L'última mitja hora.
Doncs comencem, no, Núria?
Comencem l'última mitja hora.
Jo estic de convidada, Pedra, jo ja em començo a espantar.
Avui expliquem-ho només Miquel González, no tenim el Josep Ardila.
Bona tarda, bon dia.
No, no, és que estava esperant, no sé si em donaves pas,
estava mirant també, que tenia així l'auricular com a mal col·locat
i sort del Lluís que ens té...
Hola!
Hola, bon dia.
Hola, Lluís.
Bon dia, bon dia.
Bon dia, Núria Cartanyà.
Avui no tenim el Josep Ardila, és veritat, continua...
Desaparecido.
Desaparecido.
No, no, però, de fet, no sé si és que està incomunicat,
no ens ha enviat cap WhatsApp, no ho sé, està la cosa una mica...
No es parla d'ell al Twitter, però no?
No, no, però surt al diari, surt al diari, que ja és important.
Surt a part de la, surt al diari?
Sí, sí, surt una foto al diari, eh?
Surt una foto al diari.
Bé, si et sembla, doncs anem a això, a repassar una mica els talls més curiosos,
més divertits, més simpàtics de la setmana, de les darreres setmanes,
a la Ràdio de la Ciutat.
I és que ens agrada riure de nosaltres mateixos,
jo soc el primer que ri de mi mateix, i si no, avui ho comprovareu.
després que ningú em digui, ah, és que tu traus talls de tothom menys de tu.
Doncs no, perquè jo m'equivoco molt més que els meus companys.
Pringues avui, no, també?
Sí, sí, sí.
Jo també, que no calia.
També, sí, i tant que calia.
A més, feia ja quasi un any que no fèiem l'última mitja hora junts,
des de les primeres edicions, eh?
Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
Escolta, abans deixa'm recordar-te que els nostres agents
poden enviar les seves sugerències,
si estaven escoltant la ràdio i han detectat en algun moment
que sigui susceptible de sortir a l'última mitja hora,
doncs podem contactar amb nosaltres
a l'adreça del matí, arroba tarragonaradio.cat
o al Facebook o al Twitter de l'última mitja hora.
Així que, si no m'ofego i podem,
comencem l'edició d'avui de l'última mitja hora.
Vinga, som-hi.
I és el que et deia a la introducció,
que com avui no està el nostre company Josep Ardila,
doncs dic, calla, agafarem 4 o 5 talls
d'aquests que hem anat recuperant durant l'estiu
i els posarem.
Aquest passava el 13 de setembre, Núria,
i és que a vegades els ordinadors no van bé,
la persona tampoc acaba d'estar tot l'atenta que ha d'estar
i passen coses com aquesta.
Una estrena somiada pel jugador que va ser clau en el triomf
davant un rival que ha baixat de la divisió d'honor.
Amb els veus tancats.
No podem escoltar aquest tall de veu.
Ho sento, eh?
A més, és que diu, clar, amb els ulls tancats,
que dius, el tall...
Era molt significatiu i molt valorat.
Sí, era significatiu, era significatiu.
Seguim amb una altra del Josep Ardila,
que aquells dies no estava massa concentrat.
Això passava-se el demà mateix.
El certamen es fa en homenatge a aquest pioner
de la fotografia submarina,
que va ser camió, camió, camió...
Del món, en aquest model...
Campió del món.
Ah!
En aquesta modalitat i medalla d'or ciutat de Tarragona.
Què et sembla? Tenir un fill camió del món?
Parlar de fotografia submarina ja té el seu,
has d'estar especialitzat.
De totes formes, tenia com una obsessió
amb els camions aquella setmana.
Sí, escoltem.
I a aquesta hora del matí,
també pendents del trànsit,
des de primera hora d'aquest dimecres,
hi ha tallada l'AP7 a l'alçada de Montroig,
on un balcó...
on un...
on ha volcat...
on un balcó...
on un...
on ha volcat un camió.
