L'última mitja hora amb Josep Pardila i Miquel González.
Miquel González, bon dia.
Bon dia, Josep Pardila.
Avui no és divendres, que estrany, no?
Que estrany, eh?
Fer l'última mitja hora en dimecres.
Se fa estrany fer l'última mitja hora un dia que no és divendres.
Perquè no és ni divendres, però és com si fos dijous.
Sí.
Perquè clar, divendres és...
Bueno, tu és com si fos divendres.
En veritat, sí, però no tens aquella frescura, no?
Diràs que et falta alguna cosa.
És veritat, és veritat.
Edició número 27 de l'última mitja hora, avui en dimecres, dia 20 d'abril,
en plena Setmana Santa, però, diguem...
20 d'abril, eh?
20 d'abril, avui fa 21 anys que cantaven allò de 20 d'abril del 90.
Ostres, Miquel.
T'estàs fent gran.
Sí, sí, sí, amb 43 anys, què vols?
Escolta'm, com cada setmana recordem aquelles vies de comunicació
que poden tenir els oients amb nosaltres?
Vinga, doncs que ens seguissin al Twitter, a twitter.com barra última mitja hora.
També que ens busquin a la pàgina del Facebook,
que allà anem penjant tots els programes a facebook.com
i també a la web de tarragonaradio.cat.
Ens poden sentir en directe o consultar el nostre podcast, la nostra secció,
i tenim un correu electrònic elmatí, arroba tarragonaradio.cat.
Expliqueu-nos el que vulgueu.
Si sentiu alguna cosa que sigui susceptible de metres a l'última mitja hora,
ho envieu al correu i nosaltres ho treurem.
Perfecte.
I farem alguna cosa.
Doncs dites totes les vies de comunicació, comencem.
Vinga.
L'última mitja hora.
Amb Miquel Montsades i Pepa Dila.
I no tots són sempre flors i violes, eh, Miquel,
a les retransmissions del Nàstic.
No t'he entès, ara.
No tots són sempre flors i violes.
I què estaves escoltant, doncs?
Estava pensant en la falca aquesta del nen, del Miquel Montsades.
Miquel Montsades i Pepa Dila.
Vinga, va.
Què deies, que no són flors i violes, no?
No, no sempre tot és tan bonic, a les retransmissions del Nàstic.
De fet, aquest passat cap de setmana no van ser massa amics els del Sempranat.
De fet, no van tenir massa amics.
No, no, no.
I una vegada és que els oients són molt crítics.
Sí, l'únic era en Geo Garcia.
Ell estava platòric, platòric, dient les seves coses.
Per cert, tu saps qui és?
FIFO?
FIFO?
Tenen nom de joquina, FIFO?
Sí?
El FIFO.
Va, escoltem-ho.
Quan anava a llegir Crítiques també cap a vosaltres, eh,
però de moment les aparquem i anem a disfrutar del partit.
Sí, però pot llegir, eh, vull dir que...
No hi ha cap problema, tu.
Quim.
Estem aquí per ser...
Digues, digues, digues.
Estem aquí per ser criticats.
Diu que no comentis tant ni que deixis
escoltar com evoluciona el partit, eh.
Avui no ens salvem ni un, eh.
Bé, l'Àngel, eh.
Sí, perquè és el senyor més gran.
De los dos, el más mayor.
Crítica, crítica, crítica.
No, que tu no, que et diu que no.
A mi no?
No, no, que raro.
Ningú et parla.
No, no, no, parla a mi ningú, eh.
Pilota que la passarà a Rubén Mere.
I això que el teu lema és més val que parlen de mi,
encara que sigui malament, que no que em nori.
Això ho deia El Fipfo.
El Fipfo.
Amancio Amaro Varela.
A veure si el coneixes.
El Fipfo.
Sí, home i tant.
El Quim no se'n recorda perquè era jovenet,
encara no havia nascut.
Tu estàs parlant de quan els partits eren en blanc i negre
i ell només se'n recorda de quan els partits són en color.
Ah, exacte.
Era El Fipfo, El Fipfo.
Aquí hi ha pels jugadors espanyols que han sigut
integrants de la selecció mundial, eh.
El Fipfo.
El Fipfo.
El Fipfo, ens ha quedat claríssim.
Tu coneixies o no aquest?
No, no, no.
