Tornem a començar una nova setmana, en ple mes de juliol.
Molts estareu de vacances, amb altres ens escoltareu des de la feina,
alguns des de la freqüència modulada i d'altres des d'internet a través de tarragonaradio.cat,
sigui com sigui, o sigui quina sigui la vostra situació i el vostre context,
benvinguts una setmana més a l'Espai Torn de Tarragona Ràdio,
on les diferències són d'allò més normals.
Avui us comencem comentant els ajuts.cat,
aquests ajuts que donen des de la Fundació.cat i que ara comencen a donar els seus fruits.
i és que el passat desembre, entre d'altres projectes,
l'obra social de la Fundació.cat subvencionava, amb un total de 20.000 euros,
el projecte CIT+.
I aquest projecte CIT+, que en principi alguns us dirà alguna cosa i d'altres no,
és un projecte de l'Associació Provincial de Paràlisi Cerebral de les Comarques de Tarragona,
qui acaba de presentar el resultat, que és la versió 1.0 d'aquesta aplicació del CIT+.
Aquest CIT+, doncs, és un projecte, és una aplicació,
alguns li diuen un joc, alguns li diuen una aplicació,
en fi, és un entorn de treball, d'aquests que li dirien els informàtics,
de programari lliure,
l'objectiu del qual, doncs, és oferir activitats lúdico-terapèutiques
per a persones amb discapacitat.
Aquest programa ofereix noves formes d'interacció
basades en visió artificial, en veu
i en altres perifèrics per a produir un resultat en forma d'imatge i so.
Inspirat en les aplicacions de CausaEfecte,
el CIT+, proporciona una eina per a la interacció contínua
i també, doncs, per a la...
També a distància, es pot fer a distància i accessible
per a la majoria de persones amb discapacitats cognitives,
físiques i sensorials.
Tinguin, això sí, el grau d'afectació que tinguin.
El projecte CIT+, és fruit de gairebé 3 anys de recerca.
De fet, aquí al programa n'hem parlat amb el Jaume Marí
i ens explicava, doncs, això, que és fruit d'aquesta recerca
del desenvolupament, de la interacció directa
amb persones amb paràlisi cerebral
i que ara fa un salt gràcies a l'ajut.cat 2010
i amb aquesta subvenció també otorgada
pel Tu Ajudes de Caixa Tarragona.
Ara es millora l'eina i es presenta aquesta nova versió
que només 15 dies, aquesta versió 1.0 del CIT+,
ja ha tingut 150 descàrregues,
la meitat de les quals provenen de l'exterior.
No es queda només aquí.
Països com Alemanya, Argentina, Costa Rica, Ecuador,
Estats Units, Venezuela o Xile
es descarreguen aquesta aplicació
que també pot ser útil com una plataforma
per a la investigació en matèria de jocs,
música i art interactiu.
Felicitem, doncs, a la gent de l'Associació de Paràlisi Cerebral
per la seva feina amb el tema del CIT+.
Tothom us el podeu descarregar a internet
si voleu provar-lo o saber com funciona,
busqueu al Google CIT+,
i allà podreu veure aquest programa
i saber com funciona.
Nosaltres, ara, passem al sumari.
Abans, però, una salutació d'aquest part,
la Miquel González, a la part tècnica.
Tenim cura que tot sona i compta com ha de sonar.
Joan Maria Bertran.
És un plaer rebre els convidats
i quan són convidats veterans,
com és el cas d'avui,
o com és el cas d'un dels dos convidats d'avui,
doncs, encara més, de seguida els saludem.
Avui us explicarem que el Servei Municipal de la Discapacitat
organitzarà, organitza, de fet,
perquè comença avui el primer taller de dansa integrada.
De seguida saludem el Romà Soler
i també la responsable d'aquest taller
que ja ens acompanyen aquí als nostres estudis.
Abans, us recordo les maneres, les vies, les formes
que teniu de posar-vos en contacte amb nosaltres,
que, bàsicament, són tres.
