Fins demà!
Fins demà!
Bon dia!
I el cap d'àrea de pintura, Francesc Roig. Francesc, també bon dia!
Bon dia!
I com cada setmana, més enllà dels quatre convidats d'avui concretament,
ens acompanya també el coordinador de l'espai, el Francesc Potau.
Francesc, molt bon dia!
Molt bon dia!
Avui, després, com dèiem, del paràntesi de la setmana passada,
recuperem el ritme habitual de l'Eines
i ho fem parlant de l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació.
Amb quin objectiu va el programa, Francesc?
L'objectiu és, ha vingut la senyora directora, com has nombrat,
i, a més, han vingut tres àrees molt potents de l'Escola d'Art i Disseny.
Dues.
Dues àrees molt potents.
Ja me n'anava la tercera, que vindrà amb un proper programa.
Les dues àrees potents són jolleria i pintura.
Llavors, venen explicant-nos les seves àrees,
els diferents cicles que fan, les dues àrees,
i el tema de futur que té l'Escola d'Art i Disseny de Tarragona.
Molt bé, doncs comencen parlant, en tot cas, amb la directora,
que ens explica una mica la situació actual al present de l'escola.
alumnes, professors, quantes especialitats?
Avui en parlarem bàsicament de dues.
Però, en fi, quin és el marc general actual de l'Escola d'Art i Disseny?
Doncs bé, l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació de Tarragona.
En aquest moment oferem cinc cicles formatius superiors,
el de jolleria artística, pintura, gràfica publicitària,
fotografia artística i il·lustració.
A més a més d'aquesta oferta arreglada, diguéssim,
doncs sempre es manté una oferta important de cursos monogràfics,
que són el taller de gravat, el taller d'escultura,
monogràfics de dibuix i d'altres especialitats.
Quants alumnes i professors són en total, aproximadament?
Doncs el claustre està composat d'aproximadament per 30 i escacs professors,
i el total d'alumnes, entre arreglats i cursos monogràfics,
són vora 400 alumnes.
Més o menys la proporció seria de 200 alumnes oficials, diguéssim,
i l'oferta de cursos monogràfics també s'aproxima als 200 alumnes.
I les àrees de pintura i jolleria, que avui explicarem en detall,
que representen en el conjunt de l'escola?
Són una part fonamental?
Sí, històricament, l'especialitat de jolleria i de pintura
té una trajectòria molt llarga a l'escola,
estan molt consolidades,
i són aquestes especialitats potser més artístiques,
la resta d'especialitats, aquesta branca més,
de la família del disseny gràfic,
il·lustració, gràfica publicitària i fotografia artística,
seria un altre vessant, com dic, més propera al disseny.
I aquestes són, potser, això, més netament potser artístiques,
i més històriques.
Les altres les hem anat introduint, diguéssim, després,
com a mida que ha anat evolucionant.
Molt bé, doncs de seguida explicarem una mica el contingut.
Abans, amb el coordinador d'activitats,
ens podrà explicar una mica la seva responsabilitat,
quina és, precisament,
coordinar moltes coses que fan les diferents àrees,
ser una mica de moderador i de mitjanç entre les diferents àrees de l'escola?
Sí, al final, aquest ha sigut un càrrec que ha anat guanyant una mica de pes,
perquè abans no existia,
però són tantes les activitats que ara es fan relacionades amb els cicles formatius,
com a complement del que seria l'activitat docent habitual,
és a dir, tallers amb professionals que venen a impartir un taller,
una xerrada, una conferència,
activitats fora, com ja us ho explicaran,
els diferents caps d'àrea de sortides que es fan,
visites, sortides internacionals, participació en concursos.
És que cada vegada són més coses
i intentem coordinar una mica totes aquestes activitats.
A més a més, ara és un moment d'aquells àlgids dins el curs,
perquè iniciem el que seria el període d'inscripció a les proves d'accés.
Aquests són cicles formatius
que tenen una mica com a peculiaritat,
que necessiten donar prova d'accés com a requisit
per poder accedir als estudis.
I ahir va començar el període d'inscripció a les proves d'accés.
I d'això se n'encarrega Marcel Blazke?
D'això se n'encarrega una mica des de...
Entre tots.
Entre tots.
Bàsicament és tasca del cap d'estudis i del secretari acadèmic
i també de la secretaria administrativa
que va recollint les inscripcions
i informant a la gent que està interessada.
I en què consisteixen les proves d'accés?
Per accedir als cicles formatius d'arts plàstiques i disseny,
cal haver realitzat un batxillerat artístic
i realitzar una prova d'accés.
La gent que ha fet el batxillerat, perdó,
cal haver fet un batxillerat
i realitzar una prova d'accés específic
que consisteix en una sèrie de proves
que el que fan és, d'alguna manera,
demostrar el nivell sobre disciplines artístiques.
Proves de dibuix, dibuix artístic, dibuix tècnic o volum.
I estan a exempts de fer aquesta prova
només les persones que venen
o d'altres cicles formatius d'arts plàstiques i disseny
o persones que tinguin el batxillerat artístic.
Però, en principi, cal tenir el batxillerat
i fer la prova d'accés específica.
Molt bé.
Hi ha una altra prova, si en deixes només un moment,
per a aquelles persones que no tinguin el batxillerat,
però tinguin 19 anys o siguin majors de 19 anys,
poden realitzar també una prova d'accés comuna,
que es diu, per poder, en aquest cas,
demostrar el nivell d'estudis de batxillerat.
Hi ha una prova d'accés comuna,
que és matemàtiques, llengua castellana, llengua catalana,
una mica per poder...
És com una prova d'accés per a la universitat,
però amb això és de 25 anys.
En aquest cas, és una prova d'accés per a gent de 19 anys o més
que podria accedir als cicles formatius d'arts plàstiques i disseny.
Molt bé.
En tot cas, si us sembla,
després més a la part final del programa
tornem a concretar detalls de les proves, dels calendaris.
