Obrim ja el temps de la tertúlia en aquest matí de dimecres a regust de dilluns
per a molta gent després d'aquest cap de setmana de mig pont festiu
o de pont directament per a moltes persones
i després de la jornada festiva d'ahir dimarts endiada de tots ens.
Avui reprenem jo l'activitat normal en temps de tertúlia
avui amb la periodista i professora de la Universitat Rovira i Vergili Nani Rodríguez.
Nani, molt bon dia.
Bon dia, bona hora.
També ens acompanya el director de l'Institut Municipal d'Educació, Carles Tepero.
Carles, bon dia.
Bon dia.
I el director de la Fundació Casa l'Amic, Jordi Collado.
Jordi, bon dia.
Bon dia.
Amb els tres contartulis avui analitzarem, en fi, alguns aspectes de l'actualitat.
En fi, més enllà de les notícies d'ahir,
amb els castells, amb els xiquets de Tarrauna fent una gran actuació a Vilafranca
amb l'expectació mediàtica que ha creat el nou entrenador del Nàstic, Jorge D'Alessandro.
Famos, entre altres coses, perquè surt a InterEconomia, aquesta cadena de televisió.
Però, en fi, com que sé que els contartulis avui no són gaire futboleros,
en recuperarem, sens dubte, el gran tema d'actualitat de la setmana passada,
que és el tema, a més, en fi, un tema d'impacte local,
perquè és el tema que es va aprovar divendres en el ple de l'Ajuntament de Tarragona
relacionat amb les ordenances fiscals,
on destaca, sobretot, l'augment d'un 9,5% de l'IBI
i de la taxa de la brossa, de les escombraries,
gràcies a un pacte, podíem parlar-lo així,
un pacte polític entre el govern del Partit dels Socialistes,
el govern de l'alcalde Ballesteros i el Partit Popular,
que es va abstenir en aquests dos impostos,
en aquestes dues taxes municipals.
A la resta, si no recordo malament,
el Partit Popular hi va votar a favor,
i això sí, amb el vot en contra de Convergència i Unió.
Nani, ja sé que han passat quatre dies amb el pont pel mig,
però aquesta, sens dubte, la notícia més destacada
dels últims dies a Tarragona, quina anàlisi en fas?
A veure, que suposa que s'esperava,
m'imagino que tothom tenia clar
que les arques municipals s'han d'omplir d'alguna manera,
em sembla molt bèstia la pujada,
em sembla que era un 9,75, tu has dit un 9,5,
dona'm una alegria, és un 9,5.
Jo diré que és un 9,5, nosaltres vam dir un 9,5.
Doncs jo no sé on t'hi vis, o m'ho invento, no ho sé, un 9,75.
I la veritat és que, bueno, doncs es veia venir,
es veia venir.
Deixa'm recordar, deixa'm recordar,
que abans del plenari l'alcalde va fer una compareixença,
en fi, abans que se sàpigués finalment
quina sèrie era la decisió final,
on va donar a entendre que la pujada podia anar,
el mínim era l'IPC,
i el màxim, segons els interventors municipals,
era pujar un 20%, si no recordo malament,
l'IBI, i un 47% la taxa de la brossa.
Que li hem de donar les gràcies, doncs.
No, simplement ho apunto
per aquestes dècimes que comentaves ara.
Digues.
Em sembla molt bèstia, vull dir que en sèrio,
vull dir, l'Ajuntament no té un duro,
però és que la gent del carrer tampoc té un duro.
I a més, em sembla especialment dur la pujada de la brossa.
La pujada de la brossa perquè cadascú parlarà,
m'imagino, per la seva situació,
però jo ho tinc bastant complicat.
si vull reciclar, no puc fer-ho, vull dir,
hi ha zones de Tarragona amb contenidors soterrats inutilitzats,
que no es fan servir, que estan per estrenar,
i a més a més estan presentats, vull dir, no pots fer res,
que són els que jo tinc just davant de casa,
i per tant, haig d'anar a parar enganyadeu amb les bosses de la brossa i el cotxe.
M'imagino, a veure, jo crec, independentment del meu cas particular,
que no és un servei amb una excel·lència o amb uns mínims
que es pugui dir, va, pugem la brossa perquè necessitem calés.
Jo crec que l'IBI tampoc m'agrada,
i m'imagino que el maig tornarem a parlar perquè serà quan vindrà el cop de pala,
perquè ara dius, bueno, va, d'aquí al maig ja ens en sortirem,
però probablement el maig ens farà molt mal a tots,
però la brossa ho trobo absolutament indigna.
Vull dir, són serveis que no s'estan donant d'acord amb el preu que cobren
i, a més a més, crec que no li correspon una pujada.
Més opinions. Vinga, Jordi.
Home, amb el tema de la brossa seguint,
jo crec que cal remarcar o recordar que no fa ni un any
vam renomar un contracte per 10 milions d'euros de la brossa,
que hi ha camions nous al carrer,
i també xoca aquest canvi a lògica.
És molt... La pressió fiscal és dura per la gent del carrer, no?
Fa quatre dies el ple municipal va aprovar una rebaixa de taxes de l'IBI
per les grans superfícies.
