Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Com sabeu, això vol dir, com tots els pàrquins concessionats que hi ha a Tarragona,
que són pràcticament tots, menys els que porten les empreses es pinça i aparcaments,
i els tres que hem adquirit aquest any, l'any passat.
Per tant, el que vam fer és una opció amb la qual hi ha una concessió rescatable,
des del primer dia, però que en principi figura a concessió.
Tenim dos anys per veure qui ho explotarà.
Hi ha moltes alternatives i dependrà també de quina és la nostra situació econòmica de futur.
Jo crec que és una bona solució perquè, d'altra forma, i amb les restriccions també,
no només pressupostàries, sinó de limitació d'accés als prèstits, hauria estat molt complicat.
Jo només volia precisar sobre aquest tema que una de les coses que és cert que he comentat
dos, tres, és el patiment de la gent del voltant.
Per què? Perquè penseu que ara hem licitat el que és l'obra principal,
i queden dos reptes que ara us comentaré,
però sobretot penseu que l'obra en si ja va començar l'any passat.
El que és el gruix de l'obra, no només les cates arqueològiques que s'havien començat ja fa temps.
És cert que les cates les va començar l'equip anterior i que s'havia de fer molta obra.
Ja sabeu que quasi cada mes estan sortint novetats en aquest entorn de caire arqueològic,
per tant calia fer-ho com s'ha fet.
Les dues coses que volia comentar és que tenim encara el repte,
no només de la concessió de l'aparcament,
que la voluntat és que es pugui rescatar si hi ha una situació favorable per part del consistori,
però que s'ha fet un concurs molt favorable als interessos també dels mateixos paradistes,
en el sentit que hi ha un seguit de beneficis i de tíquets i de promocions que es faran servir.
Què ens queda?
Jo crec que ens queda per adjudicar el concurs en concessió, en lloguer temporal,
en la manera que es pugui estudiar, que ja porten temps estudiant,
de l'àrea de supermercat, de l'àrea intermitja entre l'aparcament i la zona de dalt on estaran els paradistes.
És un repte important perquè el pla de viabilitat preveu entre 6 i 8 milions d'euros.
Si això ho féssim bé, doncs amb això, les aportacions de paradistes i altres ingressos que podem tenir,
l'obra sortirà molt bé per la ciutat de Tarragona.
Algun comentari més sobre aquests detalls que deia sobre el tema de l'aparcament?
Sí, nosaltres hem manifestat des del primer dia que la nostra voluntat
o que ens agradaria que el pàrquing estigués explotat per Espimsa o per alguna de les empreses municipals
perquè entenem que no tan sols, si ara deia el Pau, que hi haurà diferents beneficis pels botiguers,
és que això s'ha de continuar fent, no tan sols els beneficis pels botiguers,
sinó també els beneficis pels usuaris del mercat,
que estan acostumats a que si han anat a comprar,
doncs el botiguer li ha donat el tiquet de l'hora, de la mitja hora o del que sigui.
Per tant, és importantíssim saber definitivament o preveure molt bé qui explotarà aquest pàrquing,
aquest aparcament, perquè les condicions siguin o iguals o inclús millor,
perquè d'alguna manera se li ha de retornar a tots aquests botiguers el patiment o els anys
que estaran una mica apartats, no?
I per tant jo crec que seria bo inclús comptar amb el comerç del voltant del mercat en aquest sentit.
És a dir, que aquestes avantatges no només les poguessin oferir els botiguers de dintre del mercat,
sinó que el voltant del mercat pogués oferir algun tipus d'avantatge
per tal de compensar una mica tot el que estan patint en aquests moments.
Alguna cosa més?
Sí, bé, jo també aniria amb la línia tant del Pau com la de Maribel,
en la mesura que, en fi, hi havia una sèrie d'avantatges que tenien,
és a dir, la gent que anava al mercat, penso en el mercat anterior,
i que s'han de continuar mantenint i millorant.
Per tant, com deia abans, penso que el mercat és l'edifici,
les persones que van i tot l'entorn, i com parlem d'entorn,
parlem de tot el que parlem del carrer Lleida,
en fi, governador González, tota aquesta zona que d'alguna manera
s'ha de revitalitzar, s'ha de potenciar,
i és una zona que és el centre mateix de Tarragona,
i que d'alguna manera hem de potenciar aquest mercat,
que també hi hem d'anar tots els tarragonins i tarragonines.
