Com cada dimarts, arriba a la cintoria de Tarragona Ràdio,
l'espai Eines, aquest espai que fem amb el suport de la CEPTA,
de la Confederació d'Empresaris de la província de Tarragona.
Un espai que ha arrencat una nova temporada
amb l'objectiu de sempre, amb l'objectiu de donar a conèixer
el món de la formació professional d'explicar
els diferents cicles formatius que s'imparteixen
en els instituts, en els centres educatius de Tarragona.
Aquestes primeres setmanes de la temporada
les estem dedicant a fer una mena de recorregut
pels diferents instituts a partir d'una conversa
amb els seus directors o directores
perquè ens expliquin precisament com ha anat a l'inici del curs
i quina oferta d'ensenyaments tenim en cada institut a Tarragona.
Avui el protagonisme de l'Eines és per l'IES Calípolis,
situat al complex educatiu, a l'antiga Universitat Laboral.
Avui ens acompanya la seva directora, que és la Boni García.
Boni, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Com ha començat el curs?
Bé, bé, molt bé.
La veritat és que ja portem més d'un mes,
quasi un mes i dues setmanes de curs.
I, bé, de moment no ens podem queixar, no?
L'institut està ple i tot funciona correctament.
Més alumnes que l'any passat, que el curs passat?
Sí, més alumnes.
Sí, sí, perquè nosaltres hem augmentat, respecte al curs passat,
hem augmentat amb sis grups d'alumnes i això ens representa quasi...
al voltant de 150 alumnes més que el curs passat.
Per tant, ja era en un centre que teníem un nombre bastant significatiu d'alumnes
i ara aquest any estem al voltant de 1.400 i escacs.
Déu-n'hi-do, eh?
1.400. Això coincidís amb tot el que ens han dit els anteriors directors
que han passat per aquest programa, que en tots els casos hi ha un augment d'alumnes, eh?
Sí, bé, en el nostre cas, ja des dels últims quatre anys hi ha hagut un augment progressiu
del nombre d'alumnes.
De fet, nosaltres, sí, coincidint, fa quatre anys aproximadament vam perdre els estudis de batxillerat
i ens vam quedar únicament amb els estudis de formació professional,
però això que potser inicialment podria semblar que disminuiria el nombre d'alumnes, no?
Doncs bé, no, perquè han anat augmentant progressivament l'oferta de cicles formatius.
Hem anat augmentant en diversitat de cicles.
Tenim cicles nous que fa dos o tres anys no els teníem
i, a banda d'això, també ha augmentat el nombre de grups.
O sigui, algun cicle formatiu que només hi havia un grup,
doncs en aquests últims tres o quatre anys hem passat a dos grups,
o de tres a quatre, etcètera.
Per tant, hi ha hagut un increment, ja dic, fa uns quatre anys
estàvem al voltant de mil alumnes i actualment són més de mil quatre cents.
El creixement d'on ha estat considerable.
Més alumnes també aquest curs, més professors o la mateixa plantilla?
Crec que aproximadament en nombre, diguem-ne, objectiu de professors,
o sigui, comptant el nombre de professors, més o menys estem igual.
El que ha fet el Departament d'Ensenyament ha sigut utilitzar millor o més eficaçment els seus recursos, diguem-ne, no?
Per tant, tots els professors que estem treballant al Departament d'Ensenyament,
tots hem de treballar més hores, hem de fer més hores lectives,
hem de tenir, o sigui, l'horari del professorat es compong d'una sèrie d'hores o dedicació horària
a fer classes, atenció directa dels alumnes,
i una altra part de l'horari va adreçat a fer tasques que no són directament amb els alumnes,
però que evidentment són molt necessàries als instituts, no?
Per l'organització, per tirar endavant projectes, etcètera.
Llavors, el que ha fet el Departament d'Ensenyament,
doncs perquè aquests recursos siguin més eficients,
doncs ha estat augmentar el número d'hores d'atenció que ha de fer cada professor amb l'alumnat de forma directa,
o sigui, fent classe, i per altra banda ha disminuït les hores que ens donava,
que ho teníem els professors per fer altres projectes de gestió, d'organització en el centre, no?