Recordeu que els cotxes es desvien
per la Nacional 340.
S'aguantava el riure, s'ho estava fent a sobre.
Perquè, clar...
El riure, em refereixo.
Sí, sí, sí, s'estava fent el riure a sobre.
Sí, sí, Miquel.
Primer que si té un fill camió,
i després un camió que ha...
un balcó que ha volcat.
És que costa,
perquè, clar,
a primera hora això potser era a les set del matí.
Sí, sí.
T'ho imagina't.
Escolta, que quan torni no em parlarà aquest xiquet,
també, sisplau.
No ens escolta, no ens escolta el Pepi ara.
No ens escolta, no ens escolta.
Bé, més coses,
perquè això sí que ens passa a tothom,
n'hauria de confondre les dates.
Ara,
escoltem, sisplau, escoltem.
La tornada d'Andreu podria també significar la tornada de José Sicart,
com a director esportiu,
que ja havia estat el màxim responsable esportiu des del 2003 al 2017.
No!
Des del 2003 al 2017.
No!
amb un ascens a segona A i un a primera divisió.
Estem al 2011, no?
No m'he equivocat.
Sí, sí, és que és visionari.
De part de la veu més enllà.
El 2003 al 2017,
i que aquí hi ha hagut un problema espai temporal important, important.
Bé, ja n'hi ha prou de posar-nos-hi amb el pròpi Ardila.
Ah, ja hem acabat?
Sí, ja hem acabat.
No l'hi expliqueu, eh?
No l'hi expliqueu.
Ara anem a per mi,
que el pició és això,
ve de presentar-se les pifis d'un mateix,
però farem un autoexercici d'autocrítica.
Escolta'm, com es diu la patrona de...
de Saragossa, la que se celebra el dimarts.
La Pili.
Dimarts no, dimarts o dimecres?
Dimecres, dimecres, la Pili, no?
La Pili, la Pili.
La verge del Pilar, o també...
I parlarem del Centre Cultural de l'Aragó a Tarragona,
que ja prepara els actes per celebrar la festivitat
de la verge del Pilar, la Piralica.
Em pot repetir?
La Piralica, la Piralica.
Yo vengo de Jerez de la Frontera, pero vivo en Terrassa.
La Piralica.
Piralica.
La Piralica, exacte.
La piruleta, Piralica.
Piralica.
La Piralica.
No és l'única vegada que m'entrebanco,
i és que a vegades sembla que estigui a punt de parlar un altre idioma.
A la quarta hora del matí de Tarragona Radio analitzarem l'actualitat política
amb el delegó de la Pilarica, amb el delegó de la Pilaria.
Amb el delegó de la Pilaria.
Bismillahirrahmanirrahim.
Amb el delegó de la Pilaria.
Amb el delegó de la Pilaria.
Perdó.
De la Pilaria?
Perdó.
Amb el delegó de la Pilaria.
Anava a dir amb el delegat del govern, i vaig dir afdélagó de la Pilaria,
que suposo que és el mateix en àrab.
Està molt bé, això d'ajunt de paraules, de la govern?
Sí, af de la govern, jo crec que vol dir
delegat del govern en algun dialecte.
Sí, sí, sí, sí, en algun dialecte árabe.
Anem ara a per tu, Núria,
perquè aquí, com dèiem, n'hi ha per tots.
Clar, al llarg del matí hi ha moltes seccions,
a la una, menys cinc, arriba el futbolí,
després arriba el clic,
a vegades arriben fins i tot barrejats.
I el que sí que no pot faltar
és la nostra connexió habitual
amb el Miquel González i la seva secció.
El futbolí.
No, no, no.
Què és aquest no, no, no?
Miquel González, bon dia.
Volies sortir l'última mitja hora divendres
i no sabies com fer-ho, no?
No, que m'han dit que ja surt.
Ah, sí? Ah, bueno, no sé, no sé.
No és el futbolí, bon dia, és el clic.
