Fins demà!
De l'actualitat, moltes notícies vinculades a l'economia,
a les ordenances fiscals.
Recordem que d'aquí dues hores i mitja
s'ha convocat un ple extraordinari a l'Ajuntament de Tarragona
per abordar les ordenances fiscals, els impostos, les taxes de cara al 2012,
després que en 48 hores s'hagi obert un ampli debat polític
a la ciutat de Tarragona sobre el grau de pujada dels impostos.
Recordem que el dimecres a la tarda l'alcalde Ballesteros va anunciar
la situació difícil i complicada de les finances municipals,
com pràcticament a tots els ajuntaments de Catalunya,
a totes les administracions,
i avui aniran les modificacions d'aquestes taxes i impostos municipals
al ple extraordinari.
Ahir va ser dia de negociacions.
Recordem que el govern de la ciutat no té majoria
i per tant necessita el suport explícit o l'abstenció
d'almenys alguna de les forces polítiques de l'oposició,
del Partit Popular o de Convergència i Unió,
i caldrà veure l'actitud que tenen aquestes formacions polítiques.
L'alcalde va fer una crida al consens, si és possible,
a la unitat de les forces polítiques.
Manel, creus que seria convenient,
davant d'aquesta situació, poder aconseguir unes finances,
posar-se d'acord els tres grans partits de l'Ajuntament
o això és pràcticament impossible per la política del dia a dia?
No tindria que ser impossible.
És a dir, per damunt de les idees polítiques
hi ha la conveniència del ciutadà, de la ciutadania,
i aleshores la supervivència econòmica és bàsica.
Vull dir, això priva per damunt de la ideologia,
en aquest cas, de la ciutat.
Jo sempre he dit que la política ciutadana,
la política municipal, és la petita política.
I aleshores el que estic a mirar
és que hi hagi bons serveis,
que funcionin de tot tipus,
els autobusos,
tot el que fa referència a la vida del ciutadà.
És a dir, si un pensa blau o pensa negre,
el que importa és que els carrers estiguin en condicions,
que els semàfors funcionin,
que els autobusos funcionin com Déu mana,
vull dir, això és el que importa.
Per tant, s'han de posar d'acord.
No es faltaria que per culpa d'això
ens anéssim tots a la ruïna.
Inacceptable.
Francesc.
Es fa difícil de poder resoldre aquesta situació així,
només a primera hora del matí,
tenint en compte que aquest és un vell debat,
un vell debat perquè la ciutadania el que vol,
és a dir, el ciutadà que paga impostos,
perquè els paga,
vol un servei de comú acord
amb el que paga.
i això no sempre s'ha donat.
No aquí a Tarragona, eh?
En general, a moltes altres ciutats
d'aquest estat espanyol.
Aleshores, en aquest moment de crisi,
posar sobre la taula un augment considerable dels impostos,
a ningú agrada.
Aquesta seria una altra consideració,
que si fessis una enquesta,
amb el dret a decidir sobre aquest aspecte,
sospito que la resposta seria aclaparadora
en el sentit de no l'augment d'impostos.
Ara bé,
tenint en compte la situació de Calaix,
que té l'Ajuntament de Tarragona,
que hi ha una caiguda d'ingressos considerable
en aquest Ajuntament,
i en gairebé tots,
atesa que hi ha hagut una punxada
de la bombolla immobiliària,
que és el que alimentava, bàsicament,
aquesta desmesurada proporció de pressupostos,
doncs no és fàcil dir
i ara què fem?
Perquè, esclar, i ara què fem?
Sí, de fet, perdona,
l'alcalde el dimecres a la tarda,
clar, plantejava un ventall
de possibilitats molt gran d'impostos.
El mínim seria pujar l'IPC,
de tal manera que, d'alguna manera,
el ciutadà no ho notaria gaire.
Clar, la màxima,
a propòsit de la intervenció de l'Ajuntament,
és a dir, dels tècnics de l'Ajuntament,
deien pujar fins a un 47% la taxa de la brossa
i un 20% l'IBI,
l'impost de bens immobles.