Això fa que, en el nostre cas, tot i haver augmentat el número d'alumnes,
el número de grups, el número real de professorat,
doncs pràcticament estem igual que el curs passat.
Però sí que tenim bé la plantilla que havíem de tenir, o sigui...
És a dir, que l'Institut pot donar resposta a la demanda dels alumnes,
amb els diferents estudis, amb els diferents cicles formatius.
Aquest curs 2011-2012, hi ha alguna novetat pel que fa a l'oferta d'ensenyaments de l'Escalípolis?
Bé, hi ha dues novetats, diria jo.
Una és que, degut a l'alta prescripció que hi havia...
Bé, nosaltres tenim sempre, la veritat, una prescripció molt alta en tots els cicles formatius que nosaltres ofertem, no?
Són cicles que tenen una alta demanda tant a la prescripció com després...
Bé, les ofertes de treball no estan malament,
però, tot i així, n'hi ha alguns que potser ja se surten una mica de la tònica general
i aquests encara, diguem-ne, són els que tenen més demanda al nostre centre
i també a altres instituts que també oferten aquests estudis, no?
Per exemple, a nivell de sanitària són el de cures auxiliars d'infermeria,
el d'emergències, quasi tots els cicles de grau superior de sanitària,
els d'activitats físico-esportives també tenen molta demanda, etcètera, no?
Llavors, aquest any, degut a que hi havia una prescripció molt elevada d'alguns d'ells,
doncs el Departament d'Ensenyament ens va autoritzar més grups que el curs passat.
Per exemple, el curs passat estàvem fent tres grups de cures auxiliars d'infermeria,
això significava que nosaltres podíem matricular aproximadament 90 alumnes,
una mica menys perquè sempre hem de deixar les places per repetir dos, etcètera,
però clar, teníem una prescripció per sobre de 300,
per tant, el Departament va considerar que era adequat posar un grup més
de cures auxiliars d'infermeria, i en tenim quatre.
Igual passava també amb el cicle d'emergències sanitàries,
que era un cicle que nosaltres vam començar a fer el curs passat,
precisament, vam fer el primer curs, aquest any estem fent el segon,
i també és un cicle que també passava algú semblant, una preinscripció molt alta,
i llavors ens van donar un segon grup d'emergències sanitàries.
Amb això es va poder atendre una mica millor a la demanda d'aquests cicles formatius.
i potser la més novetat encara és que aquest curs han començat a fer
el tercer nivell de futbol, dels estudis de règim especial d'esport.
Nosaltres tenim al centre, així perquè la gent pugui entendre potser una mica millor,
com dos tipus diferents d'estudis relacionats amb l'esport.
Un és el que anomenem la família d'activitats físico-esportives,
que aquí hi ha un cicle de grau mig i un cicle de grau superior,
i després hi ha altres estudis que s'anomenen de règim especial d'esports,
que aquests són tots els professionals que es dediquen a l'entrenament,
bàsicament per simplificar una mica, no?
Entrenadors de futbol, entrenadors de bàsquet, d'atletisme, etc.
Llavors el que nosaltres tenim és els entrenadors de futbol,
portàvem 5-6 anys que havíem fet el que es coneix com el primer nivell
i segon nivell de futbol, d'entrenadors de futbol,
i aquest any fem el tercer nivell,
que els alumnes que estan matriculats en aquest cicle,
en aquests estudis, un cop hagin finalitzat els seus estudis,
doncs això els equival a un cicle formatiu de grau superior
i els permet entrenar equips de primera i de segona divisió.
Això és una novetat realment respecte al curs passat, als curs anteriors.
I teniu demanda?
I tant, sí, sí. Penso que ara tenim al voltant
d'uns 26 alumnes matriculats a tercer nivell.
Déu-n'hi-do.
Amb la resposta que ens comentava ara, que ens fèiem,
aquesta panoràmica que ens feia la directora de l'Escola i Polis,
clar, els oients poden observar que impartiu
ensenyaments en l'àmbit esportiu, en l'àmbit sanitari,
aprofitant que avui estem fent aquestes primeres setmanes
de l'eines de la nova temporada, un repàs i una anàlisi
de cada centre educatiu que es dedica al món de la formació professional
a comentar les diferents famílies, els diferents estudis,
tota l'oferta.
