Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Primer que tot!
Per què?
Bé, la pregunta ara seria un tópica, has de dir per què no, no?
Teníem temps, era jo i un altre amic també d'aquí, som amics de fa més de 20 anys i no és periodista, l'Àlex.
Però vam decidir, ens agradava molt el viatge els dos i vam dir, per què no fem un viatge gran, no? Creuant per carretera, creuant en un continent. La primera idea era anar a Pequina i tornar pel sud-est asiàtic.
Però en cotxe no ho haguéssim fet això, eh?
Sí, sí, sí, la idea es pot fer, sí. Moscou, Mongòlia, Pequín, es pot baixar. Però després van dir, bueno, per una qüestió d'idioma, potser més de cultura, vam decidir ja fer més continent americà. I, bueno, ho vam decidir, un any.
Bé, potser posades les expectatives en Pequín, sí que fer tot aquest recorregut americà us devia ser, clar, l'alternativa més fàcil.
Sí, ja dic, bàsicament de cultura, no? Perquè clar, xinès no en parlem, no? I és més fàcil comunicar-te i és una part molt important dels viatges. No és tant el que veigis, sinó el que visquis, no?
Clar. Escolta, 10 mesos crec que vas estar, que et va durar el viatge. N'hi ha prou amb 10 mesos per fer aquest recorregut o se'ls va fer llarg o curt?
N'hi ha prou, però si ho fas d'aquesta manera és molt cansat. A veure, el problema que et trobes en aquest tipus de viatges és que són molts quilòmetres,
són gairebé 50.000 quilòmetres que vam fer amb el cotxe. I llavors, quan fas amics en un lloc, al poc temps s'has d'acabar de marxar, no?
Estàs 3 o 4 anys en un lloc, una setmana com a molt, i llavors s'has d'anar marxant, deixant d'anar amb una ansiutat i això fa que es faci dur, no només físicament,
perquè passes moltes hores al cotxe i les carreteres estan molt malament, sinó també en el tema de les relacions.
personals, no? I llavors l'ideal seria fer-ho potser en dos anys, però en un any es pot fer bé, sí.
A mi sempre m'ha fascinat com s'organitza un per fer un viatge tan llarg. O sigui, ja vau marxar d'aquí una mica amb l'esquema fet,
en plan de dir, doncs, amb aquesta ciutat hi passarem tres dies, amb aquesta altre tants, o no?
Va ser arribar allà primer destí i a partir d'aquí anar fent?
No, l'únic que teníem clar és que volíem fer la ruta que volíem fer, que era començar a Miami perquè allà coneixem gent
i era més fàcil, no? I és una ciutat que ens agrada molt pel clima i perquè, bueno, és com una ciutat americana,
però amb cultura llatina i creu a Estats Units. Això és l'únic que teníem clar. Anar fins a San Francisco i després sabíem que havíem de baixar fins
la terra del foc, però no sabíem quant de temps passaria a cada lloc.
Perquè fixeu-vos en el recorregut que feu el mapa. Vau anar fins a Miami, costa és dels Estats Units,
i d'allí ja vau cap a cotxe, carretera cap a San Francisco. Llavors vam anar a l'altra punta i llavors vau aixar per la costa del Pacífic.
Exacte, vam entrar a Mèxic per Tijuana i després vam aixar per tota la costa del Pacífic de Mèxic,
després ja ens vam entrar cap al Mèxic d'Efe, vam aixar fins a Chiapas, de Chiapas ja cap a la Ribera Maya,
creuant tot el que és Campeche, Palenque i tot això, i després entrem per Belize i de Belize entre-se a Guatemala, d'allí que es creu a Honduras, a El Salvador.
Sembla fàcil, eh? Veus el mapa.
Sí, veus el mapa, és fàcil. Però clar, el dia a dia, per a nosaltres va ser molt interessant per la diferència cultural que hi ha, no?
I el fet de superar algunes coses, no? Les fronteres són... Jo sempre dic una cosa, una de les coses que més em van impactar del viatge va ser quan vaig creuar d'Estats Units a Mèxic.