Són discursos contradictoris, no?, en si mateixos, amb la qual cosa...
Sí, però això, per exemple, ho va fer pels vots de l'oposició, eh?
Sí, sí, sí.
En contra del criteri del govern, recordem-ho.
Exacte, no, no, que al final, a més, no es podrà fer,
perquè el plantejament acaba sent que el govern municipal no ho farà.
Però que són discursos contradictoris, no?,
amb un PP que s'abstén, aquesta votació, facilitat l'aprovació,
però no es fa.
Realment, és que, bueno, és això,
veurem al maig què succeeix, no?
Es parlava també de transfiscals,
que això és una història que nosaltres com a entitat
també ens fa un plantejament, no?,
de quins ingressos ens rep la gent
per poder cobrar el tema de les brosses.
No sé tant si en el dels ibis,
i no sé com, realment no conec el text final,
no sé com va quedar.
El percentatge molt elevat dels ibis
els últims dos anys retornats,
vull dir, de gent que no paga l'ibis
perquè no el pot pagar,
perquè no arriba, senzillament, eh?
Sí, sí, no.
I que si a sobre puja,
ja no s'han tenen a parar.
Carles.
L'oficina aquella de...
Perdona, Carles.
Aquella oficina que hi ha al carrer Adrià
que és d'efector,
hi ha un xavi molt estrany.
Quan hi ha no d'allò, vinga, paga l'oficina.
L'oficina del carrer Adrià
que ho has dit com si fos d'allò una cosa fosca.
Sí, és que és un lloc de mal far,
jo, que d'entres i dius,
mama, puc...
Quan has d'anar al carrer Adrià, malament, no?
Sí, sí, això s'incrementarà, però...
Sí, sí, allà és perquè ja no s'han complert
o no s'han complert els passos anteriors
i aquells ja et diuen, no pagues o multa.
I més greu, encara, o sigui,
el que diuen vosaltres.
Allà, aquesta oficina separada
de la resta de serveis.
Jo ho veig com una qüestió global, de veritat,
i també em dol, a vegades,
és veure que s'hagin de tirar endavant
determinades pujades d'impostos
amb temes que, bueno,
que unes famílies més que unes altres
doncs els pot afectar, i moltíssim,
a la seva economia familiar, no?
Però crec que estàvem abocats com a Ajuntament
i com a equip que estigui governant,
sigui del color que sigui,
perquè l'exemple que citàvem de fa uns dies
no només sortia a Tarragona,
que és el que ens afecta directament,
evidentment ja estem a Tarragona,
sinó que es feia menció
a altres localitats del nostre entorn,
molt properes, tan properes com Reus,
i d'altres,
en els que els números variaven,
a veure, sí que potser de l'Ibi serà un 7 o serà un 12,
i de la Brossa serà un 3 o serà un 20, no ho sé,
és a dir, suposo que cada govern municipal
analitza la seva circumstància
i en funció d'això s'ha de posar a actuar.
I aquesta actuació passa,
com diem sempre, per desgràcia,
amb dos vessants,
només és reduir la despesa,
o incrementar els ingressos
per poder servir igualment
i prestar els mateixos serveis.
I aquí a la taula hi ha companys
en els que tinc també relació,
Jordi, de la Fundació,
que també segurament,
no segurament segur,
doncs també és probable que es vegi afectada
per aquesta manca
d'ingressos globals,
perquè quan dic globals
és l'Ajuntament de Tarragona,
jo parlo ara des del punt de vista
dels serveis que des d'educació,
l'Institut Municipal d'Educació,
doncs tinguin més presents,
i en fi, no em ficaré tant amb l'altre,
però molt breument,
jo què sé, serveix com
l'atenció que fem
a les llars d'infants,
per exemple,
si la Generalitat ens diu
que redueix la seva aportació,
i la Generalitat suposo
que també tindrà raons
per reduir aquesta aportació,
perquè té una exigència de reducció,
patapim, patapam,
l'Ajuntament,
la diferència l'ha de pagar algú.
O la paguen l'Ajuntament,
o la paguen els pares.
Que vol dir tots,
o la paguen els primers usuaris.
I d'acord que això,
he posat un exemple només,
per tant, vull dir que jo entenc,
comprenc,
que hi hagi de haver
aquests increments d'aquests impostos,
i el que sé,
també durant dos anys,
l'Ajuntament ha estat congelant,
parlo de les llars d'infants,
perdoneu-me,
però de formació professional,
però és molt important
perquè hi ha molts ciutadans afectats
o d'altres serveis,
o l'escola de música,
o el que sigui,
que es congelen-les d'allò
per facilitar potser el ciutadà
amb la bona voluntat,
bona fe,
de creure que si pago menys,
tindrà més per consumir
o per invertir per tal,
cosa que es veu que
els experts financers
diuen que no s'empreseixi,
perquè la gent s'ho guarda.
Els experts financers
no n'encerten ni un.
Sí, però jo veig
els números de l'economia
i dels parats.
Això, si no m'enganya,
perquè clar, resulta,
és una anècdota,
però en fi,
jo m'he declarat
que entenc la pujada,
per entendre's.
Però a Alemanya,
ell digia ahir
que per dos com a sis mil...