L'I-Escarípolis, quina oferta té de quines famílies
de cicles formatius oferiu al conjunt de la societat?
Bé, nosaltres som un centre de formació professional específic,
és a dir, només fem formació professional.
Llavors, bàsicament, tenim tres famílies professionals,
el Departament d'Ensenyament parla de famílies professionals
perquè tenen en comú diferents aspectes professionals.
Aquestes tres famílies són la de Sanitària,
que és la més nombrosa a l'Institut,
en part perquè també és allà on estan descrits
o autoritzats més currículums, més perfils professionals.
Llavors, el nostre institut és un dels que té més cicles formatius,
evidentment de la província de Tarragona,
però també un dels que té major nombre de tota Catalunya.
I dintre d'aquesta família sanitària
tenim tres cicles formatius de grau mig,
que són el de cures auxiliars d'infermeria,
que ja l'han anomenat abans,
el d'emergència sanitària
i el de farmàcia i parafarmàcia.
I després tenim set cicles formatius més de grau superior.
Set de grau superior i tres de grau mig.
I tres de grau mig.
Bé, entre grau superior tenim des de salut ambiental,
documentació, anatomia patològica,
imatge pel diagnòstic,
me'n deixo, eh, radioteràpia...
Bé, són set cicles de grau superior diferents.
I això és la família sanitària,
que és el gruix important de l'IES.
Sí, és aproximadament, més o menys,
la meitat de l'institut.
Per això, perquè són molts cicles,
són molts perfils professionals diferents
i molts grups.
Per exemple, de farmàcia,
hi ha tres grups diferents de farmàcia,
de cures n'hi ha quatre.
Clar, és un volum important.
I les altres dues famílies?
I les altres dues famílies són
la família d'imatge personal,
que no l'havíem comentat fins ara.
Aquí tenim tres cicles formatius de grau mig,
el de perruqueria,
el de caracterització
i el d'estètica personal decorativa.
I un cicle de grau superior,
que és el d'estètica de grau superior.
I després tenim la família
d'activitats físico-esportives,
aquí hi ha un cicle de grau mig
i un cicle de grau superior.
En els dos casos hi ha dos grups,
són cicles que tenen bastanta demanda.
I per últim es queden els estudis
de règim especial d'esports,
aquests que parlàvem abans
d'entrenaments d'entrenadors.
Sí, sí, formar entrenadors.
Formar entrenadors,
que val a dir
que per una banda tenim el de futbol,
però segur que hi ha gent
que també relaciona el calípolis
amb el bàsquet.
I això és perquè
no està totalment desenvolupat
la impartició dels entrenadors
de bàsquet tal com està en aquest moment
el de futbol.
El de futbol ja,
aquests estudis es fan
en un concert
o en un acord
entre el Departament d'Ensenyament
i les federacions esportives.
i llavors diguem-ne que
a nivell de futbol
això està molt més desenvolupat
que a nivell de bàsquet,
però sí que és cert
que nosaltres a l'Institut Calípolis
rebem persones
que es matriculen
també a través de la federació,
vull dir,
és una gestió que fem de forma conjunta,
però finalment
són alumnes del Calípolis.
Són alumnes
en què
tota la gestió administrativa
es fa a través de l'Institut
i els certificats
que s'obtenen
per haver realitzat
aquests estudis
també es fan
a través de l'Institut,
tot i que en aquest moment
els crèdits
que s'oferten
només s'oferten
a través
de la federació
i són
del que s'anomena
el bloc específic,
vull dir,
per aquest motiu
potser hi haurà gent
que haurà sentit
ah,
doncs jo vaig anar
al Calípolis
a matricular-me
de bàsquet,
doncs va per aquí.
I de tots aquests àmbits
de l'oferta
que teniu al Calípolis
heu notat en aquest curs
una demanda més gran
per les preinscripcions
quan es van produir
en algun àmbit
en concret?
O els creixements
de la demanda
han estat homogenis
en tots els àmbits?