Ara torno a la pregunta. Les fronteres, clar, aquí per a Europa estem acostumats a que... Àngels Castilla, no?
Sí, no, no hi ha fronteres i és molt difícil que canviï molt... No veus grans diferències d'un país a l'altre que no siguin paisatgístiques, no?
O potser urbanístiques, les cases poden ser a Suïssa més pirinenques, per dir alguna cosa, més alpines, evidentment,
però el canvi d'Estats Units a Mèxic, i jo ara diré una cosa que pot semblar molt forta,
però quan veiem l'equip O-A, no? O això que deien en algun lloc de Centroamèrica i dius, ostres, com s'estan passant, no?
Sí, caracteritzant la zona. I el canvi de creuar adeu Estats Units, welcome to Mexico, allò va ser...
Era un altre món, era un altre món, era com si haguéssim estat en un altre continent.
Ostres, a partir de Mèxic cap avall, més o menys ja era més homogèn i tot plegat.
Si una gala entres a Mèxic, que és el gran impacte de deixar Estats Units entrar a lo que és...
Bé, Mèxic encara és el nord d'Amèrica, no hi ha grans diferències a nivell del que estàs veient.
Els autobusos, tots van pintats, els llocs callejeros, la música, tot això és diferent.
És igual, no hi ha grans diferències.
Ara, de Centroamèrica a Sudamèrica sí que hi ha una diferència abismal.
O sigui, Colòmbia és molt més evolucionat que qualsevol dels països de Centroamèrica.
I molt més segur.
O sigui, Centroamèrica...
Està més endarrerit que Sudamèrica.
I com més al sud de Sudamèrica, millor.
Més...
Més moderns, podríem dir, o més desenvolupats estan.
Déu-n'hi-do, veus, això és molt interessant.
Escolta, a nivell de fronteres, especialment amb aquest pas cap a Mèxic,
molta seguretat, vau tenir algun problema?
No, has de fer molta paperassa perquè l'has de passar tu i el cotxe, no?
T'has de documentar tu i el cotxe i necessites un visat que et dona,
no és exactament un visat, però és com un document de traspàs de país
que et dona la frontera i és un document pel qual has de pagar x diners a cada lloc.
I amb allò és com un salvoconducte en el qual et deixen creuar un cotxe de matrícula estranger,
perquè és un cotxe de matrícula als Estats Units, i l'avions de passar.
Llavors, hi ha fronteres amb les quals et pots estar dues hores,
hi ha algunes que, per exemple, d'Equadura a Perú, hem estat 20 minuts, no? Depèn.
Tots aquests tràmits, formalismes que has de complir,
perquè si no et pots buscar problemes, ho vau gestionar des d'allà?
Sí, sí, nosaltres arribàvem, teníem els papers en regla i arribàvem i quan arribàvem al lloc fronterer,
havíem d'anar informant-nos, perquè al lloc fronterer hi ha llocs que podríem dir que són com un mercat,
hi ha paradetes de fruita i tal, i al mig d'una garita o un edifici ple de vendedors amb volants,
de gent que entra i surt d'un país a l'altre sense presentar cap documentació en el qual tu has de travessar.
I no és fàcil trobar on has de presentar la documentació,
sinó que en molts països de Centroamèrica, per no dir la majoria,
venen un grup de nois de 10 o 15 anys que són els que et fan la paperassa,
a canvi d'una propina, perquè si no tu podries passar-t'un dia allà sencer,
perquè no saps on has d'anar i hi ha un esquestrement.
Ah, sí? Però això no hi ha manera de solucionar-ho des d'aquí,
vull dir, tu des d'aquí no pots anar amb tranquil·litat de dir
que tenc tota la paperassa feta i...
No, perquè era a la frontera...
Quan estiguis allà.
Sí, has d'anar allà i presentau allà,
perquè molts de les fronteres que han passat no estan informatitzades,
tot encara es fa mà, llavors necessites presentau-ho presencialment, sí.