Antoano no sé qui diu,
no, no, no,
si ara no estem tan endeutats.
I a Irlanda també han trobat un...
A veure si és que...
Jo què sé,
quines coses...
Ara estem fent l'idiota.
El que passa és que...
Em té una cara de tonto a mi...
El que sí que dona la sensació
és que els ajuntaments,
gairebé tots,
han arribat en una situació
de col·lapse econòmic
que sigui qui governi...
Ho ha de fer.
Ho ha de fer, no?
Ho ha de fer o no?
O hi ha altres alternatives...
O treu serveis, eh?
O treu serveis.
Jo crec que a mi,
el que m'indigna
o el que m'emprenya,
entenc que si un ajuntament
s'ha endobtat
per les circumstàncies
que siguin més igual,
i més igual al color també,
més del que podia,
d'alguna manera
això ho ha d'equilibrar.
I també és lògic pensar,
vale, doncs per una banda
reduïm despesa,
per una altra banda
pugem impostos.
Fins aquí arribo.
Ara bé,
és que em dóna la sensació
a nivell de l'ajuntament,
a nivell autonòmic
de Catalunya,
del govern de Catalunya,
a nivell de l'Estat,
a nivell del món sencer,
que estem apagant focs.
És a dir,
que ara fem aquesta pujada,
però a mi no em diu ningú
que l'any que ve
no tornaran a pujar un 9%.
No m'expliquen l'estratègia.
Jo entendria
que l'Ajuntament digués,
mireu,
ens falten tants calés
i això ho reduirem
d'aquí, d'aquí, d'aquí,
d'aquí.
I l'any que ve pujarem,
jo què sé,
els impostos funeraris,
no sé si n'hi ha,
m'ho acabo d'inventar,
però per vincular-ho amb la data.
Ja que estem, no?
Vull dir,
que m'expliquessin una mica
quin és el seu plan d'actuació.
Quan en un domicili
passa un crac econòmic
i algú queda sense treball,
el sou de l'altre
s'equilibra.
Dius, bueno,
doncs això ho deixarem,
no anirem els quarts de setmana,
no anirem a sopar,
treurem a la nena
d'allà on vagi,
o de música,
d'allà on sigui,
vull dir,
t'ajustes,
fas una planificació.
Jo no veig clar planificació
ni a nivell municipal
ni a lloc.
És això.
L'any que ve,
a la millor,
m'apugen uns altres
o em tornen a pujar,
aquests.
Vull dir,
no hi veig la raó,
ningú me l'explica.
Em sento una mica
vaca que m'estan esmunyint.
Tens raó amb això
i puc compartir el teu,
però a banda de que
la planificació també és complicada,
perquè les dades
no te les dóna tothom
per poder planificar.
És a dir,
no et diuen el que et donaran
perquè tu puguis saber
quant tindré per repartir
i per pagar serveis.
Sí, sí,
he dit que no era un problema
exclusivament boníssim.
per mantenir.
Una sensació d'improvisació
general, no?
No, no, no.
O que la base de la crisi
cada cop sembla
que vagi a augmentar
les dimensions.
Però per mantenir
el que tenim
hi ha d'haver més ingressos.
Per mantenir el que tenim,
no per perdre-ho ja.
És a dir,
tu vols el servei
de l'autobús,
tu vols el servei
de no sé què,
tu vols la brossa
amb condicions,
estic parlant avant de l'Edeja,
doncs fa falta tant.
I aquest tant
és l'impost.
Jo estic convenç,
o sigui,
estic completament d'acord,
que calen ingressos
i això no hi ha cap dubte.
I jo crec que el que apuntava la Nani
que és un problema
del model de finançament.
Jo no sé quants anys fa
que sento parlar
del model de finançament local.
És un model en caos...
Fa 30 anys.
Des de l'engegada
dels ajuntaments democràtics, no?
Llavors potser
estem parlant d'això, no?
Hauríem de parlar d'això,
just ara més bé
en les eleccions nacionals,
les estatals,
que són les que en principi
han de decidir
el model de finançament,
però no sento parlar
d'aquests temes
a cap dels dos grans candidats
dels dos grans partits.
Ni parlaran,
ni parlaran.
Ni parlaran,
que aquest és el problema, no?
Llavors,
com Tarragona assumeix això?
Jo, per exemple,
em va agradar molt
la compareixença
del P. Félix Ballesteros
com va dir
que potser ens hem equivocat
en fer construccions noves.
I això és bo
no perquè reconegui
que no es va fer,
sinó perquè planta
el camí cap endavant.
És a dir,
potser haurem de pensar
com vam fer les coses
per no tornar-les a fer.
Vèiem que ens hem equivocat
i no ens tornem a equivocar.
És igual com les plantegem,
no les podrem fer
perquè no hi ha un duro,
vull dir,
gauda el seu cap i pes.
Segurament,
el fill del que diu el Jordi
és que segurament
tothom ha estirat més
el baràs que la màniga,
que és una expressió
molt popular,
però que es pot aplicar
pràcticament tots els ajuntaments.
Sí, sí.
