Diuen que és un dels països
amb major diversitat biològica de tot el món
i majors recursos minerals.
Estem parlant del Perú.
Avui tornem a viatjar cap a Sud-amèrica
i ho fem en aquest cas de la mà del Jordi Collado,
col·laborador d'aquesta casa.
Jordi, bon dia.
Hola, bon dia.
El Jordi el situareu perquè ell venia cada setmana,
això era dimarts, dilluns?
Sí, els llums.
Dilluns era, sí, en temporada regular,
en temporada d'hivern, per entendre'ns.
Passa per Tarragona Ràdio per donar-vos les notícies,
les moltes notícies de la Fundació Casal L'Amic.
I hem dit, home, doncs ja que a més t'agrada viatjar,
explica'ns l'experiència.
Aprofitem, i tant.
Perú, això va ser el 2005.
2005, sí, vam viatjar al Perú
a través de, amb col·laboració amb Fundació Enxarxa,
que també n'hem xerrat amb ells,
i vam anar, vam marxar amb una beca
que concedien a treballadors de l'entitat
per poder viatjar cap a la Restinga,
que és una entitat que treballa allà a Lletià-Mèrica,
al Perú, a la zona d'Iquitos,
que és la zona menys coneguda del Perú,
que normalment quan pensem en Perú
veiem l'imatge d'aquella Machu Picchu,
i de més, i aquesta és tota la zona tropical,
que és allò a l'orilla del riu Itàlia,
la ribera del riu Amazones,
i és una zona espectacular,
i vam anar a fer un projecte social.
Sí, de fet, d'organitzacions o associacions,
o fundacions, vaja,
que organitzen projectes socials,
n'hi ha arreu,
però diria que a Tarragona és això,
n'hi ha una concretament que s'utilitza molt,
però no és la primera persona que conec que ha anat al Perú
a fer aquest tipus de projecte.
Sí, bueno,
arreu de...
cap l'any 2000,
un grup de persones de Tarragona,
Isabel, Francis, Sergi,
marxen cap allà, cap a Iquitos,
a Restinga,
i just allà coneixen aquesta gent,
a Puigina, a Ítala,
i quan tornen decideixen constituir
una organització de suport cap allà.
És una entitat autòctona,
Oriol, un d'Iquitos,
nascuda amb gent d'allà,
que s'havia dedicat a la psicologia,
al treball social,
i que decideixen constituir una entitat
per treballar amb els xavals del carrer,
una mica per accident, també,
que és una història divertida,
també la Restinga,
perquè neixen bàsicament
per donar cobertura als nois del carrer,
però sense voler.
Un dia munta una obra de teatre,
la munta amb els nens del carrer,
i tenien un garatge
on assajaven,
i un dia que plovia molt, molt, molt,
quan acaben l'assaig,
els diuen allò d'allà podeu anar a casa,
i com està plovent,
els xavals els diuen a quina casa,
hem d'anar al carrer,
i decideixen quedar-los,
que es quedin allà al garatge a dormir,
i això fa una mica el plantejament
de reflexió,
de pensem-ho,
i es queden,
bueno, constitueixen l'entitat,
constitueixen la Restinga,
que significa la Restinga
és el lloc de la...
de la selva que mai s'inunda,
és un lloc cobert
on van els animals
a protegir-se quan plou,
quan hi ha riades
van a la Restinga,
i allà es cobreixen,
o es protegeixen
de la pluja i de les riuades.
Per tant, si us agrada l'experiència
del Jordi Collado,
sapigueu que això,
que hi ha aquesta entitat,
aquest a Tarragona,
la Restinga,
que organitza
totes aquestes qüestions
que ara explicarà el Jordi.
Què vas anar a fer
concretament allà al Perú,
a Iquitos?
Doncs vam anar a col·laborar
amb la Restinga,
que tenien diferents projectes,
i jo em vaig quedar
amb el projecte Entrenús,
que era un projecte
de treballar
amb temes d'explotació sexual infantil.