Déu-n'hi-do.
No sé, Rafa, per on passem ara ja?
Hem passat, estem a Mèxic, no?
Perquè d'Estats Units quasi que no et pregunto gran cosa.
No, bé, només volia dir que jo crec que molta gent,
potser ha estat a Mèxic, però...
Ai, Estats Units, perdó.
Però a mi és un país que m'encanta.
I trobo que la gent és prou amable més del que la gent es pensa
i és un país que m'agrada força.
Però si és el país que menys sorpreses et pot donar, no?
Sobretot desagradables, està clar.
Passes a Mèxic i un cop allí vau estar més o menys...
A veure, si et pregunto, anem a grans trets perquè si no no tindrem temps,
i et pregunto, el país que et va agradar més
o la ciutat que et va agradar més de tot el viatge?
D'acord, això depèn de la teua situació anímica,
perquè hi ha ciutats molt boniques que tu potser arribes cansat
o no acabes de connectar i no et criden massa.
Jo, com el país que més em va agradar o més em va sorprendre,
va ser Belice, perquè no coneixíem res.
No sabíem res del país, sabíem que hi havia un país que és de Belice,
i van dir, per què no anem a Belice?
Dic, va, anem, però no ens havien documentat res.
I llavors és un país que només veuen 300.000 persones,
i quan surts de Mèxic, és un país gegant,
que vam passar dos mesos per creuar-lo...
Dos mesos per creuar el Mèxic?
Sí, vam estar dos mesos.
És un país molt, molt gran, i a més, teníem alguns amics,
però és el país que, junt amb els Estats Units, vam estar més temps.
I clar, Mèxic és molt caòtic, molta gent, molt de trànsit,
gent per tot arreu, i Belice és supercaribenya en aquest aspecte.
Vull dir, molt poca població, gairebé no hi ha cotxes a la carretera.
La capital és una miqueta perillosa, però després hi ha els callos,
allò a l'aísla bonita i tot això,
i llavors és molt, molt relaxant, molt tranquil.
Si algú vol fer una escapada i no fer res,
i disfrutar del carip, i fer snorkeling,
anar a la platja i menjar-se una llagosta,
anem a Belice.
I a més, no és massa car, està molt bé.
No hi ha molt de turisme, pel que dius?
No, sobretot són americans.
Els nord-americans, hi ha nord-americans que s'han comprat alguna illeta privada allí,
llavors europeus, i sobretot gent de catalans i això,
no en vam trobar, però segur que n'hi ha hagut, evidentment.
Però és una destinació que ens queda una mica lluny, clar.
De fet, va ser el típic viatge en què et trobes catalans?
Perquè a tota regó en vas, si hi ha algú parla en català.
Sempre n'hi ha, sempre n'hi ha,
i sobretot ens hem trobat gent que té negocis, no?
Gent que ha marxat allí a viure i a muntar un negoci,
perquè el canvi t'interessa i perquè tot el que és Centramèrica i Sudamèrica,
i Centramèrica encara més acusat, és molt classista.
Llavors, nosaltres allí som com si fóssim classe alta, no?
Llavors, aquí pots passar de ser una persona amb uns recursos X,
però allí quan vas et converteixes en algú que pot estar sopant
amb un ministre del govern, cosa que aquí seria gairebé impensable, no?
Llavors, és una cosa que ajuda o facilita a fer negocis.
Anem baixant. Què més?
Bé, per exemple, a Guatemala ens va agradar força el que és la...
les ruïnes antigues.
Nosaltres vam visitar gairebé totes les ruïnes maya,
tant de Mèxic com de Guatemala,
i ens vam quedar molt de temps a la capital,
a l'antiga capital, que és antiga, que ara és ciutat de Guatemala.
És una ciutat de les més boniques, però potser és la menys guatemalteca de totes,
perquè és el primer centre on van els nord-americans a estudiar castellà.
