Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No, un centre d'acollida fins als 18 anys, on després hi ha la possibilitat de poder optar amb aquest recurs, on s'acaben de treballar sobretot el tema de la inserció laboral, el tema de fer-se càrrec de la seva pròpia vida, gestions, l'allar, etc.
Etc, etc.
en qualsevol altra casa, no?
Sempre, durant les 24 hores, els 365 dies de l'any, hi ha uns educadors per tors on es fa tot l'acompanyament, tot el suport necessari amb aquests joves.
Tant coses de la casa com externes, com a la inserció laboral és un dels pilars bàsics que treballem per tal que puguin tenir aquests recursos econòmics amb què emancipar-se.
i això, totes les hores i tots els dies de l'any està cobert.
I a més, almenys, doncs, un dels educadors està ja més viu amb els joves?
No, estem en torns en què cada educador té un torn i hi ha un torn de matí, un torn de tarda i llavors un torn de nit.
I llavors ens anem rotant per torns.
Però no viviu, doncs, per tant, amb els joves.
Els joves, en aquest sentit, sí que són realment, viuen gairebé de manera independent.
Els educadors els acompanyeu, no? Vull dir, els assessoreu o...
Sí, estem allà, doncs, en tots aquests àmbits de la seva vida, de la vida del dia a dia, estem allí físicament a la casa, però cada educador en el seu torn.
Sempre hi ha algú, però amb torns diferents.
Esteu a Vilaseca?
Sí.
Amb el suport, bàsicament, de l'Ajuntament de Vilaseca o d'altres institucions?
Molt suport de... Bé, som un servei de l'àrea de suport del jove totalat i ex-totalat de la Generalitat.
Llavors, és a part dels altres contactes que pugui haver amb l'Ajuntament de la població de Vilaseca, doncs, és independent d'això.
Com venen a parar els nois aquí a la casa? D'on us arriben?
Bé, doncs, ens venen proposats per aquesta àrea de suport de la Generalitat, que amb ells al mateix temps els venen proposats d'altres centres on puguin estar el noi.
Ja siguin centres de menors, ja sigui que estan en família d'acollida, ja sigui algun cas d'algun jove que ens ve directament del carrer,
en una situació límit i que llavors aquella pot ser una bona proposta per ell.
bàsicament serien aquests els orígens primordials de què ens venen.
Quines edats teniu?
Ara mateix. Ara mateix el més jove té 17 anys. Llavors, és un recurs on la majoria són majors d'edat.
i és un, clar, acaba ser un recurs voluntari, on la voluntarietat del noi és molt important,
que són nois que voluntàriament volen estar allí i on volen aprofitar aquest recurs.
Només són nois?
Sí, és únicament de nois.
Aleshores, de mitjana, normalment, un noi quan pot arribar a estar a la casa?
O teniu casos molt diferents? És a dir, hi ha un topall, un sostre de dir,
bé, aquest noi només pot estar a la casa de joves un temps determinat?
Sí, partim d'un temps de 18 mesos, un any i mig,
en què es creu que un jove ja pot haver fet un treball ja força complet per poder emancipar-se.
Però bé, llavors cada cas és un món i hi ha joves que necessiten més temps,
hi ha joves que menys ja estan preparats, hi ha joves que sense estar preparats decideixen,
hi ha altres joves que se'ls ha d'incitar a que ja s'emancipin també.
Cada cas és un món diferent.
Clar, cada cas és un món, però posem un cas típic i expliquem una mica el procés,
perquè la gent també entengui una mica el que feu, la tasca dels monitors, dels educadors.
Arriba un noi, 28, 19 anys, en fi, què és el que feu?
Aquest noi arriba a la casa, quin és el procés més o menys que aneu fent
amb el pas de les setmanes i dels mesos amb aquest noi?
Bé, doncs primer, així en tres generals, doncs en quant a formació, treballes,
mira a veure on està, si està fent algun tipus de curs o està ja treballant,
llavors en el tema de la casa, a veure quins hàbits, els seus hàbits propis.