Per tant, endavant tot el tipus d'actuacions
per millorar el passat i encara el futur amb moltes ganes i il·lusió.
En fi, doncs, els treballs estan adjudicats,
és una unió temporal d'empreses, de les constructures,
corcen, corbiem i viccen.
Ja que parlem, i hem començat la tertúlia, parlant d'aquesta notícia,
tan destacada avui, en fi, en el panorama informatiu,
tenint en compte que de la setmana passada,
arrosseguem una altra informació justament negativa,
contrària pel que fa a les relacions entre ajuntament i constructores,
tenim, recordem, la suspensió de pagaments,
o el concurs de creditors, millor dit,
de l'empresa que fa les obres del Teatre Tarragona
i de la caserna de la Guàrdia Urbana.
Això parilla molt, i avui que tenim el pau per de la tertúlia,
no sé si ens ho podrà explicar,
perquè avui que contrasta que tenim aquesta bona notícia
de l'adjudicació de les obres,
en un moment de crisi com aquest,
els altres dos equipaments tan importants...
No parilla res, eh.
Parilla el calendari, em refereixo.
L'administració té previst fins i tot això,
vull dir que no...
Que no, home,
que negar que pugui afectar el calendari
és negar la realitat,
o sigui, una cosa d'aquest tipus
tindrà la seva conseqüència.
Quina és la nostra obligació?
Minimitzar el possible endarreriment en el temps
i que no tingui afectació econòmica.
Jo crec que amb això
jo vull agrair també el comportament de l'oposició
posant-se al costat de...
No de tota l'oposició,
en aquest cas l'Estat com a Agència Unió més clara,
posant-se al costat del govern
en el fet que és una cosa que tots volem,
que és una causa sobrevindició.
I podem explicar de manera clara o concreta
pels oients què és el més fàcil,
la mateixa empresa?
Hi ha diverses alternatives
i això ho estem acabant de mirar,
però no, és complexa.
La llei 30-2100 i el nou reglament
expliquen tots els procediments
i aquí...
Es tracta de trobar la mesura
que agilitzi el més aviat possible.
Sabeu que en temes pressupostaris
també a vegades em passa
que no em faig entendre,
no és que no m'entenguis
i que no m'explico bé
i en aquest tema també és prou complex
per entrar al detall.
No us preocupeu que també
estem tancant temes aquesta setmana.
Aquí també hi hauria unanimitat
que buscar la solució més favorable
a l'Ajuntament.
Malauradament aquesta és una notícia
que no vol ningú,
no vol ningú, cap administració,
estic convençuda,
perquè clar, això és un tema alier
a l'administració que li ha citat l'obra
i que evidentment la nostra portant veu,
Victoria Forç,
ja ha manifestat
que nosaltres estarem al costat del govern
perquè això tiri endavant
i perquè es prengui,
entenem nosaltres,
la millor decisió possible
dintre d'una bona decisió política
i seguint, evidentment,
les instruccions dels tècnics
i el que legalment s'hagi de fer.
Que s'endarreriran les obres,
esperem que no sigui gaire,
però vaja,
l'important és que s'acabin,
que s'acabin.
Si és dos mesos més tard,
però que s'acabin.
Encara que siguin amb un cos adicional
per l'Ajuntament.
Home, esperem que no.
Esperem que això no comporti
cap cosa adicional.
No hi ha d'haver.
No hi ha d'haver.
No hi ha d'haver cosa adicional,
evidentment.
La ciutat podria haver
millora econòmica.
Carai,
el francès.
No,
jo també amb la línia del Pau
i la Maribel,
jo penso que
les administracions
quan fan una concessió
d'aquestes característiques
i que sol·liciten,
evidentment,
es confia en l'empresa.
Si aquesta empresa,
amb el temps,
pel que sigui,
i diversos motius,
no tira endavant
o fa fallida,
evidentment,
l'administració no en té pas culpa.
Per tant,
el que s'intentarà
des de l'administració,
des del mateix ajuntament,
és intentar,
a través,
com comentava el Pau,
de fer el possible
per minimitzar
aquest acabament
i aquesta inauguració
que estava inicialment prevista,
no?
I també agrair,
evidentment,
no cal dir-ho,
a la gent de l'oposició
que s'ha fet al costat
del govern
per tirar endavant això d'aquí.
Per tant,
sí que des d'Esquerra
agrair-vos a Convergència
aquest gest
que penso que és important
per a la ciutat de Tarragona.