Vull dir que, clar,
aquí tenim un ventall amplíssim
que ahir i segurament encara aquest matí
hauran de negociar tots els partits
a veure si segurament ni és blanc ni és negre.
Hi ha un ampli ventall de matisos,
de grisos, no?
Però, clar,
que s'han de pujar aquestes taxes
i impostos municipals sembla evident.
Joan Andreu, com ho veus?
Bé, jo veig conseqüència de diverses coses.
Una és les polítiques igualitàries
que durant aquests temps estem portant,
en què tots som iguals quan no és veritat.
i per tant...
Què vols dir amb això?
Vull dir que, per exemple,
bitllet d'autobús per tothom,
de tal lloc per tothom,
per tothom.
I aleshores, vull dir,
aquestes polítiques igualitàries
porten també que es desequilibrin,
evidentment,
tot un sistema,
evidentment en aquest cas,
econòmic.
Aquí veiem, doncs,
tots els dèficits que tenen
totes les empreses municipals
o els que hi ha participació municipal,
no?
Aleshores, vull dir,
això porta una mica
en aquesta situació.
Per altra banda,
també hi ha una manca
de necessitat i responsabilitat
per part dels polítics
que governen la ciutat,
en què no només els que governen
són que l'oposició,
no ha de ser oposició,
que en aquest cas,
vull dir,
ha de fer una altra funció,
i més en aquestes situacions
en les que estem.
L'altra pregunta d'aquest fas és,
bueno, molt bé,
pujarem la bessura
i pujarem l'Ibi.
Totes les combreries pujaran,
tots aquests serveis pujaran,
però millorem això
o això és per tapar allò,
allò i allò altre.
Clar, aleshores,
ens trobem aquí
en què, bueno,
d'acord que pugem els impostos
sempre i quan hi hagi
una millora de serveis.
Però clar,
aquí el que es veu
o la plomàtica i oibec
en tot aquest xou
que s'estem muntant
respecte als impostos
és que és per tapar forats
que s'han fet d'altres llocs,
no?
Home,
el que argumenten,
el que s'argumenta
és que, per exemple,
en el cas de la brossa
és que, clar,
el que paga el ciutadà
ni de bon tros
cobreix el cost del servei
i que, per tant,
si es proposen
aquest augment màxim
de fins al 40 i escaig per cent
seria per apropar-se
perquè el ciutadà
pagués bona part del servei.
És a dir,
no seria per millorar el servei
sinó perquè realment
el ciutadà...
Cobri la despesa.
Cobreixi la despesa.
Aquesta és la grau d'espesa
de l'Ajuntament,
les escombraries.
Clar,
és que tu mires allò
i a matxa
i es pinça
i, clar,
és que vas vient
totes les empreses
que et vendien
tots els milions
de dèfici que tenen.
Clar,
l'escombraries
és una espacata minuta.
Home,
també tenim l'Empresa
Municipal de Transports
que avui és notícia
per una altra qüestió
que ara els hi volia plantejar,
no?
Però jo em referia
sobretot
des d'un punt de vista
més polític
si això,
si en un context de crisi
tan profund com el que tenim,
els partits
haurien de fer un esforç
això,
per buscar
l'unanimitat,
no?,
per posar-se d'acord.
Això és el que jo he dit.
Sí,
estic d'acord
amb el que també han dit
els companys,
però la pregunta
que se'm feia inicialment
era si tindria
que haver consens
com més ampli millor.
