Com cada divendres a la sintonia de Tarragona Ràdio,
l'aventura de la vida amb nois i noies
d'instituts, escoles de la ciutat de Tarragona.
Avui ens acompanyen alumnes del Col·legi Públic
d'Educació Especial de Sant Rafael.
Nois i noies, bon dia.
Ens acompanyen concretament el Toni, la Hasnae,
aquest no m'acostava més, la Hasnae, la Baia, el Juanjo, l'Elias i l'Aixa.
Aixa, que m'ha caigut el cartellet.
I l'Aixa.
Què, com va això? Bé?
Bé, tot i la pluja han arribat als estudis de la ràdio,
aquest aiguat que ha quedut fa una estona a la ciutat de Tarragona
i com sempre ja sabeu l'aventura de la vida en un espai fet
amb la col·laboració amb el suport de les conselleries de salut
i ensenyament de l'Ajuntament de Tarragona
i amb la Fundació Catalana de l'Esplai.
Han tractat un tema que és molt àmpli,
que deu donar per molt
i que, a més a més, ho heu treballat molt bé i heu fet moltíssimes coses.
Heu parlat de la crisi.
Això es pot dir moltes coses de la crisi, no? M'imagino.
Sí.
Sí, no? Se'n poden parlar de moltes coses.
I què heu fet? Explica'm-me què heu fet una miqueta
en torn a aquest gran tema de la crisi.
Ho heu treballat de moltes maneres.
A veure, qui m'ho explica?
A través de moltes maneres.
Vinga, que has anat, eh?
Heu treballat de moltes maneres
i practicàvem en el col·legi
i després parlàvem de la família
i després sortim de la família
i parlàvem d'aquestes crisis.
Per tant, ho vau tractar des d'una òptica més
des de casa o a l'entorn més proper
i després vau sortir a investigar.
I com ho vau fer, això?
Hem treballat en la feina,
algun no treballa,
n'otre sí,
n'otre estan de baja.
Per tant, aquestes coses.
Ara en tractarem,
ara ho aprofundirem una miqueta més,
però escolteu-me,
m'heu portat aquí fotografies.
Què són aquestes fotografies que m'heu portat?
Qui m'ho explica una miqueta?
Veiem que hi ha, per exemple, aquesta.
Hi ha diverses fotografies.
Mira, aquesta sí que us en deuen recordar.
No?
Sí, aquesta foto sí que ens recordem.
A veure.
Va ser pròximament un any que vam estar,
que va ser la festa de l'aventura de la vida,
com cada any,
i la vam passar molt bé.
Sí, sí, a més a més,
surt aquí la nostra companya,
la Yolanda,
amb el micròfon de Tarragona Ràdio,
amb aquella gran festa que es fa cada any al Camp de Mar,
es va fer l'any passat per celebrar aquells 10 anys
de l'aventura de la vida,
i n'hi ha una altra que ara m'ho deia la professora,
diu,
i això continua igual.
Què és això?
Mira, aquesta foto,
aquesta foto personalment,
ens hem queixat,
perquè quan plou,
com avui,
fa un...
és impossible caminar per aquí,
nosaltres que som joves,
com m'ha dit el professor abans que estàvem parlant,
quan anàvem de camí cap aquí,
podem anar caminant,
però les persones grans,
com el savis i tot això,
no podem,
i si caben ahí,
doncs malament.
Perquè es pot dir que,
home,
ara com que estem a la ràdio,
la gent que ens escolta no ho sap,
què és el que es veu en aquesta foto.
Què veiem en aquesta foto?
Doncs veiem un ensuclador
que és on va parar tota l'aigua de la pluja.
I a més, clar,
això passa pel mig del camí que utilitzeu vosaltres,
oi?
I clar,
quan plou,
com avui,
deu estar gairebé impossible.
Fer tota una porqueria.
Lleno l'aigua,
bastantes hojas...
El ple d'aigua està molt brut,
vaja.
No?
Digues,
Hasnaé.
En esta carrera
hay un problema más grande.
Porque si plou o alguna cosa,
va a pasar en geni ese,
pero está lleno de aigua,
no puedes pasar.
I llavors, clar,
si no puedes pasar por aquí...
Si no puedes pasar,
tienes que pasar cosas de carrera.
A molt a prop de la carretera,
no?
I llavors, clar,
passa aquest problema.
Perquè vosaltres
l'utilitzeu sovint,
aquest pas, eh?