Incidia perquè era un moment important.
Sí, sí.
Doncs després hi tornem.
Anem a centrar-nos una mica
i que ens expliquin els respectius caps d'àrea
els estudis que fan,
quines activitats,
quines assignatures imparteixen
des de l'àrea de joieria i des de l'àrea de pintura.
Comencem per la joieria.
Eugènia, què feu?
En què consisteix aquest cicle formatiu?
Doncs mira, és un cicle formatiu
que, a veure,
el que intentem és formar professionals de la joieria,
però alhora professionals
amb una capacitat artística
i amb una capacitat de pensar
en molts temes actuals.
És a dir, nosaltres cuidem tant els aspectes tècnics,
que seria l'aspecte professional,
com els aspectes artístics, conceptuals i estètics.
Per tant, procurem que facin peces
que estiguin molt ben fetes,
que aprenguin moltes tècniques,
però que alhora expliquin coses,
ens parlin d'alguna cosa.
I procurem que cada alumne
tingui el màxim de llibertat creativa.
Per tant,
des de primer,
els pautem una mica
per donar-los i decidir
quins exercicis es faran,
però alhora els durem
total llibertat
a l'hora de fer el disseny
o a l'hora de pensar
a vegades en quin concepte treballaran.
De vegades es donen determinats temes
a tractar i, bé,
doncs, a primer es fa,
se centren, doncs, diguem,
en les bases del llenguatge de la joieria,
és a dir,
l'ABC de la joieria.
I a segon,
a segon curs,
cuidem més els aspectes conceptuals, no?
I quin perfil d'alumnes us venen
a fer joieria?
A joieria venen molts alumnes,
la veritat és que
és molt vocacional,
allò de la joieria.
És a dir,
joieria és una gran desconeguda
per molta gent.
Hi ha molta gent que desconeix
que a l'escola d'art
s'està fent joieria,
però la veritat és que
la gent que ve
ho fa molt per gust,
molt perquè li agrada,
molt perquè té una inquietud
i molt...
És a dir,
persones molt creatives,
amb moltes ganes de treballar
i alhora,
doncs, això,
amb molta vocació
de tirar endavant
el seu treball
i s'ho prenen molt seriosament.
I el perfil
és gent de totes les edats.
Hi ha des de gent jove
que té,
no sé això,
18 anys o 19,
que acaba de sortir
d'un batxillerat,
fins i tot
gent gran
que ha estudiat
altres carreres
i ve a fer joieria
per hobby,
o gent gran
que sempre ha tingut ganes
de fer-ho
i finalment
troben el moment.
És un cicle de dos anys,
m'imagino.
És un cicle de dos anys.
Aleshores,
hi ha molta part teòrica
més que pràctica
o...
Com es combina això?
Perquè, clar,
la gent que ens està escoltant
has de pensar
que això ja entres
a estudiar
i ja fas una...
Tant t'obliguen
o has de fer una joia.
Ah, no, no,
sí, sí,
és que a la primera setmana
ja fan una joia.
Ah, sí?
Sí, sí, clar.
És a dir,
hi ha molta pràctica.
Sí,
la part pràctica
és molt important
i la teòrica
també és...
i també hi ha assignatures teòriques
història de l'art,
història de l'orfebreria,
anàlisi de l'obra artística
de joieria,
són assignatures teòriques
que s'han de cursar,
o, per exemple,
el que és formació
i orientació laboral
també,
que s'estudien
tots els cicles.
Què és més important
per a un futur joier?
La tècnica
o la creativitat?
Ah, jo penso
que una cosa
sense l'altra no...
Però, per exemple,
avui en dia
en la joieria contemporània,
en el món
de la joieria contemporània
que és tan extens
i cap tot,
si tens molta creativitat
no fa falta
tenir molta base tècnica.
Clar, evidentment,
si tens una base tècnica
pots fer
moltíssimes més coses,
és a dir,
pots expressar
molta més llibertat,
jo trobo,
però
no necessàriament
ha de ser
molt tècnic.
És un tòpic
dir que
és un ofici d'homes?
No, no.
És un ofici de dones.
Jo, ara,
avui aquí...
És a dir,
trenques el tòpic totalment.
El trenco totalment.
És un ofici de dones.
És a dir,
que he comentat jo
que igual era...
No, no, no.
La major part
d'alumnes que tenim
són dones,
la majoria.
Hi ha molt pocs homes.
Sí, sí.
Però històricament
sembla, eh?
O potser
els grans joiers
sembla que fossin més homes
que...
No, sí,
perquè en el passat
sí que...
els joiers del passat
sí que eren homes.
però ha canviat radicalment
des de fa uns 30 anys
o així.
Ha canviat completament.
S'ha de tenir
una sensibilitat especial
per ser un bon joier?
Jo penso que sí.
Però per ser un bon joier,
per ser un bon pintor,
per ser un bon arquitecte,
per ser qualsevol cosa.
Sí, clar,
tenir una sensibilitat,
evidentment.
I quants alumnes sou,
per cert?
Ui!
Quants alumnes som?
Doncs som uns 10 a primer,
uns 14 a segon.
Després tenim un curs monogràfic
que hi ha unes 17 persones,
també és un...
Hi ha molta gent
que ve a fer un monogràfic
perquè són menys hores a la setmana,
però en canvi
dona aquesta possibilitat, no?,
de poder entrar en contacte
amb aquest món de la joieria.
I després tenim els alumnes
que estan cursant
el projecte final,
que ara en aquest moment
ja han acabat,
que també són uns 10.
El projecte final
en què consisteix?
El projecte final...
Això ho fas després dels dos anys
del cicle, no?
Sí, sí.
El projecte final
es fa una vegada
acabat els dos anys del cicle
i, bé, consisteix en una mica,
és una prova que demostra
la capacitat
i el que has après
durant tots aquests dos cursos.
Es tracta, en el cas de joieria,
es tracta de realitzar una peça,
una obra,
una joia
i una memòria explicativa
d'aquesta joia.
