En punt dos quarts d'una del migdia seguim endavant
al matí de Tarragona Ràdio.
Com cada primer dilluns de mes tenim l'espai
dedicat als Mossos d'Esquadra, cada mes
venen a parlar d'algun tema diferent.
I avui, ja que ha arribat l'estiu,
que fa poc que hem entrat en aquestes vacances estivals,
doncs parlarem de consells de seguretat.
Parla de domicilis, segones residències, els hotels...
Fins i tot quan anem al carrer,
ara que podem visitar moltes poblacions turístiques,
doncs es vol conèixer alguns dels consells
que donen als Mossos d'Esquadra
i en parlem amb la gent de l'oficina de relacions
amb la comunitat, Anna García.
Anna, bon dia.
Hola, bon dia.
Parlem d'això, de seguretat.
Ara que estem ja en ple estiu,
potser encara no molta gent ha anat de vacances,
però vaja, els consells de seguretat són importants,
sobretot això, quan marxem de casa,
deixem el domicili buit,
podem donar alguns consells.
Doncs sí, mira, saps què passa?
Quan arriba a vacances, la gent marxa de vacances
i llavors tens la tendència a baixar una miqueta la guàrdia.
Tenim molt en compte les mesures de seguretat
al domicili que deixem,
però a vegades, quan arribem a la segona residència,
bé sigui un apartament propi o llogat,
o bé sigui un hotel,
tenim tendència a una miqueta baixar la guàrdia
perquè estem de vacances.
I és això el que no volem.
Nosaltres volem que estigui activat,
que tothom estigui activat.
Llavors, per exemple,
abans de sortir de casa,
són uns consells que la gent acostuma a tenir-ho molt en compte.
és, per exemple, seria el típic que es diu sempre
no deixis que s'acumuli publicitat o cartes a la bústia,
que dóna sempre senyal que no hi ha ningú.
No hi ha ningú.
Correcte.
Parcianes que no estiguin sempre a la mateixa posició,
llums que no estiguin sempre apagades.
Com ho podem fer això?
Molt fàcil.
Per exemple, si tenim un veí de confiança,
és tan fàcil com entregar-li les claus de la nostra bústia
i de casa nostra,
o algú que s'hi pugui apropar,
i si no és així,
bé perquè no coneixem,
bé perquè la nostra casa està alguna cosa més aïllada,
venen uns petits dispositius
que venen a costar uns 30 euros, per exemple,
que pot fer que s'encengui la llum a una hora determinada
i que doni la sensació que casa teva està ocupada
o deixar una petita ràdio encesa,
un volum normal,
al costat de la porta
per donar la sensació que la casa està ocupada.
D'acord?
Què fa molta gent?
O algunes persones.
Treuen la llum.
Llavors, tu piques el timbre des de fora
i te n'adones de seguida que allà no hi ha ningú.
Si has d'estar fora tot l'estiu,
has d'estar fora un mes i te n'adones.
I clar, llavors dius,
bueno, és que això és fàcil,
és molt més fàcil per la persona que,
pels dolents que diem nosaltres, no?
És molt més fàcil.
Llavors, aquest és un consell bàsic
que la casa tingui l'aparença d'estar ocupada, no?
També es pot, per exemple,
són coses molt fàcils i molt barates de fer,
deixar roba estesa, no?
No cal que sigui el vestit més bonic que tens,
doncs una tovallola que sigui...
Alguna tovallola, no?
O un llençol que sigui una miqueta vellet,
doncs el deixes estès
i dona la sensació que allà dins hi ha algú.
Perquè acostumen a pujar a l'estiu
als robatoris en domicilis
on els seus habitants estan de vacances.
Saps el que passa?
No és que ben bé acostumi a pujar,
sinó que ens n'adonem
i ja ha passat molt de temps, no?
Si hem anat un mes de vacances fora
o gent que canvia de residència,
quan te n'adones és quan ha passat un temps.
I llavors tens aquella sensació
de que ara què faig?
