Sintoria de Tartúlia, matí de divendres.
Temps per repassar l'actualitat de la jornada.
Avui amb tres convidats que ja els tenim a punt.
Avui han estat molt puntuals.
El president de la cooperativa obrera Dionisio de la Varga.
Bon dia, Dionisio.
També el llibreter Ramon Marroat. Bon dia, Ramon.
I l'advocat Antoni Vives.
Antoni, molt bon dia.
Tenim una agenda de temes i de notícies.
En fi, avui molt a tapaïda.
Podem parlar de moltíssimes coses,
algunes estrictament en clau local.
Per exemple, l'elecció de Sergi de los Rios
com a cap de llista d'Esquerra Republicana
a les eleccions municipals de Tarragona.
Recordem que ahir havia aquella assemblea local
amb dos candidats.
Tenim el POUM.
Finalment, la Generalitat ha fet la signatura que faltava
per tal que el pla d'ordenació urbana municipal
pugui anar al plenari del proper dilluns
aquí a la ciutat de Tarragona.
I després, en fi, tenim temes molt més generals
amb un impacte econòmic brutal.
Portem una setmana de moltíssimes notícies econòmiques
amb aquest acord, que segurament alguns qualificaran d'històric,
que hi ha hagut entre els sindicats i el govern central
pel que fa a la reforma del sistema de pensions.
I tenim el tema de les caixes.
Amb la caixa, anuncien que farà un banc
en aquest procés de vertigen, podríem dir,
de notícies relacionades amb el sistema financer.
En fi, hi ha tantes coses que...
Comencem per les pensions,
ja que es confirma que avui el Consell de Ministres
aprovarà aquesta reforma, un cop pactada amb els sindicats.
67 anys, però ens podrem jubilar 65 si hem cotitzat 38 anys i mig.
I, en fi, molts altres detalls de la reforma.
Què els sembla? Era necessària? Està bé?
A mi em sembla una notícia molt positiva per tota la societat,
perquè que arribi a anar a un acord
els agents socials, tant sindicat com patronal i el govern,
és una notícia molt important per la pau social.
I crec que, en la situació econòmica que ens trobem,
és millor un mal acord que una imposició
de qualsevol mesura que hagués fet el govern.
I crec que, de cara al futur,
doncs, evidentment, pot ser positiu
per la implantació esgraonada que es farà
de tota aquesta llei.
Jo la veig la notícia més important d'avui.
Ramon.
Home, aquí fixa-t'hi una cosa.
Tu treballes, però aquí som tres,
que ja estem...
Esclar, la tranquil·litat...
Un moment, un moment.
Sí, però el Ramon potser sí que estarà jubilat
i el diorís ho potser també,
però l'Antonio...
Jo en tinc 57, me'n queden 8.
Però és igual, és igual.
Ja no t'afecta.
Ja no m'afecta.
Ja no t'afecta perquè això va mica a mica.
El que vull dir que, esclar,
pensem que hi ha, avui dia,
jo diria la majoria de la població,
però hi ha un percentatge importantíssim
de la població que està en aquesta situació.
En situació, diguéssim,
que ha superat les expectatives de vida històriques, no?
Quan érem petits,
és una persona de 50 i tants anys.
I ara un vell, vell.
I ara un vell, vell.
Això ningú pensa.
Pensa que hi ha un canvi social
i jo trobo que això està allò,
això del pacte de Toledo,
que és una cosa raonable,
doncs que en perspectives de futur i tot plegat,
i això necessita tranquil·litat.
Jo trobo que s'hagi arribat a un pacte.
Si efectivament a les Corts hi estan d'acord,
perquè és un altre pas que cal veure, no?
Doncs jo penso que és raonable.
Això vol tranquil·litat.
De fet, el pensionista vol tranquil·litat.
i això també, que no li toqui la pensió i ja està.
Perquè aquests dies enrere,
quan es parlava de les pensions,
penseu que no solament es deia el que es deia en un sentit o en un altre,
sinó que, a més a més,
hi havia gent que parlava pels mitjans
i deia que es reduirien les pensions.
Clar, això és molt greu.
Això és molt greu.
Això es deia fins ahir.
No sé si ara es dirà encara, no?
Però, esclar, això tampoc sembla que no estava en les expectatives, no?
Però, esclar, això jo és un tema
que tranquil·litza una bona part de la població.
Antoni.
Bueno, jo crec que és un dia...
Amb 57 anys.
