Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
no hi ha raonament, però des de l'ofredor i sense lògicament analitzar FETSA,
però, per exemple, avui que alguns mitjans parlen de resultats acadèmics
i de puntuacions i tal, coses que s'haurien d'ensenyar a l'escola
i que no s'ensenyen, que és a sobreviure, per exemple, en molts aspectes,
és el tema del risc, que alguna vegada hem comentat aquí,
precisament d'aprendre a conviure amb el risc i com actuar,
perquè probablement, si hi hagués hagut entrenament en aquest sentit
i formació, segurament que els serveis de la Creu Roja haguessin actuat
i aquest home hagués salvat la vida, encara que instintivament segur que és tirar-se l'aigua.
Lluís, jo s'ho escriu el que s'ha dit i, en tot cas, el sacrifici personal d'una persona
que, a més, jo crec que, com deia el Pere, és coneguda perquè estava al registre
i, per tant, la veia molta gent i, en tot cas, el record en positiu,
el record aquest que s'ha sacrificat per les seves filles,
que, segurament, amb una mancança que no ve a compte en aquest moment,
però que, d'alguna manera, demostra que era una persona que estimava la seva família
i, en tot cas, jo em quedaria amb aquest record avui.
El que més, en tot cas, forma part de la pròpia dinàmica
de les circumstàncies que es produeixen
i més quan hi ha molta gent i quan es produeixen totes aquestes coses.
En tot cas, ho han de millorar i suposo que tothom farà el seu esforç per fer-ho.
Recordem que ahir unejava la bandera groca, que és d'alerta de precaució.
Recordem en altres estius com hi ha hagut aquells debats
sobre quan, en bandera vermella, hi havia també banyistes
que entraven a l'aigua i que no feien cas a les autoritats de Cresroja.
Aquestos detinguts i d'any multa de 600 euros com a mínim.
Com aquells que es perden pel Bòs i Risseu,
i els hi cobrem quan ha d'anar l'helicòpter,
perquè l'helicòpter el paguem entre tots.
Per imprudències en l'alta muntanya.
Em sembla que les imprudències s'han de pagar,
però jo crec que aquest no era el cas,
i per això deia jo que entenc que el record de la persona
i crec que el reconeixement de la seva tasca
al llarg de molts anys al Port de Tarragona.
Doncs aquest veí, des d'aquí el nostre condol també a la família,
aquest veí de Sant Pere i Sant Pau de 49 anys
que ahir perdia la vida ofegat a la platja del Miracle.
La casualitat vol moltes vegades que notícies ben diverses i ben diferents
tinguin un mateix escenari, perquè curiosament, clar,
estem parlant de la zona on aquesta setmana
es produeix el Castell de Focs Artificials
i on ahir, per cert, també es va donar un fet anecdòtic
a veure com començava el Castell de Focs
i en pocs segons es va aturar
i el llançament al final de la pirotècnia italiana
que hi participava ahir
es va fer amb un quart d'hora de retard.
No sé si els nostres contratulis ho vam veure o no,
però bastant curiós, no?
No és la primera vegada que passa,
passa poques vegades, ha de dir tot això,
i va haver un error informàtic
i el clar és que tot això dels focs artificials
no és una llum que va encenent, no?
Sinó que tot això s'encén sol, no?
I llavors, bueno, van haver de fer un reset i tornar a començar
i això doncs va portar, no tant, eh?
Jo penso que van ser 5 o 6 minuts.
No més, eh?
Més, més, més.
12 minuts aproximadament, sí, sí.
Bueno, potser sí, no ho sé, no ho recordo.
Però va valer l'espera, eh?
Però després va ser un Castell de Focs molt bonic,
el que passa és que, esclar,
el que és l'arrencada no la vam poder veure,
però després va ser un Castell de Focs jo crec que bonic.
A Lluís li va agradar?
A mi em va agradar.
I els va esperar, no va tenir impaciència.
Jo, com estava sopar amb uns amics, vull dir,
bueno, no venia d'aquí, no?
Però vull dir, sí, va estar molt...
Jo crec que va ser un bon Castell ahir.
I el Tomàs el va veure?
Casualment ahir no,
perquè havia quedat amb altra gent,
el que sentia que va arrencar i es va aturar.
I, ostres, igual, igual, clar, de lluny,
pensava, dic, a lo millor solament és llum,
però dic, clar, i si falta això, aquí falla alguna cosa.
Però després, quan vaig sentir la rearrencada,
dic, això ja és la traca final, no m'encaixa.
I llavors, clar...
Però tornem una altra vegada al tema riscos, no?
No estem excents de riscos.