D'una banda, tothom, arroba tarragonaradio.cat,
tothom, arroba tarragonaradio.cat,
ja us el podeu guardar,
és el correu electrònic del nostre programa.
Tenim també pàgina al Facebook,
amb gairebé 240 amics,
240 salutacions també a la gent que ens segueix
des de facebook.com barra tothom.
I també tenim presència a la xarxa social Twitter,
que ara està en plena moda.
twitter.com barra tothom.tr
és el nostre perfil a la xarxa social.
A les xarxes socials,
baixar al Facebook, al Twitter i al correu electrònic.
D'aquesta manera,
podeu posar-vos en contacte amb nosaltres,
enviar-nos qualsevol sugerència,
qualsevol consulta,
o qualsevol tema del qual voleu que en parlem aquí al programa.
Ara sí,
anem ja a obrir l'espai de l'entrevista.
que la dansa és una disciplina que a molts ens pot agradar,
d'altres no tant,
i que és una disciplina que podem,
o almenys avui demostrarem que podem fer tots,
quedarà demostrat al llarg d'aquesta entrevista.
I és que avui volem parlar-vos de dansa,
d'un taller que organitzen des del Servei Municipal de la Discapacitat,
un taller que el nom ja és atractiu,
Taller de Dansa Integrada,
i del qual ara en parlarem amb el Roma Soler.
Ell és responsable del Servei Municipal de la Discapacitat.
Roma, molt bon dia.
Molt bon dia, Mica.
I ens acompanya també l'Amaia Dorronzoro,
ella és professora de dansa,
i doncs responsable també d'aquest taller.
Amaia, molt bon dia.
Bons dies.
Aviam,
durant la segona quinzena de juliol,
té lloc aquest taller de dansa integrada,
que poseu en marxa des del Servei Municipal de la Discapacitat.
Roma,
com és aquesta idea de posar un taller de dansa integrada?
Hi ha una demanda?
Si us acut un bon dia,
anem a posar en marxa un taller de dansa
per a persones amb discapacitat?
Com surt?
Sí, bé,
primer volia dir que també
el taller està realitzat
des del Departament de la Juventus,
ja que es fa sota el parell de l'estiu jove
i també com a serveix sota la Conselleria de Política de Igualtat.
Com sense acut?
Doncs,
com bé recordaràs,
nosaltres,
des de fa potser dos anys,
nosaltres,
quan dic nosaltres,
vol dir no només el servei,
sinó
monitors de diferents centres de la ciutat
que treballen amb gent amb discapacitat
i que en un moment donat van veure que feien diverses experiències de atràs,
van portar atràs més el primer festival de l'eclèctric festival.
i ja pensàvem tirar aquest fil
d'entrinsar-nos amb la...
amb lo que és les hases escèniques
com a paradigma, fins i tot de socialització,
té un munt de coses que ens pot aportar als col·lectius.
D'altra banda,
vam conèixer a la Maya
que justament havia tingut un seguit d'experiència
dintre de la seva professió,
que ja és el ball i l'ensenyament de la dança,
en dança integrada.
I amb la passió que ella posa
i que nosaltres ja teníem,
doncs ens ha costat una mica
i la Maya ja ha dit
no és que les coses s'han d'anar lentament
que les sortiran,
doncs aquí al final,
suposo que avui a la taft,
sortirà i sortirà bé.
Us ha costat una mica, què vols dir?
Que us ha costat programar-ho,
que us ha costat preparar-ho
o que us ha costat convèncer-la,
que no crec que sigui el cas.
No, convèncer la gent.
de seguida, no?
Ella de seguida.
De fet, la Maya és, com dèiem,
és ballarina,
és professora de dansa
i té també experiència internacional
en el tema de les arts inclusives.
Amaia, explica'ns quina és la teva experiència,
com comences tu a relacionar-te
o a tenir contacte amb aquest món
de les persones amb discapacitat
i de la dansa integrada
o la dansa inclusiva?