Iquitos és una zona
d'altres més turístiques
de l'Amazones,
i el turisme
a vegades comporta
conflicte social,
i en aquest cas
el que generava
era una història
de prostitució infantil,
i vam anar a lluitar
una mica,
plantejar estratègies
diferents en aquests joves,
perquè no calgués
a aquestes situacions.
Va ser una experiència
molt heavy,
perquè realment
primer t'has d'habituar el lloc
i et trobes treballant
amb canalla
de 13, 14, 15 anys,
10 anys,
que estan fent prostitució
al carrer,
i que, bueno,
una mica l'objectiu era
fer una mica d'esquer,
de captar-los,
d'intentar que s'apropessin
a la Restinga,
de trobar grups
d'autoajuda,
de reflexió
i de generar
voluntats compartides.
I què fèieu?
Els organitzàveu,
no sé,
xerrades,
activitats...
Sí,
era una història de...
Sobretot l'objectiu
era que no deixessin l'escola,
era la proposta bàsica
i intentar que, bueno,
que prengessin consciència
al seu propi cos,
les malalties de transmissió sexual...
Era una història
molt, molt d'entorn,
de treballar amb les famílies,
de fer entendre que,
que, bueno,
que no és una sortida normal.
Clar,
és una manera de viatjar
a un altre país,
a dir,
no per fer turisme,
directament,
que en fas igualment,
no?
Sí,
i tant,
i tant que fas.
Però sí que descobreixes,
suposo,
també l'essència del país
o la cara més fosca a vegades.
Sí,
sí,
coneixes aquella cara
que normalment no es ve
en els folletons informatius,
però també et serveix
per trobar,
per conèixer gent estupenda
i jo realment
vaig poder fer
també molt de turisme
perquè aprofitàvem
els caps de setmana,
aprofitàvem espais diferents
per anar a marxar
i coneixies
un altre pericò
que feies la vida
que feien la gent d'allà
i la veritat
és que va ser
massa xulosa
amb trobar les festes de sol,
que són unes festes
que es munten
tots els caps de setmana,
que entres per un sol,
que en aquell moment
l'equivalència era
quatre sols,
un euro,
llavors era,
doncs anaves a les festes de sol
i era una banda de música
que tocava
durant hores i hores
i podies anar fent
o vam anar
a navegar per l'Amazones,
que realment va ser
un espectacle,
vam fer el guiri
i anem a un lanj,
allò,
em van fer el guiri
molt,
molt,
molt,
perquè a més
se'n riuen molt
del guiri
de nosaltres.
que es diuen gringos.
Sí,
sí,
lògicament
ets el gringo
i clar,
es pensen
que vas amb una,
que em diuen ells
amb un culo de plata
i esperen
que treguis dins
per tot arreu
i realment
quan viatges
en aquest sistema
no portes gaires diners,
però ho vas fent
i realment
va ser divertit.
A Iquitos,
Iquitos és una ciutat
vinguda menys,
no?,
la película
que vaig descobrir-ho allà,
Fitzcarraldo,
que és una pel·li
dels anys 80,
si no m'equivoco,
és una ciutat
que va ser capital del món
en l'època del Suro,
era on arribava
el Suro
i hi havia
l'òpera més gran
de tota
Llatinoamèrica.
Ah, sí?
Sí, sí,
realment
és una ciutat
molt desconeguda
en l'actualitat,
però que
va tenir
una època
de llum
superimportant
i hi ha una
hi ha una casa
dissenyada a Perifel,
el de la Torre,
a França,
també han fet
amb ferro,
és una ciutat
molt curiosa,
allà a la plaça d'Armes
hi ha una casa
de tres plantes
que és una,
és com la Torre Iquitos,
tota feta de ferro
i te la trobes
allà al mig,
que et descol·loca molt,
és una ciutat
molt curiosa.
I per tant,
recomanes,
si viatgem al Perú,
doncs,
escolta,
i tant,
sí,
pujar a Iquitos.
Com si arriba a Iquitos?
en avió.
