So you think you're a Romeo
Playing a part in a picture show
Take the long way home
Take the long way home
Cause you're the joke of the neighbourhood
Why should you care if you're feeling good
Take the long way home
Take the long way home
There are times that you feel you're part of the scenery
Oh, the greenery
Is coming down, boy
And then your wife seems to think you're part of the furniture
Always peculiar
She used to be so nice
When lonely days turn to lonely nights
You take a trip to the city lights
You take the long way home
You take the long way home
You never see what you want to see
Forever playing to the gallery
You take the long way home
You take the long way home
But when you're up on the stage
It's so unbelievable
Unforgettable
I may adore you
But then your wife seems to think you're losing your sanity
Oh, calamity
Oh, calamity
Is there no way out
Oh, calamity
It doesn't feel that your life's become a catastrophe
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La veu de Roger Hudson, que amb la seva banda vindrà a Tarragona el dimarts 12 de juliol.
Roger Hudson, la veu llegendària de la banda Supertramp.
Sens dubte, uns dels protagonistes del festival d'estiu de Tarragona, l'ETC.
Un festival, però, que es posa en marxa aquest divendres amb una comèdia.
Aquesta és la sintonia que ens acompanyarà durant tot l'estiu, cada dimarts, a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Sintonia de festival, sintonia d'estiu de Tarragona, de cultura.
El festival ETC es posa en marxa, com dèiem, aquest divendres 1 de juliol.
amb el primer gran espectacle al Teatre Auditori del Camp de Mar.
A partir de dos quarts d'onze de la nit, pel davant i pel darrere.
Una gran comèdia amb un repartiment amplíssim que inclou Pep Planes, Meritxell Huertas,
Aleix Alvareda, Anna Barratxina i el nostre convidat d'ara mateix, l'actor Enric Major.
Enric Major, molt bon dia.
Hola, bon dia. També vindran el Miquel Sitjà i la Mònica Pérez.
És a dir, és una companyia bastant extensa la que estarem al Camp de Mar.
Sou pràcticament 10 actors, no? Actrius i actors a l'escenari.
Sí, i amb una comèdia que és de les coses més divertides del món,
perquè és una de les millors comèdies del món, que és pel davant i pel darrere.
Què ens explica aquesta comèdia?
Aquesta comèdia ens explica els tripijocs d'una colla d'actors,
d'una companyia d'actors que no són massa bons,
que estan assajant primer una obra de teatre,
els conflictes d'un assaj general ens expliquen que ens pot fer somriure,
veient les ingenuïtats que passen en un assaj general,
els nervis i les angoixes d'un assaj general.
Això és el primer acte i on veurem tot un panorama
de cada un d'aquests actors amb les seves personalitats,
amb les seves febleses i amb les seves il·lusions.
El segon acte veurem la part del darrere d'aquest teatre,
d'aquesta escenografia.
Veurem què és el que passa durant un temps,
quan ja l'han estrenat, aquesta funció,
què és el que passa al darrere d'aquesta funció.
M'explico darrere, les bambalines,
el que normalment no veu mai el públic.
I el tercer acte veuen realment el que passa,
que és un disbarat com s'ha anat deformant aquella obra de teatre,
com ha anat convertint-se en una altra cosa,
les relacions humanes entre els actors
i tot això explicat d'una manera tan brillant.
L'autor és tan genial que ho explico d'una manera tan brillant
que, per exemple, això se n'ha fet una pel·lícula.
Això se n'ha fet...
És la quarta vegada que es representa a Barcelona amb 20 anys,
a Catalunya amb 20 anys.
I a Catalunya es dona una peculiaritat.
Normalment, la gent, parlem català i castellà indistintament,
la vida quotidiana ens ha portat això.
Doncs això és el que es reflecteix també.
Els actors aquests estan fent una obra en castellà,
però ells són actors catalans i parlen en català entre ells.
I aleshores és la diferència que hi ha entre la part representada
i la part viscuda, la part de veritat,
la part quotidiana d'entre ells.
És a dir, que aquí els idiomes fins i tot serveixen
per distingir una cosa i l'altra, no?, una situació i una altra.
Sí, sí, amb un grandíssim sentit de l'humor.
S'ha representat des de l'any 80...
Em sembla que era 87.
S'ha representat quatre vegades a Catalunya aquestes...
No quatre vegades.
S'ha fet quatre produccions.
Nosaltres hem estat al Teatre Borràs de Barcelona
fent-la des del 10 de setembre fins a finals de maig.
És a dir, que hem estat més de mig any fent les set funcions setmanals
omplint el teatre i la gent passant-s'ho.
Quan comença, li vaig dir a l'autor,
quan comença aquest espectacle es converteix en una festa al teatre,
cosa que normalment al teatre poden passar moltes coses.
Pots pensar, pots riure, pots...
Però aquesta obra el que converteix en una festa al teatre,
així que comences, la gent comença a riure
i a participar d'una manera molt activa amb les seves rialles,
amb tot el que nosaltres els estem proposant.
I quin és el paper de l'Enric Major?
Un pobre home gran,
que està a les cavalles de la seva carrera
i que li agrada veure una mica més del conte.
És a dir, que veu.
Sí.
Veu amb ve alta.
Veu de... no veu aigua, precisament.
Ja, ja, ja m'ho imagino.
I quina relació té amb els altres actors i actrius de la companyia?