Això és evident
perquè el que no pot ser
és que es tirin els plats
pel cap
i aleshores
no s'aprovin les coses
o sigui,
és òbvi que hem de pagar impostos
ojalà com menys i millor
però hi ha un factor important
que crec que és el següent
és a dir,
moltes vegades
crec que aquesta manera
de procedir
és començar la casa
per la teulada
vull dir,
no tenim diners
pugem al 10,
al 20,
al 30,
al 40
i el que no es fa
és el sentit invers
és a dir,
reduir les despeses
de l'administració
és a dir,
l'estructura administrativa
s'ha de reestructurar
i reduir de costos
llavors en aquell moment
la incidència
sobre el ciutadà
serà menor
el que no pot ser
és dir
ens fan falta diners
20%,
ara no arriben
40%,
no
és la solució fàcil
i ho sabem fer tots
això
al ciutadà
no se li incrementa
un sou del 40%
o del 30%
el que passa
és que estem assistint
aquests dies
o aquests setmanes
i mesos segurament
un canvi d'així
perquè és que
el Joan Andreu
ha fet un petit comentari
que tota la setmana
ha sortit
en les diferents tertúlies
posant l'exemple
del bus gratuït
pels estudiants
i com aquesta
segurament
hi hauria moltes mesures
que el ciutadà
ha reclamat
que el polític
l'ha concedit
sigui quin sigui
l'Ajuntament
sigui quin sigui
el partit
polític governant
i ara ens trobem
que decisions
que fa dos o tres anys
consideràvem
plenament encertades
que els nens i nenes
de la ciutat
poguessin anar
gratis
en autobús
ara ho considerem
segurament
és a dir
ens ho replantegem
i s'ho replantegen
els polítics
i segurament
també s'ho replantegen
els ciutadans
hem de ser realistes
és que són encertades
sempre que hi hagi
disponibilitat
perquè ho siguin
clar
estem
estem intentant
oferir
uns serveis
d'un país nòrdic
com pot ser
Noruega o Suècia
que una
ho poden fer
perquè tenen
un pressupost més alt
i
menys
quantitat de persones
en aquesta despesa
i uns impostos
que van al 40-50%
uns impostos caríssims
i una estructura
impositiva
que no té res a veure
amb la nostra
clar
perquè
a veure
no podem comparar
comparem
quan ens convé
però quan ens convé
em sembla que no el coneguem
volem ser com ells
però clar
després hi ha moltes diferències
però aquests països
Noruega
Suècia
Dinamarca
que tenen uns impostos
altíssims
els ciutadats saben
que aquests impostos
realment
i de forma clara
es destinen
al benestar social
i estan ben gestionats
d'alguna manera
estan ben gestionats
el ciutadat sap que rebran
un bon servei
cosa que en aquests països nostres
no existeix
o no existeix sempre
llavors hi ha
la recança de dir
s'ho gasten els polítics
s'ho va per aquest forat
s'en va per l'altre
això no passa
als països del nord
tothom paga religiosament
els impostos
ojalà
el benestar social
comportés
que tot sortís gratis
però clar
seguint aquest exemple
del bus gratuït
em poso un altre
em poso un altre
fent un salt qualitatiu
per exemple
ahir vaig quedar
esturat
de veure
la clarividència
del president francès
Sarkozy
quan diu
és que
a Grècia
no hauria hagut d'entrar
a la Unió Europea
perquè les dades
que va portar
eren falses
escolti
a veure
que ho digui
un president francès
i que a més a més
tots els que devien tenir
la capacitat
de prendre aquella decisió
no ho sabessin
o no ho sapiguessin
ho trobo
horrorós
perquè en aquell moment
fins i tot
Turquia donava
més
unes dades
molt més
realistes
que no les donava a Grècia
i en canvi
es va prendre
amb la mateixa mesura
en un altre àmbit
i en un altre context
aquí
ha passat exactament
el mateix
que deia aquí ara
el company
de la tertúlia
en qualsevol cas
jo deia
aprofitant
l'exemple aquest
de la gratuïtat
del bus
pels estudiants
i aprofitant
que l'AMT
també avui és notícia
perquè precisament