Sí, sí,
no té,
o en avió navegant el riu,
però són quatre dies
de vaixell
per mig de l'Amazones,
que és un espectacle,
però que realment
has d'anar molt de temps
i amb l'avió
des de Lima
s'arriba
una hora i mitja
o així
i estàs ubicat a Iquitos
i des d'allà
ja pots fer immersions,
és el punt
des del Perú
on s'entra
el riu Amazones
i que et permet
també descobrir-ho.
Des d'allà pots descobrir
el riu també.
I tant.
l'emparallant.
Lima és una ciutat
doncs
prou alta,
l'altitud la vas notar
al soroche o al d'alçades?
A Iquitos no,
a Iquitos és molt pla,
és pràcticament nivell del mar,
baixa moltíssim,
però a Lima
jo realment
vaig estar dos o tres dies
i allò que li diuen
la panza del burro
li diuen
perquè és tota grisa,
perquè el cel
és sempre gris
o blanc
sempre està molt ennubulat
i diuen
la panxa
de la burra
i realment
és una ciutat
superbonica
és molt bonica,
té un centre històric
superinteressant
que és molt diferent
a l'altra
gran ciutat
lletnoamericana
que jo havia estat
que era Managua
que és una ciutat
completament desordenada
Perú sí que té
aquesta estructura
de nucli històric
amb un entorn brutal
Miraflores
els acantilats
són espectaculars
des de Miraflores
i et permet
aquella visió
de l'oceà Atlántica
i Pacífic
que des d'altres punts
jo no havia pogut
disfrutar
realment és
que et quedes
doncs amb la part
amb la part
urbana
no em surtia la paraula
urbana o rural
de Perú
o s'ha de veure tot?
jo crec que s'ha de veure tot
a més
clar, jo no vaig fer
em vaig quedar molt
pillat d'Iquitos
i vaig estar realment
a Lima vaig fer
una setmaneta
no va arribar
els cinc mesos
que vaig estar allà
i em vaig quedar molt pillat d'Iquitos
perquè és
és molt estrany
Iquitos és una ciutat
molt
molt
molt
molt
curiosa
fa molta
fuga
però a la nit
s'està fresquet
et banya el riu Itàlia
el malecón
els espais
on
on
pots generar
una mica
de relació humana
és
és meravellós
el malecón
per exemple
de totes les nits
tens espectacles
de tot tipus
malabars de foc
cap a allà
si és que per el que estàs dient
podem fer el viatge
a Iquitos tranquil·lament
i no moure'ns d'allà
sense cap dificultat
en què?
però un mes no
potser és massa
no?
bueno
si fas una col·laboració
és estupend
clar perquè ja tens el temps
ocupat amb altres coses
però sí
Iquitos dona per 10-15 dies
ben bons
havies estat ja a l'Amèrica Llatina
havia estat a Nicaragua
i quina diferència
perquè diuen que
a veure
el que es troba de diferent
a l'Amèrica Llatina
en general
d'entrada són els colors
un altre tipus de colors
clar si ja hi havies estat
no sé si realment
vas trobar diferència
entre Nicaragua
i Perú
o ja no
a la zona Iquitos
l'ètnia
que es mou
les tribus que es mou
són bàsicament
els xipibos
i són una gent
que utilitzen
poc color
utilitzen molta serigrafia
amb poc color
molt marró
i això canviava
Nicaragua
és completament rosa
blau
en canvi
quan anaves a zona
o sigui
quan anaves a veure
tribus i així
sí que anaven
amb molt marró
blanc
negre
en canvi
la resta de la ciutat
entraves a un bar
i el bar era color rosa
fucsia
cridaner
entraves allà
i d'es
no sé si tomes
me hago seguir corriendo
era
realment
el control dels colors
són molt heavy
són colors molt vius
sempre
i et canvia molt
la lògica
el que passa
és que no era
el típic color
o jo quan
vaig viatjar cap allà
pensava
en la típica imatge
aquesta
del fil
cosit
no?
d'aixit
no era tan així
sinó que era
utilitzant molt fil
de cotó
molt fil
són teles
ja fan molta calor
molta aixafor
sí
és el que t'anava a dir
no?