Denuncio, no denuncio
i llavors no deixa de ser la teva residència habitual,
tot i que tu no estiguis a casa,
que no s'hagi posat la teva integritat física en perill,
però tens aquella sensació
que s'ha violat el meu espai, no?
Llavors et trasbalsa molt a les persones.
No tenim constància
que pugin de manera molt elevada,
però evidentment les residències
que estan buides
sempre són una miqueta més goloses, no?
Diguéssim, de cara als dolents.
Algun consell més per això,
per als domicilis.
No sé si cal tenir en compte
si estàs en un pis
o estàs en alguna casa,
en alguna urbanització.
M'imagino que has de tenir coses en compte,
depèn d'on sigui.
Evidentment no és el mateix
tenir un pis, per exemple,
que sigui un baix,
que sigui un tercer,
que sigui un àtic, no?
Tant els baixos com els àtics,
com les cases, per exemple,
que estan aïllades,
que estan arran de terra,
hauríem de tenir en compte
que l'accés és més fàcil, no?
A vegades nosaltres pensem
com el que som nosaltres
i nosaltres sempre diem
que ens hem de posar en la pell
de l'altra persona, no?
Del dolent que ve.
No hem de pensar,
jo no entraria mai a un àtic
perquè no sé escalar,
hem de pensar en l'altra persona
que a vegades és més fàcil
despenjar-se des d'una terrassa
que pujar, per exemple,
al tercer pis per les escales
i forçar la porta.
Llavors, totes aquestes finestres
les hauríem de protegir
com a mínim amb una retxa
que sí que és veritat
que no atura
perquè jo a vegades m'han preguntat
i si poso aquestes retxes com m'estàs dient
això és 100% infal·lible,
no hi ha res 100% infal·lible.
Fins i tot entren els bancs
que tenen uns sistemes de seguretat
molt bons, no?
Però sí que fa
que dona un temps de resposta
més ampli
perquè la policia pugui arribar.
El nostre temps de resposta
és el que és, no?
Perquè anem amb cotxes,
no anem amb helicòpters,
nosaltres sempre expliquem
que anem amb vehicles
i que tot i que portem els prioritaris
però no podem volar,
ja voldríem.
Llavors, tot el que sigui
posar impediments
i fer que la persona,
que el dolent,
actui més lentament
és bo per la persona,
pel propietari del domicili
i bo per la policia
perquè li dona més temps
d'arribar al lloc dels fets.
Parlem del domicili
però podem parlar també
del pàrquing, per exemple.
Una de molt senzilla
que molt poqueta gent fa.
Quan entres al domicili,
bé sigui en primera o segona residència,
això és indiferent,
sobretot quan es tracta d'un...
He dit al domicili, disculpa,
quan entres al pàrquing.
Sobretot quan es tracta d'un pàrquing comunitari,
entrem i una coseta que hauríem de fer
que és molt fàcil de fer
i només et fa perdre uns segons
és aturar-te immediatament
després de la persiana
i esperar que aquesta persiana
s'abaixi.
I això ho fa molt poqueta gent.
És més,
si alguna vegada ho fas,
veuràs que els veïns,
alguns t'amiren raro,
com dient,
aquest què li ha passat?
Se li ha quedat aturat el motor?
Arrenca, no arrenca.
Evitem que algú més
entri per aquella zona
perquè un cop estàs allà dins,
tens un accés als domicilis
és molt més fàcil.
Si tu veus algun veí
que puja,
no coneixes,
però puja de pàrquing,
tens la tendència a pensar
que serà algun veí nou.
I ja no te'l mires,
entre cometes,
ja no sospites tant.
Per què?
Perquè ja està dins del domicili.
I sí que a vegades,
moltes vegades,
per exemple,
podia entrar per la porta principal
dient,
sóc el carter,
que moltes vegades també ho fan
i ja el veus entrar.
Però ja ha de parlar
davant d'algú altre
que pot sospitar.
En canvi,
si entra per allà,
és molt fàcil.
Ja està dins.
Per tant,
aquesta que és molt senzilla,
l'hauríem de fer
no només ara a l'estiu,
sempre.
