El matí de Tarragona Ràdio
seguim repassant la història de Tarragona.
A propòsit d'aquesta obra singular i única
que us venim explicant i us venim anunciant des de fa setmanes,
aquests sis volums de la història de Tarragona
que publica Pagès Editors.
Una obra singular, única, que no s'havia fet mai fins ara
i en el que intervenen fins a 13 professors
de la Universitat de Rovira i Vergili.
Cada dimecres estem fent un recorregut cronològic
per la història de Tarragona
a partir de la conversa amb els autors dels diferents volums.
Avui ens situem en el volum 4,
titulat L'època de les revolucions, les guerres i el reformisme burbònic.
i avui ens acompanya als estudis de Tarragona Ràdio,
l'únic autor d'aquest volum,
el professor emèrit d'Història Moderna de la Universitat de Rovira i Vergili,
el senyor Salvador Rovira.
Senyor Rovira, molt bon dia.
Molt bon dia a tu.
Primer que res, per què aquest títol,
l'època de les revolucions, les guerres i el reformisme burbònic?
Aquest títol el va donar ja directament la coordinadora,
a mi em va semblar bé i no el vaig tocar.
La coordinadora, la professora Montserrat Dó.
Exacte.
La proposta es deia i vostè hi està d'acord?
Sí, el vaig assumir, sí.
I per què?
És a dir, què ens explica,
és a dir, darrere del gran titular,
com podem, de manera molt genèrica,
explicar aquest període històric de la ciutat?
És un període que té molt de canvi,
el segle XIX és un segle molt difícil,
perquè si no es coneix l'antic règim,
és difícil entrar en el XIX,
i llavors és una situació intermig entre un món i l'altre món,
i això fa que tant un professor de moderna
com un professor de contemporània
pugui anar a fer una obra del segle XIX.
És molt variat, tenim guerres, tenim canvis ideològics,
tenim canvis socials, canvis econòmics,
i després també hi ha aquest reformisme burbònic.
Per això que el títol em va semblar correcte.
Tot comença amb la Guerra del Francès?
No, vam convindre de començar una mica abans,
perquè d'alguna forma és això que els segles
no són exactament cronològics.
Llavors, el segle XIX, en aquest cas,
comença amb la Guerra Gran,
del 1795 al 1798,
i acaba dos anys abans d'acabar el segle,
és a dir, en el 98.
Van convindre a fer aquest repartiment cronològic.
Com arrenca, doncs, a finals del segle XVIII,
com arrenca aquest període històric?
Què suposa per a la ciutat de Tarragona?
Aquest període de guerres, de confrontació?
El segle comença relativament bé,
tot i que la Guerra Gran té les seves implicacions,
però més que la Guerra Gran,
el problema per a Tarragona no és una guerra de frontera,
perquè el Rosselló quedava molt lluny,
en el segle XVIII quedava molt lluny de Tarragona,
sinó per al fet dels bloquejos
que els estols anglesos feien a la costa de Tarragona
i que evitava, impedia, doncs, el comerç.
Això vol dir que acabem el segle XVIII
amb una crisi econòmica molt forta,
perquè, d'alguna manera, l'agricultura
s'havia especialitzat en la viticultura.
Clar, si només et dediques al conreu de la vinya
i no pots exportar els vins,
és que ja ni esbarmava,
perquè com no podies exportar el vi,
llavors una economia que només tens vint,
en aquest aspecte, doncs, no va,
no va si no la pots exportar
i amb els quartos que fas,
compres productes que et manquin.
Per tant, acabem el segle
amb una greu crisi social
que vol dir allò de fer les olles
populars de menjar
perquè la classe jornalera
no té feina i es mora de gana.
Com és la Tarragona d'aquell període tan àmpli?
Clar, estem parlant d'un segle
i suposo que varia molt,
o en part deu variar.
Com la definiria?
Com una població tancada,
però dinàmica,
el que passa és que els que manen,
és a dir,
les classes de l'antic règim,
militars i alt clargat,
tallen les ales,
perquè al ser Tarragona,
una plaça forta,
això queda molt condicionada
i després també al ser
una ciutat bàsicament religiosa,
però hem de pensar que fins al 37
l'arquivisba encara és el senyor feudal de Tarragona.