després de l'anunci
de l'alcalde
ahir
l'empresa municipal
de transports
és la primera
que comença
a anunciar mesures
que els semblaria
per exemple
treure en part
aquesta gratuïtat
Joan Andreu
ja que ho comentaves tu
per tots els alumnes
que a més clar
hem anat augmentant
cada curs
més alumnes
i ara fins i tot
en caps de setmana
és que tampoc
no hem minorat
els
bé
tots els botrons
que hi ha
i totes les dificultats
que tenim davant
les escoles
amb els cotxes
no n'hem solucionat
tampoc
i aleshores
clar
nosaltres haguem d'anar
penso que l'Ajuntament
hem d'anar en aquest aspecte
de polítiques
d'anar en polítiques equitatives
és a dir
qui pugui pagar més
paga més
i qui paga menys
paga menys
però clar
això és una utopia
en aquest país
vull dir
perquè clar
ningú està disposat
a poder portar
polítiques equitatives
perquè es pensa
que clar
que d'on pot tirar
i d'on pot
mamar la mamella
política
se li pot estroncar
perquè penso
que hem d'anar
a dir
no escolti
i així
en sanitat
i així
en tots els serveis públics
l'altre dia
vaig estar escoltant
en una conversa
d'una senyora
que viu
en una població
limítrof
a Tarragona

col·lida

però per exemple
el tema de l'AMT
que avui és això
notícia
exemple pràctic
em sembla que hi ha
un dèficit acumulat
d'uns 9 milions d'euros
ara l'objectiu
és rebaixar-lo
en 3 milions
què es fa?
doncs
suprimir les línies
més deficitàries
aquesta seria la intenció
a partir de l'1 de gener
i impulsar altres mesures
com per exemple
fer-se gestió
que la pròpia empresa
pugui gestionar
el servei
de l'agroa municipal
estaríem d'acord
Manel
en que si s'ha de suprimir
línies d'autobús
en què només
la utilitzen
4 ciutadans
se suprimeixin?
a veure
jo no és que estigui
d'acord
desacord
jo el que crec
és que s'ha de fer
un estudi financer
un estudi econòmic
i reestructurar
l'economia
d'una empresa
aleshores
s'han de prendre
les mesures
que siguin
necessàries
o adients
aconseguir
assolir
una situació
sanejada
o que almenys
repercuteixi
almenys possible
sobre el ciutadà
encara que això
suposi la supressió
de línies
depèn
la supressió
de línies
sempre ha de venir
donada
pel no ús
de línies
o l'ús
minsa
de les línies
aleshores
si aquella línia
és de vital importància
no es pot suprimir això
no es tindria
que suprimir
si les accessòries
a veure
això és l'exemple
que està sortint
d'aquell aeroport
que no serveix
de res
o aquell
ave
que tampoc
porta gent
que no l'agafa ningú
o que ho hauries
de dir en plural
perdó
aeroports
jo he sigut
una mica més
caritatiu
va
està bé
està bé
la caritat
és un mèrit
per tant
si cal suprimir línies
perquè pràcticament
no l'utilitza ningú
Joan Andreu
s'ha de treure
jo no crec
que s'ha de treure
perquè no l'utilitza ningú
una mica
en la línia aquesta
s'ha de fer una revisió
i veure
en l'estudi
quines línies
són realment necessàries
encara que hi vagi poca gent
perquè realment
dona un servei
de qualitat
en una determinada zona
en un determinat
o en un determinat moment
en unes hores determinades
i potser sí
que es poden suprimir
altres
que aquesta hora
no et de venir
cada 20 minuts
passarà cada mitja hora
o passarà cada hora
no ho sé
clar jo no tinc prou elements
d'estudi del damunt
per poder dir
quines s'han de fer
i quines s'han de fer
però el fet
que siguin
molt utilitzades
o poc utilitzades
crec que no ha sigut un criteri
un criteri d'exclusió
perquè clar
estàs perjudicant
a uns ciutadans
que també pagen els seus impostos
però és que estem
també en aquesta política
o ens hem acostumat
que tot ho volem
davant de casa
clar volem la paraula
l'autobús davant de casa
i cada minut
perquè clar
quan baixi jo
hi hagi l'autobús allí
i si convé
doncs
evidentment