Perquè a més a més,
ens podem evitar
una agressió cap a la nostra persona.
Perquè no sabem
les intencions que té l'altre.
Igual és simplement
amagar-me i esperar aquí,
però a vegades,
a la nit,
doncs fa com a més por.
Sobretot quan és on...
Hem de pensar
que les entrades de pàrquing
acostumen a ser així,
tirades cap a sota,
fosques,
convida una miqueta,
no?
A vegades entres una mica de pressa,
clar,
tothom té la seva vida,
entres,
i no veus que potser
hi ha una persona amagada,
no?
Doncs bueno,
no costa res,
estem dintre del nostre vehicle
i dins del nostre vehicle
ens podem fer forts.
És a dir,
si veus algú,
bueno,
doncs dones una volta
i tornes a sortir amb el teu vehicle.
És molt difícil
que aquesta persona
te pugui aturar
si tu no vols aturar-te.
Llavors,
aquesta és una de molt fàcil
i l'hauríem de tenir en compte.
L'altre,
per exemple,
seria conèixer tots els veïns.
Clar,
hi ha comunitats
que és molt difícil
perquè són molt grans,
però bueno,
sempre quan entrem al pàrquing
doncs veiem un altre veï
i donar un cop d'ull.
A veure qui és aquest,
no?
On va?
Ah,
doncs mira,
aquest veus una cara nova.
Ja la tens assimilada.
I si no el coneixes,
doncs fixa't una mica.
Per si després s'ha d'anunciar
a algun robatori,
ah,
doncs jo vaig veure una persona
que anava així vestida
i era d'aquesta manera.
Com a mínim ajudes
a la nostra feina.
I fins i tot
a l'entrar també el sortir,
perquè moltes vegades
sortim amb el cotxe
i ni parem
que baixi la porta
i ja marxem directament
i potser triga uns minuts
a baixar-se la porta.
Correcte.
I a vegades el que passa
és que hi ha certes comunitats
que hi ha una porta d'entrada
i una porta de sortida.
I moltes vegades
què fem?
M'obrim les dues.
I llavors nosaltres sortim
i allà les deixem les dues oberte
i algú entra,
potser està entrant
perquè nosaltres
li hem obert la porta
i no ens fixem
perquè com que ell està entrant
segur que és un vell.
Fixem-nos una miqueta,
mirem-nos a la cara,
a veure quina cara fa,
si és un segon que perdem,
no perdem gaire.
En segona residència
es deies,
home,
a l'estiu potser acostumeu
a baixar la guàrdia
quan estem a una segona residència,
estem més de vacances,
aquesta sensació de
que no passarà res.
Quins consells
també podem donar
per mantenir
la meva seguretat
a la nostra segona residència?
Una miqueta
els que fem servir a l'hivern
a la nostra,
a casa nostra.
Estem de vacances,
estem passant-nos-ho bé,
però sempre
amb una miqueta,
és a dir,
per exemple,
surts de casa,
la porta tancada,
però no amb cop,
amb la clau,
per això la tenim.
Jo sempre dic,
quant de temps perds
a tancar la porta amb clau?
Segons.
I potser evites
el típic innovatori
aquest que fan
amb la radiografia
que s'entra en un segon
i que és que no veus
ni la persona,
no la veus forçant la porta
perquè veritablement
pràcticament no la força.
Doncs això s'evita.
Un altre consell,
no deixem la guàrdia,
per exemple,
quan estem,
no en domicili,
però amb grans aglomeracions
de persones.
És a dir,
exemple,
llocs com
Port Aventura.
Clar,
evitem les aglomeracions
de persones.
És molt difícil de dir
és que jo vull anar
a Port Aventura,
però sí que
en aquests llocs
que la gent et toca més,
doncs una miqueta més alerta.
No cal que portem
grans quantitats de diners,
no deixem grans quantitats
de diners
en aquesta segona residència,
perquè moltes vegades
què portem?