I que obres equipaments
i infraestructures
que fa dos anys
tothom les reclamava,
ara...
semblen inútils,
innecessàries,
i en aquesta ciutat
i en aquesta ciutat
tenim un gran repte
ara mateix,
tenim uns jocs
del Mediterrani
a la frontera
que estan arribant
amb la qual cosa
com farem la despesa
ara per mallar
qui pagarà aquesta festa?
Ho hem de tenir
molta cura.
Per això a mi
d'aquella intervenció
crec que interessant
em sortia allò.
Però al final
el problema
és el model de finançament
dels ajuntaments
que estan ofegats
i està clar,
a més estan fent serveis
importants per la ciutadania
que s'estan pagant.
I tu, Jordi,
estàs a favor
que augmentin els impostos
a la mesura que calgui?
Jo crec que s'han de recaptar impostos.
El que també tinc clar
és com es recapten
aquests impostos
i aquí s'hi recapten.
A nivell estatal
que potser no afecta l'ajuntament
i aquests no els pot apujar
però hi ha
l'impost de patrimonis,
les CICAPs,
l'impost sobre la financera...
S'han de començar
a explorar altres plantejaments
que facilitin
un model de finançament
als ajuntaments en general.
Després cada ajuntament
haurà de fer la seva feina.
El que passa és que, clar,
per exemple,
de les ordenances fiscals
de Tarraona,
clar, per exemple,
el tema de la brossa
segurament és el que pot portar
fins i tot més debat
perquè ens augmenten l'impost
però la qualitat del servei
ha millorat?
Absolutament no.
Perquè, clar,
la nana ja apuntava que no.
No, no, en absolut.
Vull dir,
només cal donar-hi un tomb
per zona...
Vull dir,
els parcs estan absolutament abandonats.
Ho entenc.
Vull dir,
si tu havies de contractar
una gent
perquè fes un servei
de neteja determinada...
Clar,
perquè està bé pagar més
però que aleshores
la qualitat del servei millori,
no?
Com a mínim es mantingui,
perquè jo diria
que fa dos anys
estava bastant més bé cara.
I vols dir que no es manté.
Jo, home,
millorar jo tampoc
no gosaria de posar-la amb el foc
perquè, en fi,
hauria de fer seguiment
de tots els apartats,
no?
Parcs, carrers,
però pitjorar jo no ho he vist,
això.
A més,
amb nous sistemes de recollida...
I ens en fem cafè a casa
i donem un tomb.
Sí, no, no,
no,
no,
no,
però jo també et portaré a zones
en què et diries
que a mi costaria d'analitzar-ho
en aquest sentit,
de dir,
home,
la millora,
d'acord,
jo no dubto del que tu veus
i el servei.
Quants milions es gasta l'Ajuntament
amb això, no?
Amb això que dius...
Perquè amb això recordo
que la taxa de la brossa
sempre ha estat
de motiu de debat
perquè recordo
el tinent d'alcalde d'Economia
ja fa temps
dient,
és que clar,
és que el ciutat
paga molt poc
del servei real de la brossa,
igual que es paga poc
dels autobusos, no?
Perquè costa molt
una tona,
un quilo de brossa
i tota la maquinaria
i tots els camions
i tots els treballadors,
clar,
però després el resultat
és el que voldria la ciutat.
Aquest és una mica
el gran debat, no?
Però,
o sigui,
jo crec que...
O sigui,
per mi l'important
és com es gestiona
aquest contracte també,
quin és el tipus
de contracte que es fa.
Fomentos Contractats
i Construccions
té un contracte
de 10 milions d'euros
pels propers 10 anys.
Això significa
que ens gastarem
un milió d'euros anual
que acaben de canviar
tota la flota de camions,
els acaben de posar
pegatines noves,
roba nova,
els equips.
Hi ha un moment
que em preocupa
és això,
què hem gastat?
Perquè això ho ha pagat algú,
no fotem l'empresa,
no ho posa perquè sí
i no es posa una pegatina
perquè sí,
amb la qual cosa
hem fet una inversió
molt bèstia
amb una nova imatge
de la neteja de la ciutat
però potser
no hem estat capaços
de pujar.
Jo estic més
amb la línia
que se m'han tingut,
em sembla,
que havia millorat
i que se m'han tingut.
I hi ha exemples
i exemples,
de veritat,
ara ho dic en sèrio,
perquè també
em convidareu a fer un cafè també.
Carai,
escolti.
No, no,
en sèrio.
Oi,
et deixarem venir.
Em deixareu venir,
gràcies, gràcies.
Un observador de l'ONU.
I el conductor de la tertúlia?
Bueno, va,
perquè ho expliquis.
Molt bé.
No, no,
l'exemple de dir,
a veure,
allò de les actituds
a vegades incíviques
o de no,
d'embrut.
Què és el que es neteja?
El que s'embruta
perquè es botiga
cada cè?
Si no,
les gens som uns marranes.
Cada cè
o aquella que genera
a conseqüència
d'un mal comportament
que es menja
una bossa de patates,
una gala,
pof,
i ho tira allà davant mateix.
Doncs,
a prop de casa meva,
no dir un pic,
però tu pots imaginar
a prop d'alguna gran superfície
on alegrament
això passa molt sovint.