Llavors, és una ciutat molt segura.
perquè tenint en compte que Guatemala és un país molt, molt perillós en aquest sentit.
Hi ha molts atracaments,
i ens va sorprendre que la gent ens digués que portava tothom una arma a la guantera del cotxe
o que portaven els cotxes amb els vidres blindats,
perquè normalment els semàfors hi ha atracaments.
I allí ens vam quedar tres setmanes,
perquè ens vam prendre un temps de relax i disfrutar una miqueta,
perquè portàvem un ritme bastant alt i de tant en tant de conduir necessites per una mica.
Doncs ja anem baixant.
De moment, si hi ha alguna curiositat que te'n recordis, explica.
Sí, només, per exemple, a Mèxic, quan estàvem abandonant el país,
m'havien de pagar la típica mordida a Playa del Carmen,
anem per una infracció de trànsit que ve provocada,
però tenen una senyal tapada amb una palmera que és més petita que les altres,
llavors hi ha un policia esperant que cometis la infracció
i reteix el carnet, llavors tu l'has de subornar.
Un fet que també es va passar a Honduras, a 15 quilòmetres de la frontera.
Quan veuen que tens una placa estrangera,
i dels Estats Units, com ells no parlen tan bé el castellà,
intenten que tu els subornis.
Però, bàsicament, podria dir i desmitificar,
ha estat un viatge molt segur i no han tingut cap problema en aquest sentit.
Hem estat molt bé i la gent és molt amable.
Ara, el principal perill d'aquest viatge ha estat les carreteres.
i allò és un drama.
Sí?
Sí, perquè les autopistes serien com una comarca el nostre
i no hi ha llum en lloc, la gent camina per la creua de la carretera de nit,
hi ha camionetes que no porten llums,
hi ha cotxes que no compleixen el camí de seguretat,
tothom avança en doble línia.
Llavors, és complicat, és complicat.
Llavors, passar moltes hores a la carretera és molt, molt, molt perillós.
Ho recomanes igualment, però, fer el viatge en carretera.
És que és l'única manera de fer-ho perquè amb transport públic deu ser...
No, n'hi ha molts perquè, clar,
la gent no té...
Comprar-se un vehicle propi és difícil.
Llavors, només saltar en un vehicle propi és el que et deia,
hi ha classe alta i hi ha classe baixa.
La gent que no té diners, que és la classe baixa,
no pot comprar-se un vehicle.
Per això hi ha 2.000 milions de taxis, no?,
aquests que semblen fets de plàstic, de la casa Nissan.
Però després, la gent que té cotxe,
sí, pot viatjar, però no s'aventurarà a certes zones del país,
perquè aquell cotxe canta molt, no?
Encara que no sigui un Mercedes,
es veu que és un cotxe de gama alta
i el poden anar saltant qualsevol moment, no?
Però fer un transport públic,
tardes més?
Tardes més, però a més és l'única alternativa,
depèn d'on vagis, no?
Depèn si vols anar a veure algunes runes o el que sigui,
hauràs d'agafar un col·lectiu, no?,
que diuen també,
i anar a buscar-te,
anar per carretera,
perquè, clar, amb avió podràs anar de país a país,
però per dins hauràs de moure per carretera.
Hem passat ja per Costa Rica i Panamà, o no?
Encara no.
Vinga, som-hi, que ara estem a l'Amèrica Central, eh?
Atenció.
Sí, no, a Costa Rica ens va agradar,
és un país amb molta natura,
que suposo que això ho sap tothom,
i nosaltres,
allí vam perdre molt de temps
perquè vam tenir alguna avarí amb el cotxe
i vam haver de reparar-lo durant molt de temps,
però vam fer alguna excursioneta,
tant a la costa est com a la costa oest,
i en un lloc que es diu Punta U,
i allò vam conèixer un català, precisament, no?,
que era de Barcelona,
que ho havia deixat tot
i es regentava unes cabanes
que hi ha en a peu de platja, no?
