Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Quins factors, si és que n'hi ha alguns factors determinants,
fan que una persona, qualsevol de nosaltres,
pugui tenir finalment un càncer,
li aparegui un càncer en aquesta zona de colon?
Sí, aquesta és una pregunta interessant.
A diferència d'altres tumors
on hi ha uns factors de risc clarament establerts,
com poden ser l'hàbit tabàquic amb el càncer de pulmó,
amb el càncer colorectal no hi ha uns factors clarament establerts
que condicionin o que afavoreixin el desenvolupar un càncer de colon.
Dit això, sí que és cert que tots aquells hàbits saludables,
dietes equilibrades i evitar excessos en la dieta,
una activitat física moderada però de forma mantinguda o diària,
són el que podríem dir hàbits saludables,
doncs són allò que podem fer per tenir menys possibilitats
de patir una malaltia com aquesta.
I com es manifesta?
És a dir, quin és el primer?
Podem descobrir, tenir algun primer indici de dir?
Sí, hi ha uns símptomes que són bastant freqüents
i que ho veiem diàriament als malalts diagnosticats,
i que fonamentalment, com hem dit al començament,
són lesions que apareixen a la part final del tub digestiu,
doncs totes aquelles manifestacions
que produeixen una alteració en el ritme deposicional,
en l'hàbit de deposició,
doncs amb una persona que prèviament no tenia cap d'aquests símptomes,
o, per exemple, l'aparició de signes de sang vermella,
per exemple, acompanyant la deposició,
doncs són signes o símptomes
que obliguen a consultar els metges d'atenció primària
per, en el cas indicat, fer les proves diagnòstiques
per descartar que no hi hagi cap patologia d'aquest tipus.
No, jo volia dir, quan el que hem parlat abans
dels factors predisposants,
que hi ha un factor genètic,
hi ha un factor genètic,
el doctor Ramon ens explicarà millor,
que hi ha determinades famílies
que tenen una predisposició,
i després ja en parlarem dels sistemes d'equivatge
o els sistemes d'estudi,
però quan a un malalt normalment se li fa una història familiar
i es prevé amb els familiars que estiguin al tanto també,
perquè si és una patologia repetida,
s'ha descobert que hi ha un font genètic
que predisposa aquest tipus de patologia.
El que passa és que és un camp, diguéssim,
bastant encara amb investigació.
Sí, la gran majoria dels càncers de còlon i recta
que apareixen són uns tumors que en diem espuralls,
o sigui que en una persona en un determinat moment
hi apareix aquesta malaltia
i no hi ha cap antecedent o cap dada genètica
que faci pensar en un càncer hereditari.
Però amb càncer de còlon i recta,
com bé deia el doctor Marquet,
hi ha entorn a un 5% dels casos
que tenen una predisposició familiar,
o sigui, hi ha unes característiques genètiques,
alteracions genètiques, de síndromes
que es transmeten de pares a fills
i que en aquest 5% de casos
és important detectar i conèixer
quins són els malalts que poden tenir aquest risc
d'heretar una probabilitat alta
de desenvolupar un càncer de còlon
per prendre les mesures preventives
per evitar que en una edat adulta
pugui aparèixer la malaltia.
I apareix a partir de determinades edats?
O pot ser en qualsevol moment?
Gent jove, gent gran?
Sí, el càncer còlon esporàdic
i en general l'edat mitjana
amb el que apareix la malaltia és entorn als 50-60 anys d'edat.
Quan parlem, per exemple, d'aquests càncers,
aquest 5% de càncers amb tendència
o heretable, que es transmet de pares a fills,
en aquests casos és bastant habitual
o bastant típic que l'edat del diagnòstic
sigui per sota dels 50 i a vegades fins i tot dels 40 anys.
O sigui, que sempre que tenim un malalt
amb un diagnòstic de càncer còlon-reptal
amb una edat jove
ens ha de fer pensar sempre
en aquesta possibilitat de càncer hereditari
i remetre'l a una unitat de consell genètic
on es fan els estudis adequats
per confirmar o descartar aquesta probabilitat.
I homes hi dones per igual, si fa no fa?