Sempre portem
el mòbil
que tenim quasi sempre
d'última generació,
la càmera de fotos,
la càmera de vídeo,
que sí l'ordinador,
perquè ja no podem estar
sense l'ordinador portàtil,
i portem
una quantitat
de diners
en aparells electrònics
que moltes vegades
ja ho saben.
Bueno,
doncs valorem.
És necessari
portar tot això.
A vegades,
amb el mòbil,
ja fem la càmera,
per exemple,
no?
Cal que ho portem tot a sobre
i si ho deixem a casa,
a veure si ho podem deixar
en un lloc
que estigui una mica
més tancadet
i no allà al damunt,
perquè tenim la tendència
d'això de
va, vinga,
anem a la platja,
anem allà on toqui,
pum,
allà mateix,
que aquí no entren,
doncs pensem també
que poden entrar.
I sobretot a la platja,
m'imagino,
vigilar de deixar obsequis
coses personals,
vaja,
a la sorra
quan estàs dintreball,
o també?
Jo sempre dic
que a la platja
hauríem d'anar amb el biquini
pràcticament
i ja està,
i prou,
però,
bueno,
evidentment,
una quantitat de diners
que vol fer un gasto,
jo què sé,
vol fer una cerveseta,
el xiringuito,
la Coca-Cola,
el típic,
però cal portar
tota la documentació,
cal portar el passaport,
cal portar objectes de valor,
cal portar el mòbil,
per exemple,
a la platja,
si a vegades baixem
un parell d'hores,
de veritat,
no podem estar sense
rebre una trucada?
Doncs potser que ho deixem
a un altre lloc
que estigui més tancadet,
no?
I intentem,
sobretot si som un grupet,
no deixar mai
els nostres estris personals,
no?
Per la tovallola i la bossa,
no deixar-los mai sols.
I,
si veritablement,
doncs estic sola
i és que si no
no me puc anar a banyar,
doncs bueno,
sempre hi ha algú al costat,
escolta,
li pots donar un cop d'ull,
però dona-li un copet d'ull,
no?
I després,
quan tu marxis,
jo te donaré un copet d'ull,
perquè moltes vegades
s'actua això,
el descuit,
no?
I clar,
tu imagina't,
estàs a la platja
i t'han agafat la bossa,
i quan tornes tens el banyador.
I ja està.
I ja està.
I ara què fas?
Tens aquell moment de crisi,
que després,
a veure,
truques al 112,
fins i tot te poden fer
un acompanyament a domicili
o allà on sigui
per no deixar-te així,
no?
Però tens aquell moment de crisi
que dius,
ara què faig,
no?
I és,
sobretot per determinats tipus
de persones,
trasbalsa molt,
no?
Que és el que s'intenta evitar,
no?
Aquest trasbals,
sobretot quan estàs de vacances.
I deies,
en aglomeracions hem de vigilar
també,
vaja,
els nostres obsequis,
el que portem al damunt,
això també s'ha de controvar.
Sí,
la gent que se t'atira al damunt.
Mira,
hi ha un tipus de fet delictiu
que nosaltres anomenem
el de la taca,
que fan veure aquest estacat,
no?
Doncs,
per exemple,
un ocell que passa,
doncs que se t'ha fet
una caqueta a sobre
i te diuen,
ah,
que t'ha estacat,
t'ha estacat,
són ells mateixos
que potser te tira
una miqueta de iogurt.
Clar,
tu veus aquell iogurt
que fa olor de iogurt,
però clar,
com t'estan dient
que se t'ha fet
d'una caca al Colom,
doncs llavors tu ja dius,
ai mare,
ai mare,
quin fàstic,
no?
I ja no deixes
i mentre aquesta persona
suposadament t'ajuda,
clar,
t'està tocant.
Què passa?
Que a tu te toquen aquí,
te toquen allà
i no te n'adones
i fins i tot et dius,
ai,
el bolso també el tens estacat
o la motxilla,
si ets home,
no?
La bolsa,
espera't,
no sé què,
t'ho treuen
i quan t'ho tornen,
com dic jo,
sí que t'han netejat,
però t'han netejat de tot.