això
el clima
tropical
del tot
del tot
del tot
del tot
el clima tropical
que et permetia
disfrutar també del riu
d'altres històries
brutals
jo per exemple
una de les coses
que més me'n recordo
també així
a nivell
de fer guiri
van fer un viatge
a llahuasca
que van fer
una sessió
de llahuasca
que la llahuasca
és una herba
purificant
que
bueno
que fas una sessió
i t'estàs
tota la nit
allò
mitjà ennubulat
i és
és un plantejament
ells utilitzen
però que era begut
és begut
i la llahuasca
és un purgant
realment
neteja
internament
i ells
bueno
ho van fer
amb un
ja ho diré
demà
amb un xamant
que ens anava
cantinejant
i que anaves
allò
fent el procés
vam poder fer-ho
amb Lucho
que és un home
un home de confiança
gent de Restinga
i realment
va ser
va ser poteròsic
poder fer
un viatge
llavors que
pel que et neteja
pel que et permet
també fer
una mica
de transició
i això era
guiri
cerimònia guiri?
realment no
perquè vam tenir
vam tenir això
a la sort
de fer un putxín
de fer-ho
amb la gent de Restinga
i el conteniu
guiri baixava
però sí que és cert
que hi ha molta
molta gent
que viatja
a Iquitos
només a fer això
ah sí
però escolta
això ho fan
la gent d'allà
també?
sí
sí
sí
és una
tradició
indígena
i és
la neteja
amb la llahuasca
es fan diferents sessions
es fa més aviat
per netejar el cos
o per aquest punt
més tític?
les dues coses
les dues coses
el que l'acaben utilitzant
per ser que fan
qui ho fa bé
i qui fa per netejar
ens fa 5, 6, 7 sessions
allò
durant l'any
vaig fer una
per provar-ho
i bé
sí sí
curies curies
sí sí
ara que parles d'això
i de netejar
de provar el cos
què menjàveu?
doncs
què no ens hem de perdre
a l'hora de
si anem a
perugues?
les papes de guancaïna
els cebitxes
són els clàssics
peruans
realment
papes de guancaïna
sí sí
les papes de guancaïna
són unes patates bullides
amb una salsa
una mica picant
però que
que realment són delicioses
és molt suau
però alhora té un punt picant
i et permet
allò
fer
una entranjada
realment per picar
fan molta
molta amanida
molt molt de batut
o sigui és
clar és una zona picant
aprofiten fruites
i tot el dia
el guaranà
és molt típic
veure guaranà
que és
que revitalitzant
que et reforça
que reactiva
aquella mena
de conillet d'índies
que se'l mengen
sense cap mena de pietat
no allà no
no és més
és més al sud
és això
és que
això que
com es deia
cuí?
sí
cuí o alguna cosa així
el nom més
és més o menys aquest
no allà dalt
no menja
menja molta au
a Iquitos
és molt de pollastre
no menja
menja en poca ve d'ella
sí
i és molt de pollastre
molta amanida
i molt de batut
amb la qual cosa
és una dieta
super sana
i arròs
com no
és d'Amèrica
menja arròs segur
i sí
sí
feia molt d'arròs
i anar
jalant
doncs això
realment
varietat n'hi ha
mogolló
el ser una zona turística
també et permet
anar
a petits restaurants
que hi ha per allà
ara molt recomanable
als mercats
que són espectaculars
els mercats
els mercats
el mercat d'Iquitos
al central
és un mercat enorme
que hi ha mogolló
de paradetes
no són la meravella
en la higiene
però això és
tots els mercats
que hi ha menjar
i roba
i de tot
sí
sí
hi ha roba
i hi ha menjar
però llavors
hi ha petits llocs
on et posen
de halar directament
llavors
et fas per allà
un passeig
i vas menjant
llavors
així
el més curiós
que jo vaig menjar
per exemple
va ser el cocodril
el caimán
que és
és com una
carta pollastre
però que té
gust de peix
llavors és una mica
estrany
però és bo
com el cuinen
a la brasa
a bullit
sí sí sí
li treuen la pell
i hi ha foc
és realment curiós
jo
els suris
que són uns
cucs
que semblen gambes
quan te'ls estàs menjant
llavors són una mica
viscosos
i això ho menjen ells
sí sí
és un
sí sí
els suris
van que volen
realment
a la
al carrer
te trobes llocs
amb els pals
punxats
plens de cuquets
punxats
i els fan a la brasa
i la gent se'ls menja
pel carrer
veu que deuen semblar
gambes
sí sí sí
realment
és el mateix plantejament
no has de menjar mai el cap
que és molt dur
