Aquesta és la sintonia que identifica cada dimarts a aquesta hora
l'espai que dediquem al Festival d'Estiu de Tarragona,
el Festival ETC, Estiu, Tarragona i Cultura.
Un festival que a més aquesta setmana ens porta moltes propostes i molt variades.
Però avui, als primers minuts, els volem dedicar al Festival de Músiques del Món
que arrenca demà dimecres amb una primera actuació al Pla de la Seu.
El que s'arrencarà demà dimecres a dos quarts d'onze al Pla de la Seu
amb un espectacle titulat Mumbai, un espectacle de Jaume Vilaseca Quartet i Ravi Shari,
una fusió musical entre Catalunya i la Índia que tot seguit volem comentar amb el propi Jaume Vilaseca.
Jaume, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
D'on ve aquesta relació entre el vostre quartet i Ravi Shari?
Sí, doncs això arrenca des del que vam fer el primer... el segon viatge que vam fer a la Índia,
que vam tenir la sort d'anar a tocar allà i de conèixer el Ravi i de compartir,
compartir música, compartir una mica de gravació i al final, doncs, mira, treure un disc
i, bueno, l'amistat, el bon rotllo, les ganes de tocar junts i de, bueno, i de començar a fer concerts junts.
Sí, perquè Mumbai és un disc, és el nom d'un disc que vau enregistrar en directe, no?
Allà, a Mumbai.
A Mumbai, sí, vam tenir això, la sort d'ho tocar dos nits en un fabulós club que hi ha a Mumbai
i vam poder gravar el concert, el concert va quedar molt bé, a més a més vam gravar un tema amb el Ravi,
tot plegat, doncs, bueno, va quedar un CD que és aquest, que es diu Mumbai.
Com explicaríem, Jaume Vilaseca, la música que feu vosaltres? Vosaltres com a quartet?
Sí, nosaltres com a quartet fa ja uns quants anys que existim, som un quartet estable, cosa que no és molt típica en el jazz, no?
I, bueno, intentem sempre composar música que sigui molt oberta, no?, que sigui jazz, però que...
amb molta atenció a la música llatina, al flamenc també una miqueta, vaja, una mica oberta a la música en general, no?,
els ritmes o les melodies que funcionen bé amb el jazz, no?, i l'últim ha sigut una mica això,
aquest contacte amb la música índia i sobretot amb la sonoritat del cital.
Sí, perquè aleshores, al fil del que comentes, com podries definir la música, la proposta musical de Ravi Shari?
Sí, llavors, bé, el que fa amb el Ravi, diguem-ne, és principalment que ell s'adapta una miqueta a la nostra música,
com el tenir aquests tintes flamencs, aquests tintes orientals, diguem-ne, s'adapta perfectament al citar i al seu concepte musical, no?
La música índia, diguem-ne, té molta relació també amb el jazz perquè està totalment basada en la improvisació.
i tot plegat fa, doncs, bé, que ell és una persona que es dedica a la música índia però amb una mentalitat molt oberta,
ell toca sempre, ha tocat sempre amb grups de fusió, no?, o sigui, és capaç, diguem-ne, d'adaptar-se a un quartet de jazz fusió, diguem-ne.
I fa molt que us coneixeu?
I ens coneixem, doncs, des fa tres anys ara mateix.
Això va ser per algun... És a dir, vau anar vosaltres a l'Índia, ell va venir aquí a Catalunya i us vau trobar, com va anar?
Sí, en un principi ens vam conèixer a l'Índia. A l'Índia vam començar i vam tocar ja junts, vam gravar,
i després un cop he fet el disc amb el bon resultat i amb jo, doncs, bé, vam buscar la manera de com començar a treballar junts, no?
Llavors ell va venir cap aquí, l'any passat vam estar al mercat de música de Vic, vam fer una petita gira,
bé, una gira d'una setmana a Colòmbia, hem anat començant a fer festivals de jazz, diguem-ne, amb aquesta col·laboració.
La presentació, però, de Mumbai és la primera vegada que tal, com a tal, com a espectacle, com a disc que han registrat allà,
és la primera vegada que la presenteu aquí a Catalunya?
Sí, menys aquesta presentació que et dic que vam fer l'any passat al mercat de música de Vic.
És a dir, que aquest seria el primer concert que feu, no sé si d'una gira, penseu fer més concerts aquest estiu, en altres moments de l'any?
Bé, els venim de fer, els venim de fer. És complicat perquè, clar, ell ha de venir des d'allà i hem d'acordar les dates,
però hem estat a Ells, hem estat al Festival de Jazz de Sant Javier, fa dos dies,
i ara ho culminem amb aquest del Festival de Múciques del Món de Tarragona.
I què tal? Fins ara la resposta en aquests altres concerts?
Bé, molt bé, molt bé. Estem encantats perquè, lògicament, a poc a poc, diguem-ne,
es va consolidant més musicalment, ens hem integrat més els uns amb els altres, diguem-ne, no?,
en un principi, doncs, en un quartet de jazz que porta anys que anem tocant junts,
de cop, doncs, fiques un citar i, bueno, i la cosa canvia realment molt, no?,
llavors necessita un temps d'adaptació que jo crec que el va agafant i que cada vegada va sonant millor
i cada vegada ens anem entenent millor.
Si parlem en termes econòmics, podríem parlar de valor afegit, no?,
li dóna un valor afegit a la vostra proposta musical, com a quartet, no?
Sí, en tots els sentits, en tots els sentits és un valor perquè li dóna un color molt, molt, molt especial.
Avui actuaré, perdó, avui, demà actuareu al Pla de la Seu.
No sé si coneixeu el lloc, que és un lloc a l'aire lliure, davant de la catedral de Tarragona.
Els espais oberts encara poden funcionar millor per una proposta com la que feu vosaltres?