Sí,
només un apunt.
en aquests moments,
tal com estan les coses,
el que no cal fer
és córrer.
Jo crec que el que cal fer
és
veure les coses
tal com estan,
analitzar molt bé
quina és la millor sortida
i tirar-la endavant.
Per tant,
si no es pot inaugurar
el dia tal,
doncs s'inaugura
un mes més tard.
Però el que cal és
molt a consciència
veure què es fa.
I si es pot tindre
una millora econòmica,
doncs mira,
encara millor.
El que cal és
no incrementar
el pressupost
i fer les coses
com cal.
Jo volia treure el tema
perquè a més
m'estic posant
en la pell
de moltes persones
que ens estiguin escoltant
i que a més
alguns ho han expressat
la comparació
o la por
de què pugui passar
com el Complex Sant Jordi.
Ja sé que no és el mateix
perquè el Complex Sant Jordi
no s'ha començat.
El Complex Sant Jordi
és de la Generalitat
però tant l'anterior govern
com el nou govern
s'està trobant
amb les dificultats
perquè comenci l'obra.
I clar,
potser molta gent
de carrer,
de Tarragona
es pregunta
a veure si ens pot passar
el mateix
amb el Teatre Tarragona
i amb la Caserna.
no seria el mateix,
Pau?
No,
no és ni semblant.
No té res a veure.
No té res a veure
d'entrada
perquè com sabeu
estem a les acaballes
de les obres
i després
perquè el nostre procediment
allò era una concessió
amb explotació
i les nostres
són obres pures
i dones que paguem.
Hi ha gent
que està darrere
per poder fer-les
si no fa
el que les ha de fer.
Home,
a la nostra manera
de veure
jo crec que tant
el projecte
del Teatre Tarragona
com el de la comissaria
eren projectes
assolibles.
jo crec que el projecte
que s'havia fet
pel Sant Jordi
era un projecte
jo crec
un pèl arriscat.
Jo crec que
massa agosserat
pel que real...
O sigui,
tal com estava
el tema econòmic
en aquests moments.
És a dir,
si licites una obra
i com deia el Pau,
no?,
amb el tema
d'explotació i tal
per un import
que sigui un import
una mica realista
en funció
de com estigui
la situació econòmica
en el moment
i jo crec que
en aquells moments
no es va fer
un projecte realista.
Jo aquests són dos exemples
i m'ho perdonaràs Maribel
que no...
que els projectes
tenien unes greus mancances.
Ho he de dir perquè...
Però eren projectes realistes,
eren projectes assolibles.
En realitat
nosaltres,
com sabeu
i com li toca...
Parla el Pau
ara dels dos projectes
municipals,
el Teatre Tarragona
i la Guàrdia Urbana.
Un dels temes
que sempre
hem recriminat
el govern
sigui qui sigui
és que les obres
no s'acaben mai
i costen el doble.
Bàsicament
amb un resum
periodístic.
D'acord?
Doncs...
Aquest...
Sí, perquè el Teatre Tarragona
s'ha encarit molt
i la Caserna
de la Guàrdia Urbana
respecta...
Això és el que vinc a dir.
Jo el que vaig dir
un dia al plenari
és, miri,
quan nosaltres
aprovem un pressupost
i aquest pressupost
pugui patir
d'aquest
endarreriment
i d'aquest increment de preu
m'ho recrimina.
Nosaltres hem estat capaços
de fer 99 projectes
del fil
amb increments 0.
Un 7%
en una de les obres,
perdó,
per no enganyar,
per obres complementàries.
Estic parlant
de tipus de projectes
molt diferents, Pau.
No, no, no,
molt diferents.
No, no,
la piscina de Riu,
clar,
de prop de 4 milions
és molt semblant
a la Caserna.
Que a la Caserna
podrem discutir
si no hi havia
la previsió
de tenir un increment
de Guàrdia Urbana
com el que hem fet,
estic d'acord.
Però era un projecte
assolible?
Sí.
Tal com estava,
però no pel creixement.
Que podria haver-se
projectes més grans?
Sí.
No, no,
jo el que dic,
en el cas de la comissaria,
reconec
que hi ha una voluntat
política
d'incrementar
el cos
de la Guàrdia Urbana
i que això
invalida
d'alguna manera
alguns aspectes
del projecte.