Jo diria que ha estat
homogeni
en tots els cicles
respecte,
ja et dic,
respecte a aquests
3-4 últims anys.
Sí que hi ha hagut
un creixement
paulatí,
no?
I de tots els cicles.
jo crec que cal destacar
perquè realment
és així.
Tots els cicles formatius
de grau superior
de sanitària
tenen molta demanda,
també els de grau mig
i els d'esports.
Potser els que
tenen menys demanda
són els de metge personal,
però bé,
això va com va,
però no vol dir
que no facin falta
aquests professionals,
els professionals
que es dediquen
a la perruqueria
o a l'estètica,
no?
De fet,
moltes vegades
nosaltres rebem
moltes ofertes
de treball
d'aquests
col·lectius,
no?
Potser ara menys
en aquesta situació
de crisi,
no?
Però sempre havia estat
un sector
que es movia
i que es posava
en contacte
amb nosaltres
per demanar
treballadors,
no?
I a nivell
d'activitats físico-esportives,
doncs també
aquests dos cicles,
tant grau mig
com grau superior
i ara futbol,
tots som
amb bastanta demanda,
o sigui,
en quatre anys
hem passat,
o bé,
per exemple,
aquest any,
és que tinc aquí
alguna dada
per comentar-la,
doncs hem passat
de mil prescripcions
a 1.600 prescripcions
en pocs cursos,
1.600 prescripcions
per al voltant
de 600 places,
vull dir,
hi ha molta gent
que es queda fora.
Sí que és veritat
que quan comptem
les prescripcions
nosaltres comptem
totes aquelles persones
que posen
en primera opció
el nostre institut
i aquestes persones
potser que hagin ficat
en segona opció
algun altre institut
on també se facin
aquests cicles formatius
o d'altres, no?
Vull dir que
no totes aquestes
1.600 persones
que han fet
la prescripció
en el nostre centre
acabaran
o han d'acabar
a la força estudiant
en el nostre centre,
això no és així, no?
Però sí que reflexa
una mica
doncs la demanda
i les ganes
que té la gent
d'anar a estudiar
formació professional
i en concret
el Calípolis, no?
Sí, sí.
I les relacions
amb les empreses,
que tal?
Perquè ja sempre hem parlat
des d'aquest programa
des de l'eines
de la importància
de la col·laboració,
del suport mútu
entre els instituts,
entre els estudiants
i professors
i les empreses.
Bé,
encara ve el curs
des d'aquest punt de vista
tant pel que fa
la possibilitat
de fer pràctiques,
a col·laborar al màxim
amb les empreses,
en fi,
que s'afecten a vosaltres
pels cicles formatius
que teniu?
Bé, molt bé,
les empreses.
Jo voldria aprofitar
l'ocasió
per agrair
a les empreses
en general
i en particular
a aquelles
que treballen
amb nosaltres,
aquelles que acullen
els nostres alumnes,
perquè la veritat
és que
el que nosaltres anomenem
com a formació
en centres de treball,
que són les pràctiques
que fan els alumnes
a les empreses,
doncs això és un pilar
fonamental
i indispensable
per la formació
dels alumnes.
I si no fos gràcies
a les empreses,
doncs això és impossible.
Sí que és veritat
que també
hem de ser conscients,
no?,
que la formació
professional
en aquest país
està dissenyada
d'aquesta forma.
és a dir,
tots els alumnes
que fan formació
professional
han de tenir
en el seu currículum
hi ha un nombre
determinat d'hores
que les han de fer
en les empreses,
per tant,
les empreses
han de col·laborar
amb això,
ja no dic sí o sí,
però realment
la formació
professional
és així
i les empreses
han de col·laborar
si no,
això s'enfonsa,
no es pot mantenir.
El que passa
és que
almenys
a les empreses
amb les que nosaltres
treballem,
doncs,
s'ha d'agrair
aquesta col·laboració
perquè moltes vegades
les persones
que estan allà
directament
convivint,
ajudant,
formant,
atenent
els nostres alumnes
no deixen de fer,
diguem-ne,
bé,
de fer
alguna cosa més,
alguna cosa més
que no és
simplement
la seva feina habitual,
perquè
han d'atendre
aquelles persones,
han d'atendre
aquells alumnes,
han d'estar per ells,
perquè ells puguin
formar-se adequadament
i això suposa
un esforç
per als treballadors
de les empreses
que estan
en contacte
amb els nostres alumnes,
no?