Home, jo crec que sí, a l'estiu i davant d'una catedral, doncs, la veritat és que sí, la veritat és que sí.
A vegades hem tocat en algun castell, en algun monestir, i la veritat és que jo crec que el tipus de música que fem encaixa molt bé.
I aquesta col·laboració, Jaume, pot anar més? Creieu que té molt de recorregut entre vosaltres i Rabi Shari?
Jo crec que és un terreny relativament poc explorat.
La fusió del jazz en la Índia existeix, amb la música índia existeix des de fa molt de temps,
hi ha exemples, però és poc explotat i poc explorat, diguem-ne, no?
I es pot treballar molt, i es poden adaptar molt ells també a les estructures del jazz, no?
Les improvisacions, jo crec que sí, que per què no?
El concert, com l'heu pensat? És a dir, serà, en fi, la interpretació de totes les peces que formen part del disc?
Hi haurà alguna cosa més? Com serà el concert en aquest sentit?
Bé, és el concert que hem estat fent, i, bé, que ja tenim un gruix, diguem-ne, de temes junts,
a part dels temes que ja teníem, doncs n'hem afegit un parell més,
o sigui que a part dels temes, diguem-ne, del disc Mumbai, hi ha un parell més que hem afegit,
algun tema antic, algun del quartet sol que encara no havíem tocat i que estem tocant últimament,
o sigui que bàsicament és això, és el repertori del disc, més algunes incorporacions noves.
Diguem-ne que a poc a poc també, doncs, amb ell, tocant i assajant,
i això, doncs, anem afegint repertori, anem consolidant una miqueta la proposta.
Clar, cada cop que us aneu coneixent més, podeu fer més coses
i segurament aneu millorant la vostra sintonia entre vosaltres.
Amb el concert de Terraona tanqueu aquest petit cicle de concerts?
Sí, amb el Ravi sí, després tenim algun concert amb el quartet sol,
a Barcelona, al Parc de la Ciutadella, el 10 d'agost, tenim algunes cosetes,
però amb el Ravi sí, fins que torni, no?
Sí, fins que puguem fer-lo tornar.
Escolta, i vosaltres no aneu a l'Índia de tant en tant, també, a fer alguna actuació?
Sí, de tant en tant, però, clar, també és difícil, també és difícil, no ens facin.
Sí, hem anat, hem anat, vam estar, la vegada que vam estar amb ell,
després al desembre, i vam tornar a actuar en el Blue Frog,
que és aquest club de Mumbai, i esperem al desembre d'aquest any tornar-hi, sí.
Molt bé, doncs, de moment els tenim aquí, demà, dimecres, a dos quarts d'onze de la nit,
al Pla de la Seu, en un d'aquells marcs incomparables dels que a vegades parlem,
doncs, demà actuarà Jaume Vilaseca, Quartet i Rabi Shari,
una fusió musical de catalans i de la música de l'Índia,
que trobarem en aquest festival que és de Músiques del Món.
Jaume Vilaseca, moltes gràcies per atendre la trucada del matí de Tarragona Ràdio,
i que vagi molt bé el concert de demà.
De res, i moltes gràcies a vosaltres.
Adeu, bon dia.
Adeu, adeu.
Mumbai, així es titula aquest disc,
en què el quartet de Jaume Vilaseca fusiona el seu jazz mediterrani amb sons indis.
Amb aquesta fusió de música de Catalunya i de l'Índia,
s'obrirà dimecres, demà, al Festival Quesse.
I divendres, en tenim una altra proposta.
i divendres, en tenim una altra proposta.
bé al Pla de la Seu, i també a partir de dos quarts d'onze de la nit,
ens arribarà un grup d'Occitània que s'anomena Som-hi.
Parlem ara mateix amb la veu del grup, que és Guillaume López.
Guillaume, bon dia.
Bon dia.
Què tal? Com esteu?
Molt bé, molt bé, molt bé, com dissenyem vosaltres, Fort Pla en Occità.
La vostra proposta ens arriba des d'Occitània.
Aquí pràcticament coneixem molt poc de la música del vostre país.
Com ens definiries, Guillaume, la música que feu al grup Som-hi?
El grup Som-hi és un grup que mescla la música d'Occitània,
la música de tradició popular d'Occitània,
com les danses que són presentes aquí d'où l'omità occitana.
Si hi ha un territori sur, el sud de França,
que va de Bordeu a Niça,
tot el sud de França a Còs d'Occitània.
Hi ha fortes tradicions musicals aquí.
Jo soc un cantaire musical que ha treballat suïsacero-musica
i el projecte de Som-hi és un encontre entre la música occitana
de Granada de Galun,
que és una vida que és una granada en Andalusia,
un paire es nascut, tota la família,
que ha fet un viatge musical entre Espanya, Occitània i Magreb.
D'alguna manera, vosaltres voleu recuperar música tradicional occitana
que potser estava en perill?
Teníem alguns problemes en la connexió telefònica amb Guillaume López.
Deia, Guillaume, si vosaltres voleu recuperar
la música popular i tradicional occitana.
Sí, exacte.
En fi final volem actualitzar aquesta música,
la mesclar amb d'altres corrents musicals,
com el jazz, com la cançó, la música improvisada.
i facem aquí una mescla entre decomposició nostra,
de creacions, i un repertori molt tradicional.
I treballem amb poetes, un citat com Eric Fraas o Blan Matin,
que ens han escrit per su texta i que nosaltres hem fet la música.
Vam crear aquí un viatge musical complet
de la música de les neus que subven la frontiera,
que és un viatge important de passatge i descans.
Guillaume, tenim alguns problemes amb la cobertura del telèfon.