I clar,
jo ja veig que van netejant
i veig que recolleixen la rosa,
però és que això,
hi hauria d'haver algú
allà permanentment
cada quatre hores
per fer neteja de tot això.
Et poso un exemple,
ara tonto potser,
però, clar,
jo no sé si quan fan
el mercat a la Rambla,
quan la fan a la Torreforta,
quan fan no sé què,
els equips de neteja,
quan jo vaig allà
i veig que ràpidament
allò reculleix tot.
I allò és una brutícia
que es produeix
per la naturalitat de la gent,
del tràfic de mercaderies i tal.
Per tant, clar,
jo no sé fins on arriba
una cosa o l'altra,
però que és un servei
que jo crec que,
home,
millorar,
no sé,
tampoc també em costaria,
però que no ha empitjorat segur,
i tota la recollida selectiva
que s'està fent,
jo crec que això,
ha pujat,
no tan poivament.
Mira,
digues, digues, digues,
no, no,
no,
els volia aportar
o complementar
la notícia que,
en fi,
o el tema
de la pujada dels impostos,
l'ha vessant més política,
no?,
el fet que el govern
de l'Ajuntament
aprovi aquest augment
de les taxes
amb el suport
implícit o explícit,
segons com es miri,
del Partit Popular,
amb l'abstenció
del Partit Popular
i el vot en contra
de Convergència i Unió.
Jo dic perquè,
a més,
en el plenari
es van sentir
retrets molt durs
entre aquests dos grups
polítics de l'oposició,
entre el Partit Popular,
que d'alguna manera
va venir a dir
que salvava
la situació
de l'Ajuntament
de Tarragona
i salvava
el govern actual
i una situació
de col·lapse
amb aquesta abstenció,
o el vot
de Convergència i Unió
i el posicionament
de Convergència i Unió,
que va ser molt dur
contra el Partit Popular
per dir que,
en fi,
l'únic que salvava
era l'alcalde Ballesteros.
Quina interpretació
política fan, Jordi,
d'aquest suport
del Partit Popular
al Partit dels Socialistes?
Si és que se'n pot fer alguna
o és una qüestió...
Jo crec que és una qüestió puntual.
Sí que és cert que
Alejandro
l'haurem de regalar
una capa al final
perquè realment
salva contínuament
en aquesta ciutat
i és un plaet
i un superheroi com ell.
Què li vols regalar
una capa?
Una capa, clar.
Ens va salvant contínuament.
Vermella, jo com les ulleres.
Vermella, no blava,
no fotem.
Ah, bé, per fora blava
i per dins vermella.
Ja, m'encanta.
Clar, és un plantejament...
O sigui, realment
la demagogia
en alguns moments
acaba afectant, no?
Acaba insultant
la intel·ligència humana.
Això no fotem.
O sigui, és un acord puntual,
està molt bé.
D'aquí a que salvin
l'alcalde Ballesteros,
entenc que també el salven
perquè li permeten
fer unes finances concretes,
però jo crec que és
un posicionament clar
d'Alejandro
i del Partit Popular
d'anar apareixent
a aquesta ciutat
com l'heroi que salvarà
i ens traurà no sé què.
I és el seu plantejament
i a mi ja m'està bé
que el faci.
No tinc clar
que hi hagi més enllà
d'aquesta història.
Ah, però després vindran
els pressupostos, eh?
I amb alguna abstenció
s'hauran d'aprovar,
si és que es volen aprovar.
Sí, sí, sí.
Llavors ja hauran passat
les eleccions.
Ah, tu creus que això
del divendres passat
està en clau electoral?
Jo crec que tot
està en clau electoral
quan parlem de política,
absolutament tot.
I aquestos...
per desgràcia.
Clar, vull dir,
si això hagués passat
d'aquí a un mes
ja en parlaríem.
Però quina posició et sembla
la més coerent,
la del Partit Popular
o la de Convergència i Unió?
Ara t'he posat en un dilema, eh?
Ara me fas mullar massa.
És que segurament
el més destacat
del plenari de divendres
va ser la confrontació dialèctica
entre els dos caps de l'oposició,
si se'm permet aquesta expressió.
Mira, parlant amb lògica
em sembla més lògica
la postura del PP
d'abstenir-se.
Vull dir, no vaig amb això,
però me abstengo
i te dejo que te tires tu solo
o te pongues la cuerda.
I que la de Convergència
que és absolutament
una mica contradictòria
perquè no té massa raó de ser.
Vull dir, de fet,
hi ha d'haver uns ingressos municipals
que si no surten
d'algún lloc han de sortir.
Vull dir, estic segura
que la lògica política
faria que Convergència
utilitzés els mateixos arguments
que utilitza el Ballesteros.
Vull dir, em sembla
tripi joc polític
esperant el dia 20.
I ja veurem
quan arribin els pressupostos
on va parar
l'Alejandro Soca
i la solidaritat
a salvarar l'Alejandro Soca.
Però insisteixo
en que els pressupostos
ja es volen tirar endavant
haurà de ser
amb l'abstenció
com a mínim
d'un dels dos grups, eh?
Clar, clar,
ja veurem
que farà el Ballesteros
amb els pressupostos.