Res a dir,
la del teatre,
no,
la del teatre
tenia problemes
greus de començament,
problemes urbanístics
que s'acaben de resoldre
fa poc,
tema de la...
Va sortir també
l'obra que estem fent
per darrere
per la sortida,
l'aplicació
del codi d'edificació.
Hi havia
una situació
perquè això
va començar
el 2006
i les obres
es van començar
molt més tard.
O sigui,
que aquest estava
no agafat
però tenia problemes.
Aquesta expressió
la vam utilitzar
la setmana passada
en algunes tertúlies
perquè alguns tertúlies
van dir
aquest projecte
del teatre a Tarragona
està agafat,
ja només se'ns faltava
que l'empresa
fes concurs de directors.
L'important és que s'acabi
i no que s'acabi
el 30 de març.
Jo preguntava
pel complex Sant Jordi
per la por
que poguessin tenir
alguns ciutadans
a dir,
ara ens passarà
com el complex Sant Jordi.
Jo crec que
tal com explicava el Pau
són dos projectes
diferents
amb composicions
diferents
i amb finalitats
diferents.
Per tant,
estem parlant
que un projecte
pràcticament està acabat
evidentment
i l'altre
encara ha de començar.
Per tant,
les situacions són diferents
i la gent no ha de patir
perquè el teatre a Tarragona
no es tiri endavant
i no s'acabi.
Sí que és veritat
que en aquesta situació
hi haurà un endarreriment
però jo penso
que l'Ajuntament
està treballant
i m'imagino
que treballa
el màxim possible
i afinarà els números
i que d'alguna manera
el cos
i com volia comentar el Pau
si hi ha millores
és fantàstic.
Però jo crec que
els projectes
no tinguin res a veure
al Sant Jordi
amb el projecte
del Teatre a Tarragona
i els tarragonins
poden estar tranquils
en aquest sentit.
La Maribel deia
ho han de mirar bé
o ho han de fer bé?
Doncs mirem-ho,
fem-ho,
no córrer
perquè l'obertura
d'un mes a un altre
no passa res.
Ja ens hem esperat.
M'han cregat que arribin
les eleccions.
És igual.
No passa res.
Jo crec que la gent
cada vegada més,
crec,
i penso que cada vegada més
allò de dir
ostres,
és que inaugurem les eleccions.
La gent cada vegada
s'ho creu més.
És a dir,
les eleccions es guanyen
amb els quatre anys.
És a dir,
no es guanyen
amb els últims 15 dies
o les quatre inauguracions
que puguis fer.
La gent és suficientment intel·ligent
per veure que això
d'aquí no és així.
Fa uns anys
potser sí que era així
però la gent cada vegada
està més formada,
veu el que hi ha
i una inauguració
és una cosa més que es fa
i ja està.
A més,
això ara està resolt
amb la nova modificació
d'un dels punts
de la llei electoral.
Per tant,
en els 15 dies
no s'inaugura res.
No es pot fer ni campanya.
Ja no parla dels 15 dies
sinó del mes abans
o de dos mesos abans.
És de la convocatòria,
no es pot fer campanya.
Deixem-se els semblen
les obres
i les constructores
i les empreses
que ens han ocupat
durant una part de la tardúlia
perquè repassen altres temes
de l'actualitat del dia.
Avui tenim una notícia destacada,
la confirmació oficial
del nou president
de l'autoritat portuària,
Josep Andreu,
actualment és gerent
de serveis de suport
i de serveis socials
de la xarxa sanitària
de Santa Tecla.
Havia estat tertulià
d'aquesta casa
fa uns quants anys.
Josep Andreu
ara estarà
en el primer pla
de l'actualitat
perquè serà
el nou president
de l'autoritat portuària
substituint
Josep Anton Burgassé.
Alguna cosa a dir?
De fet,
era el nom
que havia sortit
ja en els últims dies
als mitjans de comunicació.
És Tarragoní?
Que ens sembla
que aquesta havia estat
una de les qüestions
que fos a Tarragonà ciutat
que alguns partits,
els que estan a l'oposició
al Parlament
com els socialistes
havien reclamat.
Així que, Maribel,
Pau, Francesc,
algun comentari a fer?
Comentari que,
bé, nosaltres,
jo crec que s'ha fet
una molt bona elecció.
Crec que hem triat
un excel·lent gestor
que de ben segur
es posarà al dia ràpidament.
Em sap greu
per la xarxa tecla
perquè es queda
sense un bon puntal.