A veure, això no deixa de ser un risc per a l'empresa,
una certa crisi, perquè la seva imatge...
Home, devíem viure moments de crisi evidents, clar.
Per tant, des de la vessant positiva,
si ens preparem és més fàcil, no?
Assumir-ho i tal.
Una altra cosa, què comportaria?
Com avises a tota la gent que hi ha allà
que hi ha un problema i que seguiran els castells?
Jo crec que el fet del riscos és un dels temes fonamentals, no?
I més ara que estem en una economia complicada,
els departaments de riscos segurament,
a tots els nivells, no han complert els seus objectius,
perquè si no, no estarien com estem.
Començant per les agències de qualificació.
Començant per les agències de qualificació,
començant per l'Estat amb les seves obligacions
amb la banda d'Espanya,
passant per les entitats financeres,
passant per tothom, no?
Tothom té una mica de culpa en el tema,
per tant, vull dir,
aquesta és una qüestió del risc,
una qüestió d'anàlisis, no?
El que passa és que quan tot va bé no s'hi pensa, amb això, no?
Estem en un món que quan tot va bé
ens pensem que tota la vida tot anirà bé.
No, però això funciona així, no?
No te'n recordes de...
I en el castell dels focs artificial
sembla que segurament apretant el botonet a l'ordinador,
tot això segur que sortirà sempre, no?
Perquè fa, jo me'n recordo, fa 10 o 12 anys
va passar una cosa més grossa.
Mirava uns que no van poder llans tirar.
Vull dir, uns portuguesos va ser allò, un escàndol.
Un desastre.
Sí, sí.
No és el cas, vull dir,
que hi ha hagut un error,
que evidentment a l'hora de puntuació
doncs això suposo que ho haurà de reflectir,
perquè això és un concurs, no ho oblidem,
però el castell de focs que després vam veure
va ser un castell de focs molt bonic,
vull dir, el risc quin era que fallés?
El plan B que no hi era, no?
El plan B era tirar enrere i tornar a començar.
En fi, parlen de riscos.
Hem abordat aquests dos temes d'actualitat del dia,
però m'agradaria reflexionar també,
tenint en compte més avui el perfil dels nostres convidats
a la tertúlia sobre una de les notícies de la setmana,
que va ser la denúncia que va fer Mediterrània
d'uns abocaments de 100.000 litres de carburant.
Es va parlar a la desembocadura d'Hidrocarburs,
a la desembocadura del riu Francolí.
Això passava dilluns i poques hores després
l'autoritat portuària ho desmentia.
Aquests dies hem analitzat precisament
en aquest espai d'opinida i de tertúlia.
En fi, les conseqüències que té
que en aquest cas una entitat com Mediterrània
faci publicar una nota als mitjans de comunicació,
que aquests se'n facin ressò
i que fins al cap d'unes hores,
en fi, clar, no hi hagi la rectificació oportuna
i a més es vegi i es demostri
que és una falsa alarma.
Els nostres curtetortulis, Lluís, per exemple,
quina reflexió li porta aquest episodi?
Jo crec que tots haurem de tindre
una part de corresponsabilitat.
Això és igual com el tema de les presuncions d'innocència.
Al final, vull dir, sembla ser que la notícia
és més important que el fet objectiu de la mateixa.
Evidentment, si es va cometre un error,
doncs, bueno, vull dir, s'haurà de veure
per què es va cometre l'error
i per què es tarda temps en contestar
i per què no es va fer, en tot cas,
prèviament aquest risc que es podia produir
quan se va produir això,
dir que es havia produït per les raons que van ser
i que finalment sembla ser que han sigut.
És a dir, jo crec que tot això
passa per una corresponsabilització
i que tothom sigui molt purista
amb les seues competències en cada moment.
Per tant, vull dir, escolta,
jo crec que això ens vala com a societat
i seria bo que ho apliquéssim tot, no?
Perquè finalment les notícies passen
però segurament els fets de la pròpia notícia queden
i crec que això és el negatiu.
Pere, jo estic d'acord amb el que està dient el Lluís
i aquí aquest tipus de fets
són escandalosos.
Llavors no costa res dir, mira,
a més a més ja hi estem acostumats.
i després resulta que es fan les comprovacions
i no és cert.
Però el que queda és que
el desembocador del francolí...
Perdona, Pere,
jo no li trec la bona fe de Mediterrània tampoc.
És que aquí tothom té una part de responsabilitat
però...
Jo no parlo això, senzillament.
El que passa és que
quan un diu segons què
ha d'estar segur també, no?
I el que rep la notícia
també l'ha de contrastar.