Jo no ho tinc gens clar, eh?
Ja no ho tinc gens clar.
Carles, tu veus aquí
aquesta anàlisi política?
Jo també coincideixo
amb l'Anna i el Jordi,
que és un suport puntual
l'equip de govern
ha de buscar
forçosament
suports
o abstencions
dels altres grups polítics,
no?
Perquè no li queda
12 o 13, no.
12.
I per tant,
per als 14,
doncs,
hi ha de poder aprovar
o amb l'abstenció
s'ha de...
ho ha de treballar,
és a dir,
hi ha d'anar a buscar
les altres forces
i els hi ha d'anar
a plantejar
i a escoltar
els seus arguments
per rebre aquest suport
i aquesta abstenció.
I jo, en fi,
no donaré la meva opinió
ara sobre la resta
de partits
a nivell ideològic
o de legislatiu,
que la tinc potser diferent,
però en aquest cas
que el Partit Popular,
de veritat,
doncs,
ha fet un exercici,
home,
i tampoc no ho sé.
De responsabilitat.
Aquesta és una frase
que s'utilitza molt en política.
O d'interès o el que sigui,
però què em sembla bé?
Vull dir,
trobo que els partits
en l'oposició
en aquests moments
han de donar,
encara que sigui amb l'abstenció,
la possibilitat,
dic la possibilitat
del que està governant,
perquè per això
té la majoria dels vots,
perquè pugui governar
i si no,
muntat una altra cosa.
Sí,
és que el fet d'això
que comenta el Carles,
el plantejament expressat
per Alejandro Fernández
en el plenari va ser aquest.
Amb la nostra abstenció
permetent que s'aprovin
aquestes ordenances fiscals
perquè l'alternativa,
li va dir a Convergència i Unió,
és presentar una moció de censura.
Perquè si tots
s'estan en contra
del govern,
clar,
segurament només queda un camí,
no?
És a dir,
si l'oposició bloqueja
contínuament
les iniciatives del govern,
només queda la moció de censura
i crea una altra alternativa,
no?
Ja,
perdona'm que ja ho va fer
amb allò que parlava
dels llars d'infants
perquè veiem la necessitat
que hi hagués únicament
dos portes.
Sí,
això va ser en un plenari
el mes de setembre,
com el del Líbia
als empresaris.
I com el del Líbia,
exacte,
llavors,
clar,
a la força s'han de produir
aquestes circumstàncies.
Jo crec que Convergència
s'ho hauria d'aplicar també
perquè si no,
doncs a veure,
també està governant a Catalunya
i també necessita aprovar pressupostos,
llavors,
forçosament
aniran a buscar aliats
i que consti que el Parlament
no és una altra qüestió,
allí fan lleis,
aquí no fem lleis,
aquí gestionem els recursos
que tenim.
Jordi,
aquest plantejament
que deia Dual
entre,
en fi,
el que li diu el PP a Fiu,
si no ho aprovem,
si diem no a tot,
només queda la moció de censura.
Bueno,
haurem de veure el 20N
que succeeix,
no?
Hi haurà un moment,
segurament,
si el Partit Popular,
com diuen les enquestes,
té una majoria absoluta,
que Convergència voldrà parlar
de Catalunya.
I hi ha dues mones
de canvis estupendes
en aquest país,
que són Badalona,
o tres,
Badalona,
que ja tenen l'alcaldia,
però amb el suport,
Barcelona,
contra el govern
i l'Ajuntament de Tarragona,
no?
A mi em té preocupat
aquesta història,
tu creus que pot haver-hi
aquí canvis?
Negociacions?
Bueno,
si tu vols negociar
finançament,
Tarragona és una moneda
de canvi estupenda,
i l'Alejandro té moltes manes
de ser alcalde,
amb la qual...
Ja ho va dir abans...
Sí, sí,
ell ho té claríssim,
ell diu que,
ell ho ha plantejat,
jo crec que ha marcat
una molt bona estratègia
en els últims quatre anys,
que ha marcat
una molt bona estratègia
pels propers quatre,
com a estratègia,
jo crec que ho està fent
molt bé.
A veure,
amb aquesta descripció
que fa el Jordi Collador,
creuen aleshores
que es pot realment
governar una ciutat
i un Ajuntament
en una situació
de crisi tan complexa?
Amb aquesta sensació,
que com a mínim
explica,
dibuixa el Jordi
de certa
interinitat,
ara m'ha sortit la paraula,
interins,
no?
No sé,
vostès comparteixen
aquesta anàlisi del Jordi?
Absolutament,
sí,
i la situació
que va donar
les últimes eleccions municipals
plantejaven un futur així,
vull dir,
quatre anys
d'anar ballant
a veure com toca,
i en funció
de la diferència,
és a dir,
del grau de majoria absoluta
que tregui el Rajoy,
però les coses
aniran d'una manera
o aniran d'una altra,
és a dir,
si Rajoy necessita
per alguna cosa
convergència,
doncs això,
tenen les cartes
a la mà
i Tarragona,
és una de les cartes
que s'hi jugaran,
a dir-ho.
Potser sí,
però és que
s'han fet tantes...
Si fa paresa,
fa mandra,
tot com vulguis,
però la política és així.