De fet, me recordava un tall del Núñez de fa molts anys
que deia la gente fuica, en vez de dir la gente FIFA.
Ah, ostres.
I em recordava això, el Fipfo.
Em recordava que del Fipfo, la gente FIFA, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
I preguntarem a l'Àngel García.
Això.
Tots sabem que la Tere Ortega és mundialment coneguda.
I tant.
Almenys a Tarragona, allà on va...
Triunfa.
Allà on va, triunfa.
És com la Sant Miguel.
I allà on van els del Semprenàstic, també,
perquè algú li dona records a la nostra companya.
És tan jove.
Per cert, Tere, ens han donat records per tu, eh.
Ah, sí?
Sí.
Aquell...
Saps el seguidor que tenim a un poble de...
Del Caine.
Del Caine, a Tarol.
Ah, sí, sí, sí.
I s'ha vingut a veure'ns.
Per a la jovenzuela Tere Ortega.
Ens ha conegut per l'Àngel García, per la veu d'Àngel García.
Diu, este és el senyor Mayor.
Este és el senyor Mayor.
Aquí està, el senyor Mayor.
Per cert, ens ha dit que és molt amic de Felipe Sanchón, eh?
Sí.
Ah, exacte.
Cada mi que viu al Caine és de Sant Boi de Llobregat.
Ah, exacte.
Doncs encantats de tenir gent per la geografia, per tot el territori, eh?
Comencem llarg, ara, la pilota del Nàstic, la pilota que li arriba a tu, n'hi aguanta.
La jovenzuela, eh?
Fixa't que és la jovenzuela Tere Ortega i de los dos el más mayor, com dèiem la setmana passada.
Vull dir, que s'estan establint aquí uns rols impressionants.
Ai, senyor.
El sempre a Nàstic.
Vinga, Lluís.
Vinga, posem-nos serios.
I com sempre que sona aquesta sintonia, ens posem serios i parlem de coses serioses.
I ara recuperem alguns dels millors moments dels informatius d'aquesta setmana.
Miquel.
L'Albert Carnicer, que no acaba de tenir massa clar els noms dels carrers de la ciutat de Tarragona,
li passava això aquesta setmana a l'informatiu de Tarragona Ràdio.
Cotxes a pau casals.
Menys de 20 minuts després han rebut un segon avís reclamant la seva intervenció al carrer Baró,
Quart Torres i pel mateix servei.
A les 3 i 13 minuts cremaven més turismes a Sant Antoni Maria Claret i el darrer punt ha estat al carrer Pini Soler.
El tinent d'alcalde de seguretat i responsable de la Guàrdia Urbana, Carles Castillo, ha explicat...
De fet, era l'únic que no tenia clar.
És que també ho agafem tot amb pinces, eh?
Ens va fer gràcia en aquell moment Baró, Quart Torres, Baró, Quatre Torres.
Però escolta, no passa res.
No passa res.
No passa res.
I fins i tot a vegades els tècnics, de vegades, només de vegades, no estan massa fins.
Pensa que en qualsevol moment es pot tallar el micro.
També, perquè de fet és implicat.
De fet és implicat.
Això li passava al Lluís Comas aquesta setmana a l'informatiu del migdia.
Són dos quarts de dues.
Llavors penso que la salvació et digui...
Llavors penso...
Ai, va seguir un petit...
Un petit error entre el tall.
S'ha de vacuar un tall de veu per allà al mig.
I, Miquel, escolta'm.
Digues.
Per on es desvien normalment el trànsit quan hi ha talls a la carretera,
quan hi ha algun problema de trànsit, per on es desvia?
Jo ja ho sabia que aquí és que no...
Clar, si és que el que no podem pretendre és que ens en...
Bueno, ens en riem.
Riem amb els talls dels altres
i que no posin els nostres.
Evidentment, evidentment.
Però on es desvia?
A veure si ho teníem a reglar.
Tasques que s'estan duent a terme ara mateix.
De fet, es duen a terme fins les 8 d'aquesta tarda.
El trànsit es desvia pels ramats, pels ramats, pels ramats...
Pels ramals del llaç.
I es podrien produir talls puntuals per moviment de maquinària.
Els ramats...
A mi et sembla que digués els ramats del llaç.
O una cosa així, no?
Els ramals del llaç.
Sí, sí, sí.