Bueno, yo vengo del mundo
de la dansa clásica
y la dansa contemporánea
y realmente, bueno,
he bailado durante muchos años
y ahora mismo me dedico a la enseñanza.
Pero un buen día
se me puso delante mío
un taller
de dansa integrada
y nada,
como cualquier otro curso
fui
y la verdad es que
me maravilló.
O sea, a mí me abrió
me abrió la mente.
Yo pensaba que
yo sabía bailar
y realmente pensé
madre mía,
después de ver
toda la energía
que se movía ahí
y las maneras de bailar
y las maneras de sentir
de cada persona,
bueno, me cautivó.
¿Qué piensas tú
cuando te piden
o te eligen
para formar parte
de este taller,
para impartir ese primer taller
con personas
que tienen alguna discapacidad?
¿Cuál es el primer sentimiento?
Pues al principio
mucho miedo.
Realmente miedo
porque dices
madre mía,
¿cómo voy a enseñar
a bailar
a gente
que no puede caminar
o que no puede ver?
y luego te das cuenta
que no hay diferencias,
que todo el mundo
nos escuchamos,
nos sentimos
y que con una mirada
o si no con un roce
de una mano
es infinito.
Y la verdad que
lo que yo sentí,
lo que yo sentí,
lo que siento
al trabajar
de esta manera
es,
bueno,
a mí me apasiona
y creo que
la danza en sí
es una terapia
y puede ayudar
a muchísima gente
e integrar
los dos mundos
que al fin y al cabo
es el mismo mundo
es un trabajo
realmente
muy bonito.
¿Y hay tanta diferencia
de cómo se le enseña
la danza
o cómo se enseña
a bailar
a una persona
que no tiene
ninguna discapacidad,
a una persona
como tú dices
que no puede andar,
que no puede ver,
que no tiene
las mismas capacidades motrices?
A ver,
la única diferencia
es que cuando
tú enseñas
a bailar
de una manera
docente
hay mucha técnica.
Lo que pasa
que una de las cosas
que me cautivó
de esta danza
también
es que con esta danza
llegas al alma
de la persona.
Entonces,
a veces tú puedes enseñar
siete horas de técnica
pero la persona
no recibe
como su alma
de expresarse.
En cambio,
al cambiar
la manera
o enfocar
la manera
de dar clase
te das cuenta
que ahí
lo que más rico
es es el alma.
Claro,
ahora lo que conseguimos
con esto,
con esas pequeñas diferencias
pero que en realidad
tampoco son
grandes abismos,
lo que conseguimos
es llegar
a hacer un taller
de danza integrada
donde se juntan,
se unen
ambos sentidos.
Personas que no tienen
ninguna discapacidad
con algunas personas
que no pueden ver,
que no pueden andar
es dos mundos
¿no?
Tenemos a Maya
a partir de esta tarde
cuando empieza el taller.
Sí,
y además
lo más
lo más
interesante
es que
es la trayectoria
de la gente,
cómo va cambiando
de un día a otro,
las personas,
las reflexiones
que se hacen
a sí mismas,
el nivel de conciencia
que se va adquiriendo
y eso, claro,
enriquece al ser humano
a niveles,
la verdad que
muy especiales
y necesarios
para vivir.
En el caso
de las personas
con discapacidad
que se apuntan
o que de hecho
ya se han apuntado
en este taller,
Roma,
¿tenemos personas
de diferentes asociaciones?
¿Tenemos personas
particulares?
Sí,
tenemos
las dos cosas
que han arribado
a través
de alguna entidad,
a veces
entidades
que ya
fan
las escénicas,
ya fan
experiencias
teatrales,
como es
gente
del
grupo
Cañote
y gente
del grupo
Altro Teatro.
I también
gente
personas
que se han
apropado
en el particular.