Sí?
L'utilitzeu molt.
L'utilitzeu molt, aquest, eh?
Sí,
l'utilitzeu molt molt.
I heu dit alguna cosa?
O ho havíeu reclamat a algú?
Bueno,
parlem irónicament,
perquè ja no,
bueno,
no ens han fet cas.
L'hem dit al regidor
de l'Ajuntament
i ens ha dit
que sí,
que sí,
faré algo,
us lo prometo,
que no sé qué,
que avui mateix,
quan ha vingut l'any passat,
avui mateix
em poso en contacte
amb els meus col·legues
i farem
i farem de tot
per solucionar-vos
aquest problema
que no podeu estar així.
i irònicament,
mira-ho,
tenen fotos
i no han fet
absolutament
res de res.
Encara està igual,
digues, Toni.
Jo dic el mateix
que l'Elías,
o sigui,
va vindre aquest regidor
i va fer
aquesta promesa
i ja et dic,
i continua
estant igual.
Continua igual.
Digues,
Hasnaé.
I també hi ha un problema
que està llena
de basura
i tot això,
les bolsas,
tot està tirat allà.
A sobre està brut,
no?
Sí.
Bé,
és una de les imatges
que ens hem portat,
els nois de Sant Rafael,
però n'hi ha una altra
que és més actual,
que és aquesta que tenim aquí
davant de les lletres
aquestes de Tarragona.
Quan us vau fer
aquesta foto?
Aixa.
Digues, Aixa.
Aquí,
Tarragona,
con los tobos.
Aquí al costat
dels autobusos.
I quan us vau fer
aquesta foto?
Juanjo,
quan us la vau fer?
Aquesta foto
la vam fer
quan vam anar
a fer l'entrevista
a Tarragona,
que ens vam quedar,
que vam fer
a l'estació de Tarragona
i ens vam fer una foto
perquè ens va fer gràcia
allò de Tarragona ahí
i ens va dir
el professor,
per què no ens fem una foto
de record?
De les entrevistes
que heu fet
per al tema
de l'aventura de la vida.
Clar.
Què és la crisi?
Tornem-hi,
tornem-hi a anar al tema.
Per què vau escollir
el tema de la crisi?
A veure,
per què?
Digues,
Casnaé.
La crisi
és que
la gent no treballa
i no fa
ni diner
ni nada
i hi ha
moltes crises
que la gent no treballa
ni nada.
Sobretot ho vau escollir
per això,
per conèixer la situació
de gent que no treballa,
que no té diners.
Digues,
Toni,
per què?
Per què ho vau escollir?
Doncs ho vam escollir
perquè és molt important.
I clar,
la gent,
molta gent està així
amb aquesta situació,
llavors,
vam escollir
aquest tema.
Que vau
apena conèixer
més coses,
no?
I per què més?
i també com va dir
el meu amic Toni,
perquè també és una cosa
que viurem nosaltres
i que ens afectarà
al futur,
no?
Clar,
que en un futur
no ens pot afectar,
no?
I que fins i tot
potser ja afecten
algunes famílies
o ens afecta
a moltes de les famílies,
o què?
Sí.
Ens afecta a tots
en personal,
a tota la gent
que hi ha a Tarragona,
que ens hem donat compte
quan hem fet
el resum,
no?
Perquè
perquè veiem
que cada vegada
n'hi ha menys feina
i, bueno,
hi ha poca gent
que treballa
i poca gent
que treballa
o per Contaliena
o pel seu compte,
però
és a dir,
que el que diuen
que cada vegada
tenim
menys ingressos
i menys feina.
I per què més?
Algun motiu més o què?
Qui m'explica?
La baia?
No?
Perquè, clar,
després això
dificulta també
la sortida
del món laboral,
no?
Clar,
tot i tenir una formació,
tot i haver estudiat,
tot i tot això,
després no tenim feina.
Digues, Toni.
Clar,
i també afecta
el treball.
Sobretot
afecta
el treball,
perquè a nosaltres
creieu que us podria
afectar,
evidentment,
com a tothom
ens pot afectar
i, clar,
a la crisi
som tots,
no?
Això ho heu notat
quan heu anat
parlant amb la gent,
heu anat fent
les entrevistes?
Sí, sí, sí.
Ho heu notat molt, eh?
Sí, ho heu notat tot.
Sí, no?
Que tothom té
aquesta por, no?