Un dia amb 57 anys i esperant viure amb molts, eh?
Que m'aguanteu moltes tertúlies.
Bueno, jo penso que...
que l'esperança de vida ha d'estar en els 80 anys.
Aquesta és la gran revolució social, no?
Penseu que al començament del segle XIX
l'expectativa de vida era 40 anys.
I avui dia estem als 80.
Aquesta és la verdadera conquista de la societat, eh?
La conquista del món
és que hem avançat 40 anys de vida.
Hem donat 40 anys de vida i en donarem molt més, no?
Jo, la meva reflexió, home,
feia temps que no confluïen
tantes bones notícies un mateix dia.
Per tant, avui és un dia que encara que estigui núvol,
doncs és un dia alegre.
Les altres notícies a què et refereixes?
Bueno, les que has dit tu, no?
El pla general, el PUM, el no sé què més has dit...
Ara, ara, ara, ara, ja pararem.
El de la Caixa també és una bona notícia.
Penso que és una bona notícia.
Penso que per mi tot són bones notícies.
Tot el que siguin decisions positives
són bones notícies, eh?
Estàvem en un caos realment pessimista,
amb una visió de futur totalment negra
i avui, bueno, per almenys comencem a veure,
si no un color blanc, almenys tranquil·litat.
Entenc, dos de les seves paroles, els tres,
la importància que li donen aquesta mena de pau social
que pot donar peu, no?, a l'acord.
Evidentment.
Ricard, tot el que sigui solucionar problemes amb consens
és un pas endavant.
Exactament.
O sigui, tot el que sigui evitar crispacions
és un pas endavant.
A veure, la societat el que vol són solucions.
Exactament.
Jo el que no vull són enfrontaments a la televisió
entre els partits polítics.
Vull que em solucionin la problemàtica
que se'm planteja el dia a dia.
I, en definitiva, la política és fer possible o no necessari.
I, en definitiva, el polític què ha de fer?
Doncs solventar els problemes que es plantegen a la societat.
A mi, de poc m'asserveix que es discuteixin qüestions
i no se'ls resolguin res.
Mira, s'ha solucionat.
Endavant, un aplaudiment.
Endavant, i, escolti, arribem tots a l'ombro.
I si hem de fer un sacrifici tots, fem-lo, si no passa res.
O sigui, que, en definitiva, la humanitat
té que avançar amb el sacrifici de la classe dirigent
i de la ciutadania, però que ens ho expliquin clar.
I, escolti, ningú ha de tindre por en penya.
I creuen que tothom, o, bàsicament,
la immensa passió de la població ho entendrà?
Jo crec que sí.
Perquè, finalment, aquell titular, per dir-ho d'alguna manera,
és que retardaran la jubilació fins als 67 anys.
Tot això, gràcies al pacte, en fi,
hi ha molts aspectes, molts detalls,
en què et pots jubilar al 65 si has cotitzat 38 anys i mig.
Creus, Dionísio, que en general
la immensa majoria de la població?
Realment, avui la llei diu que et pots jubilar
als 62 anys, legalment,
amb la pèrdua del poder adquisitiu que n'hi ha.
En la nova llei serà a partir del 63
i com a tope, el 67.
El 67, amb un grau de cotització,
uns anys de cotització, 38 i mig,
que en aquests moments és 35,
però bé, n'hi ha un augment.
Però crec que, com m'ha dit abans,
la política és l'arte de lo posible,
n'hi haurà gent que estarà descontenta
i que s'aferra a una situació,
però la situació és tal com és.
I crec que un pacte, en aquests moments,
és una notícia, però molt important.
i el que diu, el que s'ha dit abans també,
és que la gent el que vol és que li ofereixen
una sèrie de solucions als seus problemes,
no una baralla contínua de que el que has de fer és dimitir,
el que has de fer és... no.
Els sindicats s'han donat
una lliçó extraordinària a la societat,
els dirigents sindicals,
perquè s'han posat a treballar
i han fet possible un pacte,
perquè potser el més còmodo pels sindicats
hauria sigut cridar a la mobilització,
convocar una vaga general
i venga, a ver què surt d'aquí.
I què ens haguessin trobat?
Que, com a França,
haguessin imposat una llei
després de set vagues generals
i no han guanyat res els treballadors.
D'aquesta manera,
els dirigents sindicats han fet la seva fenya.
Arribar a acords possibles
amb els agents,
que són el govern i la patronal.
I això dona un prestigi,
donarà un prestigi als sindicats molt important.