I era un lloc tan i tan tranquil
que ell va dir, diu,
estic aquí amb la meva dona i el meu fill,
però estic buscant de marxar
perquè això és massa tranquil per mi,
perquè és com si fos el paradís, no?
Les cabanes de fusta,
les palmeres,
i ja estaven allí al mar Carim, no?
Però era massa, massa per ell, no?
I allí vam passar un temps de relax
i després des d'allí a Panamà,
que és on vam tindre un dels grans reptes del viatge,
que era com creua de Panamà a Colòmbia, no?
Per què?
Perquè de Panamà a Colòmbia no hi ha carretera
que coneixi els dos països.
Hi ha el que s'anomena el tapó de Darien,
que és una selva
en el qual Panamà no vol que la carretera continuï,
que és la Panamericana,
perquè no els entrin els colombians
com a immigrants i legals.
Llavors és una selva
on hi ha camins,
però és una zona de contrabande.
Però, Rafa, llavors com s'ho fan?
Per aire?
No, bueno, tu vols per aire,
però si vas en vehicle has de contractar un contenidor,
posar el cotxe a dins
i vols fins a Cartagena d'Índies a Colòmbia
i recuperes el cotxe.
Però això significa
que t'has de buscar una naviera
i has de mirar preus
i nosaltres vam perdre unes dues setmanes
fins que vam trobar la naviera
i després per recuperar el cotxe
dos dies el port de Cartagena d'Índies,
perquè clar,
els tràmits burocràtics són molt complicats.
O sigui, passar de Panamà a Colòmbia...
En vehicle necessites embarcar-ho amb un cotxe,
ah, i amb un vaixell.
Déu-n'hi-do, eh?
I al revés, suposo que...
Igual.
Igual, perquè no pots creuar per carretera.
O sigui, vas com a turista normal,
agafes un boli i ja està.
Nosaltres vam volar
i llavors vam agafar,
perquè tarda una setmana
en arribar al vaixell,
de cinc dies a una setmana,
tarda,
en fer el trajecte.
És un vaixell marcant, sí.
Déu-n'hi-do.
Però, doncs, vinga, ja som a Colòmbia.
Què tal la sensació a Colòmbia?
Colòmbia...
Bueno, perdona, Panamà, perdona,
una pregunta.
Panamà, diuen que de l'Amèrica Central,
doncs, potser és el que s'assemblaria més Europa,
la ciutat més europea,
més avançada,
no sé si americana, més que europea.
Més americana,
perquè nosaltres,
quan vam arribar de nit a la ciutat de Panamà,
vam dir, mira, South Beach,
com que Miami havíem passat molt de temps,
és igual que South Beach a Miami
i ens vam sentir una mica com a casa.
Havíem, per exemple, a Nicaragua,
que havíem estat...
La capital de Managua
és de tot menys una ciutat,
és com una concatenació de cases
o de plantes baixes amb arbres
i no dona mai la sensació
que estàs a la capital d'un país, no?
I aquí a veure edificis sals.
I com a home d'edificis sals,
em diuen, mira...
És un respir, no?
És un...
Com un oasi.
Et dóna...
Sí, ja em dius,
bueno, ja està bé, no?
Dic, val,
tornem una mica al punt de partida
i...
Agafem aire per continuar baixant.
Clar, per exemple,
perquè faig una idea,
nosaltres, de tant en tant,
jo sóc molt poc d'anar al cinema
perquè, bueno,
no tinc el costumet,
no per res,
però de tant en tant anem al cinema
perquè tots els cinemes del món
són gairebé iguals, no?
Vull dir,
i aire acondicionat i tal,
i en aquell moment et senties
que podies estar a Tarragona
com podies estar a Moscou
o a Mèxic.
Llavors, aquell moment
és un moment de desconnectar
una mica del dia a dia.
Clar, és que estem parlant
que vosaltres a Panamà
potser ja feia quatre mesos
que estàveu en dansa?
Doncs més, més.
Dos a Mèxic?
Dos a Mèxic,
un a Estats Units.