No, tothom el tracta amb molt d'afecte,
perquè és el gran, és l'home gran,
i és l'home que, bueno, doncs li tenen respecte
i el tracten amb una bonomia terrible
i l'accepten de la manera que és.
Val a dir que tothom,
els actors i les actrius dels personatges aquests,
doncs qui més qui menys té els seus problemes
i les seves baralles,
i no sé què, però es segueixen convivint.
És una... d'alguna manera també reflecteix
el que és la vida col·lectiva d'un conjunt de persones,
que molt bé que pots tenir els teus conflictes
en un moment determinat,
inclús et pots cridar,
i l'endemà segueixes convivint
i potser passaràs una estona de morros,
però després ja pots tornar a riure.
M'explico?
I el que explica la comèdia, Enric,
és una mica el que passa en aquest món de veritat
dels actors, dels espectacles...
Afortunadament, no.
Afortunadament, no.
No, normalment som molt més disciplinats els actors
que el que planteja el Michael Frank en aquesta obra.
Deies que eren tres parts.
Hi ha alguna que sigui especialment divertida?
Perquè, clar, no sé si aquesta part de l'obra
que ens explicaves,
que és el que passa darrere de l'escenari,
és a dir, a les bambalines,
és el que pot sorprendre més a l'espectador.
Tot sorprèn una mica.
Primer, veure un assaig general,
què és el que els passa als actors,
perquè allà sí que és molt de veritat,
això el que passa.
Reflecteix molt l'autor,
reflecteix molt el que és un assaig general,
les dubtes que tenim els actors i les actrius,
les pors, les angoixes,
tot això ho reflecteix en sentit de l'humor,
però això sí que és veritat.
Però l'obra va més.
La segona part ja és més disbarat,
el que passa d'entre bambalines,
doncs és molt més disbarat
i és impossible que passin aquestes coses
en un escenari.
Hi ha la vida quotidiana
i la tercera part ja és un purt disbarat.
Però, malgrat que acabo de dir això,
ara em ve al cap una cosa.
Mentre estàvem treballant al Borràs,
per exemple,
a la part de sota de l'escenari
hi ha els camerins.
Doncs no sabem per què,
un dia en plena representació,
em vas tallar
i no sabem què tallar,
entre les rajoles va començar a sortir aigua.
Però, increïble,
com una font,
tant que vam haver de cridar els bomberos.
i tot això anàvem fent la funció.
I no se sap la raó,
la causa.
Mana?
No se sap la causa de l'aigua.
Va ser, sí,
va ser una cosa,
però després ho vam saber-ho,
una cosa de pressió de l'aigua,
del carrer.
I la representació va continuar igual.
La representació va continuar igual
i al darrere de l'escenari,
i a baix,
estava ple de bomberos,
que anaven amb els cascos i tot allò,
nosaltres ajudant-los a treure aigua,
mentre vés, vés, tu, cara,
tu, la representació no es va interrompre
i vam seguir fent la funció.
Vull dir que hi ha vegades
aquestes coses tan absurdes
que semblen impossibles,
doncs també passen.
Llegint una mica la informació sobre la comèdia,
clar, és que és una obra que l'han traduït,
diuen, a 28 idiomes,
que s'ha representat en 50 països,
que es va estrenar a Londres ja fa pràcticament 3 dècades,
que l'han vist més de 12 milions d'espectadors a tot el món.
Clar, això demostra que deu ser realment una comèdia,
en fi, de les millors que s'han pogut escriure
en les darreres dècades.
I aquí diu que és la millor comèdia que s'ha fet mai,
que s'ha escrit mai.
Jo ho s'ho escric, eh, això?
Sí?
Sí.
Tu com a actor s'ho escrius que...
Sí, perquè ja, de veritat,
quan comença l'espectacle,
comença una festa.
Ja ho veureu.
La versió que arriba aquí,
és a dir, aquest muntatge que deies
que és el quart que es representa a Catalunya en aquests anys,
és de Paco Mir, no?
Sí.
Sí, el Paco Mir ha fet la versió, sí.
I el director és el mateix,
les quatre vegades que s'ha fet,
l'ha dirigit el mateix director.
És un anglès que ve a dirigi-nos aquesta funció, sí.
És la primera vegada que tu participes
en el pal davant i pal darrere?
La segona.
La segona.
Ja havies fet una altra versió.
Sí, però havia fet un altre personatge.
Un altre paper.
Sí.
Jo no et sents més còmode.
No, bé, bueno, sí que em sento més còmode
perquè sóc més gran,
ja no podria fer aquelles corredisses
que feia aquell personatge,
perquè val a dir que és trepidant.
La funció s'ha de tenir una energia
increïble per poder-la fer.
No hi ha un actor protagonista, no?,
en la comèdia?
És a dir, tinc la sensació
que és com una obra molt coral,
en aquest sentit.
És una obra absolutament coral,
malgrat que hi ha papers més destacats que altres,
però sí,
tothom té la seva àrea personal.
I la teva relació amb tots els actors a la comèdia és bona?
Sí, ja t'he dit,
tots et tracten això de personatge gran
i que li accepten les febleses.
Enrique Major,
és un plaer haver conversat amb tu.
Heu estat nou mesos pràcticament al Teatre Borràs.
Ara comenceu gira per tot Catalunya?
Sí, no, ja l'hem començat.
Hem fet uns...