I el que l'escoltes
n'ha de fer una mica d'allò
perquè és clar, és que al final
si tot val
llavors estem en un món
que no sabem com va.
És a dir,
si de vegades
és que aquí a vegades
ha patit al revés, no?
Que s'han tapat coses.
Llavors, clar,
tenim allò
la mosca darrere de l'orella
i qualsevol indici
ens pensem que sí.
Doncs escolti,
a vegades és que no.
I si les coses són sèries
doncs és que no.
I llavors hem d'anar al tanto.
S'ha d'explicar tot aquí, no?
I sobretot també
el que transmet les coses
doncs també ha de
passar el sedar,
si em se'n permet l'expressió,
no val qualsevol notícia
que arribi de qui sigui
i ja la dones per bona.
A veure, un moment,
potser sí que és bona,
però abans de
t'has d'esperar encara
que sigui mig minut
i fer la comprovació.
Ja està,
vull dir, no passa res, eh?
Tomàs.
Bé, una mica el fil d'això
treurem també lliçons
perquè
efectivament,
el que deia el Pere,
el tema de la
comprovació
i de contrastar
fets,
per exemple,
Mediterrània,
la seva finalitat
d'alguna manera
és aquesta, no?
Estar alerta
en relació
a l'entorn
i al medi, no?
Correcte.
El que potser ja no és correcte
és
fer l'afirmació
que és un vessament
d'hidrocarburs
i de 100.000 litres, no?
Clar,
precisament
la comunicació
d'emergències
és gradual
i paulatina.
Hi ha una emergència,
hem detectat
això,
que la desembocada
del fangoli
està negra.
Què ha passat?
Començant les investigacions
hauria estat
el procediment,
autoritat portuària,
ACA,
Medi Ambient,
que s'hagués pronunciat,
que s'hagués fet
les analítiques
i llavors
s'hagués a més
la comunicació.
També per a mitjans
el que deia el Pere,
a part de contrastar,
tenir paciència
i prudència,
perquè les coses
no són fetes
i explicades.
El que passa és que
paciència i prudència
cada cop menys,
en la societat en general,
no?
Efectivament.
Perquè tot va superràpid.
Aquí anem,
tornem a allò del principi,
la malaurada mort
del pare
que vol salvar
la seva filla.
Una mica
de paciència
i prudència
segurament ell s'hagués salvat,
les filles també
hagués actuat
als grups,
perquè s'hi estava
els grups de Socorro
o la Creu Roja.
És a dir,
tornem una mica
al mateix
i en aquest sentit
Mediterrània
ha reconegut
el seu error,
el que tampoc
és de ser rebut
el paper
d'alguns mitjans
que ara van a fer sang,
quan han estat
els primers
també de publicar
sense contrastar.
a veure,
cadascú,
cada bono
con sus banana
o cada palo
que aguanta su vela
digui-li com vulgui.
Segurament
tothom ha de fer
una certa autocrítica,
començant per l'organització
que emet un comunicat
sense haver-ho
prèviament
parlat,
en aquest cas
amb l'autoritat portuària
i després també
la rapidesa
amb la que actuen
els mitjans de comunicació
en què són
corretge de transmissió
de notes
de premsa.
també la part
de l'administració responsable
o l'empresa responsable
o l'alcalde
que coneixia
que es havia produït allò
també es podia haver
avançat amb tot això
és que clar
és que és una
és una situació
que es va produint
i es va succeint
una sèrie de fets
que finalment
vull dir
si això
el que s'hagués donat
el primer
hagués dit
escolta no
això és això
ja no hi hauria
hagut
però una mica
de prudència
com deia el Tomàs
Puig abans
de fer esclatar
l'espurna
jo crec que a més
a més
hi ha una cosa
que aquí
Tarragona
sembla que estem avasats
que és que
quan hi ha un fet
d'aquests
o un possible fet
d'aquests
l'engrandim sempre
és a dir
jo no sé
si hi ha masses llocs
al món
perquè això
en el fons
va en compte nostre
diguem-ho així
hi ha masses llocs
al món
on les notícies negatives
són tan grosses
com aquí
i ho dic així
i ho dic ara
una mica
una mica culpa
de tothom
però
la gent de Tarragona
de seguida diem
no sé què
de les químiques
no sé què d'aquí
quan resulta
que moltes vegades
no és veritat
100.000 litres
això és una barbaritat
i aleshores
això no es fa així
com així
és a dir
que queda la galleta d'aigua
després de fregar
bum
la tira
i això es detectaria
per qualsevol sistema
és a dir
hi ha obligació
de notificar
no es pot amagar
no es pot amagar
si fos una fuita
estaria documentada
per tant
dius
què passa
després va dir
que era pols de carbó