Quan parlem normalment
en aquest espai eines
d'això dels cicles formatius,
normalment els alumnes
fan algun tipus de pràctiques
en empreses.
Sí, sí.
En el cas de la joieria, també?
Sí, en el cas de la joieria, també.
Sí, fan pràctiques
en empreses.
Llàstima que les pràctiques
són molt curtes.
Sí.
Jo penso que haurien
d'allarrear-se una miqueta més,
però, d'altra banda,
també trobo que és una mica difícil
perquè estem en un moment
que, amb aquesta crisi que hi ha,
costa una miqueta
que la gent vulgui agafar
alumnes en pràctiques.
Però no, però bé,
sí, sí, es fan les pràctiques
a les empreses.
I bé, funcionen?
Funcionen bé, sí.
Des del punt de vista
de l'escola i dels alumnes?
Sí, sí, estem molt contents.
Tant de les empreses
que col·laboren,
els professionals
que acullen els nostres alumnes
com per part dels alumnes
del que aprenen.
Sí, sí.
Perquè, clar, és un món diferent.
Deies que abans que aquesta disciplina
és segurament molt poc coneguda,
fins i tot el fet
que es facin aquests estudis
a l'Escola d'Art i Disseny,
creus fins i tot
que aquesta és una feina,
un ofici,
uns estudis poc valorats?
És una bona pregunta.
Sí.
Sí, perquè la gent diu
una joia, sí,
i s'interessa,
però potser no valora
la feina que segurament
hi ha al darrere.
és veritat, és veritat.
Suposo que part de la culpa
la té la indústria,
que darrere del món de la joieria
hi ha una indústria molt potent
i suposo que part de la culpa
de tot això
és l'existència d'aquesta indústria.
Però sí, certament,
darrere d'una joia
hi ha moltes coses, no?
Hi ha, primer que arreu de tot,
hi ha un concepte,
una idea,
una, una,
alguna cosa que es vol expressar, no?
Després hi ha molta feina,
moltes hores de feina
perquè és laboriós,
és elaborat
i cal tenir una certa paciència
i, sí.
I després, clar,
hi ha també
tota una part emocional, no?
A l'hora que,
per part del joier que la fa
i després per part del comprador
que la compra
i de la persona que hi arriba,
és a dir, tot és...
Abans quan parlaves
ara fa un moment, eh?,
de la indústria.
Clar, hi ha una gran
joieria industrial
que, entre cometes,
fa una mica de mal
a la joieria més artística?
Jo diria que sí.
Jo diria que sí.
Però, clar,
d'altra banda,
també entenem
que els preus
de la joieria artística
no són els mateixos
que el de la joieria industrial.
Aleshores,
potser no tothom
es pot permetre
comprar joieria, doncs,
artística
o joieria d'autor.
Clar.
Clar,
que evidentment
encara s'encareix
més del producte.
El problema, per contra,
és que potser
no es valora prou
la feina de l'artista
en aquest cas, no?
Exacte, exacte.
Que tot es valora
de la mateixa...
Exacte,
es posa al mateix sac.
si no tens una sensibilitat
o coneixes una mica
el món de la joieria...
el món de la joieria,
doncs, clar,
doncs, clar,
hi ha gent...
Gràcies a les escoles,
també tot s'ha de dir,
cada vegada s'ha anat divulgant més
la joieria, diguem,
d'autor,
la joieria artística,
la joieria contemporània,
i, clar,
avui en dia penso
que el públic també
està molt més conscienciat
del que compra.
Ara tornarem de seguida
a la joieria
i parlarem també
de les sortides professionals
que pot tenir aquest sector.
parlem de la pintura
amb el Francesc Roig.
A veure,
què feu?
Què ensenyeu
a l'Escola d'Art i Disseny
en l'àrea de pintura,
Francesc?
Bé,
a l'escola hi ha
diferents assignatures
a la Ració Formatiu de Pintura
i, d'alguna manera,
hi ha una part molt teòrica
sobre la història,
teoria de l'art
i després hi ha dibuix,
pintura,
infografia,
mitjans audiovisuals...
És una especialitat multidisciplinar.
D'alguna manera,
és la darrera
del Pla dels 63,
que eren 5 anys,
que era Ars del Murt,
d'alguna manera.
Aquesta, d'alguna manera,
són dos anys,
també es diu Ars del Murt.
Té, d'alguna manera,
està vinculada,
d'alguna manera,
a intervencions a l'arquitectura,
intervencions a l'arquitectura interior.
D'alguna manera,
té aquesta idea
més d'arquitectura,
d'alguna manera,
d'un complement d'arquitectura.
Tot i així,
les bases,
una mica,
són més aviat
els llenguatges bàsics,
la pintura,
el dibuix,
també la fotografia
i elements més
d'avantguàrdia que hi ha ara.
D'alguna manera,
és un cicle bastant,
amb moltes disciplines,
vull dir,
no és tant com joveria
o potser disseny,
que són com molt clares,
molt concretes,
l'objectiu.
Vosaltres agafeu
un ampli ventall.
D'alguna manera,
té moltes disciplines,
és molt divers
i molt ampli.
Aleshores,
vull dir,
això desemboca
a molts punts diferents,
també.
Expliquem, doncs,
alguns d'aquests punts concrets,
diferents,
a les que pot desembocar
la gent que estudia pintura.
Coses concretes,
per exemple.