Sobretot.
Sí, preguntàvem a tota la gent
i preguntàvem
aquestes crisis,
com ho va bé
o no.
Mucha gent
que no treballa.
Molta gent, no?
Hi ha molta gent
a l'atur.
I, escolta'm,
per treure aquestes conclusions,
ja us ho dèiem abans,
ells han treballat
en diverses
qüestions,
en entrevistes,
a més,
tenen unes estadístiques
que després
les comentarem.
Com ho vau fer?
Explica'm totes les eines
que heu fet servir
per poder aprofundir
en aquest tema
de la crisi.
Què m'ho explica?
Tienem una oja,
així tenim cada...
Escriu-nos
d'on bebe,
a què estudia,
a què treballa,
a què t'afecta la clàssia,
si això,
moltes coses.
i si no...
Després,
si és una xica
o si és una mujer
o si treballa o no,
i així.
I ho vau preguntar
a molta gent o no?
Sí,
ho preguntàvem molt.
Sí,
bastanta gent, eh?
Sí?
Més o menys,
quanta?
Ho teniu?
Digues,
Vaya.
Más xicas
si xicos
también
pero ganan
el número de...
Ah,
más xicas?
Sí,
más xicas
que xicos,
sí.
Sí,
eh?
Vau preguntar
a més noies que a nois.
Aquí ve que el qüestionari
que va utilitzar,
ara ho deia a baixa,
eh?
Per exemple,
dades laborals,
si treballa per compta a Viena,
per empresa pròpia,
un empleat públic,
a casa,
d'altres,
clar,
de tot això
heu fet
totes aquestes estadístiques.
Generalment,
què noteu?
Que la gent
que està més en crisi
és perquè té
el seu negoci propi
o els que m'han fet fora de la feina?
Què vau notar,
més o menys?
A Viena?
La majoria és perquè
l'han fet fora de la seva feina
i també perquè
noten que n'hi ha
menys feina.
Digues,
vaya.
Alguns aguanten
els seus treballos
que a vegades
se les pila.
Sí,
alguns encara...
I què més?
Què més?
Què més vau notar d'aquesta gent?
Digues.
I aquí tinc molts estes papers
que diuen
si treballen
molta gent
o quantes
persones
se n'han preguntat
i tot.
Així que,
per exemple,
aquí està l'estadística,
és veritat.
O sigui,
majoritàriament
tenien feina
la gent que
anava pel seu compte,
o sigui,
la gent que anava pel seu compte
més o menys
anava tenint feina.
Després hi ha
els que estan a l'atur
i va a pensió.
I què us deia la gent?
Què us explicava la gent?
Explica.
Preguntamos
preguntes
i quan ells
i nosaltres
preguntem
preguntes
i presentem
nosaltres
què som
i per què
venim a preguntar
de tot.
I tenim aquestes
perquè
tenen que saber
què som
i els nostres nombres.
I així
no vam a encarargar
a algun siti
que està llen
de molta gent
com el mercat
o a la parada
dels autobusos
i ja
preguntàvem
a molta gent.
Digues,
Toni.
Sí,
com deia la Hasnai,
el que primer
feia
ja hi havia
tres persones,
l'entrevistador,
el que apuntava
i l'ajudant.
I jo en aquest cas
era el presentador
i el que tenia que fer
era primer saludar,
em presento
i explico
el que anava a fer,
després
faig les preguntes,
dono les gràcies
i m'acomiadó.
I què us explicà,
què us hi dèieu?
Escol, vinc aquí
a fer-te una entrevista.
Com els hi deies això?
Pues sí,
li deien,
mira,
que som d'un col·legi
d'educació especial
i anem a fer un...
Si t'importaria
contestar-nos
unes preguntes
sobre la crisi,
la majoria de gent
deia que no.
La majoria de gent
deia que no què?
Deia que no hi havia
cap problema.
Ah, que no hi havia
cap problema.
Que no vi sabia greu
fer l'entrevista.
Sí,
llavors se feia
i no hi havia
cap problema.
Sí,
digues,
vaya,
que teníem aixecada.
Que a algunes
les gent
les dien
estudiar
per sacar
l'ongüent
de abajo
i així
luego
estan
més
concentrados.
Clar,
perquè molts potser
a més a més
aprofiten la crisi
per estudiar.
No?
I per després,
doncs mira,
ho aprofiten
per això,
no?
Digues,
avias.