Bé, treballem molt, el primer mes, diguéssim, estem molt en l'observació,
i a partir d'aquesta observació, el primer mes, elaborem el que en diem el PEI,
el projecte educatiu individual.
Llavors, a partir d'allí ens marquem una sèrie d'objectius
i ens basem en uns àmbits bàsics, com són l'àmbit formatiu o laboral,
l'àmbit familiar, perquè també és un aspecte que també es té molt en compte,
perquè són joves que tenen una família i hi ha joves que no en tenen,
llavors, clar, és un aspecte que s'ha de tenir també molt en compte.
També hi ha l'àmbit, el seu àmbit d'aprenentatges,
que estaria relacionat amb el formatiu,
i llavors en tots aquests àmbits, doncs és el que anem planificant.
Si no té cap ocupació, doncs la seva ocupació, la seva feina és buscar feina,
és el que sempre partim d'aquí.
I llavors, doncs els hàbits bàsics de cada dia.
També avaluem el seu grau d'autonomia,
en què, doncs, clar, és un aspecte també molt important
a tenir en compte i a treballar,
perquè a l'hora que aquest noi deixi aquest recurs,
s'ha de valdre per ell mateix.
Llavors, també és una autonomia que és necessària que adquireixin.
Clar, cada cas és un...
Li feu un pla individual.
Clar, tenint en compte que són 14 places,
i que, per tant, cada noi arriba quan arriba.
No sé si deu ser una mica complicat, no?,
des del vostre punt de vista,
d'anar coordinant una mica la vida quotidiana,
els interessos, les necessitats i la realitat
de cadascun d'aquests joves.
M'imagino que deu ser...
Clar, requereix força organització,
perquè, clar, cada un té el seu horari,
hi ha un horari bàsic allà a la casa,
però, clar, es va adequant a cada noi.
És com a casa qualsevol, no?,
que hi ha el pare que ve a treballar,
la mare també ve a treballar una altra hora...
Però, clar, 14 persones.
Però, amb 14.
Cadascú deu tenir un tutor, no?,
també, entenc?
Sí.
Vull dir, cada nen deu tenir una persona de referència,
que és qui va fent l'acompanyament.
Hi ha quatre educadors,
dos al matí i dos a la tarda,
en què són tutors.
Cada un d'aquests quatre educadors
és el tutor, és el referent de tres, quatre nois,
quan estem plens amb 14 nois, no?
i llavors aquest educador és el que fa més...
un seguiment més exhaustiu d'aquest noi,
el que es crea un vincle més enllà del que li diu el que s'ha de fer o el que no, no?
És on hi ha també més converses més íntimes, no?
Més d'explicar el que li passa, el que sent,
perquè això és un altre aspecte també a tenir en compte, no?
Parlaves de 18 mesos com a mitjà o topall de l'estat de la casa?
Sí.
18 mesos seria el maxill.
18 mesos, un any i mig, sí.
És del que es parteix.
Però pot ser que abans, evidentment,
aquell jove ja el veieu preparat i pugui sortir de la casa.
Sí, que els 18 mesos són flexibles.
Tinc casos en què nois,
havent estat 18 mesos,
no estan preparats,
o per causes externes a ells,
perquè tenim joves estrangers,
sense el permís de treball corresponent.
Per tant, la seva inserció laboral,
que ja és molt complicada actualment per qualsevol,
sense el permís de treball és molt més difícil,
tant la formació com la feina.
Aleshores, a la casa podem tenir nois que ja tinguin una feina,
més o menys estable, però que...
Tenim nois que estan treballant.
I, per tant, segurament ells en el dia a dia
ja marxen a determinades hores
i tenen els seus horaris laborals.
Després suposo que tenim algun noi també
que deu fer algun curs de formació, no?
Sí.
I després també tenim nois que no poden fer,
no fan ni una cosa ni l'altra.
Sí.
Ara, actualment, tots estan ocupats.
És...
Això deu ser bàsic.
I és part del treball que fem, també.
Jo crec que deu ser bàsic també pel propi funcionament de la casa, no?
El fet que tothom estigui més o menys,
tingui una ocupació clara i determinada.
Sí, sí.