D'alguna manera,
per exemple,
projectes d'intervencions arquitectòniques,
últimament vam fer,
conjuntament amb el Museu Arqueològic de Tarragona,
vam fer intervenció per recuperar el teatre,
el teatre de Tarragona,
que estava com molt perdut
a nivell de visualització de Tarragona,
i vam intentar fer un projecte
amb diferents alumnes de pintura
i també d'il·lustració,
amb l'objectiu una mica d'això,
de fer-lo més visible,
de recuperar una mica la memòria històrica
aquesta d'arqueologia de Tarragona
que es va perdre,
durant molts anys no s'ha vist,
i aleshores vam acabar fent un projecte
una mica plantejant l'avant i l'ara,
una mica, per exemple,
amb els textos literaris de Plauta,
una mica que és de l'obra de les asses,
una mica fent una mica una revisió
del teatre antic amb el teatre actual,
d'alguna manera que torna a viure,
i plantejant elements de serigrafia,
elements plàstics al davant,
i amb els colors una mica del Mediterrani,
blaus,
oi, d'alguna manera ho podeu veure
si passeu pel carrer Maixamagí,
està allà.
Aquesta seria, per exemple,
un exemple d'una branca.
D'una branca,
d'on pot acabar,
una branca,
perquè d'alguna manera
és la que d'alguna manera
codifica més el perfil d'alumne
d'això del MUR,
la que d'alguna manera seria,
a través d'ensenyament de la Generalitat,
la que seria idònia,
d'alguna manera,
aquesta intervenció.
Aquesta seria la central,
per dir-ho alguna cosa,
amb la branca...
Sí, però podria ser
un dels aspectes més clars.
I d'altres?
D'altres, doncs,
és la part així com a més artística,
més artística a nivell personal,
a nivell d'explicar més una mica,
doncs,
a nivell més emocional,
doncs,
la pintura,
la fotografia,
vinculada més a la pintura,
i d'alguna manera,
també la part aquesta més pedagògica,
d'alguna manera,
aquestes sortides,
doncs,
com d'acadèmies,
de professorat,
amb nens i coses d'aquestes.
De professors d'història de l'art,
per exemple?
D'història de l'art no tant,
no,
seria més aviat de plàstica.
De plàstica.
Escoles o de...
I quants alumnes sou?
uns 30 al part d'aquesta més d'oficial,
després hi ha uns 20 al part de monogràfic,
i la gent del projecte final,
també.
I també són molt de combinació de teoria i de pràctica.
També la primera setmana ja els feu pintar alguna cosa?
Sí, sí, sí, clar.
Com deia abans de jolleria?
Sí, sí, clar.
Ja la primera setmana s'ha de demostrar que...
Sí, sí, sí, no,
la primera evolució ja acaben pintant, clar.
Home, són gent que ja venen amb una vocació,
ja venen amb una idea,
ja venen amb una base, normalment.
vull dir, no és gent que comença en desebo,
i vull dir, d'alguna manera el que fan
és especialitzar-se ja de seguida.
Aquí la tècnica és tan important com la sensibilitat,
la sensibilitat com la tècnica,
és una barreja de les dues qüestions?
Sí, molt, molt.
Sobretot, jo penso que és molt la sensibilitat
i la part una mica de plantejament conceptual,
de cadascú.
Clar, la tècnica, evidentment, és necessàvia,
no es pot fer sense la tècnica,
però la tècnica sola no funciona.
I la tècnica, d'alguna manera, ja s'ensenya a l'escola.
La tècnica s'ensenya...
S'ha de tenir segurament un mínim, no?
Sí, no, s'ensenyen les dues coses a la vegada,
van una mica esclapades.
La tècnica i concepte van esclapats sempre, no?
D'alguna manera, una sense l'altra no funciona,
però el concepte sempre és el que acaba funcionant més.
I també vosaltres feu pràctiques amb alumnes
en la part final del cicle formatiu?
Sí, sí, no, això és...
Tot els cicles formatius tenen unes pràctiques en empreses,
un projecte final, això és de...
Tot són així.
I les pràctiques són com aquesta que t'he comentat abans,
del teatre...
Ara, l'últim que vam fer va ser el casal de joventut de l'Ajuntament,
amb col·laboració amb el Niño de les Pintures,
que va fer aquell mural al davant de la façana,
de l'URB,
i, bueno,
normalment amb els ajuntaments,
o també altres institucions,
o un col·legi,
per exemple fem un col·legi de pràctiques,
que està allà a la zona educacional...
I què feu, per exemple?
Doncs fem sobretot murals.
Fem uns murals a la tanca de fora
i també intervindran els nens.
Serà una cosa conjunta
entre els alumnes de la nostra escola
i els alumnes de l'escola d'ells,
que són petits,
però d'alguna manera intervindran d'una manera més mesurada.
Abans li preguntava a l'Eugènia Arnavata
per la valoració que pot tenir la gent,
el ciutadà,
de la feina, en aquest cas, de jolleria.
En el cas del que es dedica a la pintura, al dibuix,
tu creus que és valora, no es valora?
Està millor valorada aquesta feina
que potser el que dèiem abans a la jolleria?
No, sí, està més valorada.
De fet, no és una feina tòpica i típica de la gent,
però vull dir, té sortida, evidentment.
Però també hi ha una part de gent
que s'hi dedica perquè li agrada molt,
o que té altres feines a part.
Hi ha gent que busca una feina allà
i gent que d'alguna manera ja té la feina buscada
o té la vida més o menys muntada
i ve d'alguna manera a fer això perquè li agrada molt.
És a dir, més com a hobby.
O com a complement a una altra professió.
O també complement a una altra professió, moltes vegades.
I això canvia molt el perfil dels alumnes, doncs?
Fa que els alumnes siguin...
És un perfil bastant divers.
Gent que va més madura i gent que va més joves.
És un perfil divers.
I a vegades en liquidó, no?
Perquè veus gent així ja grans i gent més joves
que d'alguna manera es complementen
i creen sinergies especials.
A vegades ens movem molt per tòpics.
Abans comentava el tòpic dels jollers homes
o molt més majoritaris que les dones.
Un tòpic que ja m'han trencat.
No sé si també és un tòpic, això de persones madures
que professionalment s'han dedicat tota la vida
a fer una no sé què, treballant en no sé quin àmbit
i que en un moment determinat de la seva vida
tenen ganes d'expressar les seves idees,
la seva sensibilitat a través de la pintura.