És a dir,
el que deia
també la Laia
que
quan paràvem
a fer les entrevistes
amb la gent
ens deia
que la cosa
estava molt
molt grossuda,
que estava molt...
Que no era com era
abans,
que hi havia
molta feina,
que cada vegada
n'hi havia
molt poca feina
i que hi havia
oportunitats
d'estudi,
que la majoria
de la gent
que no hi havia
estudiat
o que hi havia
treballat
aprofitava
ara que hi havia
crisi
per estudiar
alguna cosa
i ens deia
també la gent.
Bueno,
vosaltres
estudieu molt
per tindre
un futur
millor
que nosaltres
i veureu
que hi haurà
més possibilitats
per tots vosaltres.
És el que deia
ara la Laia,
no?
Que us deien,
escolta,
s'ha d'estudiar
i vots en sou conscients
d'això?
Que s'ha d'estudiar
i estudiar
per tenir
algun futur
d'alguna cosa?
Sí,
d'això en sou conscients.
I escolta'm,
com us vau preparar
aquestes entrevistes?
Com
vau començar
a pensar?
Podem preguntar això?
Podem preguntar
allò,
a partir de què us ho vau preparar?
Primer de tot,
ens vam reunir
com
ho fem sempre
i vam proposar
entre un...
vam proposar
tot
un munt de temes.
I entre tots
vam agafar
la crisi
i vam quedar
que parlaríem
d'aquest tema
i hem dit
i hem dit, bueno,
parlarem
de la crisi
i ho estudiarem
tot.
I ho hem estudiat,
hem ensagiat
tot,
hem fet
entrevistes
amb nosaltres mateixos,
ho hem fet
com ho faríem
al carrer,
o en fi,
ens hem preparat
tots
per poder sortir
al carrer
i poder fer
la fenya
que hem fet.
Per tant,
prèviament us ho fèieu
entre vosaltres
per fer una mica
de prova,
no?
Sí.
i llavors
us va plantejar
això,
fer un qüestionari,
vau fer
dades personals,
ve que a més a més
ho dividiu
per barris,
si són del centre,
no?
Per què vau decidir
fer-ho així?
Perquè
un vivent,
un vivent,
si viuen
en Tarragona
centre
o Tarragona...
Sí,
o els barris,
no?
Sí.
O els diversos
barris de la ciutat,
eh?
Sí.
I aquí
què heu notat?
Que hi havia
més crisi
al centre
o hi havia més crisi
als barris?
Què heu vist aquí?
Jo ho vi
les dues.
Les dues,
eh?
Hi ha crisi
a tot arreu.
Sí.
Tant al centre
com al barri,
eh?
És una de les dades.
Ells preguntaven
això,
si vivien
a Tarragona
centre,
Tarragona
al barri,
a la província,
i després
parlaven de
com li afecta
la crisi
econòmica.
Com afecta
majoritàniament
la crisi
econòmica?
Perquè estem parlant
de la feina,
però hi ha
molts aspectes
més,
no?
Que poden
afectar
la crisi
econòmica?
Quins aspectes
més?
Per exemple,
quant?
Porque la gente
no tiene menos dinero,
compra menos
y hace incluso
formativos
de esas.
Per tant,
és això,
menys diners,
sobretot,
no tens feina
i per tant
menys diners,
no?
Digues,
Atxa.
Algunes,
como la tienda
de la Foreta,
así tiene también
creces así,
y también
es la tienda
fuerte,
de la
manzana
se vende así,
de fruta,
y tiene también
creces así,
trabaja con...
Es decir,
los ingresos.
Els ingresos,
no?
Els ingresos
també baixen,
no?
Per tant,
els diners,
els ingressos,
en què més
ens pot afectar
la crisi?
Toni?
Anava a dir
que també
hi ha molta gent
que està fent
menys estalvis.
Clar,
pot estar obviat
menys perquè
aquells diners
que guanya
se'ls ha de gastar
en menjar
o en la vivenda,
en l'habitatge,
en casa seva,
i no pot estar obviat
tant com abans
es podia,
no?
I què més,
vaia?
Buscar feina,
estudiar,
com apuela.
Tot això
de buscar feina,
estudiar
i a veure com ho fan això,
no?
I què més,
Casnave?
Consigo,
consigo estudiar.
Sobretot això
d'estudiar,
no?
I aquí preguntàveu,
l'habitatge,
clar,
això també és un problema,
si no entren ingressos,
com mantenim l'habitatge?