Però, vaja,
jo crec que la decisió
està encertada.
Ha trigat un temps
perquè suposo...
Molt? Massa?
Jo no hi entraré
a discutir si massa o poc.
Però el que està clar
és que quan les coses es fan
es fan per algun motiu
i que si no ha estat
anomenat abans
ha sigut
perquè el com que desconec
i de ben segur
que nosaltres
ho hem fet
molt a consciència
del que fèiem
i com ho fèiem.
Per tant,
jo crec que s'ha triat
una bona persona
per dirigir
l'autoritat portuària
i des d'aquí,
evidentment,
les meves felicitacions.
Sí, clar,
també des d'aquí el felicitat
i a més li desitja molta sort
perquè ser president del port
necessita tenir una dosi
de fortuna.
Si li va bé al port
li anirà bé a la ciutat.
Pau,
és d'aterrar una ciutat?
Que era una cosa
que havien reclamat
els socialistes.
Sí, home,
si em permeten...
Tan important era
que fos d'aterrar una ciutat?
Molt, molt.
Jo, a veure,
jo per la meva professió
no política
tinc moltíssimes relacions
amb l'autoritat portuària
i també el que us he de dir,
a banda de felicitat
també directament al Pep,
que he tingut el privilegi
de treballar amb ell quatre anys
perquè jo estic al Consell
Rector de la xarxa
i crec que, efectivament,
és un gran gestor.
Això no ho posa ningú en dubte
i que, efectivament,
és tarragoní,
però jo crec que
alguna cosa han fet
reclamant que fos tarragoní,
perquè jo crec que no és casualitat
que hagi estat dels últims
als càrrecs en nomenar.
Si abans es parlava
d'algunes coses
que el tripartit
acabava o enredaria
o feia o tirava enrere,
doncs ara jo crec que hem vist
un exercici d'indefinició
i de dubtes
i de rumors
i de filtracions
i ha estat, bueno,
des de l'alcalde de Mora-la-Nova
fins a no sé qui.
I em permet un apunt.
Avui és un dia,
jo dic,
és un dia d'alegria,
igual que el del mercat,
jo he de dir que és un dia
que jo estic personalment
molt content
i que és cert que...
Està bé l'elecció?
Jo crec que el millor
president, segurament,
dels últims 30 anys
és el senyor Burgessé
i hagués pogut continuar
perquè hi ha càrrecs
que la Generalitat
han seguit
d'abans i d'ara.
Jo recordo
directors generals
i fins i tot
a un nivell més alt.
Per tant,
a mi m'ha desagradat
personalment també,
perquè el conec
de fa molt de temps
que hagués continuat
el Josep Anton Burgessé.
Però jo crec que dins
del partit
de la coalició
crec que és una
molt bona elecció.
Francesc?
Sí, jo en primer
recrere és felicitar-lo,
no el conec personalment,
però sí que entenc
que la gestió
que està fent actualment
a Santa Tegla
és molt bona.
I fa tres setmanes,
Ricard,
com vaig estar aquí,
també vaig manifestar
que la persona
que havia de ser president
havia de ser,
evidentment,
de Tarragona.
Sí.
I perquè de Tarragona
és molt senzill
i molt de sentit comú
en la mesura que coneix
la ciutat,
coneix les expectatives,
coneix el futur,
coneix cap a on ha de caminar
i penso que el port
és una activitat
importantíssima
dintre de l'àmbit
de Tarragona.
Jo desitjo i espero,
com ha fet aquest anterior
president,
és a dir,
el senyor Burgessé,
l'actual encara,
i el futur,
és a dir,
que continuï el port creixent.
Jo penso que,
indistintament del càrrec
polític que hi hagi,
és a dir,
Convergència Esquerra,
que hi hagi Partit Socialista,
crec que és clau
la persona que hi hagi
i penso que ha de ser
una persona més de gestió
que no de política,
a la mesura que el port,
repeteixo,
és clau
pel creixement de Tarragona.
Ja ho ha estat aquests anys
i confio que
el nou president
ho continuï fent,
és a dir,
i que millori
perquè ens en beneficiem
tots,
els tarragoners i tarragoners
ens en beneficiem.
Maribel,
volia s'afegir.
Sí,
només un apunt
perquè el Pau deia
que havia estat
un període així com
de dubtes,
jo crec
que és que tots,
en el fons,
tenim aquell punt
de voler tenir informació
a Fidedigna
el primer dia
i a ser possible
els primers.