La gira d'estiu, sí,
però abans ja havíem fet...
vam parar uns dies
d'anar al Teatre Borràs,
uns dies perquè hi havia uns compromisos
del teatre, doncs,
que teníem ja concertats
i nosaltres ja vam fer Manresa,
vam fer unes quantes ciutats,
aquells pocs dies que vam tenir lliures.
i demà, de vendre,
començarem la gira d'estiu a Tarragona.
Molt bé.
A més, amb un escenari a l'aire lliure
que m'imagino que ja coneixes altres vegades.
No sé si és especial,
això de fer-ho en un auditori
que no sigui un teatre convencional.
En aquest muntatge serà la primera
que farem amb un teatre a l'aire lliure, sí.
Doncs a veure com surt.
Sortirà fantàstic, no?
Segur que sí, i riurem molt.
Doncs així ho espero.
Enric Major, ha estat un plaer
compartir amb tu aquests minuts en ta ràdio.
Que vagi molt bé pel davant i pel darrere.
Vinga, moltes abraçades
i us espero veure-vos.
Que vagi bé. Adéu, Enric. Bon dia.
Adéu.
Enric Major, sens dubte,
un dels millors components de l'escena catalana
de les darreres dècades
ha estat el primer convidat,
el primer protagonista d'aquest espai setmanal
que ens acompanyarà cada dimarts.
L'ETC, l'espai del Festival d'Estiu de Tarragona,
Estiu, Tarragona i Cultura,
l'espai que estarà cada dimarts
aquí a l'antena de Tarragona Ràdio
a aquesta hora del migdia,
amb els actors, amb les actrius,
amb els músics o amb els ballarins,
protagonistes dels diferents espectacles
que tindrem al llarg d'aquestes setmanes.
I com és habitual, ja des dels darrers anys,
i aquest any mantindrem la tradició,
tindrem un fil conductor al llarg d'aquestes setmanes.
El fil conductor serà el director,
el coordinador del festival,
el Jordi Giramé,
que ja ens acompanya aquí en directe
als Estudis de Tarragona Ràdio.
Jordi, bon dia.
Bon dia a tots.
I bon estiu.
Igualment.
Comencem amb calor, calor forta, calor intensa,
i comencem, diuen alguns,
i ara us ho escrivia l'Enric Major,
amb la millor comèdia del món.
Diuen probablement la millor comèdia del món.
Aquest és l'eslògon promocional,
però sí que és veritat si atenem
a com és tant per l'estructura
com per l'èxit que ha tingut
des de la seva estrena l'any 82,
un text de Michael Fryan,
que és un dels autors anglesos
més importants de postguerra,
que a més a més és un autor,
que aprofitem per dir,
perquè a més va ser una certa novetat,
que també és l'autor d'una obra
absolutament oposada en aquesta comèdia,
que és Copenhagen,
que vam poder veure fa 15 dies
al Metropol,
que és una producció del Teatre Nacional de Catalunya
i del CAER.
I és el mateix autor?
I és el mateix autor.
El de la comèdia i el de Copenhagen?
Exactament.
Ho explico perquè és una certa curiositat,
que és un gran text Copenhagen,
però que va al voltant de la física atòmica
i d'una anècdota històrica molt potent
i és un teatre de text conceptual i tot plegat,
amb una cosa que és pel davant i pel darrere,
que això pel que dèiem,
que és un clàssic gairebé,
des de la seva estrena fa 30 anys,
s'ha traduït a 28 idiomes,
s'ha representat a 50 països
i que a casa nostra, a Catalunya,
aquesta és la quarta versió,
des de l'any 86,
que crec que era la primera,
aquell muntatge,
85, aquell muntatge mític
amb el qual hi havia el Juanjo Puiguerrover,
la Montse Guallar,
el Mario Gas,
el desaparegut Joaquim Caradona,
un espectacle que va tenir un gran impacte
i curiosament se n'han fet tres versions més,
la del 96,
que hi havia l'Abel Foll,
que així és com a personatge més conegut,
o com a actor més conegut,
el 2002,
que ja hi havia l'Enric Major,
la versió del 2002.
Ara ens ho explicava,
que clar, a més jove i feia un altre paper.
Sí, feia un altre paper,
hi havia la Mercè Comas,
hi havia la Rosa Andreu,
i que, de fet,
abans quan deies això,
el primer L'Aire Lliure,
sí, però no és la primera vegada,
però el davant i el darrere,
ja s'ha vist també L'Aire Lliure,
el Camp de Mart,
i per tant ja és un espectacle que coneixem,
que no hi ha d'haver cap mena de problema,
és un espectacle, diguéssim, lleuger,
festiu, d'entreteniment,
amb aquesta curiositat
que aquest trup d'actors
que volen posar en escena una obra,
un Bodeville bastant tronadet,
tot i que té tocs de comèdia anglesa clàssica,
i això és el que veiem la primera part,
la primera part veiem
M'ensenyes la Saradina,
aquest és el Bodeville,
i la segona part,
que això és pel davant i pel darrere,
el que veiem és tot el que passa
a darrere l'escena.
A les bambalines.
Per tant és a les bambalines,
per tant una mica estem dins aquest gènere
de teatre dins el teatre,
per tant té la gràcia
de tot aquest trup
que vol representar aquest Bodeville
i no se n'en surt,
i s'equivoquen,
i tota la història,
i llavors a la segona part veiem
què és el que està passant a darrere,
les relacions entre els personatges,
les relacions de fidelitats,
infidelitats,
i tot un seguit de qüestions.
I bé, la gent repeteix.
