de vosaltres,
però vaja,
no sé si...
Almenys va voluntat de tornar a participar-hi.
És a dir,
creieu que m'experiència ha estat positiva
com per repetir-me?
Sí, sí, sí,
perquè a més,
vull dir,
hem tingut l'oportunitat
en aquesta experiència,
ha sigut només un grup, no?,
del centre obert.
I, bueno,
si cabés la possibilitat,
vull dir, i tant,
i tant que...
No, seríem encantats
de tornar a participar-hi.
Jo també, ja?
Sí, sí, absolutament.
Jo crec que no només els nens,
sinó també l'equip humà
que té la Fundació Casalamic,
jo crec que estem fent
una feina d'avantguarda
i una feina a tindre molt en compte
per als barris de Ponent
i realment és importantíssim
que hi hagi identitat d'aquesta mena
per aquest tipus de persones,
per assistir a aquestes persones
que, com tots,
només volem ser feliços
i buscar la seva línia
de vida i treball, no?
Creus que és coneguda
tota aquesta pràctica
amb els gossos de teràpia
o què?
Bueno, en principi,
nosaltres ara mateix
estem obrint camí.
Desgraciadament,
en aquest sector
hi ha molt d'intrusisme,
perquè no hi ha...
Ara hem fet una llei
que és de gossos d'assistència,
després de sis anys de treball
amb els partits polítics
d'arreu de Catalunya
i amb la Generalitat.
Estem treballant
amb Fundacions de Barcelona,
a Lleida i Tarragona
per lliurar gossos d'assistència,
com ja hem fet a Barcelona.
Hem lliurat dos gossos d'assistència
per un nen amb epilepsia,
que els gossos,
bueno, els hem ensinistrat
per detectar que s'avanci
i detecti l'atac d'epilèpsia.
En conseqüència,
doncs, bueno,
el nen es pren la medicació
i ja no hi ha atac.
I també hem lliurat
un altre gosset
per una altra fundació
amb un nen autisme.
Aquests també són gossos d'assistència.
Queda molta feina per fer,
perquè la llei ja està aquí,
la llei ja és vigent,
però el dia a dia
i la ciutat encara no ho té assumit,
això ni la ciutadania.
I tenim que donar informació
i per això s'ha portat,
doncs, bueno,
unes enganxines
i uns tríptics
perquè pugueu divulgar
aquesta informació, no?
Però jo crec que el balanç és positiu
perquè ja ho hem vist,
hem entrat a l'emissora
i la primera persona
que ha vist el gosset
ha dit,
ai, que maca,
i tal.
Doncs, bueno,
això ja és un agent dinamitzador,
ja estem fent teràpia.
Quina és la teva relació
amb la gossa?
Doncs, bueno,
la meva relació
amb les tres gossetes
que tenim
és molt atípica,
o sigui,
jo tinc quatre gossets
i tres són de treball,
de teràpia,
dos golden retrievers,
dues femelles,
el motiu és
perquè treballem millor
quan treballem amb nens autistes.
Això ha de ser d'una raça concreta,
no?
No, no,
anem a buscar l'individu.
O sigui,
algun gos de teràpia
i d'assistència
té que tindre una molt bona sociabilització
i de 0 a 6 mesos
i després comencem a treballar
l'obediència bàsica
i després l'obediència d'assistència
o obediència de teràpia.
És molt important
saber d'on ha vingut aquest gos.
És molt important,
no podem fer experiments,
no podem ficar-nos,
entre cometes,
una medalla solidària
i dir,
bueno,
hi vaig a buscar gossets de gossera,
els reciclem
i els portem als centres.
Això és molt arriesgat.
Per què?
Perquè simplement
no tenim un històric,
no tenim una informació
d'on ha vingut aquest gos,
quins tractes ha rebut aquest gos
i quin estar es té aquest gos.
Òbviament treballem amb persones,
com he dit,
és el més important,
són per ells,
per als que estem als centres
i no podem,
com he dit abans,
fer experiments.
A partir d'aquí,
els nostres gossos
sempre venen
d'un punt molt concret,
molt controlat
i, bueno,
i a partir d'aquí,
amb una,
òbviament,
amb una higiene
i una sanitat absoluta,
uns controls
molt rigorosos
i realment
això és el secret,
no?,
de treballar.
I la meva relació
amb les meves gossetes
és molt cordial,
molt justa,
però sapiguem
que viuen amb mi,
també és molt important
saber d'on viuen aquests gossos,
qui li digui
que els gossos
gaudeixen
fer aquesta feina
no l'està dient la veritat,
els gossos són gossos
i volen fer
del que són gossos.