I poden anar a parar, per exemple,
a l'Escola d'Art i Disseny
a aprendre determinats conceptes i tècniques.
És veritat?
Hi ha una perpetida que hi és, però no és tan tòpic.
Hi ha molta gent d'aquesta que es fa en el monogràfic.
Hi ha la part que és més oficial
i la part que és més monogràfic, que és més reglada.
Aleshores, potser aquesta gent va més
en aquesta part més monogràfic
i la gent que fa més la part més oficial
és més el tant per cent d'aquesta gent que comentes.
Estem explicant avui les àrees de jolleria i de pintura.
La directora i el coordinador d'activitats, Marcel,
totes aquestes activitats que deies abans
que feu externes, tot això en la pràctica
i perquè la gent ens entengui
i sàpiga del que parlem, en què consisteix en la pràctica.
Posem exemples.
Pot anar des de la participació que tingui l'escola
amb actes a la ciutat o al territori,
com pot ser exposicions, organitzar exposicions,
participar en exposicions.
Pot ser les intervencions aquestes que explicava Francesc,
en aquest cas, doncs, aquí a...
el teatre, pot ser els tallers que s'organitzen dins l'escola
destinats a alumnes, és a dir, bé un professional d'il·lustració,
bé un professional de jolleria, un joier,
i imparteix un taller de 10 o 12 hores d'una disciplina,
d'una tècnica concreta o d'una línia concreta de la jolleria.
Conferències, contínuament tenim conferències,
xerrades de gent que vingui a explicar la seva experiència personal.
I hem acabat de cara als exalumnes,
doncs, tampoc no els volem abandonar,
intentem organitzar també activitats,
com poden ser, doncs, cursos més d'especialització.
És a dir, que el mes de juny, en aquest cas,
ens organitzarem alguns cursos d'aquests d'especialització,
quan ja ha baixat o s'ha calmat una mica el ritme del curs,
perquè els alumnes ja han acabat o ja s'han avaluat
i només queden, doncs, recuperacions,
poder-los donar, doncs, això, no?
Seguir amb aquest cordó umbilical amb l'escola,
que els pugui ajudar amb cursos d'especialització
sobre moltíssimes coses,
sobre noves tècniques, actualització de tècniques,
actualització, no sé, doncs, per exemple,
de tecnologia, de programari, del que sigui,
i també donar-los l'oportunitat, doncs,
de tindre-los en contacte amb el món laboral
a través d'una borsa de treball
o de qualsevol exposició que pugui sorgir
i, doncs, connectar aquests exalumnes
que puguin exposar en espais de la ciutat o del territori.
Ara, en part, estem al màxim de capacitat de l'escola?
O gairebé?
Més o menys, sí.
En aquest moment, la demanda de cicles formatius és alta,
com ja sabeu.
Sí, més o menys...
Encara podríeu acollir...
O, dit d'una altra manera,
heu augmentat la demanda en els últims cursos?
Heu notat un més interès de més gent?
Sí, és evident.
No sé el tant per cent exacte, però, vaja, sí.
I d'algunes d'aquestes especialitats
n'hi ha alguna que sigui l'estrella
o que triomfi més que d'altres?
Doncs, sí.
La branca més de disseny gràfic o il·lustració...
Potser són, en aquest moment, les que hi ha més demanda.
Perquè són, entre cometes, més modernes, entre cometes?
Bé, tenen una vessant com a més professionalitzadora.
És a dir, en aquest sentit,
tenen com una referència més clara en el món laboral.
Hi ha vegades, doncs, amb aquestes edats,
estem parlant de cicles formatius, de gent que surt...
Sobretot, la gent jove, no?
Moltes vegades, doncs, es busca això, no?
Més que un aprenentatge d'una professió,
o podem dedicar a una professió.
Però, vaja, els últims anys,
l'increment de tots els cicles ha augmentat.
És a dir, gràfica publicitària, fotografia, il·lustració,
que serien de la línia del disseny gràfic,
tenen d'alguna manera gent que es queda fora,
és a dir, que no podem absorbir tota la demanda.
I joieria i pintura s'han consolidat
i en molts moments estàvem en un moment tranquil.
N'havia hagut un moment una mica més crític,
però en aquests moments suposo que
la pròpia dinàmica de l'escola,
aquestes activitats que intentem fer de cara a l'exterior,
ens donen la publicitat suficient
perquè tinguem una demanda que ens faci estar tranquils.
Ja que al curs vinent, hi ha alguna novetat?
Pel que fa als estudis?
A l'oferta, doncs, no, en principi l'oferta serà la mateixa.
I tot el procés d'inscripcions i tal,
quan comença o ja ha començat?
Ha començat aquesta mateixa setmana,
ahir, dilluns, i durarà fins al dia 27 de març.
I què cal fer?
Doncs, en principi, això,
la persona que vulgui estudiar
cicles formatius d'arts plàstiques i disseny,
que tenen aquesta categoria una mica diferent
de la resta de cicles formatius,
han de fer una prova d'accés.
A no ser que tinguin un batxillerat artístic,
com deia abans,
o tinguin un altre cicle formatiu d'arts plàstiques i disseny,
o en aquest cas també d'arts gràfiques,
tindrien un accés directe.
Per tant, el període comença molt aviat,
ja va començar ahir,
tot i que les proves d'accés no són fins al mes de maig,
però la inscripció és del 14 al 27
i s'haurien d'inscriure per realitzar aquestes proves
o demanar informació.
Al centre, o per via telemàtica?
Al centre, sí.
Poden trucar al centre, a través de la web del centre.
A la web del centre trobaran tota la informació?
O sigui, a la web de la Generalitat de Catalunya
trobaran tota la informació sobre cicles formatius,
els plàstics i disseny.
Ara que has citat la web de la Generalitat,
perquè, clar, aquests estudis que s'imparteixen
des d'aquesta escola que depèn de la Diputació,
a nivell de Catalunya n'hi ha moltes escoles com aquesta.