És el clic, és el clic. Algun dia parlarem
de futbol, també, si vols.
Ah, doncs sí.
Clar, jo intentant salvar la situació,
una mica, no?, allò de barrejar el futbol
i amb el clic, i és que és normal, perquè
clar, a vegades tenim aquí el Quimpons,
a vegades no.
Res, res, que jo us veig tan polifacètics a tots
que us voldrien...
Sí, sí, sí.
Sí que anem a fer revint, no?
Però anem a canviar-nos els papers.
Jo, Núria, si alguna cosa et miro de tu,
és com lligues els temes.
M'encanta, m'agrada.
Sí, sí, no, no, de veritat, de veritat,
m'agrada, perquè és que fins i tot
amb problemes tècnics ets capaç de lligar els temes.
Escoltem, això passava...
Perdona, Lluís, això passava el dia 20 de setembre
en plena ràdio de les festes
a l'estat de la Rambla Nova.
Se'ns ha, literalment, us ho dic, penjat l'ordinador.
És el que passa, a vegades passa.
Les càmeres de fer fotos, jo crec que,
per molt digitals que siguin,
no s'haurien de penjar mai.
Pep Escoda, bon dia.
Bon dia.
M'encanta com lligues els temes.
És espectacular.
És aquella situació que diu, tu vas xerrant.
Sí, sí, sí, se penja l'ordinador,
les càmeres digitales no es penjen mai.
Si és la d'algun Android o iPhone d'aquests,
és possible que...
Per què tenim la mania de lligar els temes?
No ho sé.
No ho sé, se m'acabes de quedar tot més empaquetat
i tampoc no ho voldríem.
Ara com ho diguem amb el de després?
És que com que jo no sé què ve...
Mira, no cal lligar,
ho tirem una sintonia nova.
Vinga, Lluís.
Doncs anem amb més entre bancs
perquè és el que comentem sovint,
doncs els informatius.
A vegades improvisem,
sortim una miqueta del guió
i a vegades que surt bé,
però a vegades que no tant.
Això li passava a l'Anna Plaza
aquesta mateixa setmana passada.
En esport, Jordi Blanc, bona tarda de nou.
Bona tarda.
Tan bonic, què és això del nàstic,
del com pinta?
Pinta, pinta, pinta bé,
perquè...
Pintor, si pintes con amor...
Tal com pinta, clar, tal com pinta,
pinta, pinta, pinta, pinta.
Tan bonic és això del nàstic?
Clar, tan bonic és això del nàstic,
tant com pinta,
home, últimament no estan massa contents.
Massa bé no pinta, no pinta.
Bé...
És que m'he llegit abans a Jordi Blanc
dient-li a l'Anna Plaza.
Pregunta'm com pinto això del nàstic.
Clar, com pinta, com pinta.
Pinta, pinta, pinta, pinta, pinto.
Bé, doncs, escolta'm,
no parlem els dos a l'hora
perquè no s'entén res a la ràdio després.
I això és el que passava aquest dilluns passat
al Toc de Castell.
I aquí sí que jo vaig guanyant amics,
com sempre, com cada setmana.
Però, clar,
si parlem tots a l'hora,
doncs passa això.
Sí, els hi ha plegat el que era el cap de colla,
el Rubén Rossell.
qualsevol que era el segon cap de colla.
No, però recordem que a final de temporada
intenten el 3 de 9.
Exacte, intenten el 3 de 9.
que no a Lleida.
A Concurs.
No, a Tots Sants.
A Tots Sants.
Calli!
De raó, una pota acabada esplaçarà gairebé el bar d'ara l'arbre.
Calleu!
Què passa, tenim vostra aquesta plaça, eh?
Ens fareu fort.
No, és vostra, nada.
Escolteu, Sílvia, tens el redoble punt.
La Jordina avui serà la mai no sent,
amb aquesta bola de cristall que té avui.
Il·lustra'ns, il·lustra'ns, il·lumina'ns.