Sí, aquí no hi ha...
No hi ha distinció de gènere?
No, no hi ha una distinció, en aquest 5%
que parlem de càncer hereditari,
no hi ha una diferenciació en funció del sexe.
I en la resta de...
En general, en tots els casos...
I en general, en tots els casos,
no és un tipus de patologia, de tumor,
que tingui una major incidència en funció del sexe.
Abans ja ens explicava una mica
els primers indicis que pot tenir una persona
i que el pot fer preveure com a mínim
que vagi a visitar el seu metge de capçalera.
A partir d'aquí, com pot anar?
En fi, quins passos...
Quins són els passos habituals?
Els passos habituals, exacte.
Bueno, el doctor Ramos ens explicarà molt bé
com quan entra ja oncologia,
però diguéssim que tenim muntat
un circuit de diagnòstic ràpid,
a el que és la xarxa
i també a la resta de centres d'atenció primària de l'ICS,
a través del qual,
quan es detecta un cas d'aquestos,
segueix un circuit especial diferent
a la resta de malalts.
Quan entra un malalt
on el metge de capçalera
diu aquest senyor sospito
que pot tenir una neodocolon,
un càncer de colon,
llavors entra en un circuit
en el qual el govern ens llegeix
i ens demana,
i nosaltres posem els mitjans per fer-ho,
de fer el diagnòstic en menys de 30 dies.
Menys de 30 dies.
Menys de 30 dies,
i llavors es fan les proves
i ja hi ha un circuit, diguéssim,
diferent de per on segueixen tots els malalts
i hi ha un circuit diferent
per arribar a fer el diagnòstic.
Doncs el circuit ens el podrà explicar,
ens podrà conduir pel circuit el doctor Ramos.
L'habitual, el cas més freqüent,
més freqüent són malalts,
doncs això,
que per alteració del trànsit intestinal
o per algun signe de sagnat
del tub de gestió amb la deposició,
doncs consulta el metge de capçalera,
el metge de capçalera
dintre de diferents possibilitats de diagnòstica
ha de contemplar aquesta possibilitat
i llavors es comença,
s'engega doncs el que és el diagnòstic ràpid,
un circuit específic,
doncs perquè aquests malalts siguin,
les proves diagnòstiques necessàries
per arribar a un diagnòstic
amb malalts amb aquesta sospita
doncs estigui ben establert.
La prova, podríem dir,
més important al diagnòstic inicial
és el que anomenem la colonoscòpia,
que no és més que, doncs,
amb una petita càmera
i amb un budell prèviament preparat,
doncs fer una inspecció visual
de tota el que és la part final
del tub digestiu.
Habitualment,
amb aquesta prova inicial,
doncs,
en cas que hi hagi la malaltia,
doncs,
això és una prova molt sensible,
que en cas que hi hagi la malaltia,
doncs,
clarament es veu i es diagnostica.
Això surt de dubtes.
Això surt de seguida.
Exacte.
Un cop hem fet aquesta prova
i en el cas que hi hagi una sospita
de que hi hagi una tumoració al còlon,
es fan unes biòpsies,
s'agafen unes mostres de la lesió
que, després, els patòlegs,
uns especialistes que analitzen
la mostra obtenida
per confirmar que allò és una lesió
amb grau de malignitat.
El següent pas,
habitualment,
en aquests casos,
ja el metge de capçalera,
un cop té, doncs,
ja fet el diagnòstic inicial
de càncer colorental,
habitualment remet el malalt
als centres hospitalaris,
l'Hospital Santa Tecla,
l'Hospital Vendrell, etcètera,
i allà, doncs,
hi ha comitès multidisciplinars
on hi ha cirurgians,
on hi ha oncòlegs,
on hi ha radiòlegs,
on hi ha patòlegs,
perquè això,
amb aquest tipus de malalt oncològic,
és molt important,
l'enfoc multidisciplinar.