i cruixei
fa una sensació
una mica
d'angúnia
però sí que
el cos
és menjable
a mi no em m'agrada
especialment
però bueno
es pot provar
sí sí sí
es pot menjar
i de beure
i de beure
coca-cola
que són terribles
no tenen cap
beguda típica
bueno
així com a referèix
que és la
la inca
que la inca cola
que és un referèix
groc
que realment
sap el medicament
els quatre primers cops
després ja el veu
sense cap problema
què representa
que és com de
llimón o no
no no no
és que és com un medicament
realment la inca cola
havia estat l'única
és l'única beguda
que ha estat capaç
de fer-li competència
a coca-cola
i d'això
els peruans
estan superorgullosos
i era allò
el mercat nacional
era l'única beguda
que era capaç
de competir
amb la coca-cola
al final la coca-cola
l'ha comprat
i ja és
marca coca-cola
també
sí sí
no no
jo
més just la vaig comprar
quan jo estava allà
i va ser com una desgràcia
pels peruans
perquè no
no s'han desbancat
els gringos
el mercat
és el que té
i sí sí
i beguda
al qual
i que tipua
aiguardent
o alguna cosa
el pisco
que és el que veu
el pisco
és com un aiguardent
ve del raïm
és molt típic
al Perú
hi ha una baralla terrible
entre els peruans
i els xilens
a veure de quin és el pisco
sí perquè els xilens
són el pisco sour
que en diuen
exacte
sí sí
és el mateix
és el pisco sour
i és una batalla
oberta entre xilens
i peruans
a veure de qui és
el que passa
a Aiquitos
tampoc es cultiva raïm
amb la qual cosa
el que arriba
arriba més del sud
que és on
realment
del país
es fa pisco
però no és un vi
encara que diem raïm
no és un vi
és com l'orujo
de Galícia
és molt semblant
que també surt
després de fer-se el vi
destil·lat
i realment
és molt contundent
és molt dur de veure
i llavors
i molt molt
molt de batut
els batuts
els sucs
contínuament
la pitalla
hi ha mogoll
de sucs
que realment
és un luxe
per poder
fer-se
i a més
frescos
que veuen ser
acabats d'agafar
sí sí
realment
és molt xulo
tota la colorina
que hi ha aquí al carrer
i en qualsevol lloc
trobes algú
que et fa sucs
i segurament
si anem els primers dies
potser
no ho sé
si anem per 15 dies
potser
més val
no veure'n al carrer
per allò de l'estómac
i per no patir
però sí que realment
si entres en qualsevol lloc
i demanes
que t'ho facin
amb aigua bona
te l'acaben fent
amb aigua embotellada
i això et permet
poder disfrutar
dels sucs
clar
entrem a les recomanacions
ja
ara anem a la part
més turística
del viatge
l'aigua embotellada
com deies tu
els sucs
sí
o sigui
evitar l'estómac
és un punt feble
quan anem a l'estómac
sí
sí
bueno
realment
a tota l'amèrica
quan vas una mica
a l'interior
o així
automàticament
l'aigua embotellada
és una història clau
sobretot si vols
si vas per poc temps
i vas a disfrutar
el viatge
jo recordo que al principi
potser les dues o tres primeres setmanes
sí que era d'aigua embotellada
i després
quan vaig estar cinc mesos
al final
t'acabes adaptant a l'aigua
però una mica
com aquí passava abans
que anaves a cullar
que dius
no
bé
no que vas del grifo
no sé què
sí
com passava abans
és el mateix plantejament
una mica
anar amb cura
sí que tenen aigua en canonades
però sí que cal tenir cura
en aquest sentit
per poder
disfrutar del viatge
per poder gaudir
com toca
de l'estança
i no
i no passar dos o tres dies de llit
o poder estar fotut
o sigui
tenc molt de compte
amb el tema de recomanacions
amb el tema de la malària
sí
sí
és una
hi ha mosquit
i això
i amb el dengue
jo vaig pillar un
i realment es passa malament
el dengue
és una malaltia
que es pilla
per la picada
d'un mosquit
i bueno
són unes febrades
brutals
dolor d'ossos
estàs allò
com una
amb una gran grip
durant una setmana
i
és perillós
el dengue
té tres tipus
de dengue
hi ha
hi ha un d'ells
que és l'hemorràgic
i aquest sí que és
molt perillós
amb la qual cosa
s'ha de tenir cura
si tens febre
doncs apropar-te al metge
que no costa res
i veure que et facin
un 4 o 5 proves
per descartar
com a mínim
que és l'hemorràgic
no?