Tenir una ocupació és fonamental pel noi, no?
Per la seva formació en si,
pel seu treball i obtenció del diner,
d'un sou mensual i també és important pel seu funcionament del noi.
El teniu uns horaris ja marcats, sabent el que ha de fer.
Clar, entrant en un funcionament més del dia a dia,
més estructurat, més sabent el que toca fer
i donant més estabilitat.
I llavors, a la casa, doncs, també és important saber això,
cada un el seu horari i poder organitzar a partir d'aquí.
Ara t'anava a preguntar això.
El funcionament, aleshores, de la casa intern, com ho decidiu?
El director, tu, i els monitors decidiu qui fa què,
amb quins horaris, com funcioneu en el...
Funcionem bé, hi ha l'equip educatiu,
en què pren decisions en alguns casos,
i en altres casos hi ha...
Deixa fer, una mica que s'autogestionin ells.
Sí, perquè, a més a més, cada dimecres, al vespre,
hi ha una assemblea,
la casa funciona amb assemblea amb els joves,
i llavors els educadors del torn,
més tots els joves,
es reuneixen,
i, per exemple, el tema de les tasques setmanals,
hi ha tot un quadrant,
amb les tasques que li toqui fer a cada un,
llavors allà és un espai on poder dir,
mira, aquí ho podem canviar, aquí no,
on els joves poden proposar
i decidir diferents coses,
tant a les tasques, com qualsevol proposta,
com qualsevol queixa,
com qualsevol aspecte del funcionament.
I pel que fa als horaris i entrades i sortides a la casa,
amb això hi ha molta...
s'és molt estricta, hi ha molta llibertat,
és a dir, aquest noi de 18 o 20 anys que està a la casa
pot fer el que vulgui, o no?
Ni de molt tros.
No, no, no.
Ni de bon tros,
sinó, allà què estarien fent, no?
No, no.
Tenen certa llibertat,
però, clar, és un aspecte que també han d'ells saber
aprendre, gestionar, no?
Hi ha unes normes a la casa.
Hi ha unes normes, hi ha uns horaris bàsics,
i, en diferència d'altres recursos d'aquest estil,
doncs, el primer,
ja que ells quan entren a casa se'ls entregui la clau de la porta,
on ells poden entrar i sortir,
no hi ha cap restricció, no està tancat,
no hi ha uns permís, no hi ha uns horaris d'entrada i sortir,
sí uns horaris de tornada,
d'on complir els àpats,
de tornar a la nit,
però no s'ha de demanar permís per sortir,
per entrar.
I, clar, aquest és un aspecte que a vegades costa gestionar.
hi ha qui se l'agafa, com, bé, quan jo era petit al col·legi,
no?, se'm deien, s'ha de diferenciar entre llibertinatge i llibertat, no?
Doncs, aprendre a gestionar això,
que no és fer el que es vulgui,
sinó que hi ha unes responsabilitats,
i com a habitant d'aquella casa i que tens aquelles claus,
has de ser responsable d'això, també, no?
I, aleshores, per tant, hi ha uns horaris de dinar i de sopar, per exemple,
però hi ha uns horaris també a la nit de màxim d'arribada a la casa, m'imagino.
Sí, sí, sí, hi ha un horari bàsic,
on hi ha l'horari de llevar-se, l'horari dels àpats,
l'horari d'anar a dormir,
hi ha els espais que queden més sense horari, diguéssim, a les tardes, matins,
doncs els nois els han d'ocupar també fent gestions que pertoquin, no?
No es val el quinó.
Sí, hi ha les compres, hi ha les seves gestions de poder anar a apuntar-se a un curs,
qui està fent, ni que tot que estigui treballant estigui formant-se al matí,
per exemple, fer recerca de feina a la tarda,
és aprofitar el temps al màxim.
Aleshores, els caps de setmana, per exemple,
què passa amb el temps d'oci d'un dissabte o d'un diumenge a la casa?
Com és el dia a dia d'un cap de setmana?