Per això
val la pena
agrair-los
aquesta dedicació
que fan.
Nosaltres tenim
fonamentalment
dos tipus d'empreses,
pels tipus d'estudis
que nosaltres fem
hi ha com a dos,
podríem dir així,
a grans trets,
dos grups d'empreses,
un és
les empreses
de titularitat pública,
diguéssim,
tot el que és
de sanitària,
cures auxílies
d'infermeria,
per exemple,
o el laboratori
de diagnòstic clínic
o radioteràpia
o imatge
pel diagnòstic,
aquí anem
a parar
a hospitals
i els hospitals,
encara que siguin
de la XUP
o de l'IX,
vull dir,
els recursos
bàsicament
són públics.
I després
tenim un altre
tipus d'empresa
que ja són
empreses
privades,
més petites,
aquí per exemple
seria,
tornant a sanitària,
totes les farmàcies,
totes les oficines
de farmàcia,
a nivell
d'imatge personal,
totes perruqueries,
centres d'estètica
o a nivell
d'esports,
petites botigues,
petits negocis
esportius.
Sé que hi ha
alguns tipus
d'estudis
o de cicles formatius
que han detectat
problemes
a l'hora
de col·locar
els alumnes.
Nosaltres,
de moment,
no hem notat
significativament això,
no dic que
puntualment,
en algun cas
que tingui dificultats,
però no és una
cosa significativa
que nosaltres
hagin trobat
com a problema
per col·locar
aquest any
els alumnes.
I noteu alumnes
que cada cop
més interessats,
més demanda,
per exemple,
de cicles formatius
de grau superior?
Que aquesta és una tònica
que sembla que també
s'han anat
augmentant
en els darrers cursos,
en els darrers anys?
És a dir,
la gent cada cop
busca més formació,
no es queda en el grau mitjà
moltes vegades,
sinó que va al grau superior
i fins i tot després
per seguir formant-se?
Sí,
això ja estava passant,
eh?
Ja estava passant
i aquest curs
es manté aquesta tendència.
Potser nosaltres
a nivell de...
Ens passa molt
en sanitària
i ens passa també
en imatge personal.
O sigui,
com que tenim
diferents cicles
de grau mig,
molts cicles
de grau superior,
clar,
no és estrany,
al revés,
és bastant freqüent,
que un alumne
arribi
a través de l'ESO,
faci un cicle formatiu
de grau mig,
després faci
la prova d'accés
al cicle formatiu
de grau superior,
faci un cicle
de grau superior
i fins i tot
des del grau superior
se'n vagi cap a la universitat
i faci
una diplomatura
o una llicenciatura.
És una tònica
que ja fa temps
que està passant
i que nosaltres
ho vèiem
al nostre institut
potser per això,
perquè tenen
aquesta possibilitat.
I la veritat
és que és un bon itinerari,
sobretot els...
Jo dic els crios
perquè tinc nens
d'aquesta edat,
però vull dir,
és que acaben l'ESO
i que llavors
en aquell moment
potser tampoc
no tenen massa clar
cap on han de tirar,
tenen un perfil...
Bueno, a mi m'agrada
la sanitària,
m'agrada l'imatge personal
o els esports,
però potser
podria ser
que estiguin
una mica desencantats
d'estudiar.
Saben que poden entrar
o han de saber
que poden entrar
en un cicle formatiu
de grau mig.
Jo tranquil·litzaria
els pares també
pensant
que aquests alumnes,
aquests fills nostres,
en aquell moment
són joves,
poden fer un cicle formatiu.
Ara molts
ja són de dos anys.
En aquest període
ells ja maduren
també
com a persones,
se centren
una mica més,
tasten
el que és
un cicle formatiu,
el que és
una formació professional
i es van engrescant.