que a veure
és tot plausible
per tant
però
deixar actuar
i que es coneguin els fets
tot això passa
amb la transparència informativa
a vegades
per part de
qualsevol
no tenim aquesta transparència informativa
jo crec que
vols explicar les coses
en aquest moment
veiem una situació crítica
i no s'expliquen les coses
i seguim
jo crec que el problema
és que crear
que la gent
no té la suficient
cordura
o la suficient preparació
per entendre les coses
jo crec que la gent
si els expliques les coses
perfectament
i jo crec que en aquest moment
per part de tots els governs
per part de les emissions
de les empreses
jo crec que s'està produint
un defecte negatiu
respecte a no saber explicar
les coses que passen
i crec que aquest és un
falta de transparència
però portem molt de temps
no sabent explicar
a la gent el que passa
més que falta de transparència
potser és
falta d'agilitat
exacte
que no en saps més
perquè quan ho expliques
encara que ho expliquis malament
ho expliques
que ho deixem fer els professionals
que per això estem
d'alguna manera
que a vegades
també
primera
i segona
que per part de la ciutadania
també
hi hagi aquesta educació
que les coses
tenen una seqüència
és a dir
què ha passat
de qui és culpa
no funciona així
és d'analitzar
i saber exactament
què ha passat
el per què
a lo millor
es tarden a esbrinar
i qui és culpable
si és que hi ha culpable
perquè a lo millor
resulta que és un fet natural
com diuen
que podria ser
val què
per tant
que has de dir
des del principi
una cadena d'errors
encadenats
que llavors es multiplica
de mentides
o de mitges veritats
perquè
a veure
la veritat
s'ha de dir tota
clar
d'improvisació
especulacions
la informació
són fets
no especulacions
l'opinió
és una altra cosa
per tant
si se separa bé
les coses
tot funcionarà bé
i ja està
a veure si aprenem
una mica d'aquest episodi
que realment
ens va subter molt
el dilluns
segur que ahir la nit
els focs
ningú es va queixar
que no li informessin
de què passava
per exemple
hi havia milers de persones
llavors
el lògic seria
preveure un mecanisme
per si passa això
com s'informa la gent
tenint en compte
que hi ha milers de persones
repartides
per tota la marxa
no marxa
això ja sabia
Rizal
el Rizal
perdona
un sistema
de megafonia
per si un cas
és que tot això
per exemple
Tarragona Ràdio
segurament
que retransmet
només en què figurés
qualsevol eventualitat
i si plou
segueix la informació
per tal punt
en una societat
tecnològica
com estem
un Twitter
una adreça
de correu electrònic
un web
que informa
jo crec que el risc
se produirà sempre
el risc serà
una altra cosa
és quin risc
podem permetre'ns
cobrir
quin no podem permetre'ns
cobrir
és evidentment
que qualsevol país
d'Àfrica
tenen un risc
que poden cobrir
que el que tenim
a Europa
el que podem tenir
en el primer món
per tant vull dir
jo crec que el problema
és explicar a la gent
les coses com són
escolti
quan passa una cosa
d'aquest tipus
hauríem de fer
el que dius tu
hi ha aquest timing
o hi ha aquesta fórmula
o hi ha aquest seguiment
d'explicar-ho
ara vull dir
hi haurà coses que
home
em semblaria ja
és a dir
per què no passa res
perquè al cap de 12 minuts
s'ha arreglat el tema
jo he dit
des del punt de vista
que les tecnologies
t'ho permeten
i segur que ahir
al Twitter
el minut i mig
diria
què passa amb el concurs
per tant
perquè no
advertir-hi
qualsevol incidència
es pot seguir
a través d'aquí
el que fa és que
precisament
les noves tecnologies
i les xarxes socials
també són
un gran avantatge
i tenen un gran risco
perquè a través del Twitter
o de Facebook
imagina't que n'hi ha un
que diu
això s'ha suspès
i la gent comença a marxar
i qui ho filtra
o qui ho controla
això
perquè a alguna moment
no tot el que es posa
en aquests llocs
és cert del tot
i a vegades són opinions
que van
a la línia
d'intoxicar
diguem-ho així
també
o l'episodi
que hem comentat
el desembocador
el francolí
que també
si s'haguessin utilitzat
potser
les xarxes socials
que no sé si va ser el cas
clar
es podia haver fet
aquí una
no neu a Tarragona
que està inundat
de no sé què
una gran bola informativa
en fi
i al darrere d'això