Sí,
en política pot ser
que un dia sigui blanc,
l'altre dia sigui
negre,
però gairebé negre,
no?
Les coses,
però,
home,
s'han fet moltes declaracions,
i s'han mullat bastant
en el sentit de dir...
Sí,
jo recordo que aquí
fa unes setmanes
el diputat Rafael Luna
va dir clarament
jo apostaria per una moció
de censura
després del Vinena
i poques hores després
Alejandro Fernández
va dir
que ni parlar-ne.
Però com diu
l'Alejandro Fernández
és una estratègia molt bo.
Espera't,
el XXI el diré a veure'n,
però no m'ho facis dir abans.
Però aquest pas
de l'abstenció
li feia falta,
doncs,
si de cas,
si està pensant
en alguna possibilitat
d'aquesta...
I tant,
perquè això vol dir
que ja ha fet esforços
perquè aquest Ajuntament
no tira...
Però els pressupostos
s'aprovaran
d'aquí,
no res,
ja també,
i també s'haurà de mullar
abans del XXI
no s'aprovaran,
segur.
No, no.
Doncs ja està,
doncs ja està.
Llavors,
ja tindran ells
com està la panoràmica,
com ho veuen,
vull dir,
s'allunyaran
amb el Google Maps,
veuran la panoràmica
i diran
tu,
estopa a ti,
estopa a mi.
I Victòria Forns
primer atinent d'alcalde?
Què, això?
Home,
dos anys i dos anys,
no?
Que pos que jo...
En fi,
Convergència
sabrà el que fa,
suposo que en política tal.
Però saps què s'ho dirà
perdent de tot aquest baile
de màscares,
doncs la gent de Tarragona
que veurem
que un ajuntament
justet, justet,
que en prou fenys
estira endavant
posant-se tots d'acord,
justet, justet,
en el sentit de peles,
en el sentit econòmic.
Vull dir que hi ha una situació
de crisi absoluta
en la que s'està enfonsant
tot el sistema.
No hi és.
A sobre,
un ajuntament
en el que no pot decidir
exactament per si sol
farem això,
farem allò,
que tingui una idea clara,
doncs tu em diràs
on anirem a parar,
vull dir,
i després,
rai,
que després
tots serem culpables,
vull dir,
el PP li donarà la culpa
a Convergència,
Convergència al PSOE
i vinga,
fer-li rodar.
Jo crec que aquí
l'esforç que l'haurà fet
és l'equip de govern,
amb minoria,
que intenta pactar.
L'esforç l'haurem fet
tu, jo i el Jordi,
oi, perdona,
i el Ricard.
Per governar,
per governar...
No, no,
no, no,
l'equip de govern
té la responsabilitat
de governar.
Nosaltres l'hi hem donat
majoritàriament,
nosaltres dic,
els ciutadans,
perquè governin.
El pressuposte necessita pactar.
Aquesta és la feina
que està fent,
jo crec,
responsablement,
no aquest equip de govern,
qualsevol equip de govern
que estigui en minoria.
La responsabilitat
de les decisions
que prengui
ja no són exclusivament soles,
perquè de fet
han necessitat
l'estudi del PP
per poder tirar endavant això.
Encara ho poses més clar.
Vull dir que està lligat
de mans i peus
i ha d'anar ballant
amb la que toca.
Si el PP o Convergència
no ho fan,
ho pagaran.
Aquesta irresponsabilitat.
A no ser que optin
per l'alternativa
que abans comentava.
No, no,
només queden
dues alternatives.
Un govern
amb suports externs
més o menys permanents
o més esporàdics,
però que siguin fonamentals
per pressupostos,
ordenances
i alguna altra decisió important
o crear una alternativa
als dos partits
que podríem presentar
una moció de censura
i la podríem guanyar
perquè tenen
majoria al plenari.
En qualsevol cas,
el que es posava era
si en aquest context de crisi
no només local,
sinó mundial,
on tots els inputs
que ens arriben
són tan negatius,
s'hi consideren
que ajuntaments
com el de Tarraona
o fins i tot governs
com el de Catalunya,
tot i que la situació
pugui ser
o segurament
sigui molt diferent,
seria bo
que tinguessin
una majoria estable.
Tot això
ha dificultat la gestió.
O ja va haver
aquesta situació
en què el govern
està obligat
a fer política.
La vida política
és així.
Permets un incís?
Jo crec que
quan parlem
de crisi mundial
fem un error
perquè parlem
de crisi europea
i de crisi
als Estats Units,
a Llatinoamèrica
podrien parlar
de la crisi
és el primer món
del món occidental.
El món occidental
hem entrat en crisi
i la resta
vam fent.
O sigui,
no sentim...
El que passa
és que ens pensem
que som el malic del món
i parlem...
que quan diem
la crisi del mundial
dius que només és una part.
Llavors,
jo crec que
és una dificultat
que un govern
que gestiona,
com deia el Carles,
un ajuntament,
hagi d'anar buscant
suports i controls
per mantenir
lo seu
o en un exercici
de responsabilitat
de qualsevol
dels dos grups
de l'oposició
que poden donar
suport a l'ajuntament
per tenir una majoria
absoluta,
àmplia,
haurien de fer...