Què us deia la gent?
També deien que
tractaven de gastar
menys diners
per anar
tirant
i per fer
una altra cosa
amb el diner.
És a dir,
per ahorrar més,
més que tot.
Digues,
Aixa.
També
demanem
ajuda
dels
pares
de la família.
I també
l'ajuda
dels pares
necessiten
molt.
Què vols dir?
Que els pares
necessiten més...
No.
No,
al revés,
que nosaltres
demanem més ajuda
als pares.
Sí.
I els pares,
al final,
amb la situació
ens poden donar
tota l'ajuda
potser que voldria.
Home,
Déu-n'hi-do
tot el que
vau preguntar.
De qui em vau
poder treure
xitxa,
que se'n diu.
Em vau treure
força conclusions.
I com dèiem,
ho deia abans el Toni,
això us ho vau preparar,
vau fer
totes aquestes
prèvies,
us ho vau preparar
entre vosaltres,
vau anar
grupets
d'uns quants.
i em dèieu
que anàveu
per on
fent les entrevistes?
Per on les vau fer?
Digues.
A la pare
dels autobusos
i Mercado.
Déu-n'hi-do.
I per allà
vau trobar
molta gent,
o no?
Sí,
hi ha molta gent.
Sobretot per allà
hi havia molta gent,
no?
Sí.
I vau anar
a algun lloc més,
o no?
A algun lloc més
de la ciutat?
Sí,
vam anar
també a una peluqueria,
a una tenda de música.
Ah.
Ah,
o sigui,
vau anar a diverses botigues.
Digues,
a un oteu també.
I què us deien
aquests llocs?
Expliqueu-m'ho.
Què us deien?
Per exemple,
una perruqueria.
Sí.
La gent va menys
a tallar-se el cabell
o no?
Sí,
la veritat és que
hi ha molta gent
que abans anava
més a menut
i ara no va tant.
Clar,
si s'ha d'esperar
una miqueta
o si s'hi pot fer
ella mateixa,
doncs mira,
va passant,
no?
Sí.
I a l'oteu,
vau,
què us deien els oteus?
Que necessiten
la gente
para
hacer
pagar
buscar
feina
cuesta.
I què us deien?
Que tenien els hotels
plens o buits?
Buit.
Buit.
Més o menys.
Més buits que plens.
Regular.
Regular, no?
Així una miqueta
de pau mig.
I on m'has dit
més que va anar,
Toni?
Una tenda de música.
I què us deia
una tenda de música?
Amb aquest
de ser vista
no vaig estar jo
perquè estava fent
una altra.
Qui va estar aquesta?
Jo sí que vaig estar.
I què?
Què us van dir
la tenda de música?
Bueno,
a la tenda de música
ens van dir
el que normalment,
bueno,
suposo que ens han dit
de totes les tendes
que hi havia
menys ingressos,
que hi havia gent
que comprava
molt poc,
que no comprava
com abans.
Per exemple,
als col·legis
hi havia
menys encàrrecs
que
com abans.
Hi havia
menys encàrrecs
al col·legi.
i deien que no era
com abans,
que per exemple,
si no parava
de sonar el telèfon,
ara
gairebé no sonava,
no?
Digues, Toni.
també que vam anar
a un estanc,
jo i
la Hasnà
i una mestra
del col·legi
i ens van dir
que molta gent
abans comprava
tabac
del,
diguem,
de docados
i tot això
i ara molta gent
compra de l'IA.
Això és veritat.
que això és molt més
estalvi.
Clar,
perquè així
entre que es fan
un cigarreta
i una altra
doncs jo,
ara em fa mandra
fer i llavors
els hi dura més.
Això fa que vagin...
I és més barat
i hi ha més.
I no hi van tan sovint
a l'estany,
no?
Molt bé,
una bona observació
aquesta.
Sí,
aquí t'ací.
Digues,
laia.
També
que compren
moltes coses.
El tabac
que cuesta
molt,
això
li van pagant
més
i les
per almenys.
Clar,
per tant,
molta gent
i molta gent
fins i tot
diu,
va,
doncs ara aprofito
i deixo de fumar,
perquè clar,
fumar
són molts diners.
Hay que pagar
molt.
S'ha de pagar
molt,
no?
Això són molts
diners.
Hi va a un
lloc més
o que així
d'aquests
a banda de la gent
que vau enganxar
pel carrer?