Donarà un prestigi també a la patronal
i a la nova direcció de la patronal espanyola,
molt important.
I també és un punt a favor
de negociació de l'actual govern.
Ara caldrà veure si en la tramitació parlamentària
s'hi suma el principal partit de l'oposició,
no?, el PP,
que és el gran interrogant.
Jo crec que sí,
perquè si no ho fa
és que no té raó.
Si es posen d'acord
els interlocutors,
els agents socials,
és absurdo
que està en contra.
Sí, Ramon, tu també ho veus així.
Gairebé estan empesos a...
Home, penso que, sisplau,
per força,
probablement no,
perquè, esclar,
és que no té raó de ser,
si vol governar,
no pot governar
tenir aquest problema
al damunt la taula,
diguem-ne una cosa.
Això que dius els sindicats,
clar,
pensant que els sindicats
tenen una jugada més llarga,
perquè, clar,
ara ve el problema
de la negociació col·lectiva.
I jo penso que,
tal com estan muntats els sindicats,
és aquest el seu objectiu
de negociació,
de veritat.
I, esclar,
si donen
la sensació
que és on poden arribar acords,
és molt més fàcil
que se'ls accepti
com a interlocutors
amb poder,
amb poder
per això.
I la negociació col·lectiva
és el que està plantejat,
és el més important
del que està plantejat
pel sindicalisme.
Entenc jo.
Marcelino Camacho
deia
que
hay que luchar
por conseguir acuerdos
y después
hay que luchar
por conseguir
que se cumplen.
O sigui,
no es lo important
conseguir
arribar a acords,
sinó que lo important
es que aquests acords
que s'han arribat
es compleixen
en la seva totalitat.
Escolta,
me fa gràcia
que cites
Marcelino Camacho.
Tens de fer una altra cita,
perdoneu-lo d'això,
del Dante Alighieri,
no?
Carai.
El Dante Alighieri
comença,
la divina comèdia,
comença
amb un vers que diu
en el mezzo del que ha vint
i nostra vita.
O sigui,
el vell mig del que vida
la nostra vida.
I això,
els analistes
interpreten
que volia dir
els 33-35 anys,
l'edat de Cristo,
que dèiem,
no?
I,
per què?
Perquè l'expectativa de vida
que el promís de vida
en aquell moment,
al segle 13-14,
doncs,
havia de ser
trent i tants anys
el promís de vida,
però l'expectativa de vida
arribava als 60 i escaig d'anys,
això era normal.
Allò d'anar a Bocudó
no sort,
a més de saber
com comptaven
els jueus que van escriure
allò de la Bíblia,
però allò
d'anar a Bocudó
Matosalé,
el matosalé dels 900 anys,
però jo volia dir
setmanes
en lloc d'anys,
períodes de temps.
Doncs,
penseu que ara,
al mig mig de la nostra vida,
hi ha una part important
de la població
que ni ha treballat.
Sí,
si,
si,
si parlem de 30 anys.
Esclar,
penseu que,
penseu que,
esclar,
la pensió en teoria,
que aquí a Espanya va néixer malament,
va néixer amb un pecat original,
crec que la van perir malament,
perquè la pensió
que cobrem
no és
el caler
que nosaltres vam posar,
sinó
és
l'ú dels que estan treballant ara.
Això és el drama
del...
que tenim ara,
perquè hi ha molta més població...
i no de solució.
Doncs,
aquesta gent,
aquesta gent,
quina expectativa tenen
de pensió
en el futur?
Els que tenen 30 anys,
vols dir?
Sí, esclar,
ells encara no han cotitzat,
ells encara no han cotitzat,
pràcticament.
Escolta'm,
pensa que,
llavors,
que hi hagi un marc raonable,
acceptable,
que en aquest moment
es xifra fins als 25,
l'any 2025,
que com a mínim,
doncs,
que això és...
Jo penso que donarà tranquil·litat
a tothom.
Escolti,
això representarà
que la gent,
des del moment
que es posi a treballar,
exigirà al seu empleador
que li doni
d'alta la seguretat social,
que ara n'hi ha molta gent
que ha treballat
durant un temps,
perdó,
durant uns anys,
i no ha estat donat
d'alta la seguretat social
i aquests anys
no cotizen.
I, de totes maneres,
després hi ha molts altres aspectes,
tot el tema
de cada cop
hi ha més gent autònoma,
en fi,
són detalls
de la reforma
de la llida
de pensions
que caldrà veure
com queden.