l'hospital
i tot davant de casa
Francesc
si cal suprimir
hi ha alguna línia
home
a veure
jo penso que
a la línia
que deia el Manel
aquí
s'ha de reestructurar
a fons
i amb criteri
d'austeritat
tot el que hem muntat
com si fóssim
Hollywood
perquè
esclar
a veure
em sorprenen encara
alguns titulars
de premsa
de fa uns dies
que deia
tal institució
donaran
lots de Nadal
de no sé quant
escolti
si en aquest moment
tenir feina
ja és un èxit
per molts
i conservar-la
encara més
i ser funcionari
és un privilegi
perquè ho hem de dir
perquè ho hem de dir així
en aquests moments
que corren
establir
que a més a més
encara hi haurà
aquesta aportació
que això tampoc
solventa
gran cosa
però és un detall
i és una manera
que les administracions
tenen de fer visible
que
com a mínim
són conscients
i solidaris
amb la manca
de necessitats
amb les necessitats
que pateix
gran part
de la població
per tant
en aquest moment
no es tracta
o per exemple
que una entitat
financera
en els últims
temps
tingui una pujada
espectacular
de sous
dels seus directius
quan
tots els índexs
bancaris
d'aquella entitat
preconitzaven
no diré pas
la fusió
que finalment
es va fer
però sí
una baixada
considerable
ho trobo
d'una
desconsideració
per utilitzar
un efemisme
absoluta
per tant
jo crec
que en aquest moment
que tenim
una societat
acostumada
al consum
galopant
reduir
costarà
moltíssim
costarà
moltíssim
és a dir
hi ha gent
que no està
habituada
no ha nascut
en l'austeritat
ha nascut
en l'abundor
i en el consum
il·limitat
aleshores
aquest consum
il·limitat
que ho donen
per natural
és com si
no existís
res més
que allò
que tenen
doncs
potser ens haurem
d'anar acostumant
amb un esforç
considerable
a reduir
el que tenim
i a no ser
tant
diguem-ne
lleugers
en l'opinió
d'intentar
ser solidaris
amb tothom
i amb els altres
països
i no sé què
quan la realitat
hauria de començar
pels que tenim
al costat
i la societat
creuen que està preparada
per això
per aquestes retallades
aquestes limitacions
seguint el fil
del que comentava
ara el francès
a veure
tot això és molt difícil
perquè ningú vol anar enrere
tothom vol anar endavant
el que passa
el que passa és que
la societat
capitalista
la que coneixem
està estructurada
sobre la base
de la societat
de consum
vull dir
el consumisme
està constantment
avivat
pels mitjans
de comunicació
en general
per la publicitat
tele
ràdios
etcètera
etcètera
és a dir
s'excita
la societat
de consum
perquè si no es ven
no es genera
negoci
de fet
si no hi ha consum
també l'economia
s'atura
és que això
és que és un peix
que es mossega la cua
però tu Ricard
l'excites
perdó
no jo no
intento no excitar
gaire
els meus oients
bé bé
hem generalitzat
no però sí que és veritat
que clar
com deia el francès
estem acostumats
a una època
de tanta esplendor
que ara
ostres
això a les generacions
actuals
és això
és el que han viscut
és el que han mamat
com s'ha dit
vulgarment
i ara què?
no han conegut res més
tabac del millor
mòbil
cotxe
espectacles
viatges
caps de setmana
vull dir
esclar
és que això
era així
no?
tirar de veta
no és nova la història
perdó?
no és nou
a la Bíblia ja ho trobem
ara que hem de trobar
un Sant Josep
un germà del Josep
que ens doni
la solució a Egipte
és repetitiu
això
és cíclic
és la curva de nivell
que puja i baixa
però clar
traslledant això
dels ciutadans
a les institucions
ja que estem girant
sobretot la tertúlia
al voltant de les finances
a l'Ajuntament
clar també tots els ajuntaments
tots i tots els governs
en aquests últims anys
han tirat de veta
i han fet equipaments
han fet infraestructures
segurament més de les que
podien suportar
però també perquè
el ciutadà
les volia
i les exigia
no?