Són aquest esdevens clàssic
quan la gent té ganes
de tornar-ho a veure cap d'un cert temps,
i això és el que succeeix pel davant
i pel darrere.
Si s'han fet quatre versions
en menys de 30 anys a Catalunya,
vol dir que...
I si s'ha representat
a 50 països,
i s'ha traduït a 28 llengües,
és el que li comentava
l'Enric Major fa uns minuts,
que realment això demostra
la seva qualitat,
el seu èxit com a comèdia.
Sí, sí, sí,
el seu èxit com a comèdia.
Això que en diuen
carpinteria teatral,
que és que l'estructura funciona molt bé,
però a més a més
en aquest espectacle
no hem d'oblidar una cosa,
que és que la versió és del Paco Mir.
És a dir, els orígens
d'aquest espectacle
és una trobada...
Paco Mir, Tricicle.
Paco Mir, Tricicle, sí.
Sí, perquè la gent no es despisti,
Tricicle.
La gent no es despisti.
No, que és bastant curiós
l'origen del perquè
la posada en escena
d'aquest espectacle a Catalunya.
És a dir, l'any 85
Tricicle està representant
una hora a Madrid,
a doblegat s'acosta un senyor,
que és l'Alexander Herold,
el director,
i els diu
escoltem, per què no veniu a veure
una cosa que estic fent
al teatre aquí a Madrid,
a doblegat?
Van anar allà a veure-ho
i l'Alexander Herold ho posa en escena
i la següent versió
ja intervé el Paco Mir,
diguéssim,
a fer la versió adaptada
a la nostra realitat.
I la singularitat que té
la versió catalana
és que el Paco Mir,
la gent de Tricicle,
hi afegeix una cosa
que és el bilingüisme.
És a dir, els va molt bé
que representen en castellà
aquest Bodevil
i a la segona part
es veuen una mica els actors.
Això en el moment,
en els seus orígens,
fins i tot va ser una mica
controvertit,
per la pròpia companyia,
per la pròpia companyia
i els actors
i no se sentien còmodes.
Clar,
al final és una singularitat
que és discutible,
com tot en aquesta vida,
però que li dona
un matís
d'una certa gràcia
afegida
en aquesta comèdia,
en aquesta comèdia
d'embúlics
que és pel demaní
i pel darrere.
Comencem forts
el Festival d'Estiu
perquè és aquest divendres
a dos quarts d'onze,
és el primer espectacle,
les entrades ja estan a la venda.
On es poden aconseguir?
Per cert, Jordi.
Bé,
les 24 hores sabeu
que tenim els canals
de Servi i Caixa,
per tant,
internet,
telèfon i els terminals
de les pròpies oficines,
això les 24 hores del dia,
tots els dies de la setmana,
i l'altra,
doncs,
les taquilles centrals
del Teatre Metropol,
obertes amb l'horari
que teniu aquí,
fins al 28 de juny
i, per tant,
estem a punt de fer el canvi
els dimarts i dimecres
de 6 a 8
i els dijous i dissabtes
de 12 a 2 del matí
i de 6 a 8 de la tarda.
I a partir del 28, però,
es produeix un canvi
que és que ens adaptem una mica
a la temporada estival
i, per tant,
a les tardes
obrim a partir de les 7
i allarguem a les 9,
tenint en compte
que de 6 a 7
encara és un horari
que la gent no gosa
gaire sortir del carrer,
per tant,
a partir del 28,
de 7 a 9 de la tarda.
Comencem molt fort
en guany el Festival d'Estiu,
pel davant i pel darrere,
anem parlant àmpliament
amb Enrique Major,
un dels actors protagonistes
de l'obra,
i seguirem realment forts
al Festival d'Estiu.
Avui, Jordi,
aprofiten que és el primer espai
i farem una repassada
a tota la programació.
Allà al llarg de les setmanes
ens anirem aturant
amb més detall
en les propostes.
Però, en fi,
tenim Roger Hudson,
ja vam parlar àmpliament
en el seu moment
de la presentació.
Estar amb nosaltres
el dimarts 12 de juliol.
és un concert d'estrena
a l'estat espanyol.
És la veu de Supertramp,
una banda mítica
de fa 30 anys, no?
Parlàvem dels 30 anys
de pel davant i pel darrere.
Doncs Supertramp també,
de quan nosaltres érem joves.
Sí, nosaltres i molta altra gent,
no?, que érem més jovenets
i bé, és una banda mítica
i jo diria,
l'altre dia ho comentàvem,
que fins i tot una mica transversal, no?
Ho comentàvem gent de la música, no?,
que tenien aquesta cosa
més de rock progressiu,
però també més sinfònic,
i per tant,
hi havia un públic bastant ampli.
A tothom li agradava Supertramp,
per entendre'ns.
I de fet,
ara estem sentint el tema,
igual que tantíssims temes
que formen part ja de la banda sonora,
no tan sols d'una generació,
sinó de, jo penso,
de diverses generacions,
perquè han travessat
la frontera del temps, no?
Breakfast in America,
Fulls Overtour,
The Logical Song,
Dreamer,
It's Raining Again,
tot són cançons
que les ascents et porten
i a més amb una gran qualitat.
Jo penso que Roger Hudson
està considerat
com un dels compositors més importants
del pop rock
i de fet aquests temes
dels quals estàvem parlant,
jo penso que així ho avalen.