Els hi volia comentar
el tema de la caixa
o de les caixes en general,
perquè portem una setmana
amb aquesta revolució
de les caixes,
la notícia avui del dia
és la caixa
amb aquesta caixa banc,
aquesta reconversió
en un banc,
la primera entitat
d'aquestes característiques
que anuncia
prendre aquest pas
i pel que fa
i pel que fa
a les altres caixes
com ho veuen?
Perquè aquesta setmana
ho recordava jo
en les tertúlies,
ara fa un any
parlàvem de la desaparició
de caixa a Tarragona,
de la seva integració
en Catalunya Caixa
i ara el futur
de Catalunya Caixa,
per exemple...
es té que distingir
entre la caixa
i les caixes,
o sigui...
Sí?
Jo crec que...
Tu creus que és un...
Jo crec que el problema
és totalment diferent,
no?
El problema de la caixa...
La caixa era un banc,
sí, era un banc,
no ha pres la decisió
de la nit al dia
per les decisions
de la setmana passada,
això era una programació
que portàvem feta
des de feia,
jo diria anys,
no?
I que l'hem dut a terme ara
per posicionar-se
d'una manera clara
dins del mercat
i no tindre
que tindre cap tipus de...
Però a l'època
del Vila Rassau
ja s'havia pensat, no?
I les altres caixes, què?
L'altre és el problema
de les caixes.
El problema de les caixes,
bueno, jo penso
que és un altre tipus
de problema que...
I acabaran sent un banc?
Jo crec que és un error
que acabin sent un banc,
perquè les caixes
han sigut una alternativa
precisament al banc
per fomentar
l'ehorro més social,
no l'ehorro especulatiu
dels bancs.
Sí, però jo, Dionís,
estic disconforme,
mira, jo si les caixes
haguessin arribat
en aquesta situació de crisi
per complir
el seu objectiu social,
ho aplaudiria
i diria, mira,
posem-hi calés
perquè realment
han complert
amb objectius socials.
Tu creus que estan aquí
pel desgovern
i la irresponsabilitat
de les persones
que l'han portat?
Això també és cert.
O sigui que...
Però la crisi econòmica
no l'han produït
aquestes petites caixes,
sinó que ha vingut
d'onada
precisament
pels grans bancs.
L'afant especulatiu
dels bancs.
I algunes caixes,
continuant amb aquesta corrent,
han caigut
en el parany
de generar,
donar tot tipus
d'hipoteques,
a més,
d'una valoració
excessiva
i ara es troben
que tenen...
Han caigut
en el parany
del sector immobiliari
en els anys de bonança.
I ara estan com estan.
Això ho estava potenciant
pels bancs,
no per les caixes.
Era la seva funció,
aquesta,
perdó, Ramon,
era la seva funció,
aquesta,
pregunto?
No.
Però ara també molta gent
es pregunta
què pot passar
amb les obres socials.
És molt il·lustratiu
que parlem de la caixa,
molt il·lustratiu
llegir els textos
de quan es va crear
la caixa de pensions.
Els textos de l'època.
Que hi havia
l'objectiu social
amb un top paternalista
que avui dia
ens fa
o top paternalista.
Per això,
això eren les caixes,
realment.
I llavors,
la imatge que en aquest moment
tenim de les caixes
està tapada
potser injustament
també
per la prepotència
de molts dirigents
de les caixes
que no tenien res
però es pensaven
que eren
les abos del món.
Això tots ho hem conegut.
Això,
clar,
quina alternativa
hi havia als bancs?
No hi havia
una alternativa
que els bancs
no defensaven els seus calés.
Però aquestes persones,
és que si defensessin
els calés
les obres socials
d'unes caixes
eren
per tapar l'expedient.
inexistent.
Però ara
hi ha molta gent
també que es pregunta
i fa un any
quan passava el tema
de Caixa a Tarragona
i Catalunya a Caixa
tothom es preguntava
i què passarà
amb l'obra social
i què passarà
amb les ajudes
amb les entitats
del territori.
I ara
suposo que ens ho tornem
a preguntar, no?
El tema
serà
crear fundacions
que és el que proposen
però jo crec
que el tema
fonamental
és que
acaben
amb l'objectiu
de les caixes.
Les caixes
teòricament
no podien
tindre beneficis.
els bancs
sí.
Per això
estava l'obra social
perquè els beneficis
de les caixes
anessin
a tindre
una projecció social.