Doncs,
s'avalua el cas concret
de cada malalt
i, habitualment,
el que sempre es fa,
i un cop se té el diagnòstic,
ha de fer el que anomenem
un estudi d'extensió,
sàpigui el grau d'extensió
de la malaltia,
que, habitualment,
el que s'utilitza
és una prova ben coneguda,
que és l'escàner o TAC,
que es permet veure
el cos per dins,
tots els pulmons,
el fetge,
els òrgans que tenim.
Perquè aquesta prova,
m'imagino, doctor,
que determina també
després el tractament,
no?
Exacte.
O sigui,
tenir primer el diagnòstic,
aquest dia mistològic,
el diagnòstic de confirmació,
i l'estudi d'extensió
són requisit previ
per després,
doncs,
optar a l'opció de tractament
que tinguin més possibilitats,
doncs,
de curar
o de millorar la malaltia.
Perquè aquí,
aleshores,
entraríem ja,
m'imagino,
a partir d'aquí,
d'aquest circuit,
que veig que és bastant ràpid,
perquè m'imagino que aquí també
el calendari,
el ritme,
és important,
un cop es té aquest dubte
que es pugui patir
un càncer
d'aquestes característiques,
quins tipus de tractaments
n'hi ha?
N'hi ha molts?
Bé,
com a...
O potser fins i tot abans,
doctor Ramos,
podríem dir,
hi ha molts tipus,
és a dir,
dins del concepte càncer de colon
o colon rectal,
com li diuen,
hi ha molts tipus,
hi ha moltes varietats?
Sí,
de varietats,
de tractaments,
no només amb càncer colorectal,
sinó en el món de l'oncologia
en general,
bàsicament en tenim
tres enfocs.
Un és el tractament quirúrgic,
la cirurgia,
que és un tractament
que tracta la malaltia
de forma local,
allà on està,
i que habitualment
en situacions en què la malaltia
està localitzada
a nivell del còlon,
doncs és el tractament inicial
i és un tractament
clarament
amb una opció,
amb una possibilitat de curació,
de treure malaltia.
un altre component
que tenim de tractament
són el que anomenem
la quimioteràpia,
tractaments que,
farmacèutic,
que van per la sang,
que es dissubeixen
per tot el cos.
Aquest se pot utilitzar
com a complement
de la cirurgia,
això és molt freqüent,
que avui dia,
després d'una intervenció
per un càncer de còlon,
un hagi de fer
durant uns mesos
un tractament
que en diem
complementari
o adjuvant,
amb l'idea
d'erradicar
possibles restes
que hagin pogut quedar
després de la cirurgia.
I, doncs,
vam bé
aquest tractament
de quimio
és un tractament
que podríem dir
preventiu
o un tractament
que complementa
la cirurgia.
I, després,
amb malalties
en què
el diagnòstic
es fa
en una fase
més avançada,
és a dir,
la malaltia
no només està al còlon,
sinó que ha pogut
anar
al d'altres òrgans
i, en funció
del número
d'òrgans
que afecta
i de la càrrega
de malaltia
que tenim,
doncs,
el tractament
príncep
i més important
és el tractament
amb quimioteràpia
perquè permet
que els fàrmacs
via sanguínia
arribi
a tots els llocs,
a tota la part
del cos.
En aquest cas últim
ja no és possible
la intervenció quirúrgica.
Bé,
aquest és un tema
complex
perquè això
depèn
de l'extensió.
Exacte.
Quan la malaltia
la idea,
una idea molt important
és que quan la malaltia
només la tenim localitzada
a nivell del fetge,
que és un dels òrgans
en què
amb més freqüència
es veu afectat
per aquesta malaltia,
amb una combinació
de quimioteràpia
i de cirurgia,
perquè el fetge
és un òrgan
que es pot operar
i es pot treballar.
Hi ha un percentatge
que podíem dir
de 25,
30,
35%
d'aquests malalts
amb malaltia
només a nivell hepàtic
que permeten
curació
o el que
a vegades
nomenem
en oncologia
supervivències
a llarg pla
més de 5 anys.
I aquest és un cas habitual?
És a dir,
càncer de còlon
que s'estem fins al fetge?
Sí,
aquest és un cas
que pot passar
de dues maneres.