Bé, doncs, cada noi té els seus plànings.
hi ha qui vol tenir el seu espai a la casa on descansar,
hi ha qui demana els permisos per poder passar el cap de setmana fora,
i poden tenir, si el funcionament és correcte,
que es compleix amb les seves responsabilitats i tot,
un jove pot tenir el seu permís, com un jove de 18 anys,
que són persones adultes, no?
I poden tenir el seu permís, poden sortir a nit,
poden anar a passar el dia fora, poden...
Es pot...
Bé, tot és acordar amb el tutor,
avaluar com ha anat la setmana,
i a partir d'aquí es pot...
Tinc una pregunta.
Paguen? Vull dir, com...
Qui treballa paga?
Sí, els joves majors de 18 anys,
entenent que és un recurs ja per persones adultes,
treballen amb autonomia,
i l'objectiu és emancipar-se,
els joves que estan treballant,
tenen un sou mensual,
fan una aportació a la casa,
com qualsevol altre jove que va a viure en un pis...
que està de lloguer, clar...
I ha de...
I ha de mantindre's ell, no?
Llavors hi ha aquesta aportació a la casa.
És simbòlica o és bastant adequada
a la realitat del que hi ha fora de la casa,
és a dir, a la nostra societat?
Fa una aportació de 250 euros.
Per tant, 250 euros,
comparat amb el que hi ha fora,
que hi ha en un lloguer,
ja et costa més d'això,
manteniment de llum, gas...
És simbòlica, però...
Però, bueno, és certa quantitat.
Què busqueu amb aquesta aportació?
Perquè m'imagino que no busqueu, evidentment,
uns guanys econòmics,
sinó que què busqueu obligant el noi
que està treballant, doncs,
que faci aquesta aportació?
Doncs, primer,
és com un entrenament, que diguem, no?,
que de cara a la societat,
el que després, quan deixi la casa,
haurà de buscar un pis de lloguer,
i llavors, doncs, aquest aprenentatge,
que l'habitatge té un preu, s'ha de pagar,
i llavors, també, la forma de motivar,
de veure que es necessita treballar,
que es necessita fer una labor per tenir un sou on...
I que valorin el servei, suposo, no?
El servei, de què no és una...
Quan et costa alguna cosa un servei,
t'importa més, no?, realment.
Sí, tot i que les feines a casa,
totes les fan ells, no?
Totes les fan ells.
La neteja, rentar la roba, cuinar...
Cuinar també?
Sí, sí.
Sempre amb el suport i l'acompanyament dels educadors,
però sí, l'encarregat de preparar l'àpat,
el de recollir...
Fer la compra, també.
El de fer la compra,
la neteja de la sala de la televisió,
de tots els espais de la casa.
Normalment, aquests nois,
quina relació tenen amb les seves famílies, doncs?
Inexistent, complicada...
Igual que abans, cada cas és un món.
Hi ha qui té una bona relació,
però, bueno,
la família no ha pogut ser...
no ha pogut donar l'atenció que requeria.
Hi ha qui no té família,
hi ha joves estrangers que tenen família al seu país.
Hi ha qui es van veient,
però és allà una relació estirar i arronsar...
Llavors...
Mil i unes situacions.
Però, clar, per exemple,
tot això, que aquests casos,
fins a quin punt,
en fi, formen part també
de la relació entre el monitor,
entre l'educador i el jove.
Ho dic perquè, clar,
no es tracta simplement
que aquests nois estiguin a la casa
uns mesos determinats
per trobar-li una feina
i perquè millori la seva formació,
sinó que hi ha tot un context personal
de cada jove, familiar,
que jo crec que deu formar part molt
del contacte, no?,
entre educador i intern de la casa.
Sí, sí, és un aspecte
que estem...
Clar, s'ha de tenir molt en compte
perquè és el que aquella persona
viu per dintre seu
i és el que necessita també
aprendre a poder-ho gestionar.
Hi ha joves que s'obren més
amb aquestes explicacions,
amb com se senten,
amb com és la situació,
com la viuen.
hi ha altres joves que són més reservats,
llavors costa més entrar en aquest tema,
però bé,
és un tema que s'ha d'abordar
i s'abordar des de la casa,
buscant recursos externs
si convé.