Què estaria volent dir, en veritat?
No ho sabem, no ho sabem.
Tu tens ramat d'ovelles?
No, no, no, no.
Potser pensaven el ramat que havien d'anar a cuidar a la tarda.
No, no, no.
Jo prefereixo que em cuidin.
Però bé.
Els esports hi ha dies que es podria arribar a fer una amanida.
Que greu que sí, eh?
Sí, entre qui ha escrit això, sisplau, qui ha escrit això.
Es podria fer una amanida entre l'oliva del nàstic i el lechuga del rugby.
Torno a preguntar qui ha escrit això.
Després m'ho expliques.
Després t'ho explico.
Escoltem aquest tall teu, això que era aquest mateix matí, no?
I tant, aquest mateix matí.
Vinga.
L'estrena a casa de l'equip social del rugby i Tarragona serà aquest dissabte a les 12 del migdia
quan els de la nostra ciutat s'enfrontaran al Hammersmith del Regne Unit.
El capítol del conjunt tarragoní, Andrés Bechuga, Bechuga, Bechuga, Bechuga.
Bueno, pues la creación.
Escolta, m'ha fet gràcia.
Ni a la P, Ardila, al final.
Això ho he escrit jo, però...
Ho has escrit tu.
Però ha sigut idea d'això.
Maria Batran diu, hòstia, és que als esports a vegades podem fer una amanida.
Entre el Joan Carles Oliva del nàstic i l'Andrés Bechuga del rugby...
No sentia...
Tens alguna altra com nom.
No estava tan esperberat des del dia aquell del A5-1, t'has d'acordes?
Del aceituna A5-1.
És que tot pot tenir relació.
Déu n'hi do.
Vinga, canviem de tema, va.
Va, som-hi.
Aquesta me la posaré de torno del mòbil.
A mi també.
Passa-me-la, home.
Sí, sí, la farem, la farem.
A mi va veure a cases.
A vegades, Miquel, em fa molta por.
Per què?
Em fa molta por.
És que amb el foc no s'hi juga.
És veritat.
No havien dit mai de petita?
Laura, amb el foc no s'hi juga.
I pel mateix servei.
A les 3 i 13 minuts cremaven més turistes, més turistes, més turistes.
Turismes, volíem dir.
A Sant Antoni Maria Claret i al darrer punt ha estat el carrer Piní Soler.
No sabia jo que els turistes de Piní Soler quedaven cremats, però bueno.
Almenys va reaccionar a temps i va dir, no, no, turistes, no, turismes.
Avui tindrem problemes, estem agafant tots allò amb pinces.
Amb pinces, sí.
Estem agafant les coses que...
Però ja està bé, escolta, és que era Setmana Santa i vam dir, va, va.
És veritat.
Aquesta setmana, la veritat és que ens hem fet un fart de regalar llibres.
Aquest matí tu ens regalaves, no?
Sí, sí, sí, el Ricard l'altre dia.
És en Jordi i s'ha de notar.
Escolteu la trucada d'una nena al programa.
Aviam si acabem de saber com es diu.
Avui m'agradaria, si és possible, que algun noi o noia de fins a 14-15 anys
ens truqués ara mateix al 97777777.
Ja m'he perdut, eh?
I ràpidament ja tenim una trucada.
Hola, bon dia.
Hola.
El teu nom.
Mira, mira.
Hola.
Hola, hola.
Tere, et dius?
Va, vinga, va.
Ah, quants anys tens?
Que no soc el más mayor.
I... estàs de vacances, no vas al col·le, no, aquests dies?
Força a buscar bolets.
Què més? Com et dius de cognom?
Iguatanya.
Doncs escolta, et regalo dos llibres aquí a la ràdio.
Una porra.
Aviat serà Sant Jordi.
Saps que per Sant Jordi hem de regalar una rosa i un llibre.
Però que ara faltava molt, eh?
Doncs jo et regalo dos llibres.
Una punta de la llengua.
Déu-n'hi-do.
Que t'agradin molt i que t'ho passis molt bé, d'acord?
Ja, ja em trucaràs demà al matí.
Adéu, que vagi bé.
Adéu, adéu, adéu.
Molt bé.
Us animo a fer-ho a tots, ha estat indignant.
Què et sembla, la Tere, trucant al Matí de Tarragona a ràdio?