Entonces tenemos
gente
con
parálisis
cerebral,
gente
con
síndrome
de Down,
gente
con
discapacidad
física,
lesionado
muscular,
y no sé
si me
he dicho
algún
mal.
¿Y el
percentatge
de personas
que tienen
alguna discapacidad
con aquellas
que no
en tienen?
Porque
claro,
también
hay gente
que no
tiene
discapacidad
y que
se ha
apuntado
en este taller.
Més o menos
¿cómo
aniría?
Més o menos
sería la
mitad.
La
mitad.
Amaya,
entiéndeme la
pregunta,
las personas
que se
apuntan
o que
quieren
hacer
este taller
que no
tienen
discapacidad
cuando
les dicen
que van
a hacer
un taller
con
personas
con
discapacidad,
¿tienen algún
reparo,
tienen algún
problema?
La
verdad que
por lo
que yo
he
vivido
generalmente
no.
Yo
no he
visto
¿no?
Sí que hay gente
que a veces
cuando se está
trabajando
te piden salir
un momento
fuera
y luego
les preguntas
¿por qué
te has
marchado?
Dice
porque me
he emocionado
tanto
que no.
Hay gente
que se
emociona
mucho.
realmente
te abre
en todos
los sentidos
porque
empiezas
a saborear
más
por ejemplo
el tocar
a una
persona
el sentir
a una
persona
el oír
el oler
a una
persona
se te
desarrollan
los sentidos
y va
muy rápido.
Porque
supongo
que estamos
en lo que
comentabas
antes
que no
la danza
solamente
no es
moverse
porque
nuestros
gente
están
diciendo
una persona
que no ve
que no oye
puede moverse
puede seguir un ritmo
pueden bailar
en cierto modo
pero personas
que como decía
Roma
que tienen
lesiones
medulares
que no pueden
moverse
¿cómo bailan
estas personas?
Va más allá
del simple hecho
de moverse
Claro
que sí
aparte de eso
generalmente
se suele trabajar
muchas veces
en parejas
o tríos
porque es la manera
que si no te dejas
guiar
y dejarte guiar
también se trabaja
la confianza
en confiar
en las otras personas
y es algo mágico
pero
funciona
es que no puedo explicar
hay que ver
hay que sentir
Como profesora
perdón
como profesora
de danza clásica
¿qué tipo de danza
qué tipo de música
enseñáis
o utilizáis
vaya
La verdad
yo trabajo
por ejemplo
mucho en silencio
en este trabajo
se trabajará mucho
en silencio
a la escucha
para escuchar
sonidos
pequeñitos ruidos
y luego
la música que pongo
la verdad
que es una música
igual puedo poner
algo de tambores
utilizo mucha música
no te podría decir
un tipo de música
porque también
depende de lo que
el grupo necesite
en ese momento
Bailar en silencio
Sí
porque el bailar
en silencio
y yo suelo bailar
mucho en silencio
y con los ojos
cerrados
porque entonces
llegas a conectar
con tu ser
y eso
bueno
te da
una capacidad
de movimiento
porque lo que nosotros
por ejemplo
conocemos como
mover un brazo
si tú lo haces
con los ojos cerrados
ese movimiento
de repente
resulta que es
el triple de grande
Déu n'hi dono
Roma
aquest taller
bailar en silencio
y donen ganes
de probarlo
como mínimo
donen ganes
de probarlo
Estás convidado
Sentiment
Sí
Suposo
Jo
que
no entenc
però
desinimir
tant
el cos
com també
una sensació
i llavors
conèixer
més a tu mateix
A més
des del Servei Municipal
de la Discapacitat
en aquest cas
un taller
que s'englova
dins de
dintre de l'estiu
jove
sempre s'ha apostat
per
per aquestes disciplines
no?
Per disciplines
més artístiques
més culturals
recordar l'any passat
també teníem aquest eclèctic
amb el tema del teatre
un món també fascinant
doncs
veure les diferents associacions
les diferents entitats
de Tarragona
com fan teatre
en aquest taller
que comença
que comença avui
que no ho hem dit
de totes maneres
ja no som a temps
d'inscriure'ns
el tema de les inscripcions
ja està tancat
ja el tenim ple
no?