És una oferta molt extensa o al revés?
O estem parlant d'uns estudis que s'imparteixen aquí
i en algun altre lloc i ja està?
No, en principi estan estesos per tot el territori.
Hi ha les escoles que pertanyen a la Generalitat de Catalunya,
que són un grup de vuit escoles.
Hi ha les escoles de titularitat pública,
com pot ser la Diputació o poden ser ajuntaments,
que s'organitzen a través d'una coordinadora
i que també imparteixen els mateixos estudis.
I després tindríem les escoles privades,
que aquí hi ha imparteixen títols propis,
ja no són els cicles formatius, sinó que són títols propis.
I les sortides professionals, Eugènia?
Què tal els vostres alumnes de judiaria?
A veure, estem en un moment de crisi,
i això en la judiaria es nota,
però jo penso que en els moments de crisi
és en els moments en què s'han de repensar les coses.
I precisament hi ha alumnes que en moments així
s'atreveixen a obrir un negoci
o tirar endavant un negoci propi,
que seria una de les sortides.
Evidentment, costa més trobar feina
per anar a treballar en una empresa d'un altre joier.
Però, a veure, una de les sortides que tindria
seria doncs això,
la joieria d'autor,
o sigui, muntar un taller propi
i fer dissens que poden sortir a través de galeries d'art
o poden sortir a través de galeries de joieria
que avui en dia i cada vegada n'hi ha més.
Després tindríem la part més de disseny, no?
Hi ha gent que també es dedica a fer disseny,
joieria de disseny,
i la comercialitza o la fabrica, etc.
i bé, i sí,
clar, molta, molta oferta en aquest moment ja et dic que no n'hi ha,
però sí, sí, sempre tindran una sortida professional.
Perquè els alumnes que teniu, bàsicament, estudien joieria...
Estudien joieria, mira...
Però amb l'objectiu de dedicar-s'hi professionalment...
Sí, n'hi ha alguns que sí, n'hi ha alguns que no.
Bé, una altra de les sortides que tenen és la...
Bé, és que això va vinculat també a les assignatures que tenim.
Tenim, per exemple, una assignatura de modelat i mecatisme,
aleshores, on s'aprenen a modelar ceres.
També una altra via de sortida és modelar ceres
per després seriar-les, no?
I distribuir-les.
Una altra de les sortides que tenim també és vinculada amb una assignatura que tenim
que és de disseny assistit per ordinador,
és a dir, dissenyar peces que després s'imprimeixen amb cera també
i es poden reproduir.
I en aquest sentit seria la part més de disseny i més industrial.
I després tindríem ja aquesta part més personal, més artística,
que seria el de dedicar-se a la joieria contemporània
des d'un punt de vista més particular.
Com qualificaries tu el nivell de la joieria artística del nostre país?
Oferim un bon nivell en general? Tenim bons artistes?
Jo penso que sí.
Jo penso que sí. Tenim bons artistes.
Molts d'ells troben la sortida a l'estranger, per això.
En aquest aspecte, doncs, més artístic, eh, diguem.
Perquè trobo que a Europa, a la part més central d'Europa, diguem,
hi ha una altra sensibilitat.
La gent potser consumeix més aquest tipus de joieria
i hi ha molts més galeristes i fins i tot museus dedicats a la joieria.
Per exemple, nosaltres anem cada any,
organitzem un viatge a la Fira de Múnich i a Norgenta
i a Múnich hi ha un museu d'art contemporani
amb un apartat d'art i disseny contemporani, tot s'ha de dir,
amb una secció de joieria impressionant.
És a dir, cosa que aquí, al nostre país, això no es contempla.
Fins ara la joieria no es contempla en els museus.
Tenim un ampli camí per recórrer.
Sí, ens queda molt de camí.
Ens queda molt de camí en aquest aspecte.
De totes maneres, és interessant anar a conèixer altres experiències
com aquesta que comentaves, si aneu cada any amb els alumnes.
I en el tema de la pintura, Francesc,
hi ha moltes sortides professionals?
O això és aquesta imatge de la vida bohèmia i artística?
Hi ha una mica de tot.
Hi ha una mica aquesta part del taller personal,
que cadascú es vincula a algunes galeries,
a alguns recorreguts artístics.
I després hi ha més aquesta vinculació al món cultural,
d'ajuntaments i que d'alguna manera col·laboren
amb institucions a nivell cultural,
perquè d'alguna manera el coneixement que adquireixen
d'alguna manera els dona suport
com per afrontar temes culturals amb institucions.
Però d'altres maneres, pintura també és un cicle
d'alguna manera de pas, moltes vegades.
De pas per fer il·lustració, per fer fotografia,
inclús de pas per fer belles arts.
Molta gent ve a l'escola
i d'alguna manera comença a conèixer
una mica les disciplines artístiques
i moltes vegades acaben fent belles arts molts d'ells.
És a dir, és un pas, una transició,
són uns estudis que després et poden conduir...
Sí, és un lloc que acaba i és un lloc molt de pas també
i molt interessant a la vegada.
Veig que has comentat molt el paper
de les institucions públiques, els ajuntaments.
En aquest sentit, professionalment,
hi ha moltes sortides a través de l'administració pública,
més que a través de la iniciativa privada.
De vegades sí, de vegades sí.
En aquest nivell més cultural, sí, clar.
Perquè d'alguna manera són les institucions
que a vegades cuiden més per la cultura
que no pas les institucions privades.
Però de moment...
Francesc, en la recta final del programa,
coses a comentar.
Coses a comentar.
Jo simplement és situar-me,
situar-me com a família,
com a pare o mare,
o jove que està estudiant l'ESO.
Pare o mare que veu que,
i paraules del Ricard,
que el fill o filla té una sensibilitat especial,
o que el mateix xicot o xicota veu
que té una sensibilitat especial,
i dic jo voldria
emprendre una professió relacionada
amb artes plàstiques,
amb disseny,
amb bellesarts, etcètera, etcètera.