Ell és l'autor
de la majoria d'èxits,
perquè llavors Supertramp
es va dissoldre,
però això fa
que ell és l'autor
de la majoria d'èxits
i això fa cara
quan ell fa aquestes gires
que normalment
l'hem vist,
l'hem vist aquí
al nostre país,
l'hem vist
en format de duet
i fa el mateix repertori
tot plegat
i per tant
s'ho vinteja
tots els clàssics
amb coses
de la seva etapa
en solitari,
però clar,
són concerts
que commou
perquè la gent va escoltar
aquest tema
que estan sentint
i molts d'altres
i la singularitat,
jo penso que
l'excepcionalitat
i que a mi em sembla
que ningú s'hauria de perdre
és que fem una estrena
a l'estat espanyol
que és la primera vegada
que Roger Hudson
ve acompanyat
de la seva banda.
Què significa
això?
Que és que esclar,
acompanyat
de la seva banda,
em sembla
que no és agosarat
dir que gairebé
si estirem
un concert de Supertramp
perquè la veu
que és un dels elements
més reconeixibles
és el Roger Hudson
i per tant
ell pot tocar
totes les cançons
que de les quals
és compositor.
A mi em sembla
que
sempre s'ha de creuar
els dits
i tot plegat
pensem que ens estem acostant
a una nit d'aquelles
que recordarem
durant molt temps
al Camp de Mart.
Això sempre n'hem parlat
que al Camp de Mart
en els darrers anys
amb tot un seguit
de millores
que s'han fet a l'espai
jo penso que s'ha revelat
com un auditori
excel·lent
per concerts de música
amb una relació
fantàstica
entre
escenari
i públic
el públic està molt a sobre
l'entorn ajuda molt
els artistes
s'hi troben molt còmodes
l'altre dia em preguntava
el Roger Hudson
bé
evidentment
tothom els explica
allà on van
i clar
un auditori
a la falda
d'una muralla romana
i d'una ciutat
amb aquestes característiques
i un espai
d'unes dues mil localitats
vull dir que no és
ni molt gran
ni molt petit
tot plegat
ajuda
l'altre dia explicava
que l'any passat
que vam tenir
el Chicorea
també com a gran estrella internacional
amb la Freedom Band
que va ser un gran concert
esclar
quan va arribar a l'auditori
gairebé
el primer que va fer
va ser agafar el seu iPhone
i tirar fotografies
gairebé abans de dir
Déu-vos-guar
perquè clar
la gent arriba a l'escenari
i diu
ostres
això és molt bonic
i a vegades
aquestes coses
aquests detalls
està bé explicar-los
perquè a vegades
ens manca
potser acabar de valorar
el que tenim
i nosaltres aquest any
fem molt incís
en que
tampoc
em sembla
que és una realitat
que estem
disposem
d'un dels millors teatres
auditoris a l'aire lliure
de Catalunya
comparable al grec
per bé
amb unes altres característiques
el grec de Barcelona
però els altres llocs
on es fan festivals d'estius
es munten i es desmunten
les grateries
i es fa l'ús
aquí
tenim un espai
ja consolidat
i aquesta és una característica
important
per tant
Roger Hudson
el 12 de juliol
estrena
l'Estat
amb la seva banda
dins una macro gira
que està fent
que va començar
als Estats Units
i ara està a Europa
i per tant
ve aquí directament
no sé si d'Alemanya
o França
i torna
després d'aquí
el segon vol
també és a França
i continua
Itàlia
i diferents països
una gira
una gira
important
Roger Hudson
i la seva banda
12 de juliol
podrem anar
saburint a poc a poc
a mesura que es vagi
arribant la data
podrem anar saburint
en fi
el context
els tastos musicals
que ens pot oferir
una banda
com la de Roger Hudson
hi haurà moltes més coses
hi haurà molta música
aquest estiu
al festival
molta música
en el festival d'estiu
no?
Sí
molta música
bueno
l'estiu també
i a l'auditori
la capacitat de l'auditori
condiciona
condiciona
les línies de programació
les línies estratègiques
de programació
les condiciona
llavors la música
abans dèiem
hi va molt bé
i jo penso que tenim
un cartell
molt de luxe
si et sembla
parlem de les coses
més així
més conegudes
i llavors
si et sembla
fem una pinzellada
de dues propostes
que són locals
però que em sembla
que val la pena
destacar-les especialment
anem amb les més conegudes
el 5 d'agost
el 5 d'agost
tindrem un altre
punt àlgid
del festival
sense cap mena
de dubte
així s'ho està demostrant
la venda d'entrades
i s'ho està demostrant
en tot cas
tota la campanya mediàtica
que hi ha al voltant
que és aquest fenomen musical
dels dos, tres darrers anys
que és Manel
Manel
segurament farà aquest estiu
el gran concert de l'estiu
sense desmereixer
Antoni Esfons
i Amics de les Arts
que és aquesta triada nova
aquesta fornada nova
de bandes
dins el panorama català
que està trencant
una mica
un cert esquematisme
doncs que fins ara
no?