Clar, és que al final aquí hi ha un rebombori,
un xivarri...
Ho he de veure la quantitat de gent que hi ha
en tot de Castell, eh?
No, no, a més, jo tinc la mania,
de fet ho acabo de fer ara mateix,
de trepitjar quan parla algú.
Però això és xulo, també, trobo jo, en ràdio, no?
Fins a cert punt.
Home, clar.
Ara tots arreglem un redoble, es veu?
Sí, sí, sí.
Ja, Sílvia, posa el redoble.
Posa el redoble i ho arreglem, ho arreglem, sí, sí.
Anem amb un altre tall.
Parlem abans del clic,
aquesta secció que fem al matí i a la tarda,
i és que, clar, els oients no saben
que a vegades per un simple comentari,
per un simple gest amb la mà,
doncs té entre el riure.
I això és el que li passava a la nostra companya
Tere Ortega dilluns passat.
Les notícies a Tarragona Ràdio.
Les 7 i 20 minuts fem un clic al repàs
al web de Tarragona Ràdio.
A més que sembla com si es desinflés,
és allò...
Sí, vaig a veure.
És aquest soroll.
A veure com ho has fet, a veure.
Repàs a Tarragona Ràdio.
És aquest, una mica, el soroll.
Bé, estem aquí per fer de tot.
Havé estudiat 5 anys per acabar fent això per la ràdio, en fin.
I perquè et desconcentris per un gesto.
Quin gesto era?
No, no ho sé, no ho sé.
Sé que vam estar...
Alguna cosa vam dir i doncs va passar això.
Canviem d'àmbit, anem a la tertúlia dels matins.
Aquesta tertúlia d'actualitat, tertúlia política que condueix el Ricard Laoz.
Aquesta setmana teníem a la tertúlia, doncs, un dels nostres ídols de masses.
Dic ídols perquè ha protagonitzat molts moments de l'última mitja hora,
ja en la temporada passada, que és l'Albert Valldé.
Estava també la professora Nani Rodríguez i el Paco Zapater, perdó.
Escoltem el que passava amb aquesta tertúlia.
Ho hem titulat Momentazos de la tertúlia.
Deu ser el decàlogo del Partido Socialista.
No, no, no, no.
No, no, no, sí, sí, sí, sí, sí.
Home, clar, tu ara estàs...
Ara has dit Paco, has parlat, has parlat que l'últim...
Un pare de família.
Bé, d'acord.
Al fill ric no le donaria jo, me diré.
Sí, però ara han tocat a parlar amb mi.
Sí, aquí no hi ha una.
No, no, espera't, Paco, que estava jo.
Estava en l'ús de la palabra.
Paco, Paco, Paco, Paco.
Paco, Paco, Paco, que mi Paco.
Paco, Paco, Paco, Paco.
Me recuerdas la señora Crespo.
Això és una tertúlia.
Això és una tertúlia.
Recuerda la señora Crespo.
Bordito.
Me recuerdas la señora Crespo.
En el...
¿Qué tenemos que hacer ahora?
¿Qué tenemos que hacer ahora?
Que lo interrumpirás feo, Paco.
A veure, senyors, que això és una tertúlia.
I poden parlar quan vulguin, però amb un cert ordre, bàsicament,
perquè si no és que els oients no...
Reivindicava aquest privilegi.
A veure, vinga, Albert.
M'agradaria saber quina era la intenció
de quan es va fer aquell macro hospital de Reus
que ni tota la gent de Reus que estigués mal alta l'ompliria.
Encara que els senyors no li agraden passar el micròfon.
Albert, el micròfon.
Perdó.
No, que ha posat, no, a prop del micròfon.
Encara que al Paco no li agraden parlar el passat.
És que se m'acosta.
Sí, clar.
Se li ha costat ara la...
Anani, que ha perdut l'orientació del micròfon.
No, home, és que l'he vist amb arguments dispersos.