A veure si ara és possible escoltar-te millor,
perquè et volia preguntar pels instruments musicals
amb els que vosaltres treballeu,
perquè amb la música que ara sentien
semblava que feu servir acordeons, no?
Sí, el Thierry Rock joca força d'acordeon.
És un acordeonista placonegut en França
que ha jugat amb força munda
i que és interessant també amb la música tradicional.
I quins altres instruments utilitzeu?
Hi ha un instrument tradicional com la gaita d'Occitanya,
els flautos tradicionals i l'autocabessera
també per fer la música improvisada.
Hi ha un pedre que troba de bateria o percussions
i margant que fa de guitarra un bau
que només té entre guitarra clàssica i guitarra jazz.
És típic, doncs, la gaita occitana?
És un instrument habitual?
Sí, és un instrument habitual
dintre les músiques occidentes tradicionales
hi ha força gaites.
Hi ha gaites diferents
i jo utilitzi la gaita de Gascuny.
Què suposa per vosaltres actuar a Catalunya,
en un lloc com Tarragona o a Catalunya en general?
Per nosaltres, força important
és que la cultura occitània, la cultura catalana
és una, sorres.
i jo parla en Occità com a copensi que els catalans
me poden comprendre.
i jo compren un poc el català amb aquella similitud
i proximitat de les llengues.
Per nosaltres és important fer descanvis
entre Occità i Catalunya
i de portar la nostra música occitana a Catalunya
i també de resoldre els nostres artistes catalans.
i això és un poc el que es fa a Toulouse
i hi ha força escampes
a Catalunya
i a diversos festivals, per exemple.
Guillaume López, veu del grup Som-hi.
Moltes gràcies per atendre
aquesta trucada de Tarragona Ràdio
i tenim moltes ganes de veure-us
i d'escoltar-vos el proper divendres
aquí davant de la Catedral de Tarragona.
Moltes gràcies.
Gràcies, Guillaume, i bon dia.
Lamentem el so, que realment ha estat complicat.
No hem pogut millorar la qualitat del so
del telèfon mòbil.
Estàvem parlant amb Occitània
i, en fi, la veritat és que
la cobertura de la telefonia mòbil
ens ha impedit escoltar amb més claredat
la veu, el cantant d'aquest grup Som-hi
que actuarà el proper divendres
a partir de dos quarts d'onze de la nit
al Pla de la Seu.
Música que inclou aquests acordions
aquestes gaites occitanes que ens comentava
percussions, guitarres, bateries
tot això que ara escolteu de fons
forma part de la música de Som-hi
aquest grup d'Occitània
que, com dèiem, el proper divendres
actuarà a partir de dos quarts onze
al Pla de la Seu.
El concert també és gratuït.
Clà.
Música
Músiques del món, músiques que aquesta setmana
tindrem a Tarragona des d'Occitània
amb aquest grup som-hi, o des d'aquesta barreja,
des d'aquesta fusió de música catalana-índia
que ens ofereix Jaume Vilaseca Quartet i Rabi Shari.
Dos concerts, dues propostes del Festival QS,
a les quals volem afegir una altra,
que hi haurà el proper diumenge, també al Pla de la Seu,
serà a partir de les 8 del vespre,
amb Alfredo Rodríguez Trio,
una proposta musical que ens arriba des de Cuba
i que també tindrem en el marc del Festival QS.
Les propostes musicals d'estiu, però, tenen molts fronts
i avui, sens dubte, el protagonisme és per Roger Hudson.
Dreamer, you know you are a dreamer
Can you put your hands in your head, oh no
I said dreamer, nothing but a dreamer
Can you put your hands in your head, oh no
I said bye
What a day, a year, a life it is
You know
Well you know you had it coming to you
Now there's not a dreamer
Now there's not a lot I can do
Now there's not a lot I can do
Dreamer
Dreamer
Just tell me little dreamer
Can you put your hands in your head, oh no
Can you put your hands in your head, oh no
I said bye
I said bye
What a day, a year, a life it is
You know
Well you know you had it coming to you
Now there's not a lot I can do
Now there's not a lot I can do
Now there's not a lot I can do
If I can see some stuff, you can see anything you want for it
Així es titula aquesta cançó de Supertramp,
una altra de les que anem escoltant al llarg d'aquest matí de dimarts
aquí a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Ara dins de l'espai que dediquem al Festival d'Estiu de Tarragona a l'ETC,
perquè sens dubte que Roger Hudson i el seu concert d'aquesta nit
és una de les estrelles del festival de les cites estigüenques de la nostra ciutat.
N'hem parlat ja molt en els últims dies i en les últimes setmanes.
Avui volem completar aquesta mirada que fem a la banda Supertramp
amb un expert i no sé si dir-ne un fan, Miguel Alberto Cruz.
Miguel Alberto, bon dia.
Bon dia.
El Miguel Alberto és el president de l'Associació de Músics de Tarragona,
però avui ve en qualitat d'expert o de fan?
Primer de fan, perquè gràcies a una xica em vaig conèixer a Supertramp l'any 79.
Ella te la va fer conèixer?
Ella, ella.
I llavors em fa entendre el que era la música de Supertramp,
la qualitat tècnica que tenien i els motius ètics que també n'hi havia llavors darrere de la banda.
Després això es va difuminar.
El Miguel Alberto ve fins i tot amb una samarreta,
samarreta, perquè, bé, amb una samarreta, amb discos de vinil, amb cintes de casset,
coses que segurament, segons qui ho veiés, de gent jove, no sabria gairebé ni que existia.
Perquè té tota la discografia pràcticament.
Sí, ho tinc tot. La veritat és que sí.
Què representa Supertramp en aquells finals dels 70 i principis dels 80, musicalment parlant?
A veure'n, el 79, quan em vaig escoltar per primera vegada, em va semblar una banda supercomercial.