Bé, bé, eh? Al final se m'han portat un llibre, eh?
Se m'han portat el llibre?
Sí, i tant, el té allà damunt de la taula.
I la puntada a la llengua?
També.
Ah, perquè són les dues cordes que s'ha sortit a la llengua.
També, també, també.
Vinga, anem amb més coses, va.
Som-hi.
I aquest passat diumenge,
el periodista Enric Pujol va ser l'encarregat
de fer el pregó de la Setmana Santa d'aquest 2011.
Tot i això, Miquel no tenia massa clar, on era.
Jo crec que es va confondre de ciutat, en algun moment o altre.
Aviam, escoltem.
Il·lustríssim, senyor alcalde, estalentíssim i rebrandíssim,
doctor Jaume Pujol,
senyor subdelegat del govern,
senyor fiscal de l'audiència,
regidores i regidors de l'Ajuntament de Barcelona...
Eh?
...de l'Ajuntament de Barcelona...
...presidents...
...ai, de Tarragona, perdó.
...presidents de confreries, gremis, germandats...
És que, clar, amb això de la Setmana Santa,
doncs es fan tants pregons...
Sí, sí, però digues...
Per cert, divendres...
Aquest divendres no, perquè no tenim última mitja hora,
però divendres següent haurem d'estar pendents
de les processors, del ser enterrament, no?
De totes aquestes emissions que fan els nostres companys de Tarragona Ràdio.
I tant, i tant.
La processa del ser enterrament, la recollida dels misteris,
els espacials de Sant Jordi, i tant, i tant.
Tota la programació especial d'aquest cap de setmana.
La repassarem divendres en clau d'humor.
Vinga, i avui, per acabar,
volem fer-ho amb dos peces inèdites,
d'aquelles de col·leccionista.
Prepareu la cinta per gravar.
Estem en plena Setmana Santa,
i per tal, doncs, toca això, toca parlar-ne.
Aquests dies, totes les televisions faran pel·lícules,
que si Ben-Hur, que si Los Diez Mandamientos,
que si Barrabás...
I com no, nosaltres ho hem fet també
en forma de muntatge i de tràiler de pel·lícula.
I tant.
De les clàssiques, eh?
Un niño llamado José.
José.
José, José.
Coge a la mujer y al niño.
Vinga, vinga.
Y ponte a salvo.
Vinga.
María, vamos.
Coge al niño, tenemos que irnos.
¿Estás grabando, eso?
¿Quién eres?
José per dimana.
El mapa del cielo me ha conducido hasta aquí.
Encantat.
Un niño que nace en la noche más larga.
Perdón, es que es mi hija.
El año del censo.
Nacerá el Mesías, el Salvador de Israel.
Jo crec que això els mereix un aplaudiment, eh?
Un niño llamado José.
¿Quién es aquel?
He notado una fuerza saliendo de mí.
Pim, pam, pum.
Crear vida desde la nada es imposible para el hombre.
No.
Sólo el creador de todas las cosas puede dar la vida.
¿Eh?
Es un acto de amor infinito hacia las criaturas.
Es un amor al reforcio.
Tú me va a dar un bojament, eh?
Sólo cuatro personas en toda la Tierra.
Ricard, José, José, María y Luis.
Alzaron la vista al cielo.
Hola.
Y entendieron el lenguaje de las estrellas.
Que son más estrellas nosotros allí.
Los reyes de Oriente eran tres.
Jordi Brant.
Fernando Costilla.
Y Michael Moncales.
Venid conmigo rápido, tenéis que marcharos tú y tu hijo.
Eric, me quiero mucho.
Los ojos son como el faro del cuerpo, madre.
Desde luego, desde luego.
Si tú eres bueno...
Es muy bueno.
Tus ojos tienen luz.
Ole, ole.
Pero si tú eres malo...
Si te has tornado un chungo de polígono, no me fotis a mí, tío.
Víde, això es cosa teva.
Están en las tinieblas.
Tinieblas.
Un dimoni.
Un niño llamado...
José.
Estic esparmerat i tignat i no sé quants adjectius diria.
Aquesta és l'opinió de l'Àngel García sobre la pel·lícula.
Quan s'estrena això?
Un niño llamado José.
Aquest vespre.
O no ho faran?
O no ho faran?
A la...