Llavors tot això condiciona
la vida econòmica de Tarragona.
Però en aquests anys
hi ha una classe molt dinàmica,
especialment comerciants del Baix Gaià,
d'Altafulla, Torra d'Embarra
i després els Vallencs,
que veuen amb el port de Tarragona
una possibilitat per les seves exportacions.
I d'alguna manera es comença a establir
una dualitat econòmica en el camp
que estaria representada per una banda
per Reus
i per l'altra banda
per tota aquesta zona del camp
diguem-ne més del Gaià
aquest Alfrancolí
que veu en Tarragona
la seva via de sortir dels seus productes.
Llavors la Tarragona
de començaments del segle XIX
és una Tarragona que comença a avançar,
però es troba amb la Guerra del Francesc
que durant la Guerra del Francesc
jo no dic que al ser capital de Catalunya
i tot això
la població no vagi endavant
perquè augmenta molt la seva població,
però clar, la gran destrossa
de la Guerra del Francesc
provocada pel fet de ser Tarragona
a plaça forta
és convertir-la en una tabla
a la rasa
i començar des de zero
pràcticament.
Això què vol dir?
Que mentre altres ciutats
després de la Guerra del Francesc
tiren endavant,
Tarragona necessita 20 anys
per recuperar
allò que ja tenia
abans de la Guerra del Francesc.
Amb la qual cosa
altres ciutats del camp
doncs progressen.
És llei de vida.
I com surt
d'aquesta situació
tan dura
que representa el setge
de la Guerra del Francesc?
Surt amb l'arribada...
Primer,
una qüestió important
per Tarragona
és que l'oligarquia,
la gent que tenia possibles,
se'n va anar.
I aquí només van quedar
la poca roba,
els desgraciats,
els que no podien sortir.
Llavors,
què passa?
Trobem que després
del 1813,
els únics tarragonins,
diguem-ne,
de sempre
són les classes superiors
a classes benestants
perquè han salvat la vida.
I tots els altres
són gent que venen
dels pobles del voltant
fonamentalment.
Per això és tan difícil
trobar tarragonins
que tinguin
vuit o nou
línatges,
generacions
de tarragonins
per a aquesta situació.
Llavors,
què passa
en aquesta situació?
Doncs,
Tarragona
es veu afavorida
pel fet que,
d'alguna forma,
l'Estat considera
que la ciutat
ha patit molt.
Durant
pràcticament
12 anys,
els tarragonins
no pagaran impostos,
amb qual cosa
podran refer la ciutat
d'una manera molt més ràpida
perquè no se'ls fa pagar impostos
i d'alguna manera
aconsegueix la capitalitat
com un premi
a banda
que es valora
el fet
que procuren
que la capital política,
la capital militari,
la capital eclesiàstica
estigui en una mateixa ciutat,
parlo des de Madrid a Estan,
també consideren
que han de premiar
d'alguna forma
a Tarragona
els seus sacrificis.
Llavors,
el fet de la capitalitat
també l'ajuda
perquè hi ha venen
uns funcionaris,
hi ha venen
unes certes possibilitats
que això també l'ajuda
encara que
l'economia
evidentment
no està pas
en la funció pública
sinó en el desenvolupament
del comerç
i de la indústria
com vostè ve sap.
Quant creu vostè,
doncs, professor,
que d'alguna manera
Tarragona
al llarg del segle XIX
recupera
el temps perdut,
el temps provocat
per la devastació
de la guerra del francès?
Cal situar-se ja
en la segona meitat
del segle XIX.
És a dir,
li costa ben bé
40 o 50 anys.
Ben bé.
I llavors,
aprofitant la situació
de la filoxera
a França
i el boom aquest econòmic
del vi,
Tarragona es fa,
però com també vostè sap,
això va durar ben poc,
la Lídia va durar ben poc
a la casa del pobre,
perquè van ser
10 anys bons
i llavors la gent creia
que això duraria
per sempre més
i no van saber
fer estalvis,
van viure
a la desesperada
i a la fresca
i clar,
després,
quan la filoxera
arriba aquí,
torna bé
un daltabaix econòmic.