Però aquest model idíl·lic
segurament
tampoc s'havia complert.
però aquest model
a persones
que no creiem
en el poder
especulatiu
dels diners
dels bancs
doncs es venia
molt bé
tindre una caixa
que saps
que faran negoci
però que els beneficis
revertiran
sobre la societat.
Sí, però
els coses que...
Ramon diu que no.
Jo, tu i jo
que m'estan
molt al món
associatiu
tu saps
que el moment
que una associació
sense fins
de lucre
amb
coses raonables
i amb un nivell
d'exigència
amb el que es fa
i tot plegat
anaves a les caixes
i no.
I era un lloc
que no hi podies anar
normalment
a demanar.
que anaven
amb el que ells
triaven
amb bancs
politisats
eren bancs politisats
o sigui
en mans de la classe política
i les caixes
No sé de quina classe política
jo penso que la classe política
diguem-ne
que jo m'hi trobia
més representat
i sempre he dit
que poc poder
les caixes.
Doncs de la institució
mare que
governava la caixa
jo penso que
i la prova la tens
on han arribat
sense cap tipus de control
amb uns desfaces
bueno
el de la caixa
aquest d'alemanja
de Castilla-la-manja
i la d'aquell
capellà
de Cajasur
i bueno
tot
que mira la que vulguis tu
a demanar
amb l'escàndol
de la irresponsabilitat
aquests senyors
15 dies abans d'intervindre
es van pujar el sou
al 15%
aquí
una setmana abans
de desaparèixer
no sé què es van fer
amb els plans de pensions
i es van pujar
jo ho trobo
d'escàndol
insultant
i ofensiu
per això ho sabem
perquè són caixes
però els bancs
han fet el mateix
el mateix
el mateix
les jubilacions
que han tingut
alguns dirigents
dels bancs
però bueno
jo amb un banc
que el banc pagui
amb els seus diners
doncs mira
escolta
és el problema
però és per aquest objectiu
com és una entitat privada
com és una entitat privada
poden fer el que volen
no
perquè després
ha de vindre l'Estat
i tapar els forats
dels bancs
i ho paguen entre tots
i aquest és el problema
que hem tingut ara
evidentment
i el control
amb les caixes
n'hi ha més control
perquè n'hi ha un control
de la societat
amb els seus representants
jo no crec que hi hagi hagut
jo no crec que hi hagi hagut
però
sí, sí, pot haver-hi
teòricament
teòricament
teòricament
en la pràctica
en la pràctica
era l'estructura
que manava
és com arribem
com arribem
el director general
a mi m'assenten
d'aconsellem una caixa
i et passen
què fas allí
no res
vas de convidat de pedra
que evidentment
el control
i et paguen una dieta
per sentar-te allí
calentar una cadira
és aquest el problema
que no es va
a fer control
sinó a cobrar
l'assistència
a la reunió
en fi
això de les caixes
jo crec que revolucionarà
el panorama
en les properes setmanes i mesos
n'hi ha un tema molt important
que a Caixa Tarragona
li obliguin a tornar
els interessos
això sí que és una notícia
també molt important
és la sentència
que ha dictat
l'audiència de Navarra
no sé si ho heu llegit
aquesta sí que és
la gran notícia
del dia
que puguis
és una flor
que no fa estiu
però bueno
és un pas
molt gran
recorda'ns-ho Antoni
és la notícia
l'audiència provincial
de Navarra
ha donat la raó
no ha donat la raó
ha desestimat
una ejecució
d'un banc
sense oposició
del d'autor
que encara és més gros
o sigui
el d'autor
no ha fet ni oposició
és una
una ejecució hipotecària
d'un banc
que arriba
a la subhasta
i s'adjudica
a la finca
per la meitat
del valor
de la taxació
a l'escritura pública
i llavors
la llei hipotecària
et permet
continuar
reclamant
la diferència
el d'autor
embargant-li
la resta de béns
i
el jutge
de primera instància
d'Estella
sense oposició
de la part d'autora
li diu
escolti
no
vostè en el seu dia
va tassar la finca
amb aquesta quantitat
i vostè
si se l'ha adjudicat
està pagat
està pagat
perquè s'ha adjudicat
per aquest preu
encara que la subhasta
vostè n'hagi oferit
la meitat
vostè ha rebut
un bé
és probable
que hi hagi
doctor
coneixis més el tema
però és probable
que després
vinguin sentències
que complementin
això
diuen que n'hi han recorrit
han fet recurs
al Tribunal Suprem
primera
hi ha sentència
de primera instància