I em vaig ben pipar i fins i tot no arribava a entendre que els 40 principals,
la Ràdio Nacional d'Espanya, llavors Ràdio Exterior i no sé què,
ficessin Supertramp cada dia, cada hora, cada moment, no?
Llavors estaves a la universitat, a la Francisco Francova a Monde,
aquesta tan maca que ara se'n diu Eoi, bueno, el que sigui.
I la música que ens ficaven quan canviaven de classe era Supertramp,
Supertramp, Camel, Pink Floyd, o sigui, imagina't, no?
Aquí vaig començar i, bueno, la veritat és que fins ara.
I no n'hi ha setmana que no escolti algun tema o un disco de Supertramp.
Però és un grup comercial o no? Ho has canviat d'opinió?
Bueno, a veure'n, això és com tot, no? És com el Bonvi.
O sigui, quan comences a fer un traquet de vídeo,
però quan comences de veritat a entendre, a conèixer,
a saber de què estem parlant, del buquer, de moltes coses,
llavors comences a ser un coneixedor i, en fi,
comences a ficar-te a dins del que és el món de Supertramp.
Supertramp jo el vaig conèixer a dalt de tot,
al 79, Braxfant i d'Amèrica,
però Supertramp té una història darrera molt important
i no tothom sap de què estem parlant quan parlem de Supertramp.
Quan comença, doncs, Supertramp?
Supertramp comença l'any 69,
el 1969 a Londres,
en un anunci a la llavors, al New Melody Maker,
que era la revista dels músics,
on es van trobar Led Zeppelin,
es van trobar músics com Krim, com Kings...
Llavors, un xiquet, que se'n deia Rick Davis,
va ficar un anunci i un xiquet va contestar que era Roger Hudson.
Aquests van ficar a començar a treballar, a ensaiar,
i al 69 van començar a buscar músics,
perquè els faltaven les seues idees musicals i tal.
Van trobar una banda de quatre músics més
i van treure un primer disc, Supertramp, a seques.
D'aquí van trobar un multimillonari,
o sigui, veritat, o sigui, un tio d'Holanda,
que va ficar els calés,
perquè la primera assignatura,
la primera companyia escogràfica
que va sortir en el nom d'AM,
AIN Records, que era a Inglaterra,
era una subsidiera, llavors encara no,
del que ara és el grup universal Poligram.
I en aquest moment,
la gent pagava per fer discurs.
va haver-hi un tio, un pasta,
ja hi havia crowdfunding aquest tan modern que n'hi ha ara,
va ficar la pasta i van entrar dos discos,
Supertramp i Indebleed Stampet,
que era un disco amb dos peixos així,
que tots ens poníem cardíacos.
Incluso creo que Franco...
Quines èpoques aquelles.
Incluso creo que Franco,
la celebre aquello que teníem,
incluso llegaron a canviar la portada,
o sigui, esas portades de Supertramp
del segundo disco se pagan a precio d'oro,
perquè, bueno, coses de las España profundas.
Després, a l'any 70,
després del segon disc,
bueno,
el grup no funcionava.
O sigui, realment feien bolos,
fins i tot feien bolos per a 10 persones.
Això és literal i cert.
En una gira mundial,
en un puesto,
tenien 10 persones,
no diré la ciutat ni el país,
perquè després van ser multitudinaris.
I van tindre que deixar la banda.
El millonari va deixar de pagar,
i llavors es van quedar Roger Hudson
i Rick Davis una vegada davant,
una vegada darrera,
què fem?
Tanquem la paradeta,
ens dediquem a una altra cosa,
bueno,
el que té el músic, no?
I van estar uns quants anys així?
I van estar fins a l'any 74,
que va sortir el Crime of the Century,
que va ser, bueno,
aquesta cançó que estem escoltant de fons,
vale?
Crime of the Century,
que va ser el punt i a part.
O sigui, realment,
a l'any 74
n'hi havia un estil musical
que era el rock progressiu,
el rock que Pink Floyd,
que Led Zeppelin,
que molta gent havia treballat molt,
i que ells van agafar,
perquè els primers discos de Supertrane
eren una miqueta massa blues,
massa popis,
massa insultsos, no?
Llavors,
en aquest punt,
van fer composicions com aquesta,
de Crime of the Century,
que ja veies un desenvolupament musical
molt més potent.
Tenia la part,
diguéssim,
que havia de tindre,
llavors els charts
et demanaven un single,
d'un disco.
Aquest era Skull,
Trimmer,
lo que sigui,
no?
Però després d'aquest chart
n'hi havia temes concrets,
com Crime of the Century
i, bueno,
un mes.
I a partir d'aquí és quan,
realment...
I ja cap endavant,
i vent un poc va todo a velar.
Sí?
Amb rapidesa,
i fan una progressió espectacular
en pocs anys, o què?
Sí,
una producció espectacular
hasta que va sortir aquest disco d'aquí,
Famous Last Words,
que va ser el punt i final,
amb Roger Hodson,
perquè no va vendre
ni lo que esperava,
ni d'allun,
no?
No estan...
En aquest disc
n'hi ha temes molt bons,
o sigui,
l'últim tema
Don't Live Now
o How You Are
són temes molt bons,
però que la gent
no els té
com el mostrar
i l'històric
de Supertran,
no?
I, bueno,
a partir d'aquí,
Roger Hodson,
a seua línia,
coneix
Outland Storm,
número uno
en mig món,
va sortir de puta mare
el projecte
i es va forrar.
A la vegada que Supertran
deixava de fer concerts
i retornaven a fer un replantejament,
fins que va sortir
el brother Joe Wong,
Supertran,
amb David Gilmour,
guitarrista de Pink Floyd,
darrere d'ells.
Aquí el Miguel Alberto,
com deia,
ha vingut amb discos.