Llavors, aquell alumne,
aquell noi que està fent ESO
i que el pare o mare veu o no veu
que té una sensibilitat especial,
l'animen,
o ell mateix s'anima
i fa un batxiller artístic.
Salta un batxiller artístic,
a Tarragones fa el batxiller artístic,
el Martí Franquès,
l'Institut Martí Franquès,
llavors fa aquell nano,
aquella xicota fa el batxiller artístic,
i llavors el següent salt,
Escola d'Arts Aplicades i de Disseny de Tarragona.
Vosaltres creieu que en general
hi ha una orientació,
tant a l'ESO com al batxiller,
adequada
perquè els nostres joves
saltin a l'escola d'art?
És a dir, un pare o una mare
que pot estar tranquil
que amb el seu fill
se li dona una orientació suficient
per aquesta sensibilitat que poden tindre?
A vegades, clar,
és una mica
la por aqueta
sobre el meu fill
a què es dedicarà,
el meu fill
a quina professió tindrà.
Estem fent una campanya
en aquests moments
que el que preguntem als alumnes
i no tant als pares
és si són el que estudien
o si són el que senten.
En la idea
que no seran mai
només el que estudien
amb aquests estudis
que tenen una part vocacional,
que tenen una part molt més emotiva,
sinó que també han de sentir
allò a què es volen dedicar.
I qui diuen els ensenyaments artistis
diuen qualsevol professió
a la qual tu t'hi sentis molt lligat.
Llavors, el que a l'escola
hem d'oferir
és no només estudiar,
que també, és a dir,
que estudien,
també que aprenguin,
en el sentit aquest
una mica de tota la part professional
i més pràctica
de les assignatures,
que creïn,
és a dir,
el que deia una mica el Francesc també,
és a dir,
que no només,
no sabem a què es dedicarà
a una persona que faci
el cicle de pintura,
però segurament sortirà
amb uns coneixements creatius,
amb unes actituds,
i unes aptituds creatives
que el permetran dedicar-se
a moltíssimes coses
i també que sentin,
que sentin una mica
allò a què es dediquen
i que ho trobin
com una professió vocacional.
Evidentment,
els ensenyaments
en tota la línia educativa,
segurament la plàstica,
té, d'alguna manera,
un batxe
amb la secundària.
Paper secundari, diguéssim.
Sí, té un paper molt secundari.
Potser massa secundari.
O la creativitat.
Llavors,
tu trobes una mica
amb aquestes mancances
dels alumnes que arriben
de saber exactament
què són els ensenyaments artístics,
què són els ensenyaments de disseny.
Però, bueno,
tranquil·litzar els pares
i dir que
si el seu fill
es vol dedicar
a disciplines artístiques,
correrà els mateixos riscos
i tindrà els mateixos avantatges
que dedicar-se
a qualsevol altra disciplina.
Clar, però això que comentava
el Francesc Potau,
em pensava dir,
clar,
potser hi ha molt talent amagat
i que no sortirà mai
a la llum, no?
Perquè la societat,
l'orientació dels estudis
fa que aquell noi o noia
doncs potser
no pugui acabar...
Sí, perquè moltes vegades
és això.
És a dir,
que es pot tirar
cap a disciplines
amb molta més història,
molta més trajectòria,
moltes...
Per exemple,
l'arquitectura,
però és que els problemes
de l'arquitectura
en aquests moments
són enormes, no?
Els arquitectes
què fan els seus estudis
d'arquitectura
o què fan
en els despatxos
d'arquitectura, no?
I en els estudis
d'arquitectura
doncs també això...
Dedicar-se a la pintura,
dedicar-se a la joieria,
dedicar-se al disseny,
obre les mateixes portes,
veuran exactament
els mateixos aspectes creatius
que poden tenir
en altres carreres
i a més a més
podran produir
d'una manera molt més senzilla
i molt més ràpida
i veure-los de manera
valorats ràpidament.
sense perdre mai
aquesta exposició pública
que té qualsevol artista
o qualsevol dissenyador
que és un dels temes
on també hem de preparar
els alumnes, no?
És a dir, exposar-se públicament
a la resta
o el públic
que veurà la seva obra
o que tindrà a les mans
allò que ell ha produït.
I a l'acabar
un cicle superior
la promoció posterior,
és a dir,
dues situacions.
Una,
emprenedoria,
emprenedor,
es monta el seu taller
tant de joieria
com de pintura.
Perfecte.
Ho trobo a la sortida
número un,
per mi.
Segona,
promoció, promoció.
Podem anar
a alguna universitat
a fer alguna cosa?
Sí,
el cicle sort de vius
donen accés
a qualsevol...
Tot un ventall
de carreres universitàries
en aquest moment
donen accés
a...
Però fora de vius arts
com ha comentat abans
l'amint Francesc,
es pot accedir
a alguna altra
carrera universitària?
En principi,
en aquests moments
tenen accés
a qualsevol grau universitari.
Amb l'entrada de Bologna
i els graus,
en principi,
s'estipulava
que tindrien accés
a qualsevol grau.
De totes maneres,
l'ordenació dels estudis artístics
en aquest país
també és una cosa
una mica estranya.
Tenim diferents nivells
de titulacions,
en canvi,
amb alumnes
que surten
amb les mateixes aptituds.
Ensenyaments artístics,
hi ha els cicles formatius
d'art plàstic i disseny
que oferim a l'escola,
que ofereix la Generalitat,
però després
hi ha els graus
en disseny
que també ho poden oferir
les escoles d'art.
Són graus universitaris,
però que es fan
no a la universitat,
sinó a les escoles
d'arts plàstiques
i disseny.
I en aquest cas
sí que incidir
en que hi ha una mancança
en el territori,
en una mancança
a Tarragona,
que no existeix
cap grau
universitari
de disseny
en aquests moments,
llargament reclamat
els últims anys,
però que encara
no ha arribat
al territori.