Bueno, clar,
a Estats Units vam estar tres mesos,
o sigui, vam tardar un mes
en creuar-lo,
però eren cinc mesos,
doncs jo crec que a Panamà
devien portar set mesos,
aproximadament,
des que va marxar de Tarragona.
Vau fer Sud-amèrica superràpid?
Bueno, cinc mesos,
cinc mesos vam fer, sí.
Uf,
Déu-n'hi-do.
Sí.
Doncs vinga,
som a Colòmbia.
Què tal la sensació
de seguretat
o inseguretat a Colòmbia?
Colòmbia té molt mala fama,
però és un país molt segur,
perquè el que sí és estar preparat
és que hi ha controls
de carretera de l'exèrcit constantment.
O sigui, veus constantment
gent armada...
Sí, et paren
i nosaltres, a més,
quan compres un cotxe
als Estats Units,
només portes placa de matrícula
darrere,
davant no en portes.
Llavors,
quan veníem,
que nosaltres veníem
sense la matrícula de davant,
et paraven.
Llavors,
tu els havies d'explicar,
no,
és que aquest cotxe és dels Estats Units,
aquesta és la documentació
i als Estats Units
no hi ha una placa darrere.
I hi ha agents
que ho veuen de seguida
i altres que no hi costa més.
Però sempre molta educació,
mai cap problema
i de fet,
nosaltres,
quan estàvem a Cali,
vam matar...
L'exèrcit va assassinar
mitjançant un...
posant un dispositiu de GPS
amb una bota
al principal guerriller
de la guerrilla colombiana
i el van bombardejar
i el van matar.
I això es va celebrar
per tot el país.
Llavors,
la guerrilla està molt controlada,
està en zones molt residuals
de la selva amazònica
i ja no hi ha atemptats
i és molt segur
en aquest sentit.
O sigui,
no és aquesta mala fama
que té Colòmbia
ja...
Jo podria dir
per l'experiència que he tingut
que no existeix.
Ecuador,
també una mena d'oasi
dins de tot aquest viatge?
Sí,
perquè a mi em va sorprendre molt
perquè jo d'Equador
i vaig fer una mica
a Austràlia
no tenia cap referència
i és un país
molt segur,
em va semblar,
tot i que nosaltres
vam anar a ser
quan van intentar matar
Rafael Correa,
el president.
Que portàveu el mal rotllo, eh?
Sí, sí,
anem, dic xiquem,
no ens deixaran entrar a cap lloc.
Però Ecuador té
diverses coses bones.
Una d'elles
és que és un país
bastant segur.
Quito és una ciutat
que està molt amunt,
són 3.500 metres alçà.
aquí ja comença'm a pujar.
Aquí ja comença'm a pujar.
Sí.
és molt bonica,
té un casc antic preciós,
té molt bona costa,
en llocs,
si li agrada fer surf,
és fantàstic,
i pots pagar en dòlars.
I, per tant,
si algú volgués anar a treballar
a Sud-amèrica,
jo els recomano
que vagi a Ecuador,
perquè, clar,
guanyarines amb dòlars
és una moneda molt estable,
no?
I nosaltres
ens vam sentir
molt ben tractats
i, de fet,
vam passar gairebé un mes a Ecuador.
Pau a la cuenca.
Diuen que està molt amic.
No, no,
nosaltres vam fer Quito
i després ja vam tirar
a la costa
i vam estar a Manta
i Montanyita,
que és una zona
molt hippie de surfistes
i Manta
teníem un amic.
És Manta
perquè la gent no sapig
què és on estan les conserves,
d'atun envasat
de tot el món.
Està la flota pesquera
de conserves, Isabel, sí.
Ostres, Déu-n'hi-do.
I quan arribes
ja una tonyina
d'estàtua,
vull dir,
aquí tenim,
quan entres a Tarragona,
Patrimonio de la Humanitat,
ells tenen una tonyina.
És així, no?
És Déu-n'hi-do.
Però, bueno,
pots menjar peix fresc,
és una cosa de les que té,
que a vegades no passa sovint, no?