A veure,
si repasséssim els discos de vinil
que has portat...
Crisis What Crisis,
del 75,
impressionant,
Another One Man's Woman
va ser la sintonia
fins i tot
dels 60 minuts
en informe semanal
de Llavors.
Ah, sí?
Sí, senyor,
informes semanals.
Molt bé.
Això és de l'any 75?
75.
És que estem parlant
de fa 36 anys, eh?
Sí, sí, estem parlant.
Sí, sí,
jo tinc una edat.
I després també
hem de dir que, bueno,
Another One Man
va ser la primera sintonia
d'informe semanal
i la segona va ser
un tema d'evangelis
que tothom coneix.
Crisis,
What Crisis.
75.
Amb aquelles portades
dels discos d'aquella època,
que també seria per comentar-lo, eh?
Les Us.
Aquest per a mi
és el millor disc d'ells.
Com es diu?
Even in the Wild Moments,
és el piano nevat
que coneix tothom.
Té temazos
com a Falsobertut,
però també té
Frank Nauan,
Babaji,
que va ser un single
impressionant,
Downstream,
i Give a Levitid,
que els tocarà aquesta nit,
segurament Roger Hotxon,
perquè és creador
i autor dels temes.
Tu ja saps
que tocarà Roger Hotxon
aquesta nit?
Més o menys.
Has parlat amb ell?
Més o menys,
m'he trobat per carrer
i m'he mirat
la saballeta
i diu
D'on passa això?
És que teniu una edat
i m'agrada Supertrend.
A veure,
quin altre disc portes aquí?
Aquest disc
és per a mi el prioritari.
Després el més comercial,
però que té
temazos,
com té Logical Song,
Goodbye Stranger,
Breath of the American,
bueno,
un dels grans
el que va fer
que guanyessin pasta
d'aquí
fins a infinit
i més enllà.
Jo crec que
40 milions de discos
d'aquest sol
viu molt.
De quin any estem parlant?
Estem parlant del 78,
79.
És a dir,
que l'època més daurada
de tota segurament
seria aquesta segona part
de la dècada del 70,
no?
Hem de pensar
que en el 79
va sortir
El Talandus d'Amor,
el primer disc
de Polis
i el Punk
tenien
Godside the Queen
com a single
i com a tota la part
contrària
en aquest so
i en aquest tipus
de música.
També aquest any
va sortir
The Wall
de Pink Floyd
i aquests van ser
els 3-4 discos
que més van vindre
també,
The Clash,
Culling,
London Culling,
etcètera,
o sigui que hi estem
al 79-80
tothom fa
obres musicals
impressionants
que avui en dia
tothom coneix
i si no
Spotify
ja està
Després d'això
el famós
Last World
Ara entrem
en el període
cintes de casset
Abans
el París
Supertramp
aquest va ser
el primer doble directe
de la banda
impressionant
o sigui un moment
impressionant
impressionant
perquè és un disc
de grans èxits
enregistrat en directe
80
i realment
és curiós
perquè una d'aquesta ciutat
que n'hi havia
10 persones
veient-los
Fines
és aquesta aquí
i aquí n'hi havia
no sé si
250.000 persones
a París
havien tingut un concert
al principi
amb 10 persones
i al cap d'uns anys
tornen
amb un quart de milió
sí, sí, sí
com a mínim
a més a més
Supertramp
és un dels grans grups
que sempre
han fet gran bolus
i gran producions
en quadrafònic
i sons d'aquest tipus
i han investigat
i han treballat
en una línia musical
bastant coherent
París va ser
el punt
diguéssim
més alt
de la banda
i va ser
el típic
live
darrers records
per avendre més
després va
a veure
el famós
Last World
això és del 80
dos
i després d'aquest disc
ja Roger Hudson
va sortir
va dir
bueno
fins aquí
han arribat
i
això va aprendre
en plan
un any
de sabatisme
i para composar
i va treure
ja
In the Idon's Turn
que té
temazos
temazos
Big Off
Youth
Hard A Dream
Sleeping
que són
clàssics
d'ana mateixa
diguéssim
que Roger Hudson
no ha tingut
una carrera
tan
diguéssim
consolidada
i tan creativament
potent
com a Supertramp
Roger Hudson
ha traigut aquest disc
que és molt bo
i després
any després
va treure un altre
que és aquest
que és molt curiós
Open The Door
de l'any 2000
que està editat
per la Sony França
i té musicazos
francesos
d'alt nivell
però d'altíssim nivell
és un disc
molt bo
però enmig
s'ha traigut
un parell
de discos
d'endirete
i de grans
d'aquestes coses
jo crec que
com a retrobància
no?
veurem per on vaig
i tal
igual
crec que la proposta
que farà avui
és justament
dir
escolta
jo sóc
el músic
que ha creat
aquestes cançons
tinc tot el dret
del món
a fer-les
sobretot
quan hi havia
un contracte
de paraula
entre
Rick Davis
i Roger Hudson
Rick Davis
es quedava
Supertramp
però no tocava
els grans temes
de Hudson
com Supertramp
i Hudson
no utilitzava
el nom de Supertramp
però sí que tocava
els seus temes
que parellos eren seus
però bueno
això va ser
fins que
l'any 80
no
fins que l'any
sí
l'última gira
que va vindre
l'any passat
del 2010
del 40 anys
va ser el moment
on Hudson
es va emprenyar
una miqueta
amb Davis
i van dir
que has fet
ah sí
has fet això
doncs jo també
llavors ha agafat
tots els temes
l'any 2011
que és la gira
que comença ara
una gira
que serà impressionant
pensem
que Hudson
és un dels músics
més reputats
és un tio
que treballa
molt bé
les harmonies
vocals
en aquest punt
de to
quasi diria
jo
de falsete
saps
operístic
i després
treballa molt bé
les guitarras
i els pianos
la melodia harmònica
és brutal
¿esperes molt
doncs
el concert
d'aquesta nit?