perquè hi ha uns altres interessos
són reflexions
són reflexions interessants
avui ja deia
el príncipe la tertúria
que hi ha moltes notícies
relacionades d'alguna manera
amb el mar
o amb el riu
en aquest cas
també parlàvem
de la desembocadura
del francolí
una altra notícia destacada
de la setmana
és l'anunci
que feia el president
del port
Josep Andreu
que és imminent
ja la compra
de la marina
a Port Tàraco
per part de
en fi
d'aquesta gent del Qatar
que ve carregada
de diners
Lluís va dir-te'n'hi
Lluís va dir-te'n'hi
alguna relació
que això ha tingut
en el projecte de la marina
i la tàraco
que no és la tàraco
que no és la tàraco
que no és la tàraco
que no és la tàraco
absolutament
implicació
que me la va inventar
exacte
doncs
veu que
serà la salvació
aquesta gent
carregada de diners
del Qatar
el que és evident
és que
la contrarresultat
sembla ser
de la gent
que està
gestionant això
no
va per bon camí
per tant
qualsevol cosa
que suposi
incrementar
la gestió
de negoci
que torni a vingir
als vaixells
que hi hagi negoci
i sinergies indirectes
jo crec que seria bo
ara vull dir
evidentment
jo no coneixo
ni l'acord
que siguin aquests senyors
ni com desenvoluparan
la seva tasca
però evidentment
aquí hi ha hagut una aposta
dins de fa molt de temps
perquè aquí
tinguem una marina
de primer nivell
i de més de luxe
i que pugui fer la competència
si em permeteu
i amb la boca petita
a Monte Carlo
doncs bueno
d'alguna manera
això hi haurà d'haver
algú potent darrere
que sigui capaç
de gestionar tot això
i per què creu
que ha fallat fins ara
pel context de crisi
primer pel context de crisi
segon per la competència
no oblidem que en aquest moment
hi ha un port
que està en una dinàmica
semblant al nostre
que és el port de Vilanova
que l'altre dia
em van convidar
i vull dir
sembla ser que molts barcos
que estaven aquí
ara estan a Vilanova
perquè és gratis a Vilanova
perquè ho estan promocionant
ho dic entre cometes
i dins d'un punt
purament subjectiu
és a dir
tot això
el mercat és el que és
i la competència
si hi ha un port aquí
aquí al costat
n'hi ha un altre
que vol fer el mateix
que n'antros
vull dir
per tant
aquí el que ens hem d'esmarxar
cada vegada més
és perquè les coses funcionin
i això costa
i això suposa sacrificis
i això suposa estratègia
i això suposa despesa pública
i això suposa
un esforç important
quan des d'un punt de vista
de gestió
s'ha de fer tots aquests esforços
per tant
això no és que hi posem
això i hi ha funcionada
no no
ara comentàvem
és una concessió
que el que se'n fa càrrega
és com un lloguer
vull dir
alguna botiga cobres
vull dir
t'has d'espavilar tu
i perquè al cap de vall
i si el negoci no et funciona
doncs has de buscar
algú altre que se'l quedi
i que porti idees noves
i que d'alguna manera
ho sàpiga fer funcionar
i a lo millor
aquest porta al darrere
el seu gent
que no hi havíem pensat
i que no hi havíem
no saben ni un test de regor
no no però vull dir
perdona Tomàs
vull dir
el que és evident
jo l'altre dia
em conviden a Vilanova
per una cosa
no no
anirem a la Marina
com és que teniu una Marina
bueno
teniu una Marina espectacular
a Vilanova
que ja no ho sabia
i clar vull dir
ostres
i com és que teniu tants barcos
no és que ara estem
i això forma part del mercat
en una situació
aquí tothom s'espavila
és un mercat molt reduït
és un mercat molt selectiu
és un mercat molt
entre cometes
molt pijo
clar
tot això té moltes connotacions
igual tant vull dir
escolti
aquí haurà d'haver una tasca important
i Vilanova està
al costat de Barcelona
no ho puguem
està més a prop
i això
doncs també és un
un fet que per ells
els hi pot donar
nosaltres que estiguem molt lluny
vull estar més a prop
i els de Barcelona
també competeixen en antros
sí
Tomàs
què?
ens en sortirem
amb aquest tema de la Marina?
a Qatar
no han fet hotels
d'aquestos espectaculars
en una visió global
i planetària
i tal
i no sé què
per tant
a veure
si d'alguna manera
fem-ho la inversa
Qatar desembarca Europa
via Tarragona
eh?
via Barça
és que això és el que anava a dir
i dir
quina millor promoció
tindrà la Marina Tarraco
que a la camiseta del Barça
no?