Clar.
Però saps
que no arribarem a baix, eh, Rafa?
Mira quina hora és.
A veure,
et convidarà un altre dia,
però diguis...
Perú molt ràpid
perquè no vam anar al Machu Picchu
perquè ja havíem estat els dos
i llavors
el que sí que vam fer
és anar al Llacti-Ticaca
i visitar una mica Lima,
que és una ciutat molt gran,
amb parts molt boniques
però molt caòtica,
molt grisa.
I bé,
a Perú també tenim
algun que altre amic
i ens va sorprendre molt
l'entrada des d'Equador
fins a Perú.
De fet,
tota la costa,
el que és del Perú
i el començament de Xile
és un pur desert,
vull dir,
hi ha el mar encrespat
on hi ha unes bones zones
per fer surf,
però tot és un desert
que mor al mar
i per això
quan entres a Xile pel nord
que nosaltres no vam entrar
per allí
és el desert d'Atacama.
Llavors això és un contrast
fantàstic
i que val molt la pena
perquè et dona una sensació
com de llibertat
i d'estar sol al món
que és...
Que ja ho necessitava
el pur...
Sí,
i que és fantàstica
perquè tot és bastant bulliciós.
No vau entrar a Xile pel nord
perquè em sembla
que us vau desviar cap a Bolívia.
Van fer a Bolívia.
Val anar a La Paz?
Sí.
Capital més alta, eh?
Sí, sí.
Com portàveu el sorotxe?
Us va afectar o no?
Per què anàveu anar pujant?
Bé, perquè com que
anàvem conduint
per tots els Sández
llavors
vas aclimatant
a mirar que...
A poc a poc.
Vull dir,
no és que arribis de Barcelona
o volant
i baixis a la Paz
i et mores, no?
Sinó que nosaltres
ja portàvem molts mesos
d'anar pels Sández
i vam entrar pel Títica
a la zona de Perú
Copacabana
que ja estàs a 4.000 metres
llavors
l'aclimatació era molt bona.
Bolívia suposo
que és un cop
de certa pobresa també, no?
Sí, n'has vist molta.
Passat ja a Ecuador?
Exacte, una vegada arribes a Sud-amèrica
et recordo bastant
Centroamèrica
en aquest sentit
i nosaltres vam tindre
molt mala experiència
perquè la gent
els turistes
no els respecta gens
en aquest sentit
i va molt a trobar-se els diners
i et passes el dia
discutint amb ells
perquè sempre van a trobar-te els diners
i és el país
que a nosaltres
ens van deixar pitjor gust de boca.
Sí, Bolívia.
Sí, per això
que ells van estar
a per tu, no?
Que sempre s'equivoquen
a l'hora de
no, m'he equivocat
t'he dit tants diners
però val tant, no?
Això és tot el dia, així.
Uf!
Vau llavors anar cap a Xile
o vau entrar a Argentina?
Vam entrar a Argentina
i després
vam fer unes iguezagues
fem Argentina-Xile
Xile-Argentina
no?
Vam entrar...
Clar, és que de fet és fàcil, eh?
Exacte.