jo personalment
espero escoltar música
sempre
sempre llenament
o sigui
això ja és molt
tu vas a escoltar
músics
concerts
i grans producions
i no et trobes
dir
bueno
això què és
jo fins i tot
he arribat
a dir
bueno
ja està bé
veient a Pink Floyd
i a mi Pink Floyd
és Master of the Universe
que saps
o sigui
Supertrump
Master of the Universe
és un Pink Floyd
per damunt
de Supertrump
i ha arribat
a punt
de dir
ostres
pot ser
que un altre tema
no?
anem passant
això es passa
quan esperes
música
i Supertrump
i crec que Hot Song
és el que farà
aquesta nit
evidentment
estem parlant
del creador
de les grans temes
d'Escol
de Logical Song
són seus
o sigui
són una
reinterpretació
seva
amb una altra banda
que per cert
sona super contundent
i per què creus
que 40 anys després
aquestes cançons
encara continuen sonant
i encara tenen vigència?
bueno
hi ha algun misteri
per una cançó
perduritana
el temps?
bueno
n'hi ha molts llibres
n'hi ha molts científics
sobretot al MIT
a la Smithsonian
i als Estats Units
que investiguen
sobre la música
i la concordància
matemàtica
entre la música
i que la gent
arribi a fer
d'una melodia
de tres acords
algo
per damunt de tot
això és important
si entens
el moment històric
en què estan basats
aquestes cançons
però
què passa 40 anys després?
perquè
escoltem
un tema
de George Gershwin
i encara flipem
un tema
de Beethoven
o de Mozart
són grans temes
són grans músiques
estan treballades
en una harmonia
que arriba a tothom
la música és el que té
la música arriba a tothom
i Hot Son
és un dels grans
quan comença
a escoltar
l'armònica
de ser cançons
i dius
ostres aquí
per damunt
és cool
i dius
ostres
és Hot Son
jo crec que la joventut
està retrobant-lo
i està coneixent
un dels grans creadors
o sigui
per a mi
el tàndem
Davis
Hot Son
és com el tàndem
Lennon McCartney
o Waters
Gilmore
en Pip Floyd
estem davant
d'un dels grans
tàndems
creatius
i compositius
Déu-n'hi-do
Jordi Geremé
bon dia
bon dia
Jordi Geremé
és el coordinador
del Festival d'Estiu de Tarragona
està cada dimarts
present amb nosaltres
estava escoltant aquí
la música de fons
i les explicacions
i els comentaris
del Miguel Alberto Cruz
i vosaltres
com esteu
l'organització del festival
esteu
ha arribat
el Roger Hot Son
ho arribarà a temps
pel concert
sí
el Roger Hot Son
va arribar aquí
el vespre
ha fet nit aquí
avui tornarà a dormir
després del concert
demà al dematí
agafa un avió
i ens va acabar
cap a Nantes
si no recordo malament
que és el següent concert
és a França
cada dia gairebé
ha estat un país diferent
és impressionant
sí
sí
i no no
ja està aquí
evidentment estem immersos
ja
amb el muntatge
i a la nit
ja
el tema llums
i per tant
ja estem immersos
amb el concert
de Roger Hot Son
el que passa
que bé
ja comencem a entrar
en el punt àlgit
del festival
que és aquestes dues
properes setmanes
amb què comença el quessen
que comença la setmana
cantant dissabte
excusa
perquè
hi havia roda de premsa
de la setmana cantant
o sigui que vinga
corrent de la roda de premsa
de la setmana cantant
interessantíssima
les explicacions
del director musical
del Josep Prats
a l'alçada
o al mateix nivell
que les explicacions
boníssimes
que estava sentint
amb molta tensió
el Miguel Alberto
en queden coses
encara
segur
el Miguel Alberto
podríem fer un monogràfic
avui
podríem fer com
aquells programes
de ràdio
de 20 hores
dedicades a un grup
perquè amb Supertramp
podríem omplir
tot un dia
i més
perquè agafem
les pirates
i ja
volen els pirates
del 97
a Barcelona
perquè és que
que vingui
Roger Hot Son
una figura
de la talla
que comentaves
que vingui a Tarragona
és tot un luxe
no és solament un luxe
és per una capital
com és Tarragona
és capitalitat
i a més a més
no és solament una eina
diguéssim
necessària
és que és per aquí
aquest és el camí
hem d'agafar tothom
que estigui d'acord
en fer un vol
tenint un puesto
impressionant
que és el Camp de Mar
que sona
impressionant
i tal
com va quedar
con la carpa
més encara
i el so
Hot Son
segurament fliparà
perquè
ja t'ho dic jo
com a músic
que és un puesto
immillorable
i els muntatges
es preparen molt bé
porta un assistent tècnic
que per tant
ja va estar allà
per tant
bueno
aquestes coses
tots ho sabeu
ha evolucionat molt
el tema dels directes
per tant
temes de so
fundamentalment
en un concert
es mimen molt
i fins a l'últim detall
però també
la posada en escena
doncs també
i per tant
els llums
però al final
estem parlant
d'un espectacle
i en el cas d'avui
doncs
bé
he sentit
només la part final
de les explicacions
que m'han interessat
moltíssima
però és que és això
estem parlant
d'una llegenda
estem parlant
de
però no tan sols
una llegenda
per la fama
que porta al darrere
sinó una mica
perquè
és un d'aquests músics
que ha marcat
una època
amb la seva
supertrama
ha marcat una època
amb aquestes cançons
però és que la majoria
de les cançons
aquestes que tots coneixem
que formen part
de la banda sonora
de les nostres vides
i moltíssima gent
són composades
i cantades
pel Roger Hudson
perquè és important
remarcar
que és el compositor
és l'autor
no és simplement
el que li posa la veu
el que posa la cara
en un moment determinat
en una època determinada
de supertrama
sinó que és l'autor
de les lletres
però això
es pot interpretar
en directe
amb tota l'autoritat
del món
amb tal com ell vol
amb el que sonin
amb els músics que ha triat
per aquesta gira
i és una mica el que dèiem
que ens sembla que no és exagerat
dir que gairebé
ens retrobarem
una mica amb supertrama
30 anys després
no?