Aquí,
entre el president
del Port de Barcelona
i el de Tarragona
han passat
dos o tres
consells de govern
en nomenaments
en compta votes.
Que hagi passat
un període de temps
fins que hi hagi hagut
un mar de dubtes
o què,
jo no hi estic d'acord
amb això.
La sensació és de...
Igual que disculpem
que no estic d'acord
amb qui hi hagi estat
per vosaltres
el millor president del Port
i per nosaltres un altre.
En qualsevol cas,
ja tenim president del Port
i encara falta
per designar
alguns delegats territorials,
directors territorials.
Francesc Tarraona,
que havia estat director territorial
de l'anterior conseller de Governació,
encara ho és?
Doncs mira,
no l'havíem presentat
i estan funcions.
No, no,
encara estic
que estic del director
de serveis territorials
de Governació.
Falta esports,
falta joventut,
falta territori i sostenibilitat,
falta també innovació
l'antic,
el que és ara actualment
empreses i ocupació.
No tenen militants.
És a dir,
jo no entraria
si tenen o no militants
perquè penso que els partits polítics
tenen la base que tenen
i tenen el que tenen,
però sí que és cert
que nosaltres,
i parlo no solament de Tarragona,
parlo de Lleida,
de Girona i de Barcelona
perquè jo tinc els altres companys
que cada dia,
en fi,
com estem,
continuem,
no continuem,
per tant,
jo sí que espero
i desitjo
que properament,
és a dir,
aquests càrrecs
que són més de territori
són molt importants,
són molt importants
perquè és l'enllaç
entre el que és Barcelona,
conselleria
i delegació territorial,
delegat de Govern
i evidentment
àmbit territorial de direcció,
que són els que,
el que diria jo
que som l'infanteria,
que coneix el territori
i parla amb la gent,
coneix els problemes
i que d'alguna manera
són el que transmet
i sap la realitat
del territori.
Per tant,
jo sí que animaria
que,
en fi,
properament,
avui he llegit la premsa
i evidentment
al Diari de Tarragona
parlava ja
del tema d'educació
que també falta director,
surten tres noms,
parlava que demà sortirà
definitivament
si no he llegit malament,
per tant,
jo penso,
ara hi ha el de cultura,
si demà s'ho ha d'educació,
penestat i família,
la Carme,
em sembla que es diu,
si no ho vaig mal entès,
per tant,
jo penso que de mica en mica
i ara aquesta setmana
i la propera
es vagin anant
definint aquests càrrecs
que penso que són
importants
pel territori.
Avui hi ha una informació
periodística
al Diari de Tarragona
que fins i tot
apareix d'una fotografia
de Maribel Rubio,
una de les nostres convidades,
Maribel Rubio
i altres regidors
de Convergència.
Jo estic sentada
en un banc
del sol de plens
de Tarragona,
per tant...
Home,
ara està segona
la tertúlia
de Tarragona Ràdio.
No,
la fotografia.
Ja, ja,
la fotografia.
S'especula efectivament
amb diversos noms
per alguns càrrecs
que encara queden per ocupar
i que acompanyin
el delegat del govern,
Joaquim Ninc,
que va ser designat
ja fa tres setmanes,
si no m'equivoco,
aproximadament.
En fi,
ha estat una tertúlia
de haver-se amb molta unanimitat
avui
entre els nostres convidats.
Un últim apunt,
quatre minuts només
de tertúlia ens queda,
però tema
Jocs del Mediterrani.
Ahir,
Mario Rigau,
el director del comitè
executiu,
ens aclaria
que ells estan presentant
el dossier
i tots els avals
són pel 2013.
En teoria,
la designació és pel 2013,
que després es faci el 2014,
ja serà qüestió
de la seva organitzadora.
Ho estic preguntant
desafadies en les tertúlies.
Tarragona ha d'assumir
els jocs el 2013-2014,
si ens ho donen,
o és massa arriscat?
Mira,
si nosaltres pensàvem
que fer-ho el 2014
era arriscat,
és a dir,
quan es decideix
i si es decideix
que s'ha de fer el 2013,
no és que sigui arriscat,
jo crec que és,
vaja,
una odissea.
Inviable.
Inviable no hi ha res,
eh?
Però clar,
inviable no hi ha res
si hi ha darrere
un bon fons econòmic,
garantit,
eh?