i aquí
a Tarragona mateix
tindríem exemples clars
de coses que s'han fet
en els últims anys
que ara
segurament
si ens les plantegéssim
diríem
home
doncs
potser no cal
no
i un excès de funcionariat
potser també
és a dir
molts funcionaris
tant de plantilla
com interins
jo voldria saber
quants funcionaris
tenim aquí
i la utilitat
d'aquest funcionariat
en general
jo en la política
que he vist
sobretot a Tarragona
i també d'altres ajuntaments
és a dir
hem construït
i hem fet moltes instal·lacions
però no pensem després
que això s'ha de mantenir
i quin cost té
només pensem
en el cost
de muntar
fabricar
arreglar
però després
el fet d'anar en manteniment
de fer un manteniment
de jardins
de parcs
d'instal·lacions esportives
etc
això
és una de les coses
que em sembla
que ofega
l'ajuntament
a aquest i a tots els ajuntaments
i segurament
tota aquesta política expansiva
d'equipaments esportius
culturals
biblioteques
centres cívics
tot això
ha estat esplèndid
durant aquests últims anys
i ara
i ara ens veiem
amb aquesta
amb aquesta situació
en fi
que l'economia
en fi
avui caldre estar pendents
de les ordenances fiscals
i de moment
tenim aquests anuncis
de l'MT
fins i tot
hauríem fet
un nou estadi
de futbol
si les circumstàncies
immobiliàries
ho haguessin permès
clar
sort que
quants estadis de futbol
s'han fet
en les darreres dues dècades
segurament
a canvi de canvis de terrenys
no?
i amb tot el tema
de la bombolla immobiliària
ara per exemple
només cal posar un punt
d'atenció
en les últimes seqüències
d'aquesta setmana a Madrid
amb les negociacions
del senyor Florentino
amb l'Ajuntament de Madrid
per una requalificació
de terrenys
i per tant
molts equipaments
que fa uns anys
també és repetitiu
això
també és cíclic
per tant
molts equipaments
i molts projectes
que s'han impulsat
en els darrers anys
amb aquella alegria
econòmica que teníem
ara segurament
seran difícil
de plantejar-se
i venen èpoques
de vaques magres
per cert
un últim apunt
sobre el tema
MT
que paguin
els jubilats
una quota
de 10 euros
anual
els sembla
raonable?
qui pugui pagar 10
pagui 10
qui pugui pagar 0
pagui 0
pagui 0
i qui pugui pagar 20
pagui 20
i qui pugui pagar
el total de la taula
pagui el total de bitllet
jo penso que això
és com una manera
encara que sigui
que és molt difícil
en el mercat
però això és la justícia equitativa
a la qual hem d'anar
i aquesta és la millor manera
de repartir les tasques
i les feines
i les càrregues
en una societat
jo voldria fer així
una cosa amb això
no es tracta
de qui pugui pagar
o no pugui pagar
si s'estableix 10
que 10 euros
anuals
no és cap
despesa
extraordinària
ho dic
en el sentit aquest
però hi ha un punt
que sí que em preocupa
una mica
el fet de la gratuïtat
de l'autobús
ha deslocalitzat
els comerços
als barris
i ho dic així
per què?