la veritat és que el 93
va haver un intent
de Davis
perdona que et talli
no no no no no
Rick Davis i Roger Hudson
de tornar a treballar
i reimplantar supertrama
una altra vegada
però va haver
una sèrie de problemes
diguéssim
entre managers
i llavors no es van aclarir
i van ser
el que vaig dir abans
tu supertrama
jo als temes
i aquest moment
que és una miqueta
ara a gridols
és un moment
molt important
perquè Hudson
ha començat la gira
i supertrama
està preparant
una altra gira
per l'any que ve
al final d'any
a l'any que ve
i possiblement
a lo millor
fins i tot
n'hi ha comentaris
a internet i tal
i que a lo millor
es troben a l'escenari
puxa un moment
Hudson
o viceversa
o de Davis toca
un parell de temes
amb ell
bueno això no ho sé
no sé si ho ho veiem nosaltres
això
l'Honda Royal Hall
i algunes coses
d'aquesta
molt exclusives
puestos de Toronto
i tot el que vulguis
però la veritat
és que no és que sigui
una exclusiva
o sigui
que vingui Rollo Hudson
a tocar aquesta nit
a Tarragona
és un moment històric
o sigui
jo recordo
bolus d'aquest tipus
tenes tres darby
fa un munt de temps
i bueno
Miguel Ríos
que
abans del rock
en Ríos
que va estrenar
en el Camp de Mar
que llavors no hi havia
ni cúpula ni res
l'últim de la fila
Radio Futura
amb el segon disc
d'Un país en llames
hem tingut moments
històrics i musicals
gloriosos
però aquest moment
internacional
d'alt nivell
no ho entenim mai
o sigui
ara estem al moment
oportú
o sigui
la Coca-Cola demà
traurà un tema
aquesta cançó
i et farà
beure la Coca-Cola
i llavors
tothom començarà
a comprar discos
i tothom dirà
ostres
això és superdrat
ostres
això és Rollo Hudson
i potser ja
Rollo Hudson fa un mes
que ha estat treballant aquí
aquí a Tarragona
aquí al costat nostre
llavors
és l'oportunitat
de viure aquest moment
és una oportunitat
històrica
com diu el Miguel Alberto Cruz
per tant si algú
encara en té dubtes
que us sàpiga que aquesta nit
la cita és a les 10
al Teatre Auditori
del Cant de Mar
amb el Roger Hudson
que ja el tenim
a Tarragona
i en fi
a moltes altres coses
perquè avui hem començat
parlant de la música
del QS
demà amb el Jaume Vilaseca
Quartet i el Rei Bixari
el divendres
amb aquesta proposta
occitana
i com deies Jordi
la veritat és que tenim
una setmana tan intensa
i tan variada
que clar
correm el risc
que concentrem
tot el Roger Hudson
que s'ho mereix
però que clar
cal recordar
que tenim també
com deies tu abans
l'inici de la setmana cantant
no?
Sí
és aquest equilibri
que a vegades
ens resulta difícil
de mantenir
dins el festival
que hi ha un cicle
que evidentment
per mèrits propis
doncs és molt potent
que és el Camp de Mar
però que a la vegada
nosaltres no volem
que diguéssim
eclipsi tampoc
totes aquestes propostes
en tot cas més petites
però també de molta qualitat
per descobrir
són petites perles
que hi ha
durant l'estiu
tant del QS
com una cosa
de la setmana cantant
que succeeixen a la ciutat
durant tot el mes
ara em deia
setmana cantant
doncs efectivament
ara el Pep Prats
com deia
doncs explicava
primer han explicat
una mica
què significa
la setmana cantant
que si et sembla
és allò
fem un apunt
suposo que els entrevistareu
i en parlareu més
però és aquesta
és la sisena edició
d'una cita
que és trianual
en aquests moments
que forma part
d'unes trobades
de camp coral
que es fan
en tota Europa
de la federació
de camps corals
i que la setmana cantant
de Tarragona
diguéssim
està entre
els quatre
certaments oficials
que succeeixen
per tant
té un caràcter important
fora de les nostres
fronteres
i penso
que la direcció musical
del Pep Prats
és molt encertada
perquè sempre
s'intenta portar
allò
un tast
de cors
que realment
són molt singulars
i que exceleixen
en cadascuna dels seus
en cadascuna dels seus
repertoris
o en de les seves formacions
posem per cas
bueno
abans de passar
amb aquests concerts
que s'oferiran a les nits
la setmana cantant
reuneix cors
d'arreu
de Catalunya
de l'Estat
i del món
aquí
400
un volum
de 400 inscrits
és que durant els matins
cada inscrit
s'apunta
amb tallers específics
per perfeccionar
la seva tècnica
sigui de música
lletinoamericana
sigui de música
sacra
ortodoxa
sigui de
allò que
per tant
hi ha una aportació
interessant
per cadascun dels músics
al final del matí
es reuneixen tots
per preparar
aquesta magna obra
sinfònica coral
que en aquest cas
és
Somni a la nit d'estiu
i Love your sang
de Mendelssohn
i que s'oferirà
com a cloenda
el dissabte 23
al Camp de Mart
una cosa
absolutament espectacular
que en podem parlar
al final
i si no
la setmana que ve
suposo
en tornarem a parlar
i a les tardes
aprofitant
que tenim aquests cors
de primeríssim nivell
a la ciutat
aquests cors
fan diferents concerts
en parts
en patis
de Tarragona Ciutat
i també
del Camp de Tarragona
així per exemple