Vull dir que el segle XIX
és força penós,
però a Tarragona
força difícil.
I el context polític
més general,
el que viu Catalunya
i el que viu Espanya
en un segle XIX
on també hi ha
molts canvis,
de quina manera
afecten
a la ciutat?
A Tarragona
mira el que fa Barcelona
i llavors,
quan Barcelona,
per exemple,
fa una bullanga
o mira
si triunfa
o triunfa,
si la bullanga,
per exemple,
triunfa,
llavors,
les autoritats locals
canvien de règim,
canvien de govern.
És a dir,
iniciatives pròpies
i destacades
a partir de Tarragona
no,
perquè cal mirar
les seves possibilitats.
Tot i que en el triuny liberal,
doncs,
Tarragona
és cap davantera
en el moviment
del triuny liberal.
Però els altres,
doncs,
segueix
l'ona general
de Catalunya,
es podria dir.
L'apartat
del titular
del volum
que comentàvem
al principi,
reformisme burbònic,
com ens ho explicaria?
A què es refereix?
El reformisme burbònic,
bàsicament,
té a veure
amb l'època
de la restauració,
que després
de l'acriguda
d'Amadeu de Saboia,
doncs,
llavors,
hi ha una restauració
del que havia estat,
però no exactament
igual com abans.
I llavors,
ja se reuneixen
unes noves tendències,
unes noves visions,
una liberalitat
pel que fa
a les idees
polítiques,
a la mateixa
activitat econòmica
i això,
d'alguna forma,
es pot considerar
que és un reformisme
perquè permet
reformar la societat
i l'economia
i millorar
la situació
de les classes socials
i inclús,
fins i tot,
es permetrà també
que els desidents
políticament
d'aquesta idea monàrquica
com poden ser els carlins
o que puguin ser
els republicans
o inclús
els catalanistes
que cap a final de segle
començarà a donar-se,
doncs,
també més o menys dirigits,
però també puguin tindre
el seu lloc
sota el sol.
Clar,
perquè aquest segle XIX,
professor,
dona para molt
en el sentit
que tenim reis
de la Casa dels Borbons,
d'altres dinasties,
tenim una petita època
de la Primera República,
tenim molts canvis
polítics
al llarg del segle,
es configura
aquella divisió provincial
de la qual
vostè també abans
feia referència
quan Tarragona,
d'alguna manera,
té aquest títol
de capital provincial.
tot això
influeix
positivament,
negativament,
té alguna repercussió,
algun impacte
en l'evolució
de la ciutat?
Evidentment,
tot és una mena
d'aigua barrets
perquè pensem
que fins a l'any 33
és totalment
antic règim,
del 33 al 40
hi ha la Primera Carlinada
i no se sap
si seran uns
o si hi ha uns altres,
això ja es porta
a l'any 40,
després de l'any 40
encara vindran
una Segona
i una Tercera Guerra
a Carlina,
per tant,
la situació
és molt insegura.
Enmig de tot això,
trobem que es destrueix
la societat anticrècim,
es destrueix també
el potencial econòmic
de l'Església,
això vol dir també
que les autoritats,
moltes vegades
les autoritats
inclús municipals,
tenen enfrontaments
amb el mateix capítol
perquè l'Església
és més aviat
Carlina
i les autoritats
són isabelines
i liberals,
però clar,
la desamortització
va a destruir
el poder econòmic
de l'Església,
va a destruir
el poder econòmic
de la noblesa
i a afavorir
el que la burgesia
pugui assolir
unes quotes.
Llavors,
què passa?
Els que tenen lluita
per conservar
i els que no tenen
fan colzades
per poder ocupar
el seu lloc.
Llavors,
és una societat
tensionada
perquè, a més a més,
les classes populars
comencen a veure'ls
les orelles,
també volen
agafar
uns llocs
i després també
es troben
que ells fan els canvis,
fan les revolucions,
creuen que les fan,
però a l'hora
de la veritat
totes aquestes revolucions
són destruïdes
per als de sempre
i sembla que tot canviï,
però en el fons
res canvia,
com el Gapar.
Cent anys
de la ciutat de Tarragona
condensats
en un volum.