I molta gent per treballar.
Cosa que en aquests moments
tinc els meus dubtes
que sigui així.
No per la gent per treballar,
perquè estic convençuda
que voluntaris
i gent per treballar
en trobarien molta,
però sí per qui hagi garantit
el tema econòmic.
Per tant,
jo crec que fer-ho el 2013
seria fins i tot
excessivament arriscat
per la ciutat de Tarragona
i per la seva imatge.
Jo crec que,
com he dit abans,
val la pena
sentar-se,
aturar-se,
a mirar exactament
quins són els objectius
i si són assolibles
i fer-ho.
Si no,
més val dir
ens esperem.
Pau,
o Francesc,
no ho sé,
què?
Jo amb aquest tema
crec que cal ser
una mica més prudent,
en el sentit
que el comitè
que ha de decidir
i que ha de ser ara
el dia 23
en comptes del 15,
és prou seriós.
que no s'aprova
una candidatura
perquè ho vol fer
i ja ho veurem.
O sigui,
hi ha d'haver,
aquestes garanties
precisament
de les que parla Maribel
són
uns dels requeriments
bàsics.
I que es passen
de president
aquesta setmana
amb un dossier
de la candidatura
espacial
pensant en el 2013
o el 2014.
Les grans institucions
amb fortaleza econòmica
que són l'Estat
i la Generalitat
han dit que sí,
de paraula
i per escrit.
La Diputació
també,
l'Ajuntament
també.
El que convé
és veure
quin requeriment
i quin compromís
que com més fort
sigui millor,
com més pugui exigir
el comitè olímpic
aquest dels Jocs
que sigui ferm
o que hi hagi
fins i tot a vals
per mi,
personalment,
com a regió d'Issenda,
millor.
Perquè voldrà dir
que tenim tot garantit
perquè si no ho tinguéssim
no caldria fer-ho.
Però jo crec que
precisament
aquests requisits
que faran
considerar o no
la nostra candidatura
que espero que sigui.
Nosaltres hem treballat
sempre pel 2017
però hauríem de...
Si s'avança
és una oportunitat
que no podem deixar passar.
Francesc.
Sí, jo crec que
és una oportunitat
evidentment
hem de tindre sentit comú
i tindre tota la previsió
i la planificació correcta.
Evidentment
la Maria Béria i el Pau
parlaven de...
És a dir,
tot al final
anem a parar la mateixa bossa
que és la part econòmica.
És a dir,
si una cosa es fa
és perquè hi ha diners.
Per tant,
el compromís
de les institucions
més prudents
jo crec que
a partir...
La gent ja es troba
i funciona ja un comitè
i la gent ja en trobarem
per parlar.
Però sí que
jo entenc
que hem d'anar...
Hem de ser prudents
i aquest compromís
que sigui potent i fort
perquè al final
si no Tarragona
en sortirà perdent.
Considero que és una oportunitat
que s'ha de fer
però s'ha de fer bé.
Per tant,
entenc que
tot aquest recolzament
que demanàvem
d'institucions
no de paraules
sinó de fet
i que d'alguna manera
hi ha aquesta part econòmica
per tirar endavant
aquest projecte
jo penso que sí que és important.
Perdoneu,
jo crec que també cal ser just
igual que s'ha criticat
en altres moments
ara cal felicitar també
el grup que ha preparat
la candidatura
com l'ha preparat
i el Mario Riraó
al capdavant
perquè ho dic
perquè en altres situacions
i en altres temes
s'ha fet una crítica feroxa
i jo crec que ara
és moment
i no el 23
si surt
no,
ara ja que està tot enllestit
i que està preparat.
I em disculpares
però les crítiques
no han anat mai
cap a la candidatura.
Mai.
Perdó?
sempre les crítiques
no han sigut mai
cap a la candidatura.
Per això ho dic.
Sempre han estat crítiques
a la gestió
d'una persona determinada.
I sovint a les persones.
Per tant,
a la gestió.
La gestió es veu ara.
La gestió es veu ara.
Acabem.
23 de febrer
serà el dia.
Farà 30 anys
d'aquella data
que tothom recorda.
Pau Pérez,
Maribel Rubió,
Francesc Tarragona,
gràcies per convertir
aquesta estona de tertúlia
amb els ullens
de Tarragona Ràdio.
Fins la propera.
Bon dia.
Adéu, bon dia.
Gràcies, bon dia.