com que l'autobús
era gratuït
tothom
anava a comprar
en altres indrets
aleshores
les botigues
d'aquells barris
que vivien
de la clientela
que són els usuaris
habituals
s'han vist
desvestides
considerablement
per aquesta situació
de mobilitat
excessiva
perquè clar
com que ho tinc gratuït
doncs no em costa res
i la gent
veies que anava
amb les bosses
i els cistells
a l'autobús
l'autobús
ho veus
els carrers d'autobús
clar
això
ha estat
negatiu
també
per aquesta deslocalització
dels comerços
del petit comerç
tenen els barris
en barris
del petit comerç
clar
aleshores
si aquí
és una política
molt més redistributiva
tu
no t'impedeix ningú
que puguis
anar a comprar
on vulguis
però sàpigues
que tindràs
un cost
per aquest desplaçament
clar
el fet
de no haver-hi
cap cost
doncs
tot ha anat
a l'ample
com sempre
aquesta és una tertúlia
bàsicament
de qüestions locals
però no sé
si volen comentar
també
en fi
una de les notícies
avui que tenim a més
un advocat
i dues persones
vinculades
al món de la cultura
i de la història
aquestes declaracions
de Gregorio Peces Barba
d'un dels pares
de la Constitució
que hi va fer
per cert
una trobada
d'advocats
a Cádiz
dient textualment
que segurament
a Espanya
li hauria anat millor
quedar-se en Portugal
i no en Catalunya
parlem del segle XVII
dels conflictes
del 1640
i després dient
que en fi
aquesta vegada
si cal
no caldria
bombardejar a Barcelona
com s'havia fet
en altres moments
de la història
algun comentari
o...
no, jo no tenia més votes
que clar
aquestes coses s'aprofiten
com el del Donal Neida
com qualsevol cosa d'aquestes
s'aprofita
per fer un bomb
jo que diia
ostres, llàstima
que aquest senyor Peces Barba
no va fer la Constitució
quan tocava
uns quants anys enrere
el que ha quedat Portugal
ja tantos tindríem
l'autonomia portuguesa
aquest matí
jo he sentit
la resposta
que
un mitjà de comunicació
li ha fet en directe
que deu ser
l'única que deu haver contestat
i ell ha dit
que ho havia dit
amb un to
humorístic
sí, de broma
sí, sí
clar
a veure
també ha dit
que els catalans
que tenim la pell
molt fina
en un congrés
d'advocats
fer servir
aquell indret
com si fos
el club de la comèdia
doncs francament
un ha de saber
un ha de saber
quan utilitza
l'humor
aquí era humor
no sé si
també hi arrossegava
una gran part
d'ironia
aquest aspecte
no crec que
les paraules
d'aquest senyor
hagin estat
excessivament
prudents
fins i tot
ni convenients
i més
tenint en compte
que és un dels pares
de la Constitució
per tant
si hem tingut
tants pares
després que no es queixin
dels fills
Manel
sóc pare interessada
a veure
de prop o de lluny
allò era
el congrés
de l'advocacia espanyola
aleshores
el senyor
el senyor
Peces Barba
és cert
que des del primer moment
va dir
no avui
que ho deia
amb toda broma
però esclar
era impropi
fer-ho allà
en aquest congrés
no?
és cert també
que es va mantenir
una postura unitària
per part dels representants
dels advocats
catalans
de tots els col·legis
de Catalunya
que es van aixecar
una trentena
o trentacinc
companys
i se'n van anar
de la sala
però també és cert
que hi va haver
un grup
d'assistents
que van aplaudir
les paraules
de Peces Barba
tots els que quedaven
això
és simptomàtic
en el fons
perquè representa
que si rasquem
una mica
continua existint
un cert divorci
també és veritat
que
continua
o va més
el divorci?