El que sí
és important
és saber
que gràcies
a la socialització
i l'educació
que ens hem donat
suporten
aquesta línia de treball,
però el que volen fer
quan arriben a casa
és fer de gossos,
bordar,
córrer,
córrer pel jardí
i jugar entre ells,
no?
I la meva relació
és aquesta,
o sigui,
jo visc amb ells,
soc el seu,
diguéssim,
jefe,
no?
cordialment,
tutor,
però els tinc una miqueta
com si no fossin meus
perquè realment
estan per
la tercera
societat.
exacte,
jo els dono
carinyo,
casa
i menjar,
però
gràcies a aquestes persones
que vaig assistir
cada dia
tinc aquests gossos,
si no,
no tindria sentit
els tindré
altres gossos
d'assistència,
no?
I per això tinc
aquesta relació
de,
sí,
són meus,
però estic
molt com
desapegat
d'aquests,
no?
I va,
digues,
digues,
ja ve,
que jo tinc ganes
a conèixer l'Alba.
Això t'anava a dir,
anava a dir,
jo també la vull conèixer.
Bona,
ara està aquí,
doncs la presentarem.
Està aquí,
va assentada,
a més a més,
ha estat tranquila
durant tota l'entrevista,
ara l'angel s'aixeca.
Ara l'Alba es dirà
els bons dies,
òbviament el seu
llenguatge,
amb un llenguatge caní,
i, bueno,
ara dirà bon dia.
Molt bé.
Jo crec que s'ha sentit
prou bé,
no vol burnar
molt fort
perquè,
òbviament,
és molt sensible
el micròfon
i a lo millor
als oients,
doncs, bueno,
li pot molestar
una miqueta.
Estarem un últim temps.
Ben ensenyada,
eh?
Vinga.
Vinga,
molt bé.
Molt bé,
ja em s'ha votat
a l'Alba, eh?
Ja he dit bon dia,
a Tarragona.
Això que portes a la mà?
Ah, sí, exacte,
això,
nosaltres treballem
sempre amb un reforç positiu
i treballem amb clicker,
que és aquest so
que escoltaran ara.
O sigui,
això,
és com,
perquè es faci una idea
i perquè faci
una visualització,
és com les antigues
ranetes
que fèiem servir
quan érem petits,
que els nens fèiem
per tot arreu,
clicker, clicker,
clicker.
No és bueno.
Això és el fil conductor
entre el gos i jo.
Des que és molt peditet,
comencem a treballar
amb aquest clicker.
I com nosaltres,
metgem per,
perdó,
treballem per menjar,
o sigui,
tot el menjar que els donem
és a través del clicker.
I a partir d'aquí
no hi ha cap tipus d'agressió
ni cap tipus de pressió del gos.
Els donem els seus temps
d'assimilació d'informació,
de conductes,
o sigui,
volem que siguin
el que són,
gossos perfectament sociabilitzats
i molt educats.
M'imagino més,
Meritxell,
que l'experiència personal
també és molt satisfactòria,
no?
Sí,
perquè,
bueno,
també cal dir
que la meva relació
amb els gossos
no era massa...
Era inexistent.
No m'han agradat,
més aquest sempre
em fan respecte,
de petita veia
tenir una mala experiència
i la veritat
és que molt contenta,
vull dir,
tinc una bona relació
amb ells
i molt bé,
molt bé.
També m'ha servit
a nivell personal
per treballar-ho.
Molt bé,
doncs ja ho veieu,
l'experiència
de la Meritxell,
de l'Àngel,
del Javi,
entrevista
per conèixer
més a fons
això,
la feina que feu
en jo
des de CETAC.
Sí, exacte,
i jo simplement
volia agredir
a tot l'equip
de la Fundació
Casa Llamic
per l'oportunitat
que ens han donat
per la possibilitat
de divulgació
d'aquesta professió,
perquè volem
des de CETAC
dignificar
i professionalitat
aquest sector
i donar les gràcies
ja simplement
al senyor Jordi Collado,
al senyor Jordi Navarro,
a la senyora Natàlia,
a Meritxell,
a Jesús,
a Chiqui,
a Joan Marc,
a tots els que estan
allí treballant
i que espero
que no m'oblidi ningú
i que em perdonin,
però bé,
molt agraït
per aquesta oportunitat
i molt content
d'aquesta experiència.
Doncs moltíssimes gràcies,
Àngel,
Meritxell,
Javi,
gràcies
i que vagi molt bé.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.