Ja el tenim ple
havia
cua
havia
entitats
que presentaven
més
més candidats
a participar
en el taller
i
però
ara hem dit
que no
però bueno
això
són les ganes
de fer
de
reeditar-lo
o de fer-lo
en un altre
en un altre
moment
tot i això
l'espai
l'emplaçament
on s'ha triat
per fer aquest taller
que és l'espai
que sé
també una mica
convida
a la gent
que vulgui anar
a fer el taller
però suposo que també
luego Amaya
supongo que
se us llenen
los talleres
i se us llenen
les sesiones
de gent
que
que
que
que
ven
a ver
no?
lo que
está
pasando
allí
claro
de todos modos
también
habíamos dicho
de hacer un día
de puertas
abiertas
porque es
interesante
que familiares
o amigos
vean
realmente la gente
que suele
venir a ver
luego es la siguiente
en el siguiente curso
que haces
es las siguientes
personas
que se apunten
no?
porque se quedan
bastante
fascinadas
sí
ens hi posa la mel
als llavis
com ens està fent
a nosaltres
ara
i ens ho està explicant
i després doncs
la gent clar
s'hi ha d'apuntar
Roma
anem a les dades pràctiques
aviam
el taller que comença avui
a les 6 de la tarda
durant 6 sessions
sí
a l'espai
què sé?
sí
de 4 de 8
a les 9 del vespre
que jo crec que és una hora
que a l'estiu
és genial
per a moure
aviam
fins a les 9 del vespre
i comença
sí
a 4 de 8
a 4 de 8
les 7 i quart
fins a les 9 del vespre
sí
el tiempo
Amaya
està tan bien pensado
para que sea
una horita y media
supongo que con algún descanso
a la mitad
sí
la verdad que
a veces
estos talleres
pueden durar
como dos horas
a cinco horas
no hay límites
porque te pones a trabajar
y ves que no puedes parar
no es como
una clase de danza normal
que haces una coreografía
paras
aquí no
porque igual estás viendo
que la gente
a la media hora
empieza a soltarse
entonces no les puedes
parar
entonces el tiempo
de estos talleres
es también
como dices
es diferente
pero bueno
hemos considerado
que hará una horita y media
para empezar
estaba bien
y más adelante
si tenemos
una continuidad
de este trabajo
pues ya pensaremos
en alargarlo
es un poco también
piloto
pionero
es una prueba
es una prueba
es una prueba
es una prueba
para
para
las pruebas
És una mica el que deies, que ens han posat a fer propostes dintre de les asses cècniques,
perquè també considerem que tant de bo això ajudi fins i tot a promocionar una citarania de la gent amb discapacitat,
perquè l'AT vol dir moltes coses, vol dir teràpia, vol dir socialització, vol dir presentació pública a l'exterior,
no només a nivell personal, sinó a nivell col·lectiu, etcètera.
De fet, la tinent d'alcalde i coordinadora de l'àrea de serveis a la persona Victoria Pelegrín ja destacava l'acceptació que es podia constatar en les inscripcions,
que de fet ja ho dèiem abans, que està ja ple, i esperava també ella que aquesta experiència pilot dugui a una continuïtat.
Suposes, Romà, que aquesta no serà l'única edició d'aquest taller, no?
No, esperem que no, perquè és tot un començat.
Ara s'ha començat, s'ha posat la primera pedra, per dir-ho d'alguna manera, i després anirem fent.
Romà, a banda d'això, jo et volia una mica estirar de la llengua i que ens expliquis fins on puguis,
perquè sé que esteu preparant ja d'altres coses del Servei Municipal de la Discapacitat.
Esteu ja una mica tornant al tema de l'eclèctic, fins on ens puguis explicar.