Ben netejat.
Per tant,
com dic jo,
sempre així en plan de broma
quan anem a donar les xerrades,
és una caqueta que la tinc jo
i és meva ja,
ara ja deixa'm
que ja me l'espolso jo,
d'acord?
Per tant...
Així això és habitual,
això?
No és que sigui superhabitual,
però és una pràctica,
diguéssim.
Sí,
és tan habitual
a hivern com a estiu.
Sí.
És una manera
de robar el descuit
i sobretot quan hi ha gent,
sobretot tenim en compte,
si anem a disposar,
és a dir,
si sortim del banc
amb diners en efectiu,
per exemple,
extremem les mesures de precaució,
sobretot si ens fan això,
se t'acosten,
que ben vestida que vas,
que guapo que vas,
escolta'm,
aquesta camiseta
on te l'has comprat
i te tiren la mà a sobre,
te posen la mà,
te toquen,
t'estiren,
bé,
doncs el contacte
és el que hem de tenir,
no?
A vegades no és normal
que una persona
que no coneguis
t'estigui tocant
l'espai íntim,
no?
Doncs bueno,
una mica,
jo no dic que diguis,
bueno,
fora d'aquí,
donis una empenta,
però sí que si t'està tocant
la samarreta,
el bolso on tu portis,
allò una miqueta més arremplat
i tenint en compte
que allà portes,
bueno,
que portis doncs diners,
és que moltes vegades
al bolso portem mitja vida,
portem el mòbil,
portem diners
i portem la documentació,
clar,
és complicat.
Per tant,
s'ha de tenir en compte
això també,
no?
Molt en compte.
Sobretot si són gent estranya
que no coneixes,
doncs vaja,
no enfiar-te'n massa,
perquè pot passar
el que m'ha explicat.
Anem una miqueta alerta.
I als hotels,
Anna?
Hem de tenir també
mesures de seguretat.
Mira,
a la gran majoria d'hotels
hi ha caixes de seguretat
a l'habitació
que no et cobren res
per fer-les servir.
Doncs no les fem servir.
Tenim la tendència
a no fer-les servir.
Les hem de fer servir.
Si tu t'has de deixar,
per exemple,
joies,
ah no,
és que això és bisuteria,
o no és bisuteria,
però és la teva bisuteria,
doncs deixa-ho allà dins,
la càmera de foto
que en aquell moment
no estàs fent servir,
perquè clar,
no sempre que surts de l'hotel
ho portes tot.
Si portem una quantitat
de diners gran,
potser,
què sé jo,
una quantitat de diners
que portem
per gastar-me una setmana.
No cal que la portem
tota a sobre,
la podem deixar
a la caixa de seguretat
de l'hotel
amb la combinació
que nosaltres posem
i ja està.
I sempre,
quan entrem a l'habitació,
anem a la caixa de seguretat
i comprovem que està tot.
Que no és així,
anem a posar la denúncia,
però llavors ja es tractarà
d'un robatori
amb força a les coses,
que és un tipus delictiu
molt més elevat
que el foral d'escuit
que et pugui passar pel carrer.
D'acord?
Clar, si està allà tancadet...
Clar, si està tancat
és amb força.
Clar, és diferent.
El tipus delictiu
és més greu
per la persona
que t'ha robat, evidentment.
No és el mateix
un robatori que un furt.
Això ho hem de tenir en compte.
A veure,
a tu te passaria el mateix,
tu l'haurien pres
i punt.
Però, bueno,
de cara a l'altra persona
la pena sempre és més gran.
I això deies
que ho feu en xerrades,
com feu habitualment
molts d'aquests consells,
els doneu en xerrades
a casals de gent gran,
associacions de veïns.
No sé quins són
els principals dubtes
de la gent
o el que més els preocupa
a la gent
en temes de seguretat,
sobretot ara
que estem de vacances.
La gent acostuma
a estar preocupada,
diguéssim,
per la infalibilitat.
És a dir,
si faig això
que tu m'estàs dient
no em passarà res.