la universalització
per tant
és una manera
de crear
i aprofitar
aquesta sinergia
és a dir
Barça
Tarragona
eh?
i ara
potser estem en una època
que el que
has de fer els projectes
per d'aquí un temps
és a dir
ara tens temps
per fer-los
i per pensar-los
perquè no
perquè això també
és una cosa
que no ens hem d'ofegar aquí
no?
en temps de crisi
redactar projectes
no?
per tenir-los a punt
per tenir-los a punt
però per coses creïbles
eh?
perquè és quan
el moment que es pugui
aquí tinguis ja els deures
si no acabats gairebé
no?
perquè si només parlem
que anem malament
que anem malament
al final encara anem pitjor
Tarragona pot ser la Marbella
Cateride
t'agradaria Tomàs
aquesta imatge
no?
però tindre la Marina
plena de jocs
això sí
perquè això
són
són
valors afegits
no?
jo recordo
el que passa
és que és compatible
tenir una Marina
d'aquesta de jocs
a luxe
amb un port tan industrial
tan potent com el de Tarragona
es pot fer compatible?
jo crec que els tècnics
que van intervindre amb això
que són els que s'ho van
van posar la idea
sobre el fet real
vull dir
i deien que sí
és a dir
això a més comporta
moltes sinergies
ara que està tan en discussió
tot el tema
de l'aeroport de Reus
aquí es via previst
vull dir
el tema de potenciació
de tot el tema
de vols privats
de l'aeroport de Reus
per la gent que tenia
és a dir
tot això comporta
una sèrie de sinergies
molt molt molt variades
inciteix clarament
a l'economia ciutadana
al patrimoni
per exemple
com a la venda
del patrimoni
és a dir
escolta
el tema del turisme
la venda de la ciutat
com una oferta turística
de primer nivell
passa per tot això
ja que parlem
això de projectes
ja feia referència
al Pere
a aquesta qüestió
d'en temps de crisi
redactem projectes
i preparem-nos
per la sortida
de la crisi
avui hi ha també
diferents notícies
relacionades amb infraestructures
perquè ahir per exemple
es va reunir
l'alcalde de Tarragona
amb el subdelegat
del govern central
Ramon Inglés
vam parlar de la T11
és a dir
l'autovia de Reus
que s'acabarà d'aquí un any
vam parlar de la 27
que continua bastant aturada
i que el govern central
vol rellençar
aquestes són qüestions
estrictament locals
però ahir sabran
que el ministre
de Foment
José Blanco
va donar a entendre
que en fi
que això de fer
tantes infraestructures
com els últims anys
s'ha acabat
i que si volem aspirar
a tenir més infraestructures
de carreteres
d'aeroports
de línies de tren
quedar a pujar
els impostos
Lluís
què et sembla
aquesta reflexió
del ministre Blanco
home
jo m'assembla bé
la reflexió
el que passa
aquesta reflexió
darrere hi ha d'anar
el perquè en aquest moment
s'han comès tants errors
és a dir
aquí hi ha comerç
que han fet infraestructures
polítiques
vull dir
no pot ser que de Sevilla a Càdida
en tots els meus respectes
hi hagi una autopista de pagament
i una gratis al costat
i en què ho han gastat
en calés que venien d'Europa
i segurament era necessari
fer una autopista a Catalunya
que hi ha més
és a dir
jo crec que també parlava
el ministre Blanco
de la competitivitat
o de la rentabilitat
de les infraestructures
jo crec que això
era una qüestió
i una palaula
això una setmana després
recordaran allò
de l'AVE Toledo
Cuenca
Baquete
però lligat tot això
clar a mi em sembla
que molt bé
bla bla bla
però la realitat
és que un tema fonamental
pel país
que és el corredor mediterrani
segueix allí empantanagant
és a dir
el senyor ministre
allà no diu res
del corredor mediterrani
diu
no les grans infraestructures
el que dius tu
de l'AVE Toledo
que ha costat
dos mil
i escaig milions
d'euros
vull dir
no diuen res
i quan resulta
que tenim aquí
l'universitat
del corredor mediterrani
que quan jo era
president del POR
ja signava convenis
amb el president
de la comunitat valenciana
amb el president
de la Generalitat
és a dir
vull dir
i ara hem tornat
a signar convenis
fa sis mesos
l'alcalde de Tarragona
tornà a signar convenis
és a dir
clar a mi
m'assemblen molt bé
els discursos de seny
que ara és un discurs de seny
l'altre dia
del ministre de Foment
però quan això
va lligat
amb una incapacitat
per haver tirat endavant
el que era necessari
dedicant-se a fer
una autopista
o un tren
que era segurament
una rentabilitat
que algú pensava
que era política
i deixar-me aparcat
d'una altra cosa
això és el que em posa
en perill
i que em sembla
poc responsable
això ha sigut una constant
amb els 150 anys últims
d'aquest país
l'Espanya radial
no?