d'Estella
sentència d'Audiència
Provincial
confirmant
i ampliant
la doctrina
a més
amb una doctrina
boníssima
jo la llegia ahir la nit
aplicant
la realitat
social actual
aplicant
el principi
d'equitat
dient
que la legislació
li permet
al banc
reclamar això
però que
escolti
la realitat
és una altra
i que la crisi
l'han provocat
ells
i com que ells
han provocat
la crisi
que l'aguantin
que el doctor
és una sentència
social
és una sentència
realment
aquesta és la gran
notícia del dia
i crec
que es té
que donar informació
a la gent
una flor
no fa estiu
perquè
cada tribunal
hi ha molta gent
que estigui en la mateixa situació
hi ha moltes maneres
la pròpia resolució
dóna la sortida
al banc
perquè en altres situacions
no passi
que és la tesació
de la finca
abans de l'execució
però
jo crec que és
una bona notícia
és una
crida
al govern
perquè modifiqui
la llei hipotecària
que ho està reclamant
la societat
perquè realment
això de les hipoteques
creuades
i tot això
és la ruïna
de moltíssima gent
és que això va a l'origen
del que ha comentat
un moment
de l'actitud
i de l'actuació
de les caixes
durant aquests anys
d'abonança
que al final
surt perjudicat
perquè vols fer trampa
per això dic
l'obra social
de les caixes
les caixes
han estat
cirlant
a la societat
tot el que han fet
no ho tenien d'haver fet
no ho tenien d'haver fet
amb les hipoteques
creuades
hipoteques avalades
avui en dia
hi ha gent
que no es podrà
jubilar mai
en la seva vida
perquè diran que està pagant
el valor d'un pis
que no ho recuperaran
mai
mai
per això jo
i me n'alegro
i quan llegia aquesta resolució
realment
una felicitació
al magistrat
que la va dictar
i que segueixi
dictant resolucions
d'aquest tipus
deixem recordar
que l'altra sentència
de la que fèiem referència
és aquesta del Tribunal Suprem
que condemna
Caixa Tarragona
per aplicar una clàusula
abusiva
en les seves hipoteques
de tipus variables
el que feia
la Caixa Tarragona
l'antiga Caixa Tarragona
era arredonir a l'alça
els tipus d'interès
que cobrava els seus clients
i l'increment
podia arribar fins al quart de punt
i es pot fer això
no
ara li diu
al Tribunal Suprem
que ha de tornar els diners
jo penso que la pràctica bancària
ara
la pràctica bancària
és guanyar
el sentiment
cada dia
un millor de vegades
això és un pecat
que s'atribuï al comerç
i el pobre comerç
normalment
més aviat
allò d'arrodonir
amb l'euro
amb l'euro
no arrodonir a l'alça
depèn de com està
el mercat
si el mercat està en crisi
s'arrodueix per avall
per això
però mira
els comerçants
no són els unis dolents
a la pel·lícula
home
que ja està bé
doncs
Caixa a Tarragona
ha estat condemnada
clar és el que dèiem
l'actitud de les Caixes
durant aquesta època
d'abonança econòmica
abans de la clatallada
de la crisi
que estem patint
el que és
el que és indignant
és que la banca
s'ensenya amb el desgraciat
amb el pobre
que no pot pagar
el que té
que tindre
plaçada
la conta corrent
en descobert
que li apliquen
un interès
del 25%
això és
el que és indignant
deixem tocar
breument
altres temes
en fi del POM
m'imagino que
no cal debatre gaire
suposo que estaran contents
finalment tenim
aquella assignatura
que ens faltava
d'un departament
de la Generalitat
perquè pugui anar
a plenari
el proper dilluns
com diu el Dionísio
ja era hora
que suposo que és el comentari
que deu pensar
i en positiu
la majoria de ciutadans
això és el part
de les muntanyes
del tema
d'Esquerra Republicana
i de les eleccions primàries
entre cometes
perquè no es pot parlar
d'un procés de primàries
però sí de dos candidats
que es presenten
en una assemblea
aquesta setmana
ho hem anat comentant
amb diferents contartulis
aquesta és una bona pràctica
democràtica
dels partits polítics
o és una d'aquelles coses
que només es fa
quan
quan llama la maró
internament en el partit
això d'escollir
el cap de llista
en una assemblea
és el que s'ha fet
sempre en tots els partits
no cal donar-li
tanta importància
primària
home, hi ha alguns partits
que fan la designació
a dit, no?