Heu dit
a botella,
a una botiga
de música,
a un estanc,
a algun lloc més
o què?
Bueno,
la parada
dels autobusos.
Ah,
la parada dels autobusos,
no?
Que allà us vau trobar
molta gent.
Però,
quan nosaltres
preguntem,
hi ha alguns
que estan
a paro
i alguns
que no.
Hi ha alguns
que no
tenen
creixis,
treballen
i tot
i paguen
a paro
i tot.
Hi ha alguns
que no
tenen
ni paro
ni nada.
Clar,
perquè si no
treballen
però estan
a l'atur
doncs
cobren uns
diners,
però no
estaven
ni a l'atur.
Com nosaltres
preguntem
a les senyoretes
o els senyors
i diuen
yo no tengo
crisis
porque trabajo
y pago
y todo.
y hay algunos
que dicen
que tienen

más turístic
y más
y más gente
u
y
gent. O sigui, s'ha notat la crisi també als
bars. Clar, potser la gent estalvia per
altra banda i això, doncs,
no hi va, no hi va al bar, no? Digues,
avies. També hem anat a la
fira i hem
fet entrevistes i
la majoria
de gent que vam trobar va ser
curiós, perquè vam trobar gent,
gent gran, jubilada, que ens deia
que ens deien, doncs,
no, jo m'estic
jubilat i la pregunta que
fèiem nosaltres era com
n'hi afectava la crisi i què
feia. I ens deia
la majoria de la gent,
no tota, ens deia
doncs, jo, a mi
no m'ha afectat la crisi.
I nosaltres deiem, hosti,
quina alegria, no?
I ens trobàvem a altra gent
que també ens deia, bueno,
nosaltres per estalviar,
ahorrem més diners,
ens donem menys capritxos
que abans,
per exemple, ens deia
també,
i també,
i una altra pregunta que
les feia a nosaltres era
que com notaven,
com notaven i què feien.
I ens deia,
la gent ens deia,
bueno,
com t'he dit abans,
nosaltres
cobrant menys
de les pensions.
Però, bueno,
anem tirant,
ens diguem.
Digues, Tani.
jo també he tingut
diverses
conversacions
amb gent
per dir-li com li va
la crisi
i tot això,
i jo m'ha cridat
l'atenció
perquè m'ha dit
que gràcies a les ajudes
a molta gent
no li afecta
perquè s'aprofita
de les ajudes
per fer els capritxos
que es tenen que fer
i per això
molta gent
no treballa
perquè gràcies a les ajudes
no necessiten
aquest...
Saps el que vull dir?
Sí, sí, sí, sí.
Per dir, a vosaltres creieu
que hi ha gent
que no li afecta la crisi?
Com?
És a dir, creieu que hi ha gent
que no li afecta la crisi?
Sí, hi ha gent que ho va dir.
Aquí no li afecta la crisi,
per exemple.
Ara ho deia el Baví,
és una miqueta
a la gent potser
que ja està jubilada
que, bueno,
amb els diners que ja tenen
no tenen tants capritxos
però, clar,
ja no els afecta tant.
Però a qui creieu
que no li afecta?
Per exemple, Aixa.
Perquè
jo m'he preguntat
una senyora
marroquina
ara
vine a Espanya.
Le pregunto yo
a mi hermano
es el primer día
que vine aquí a Espanya.
Dice, Mose,
¿te afecta la crisi?
Dice que no,
en Marroqu dice que no,
en Marroqu no hay crisi.
Que ya no hi ha crisi,
va dir.
Sí.
Y que aquí sí.
Aquí sí.
Aquí sí.
Y va, vaya.
Algunos
tienen la experiencia
que notan la crisis
como
hay que esperar
la paga a Lolle
o la paga a iniciar.
Todo eso se junta
y hay que esperar
mucho tiempo
para que llegue.
Ajá.
Però,
va a tus...
Digues, digues,
Toni.
No, que anava a dir
que jo vas tindra
una persona també
que era de
ministra d'interior.
Ministra?
Sí.
Y llavors, pues,
sí, va a tindre...
Era jo
i la Hasnay,
no?
Hasnay,
aquella senyora
que anava
amb una maleta.
Sí.
I deia que
com guanyava
tants diners
que no li afectava.
Però això,
o sigui,
aquesta senyora
que us va dir
que era
ministra d'interior?
Sí.
Bueno,
però això
s'ho devia inventar.