amb aquestes lletres properes
amb aquesta manera
de fer senzilla
que jo penso
que ha trobat
forat
i ha trobat
un moment oportú
i una recepció
molt
molt bona
per part de la gent
que ha trobat
un públic amplíssim
no porta
i un públic amplíssim
i jo recordo
ara ja fa dos anys
de veure el concert de Manel
que va venir a la plaça del rei
crec que per Santa Tecla
no sé per Sant Magí
jo crec que per Santa Tecla
i adonar-te de seguida
que aquest grup
tiraria molt endavant
perquè és que des de la primera cançó
tothom se sabia
totes les lletres
cantaven totes les lletres
tot el públic
i això vol dir
que el grup ha enganxat
i ha enganxat moltíssim
amb l'anterior dies
que va ser la seva eclosió
ja van fer una gira
de 90 concerts
una cosa molt important
per eclosionar
i ara
amb aquest segon treball
10 milles per veure
una bona armadura
també han fet
en fi
han aconseguit
unes dades
molt notables
com ser
número 1
a les llistes
a nivell d'estat espanyol
per tant
un grup
que canta en català
que aconsegueix
arribar al número 1
cosa que només s'havia aconseguit
amb Raimon
i amb Lluís Llach
o amb Joan Monal Serrat
fa dècades
fa temps
per tant
també és curiós
és curiós
que
bueno
curiós
i a més a més
que parla molt
de
realment
la basca
que té el fenomen
Manel
això serà el 5 d'agost
com us deia
estan les entrades
però
molt bé
molt bé
molt bé
i també
en el Camp de Mart
ens sembla
que serà
un concert
que la gent
recordarà
durant temps
i què més
destaquem
i per cloure
el festival
i a dins
les festes
de Sant Magí
en l'apartat musical
que dèiem
i de les propostes
més conegudes
un clàssic
Raimon
per tant
estem parlant
d'un grup
dels més joves
de la fornada jove
i el més veterà
gairebé
i gairebé
el més veterà
amb 40 anys
de carrera
al darrere
amb una qualitat musical
molt important
Raimon
però a la vegada
sense haver perdut
amb aquesta coherència
de compromís social
i que molt del públic
és el que agraeix
des del 2000
Raimon
no treia
treball
nou
i va haver
el 2000
la integral
la recopilació
de tots els seus
treballs
però aquest
és un nou treball
amb cançons
noves
aquest nou treball
rellotge d'emocions
que et formarà part
del concert
el concert es dividirà
en dues parts
la primera part
es parlarà
cantarà
és que és una cançó
fantàstica
perdoneu
peles venys
no no
m'agrada molt
ens ha entrat
mentre anàvem
conversant
sí
m'agrada
personalment
m'agrada molt Raimon
i em sembla
un canteu
extraordinari
doncs la primera part
serà basat
en aquest darrer treball
rotlles d'emocions
i la segona
serà
en aquests clàssics
de sempre
que la gent
està esperant
escoltar
sempre que va veure
Raimon
i això serà ja
el dia de Sant Magí
el divendres
19 d'agost
a dos quarts
s'han de 10 de la nit
i què més
al marge del Manel
Raimon
musicalment
dèiem
i que no
per deixar-los
al final de música
no menys importants
almenys
sota el nostre punt
de vista
nosaltres sempre
diem que
les nostres línies
de programació
estan definides
per 4 apartats
el quart
és sens dubte
la incorporació
dels agents artístics
més notables
o que excel·lents
del nostre territori
i per tant
em sembla
que el festival
té sentit
també
si té aquest punt
d'arrelament
o que donem cabuda
a propostes
del territori
l'any passat
vam fer una gran
producció de dansa
en plan B
amb 16 ballarins
amb l'Orquestra Sinfònica
Camerata XXI
acompanyant-los
en directe
i aquest any
la gran producció
del festival
d'estiu
és
com
sempre passa
els anys
que hi ha setmana
cantant
que és aquest esdeveniment
que fem
trianualment
aquesta
eclosió
de cant coral
a la ciutat
durant la setmana
que venen cors
de tot el món
i aquest any
cors d'Europa
fins i tot
de Llatinoamèrica
d'Uruguai
preparen
durant aquesta setmana
aquests cors
que fan
tallers de perfeccionament
preparen
una gran obra
sinfònica coral
hem tingut
altres anys
hem tingut
el Carmina Burana
hem tingut
el Messias
hem tingut altres
altres peces
aquest any
es tracta
de L'Ofgesang
de Mendelssohn
una obra
del període romàntic
per bé
que estructuralment
també
és molt d'autor
dels seus predecessors
de Bach
i per tant
té coses
d'oratori barroc
però en canvi
s'inscriu
en l'època romàntica
és una gran peça
que podrem veure
a càrrec
de 400 cantaires
una torre de babel
perquè realment
hi haurà cantaires
d'arreu del món
amb l'orquestra sinfònica
que ha mirat
a 21
que ja són 60
per tant gairebé
estem parlant
de 500
cantaires i músics
a l'escenari
per ofenir
la gran cantata
sinfònica
jo aquí
convido especialment
la gent a veure-ho
perquè això
és realment
una experiència musical
singular i única
jo estic convençut
que això
fet
en qualsevol altre lloc
tindria un ressò
extraordinari
perquè estem parlant
d'una cosa
molt singular
a l'oportunitat
de veure
aquesta gran massa
coral
no esdevé
cada dia
llavors
convidaria la gent
tant si coneix més
l'obra de Mendelssohn
aquest que és
l'Ovega Sang
o no
perquè
és una experiència
a més a més
aprofitem per dir
que l'Ovega Sang