se't pot fer
alguna hemorràgia interna
i potser
què prenem doncs
a nivell de botiquín
bueno
realment la gent
de sanitat exterior
ho fan superbé
i et fan un llestat
això també s'ha de dir
que tenim un servei
de sanitat exterior
brutal
a la Tarragona
jo realment
estic encantant
les vegades
que he viatjat fora
estan allà
cap allà
al port
sí
allò
darrere
a Port Marina Tàrraco
no sé què es diu allà
allà darrere
són gent
que estan acostumats
a viatjar molt
que fan una tasca
brutal
i que donen la llista
dels medicaments
a les coses que necessites
decideix
què t'emportes
que no
però jo
el que sempre diuen
que és la permetrina
pels mosquits
això és super útil
que de vegades
ho descartem
que s'ha d'arruixar
la roba
abans de marxar
doncs això
és super important
el que passa és que si anem a Lima
possiblement per alçada
mosquits no en trobarem
no, a Lima no
realment a Lima
Cusco
Itàlia
o sigui
tot el que s'hi ha
tota la part sud
més coneguda
Machu Picchu
no tindràs gaire problemes
de mosquits
si vas cap al nord
en tindrem
l'assistència sanitària
tu que més vas tenir problemes
què tal està allà?
bé
bé
és un país
que no m'hi cap
bé
clar bé si vas
amb una assegurança
realment la gent
pateix
com berracos
el tema
de la salut
però sí que hi ha dues o tres
clíniques privades
que et permeten
per tant si anem
per un cert temps
no?
sí
potser val la pena
fer-se una assegurança
bé
i si vas per poc temps
també
jo l'assegurança
sempre la recomano
però és una història
que també et treus
de rotllos
i de gòbils
i ja no tens problemes
quin és el souvenir
que et vas emportar d'allà
o el que no ens podem
descuidar?
clar
vaig portar les papallones
de fusta
que són un clàssic
són les papallones
de mil colors
de mil colors
superboniques
i que
bueno
les veien a tot arreu
i són
molt clàssiques
això és de Perú en general
no és només d'Iquitos
jo crec que és d'Iquitos
perquè a la resta
m'ha de veure
si vas a l'Hima
t'has de portar un mineral
que és just el que deies al principi
Perú és una de les grans
mines
de minerals
del món
i tenen uns quartos
espectaculars
que et permeten
també en vaig portar un
i després
segurament
si vas a la zona d'Iquitos
et portaràs algun quadre
algun dibuix
dels dofins de l'Amazones
que són un animal
poc conegut
a l'Amazones?