Fins a ser que ho heu de fer
una mica de psicòlegs, també, no?
Bé, clar, no...
No, no, clar,
és un espai que no poder...
Clar, no som professionals
d'aquest tema,
però hem de...
Sí.
Home, saber escoltar els joves
és importantíssim.
Escoltar, sí,
però poder donar els recursos
d'un psicòleg
no és el...
Però sí,
el poder escoltar
i poder donar consell,
clar,
és el dia a dia, també.
Escolta,
per l'experiència,
per cert,
quants anys fa que funciona
la casa com a tal?
Doncs mira,
aquest any, precisament,
celebrem ara al maig,
celebrarem els cinc anys
de funcionament.
I això que quan no s'arrodoneix
dona més per celebrar,
doncs...
Ho celebrareu
o no hi ha motius?
Sí,
hi ha motius,
i s'està intentant organitzar
alguna cosa
que ja es farà.
I per l'experiència
que teniu, Albert,
què tal la convivència?
Perquè, clar,
si hi ha en una casa normal,
amb pares,
fills,
o avis,
i, en fi,
sempre hi ha diferències,
com és normal,
com funciona en general?
Clar...
14 persones...
Clar,
hi ha el tema
de la convivència,
el tema de l'edat,
que també és una edat
ja que dona de sí.
Però bé,
és un...
Bueno,
acostume'n a ser
força positiva,
força bé.
Ja sempre hi ha
els rifirrafes,
entre alguna situació,
però bé,
és un lloc
on també ells tenen clar
que és un lloc
que han d'aprofitar,
que han de valorar
que tenen aquesta oportunitat
d'aquests 18 mesos,
o els que siguin,
per acabar de treballar
tots els aspectes
que els facin falta
i poder emancipar-se,
i que és un lloc
on,
si la cosa no funciona
o no es valora
o no es respecta,
doncs també poden sortir
abans d'hora,
no?
L'equip educatiu
també pot decidir
si aquell noi
ha de poder seguir
en aquest recurs o no.
La majoria
arribant
amb actitud positiva?
Sí,
sí,
molts venen
amb actitud positiva,
amb poder tirar endavant.
Llavors,
hi ha qui
veu que no és tal
com ho havia percebut,
i no sé cap a l'adaptar,
hi ha qui sí,
però la majoria
va treballant
i va formant-se.
És una oportunitat
per tots els joves,
realment.
Sí,
sí,
és una oportunitat
en què,
clar,
partim
amb aquests centres
estan fins als 18 anys,
llavors als 18 anys
no hi ha molts recursos
on poder seguir
aquest procés,
llavors,
o hi ha un altre tipus
de recursos
que són els pisos
todelats,
i ara
la casa de joves,
no?
De totes maneres,
en un cas extrem,
si aquest jove
que porta ja 18 mesos,
vosaltres,
com a monitors,
com a educadors,
no veieu que
estigui preparat
per sortir,
què fem
amb aquest jove?
Doncs es pot
prorrogar l'estada
a la casa,
si el seu funcionament
és d'esforç,
de treballar
per buscar...
I si no ho és?
Estic posant el cas més extrem,
que no sé si ha passat
en aquests 5 anys.
si no és de tirar endavant.
És a dir,
si la seva actitud
no és positiva,
hem passat 18 mesos
i veieu que,
per dir-ho d'alguna manera,
aquell noi no hi ha manera
de redreçar-lo.
Clar,
doncs llavors
ha de deixar la casa
i,
bueno,
us farà el contacte
que es pugui
fora de la casa
per trobar
algun altre tipus
de recurs,
però clar,
hi ha un treball
també que s'haurà portat
molt abans
amb el noi,
de dir,
escolta,
queda aquest espai
de temps,
hem d'acabar
a treballar això,
t'hi has de posar,
estructurar
com es treballarà
i tot,
i si arribi
a aquell punt,
doncs no podràs
seguir a la casa.
S'haurà de buscar
la vida,
dient-ho d'una manera
molt planera,
perquè també la gent
ens entengui.
Tot té un límit,
evidentment.