també té passatges musicals
que la gent reconeixerà
passatges musicals
amables
no tan coneguts
potser com abans
parlàvem del Messies de Händel
o Carmina Burana
però que la gent
disfrutarà
també
a més a més
ve acompanyat
amb una primera part
aquest gran concert
que és
el Somni en un nit d'estiu
també de Mendelssohn
també una cantata
sinfònica
per cor orquesta
i solistes
en aquest cas
per cor
de veus blanques
per tant
els protagonistes
seran
diferents corals
del Camp de Tarragona
o sigui
fins a 120 nens i nenes
que fan aquest Somni
de nit d'estiu
una música
incidental
il·lustrativa
de l'obra
de Shakespeare
i amb la curiositat
que hi ha una narradora
que en aquest cas
serà l'actriu
Mercè Pons
que fa de narradora
per tant
això és el 23 de juliol
per cloure
la setmana cantant
però
que realment
em sembla
que és un gran espectacle
fantàstic
que val molt la pena
i
el dia següent
tenim la banda
Unió Musical
de Tarragona
la banda sinfònica
Unió Musical
de Tarragona
que una altra vegada
torna al Camp de Mart
i en aquest cas
amb un concert
que en diem concert
per a dues batutes
perquè el que ha estat
director
durant bastants anys
el Joan Baptista
Massaguer
deixa la banda
i entra un nou director
per tant la primera part
serà a càrrec
dirigida
pel Joan Baptista
Massaguer
amb algunes peces
que ell mateix
ha composat
per la ciutat
i la segona part
serà ja de temes
més clàssics
de banda
a càrrec
del nou director
i amb això
clouríem
l'apartat musical
i després tenim propostes
de dansa
realment
també molt potents
amb un grup
per exemple
molt conegut
a Tarragona
jo diria que fins i tot
molt estimat
com és el grup
La Quadra de Sevilla
i Salvador Tàvora
sí
jo diria que
és uns grans amics
del festival
i en tot cas
fer una petita precisió
perquè és evident
que la dansa
ja és present
en aquest espectacle
però en els espectacles
del Salvador Tàvora
de La Quadra de Sevilla
costa una mica
d'acabar de definir
sí
això també és veritat
i per tant
jo diria
hi ha alguna cosa més
o és una barreja
de
de diversos gèneres
de diversos gèneres
per tant
jo diria una mica
que és un espectacle
de teatre
música
dansa
a vegades
ells defineixen
com ho defineixen
això
teatre flamenco
tampoc és ben bé això
perquè aquí
s'introdueixen
de diferents gèneres
en tot cas
és un espectacle
sí
de teatre musical
per entendre'ns
amb alguns components
això
de teatre
música i dansa
en aquest cas
podrem veure
flamenco
per a Traviata
i per tant
diguéssim
la
hem vist
i al camp de mar
dic grans amics
perquè hem vist Carmen
hem vist
imàgines andaluces
per a Carmen
Ina Burana
també espectacles
que han indicat
una resposta
excel·lent
tothom que
l'ha anat a veure
i aquest espectacle
no és una excepció
aquest espectacle
acaba tota la platea
aixecada
aplaudint
emocionada
no és un espectacle
massa llarg
i en tot cas
el Salvador Tàvora
agafa
l'argument
de la Traviata
tot i que el redueix
els tres personatges
principals
la Violeta
l'Alfredo
i el seu pare
diguéssim
el pare de l'Alfredo
i aprofita
l'anècdota
de la Traviata
que ara no sé
si tenim temps
per explicar una mica
l'argument
però bé que molta gent
la sap
però ell el que li interessa
a partir d'aquest argument
és
fer una reflexió
una reivindicació
del fandango
aquest pal flamenc
que no és dels més prestigiosos
però que és un pal flamenc
molt relat
a la tradició popular
a la crònica
obscura
de la realitat
a la gent que canta
en tavernes
llavors una mica
ell fa aquesta barreja
amb fragments
enregistrats
de la Traviata
per tant d'òpera
amb aquest cant
esfareïdo
ara anava
el desgarrado
em surt en castellà
aquest cant
trencador
trencador
retratant
aquest món
de prostitució
aquest món
una mica
dels marginats
socials
i bé
com que tindrem
oportunitat
de parlar-ne
més endavant
perquè és un espectacle
per parlar
de moltes coses
perquè quan fa
aquesta reivindicació
del fandango
és gairebé
una
ha fet un treball
d'investigació
important
és la reivindicació
de 13 fandangueros
notables
que ell recorda
de la seva infantesa
al barri
de l'Alameda
a Sevilla
i en tot cas
dir que són 13
intérprets
excel·lents
de cantaores
músics
i balladors
i la presència
sempre
jo diria
espectacular
d'un cavall
d'alta escola
que en aquest cas
representa
el pare
d'Alfredo
i amb la relació
que té
amb Violeta
això és un moment
la gent que ha pogut
assistir a representacions
que hi surt
el cavall
per entendre'ns
suposo que coincidirà
que realment
és un moment
d'aquests
que recordes
que recordes
durant temps
perquè és molt impactant
i això ho tindrem
el dissabte 30 de juliol
i també ens sembla
que ningú s'hauria de perdre
aquest espectacle
i l'última proposta
aquesta sí que és de dansa
de dansa clàssica
i amb una formació
com el ballet
de Sant Petersburg
que en fi
tampoc crec que no necessita
gaires presentacions
no
de fet nosaltres
diguéssim
posem aquesta frase
d'un clàssic
entre els clàssics
perquè
bé
sí
la gent
anirem a veure