O sigui,
lo seu seria
que hi hagués
un acord permanent.
Doncs anem treballant,
anem marcant el caminet
durant quatre anys
per poder fer feina.
Una estratègia
insensuada, clar.
Clar,
aquesta situació
al govern socialista
li complica molt
perquè, a més...
Però i això potser
ho podem aconseguir
després del 20 de novembre?
Possiblement.
Pregunto, eh?
Perquè, clar,
és veritat que ara
tots els partits jugant...
Jo crec que possiblement
ho podem trobar
després del 20 de novembre.
Obrirem una,
no?,
tres anys i mig
sense eleccions pel mig,
amb la qual cosa
no estarem tan...
no?
No estem tan neguitosos
a veure què passa.
Les pròximes eleccions
són dues europees,
però si tranquil·lament
et la bufes una mica...
No ho diré.
Ja ho diu ella.
Llavors,
jo crec que una mica
el plantejament
serà trobar una mica
serenor
que ens posem tots
a bedalar en força
amb aquesta bicicleta
una mica trencada
que tenim.
Perquè un últim apunt
en relació amb això,
perquè ja ens acaba la tortuga,
però també està relacionat,
clar,
la setmana passada
també es presentava
el pla de viabilitat
de l'AMT,
de l'empresa municipal
de transports,
que és la que té més dèficit
i que contempla,
doncs,
mantenir el personal
però amb redistribucions
de feina,
amb algunes línies menys,
és a dir,
retallant el servei
en les línies
menys utilitzades.
Estaries d'acord,
Nani,
de forma sintètica?
No,
mira,
així,
de forma sintètica,
no.
I una mica més ampliada
l'argumentació?
Una mica més ampliada,
bueno,
suposo que és una manera
de gestionar
i amb aquesta situació
el que s'ha de gestionar
és el que tenim
i fer-ho
el menys gravós possible.
No queda més remei.
Perquè tothom
vagi gratis
a l'autobús,
tothom ja sé
que és exagerat,
però que vagin
tants col·lectius gratis,
després d'una època
d'abonança tan fantàstica,
no seria moment
de repensar-ho?
De fet,
a veure,
és que també em sap greu
perquè dius,
els jubilats
els fan servir molt,
jo el faig servir
i els veig,
veig la gent que es mou
i els nens que van al col·le
i també em sap greu
de dir-les jubilats,
doncs no senyor,
per posar-la gratis
no va,
heu de pagar
res,
10 cèntims,
no ho sé,
però potser sí
que valdria la pena.
A l'hora d'evitar
que el servei
vagi a menys,
doncs de fer
una aportació
d'aquella
que saps segur
que tothom hi arriba,
no?
Jo crec que l'EMT
amb aquest pla de veiabilitat,
els ajuntaments
van començar molt tard
a fer un pla d'ajustament
de dir-hi,
a veure on deixem de gastar,
ara han començat a dir-hi,
a veure on començarem a ingressar.
L'EMT ha començat
de la mateixa,
mirem on deixem de gastar,
però és que hem de mirar
on hem d'ingressar,
o sigui,
que hi hagi un col·lectiu,
no?,
aquests dos grans col·lectius,
no?,
que no paguen.
Els escolars,
que no paguen ara
ja ni els caps de setmana.
Sí,
però és la targeta
de 10 euros,
no?,
que s'ha fet a la nova.
Exacte,
anualment els escolars
i també els jubilats,
tinc entès,
també ho han ampliat.
10 euros.
Anualment
han de portar
aquests 10 euros
per la gestió
d'una ingressa.
No hauríem de pensar
en els transfiscals,
quina gent necessita
anar amb autobús,
amb transport públic,
quina gent no realment
s'ho pot permetre a pagar-ho.
O sigui,
podríem fer un plantejament
de transfiscals.
Es pot racionalitzar
de moltes maneres.
Vull dir,
hi ha moltes maneres
de fer-ho,
perquè no és el mateix
un jubilat
o un altre jubilat.
No, no,
exacte, exacte.
No és així.
Els jubilats
tots són un paquet
de gent que necessita
jure,
ni molt menys.
No, no,
però ho hem estat fent,
o tots ho hem estat
acceptant,
perquè creiem que eren mesures
que a part de la gratuïtat,
jo crec que una gran majoria
de ciutadans ho acceptaven
perquè això suposava
moltes més coses.
Suposava un estalvi energètic,
suposava agafar menys cotxes,
suposava l'ús més
del transport públic,
suposava també
una conscienciació
i una educació,
perquè per als escolars
per això s'ha fet
i no per altra cosa,
més que perquè agafen l'autobús
i vagin damunt i avall.
Tothom ho considerava positiu
fins ara, segurament.
Ara,
en el dalt de l'ingrés,
busquem les mesures
per discriminar.
Senyors i senyores,
s'acaba la tardúlia.
molt interessant.
Ara podríem continuar parlant
una bona estona,
però sense acabar el temps.
Jordi Collado,
Carles Tepero,
Nani Rodríguez,
gràcies,
que vagi bé aquesta setmana
laboral curta
i fins la propera.
Adéu, bon dia.
Adéu.