Per curiositat,
tractant-se
de la casa de joves
de Vilaseca,
tots els joves
que us venen
són de l'entorn,
de per aquí?
És a dir,
per una qüestió geogràfica,
possibles familiars
o amics
o altres relacions
són de...
Sí,
bàsicament venen
del territori
de la província
de Tarragona,
tot i que
hi ha algun cas
que també ens ve,
ens ha pogut venir
de Girona
o de Barcelona,
d'algun altre centre
d'acollida
de Barcelona,
però bàsicament,
en general,
és d'aquí.
La sortida
del jove,
en el moment
en què sigui,
només ho decidiu
el grup
d'educadors
que esteu a la casa
o heu d'esperar
d'alguna manera
també decisions
superiors?
No,
ho decidiu vosaltres.
Tant sigui el jove
que digui,
mira,
jo tinc ja
aquests estalvis
perquè el treball
econòmic,
un pla econòmic
també ho treballem molt
perquè puguin
fer un estalvi,
saber administrar-se
els seus diners.
Jo tinc els meus estalvis,
tinc feina,
em veig preparat
per poder
fer la vida
independent
i llavors
s'acaba de fer
el procés
que és la recerca
d'habitatge
i llavors
ja fa la sortida
de la casa.
Molt bé,
doncs una experiència
molt interessant.
Espero que ho pagueu
celebrar, Albert.
Sí.
Alguna proposta
ja de celebració?
S'està intentant
amb l'equip
elaborar alguna cosa,
alguna cosa senzillet,
però poder fer
alguna mena
de trobar d'allí
amb joves
que hagin estat abans,
amb professionals
amb qui estem
en contacte,
podem fer una mica
de trobada d'allí.
Quants joves
han passat
en 5 anys?
Que ho teniu
comptabilitzat,
això?
És una pregunta.
Jo te'n diria,
sí.
Clar,
és un servei
molt,
també és molt
de passada,
joves que en pocs mesos
ja decideixen sortir.
Ja ens ho diràs.
No et sé dir.
En tot cas,
estava pensant ja
com una última qüestió,
ara que dèiem això
de la festa,
entre cometes,
de celebració.
També promoveu
algun tipus d'activitat
lúdica entre tots?
És a dir,
sigui una festa
o sigui una sortida
fora de la casa,
és a dir,
alguna activitat lúdica
per tot el grup?
Això ho promoveu,
ho feu,
els monitors?
Normalment,
o pels 5 anys?
No, no,
no pels 5 anys.
Estava pensant,
ja que parlem dels 5 anys,
si de tant en tant
vosaltres,
com a educadors,
munteu algun acte
o impulseu
o convideu
els usuaris
de la casa
a que es faci
algun tipus d'activitat
d'oci
conjunta?
Intentem
que siguin
ells mateixos
qui
proposen,
qui proposi,
qui promogui
algun tipus de...
Donem tota la informació
que podem rebre
d'activitats que es facin
o de llocs on poder anar,
tant de...
que organitza
l'Ajuntament de Vilaseca
com dels voltants,
Tarragona,
Reus,
i llavors
que siguin ells mateixos
els qui puguin organitzar-se
i puguin moure's,
no?
Canviar la idea,
l'acompanyament aquell
del cap de setmana
de vinga,
anem tots cap allà
i carguem
a la furgo
i tots cap allà...
No,
han de ser ells
que promoguin,
que convé
algun acompanyament,
ajuda,
cap problema,
no?
Però siguin ells
qui es moguin.
Doncs avui hem conegut
l'experiència tan interessant
de la Casa de Joves
en Vilaseca
amb el seu director
Albert Roig.
Albert,
moltes gràcies.
A vosaltres.
I que vagi molt bé la feina.
D'acord,
merci.
Fins la propera
a l'Albert Roig
i fins el proper dilluns
el Xavi Saragos,
el responsable de comunicació
de la Fundació
que és l'amic
amb qui,
com cada dilluns,
hem fet aquest espai
al carrer.
Xavi,
gràcies.
A vosaltres.
A vosaltres.
Fins la propera.