Ah, pues,
no sé si
s'ho va inventar, eh?
Bueno, potser...
Bueno...
Era una persona
que estava bocha.
És possible
que la ministra
d'interior
passeges per Tarragona,
però vaja...
Però això no ho creo.
No ho creo que no.
Tendria moltes...
Què sí que us va dir
aquesta senyora?
Què us va dir?
Pues que guanyava
tants diners
i va poder fer
alguna ironia
m'ho vam dir.
Com que els polítics
aquests
de tan alt rang
cobren tants diners
doncs no ens afecta
la crisi.
Clar, exactament.
Home, jo crec que
hauria d'anar per aquí, no?
Sí.
No?
Home, potser sí
que va venir
una ministra,
però vaja...
No, jo no crec, eh?
No va rodejada
de guarda espatlles?
No.
No ho sé, no ho sé.
Jo crec que era un fantasma.
No, però que no
llevava
l'gua a l'espala.
Ah, tots aquests
van...
Tots aquests polítics
van ben
respaudats.
digues, Tobias.
També li van fer
una entrevista
al vostre company
de ràdio
que ens van trobar
per casualitat.
A quin company?
No em recordo...
Un de la ràdio?
Un de la ràdio
d'aquesta ràdio.
Ah?
Sí, li van fer
una entrevista.
No em recordo
el del seu nom
i també li hem fet
una pregunta
i que com
li afectava
la crisi
i
ell
personalment
ens ha dit
que
abans de treballar
estudiava
també
i que també
hi havia
que hi havia
menys gent
que estudiava
i que treballava
menys.
És a dir,
que hi havia
un munt de gent
que abans treballava
i que ara
està estudiant
per tindre un futur.
Per tindre un futur,
no?
Digues, Toni.
Bueno,
vas tindre un altre
també.
El Toni
ha tingut moltes
converses,
ja ho veig.
El Toni no ha parat
de xerrar.
Amb qui més
vas tenir una conversa?
Vas tindre un noi
que anava
amb la gorra
que estava
a l'estació
d'autobusos
i era jo
i el Pedro,
que el Pedro
no ha pogut vindre
perquè està treballant.
Llavors,
com jo estava allà,
ho dic.
Li vas dir,
què podien fer
unes preguntes
i m'ho va dir,
això de crisi
no existeix?
I se'n va anar
corrents.
I se'n va anar
corrents.
Sí, sí, sí.
Home, escolta,
hi ha gent que potser
no havia efecte la crisi.
Que diu,
home, segur
que n'hi ha gent
que no havia efecte la crisi.
Perquè,
entre altres coses,
hi ha gent que té crisi
perquè n'hi ha d'altres
que no en tenen.
Sí.
No?
Vull dir,
aquesta cosa
que molts en tenen massa
i d'altres en tenen
tan poc.
Digues,
vaya.
Como las familias
que algunas
están de baja
y otros
trabajan más
que los padres
o como las malas.
Clar,
hi ha totes les famílies,
no?
I escolteu-me,
vosaltres,
què heu après
de tot això?
És a dir,
què heu après
d'haver treballat
el tema de la crisi
i d'haver fet preguntes
sobre aquest tema,
d'haver indagat
en aquest tema?
Heu-hi-as.
Bueno,
nosaltres,
bueno,
jo personalment
he après
que,
bueno,
que per tindre
un futur millor
t'has d'esforçar
i estudiar
una mica més,
no?
Perquè
no com diuen
que la cosa
està mal,
que no podem trobar
feina.
I
i això
et dius,
te pares a pensar
i dius,
hosti,
si de veritat
vull fer alguna cosa,
vull treballar,
m'he d'esforçar
i vull,
he d'estudiar més
per trobar
un futur millor
i per poder
trobar feina.
Perquè avui en dia
la cosa
no és que estic
com abans,
que podies
trobar feina
fàcilment
i dir,
bueno,
els estudis
no em preocupen.
tinc gent amiga
que diu,
jo no
estudio
més,
solo
treballo,
treballo,
treballo.
I ara
no se pot
fer això.
Doncs em sap greu
però haurem
de deixar aquí
Laia,
Juanjo,
Hasnaé,
Toni,
això,
hi havia
moltíssimes gràcies
i ara que ho heu treballat
moltíssim.
Felicitats
perquè us ho heu currat
molt,
aquest tema
de la crisi.
de la crisi.