diguéssim
una peça
absolutament clàssica
com és el Llac dels Signes
música de Tchaikovsky
i coreografia de pet i pa
per tant la coreografia
clàssica
amb la qual estem acostumats
a veure
al Llac dels Signes
en tot cas
amb una companyia
de les més importants
i notables
russes
de Sant Petersburg
que és una companyia
relativament jove
dels anys 90
i que ha sovintejat
i que fa bastantes gires
però en tot cas
és hereba
de tota la tradició
tant de Sant Petersburg
com de
de la millor tradició russa
no tan sols de Sant Petersburg
una mica caracteritzada
per un gran virtuosisme
una gran tècnica
depurada
però fins i tot
hi posant-hi
un certes dosis
de dramatisme
a les seves
a les seves interpretacions
i això també
ho tenim per Sant Magí
i és aquest component
de dansa
en aquest cas
clàssica
això serà
el dissabte
13 d'agost
temps
tindrem de parlar
de tots aquests espectacles
de fet
ho anirem fent
cada dimarts
aquesta hora del migdia
amb la companyia
del Jordi Giramer
recordem que les entrades
per tot
ja estan a la venda
no només pel davant
i pel darrere
d'aquest proper divendres
sinó que
sí, sí
totes les entrades
estan a la venda
crec que des del 15 de juny
el ritme és molt bo
però com sempre
vull dir que la gent
si vol tenir una bona localitat
i vol tenir la gent a prop
i tot plegat
doncs millor que no s'encanti
que vagi fent ja
les seves compres
i les seves reserves
per unes nits al Camp de Mar
que com diem sempre
ens sembla que són nits úniques
i que segurament
ens portaran grans emocions
com no ha estat una excepció
en els darrers anys
avui bàsicament
hem parlat només
de les nits al Camp de Mar
recordem que el festival d'estiu
inclou a moltes altres coses
que ja les anirem comentant
al llarg dels propers dimarts
tenim el Festival QS
de Músiques del Món
amb el Jordi Freixas
coordinant
tota la programació
tenim el Festival Internacional de Música
tenim la Setmana Cantant
que hem fet en fi
hi ha algun apunt
a propòsit d'aquest gran concert
que ets comentaves
és a dir
que hi haurà
totes les programacions
algunes de les programacions
complementàries
sí, sí
hi ha algunes programacions
diguéssim
incentivades
o gombolades
amb una participació
molt gran
de la Conselleria de Cultura
però també incorporem
en aquest
en el festival d'estiu
les propostes interessants
que es fan
en el mateix moment
a la ciutat
una seria
la que estaves dient
el Festival Internacional de Música
de l'Escola
i el Conservatori
de la Diputació
Tarragona
que també comença
aquest divendres
i per tant
durant tota la setmana
tindrem concerts
gratuïts
a Caixa Tarragona
i a diferents llocs
convidem a la gent
que estigui atenta
perquè venen
professorat
molt bo
que llavors ofereix
concerts
determinats
i Cultura de Carrer
que organitza
la Conselleria de Joventut
en aquest cas
centralitzada
en aquest nou espai
que es diu
Espai La Palmera
que està aquí
a la plaça Imperial Tàrrago
a l'antiga Facultat
de Lletres
i que també ens aporta
els dijous
cantautors locals
com Paco
la Luna
o com
Nando Terino
o com
Simone
Telefunken
amb concerts
els dissabtes
amb gent com
Beri Pomelo
Los Bezoia
el Qui Copi de la Serra
al final
nosaltres
en el llibret
que està a punt
ja de sortir
ha sortit ja
la programació
del Camp de Mar
el llibret
i ajuntem
un calendari
que jo penso
que la gent farà
bé
d'intentar
tenir aquest llibret
perquè el calendari
ens guia molt bé
per sortir
gairebé
totes les nits
d'estiu
a la fresca
a gaudir
de concerts
i d'espectacles
molt interessants
tots d'ells
molts d'ells
gratuïts
excepte els del
Camp de Mart
i
amb això que deia
em vull dir que el festival
és un agombol a tot
un seguit de cicles
al seu interior
i que gairebé
arribem a la cinquantena
de propostes
són moltes propostes
per poder fer
culturalment
a la ciutat
a l'estiu
una mica com és
la definició
d'aquest ETC
estiu, Tarragona
i cultura
d'això anirem parlant
evidentment
en els diferents espais
de Tarragona Ràdio
al matí i a la tarda
perquè l'oferta
realment és intensa
i el Jordi Giramer
que ens acompanyarà
cada dimarts
després del punt horari
de les 12
per anar fent
aquest recorrent
recorregut
per les nits
més espectaculars
les del Camp de Mar
Jordi Giramer
moltes gràcies
gràcies a vosaltres
ben trobats
una altra vegada
que vagi bé
pel davant
pel darrere
per la dret
i per l'esquerra
especialment aquest divendres
és un començament
que
és una mica
en relació
a aquesta tradició
popular
que té
el festival d'estiu
sobretot
el teatre auditori
Camp de Mart
i per tant
començar
amb una comèdia
lleugera
però de gran qualitat
i que assegura
una diversió
important
sembla que
és una bona entrada
a l'estiu
és una bona entrada
a tota la dinàmica
de festival
que com cada any
pensem que serà molt bona
hem compartit
doncs el primer
espai de l'ETC
amb el Jordi Giramer
i amb l'actor
Enrique Major
el Jordi Giramer
el retrobem dimarts
evident
Jordi gràcies
que vagi bé
gràcies a vosaltres