Totes les altres
lleis de Girona
i Barcelona
tenen alguna
disciplina
que s'imparteix
com a grau universitari,
ja sigui de disseny
gràfic,
ja sigui de disseny
d'interiors,
ja sigui de disseny
de mola,
ja sigui de disseny
de producte,
però Tarragona
en aquests moments
no té cap grau
universitari.
Tot i que
l'autorització
ens arribarà
per part del departament,
es va fer la sol·licitud
i l'escola està
equipada
a nivell de recursos,
a nivell de recursos humans,
a nivell d'instal·lacions,
de recursos tècnics,
es va reconèixer,
es va autoritzar...
Se li va donar
la categoria
d'escola superior...
I aleshores
què caldria?
El que passa sempre,
el tema del finançament,
que hem de tancar...
És a dir,
l'autorització ja hi és?
Sí.
És a dir,
és una qüestió econòmica?
Sí.
Posar en marxa
tot el que suposaria
una infraestructura
d'aquestes característiques?
Ho deia també
per aquest recorregut
que pot fer un alumne
que passa per l'escola d'art,
és a dir,
el que preguntàveu,
d'alguna manera
que pot fer un xicle formatiu,
després pot passar
a un grau
de la mateixa disciplina
o pot accedir
a qualsevol grau universitari,
és a dir,
pot anar des de joieria,
pot accedir
a belles arts
o pot accedir
a altres graus,
des de disseny gràfic
pot accedir
a publicitat
o pot accedir
també a belles arts
amb l'itinerari
d'imatge,
d'alguna manera
l'itinerari
el comencen
i pot seguir
durant
durant anys
la formació.
M'imagino en part
que aquesta setmana
estareu en el primer fòrum
de l'ocupació
de Tarragona?
Exactament,
sí,
aquest dijous
i divendres
i a més a més
això,
doncs hi haurà
unes xerrades
informatives
específiques
i atendrem
naturalment
totes les consultes
o els dubtes
de la gent
que ens necessita.
I de totes les àrees,
de tots els estudis
i de tots els cicles.
Molt bé,
això em serveix
per recordar,
Francesc,
en acabar l'eines d'avui
que tenim una cita especial
aquesta setmana
amb aquest primer fòrum
de l'ocupació.
Exactament,
aquesta setmana
primer fòrum
de l'ocupació
17 i 18
dijous
i divendres
d'aquesta setmana.
L'horari
és de 9.30
a 19 hores
a les 7 de la tarda.
La inauguració
oficial
és a les 12
però sabem
que el dijous
a partir del 9.30
ja hi ha tallers.
El que es fa
al primer fòrum
és perquè
el que dèiem abans
o comentava jo
que les famílies,
pares i mares
i joves de Tarragona
vegin
i de l'entorn de Tarragona
i fins i tot de fora
que vegin
el que pot oferir
la formació professional.
Llavors,
des d'aquest avançant
hi haurà conferències
xerrades col·loqui
que es realitzaran
al Palau de Congressos
tant a la sala Minerva
com a la sala Medusa.
També hi haurà tallers
demostratius
o elements
demostratius
en què s'ha muntat
una plaça
i un escenari
on es faran
com dic
diferents tallers,
tallers que impartiran
diferents instituts
i escoles
perquè realment
repeteixo
que es vegi
el que es fa
el que es pot fer
i el professional
el que pot realitzar.
Evidentment
que hi ha tant
evidentment
hi ha espais
tan interiors
com exteriors
és a dir
aquesta plaça
i aquesta
és a nivell interior
també hi haurà
espais exteriors
i realment
és una bona demostració
de la capacitat
de formació professional
que té Tarragona.
Tarragona
i per exemple
ara que hi ha aquí
l'escola d'arts
plàstiques
i de disseny
de la Diputació
de Tarragona
no ens oblidem
que l'escola
també té
una extensió
que és a Reus
que és una extensió
de disseny.
És una altra
és a dir
la Diputació
de Tarragona
té un organisme
autònom
d'escoles d'art
i té una escola
d'art i disseny
a Tarragona
una escola d'art
i disseny
a Reus
on fan les especialitats
en aquest cas
d'interiorisme
d'arquitectura
fímera
i projectes
i direcció
d'obres
de decoració
i també té
l'escola d'art
de Tortosa
té aquestes tres
escoles d'art
a més
d'una aula
a Valls
o d'una
a Valls
té una escola
més petiteta
podríem dir
una escola taller
on també fa
disciplines artístiques.
Molt bé
doncs tota aquesta oferta
de formació professional
extensíssima i amplíssima
que anem coneixent
cada setmana
des d'aquest espai
i eines
la veurem
tota agrupada
i durant dos dies
concentrada
dijous i divendres
al recinte final
del Palau de Congressos
i amb tots aquests
tallers i activitats
que comentava el Francesc Potau
que es faran
en les diferents sales
del Palau
i a més a més
ja us avancem
que dijous
una part d'aquest programa
el farem des d'allà
des del recinte final
del Palau de Congressos
per explicar-vos
tot això
que es pot veure
en el món
de la formació professional.
Avui hem parlat
de jolleria i de pintura
bàsicament
d'aquestes àrees
de l'Escola d'Art i Disseny
de la Diputació de Tarragona
en aquest espai
i l'Eines
que avui ha comptat
amb la presència
de la directora de l'escola
Ampar Escobar
amb el coordinador
d'activitats del centre
Marcel Blázquez
i amb els caps de l'àrea
de pintura i de jolleria
Francesc Roig
i Eugènia Arnevat
respectivament.
a tots quatre
moltes gràcies
que vagi molt bé
bona feina
i al Francesc Potau
no fins la setmana que ve
sinó fins dijous
perquè farem
una mena d'especial
eines
des del recinte final
del Palau de Congressos
i a més serà tot un plaer
assistir a aquest primer fòrum
de l'ocupació.
Gràcies Francesc
que vagi molt bé
a vosaltres
bon dia