Sí, sí, sí.
No, a la guerra. Vamos a la guerra.
Clar, se li acosta a l'Albert Ballver,
se li acosta a l'Anani Rodríguez
i llavors deixa de parlar al micro i parla fora,
com he fet jo ara, i clar, doncs...
Miquel, a tu te va el rotllo de posar musiquetes?
Sí.
Ah, mira-ho, mira-ho.
I al Lluís li va el rotllo de tocar botonets.
Sí, li agrada, li agrada.
Saps què li passa a Ricard Lagoza a les tertúlies?
Què?
Que encara no coneix el redoble.
La màgia del redoble.
Ah, molt bé.
A de fer servir el redoble de la Sílvia García.
Clar, si no hi ha, tindria tot solucionat.
Mira el redoble, veus?
El Lluís i el tema.
Això és un redoble de los años 60, una mica, però bé.
Anem amb més coses.
Sovint anem a rodes de premsa,
anem a conferències de premsa,
i escolteu-me una cosa,
tampoc cal a les conferències de premsa
o als actes en general,
tampoc cal saludar a tota la sala.
Escolta el que passava amb l'Antoni Castellà.
Magnífic rector, il·lustríssim alcalde de Tarragona,
president del Consell Social,
secretari general,
president de Repsol,
rector Ola, rector Muntanya,
vicerectors,
president de la Diputació,
prou,
delegat del govern,
subdelegat del govern d'Espanya,
senadors, alcaldes,
d'aquí a les calles!
És com un examen, això.
No sé si en suspendré, per tant,
autoritats,
professorat,
personal de serveis i administració,
estudiants.
Por favor, pero esto qué es?
Clar, és que ja voltava cinc minuts.
Quin protocolo.
Cinc minuts, cinc minuts.
És tot el protocol, suposo,
i a més jo crec que ha començat des de la piràmide,
de fet, eh?
Els últims es diuen els estudiants.
Sí, sí, sí, a més ho ha fet molt bé,
vull dir que a més aquestes coses,
suposo que, com tu deies,
per protocol s'han de fer.
Aquí potser els donen alguna...
Anem a lligar temes.
A qui potser els hi peguin algun toc de protocol
és els companys de Catalunya Informació,
perquè...
No, no crec que els hi diguin res,
perquè ha sigut un error,
un lapsus lingüístic,
o llingüístic,
com diria el nostre alcalde,
aquest matí.
Això passava fa no res,
fa una estoneta.
I és que Fernando...
No, Fernando Alonso no.
Ara m'he posat jo en un verenjenal
que aviam com surto d'aquí.
Anem a escoltar el tall, sisplau.
Catalunya Informació.
12 i 2, ara els esports.
El gran premi del Japó de Fórmula 1,
Jenson Baton,
ha estat el més ràpid
a les dues sessions
dels entrenaments lliures.
Sebastián Fetel ha tingut un ensurt,
quan el seu Red Bull ha tingut una putada,
una topada,
sense conseqüències físiques.
Fernando Alonso ha marcat el quart temps.
A més, fixa't com la noia s'aguanta el riure,
perquè no pot més, ja.
Ell ho fa superbé, però...
Sebastián Fetel, eh?
Era el que ha tingut la topada.
La topada.
Dixem-ho així.
Vinga, Núria, anem a repassar el Semprenàstic,
perquè hi ha talls...
També rebent cada setmana, no?
També, també, també.
Hi ha talls que són realment bons.
I això ho preguntava ja ahir
a l'espai del Semprenàstic.
Tu t'imagines un avió descarrilat?
És una mica com...
Com utòpic, no?
Sí.
Sí, com una paradoxa.
Doncs, que ens ho expliqui, l'Àngel García.
L'espitja, ara.
La pilota que la posa...
Què reus, Àngel?
Estic perquè estic content, home.
Super sangrant, super sangrant.
Ja la pilota que la mou ara Mingus,
llançament de Mingus,
el pilota veu una percara de una pau, eh?