Nosaltres diem
que això
no és possible.
Sempre posem l'exemple.
Si entren als bancs
i roben allò
que veiem a les pel·lícules,
passa també.
Si es pot entrar allà,
no entren a casa nostra.
Si volen,
si volen entraran.
Però posem-nos difícil.
Intentem nosaltres
ser la nostra
pròpia policia
una miqueta.
És a dir,
no deixar-ho tot
en mans de...
No,
com que hi ha policia,
doncs és igual.
No,
doncs no portis
tants diners a sobre,
segueix una miqueta
aquests consells
i si no ho pots evitar,
però si més no,
saps com actuar
i com,
diguéssim,
m'invar l'abast
d'aquest fet delictiu
que t'ha passat.
És a dir,
si tu portes
tots els teus diners a sobre,
uf,
tens més al banc,
pots treure,
pots disposar-ne,
és a la nit
i tens una targeta
o també t'han pres la targeta
i has de fer front
a un pagament
i no pots.
Llavors,
que el trasbals
és més gran,
no?
Doncs intentem que,
com a mínim,
que el trasbals
sigui el més petit possible
per nosaltres.
i ara a l'estiu,
no sé si els Mossos
també canvien una mica
la seva dinàmica,
és a dir,
no sé si esteu pendents
més d'anar a altres llocs
de les ciutats
o a residències,
zones residencials
on la gent
hi ha marxa de vacances,
o si canvia una miqueta
la dinàmica?
Sí, sí,
fins i tot a Tarragona Ciutat
també canvia una mica
la dinàmica,
tot i que les altres zones
evidentment
intentem no descuidar-les,
però sí que s'augmenta
el patrullatge
a zones costaneres,
a llocs on hi ha
grans aglomeracions de persones
com pot ser això,
Port Aventura,
tot aquest tipus de llocs,
Rambles mateix,
zones comercials,
ara amb les rebaixes,
tot aquells llocs
que augmenten
el volum de persones,
nosaltres també augmentem
el patrullatge allà.
És un pla
que tenim trimestral,
doncs ara s'activa a l'estiu,
de la mateixa manera
que al Nadal
s'activa el grèvol,
a l'estiu s'activa
el pla d'estiu
i fa això,
fa augmentar
les zones de patrullatge
i el número d'efectius,
doncs a les zones
sobretot,
bueno,
aquí a Tarragona
com que és costaner,
doncs a les zones costaneres,
a altres llocs
que no sigui costaner,
doncs amb piscines,
en llocs on augmenta
l'afluència de públic.
Doncs ja ho heu sentit,
bons consells
que a vegades semblen obvis,
però que si no
ens hi parem a pensar
una miqueta,
doncs per una tonteria
ens poden entrar a robar.
Per tant,
vols saber,
molts dels consells
que avui ens ha donat
l'Anna García
dels Mossos d'Esquadra.
Per això,
quan marxeu de vacances
tingueu en compte
petites coses
que segur que posarà
la feina més difícil
a aquells que vulguin
entrar a robar
a casa vostra.
Anna García,
moltíssimes gràcies.
Per cert,
si algú vol demanar
una xerrada com aquesta,
com ho pot fer?
Si alguna associació
o entitat
ho vol fer?
Això s'ha de redreçar
a la comissaria
de Mossos d'Esquadra
de les Gavarres
i demana,
telefònicament mateix,
i demana per l'oficina
de relacions
amb la ciutadania
que som nosaltres,
llavors ja parla directament
amb nosaltres
i ja quedem en un dia
i una hora
que li vagi bé
i que ens vagi bé
a nosaltres
perquè nosaltres
tenim una agenda
bastant plena
i perfectament
podem donar
aquesta xerrada
que avui hem fet
un petit resum
o qualsevol altre
perquè toquem molts temes.
Pot ser interessant
en tot cas això,
moltes associacions
de veïns
que vulguin
donar els seus consells
als veïns.
Anna García,
gràcies i bon dia.
Que vagi bé.
Gràcies a vosaltres.