Sí, sí, bueno, estem preparant la segona edició, que molt segurament serien del 2 al 6 de novembre,
i entre els propòsits que poden haver, doncs, hi ha una companyia de Cádiz que vindrà a fer justament d'Ancentrera.
És un col·lectiu, i ara ho explico també perquè per la fascinació que em va promoure,
veureu a Sevilla, és tot un col·lectiu d'unes 35 persones, 40 persones a Sevilla,
que veritablement tenien la força i donaven una sacietat estètica increïble, no?
I també, naturalment, amb la participació de, possiblement, fins a 7 o 8 entitats i grups de Tarragona.
Déu-n'hi-do com es mou el teatre, com es mou la dansa i com es mou l'art a Tarragona,
i és que ja ho deia el Romà, que l'art i la dansa, en aquest cas, són teràpia, són socialització i són integració.
D'això n'hem après i n'hem volgut parlar avui en aquest espai, a l'espai de tothom,
amb el Romà Soler i amb l'Amaia d'Orron Soró.
Digues, digues.
Que em demana l'estat i si, com deia l'Amaia, volíem fer una sessió oberta,
que es faria el dijous dia 28 a partir de les...
7 i 4.
De les 7 i 4.
A veure, anotem-nos aquesta data, dijous 28 de juliol, a partir de les 7 i 4,
a l'espai QS, aquí a la Imperial Tàrraco, espai de portes obertes o jornada de portes obertes
d'aquest taller de dansa integrada per a tota la gent que no s'han pogut apuntar
i per a tota aquella gent que, com jo, ens hem quedat fascinats amb aquesta explicació que ens ha fet l'Amaia.
Roma, Amaya, no ens queda més temps, ho hem de deixar aquí, moltíssimes gràcies per venir.
Amaya, molta suerte con les clases, con els alumnes, que baileix molt i molt bé,
que se porten bé els alumnes també i que algun dia podamos venir a veure-vos en aquest taller
i que hablemos de segundes edicions i terceres edicions.
Roma, com sempre, un plaer, un veterà del programa.
Tornem a parlar aviat.
A nivell de gent d'avui us hem de comentar que l'associació Menisalut La Muralla
ens convida a participar en les festes del barri de la part baixa
que tindran lloc el proper divendres 22 de juliol de 3 a 7 de la tarda.
L'associació participarà en diferents actes.
Per exemple, des de les 3 i fins les 7 de la tarda
hi haurà una jornada de portes obertes al local de l'associació.
De 3 a 5 de la tarda tindrem manualitats per a nens.
Des de les 5 i fins dos quarts de 6 hi haurà batucada.
I de dos quarts de 6 a 6 de la tarda es representarà a l'obra el centro comercial.
A les 6 de la tarda i fins les 7 hi haurà verena popular
i acabarem amb l'actuació del cantautor Anton Duc.
Nosaltres hem de posar el punt final del tothom.
La setmana que ve ens mobilitzarem i ens mobilitzarem per Altafulla,
concretament per un veí que sobrevivia ara fa un any a una mort súbita.
Una situació que no és només exclusiva del món del futbol
i on ara ha estat més notícia.
El noi de 37 anys d'edat va resultar greument afectat
i ara resideix en un centre de grans discapacitats a Tarragona.
Un grup d'amics amb el vistiplau de la família i el suport d'associacions
i també l'Ajuntament s'han constituït com a entitat per engegar una campanya solidària.
Ells el que volen és aconseguir una cadira de rodes especial i adaptada
amb un preu que pot oscilar entre els 5.000 i els 12.000 euros.
D'això en parlarem la setmana que ve, la setmana vinent, amb membres d'aquesta entitat.
Ara nosaltres us deixem amb la programació de Tarragona Ràdio.
La part tècnica ens ha acompanyat avui el Joan Maria Bertran,
també ens ha ajudat a fer tasques de producció la nostra companya Maria Massalles
i qui us ha parlat, Miquel González. Fins la propera!
Fins la propera!