Ui, mare de Déu, els núvols!
Els núvols, no.
Que van a la jugada.
Que si passa un avió per aquí,
el descarrila, eh?
Que ben Mingus com la...
Al barri de l'hospital l'han vist,
aquest de pilota?
Que ben Mingus com l'atura Peragona Malpít
i l'habilita per Powell
i aquest l'ha enviat directament, jo diria...
Si passa un avió, el descarrila, ara mateix, eh?
Perquè l'aeroport de Castelló no funciona, eh?
Sí, exactament, exactament.
És una de les coronades, eh?
Avui ho traien els companys del nou esportiu
que aquesta temporada, Vilarelaixat a lluir,
l'aeroport de Castelló,
que ha lluit durant cinc temporades...
Jo no havia sentit mai, això, però bueno...
Jo tampoc, jo tampoc.
Com lliguen temes, eh, també?
Sí, sí, està fantàstic.
Allò, ja de passada,
aprofito per dir que l'aeroport de Castelló
és un bluff.
És que està ben...
Hola, Àngel Garcia, bona tarda, què tal?
Hola, gràcies, gràcies.
Sempre està present,
sempre el tenim present.
Sempre el tenim al cap, l'Àngel, sí, sí.
Com vas d'acudits, Núria?
La setmana passada
escoltàvem aquell del sempre nàstic,
en guany, no, en guany no,
aquesta setmana
també intentàvem fer humor
amb el Rafa González,
que estava aquí a l'estudi,
doncs passava això.
Tere, pots mirar quins seners avui
que celebrin aquí?
Sant Miquel, potser.
Era ahir.
Era ahir, no?
La pilota acaba...
Sí, mireu, Rafa.
Bueno, la millor encara celebra
Sant Miquel d'ahir, eh?
Ja, clar, potser s'acaben les festes.
Bueno, esperem que no se celebri
Sant Seacabau.
La pilota...
Què, és la tarda dels secretaciosos o què?
Sant Seacabau.
Clar, és un acudit
que només riu Jordi Blanc,
perquè té aquesta facilitat de riure.
Sí, sí, sí.
Això estava trucat,
era un riure muntat a posteriori.
Van d'aquest nivell?
Van d'aquest nivell, van d'aquest nivell, sí.
Sí, sí, sí, van d'aquest...
I acabem, Núria,
acabem ja avui l'última mitja hora
amb el darrer tall.
Era un tall que ens portava
el nostre company d'esport Joan Andreu Pérez
i és què pot passar
durant una roda de premsa
si no apagues el telèfon mòbil.
Això li passava
a la Josep Maria Gornals.
Hola, bon dia.
Bueno,
enguany és el tercer memorial
José Luis Navarro
i hem fet una prova
que enguany no serà competitiva,
sinó que ho farem, diguéssim,
respectant, diguéssim,
perquè com és una zona
que està oberta al públic
i ja no està tancat,
que no és un circuit, escullo.
Clar, al final va haver de dir,
home, ja n'hi ha prou.
Se li notava que no estava
molt concentrada l'home, eh?
No, no, no, és que, clar,
si et sona el mòbil,
doncs, ja et desconcentra.
Però bé.
Doncs fins aquí.
L'última mitja hora.
L'última mitja hora.
La setmana que ve hi tornarem,
aviam si ja tenim el Josep Ardila,
que ens vingui a donar una mica de suport.
A veure si vol continuar fent la secció amb tu, Miquel.
Sí, home, jo crec que ja li demanaré perdó,
ja el convidaré a alguna cosa
i li demanaré disculptat.
Perquè es deixa comprar, no?
Sí, sí, sí.
El convides a un cafè i ja està.
I tant, i tant.
Ens deixem comprar mútuament.
Miquel González,
moltes gràcies per aquesta estoneta
d'enxamplar pulmons,
que ens ha vingut molt bé.
Gràcies a valtros.
Gràcies.