Que ja en el moment
del diagnòstic
i quan fem l'estudi d'extensió
veiem que hi ha malaltia
al fetge,
que això
aproximadament
un 20% dels casos
el diagnòstic es fa
en fase ja
amb metàstasi
al fetge
i una altra situació
una miqueta diferent
és un cop operat
amb el seguiment
durant el curs
del seguiment
que es fa
periòdicament
durant cada 3-6 mesos
els primers anys
doncs
la malaltia
pot reaparèixer
a nivell del fetge
tant en una situació
com l'altra
hi ha opció
hi ha possibilitat
de curació
amb una adequada
combinació
de tractament
de quimioteràpia
i de cirurgia.
Quan el tumor
el tenim localitzat
molt localitzat
en el colom
o en l'aparell digestiu
quin grau
de supervivència
hi ha
o per contra
quin grau
de mortalitat
tenen aquests casos?
Això
és una dada
molt important
un cop
es diagnostica
i supera
el patòleg
quan analitza
la peça
que el cirurgià
es tret
durant la cirurgia
ens informa
d'una sèrie
de criteris
de tipus
grau
de diferenciació
un grau
d'extensió
de la malaltia
a ganglis
del voltant
de la lesió
grau d'invasió
dins de la paret
del colom
i en funció
d'aquest grau
d'extensió
local
de la malaltia
ens dona una idea
de quin és
el pronòstic
d'aquell malaltia
és a dir
quines possibilitats
hi ha
que la malaltia
pugui recaure
i és en funció
bàsicament
d'aquestes dades
que obtenim
de la peça quirúrgica
en què ens basem
per aconsellar
o per
per aconsellar
fer aquest tractament
complementari
de sis mesos
que hem parlat
abans
en fi
veig que és
una patologia
doncs
un càncer
complicat
complicat
que pot presentar
fins i tot
moltes complicacions
perquè
vostè ha parlat
del fetge
però es pot
extendre
altres òrgans
sí
fondamentalment
l'òrgan
que veiem
amb més freqüència
és el fetge
però
també es pot
veure malaltia
a vegades
al pulmó
al que anomenem
peritoneo
que és la capa
que recobreix
al budell
no freqüentment
però també es pot
veure malaltia
a l'os
o sigui
és una malaltia
que a part del fetge
pot
jo
el que sí
que m'agradaria
seria recalcar
doncs
que
bueno
el nivell
de
la nostra cirurgia
a casa nostra
a Santa Tecla
i a Vendrell
doncs
perquè
utilitzem
habitualment
la laparoscòpia
per
fer aquest tipus
d'intervencions
que és un nivell
avançat
de cirurgia
amb una
amb una
la intervenció quirúrgica
és mínima
perquè
se'ls fan
dues incisions
i entren
els aparells
dintre de la cavitat
abdominal
i treballen
a través
d'aquestes
dues incisions
que han fet
amb unes pinces
que mobilitzen
i bisturi
que mobilitzen
des de fora
i que això
complementa
molt bé
amb poca agressió
doncs complementa
molt bé
el tractament
oncològic
vull dir que
jo crec que
tenim un bon equip
estem molt avançats
tecnològicament
tecnològicament
a la tecla
tenim un bon equip
d'oncologia
amb una visió
multidisciplinar
com ha explicat
el doctor Ramos
i amb una cirurgia
també
que es fa
amb una tècnica
molt avançada
i amb menys risc
pel pacient
perquè els casos
ara recuperen
el tema dels tractaments
els casos
on només
s'intervé
en una operació quirúrgica
són molts
o són pocs?
són la majoria
avui dia
que no requereixen químio?