Quin criteri
ha seguit
a l'hora
de realitzar,
d'escriure
aquest volum
que forma part
d'una col·lecció
més àmplia,
forma part
d'aquesta col·lecció
de sis volums?
Ha seguit un criteri
estrictament més aviat
cronològic,
més aviat
el que pretén
és donar claus
interpretatives
del que passa a Tarragona
al llarg
d'aquests cent anys?
Inicialment,
en la introducció
vaig fer un balanç,
una valoració
del balanç
de la bibliografia
existent
i a més a més
vaig marcar
les coses
que estàvem
per estudiar
en el sentit
que en una obra
com aquesta,
tot i que
he fet
molta investigació
i
he utilitzat
la bibliografia
existent
però penso
que l'he superat
bastant
mitjançant
una investigació.
Però clar,
la investigació
no ha pogut ser exhaustiva
perquè tampoc
no tenia espai
per poder-lo abocar
ni temps
per poder-lo fer.
Però,
òbviament,
en aquest llibre
marquem
una fita
més elevada
del que sabíem
fins al segle XIX.
Després de marcar
aquesta introducció,
he procurat
tocar tots els aspectes.
L'únic,
en el sentit
de l'evolució
històrica
concreta
dels fets polítics,
aquí sí que m'he basat
una mica
en un sentit
cronològic.
Però,
jo he donat
molta importància
als aspectes socials,
als aspectes econòmics,
als aspectes urbanístics
i dintre
de les classes
socials,
resaltant
els personatges
més importants.
Òbviament,
potser he carregat
una mica
la mà
en aspectes
com, per exemple,
en les il·lustracions
amb els escuts,
per la meva tendència
l'heràldica
o inclús
en la noblesa,
però, és clar,
assenyalen
fent petites biografies
d'aquells personatges
més destacats
de la vida ciutadana,
però és que,
veritablement,
ells eren els cacics,
els rectors
de la vida ciutadana
i sense ells
la ciutat
no podia tirar.
Però,
aquesta faceta
econòmica
i social,
que per mi
és molt important,
jo he procurat
en tot moment
destacar-la.
I parlant
de faceta social,
la ciutat creix
molt
durant el segle...
Després del que suposa
el XVI,
creix
especialment
a la segona meitat
del segle XIX,
s'expandeix
urbanísticament,
creix
en tots els sentits?
Sí,
va creixent,
però no
amb el que seria
de desitjar.
Òbviament,
es desenvolupa
el barri
de la Marina,
perquè ja havia començat
a fer-se
abans de la Guerra del Francesc,
però durant la Guerra del Francesc
queda totalment arrasat,
llavors,
pràcticament,
es desenvolupa
al barri de la Marina,
es reconstrueix
la part alta
que de les voladures
de la Guerra del Francesc
molts edificis
han quedat afectats
i llavors
es reconstrueix
en totes aquestes cases,
es procura
establir la unió
entre la part alta
i la part baixa,
inaugurant-se
amb motiu
de la proclamació
precisament
d'Isabel II,
doncs llavors
s'inaugura
el carrer de la Unió
que el seu nom
és perfecte,
perquè és la unió
entre la part alta
i la part baixa.
Llavors,
la ciutat
s'enfrenta
a coses com és
tot l'enderroc
de les muralles,
l'enderroc
de les muntanyes,
perquè Tarragona
és tota una mena
de muntanya
i llavors
per fer l'enxample
s'ha de gastar
un munt
de pòlvora
i dinamita.
Tot això
en una altra ciutat
també n'hauria costat menys
i aquí les construccions
ens costen molt més,
però sí,
hi ha un dinamisme
i després
la mateixa
que es pot veure
reflectida
en la Rambla
perquè la Rambla
on ha vinguda,
si mirem nosaltres
els carrers
que s'han obert
a Tarragona
fins fa quatre dies,
som petits,
no?
En canvi,
aquella gent
del Segre Inova
tindrà una visió
amb la Rambla
que va ser
una visió magnífica
i a més
una Rambla
contra tota mesura
perquè talla
i llavors
és la visió
del mar
i la visió
de la terra
era una mica
una gent
una mica folla
en alguns aspectes.