del candidat
això sí
això ja tenim
també
n'hi ha alguns que sí
però
normalment
la meva experiència política
és que sempre
s'ha fet així
almenys en els partits
que en iniciativa
i en el PSU
quan era
es feia una assemblea
i ja està
el procés de primària
és tindre dreta
que es presenti
un altre
els candidats
que vulguin
i fer un procés
tal com s'està fent
a Barcelona
ara
fent un procés
de campanya
i que puguin votar
tant els afiliats
com els simpatitzants
és correcte
és veritat
això és una gran
diferència
en el que s'ha fet
aquí
en definitiva
és una assemblea
que n'ha escollit
el seu representat
i tant de bo sigui
molta sort que tingui
Antoni
tot el que sigui
democratitzar les eleccions
jo penso que benvingut sigui
és airejar els partits polítics
donar possibilitat
a veure
l'important
és donar possibilitat
que tothom participi
tant com a elector
com a legible
perquè
si només ets elector
i no hi ha possibilitat
de ser legible
també és una
representació democràtica
una mica falsa
donar possibilitat
que la gent es presenti
com a candidat
donar la possibilitat
de votar
i tot jo penso
que l'exercici
de la democràcia
en si és sa
sempre és un exercici sa
ara bé
els partits polítics
s'han d'aprendre
cada vegada més
perquè el procés
de selecció
dels candidats
sempre està molt dirigit
per la classe dirigente
dels partits
per això
per això et dic
i sembla que
si n'hi ha algú
que es vol ficar al mig
ja l'acusen
d'entroncament piramidal
que vol
desestabilitzar
l'aparato del partit
per això
l'important és ser
elector i elegible
la possibilitat
de participar
a les dues
a les dues
Ramon
sí
bueno
aquest tema
està claríssim
els militants
del partit
són els primers
que els convé
tenir un
tenir un bon candidat
però evidentment
si eixampla
penseu que això
el que fas
és eixamplar
la base
la base
d'un partit
i això
els convé
al partit
li convé
al partit
li convé
que s'eixampli
que participin
en la votació
més gent
que els prop
que els que tenen carnet
on dir
això
això és
això és fantàstic
això és fantàstic
de fet
no és nou
això
bé
als Estats Units
funciona així
sí
però recordem
que ahir
en el cas
d'Esquerra Republicana
només van votar
els militants
en el cas
del PSC
a Barcelona
és veritat
que s'eixampla
la base
amb els simpatitzants
i en el cas
dels Estats Units
en fi
és un altre
model
aquest de l'Assemblea
de Madrid
del PSOE
que no recordo
sí
allò van ser primàries
igual que les de Barcelona
ara
aquest senyor
era totalment
desconegut
i gràcies a aquestes primàries
o desconegut per nosaltres
allà
i pels militants
del PSOE
però a més
aquest és curiós
des de fora
des de Madrid
per mi em fa l'impressió
que precisament
li van fer la campanya
els que aniran
en contra
n'hi ha en contra seu
després que li van fer la campanya
amb el Tomàs Gómez
volia imposar
un candidat
sí
però llavors
tot el
el poset mediàtic
de Madrid
que van contra
el candidat socialista
sigui quin sigui
van apujar aquest
perquè pensaven
que perdrà
i aquest és
jo ho veig
i ho veig així
perquè
me'l pensa
i encertaràs
en aquest cas
però li van fer
una campanya
publicitària
i com que votava gent
que no era militant
doncs
la campanya
deia allò
i clar
llavors
doncs
això els va ajudar
clar
si
Tele Madrid
l'ABC
el Mundol
no sé què
van a favor
d'aquest
doncs
és clar
arriba la gent
que pensi
doncs
potser sí
acabem la tertúria
ens queda només 4 minuts
amb una previsió informativa
de la jornada
avui
hi hauria la possibilitat
i ho dic molt
en condicional
hi hauria la possibilitat
que Tarragona
revés l'encàrrec
d'organitzar
els Jocs del Mediterrani
del 2014
en fi
ja saben
per diverses informacions
que han sortit
aquesta setmana
que el Comitè Executiu
Internacional
d'aquests Jocs
podria desestimar
l'opció de Grècia
perquè sembla que
l'organització
de la ciutat grega
del 2013
no tira endavant
i entre les possibilitats
el d'alternativa
hi hauria la de Tarragona
aquesta setmana
ho estem preguntant
els nostres convidats
a la tertúlia
vostès què farien?