les infraestructures
pensant molt
potser hi ha coses
radials que estan bé
jo no discuteixo
aquest concepte
sinó que moltes
de les coses
que s'han fet
s'han fet sempre
amb una altra
o sigui
amb gaire més política
que tècnic
o que econòmic
o social
diga com vulguis
o potser perquè es volia
potenciar el nord
els ports del nord
sempre han sigut
més infraestructures
els ports del nord
Galícia
Astúries
el País Bàs
sempre han tingut
un suport molt més important
de l'estat
que ha pogut
ir a Barcelona
Tarragona
València
tot això
és un error
de tants anys
que clar
aquí
quan veus projectes
de fa temps
de fa
hi ha dos segles
quasi
o un segle i mig
i ara es torna
a parlar del mateix
jo
veus-ho
l'exemple
de l'estació
el 1883
de l'estació
de l'AVE
no no
l'estació
de Tarragona
l'estació
no no
això de l'AVE
no existia
llavors
el que ara es vol fer
és un projecte
del 1883
actualitzat
compte eh
el que ara es vol fer
és això
estem on érem
aquí
hi ha molts errors
de molta gent
perquè com
tants anys
aquí
per tothom
però
les coses
són així
i clar
tornem a remenar
el mateix
vol dir que aquí
s'han fet
o sigui
en aquest país
les coses
no s'han fet
ben fets
però aquí
per exemple
no parem de parlar
de la 27
i dels fagesos
aquesta és
fermet
per exemple
tornant
disculpa
abans de tallar
el tema
el tren
a veure
hi ha una associació
europea
que potser
fins i tot
es parla
que Brussel·les
obligarà
l'estat espanyol
hem d'arribar
a aquests extrems
d'aquest ridícul
perquè no
perquè no es demanda
els ministres
de torn
que
per
per molt pocs
quilòmetres
al corredor
mediterrani
no hi ha enllaç
de velocitat
alta
ja no
d'alta velocitat
el que sigui
a veure
i a partir d'ara
qualsevol polític
que digui qualsevol cosa
se li pregunta per això
en plan matxagón
fins que es pronuncien
perquè si no
això és el que diu el Pere
200 anys
però Tomàs
no no
és que jo anava a dir
que potser la idea
que es percebeia el ministre
i no sé si és la idea
o la mentalitat
que vol imposar
ara al conjunt
de la societat espanyola
és que després
d'una orgia d'anys
d'infraestructures
de fer moltes coses
moltes carreteres
autopistes
autovies
i línies de tren
encara que aquí
a Tarragona
segurament
no n'hem viscut
no n'hem vist gaires
aquí és rotondes
ara sembla que
el que diu el ministre
ara posem seny
ara perquè clar
la crisi
no podem fer
tantes infraestructures
però com deia el Tomàs
aquí s'han produït
una sèrie de mancances
d'un tema objectiu
que és el corredor
del Mediterrani
algú podria pensar
que tot el que surt
d'Àfrica
que arriba a Europa
no havia de ser
per potenciar
el corredor del Mediterrani
però això no s'ha produït
i per què no s'ha produït?