a l'Amazones
hi ha un dofín roses
roses
roses
escolta
tu no et vas sentar bé
el tractament aquell que deies
de purificació
no no no
hi ha un dofín roses
d'aigua dolça
i que si vas pel riu
de l'Amazones
els arribes a veure
i realment
sí sí
són d'un rosa
brutal
i segurament
si vas cap allà
t'emportaràs un cap aquí
ara què dius això del riu
de fer el trajecte
per l'Amazones
que ens ho has recomanat
fins a quin punt
hem de sortir d'aquí
amb tot planificat
o ens deixem sorprendre
o es poden arreglar
les coses allà
un cop siguem allà
podem anar improvisant
sí sí sí
clar pensa que
Iquitos és una capital turística
amb la qual cosa
ho tenen tot preparadíssim
quan arribes
qualsevol cosa que vulguis
hotel
lloc
no et costa res
segurament
quan arribis a l'aeroport
el que et sorprendrà
són els motocarros
que et remen
els motocarros
motocarros
és que ja sona
sí sí
són els típics taxis aquests amb moto
que portes la caputxa darrere
i clar
quan arribes a Iquitos
és una salvatjada
perquè t'ataquen tots
jo te llevo
jo te llevo
jo te llevo
i tots
intenten anar a estirar
i arreplegar
amb la qual cosa
una mica la història
és agafar un motocarros allà
arribar al centre
a la plaça d'Armes
i des d'allà et mous
sent tant turístic
com dius tu
és agobiant i asfixiant
allò de
no
no et persegueixen
no
no
de vegades
canalla
que et segueix pel carrer
però
poca cosa
realment
és un turisme
molt apanyat
perquè la ciutat
està acostumada
i així com
quan viatges a llocs
que no estan acostumats
a la que ven
un gringo
corre-corre
o en aquells jocs turístics
o esperen que estiguin arribant
perquè són la font d'ingrés
a Llequitos
normalment
els turistes
arriben
i estan integrats
i se'n van directament
cap a riu
a Amazones
van ser-ho en dins
i realment
si algú té ganes
de
de disfrutar
és fàcil
que li ofereixin
una ruta
fins a veure
Jíbaros
a través de l'Amazones
i nosaltres
amb el Luis
no amb el Jose
ens va
ens va proposar
anar quatre dies
ser-ho en dins
i llavors
fins a trobar
els Jíbaros
amb certa facilitat
i ens va proposar
així
són gent
de molta confiança
són gent
molt tranquil·la
estan acostumats
a tractar
amb gringos
són gent noble
la paraula
no us deixen tirats
no
el primer cocodril
que ve
no marxen
no
no
a més realment
et porten a veure'ls
si fas un
un parell de nits
a un l'Àngel
allà dins
de l'Amazones
et treuen
a trobar
cocodrils
i a toquinyar-los
a toquinyar-los
sí
agafes un
sí que vas fer el guiri
sí que vas fer el guiri Jordi
ja us ho deia
vam anar amb llanxa
i vam anar
agafar
allò
un cocodril petit
una cria
que es passen
que realment
fot por
i bueno
el curiós és quan ell
com t'explica
com els localitza
perquè vam anar enfocant
amb la llum
amb una llanterna
i si veuen
dos punts
vermells
és un cocodril
i bueno
clar
de vegades
els dos punts vermells
estan molt separats
i això indica el tamany
del cocodril
tu vas en aquella marqueta
però esto es seguro
sí, sí, sí
tu no te preocupes
és allò
hi ha punts divertits
o banyar-te amb les piranyes
que també és un
és un punt divertit
jo vaig disfrutar molt
perquè és una història
que no faràs mai més
enlloc
si anar a pescar piranyes
i banyar-te
amb aigües plenes
de piranyes
també et treu
molt lluny de neures
i de neures
i de plantejaments
que et fan
i estar allà a l'aigua
i et veuen a mossegar
però no, res
no fan mal
doncs mireu
si hi ha de coses
per fer a Perú
i a Iquitos
que no calen a Lima
a Iquitos
tot això
Jordi Collado
gràcies per explicar-nos
l'experiència
recordeu que
en definitiva
el Jordi va anar
no per fer turisme
que també en va fer
sinó per fer un projecte
a través d'una fundació
d'una associació
que es diu la Restinga
i que els trobareu aquí
a Tarragona
si voleu
us dono dos adreces
de correu electrònic ràpid
associació.sura.gmail
i la pàgina web
és surarestinga.morg
que és la gent
que hem d'anar a veure
avui hem visitat
a Perú
d'aquesta manera
tan especial
amb el Jordi Collado
moltes gràcies
a vosaltres
merci