El Tac12 ho ha comprat Tac12.
Podem confirmar que ho ha comprat Tac12, aquesta pel·lícula?
No, no?
Ho ha comprat a la ràdio, a Tarragona Ràdio.
Ho podrem veure a través de la pàgina web aquesta nit, aquesta pel·lícula.
No creiem falses esperàncies, que després la gent entrarà a la tarragonaradio.cat a buscar un niño llamado José.
José.
Endavant, Miquel.
I ara sí, ara arriba el moment estel·là del programa, després del hit Pepe Ardila, versionant aquella cançó d'Alejandro.
Arriba una segona cançó.
A poc a poc hem dit, calleu, anirem fent coses, made in l'última mitja hora.
Abans ho cantava, perdó, abans ho cantava José Luis Rodríguez del Puma i es deia el Pavo Real.
Ara ho canten l'equip de l'última mitja hora i es diu el ball del Jordi Blanc.
Ja ens perdonareu.
Hola, hola.
Hola a Blanc, què li passa?
Què li passa?
Mare de Déu, senyor.
Què?
Jordi Blanc, Jordi Blanc, és el ball de Jordi Blanc.
Li seguim el ritme sempre quan fa palmes amb les mans.
Jordi Blanc, Jordi Blanc, què li passa al Jordi Blanc?
Ja no et canta els gols de tu, ni de l'Oisila i de Moran.
Jordi Blanc, Jordi Blanc, Jordi Blanc, Jordi Blanc, Jordi Blanc.
A tots aquells que ens escoltin, us ensenyarem un ball.
Us ensenyarem un ball.
lentament farem tots palmes, és el ball del Jordi Blanc.
que ensenyarem un ball de Jordi Blanc, és el ball del Jordi Blanc, és el ball del Jordi Blanc.
S'ha fet típic a la ràdio, aquí ja se'l sap tothom.
Fins i tot Miquel González, que ara va en el seu bastó.
Les noies de les notícies i el telèfon secció d'esports.
Els tècnics, els de programes, també balla el director.
Sí.
El ballant al nou estadi, quan falla la connexió.
I si en l'estic jugo a fora, queden tots en un racó.
Dues voltes, quatre palmes, abans de la transició.
Jordi Blanc, Jordi Blanc, és el crac el Jordi Blanc.
Fins i tot quan ell em diu allò de qui és en Jonathan.
Jordi Blanc, Jordi Blanc, Jordi Blanc, Jordi Blanc, Jordi Blanc, Jordi Blanc, no us creguem les males llengües que només volen fer mal.
Els contrasta les notícies abans de la digital.
No és cap xungo de polígon i el tema que el té molt clar.
Amb això no s'equivoca, els partits tenen dos parts.
No ens enganyem.
I els partits tenen dos parts.
Retornem aquesta història i apreneu-vos aquest any.
Ja se sap l'Àngel Garcia i tots els altres tatulians.
També Joan Carles Oliva per fer baixa el sopar.
Jordi Blanc, Jordi Blanc, és el ball de Jordi Blanc.
Compte, compte i amb volar-ho i ell ho explica tot cridant.
Jordi Blanc, Jordi Blanc, ho sembla però no és tan gran.
Si el convides a una festa, segur que anirà al davant.
Jordi Blanc, Jordi Blanc, Jordi Blanc.
Jordi Blanc.
És el nostre regal de Setmana Santa.
Cadascú que s'ho agafi, si voleu agafar-vos-ho com una crucifixió.
Està tota la redacció ballant, Jordi Blanc.
Sí o no? És molt fàcil, dues voltes, quatre palmes, és el ball del Jordi Blanc.
Com era? Dues voltes, quatre palmes, és el ball del Jordi Blanc.
És el ball del Jordi Blanc, molt bé, molt bé.
El hit d'aquesta Setmana Santa, Miquel González.
Ja l'entendre amb internet.
Que bé, eh?
Com sempre, la setmana que ve tornem amb l'horari habitual, el dia habitual.
Divendres, el proper divendres dia 29.
29, sí, sí, sí, el proper divendres dia 29, última mitja hora, en el seu horari ja ho és, però en el dia habitual.
Doncs molt bona Setmana Santa a tothom, que gaudiu de les vacances i sobretot a riure.
A riure, que vagi bé.
Adéu, Miquel.