per mancança
per interessos
per lobbies
que evidentment
manaven a Madrid
i que no tenia la presència
del Mediterrani
vull dir
tot això ha passat per aquí
escolti
per què es fa l'AVE
Madrid-Sevilla
abans que el Madrid-Bersona
que era
evidentment que era rentable
bueno pues es fa
perquè hi havia un interès
polític molt concret
que interessava
que l'AVE fos
a Madrid-Sevilla primer
el corredor del Mediterrani
se l'inventa Aníbal
abans dels romans
però clar
com veuen la perspectiva
aquesta per exemple
d'infraestructures
com aquestes
com les del corredor
del Mediterrani
el diumenge
vam llegir
el diari de Tarragona
que aquest corredor
que havia d'anar
del Jazires
al Merí
allò amunt
posa que la Unió Europea
el modifica
i és
el Jazires
Sevilla
Madrid-València
vull dir
ja no és corredor
del Mediterrani
estem parlant d'una altra cosa
llavors clar
vull dir
tot això
el que fa
és entregarir-ho
quan hi ha una cosa
espera que ho hem d'estudiar
que ho hem de mirar
que no sé què
això és entregarir-ho
perquè no ho volen
i tornant a parlar del Port
perquè ja deia
que avui
està bastant omnipresent
aquesta setmana
a les tartulies
i parlant del corredor del Mediterrani
el president del Port
també deia
el tema de la sortida
de les mercaderies
la connexió
amb una ampla de via europeu
que és bàsic i fonamental
això és un problema
que deia
que volia anar
al setembre a Madrid
a presentar
al govern de l'estat
el projecte
jo crec que pot anar
al setembre
demanar la independència
segur que s'acaben els problemes
d'una vegada
Tomàs
que radica el que estàs
home no marxem de vacances
donem aire
però és que això
ho ha fet el Lluís
ho ha fet el Burgessé
ara ho farà
ok
és una mica
aquella història
de no acabar mai
no però
jo és que crec que
com deia abans el Tomàs
hem de ser responsabilitats
com legisim
les responsabilitats
projectes
pressupostos
i terminis
és a dir
fins a aquest país
i suposo que en general
quan hi hagi un compromís
no es digui
escolti aquest compromís
serà tal
la inversió
vindrà d'aquests
calés
el període per ejecutar-la
és aquest
i si no es compleix això
li tallarem el cap
al que hagi sigut el responsable
doncs això no funcionarà
i fins ara aquí
deien
escolti
el polític de torn
que tenia molta influència
m'ha dit
escolti
a mi m'interessa molt
la carretera
de vuit carrils
de matada
bueno
això ha passat
el ministre que ara digui
escolti
no ara posarem seny
o cony
vull dir seny
escolti
el de Catalunya
per entrar a Barcelona
hem de pagar tot arreu
clar però si no tenim
aquesta sortida ferroviària
del port
realment
correm el risc
de deixar
però tenim el Raval de Mar
no?
pensa
sí
però pensa
pensa que
el corredor
i això és una part
vull dir
si no ho tens
doncs
els ports quedaran
diguem-ne
en desventatge
s'ha potenciarà
els ports del nord
Rotterdam
Hamburgo
que són els ports
que d'alguna manera
lideren Europa
és a dir
no s'oblidem
finalment
abans parlàvem
de qui manava a Espanya
que no era els de Madrid
escolta
a Europa van els de Brussel·les
i la Brussel·les està
íntimament lligada
amb el que són
Rotterdam, Beres, Hamburgo
que són els primers
països d'Europa
per tant vull dir
no ens oblidem
de la realitat
llavors
el que és evident
és que la influència
de l'estat espanyol
a Europa ha baixat
per tant això
també incidirà
amb les inversions
d'aquest tipus
al final les coses
com diu
anem-se'n de vacances
però la realitat
és la que és
quan tornem
serà la mateixa
tornem a parar el mateix
quan tornem
ens tornarem
a trobar
amb els mateixos
a la millor
ens trobem
la independència
ens trobarem
amb els mateixos
marrons
entre comentes
perquè clar
deia el president
del Port
anirem al setembre
perquè ja tenim
els projectes
redactats
el projecte tècnic
són 150 milions d'euros
Lluís Badia
somriu
no
jo encantant
el que passa
jo veig
quines són les prioritats
és evident
i jo crec que aquesta és l'obligació
del president del Port
i jo crec que ho fa bé
perquè evidentment
si nosaltres no som capaços
de tindre connexió
amb l'ampera europea
vol dir que hi ha una part
de mercaderia
que podria anar a Europa
i que podria vindre
al Port de Tarragona
doncs no vindrà
per tant ha de fer
la feua feina
jo crec que la fa bé
i si no som capaços
d'un lloc
com per exemple
l'Hospitalet de l'Infant
que solta una via
que està afectada per penta
vull dir
és qüestió de no pagar impostos
fins que no estigui
a la doble via
com a mínim
vull dir
això ja és denunciable
des de tots els punts de vista
començant per la seguretat
que precisament
hem començat parlant
d'aquest tema
del risc
del risc
per tant
vull dir
a veure que s'hi posen
les piles a Madrid
et veig imparable avui Tomàs
i això que ha vingut
de reserva
ha vingut de reserva
la tertúlia
estava fresc
això vol dir
que se'n va de vacances
amb ganes
en fi senyors
acabem la tertúlia
Tomàs Carot
Lluís Badia
Pere Valls
gràcies per compartir
aquesta sona amb nosaltres
avui hem parlat
de moltes qüestions
diverses d'interès
de la nostra ciutat
i del nostre territori
segurament en tertúlia
ja no ens tornarem a veure
fins al setembre
així que vagi bé
a les vacances
bon estiu
bon estiu
i fins la propera
bon dia
adeu