Es van engrescant
i poden arribar
a això,
un cicle formatiu
de grau superior
i aquell que realment
té ganes
i que veu que té,
doncs,
pot fins i tot
anar a la universitat.
I parlaves
de crius,
entre cometes.
També teniu alumnes,
gent formada,
gent que ve del món laboral,
que potser
en aquest context de crisi
volen formar-se,
volen millorar
la seva formació.
també heu notat
aquí un cert increment
o aquest és un perfil
poc habitual
a l'iescalípolis.
No, no, no ho és,
no ho és.
Ho veiem molt,
potser més en sanitària.
Ja m'ho imaginava,
segurament, no?
Tornem sempre,
per tant bé,
ja, no?
Tornem a repetir,
per al volum,
no?
Però també
les altres famílies.
És a dir,
gent amb experiència laboral
que vol millorar.
Per diversos motius,
per exemple.
Perquè s'ha quedat sense feina,
potser, no?
O no.
O sigui,
potser que s'hagin quedat
sense feina,
però nosaltres,
en el nostre cas,
per exemple,
a nivell de cures,
auxiliars d'enfermeria,
de farmàcia,
en el nostre país,
doncs,
hi havia gent
que havia començat
a treballar
molt jove,
que no havia tingut
l'oportunitat
de formar-se realment,
que havien anat adquirint
unes competències
professionals
a través de l'experiència laboral,
però que no tenien reconegut
aquesta experiència laboral
amb una certificació acadèmica,
no?
I potser sí que havia arribat
el moment
que aquelles persones,
potser,
podia ser que perdessin
la fenya,
o que no podien
anar cap a una carrera
professional
perquè els faltava,
o un reconeixement
professional,
perquè els faltava
aquest reconeixement
acadèmic,
no?
Llavors,
nosaltres ens hem trobat
amb aquestes dos
perfils professionals,
doncs,
molta gent
que estava treballant
als hospitals,
a les farmàcies,
etcètera,
i que realment
acudeixen a l'institut
perquè a través del programa
Qualifica't,
o abans competències,
o ara hi ha crèdits,
això,
bueno,
són diferents programes,
molt semblants entre ells,
però diferents programes,
aquestes persones
han pogut reconèixer
la seva experiència laboral,
no?
però a banda
hi ha una sèrie
de crèdits
o de formació
que han de passar
per l'institut,
no?
I aquestes persones
finalment
han de fer cap
a l'institut
per adquirir
aquests coneixements.
I després,
el que tu deies,
persones que,
bueno,
que no tenen formació
i que la busquen
perquè saben
que això
és una millora
per ells
i que els assegurarà,
potser no del tot,
però amb més facilitat
després trobar-la
amb la feina.
Tinc més possibilitats
de tenir una sortida laboral.
Aquesta és la realitat,
de l'Escalípolis
en aquesta arrencada de curs.
Avui,
en aquest cicle
d'entrevistes
que fem
amb els directors
dels centres educatius,
avui ha vingut
la Boni Garcia,
que és la directora
de l'Escalípolis
i ens ha explicat
aquesta realitat.
Més alumnes,
tots els instituts
de Tarragona
coincidiu que teniu
més alumnes.
Això vol dir
que la formació professional
està en un moment
de molta demanda,
segurament en un moment
també d'èxit.
I en fi,
com dèiem,
aquests primers programes
de l'eines de la temporada
els estem dedicant
a parlar amb els directors
i després,
quan acabem aquesta ronda,
seguirem amb l'eines
amb el format
d'altres temporades
en què podrem portar
alumnes,
professors,
empreses
que són tan importants
pels instituts
de formació professional
de la nostra ciutat.
Però avui,
com dèiem,
el que volíem era
analitzar aquesta realitat
de l'Escalípolis.
Boni Garcia,
moltes gràcies.
A vosaltres.
Que vagi molt bé el curs.
Gràcies.
I segur que ens tornem
a trobar en aquesta taula
en aquests estudis
per parlar de la realitat
dels cicles formatius
que impartiu al Calípolis.
Molta sort
i molt bon curs.
Gràcies.
Adéu-sia, bon dia.
Adéu.