Aquí més a Mapa
també sent que creua la cordillera
al Sández
A la que et desviaves una mica
si estaves a Xile
Exacte
Llavors baixàvem per Salta
i una vegada vam passar
a la zona de Salta
vam entrar a Xile
vam anar a Valparaíso
vam estar a la capital
Tòpics que jo he sentit a dir
diuen que Argentina
és més insegura
que Xile
i que
bueno, Xile estaria
si féssim el rànquing
de la seguretat
o de
de l'evolució
diuen que Argentina
està una mica
demacrada en aquest sentit
Sí, bé
Tenim en compte que
Argentina i Xile
són un món a part
de tot el que havíem vist
o sigui, és el més europeu
és la gent
el sentit de l'humor
l'economia
tot et trobes
com molt més a casa
com que la gent passeja
sembla estrany
perquè molts dels països
que hem estat
per no dir gairebé tots
excepte aquests dos
caminar per la nit
sol
o sobretot una noia sola
és estrany
veure-ho
tothom agafar el cotxe
sobretot a Centroamèrica
perquè és molt insegut
mentre que a l'Argentina
vam arribar i en terrasses
la gent està fent
les dues de la matinada
i tal
Xile és més segur
és un país més petit
Santiago de Xile
ha resistit molt bé
el terratrèmol
es veu bastant avançant
en aquest aspecte
i és molt tranquil
en això
però l'Argentina també
el que passa és que
clar, Buenos Aires
és una ciutat terrible
en aquest aspecte
o sigui, el centre de Buenos Aires
està molt bé
però clar, si fots
en algun barri complicat
de Buenos Aires
és com anar al bronx
dels anys 70
però en general
l'Argentina
el que són les zones rurals
que és la majoria
que vam estar nosaltres
creuen-la tot
jo crec que és un país
molt segur
i la policia
tot i que ells
tenen molt mala fama
de la seva policia
és molt més honesta
que totes les policies
que havien travessat
i la de Xile també
a la boca va allà
el viatge
a la terra del foc
a la punta
de baix de tot
suposo que devies
veure pingüins
com a mínim
sí, sí
i allà sí
que el temps
és totalment diferent
el paisatge
sí, perquè
radicalment diferent
de tots els mesos
que portàvem en carretera
clar, a més nosaltres
volíem arribar a l'estiu
però no passa massa fred
però a Usualla
la gent es va dir
tot l'any no canvia massa
perquè pot fer sol
i als 10 minuts
ja arriba una boira
i amb el temps
i comença a ploure
o a nevar
sempre fa la mateixa temperatura
però Usualla
realment és bonic
i fer un petit creuer
pel canal de Vic
el que es pot fer
en un dia sol
és fantàstic
i és un lloc recomanable
i ara entenc
perquè tots els creus
van
de fet nosaltres
pensàvem anar a l'Antàrtida
però se'ns disparava
molt de pressupost
i van decidir que no
però bueno
anirem un altre any
no sé quan
però ja tornarem a anar
ens has fet venir
moltes ganes
de fer un viatge
ara això sí
s'ha d'agafar amb temps
tenim això en compte
ens queda res
un minutet i mig
Rafa
a veure
recomanacions
o què és el souvenir
més xulo
que et vas portar
cap aquí
un souvenir poc
perquè no podíem
carregar el cotxe
de massa coses
això és una de les coses
que més ràbia ens va fer
perquè clar
si haguessin comprat
tot el que volíem
a cada país
no portàvem
tot l'equipatge
de sobre
però jo recomanacions
és el que dic
a mi em va agradar
molt bé
l'ice
això està molt clar
la zona
de Mèxic
tot el que és
de fer cap a
el que és el Carip
les ruïnes de Palenque
la zona de Campeche
i Mèrida
tot allò és fantàstic
després Guatemala
val molt la pena
per Antigua i Tical
i després Costa Rica
per les zones naturals
Panamà és una zona
que està molt bé
perquè té les boques del toro
i tot això
però
i és molt segur
Colòmbia no té massa a veure
no sé què és la zona cafetera
però tothom sap
el que és el Machu Picchu
però l'Equador és una sorpresa
per descobrir també
i sobretot
el país que més recomano
és l'Argentina
sí?
sí
tant al nord com al sud
si algú té un mes de la seva vida
ha d'anar a l'Argentina
a fer-la tota
volant
sí, sí, clarament
és preciós
vas menjar carn
molta
i portava molta gana
portava molta gana
portava molta gana
i pa
molt de pa
que no n'hi havia
sí, va acabar amb les existències de carn
sí, sí, sí
Rafa Marracé
moltíssimes gràcies
per compartir amb nosaltres
aquest superviatge
des de Miami
que hem viatjat
via San Francesco
cap a baix
cap a la Terra del Foc
gràcies
a tu
moltes gràcies
a tu