esclar
podem gaudir
o la ciutadania
pot gaudir
d'entrada gratuïta
tot i que és amorformament limitat
d'un concert
al pati del seminari
del Coro de la Universitat
de la República
de la República
de Montevideo
d'Uruguai
que està considerat
com segurament
el cor
diguéssim
que exceleix més
o de més qualitat
de tot Llatinoamèrica
clar
això és un fenomen
important
o
el cor
Bocaliat Aldea
que és un cor
de noies
que fa polifonia sacra
dirigit pel Basílio Estulez
del País Basc
i que està considerat
el millor cor femení
d'Espanya
clar
estem parlant
de coses
que encara
que tu dius
el Camp Coral
m'interessa relativament
i tal
tenir
amb un pati
petit
aquests cors
que
et produeixen
una sensació
de gaudiment
i de plaer
molt interessant
i això és el que es produirà
just a partir
de dissabte 16
que hi ha
el concert
aquest inaugural
a les 10 del vespre
al Palau de Congressos
es produirà
ja
tota la setmana
fins a aquesta
cluenda
aquesta explosió
del dissabte 23
és a dir
del 16 al 23
per tant la setmana
pròpiament
començarà el proper dissabte
i s'allargarà
tota la setmana següent
per tant el proper dimarts
en l'espai del Festival d'Estiu
li podem dedicar
una bona part
perquè avui ens sembla
que el Miguel Alberto
i el Jordi seran d'acord
que podem acabar
amb la música
de Supertramp
hem d'acabar
hem d'acabar
és una manera excel·lent
així que li demanem
al Joan Maria Bertran
que ens posi la cançó
que vulgui
que segur que serà bona
tot i que si li demano
al Miguel Alberto
quina és la millor cançó
de Supertramp
quina és la que li agrada
més a ell
a mi m'agradava molt
Don't String
de Vending the Quiet Moments
disfrutaràs molt o què?
jo sí
tu no sé
però jo sí
jo molt també
que és de la nostra època
Miguel Alberto
i el Jordi disfrutarà
o patirà una mica
pels nervis
primer patirà
i després disfrutarà
sí
patir jo us diria
que ja ho sabeu
la gent que ens dediquem
a gestionar
doncs el moment de patir
és amb anterioritat
i que per exemple
doncs bueno
fa una setmana
que estem acabant d'apretar
d'acabar de difondre el concert
i tot plegat
i per tant
és el moment de patir
llavors si les deures
estan ben fets
hi ha el patiment del directe
per tant
veiem que avui
és un dia com una mica gris
però que estem convençuts
que no pleurà en absolut
i que per tant
doncs el camp de Mart
no passarà massa aire
per tant
s'estarà una mita fantàstica
per tant
aquests nervis normals
del directe
però la resta
sincerament
tot l'equip
ha fet molt bona feina
i crec que està tot a punt
per viure
un concert
que jo penso espectacular
d'aquests memorables
com diuen
les cròniques
que ofereix Roger Corsón
als amants
de la Generalitat
doncs serà un concert memorable
i un concert històric
avui Supertramp
protagonista al llarg de tot el matí
amb les seves cançons
aquí a la cintoria
de Tarragona Ràdio
i especialment
en aquest espai
del festival d'estiu
Miquel Alberto
moltes gràcies
a vosaltres
no et treguis la samarreta
tot el dia
no
després sí
perquè ja he suat
a suar-la
a suar-la
home
avui se l'ha de suar
amb el concert
gràcies
que vagi bé
a vosaltres
Jordi Giramer
fins la setmana que ve
que parlarem
especialment
de la setmana cantant
i de les altres propostes
del que sé
moltes gràcies
gràcies a vosaltres
i agrair al Miquel Alberto Cruz
aquesta exposició fantàstica
que ha donat avui
i tot el suport
a l'associació de músics
a l'associació de músics
que potser faci
algun d'aquells concerts
que fa bogudes
amb versions de Supertramp
l'heu pensat o no?
ja, jo l'hem pensat
ja han parlat
Rolling, Supertramp, Pink Floyd
Polis
estem ahí
això estem ahí
Supertramp està a la pole position
està a la pole
i Queen també
és que clar
n'hi ha molts grups mítics
en fi
Miquel Alberto
Jordi moltes gràcies
que vagi bé
L'heu pensat
Well, now I feel I'm just blind
Well, there's something
that's calling me
Well, something that
is so hard to find
I said, let's go
Will I be sailing forever?
Oh, I guess I feel
my ship is getting on
Let's go
Will I be dreaming forever?
Will I be dreaming forever?
Oh, I got a bank
anchor for my soul
I said, when you're alone
There's not a sailing sight
There's a grayed sky
There's a grayed sky
And it made you
Try to take your life
Well, it runs through the lane
It made me feel alright
But you couldn't stand
She just sailed away
Now there's only way
To see me through the night
Maybe I'll always be sad
But maybe there'll always be strife
Drifting alone
Drifting alone
With a saddle
Toe
Floating the ocean
Of life
I said, let's go
Sail the ship on forever
Oh, I need some wind
To take it to my goal
Never
Will I be searching forever?
I'll never
Toe
I'll never
If of
I get you
If of
Maybe I
If of
It gave you
Toe
Of
Of
Of
Of
Of
The
Phi
Is
They
H
The
The
The
Heroes
Or
Ah
Or
The
Why
The
W
The
ship
Why
Sarah
The