Sí,
perquè clar,
la Rambla
encara vivim
d'ella
i ho vam recordar
especialment ara
fa pocs anys
quan celebravem
el 150 aniversari,
no?
Clar,
150 anys,
qui va pensar
en aquells moments
dissenyar aquella Rambla,
no?
Aprofitant l'interroquament
de les muralles,
és a dir,
l'obertura
del que era
el nucli antic
de la ciutat
amb el barri de la Marina,
l'actual barri del Port,
que anomenem del Port,
el carrer de la Unió,
i en fi,
tot això,
aquella visió
de fa 150 anys,
potser després
no l'hem acabat
de tenir
en alguns aspectes.
I a més,
uns ajuntaments
que tenien
molt pocs recursos
i feien meravelles
per allargar
aquest xiclet
els recursos
perquè en tenien
molt pocs.
La mateixa construcció
de l'Ajuntament
i altres coses,
la mateixa plaça
de Braus,
que també és
una altra bogeria,
en fi,
hi havia
una morcesia
i una classe
dirigent
abrandada,
tot i que,
evidentment,
era una ciutat
que encara estava
molt amarada
de societat
d'anticrègin,
perquè, esclar,
la noblesa
tenia un pes
i l'església
tenia també
el seu pes.
I en quina situació
ha acabat
Tarragona
al segle XIX?
En quina situació
obre les portes
al segle XX?
En una situació
bastant fosca,
bastant fosca
perquè s'acaba
el llibre
amb la crisi
de la filoxera,
llavors,
molts pisos
estan buits,
molts tarragonins
emigren,
sobretot a Barcelona,
perquè també
és el moment
ja que va
l'exposició universal
i tot això
i tenen feina
i, diria,
jo diria
en una situació
més aviat penosa.
Acabo,
professor Rovira,
al llarg d'aquests programes
estem cada setmana
conversant
amb algun dels autors
dels diferents volums.
Avui estem en el volum
4 d'una obra única
i singular
perquè no s'havia fet
mai fins ara,
agafar la història
de Tarragona
i agrupar-la
en una edició
única
en sis volums.
Què li sembla?
Era un buit
que teníem
i que ara
l'omplim?
És un buit
que teníem,
evidentment,
perquè vivíem
una mica de morera,
morera acaba
amb el regnat
de Ferran Seté,
es pot dir,
perquè ja no toca
el d'Isabel II,
és a dir,
acaben els anys 30
i a més a més
el volum 5
de la Tarragona
cristiana
és molt a partir
de les actes
municipals
i res més.
Per tant,
no teníem
una obra
de síntesi
de la història
de Tarragona
i aquesta obra
em fa l'efecte
que aguantarà
perfectament
30, 40 anys
perquè dubto molt
que fins aquí
30 o 40 anys
se torni a fer
un altre replantejament
d'una altra història
de Tarragona.
Per tant,
serà més bona,
serà més dolenta,
això el lector
i la crítica
ho ha de dir,
però és evident
que és un estat
de la qüestió
i un pas endavant,
al meu entendre.
Clar que em diràs
que jo soc part afectada.
Part afectada,
però sens dubte
part importantíssima
perquè el professor
Salvador Rovira
és l'autor
d'aquest volum 4
que avui hem comentat,
l'època de les revolucions,
les guerres
i el reformisme burbònic,
però també va fer una part
del volum
que comentàvem
la setmana passada,
el volum 3,
el dedicat
a la data moderna
a Tarragona,
una època de contrastos,
així es va titular
en el que participava
també el professor
Josep Fàbregas
amb el que vam parlar,
amb el que vam poder conversar
la setmana passada
precisament
en aquest espai.
professor Salvador Rovira,
professor emèrit
d'Història Moderna
de la Universitat Rovira i Vergili,
moltes gràcies
per compartir aquesta estona
amb els ullens
de Tarragona Ràdio
i per explicar-nos
també en sintesia
a través de la ràdio
una mica,
fer-nos una panoràmica
d'aquest segle XIX
a la nostra ciutat.
Moltes gràcies
i felicitats
per la feina feta.
Moltes gràcies a vosaltres
per haver-nos convidat.
Fins la propera.
Adéu-sia, bon dia.
Bon dia.
Fins la propera.
Fins la propera.