diguem
que està
estant baix
en aquest moment
una miqueta
està una mica
també és cert
que hi va haver
un grup
de companys
de fora de Catalunya
que es van solidaritzar
amb els nostres
això també és veritat
però aquest home
no tenia que haver dit
això
tenia que haver dit
això
perquè no era un lloc
per dir-ho
per dir-ho
ara
el senyor Peces Barba
ja té un cert
historial
en relació
amb les seves
declaracions
envers
el concepte
dels països
que configuren
l'estat espanyol
i és un home
molt unitari
per dir-ho
d'alguna forma
i molt nacionalista
hispànic
que també és una forma
d'nationalisme
o molt jacobí
com li diuen altres
el que passa és que
no sé si aquestes declaracions
i en fi
altres que surten
les últimes setmanes
o les reaccions
que provoquen
les declaracions
de Durant Lleida
que ara deia
Joan Andreu Torres
sobre els andalusos
i el PER
no sé si
no tant per això
jo li deia al Manel
si el divorci
es manté
o és una sensació
que sembla que cada cop
va més
d'una certa
d'una certa
o d'una cada cop
més incomprensió
venen eleccions
sí
tu creus que és
per eleccions
home
quan venen eleccions
tothom treu espases
banderes
però tu creus que
Peter Barba
per exemple
ho fa
no crec
a veure
no som tan innocents
quan ho ha dit
quan ho ha dit
i a veure
en broma
es pot explicar
no que ho dit
i del que vulguis
però
però vol dir
que el subconscient
el subconscient
està molt clar
i el que pensa
el Peter Barba
està molt clar
que ho ha dit en broma
bueno
com si ho hagués dit
ballant sevillanes
la realitat és aquesta
vull dir
que és el que pensen
molt bé
per això et dic
llàstima no fer-ho
fa uns quants anys enrere
i ara nosaltres poguéssim tenir
Catalunya pogués tenir
l'autonomia
que té
que té Portugal
perdó
Portugal té independència
no autonomia
l'autonomia
en el sentit
no de comunitat autònoma
sinó de la capacitat
d'estat independent
de capacitat de decidir
no sé francès
si tu observes
per aquestes declaracions
i per moltes altres
un cert distanciament
que es parla
entre Catalunya
i la resta de l'Estat
per exemple
en època electoral
fins i tot
passa el contrari
que hi ha recomanacions
a algun dels candidats
que no vagin
ni freqüentin
determinades
amistats
o tertúlies
per evitar
que
bé
doncs
fins i tot
ahir vaig sentir
que a un dels candidats
se li ha recomanat
que no faci entrevistes
que no doni entrevistes
perquè diu
s'ha demostrat
que la Kirchner
la dona de la Cristina
Argentina
va guanyar
i va resar
sense necessitat
de fer entrevistes
aleshores
clar
aquí
hi ha un candidat
que s'ho ha agregut
i no donarà entrevistes
diu
bé
per tant
en època electoral
tot val
i perdoneu el Rodolí
però és que és així
de totes mescles
si barrejéssim
els temes
que hem abordat
a la primera part
de la tertúlia
amb aquest
i tenint en compte
que hi ha una reivindicació
cada cop més clara
de la societat catalana
del pacte fiscal
de tot aquest tema econòmic
que diem
i que hem de demanar a l'Estat
sembla cada cop més
el panorama més complicat
per poder
conjugar
les aspiracions
de la majoria
de la societat catalana
amb el que
pugui
decidir
el govern de l'Estat
sí
però jo crec
que les declaracions
del senyor Peces Barba
han tingut un sentit
una incidència negativa
encara que sigui
en període preelectoral
és a dir
no ve jo
el costat positiu
de les seves declaracions
perquè si ha incidit
sobre determinat sector
de conservadors
per exemple
en aquest cas
ell
és un conservador socialista
o un socialista conservador
doncs
bueno
però no
ha incidit positivament
sobre la gent
que té una mica de seny
i per supòsit
no crec
que hagi incidit
positivament
sobre Catalunya
però deixa d'estar
avui fora d'Espanya
penso jo
tant el PSOE
com el PP
respecte a Catalunya
és el mateix
sigui el Peces Barba
hi ha matis
respecte a Catalunya
mirem tot allò com va
des de tots els diaris
aquí hi ha molts malmetius
però al final
al final
s'ajunten
i van pel mateix
senyors
ho hem de deixar aquí
s'acaba el temps
de la tertúlia
avui hem parlat
molt de finances
de finances municipals
i també hem fet
aquesta incursió
en aquestes declaracions
del pare de la Constitució
Gregorio Peces Barba
que tanta pulseguera
han aixecat
en les últimes hores
avui una tertúlia
amb l'advocat Manel Roca
amb el director
de Càritas
Antiocesana Francesc Roig
i amb el president
d'Omnium Cultural
Joan Andreu Torres
moltes gràcies
bon cap de setmana
bon pont
si és que el fan
i que vagi molt bé
fins la propera
gràcies igualment