no
la majoria són
relacions localitzades
amb la conscienciació social
que avui dia
hi ha
envers aquesta malaltia
els malalts
habitualment
com hem parlat abans
amb els símptomes d'alerta
de canvi del ritme
de sagnat
etc
consulten
el metge capçalera
i ràpidament
es posen marxa
tota
llavors
la gran majoria
de malalts
es diagnostica
amb aquesta fase inicial
dins d'aquests
que superen
podríem parlar
doncs
d'un
cinquanta
o més per cent
d'aquests malalts
són tributaris
després
de completar
el que anomenem
la quimioteràpia
postoperatòria
però
avui dia
la gran majoria
de malalts
es diagnostica
en fase localitzada
per tant
amb altes possibilitats
de curació
i que
un cop feta
la cirurgia
i administrat
el tractament
complementari
posterior
avui dia
tenim
que
la gran majoria
dels malalts
tenen
una bona evolució
de la malaltia
en curació
i bueno
el que veig
pràcticament impossible
és adoptar
mesures de prevenció
perquè
és el que dèiem
al principi
són
a veure
mesures
de tipus
que són
bàsiques
no només
per tema
de càncer colorectal
sinó
d'altres tipus
la dieta equilibrada
l'exercici
tot el que sigui
mesures
que evitin
el patiment
del còlon
i
doncs
el que s'acostuma
aconsellar
bàsicament
que és
menjar
dieta
rica en fibra
vegetals
en fruita
i això va bé
tant per
previndre el càncer
de còlon
com també
pels diverticles
i pels pòlips
tot el que
tot el que faci
patir el còlon
és dolent
i tot el que faci
tot el que et porti
a una
a una deposició
regular
i sense esforç
i que el còlon
funcioni de manera
normal
això va bé
per tant
doncs home
sí que s'ha d'aconsellar
una alimentació
saludable
basada sobretot
en verdures
i fruites
amb una bona hidratació
beure aigua
evitar
doncs
els picants
i les espècies
i bueno
després hi ha
tot el tema dels tòxics
i dels contaminants
ambientals
que això
doncs
sí que són
també és una norma general
que influeix
en el càncer de còlon
i també s'han descrit
diguéssim
associacions
amb el càncer de còlon
però també
és una norma
que també serveix
pel càncer de pulmó
que dèiem abans
que són els contaminants
ambientals
per concloure
doncs
és important
això
que quan es detecti
el primer símptoma
d'això
sobretot
és de canvi
del ritme intestinal
de sagnat
doncs
consultar el mitjà de capçalera
això sí que és important
perquè jo crec
que encara hi ha
molta població
que han tingut
un secret previ
per una hemorroïde
o per una cosa així
i tornen a tenir
un altre secret
i diuen
bueno
és l'hemorroïde
que em torna a sangrar
i passa una setmana
i passa dues setmanes
amb això que dius
es pot confondre
bueno
clar
molts ciutadans
que evidentment
no són experts ni metges
per això ho dic
perquè doncs
sempre s'ha d'estar
alerta
amb aquest símptoma
amb els símptoma
de la rectoràgia
de la sang
a la femta
és diferent també
una sang
escassa
al final
de la deposició
el paper
que pot indicar més
que és una cosa
doncs
de tipus
proctològic
que al final
l'anus
de femta
amb sang
no?
i continuada
però vaja
sempre val la pena
amb aquestes franges
d'edat
que ha dit el doctor Ramos
consultar
el mitjà de capçalera
perquè doncs
el més
el més aconsellable
és consultar
davant de qualsevol
tipus
de signe
d'aquest tipus
i un cop
entrem en aquell circuit
que dèiem abans
també s'entén
de les seves paraules
doctor Ramos
que tot el tema
de la intervenció
es fa en un ritme
bastant ràpid
la intervenció
quirúrgica
és un
està ben establert
el circuit
per on s'han de fer
el circuit de diagnòstic ràpid
establert
i bueno
el que hem dit
al començament
de l'equip multidisciplinar
avui dia
amb oncologia
és molt important
la col·laboració
entre els diferents
equips
quirúrgis
mèdics
per coordinar
cada malalt
de la millor manera
com estem fent
molt bé
avui hem parlat
del càncer
de còlon
amb un expert
l'oncòleg
especialista
en temes digestius
el doctor
Francisco Javier Ramos
de la xarxa
de Santa Tegla
i com cada setmana
també amb la presència
del doctor
Josep Mercader
el director assistencial
de la xarxa
i que a tots dos
moltes gràcies
gràcies per la seva feina
i per les seves explicacions
fins la propera
bon dia