acceptarien?
si aquesta tarda
resulta que Tarragona
rep aquest encàrrec
pel 2014?
la veritat és que no tinc criteri
perquè no sé
quina infraestructura
i què és el que té
darrere l'Ajuntament
per acceptar-ho o no
o sigui això
jo penso que és un exercici
de responsabilitat
quan te fan un encàrrec
tens que saber
si pots complir
en aquest encàrrec
a mi dir des d'aquí
sí o no
la veritat és que
considero que no ho puc dir
perquè no sé
què és el que hi ha darrere
a mi si fessin un encàrrec
què reflexionaria?
home
si puc complir
si puc respondre
a la sol·licitud que em fa
i el que no faria
és un brindis al sol
evidentment
d'assumir un encàrrec
que no puc complir
no només és l'assumpció
per part de la ciutat de Tarragona
sinó per part de
la Generalitat
i per part de l'Estat espanyol
perquè en definitiva
però això és un regal emparinat
tu creus que és un regal emparinat?
el 2017
clar
hem d'imaginar a nivell personal
que nosaltres tenim un encàrrec de feina
per d'aquí un temps
i ara ens diuen
sisplau
molt bé
molt agrair
però jo trobo
hi ha d'haver unes compensacions
i els a la ciutat
compensacions i ajudes
i ajudes
si hi ha unes compensacions
la ciutat no hauria de caure
però compensacions
de quin tipus?
econòmiques
home
si tu has de fer unes obres
abans del que
tenies pensat
perquè si la ciutat
ja estava preparada
pel 2017
fer un 2013
amb el diu cost adicional
aquí el perill
és assumir-ho
i a més a més
pots quedar malament
assumir-ho
amb un afán electoralista
de dir mira
el maig
hi ha eleccions
ho assumeixo
perquè això
no
escolti miri
jo ho assumiria
amb responsabilitat
si ho puc fer
ho faig
i si no
però escolti miri
no
moltes gràcies
no ho puc fer
i que faci un altre
perquè per estrellar-se
i fer el ridícul
evidentment que és millor
dir que no
la població
la població
ho entendrà
això molt bé
jo penso que també
hi ha d'haver
una
hi ha d'haver
una
a veure
en quines condicions
s'ofereix
és que s'ofereix
jo trobo que
que van i qui van i a l'Ajuntament
és una cosa
de fet és positiu
que es demani
jo d'entrada
sí
de fet és positiu
casalana
vol dir que
que Tarragona
mereix una confiança
inicial
però està clar
Tarragona
no pot precipitar
4 anys endavant
el que no podem fer
és deixar passar
el tren
a més
tot i a nit
tot sí que ho agafarà
però Tarragona
li tocarà
després es tindrà
de batallar
Barcelona, València, Almeria
amb les institucions
que calguin
totes les inversions
Tarragona
li tocarà
un dir que sí
és un sí
de consens
de totes les forces polítiques
evidentment
el que no pot ser
és que ho digui el PSC
polítiques i estatals
i estatals
o sigui
té que ser un sí
que tothom s'impliqui
en la decisió
perquè és una projecció
no només de Tarragona
sinó de Catalunya
i de l'estat d'Espanya
o sigui
això és
és així
per això la implicació
ha de tindre
ara s'ha de fer
un palau d'esport
s'ha de fer un camp
si ho posa
amb la boca petita
si la cosa és popular
ara vull tocar un tema
però el tema dels Jocs Olímpics
a Barcelona
fins a l'últim moment
la Generalitat
va fer tota la punyeta
possible
això
el que passa
que no es van a terminar
mai a dir-ho públic
perquè
era molt popular
era molt popular
recordeu
fill del Pujol
amb banderes allí
el dia de la inauguració
de l'estadi
d'això fa molt
senyors
que d'això fa molt
i que no tenim temps
perquè mirin el rellot
l'hora volant
ha passat l'hora volant
ha passat l'hora volant
ja els hi deia jo
al principi de la tertúlia
que hi havia moltes notícies
per comentar
i d'altres
que ens deixem al calaix
perquè no hi ha més temps
veurem què passa avui
amb el tema dels Jocs
del Mediterrani
Antoni Vives
Dionisio de la Varga
Ramon Maruet
moltes gràcies
i fins la propera
que vagi molt bé
bon dia