Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Angeo, bon dia!
Hola, bon dia!
Era la segona vegada que viatjaves a la mania, eh?
Sí, el que passa és que els tipus de viatges han estat com molt diferents.
La primera vegada vam fer aquest clàssic creuer pel Rhin,
que comença a la zona de Estrasburg, si no recordo malament,
passant per la Universitat de Heidelberg i fent cap fins a Colònia,
i és un passant en totes aquelles parts del riu tan boniques,
però que és molt més relaxant, diríem i molt més turístic, per dir-ho d'alguna manera.
En canvi, aquesta vegada vam optar per un viatge potser molt més ideològic.
Més ideològic, eh?
L'Angeo va fer la ruta de l'Uter per Alemanya.
Què et va portar a fer aquesta ruta i què entenem per la ruta de l'Uter, Àngel?
Mira, el motiu de la visita potser era doble, no?
I, evidentment, sempre quan surts vols fer turisme,
és a dir, vols veure coses noves i tal.
I, per altra banda, també hi havia un aspecte religiós,
en el sentit que, vull dir, ara està molt de moda, no?
Tots aquests viatges religiosos anar a Terra Santa, anar a fer la ruta de no sé què, vull tal.
I a mi personalment era una persona que, l'Uter, que m'tenia com a interessat, no?
Ho dic en el sentit que formant part d'una societat catòlica des de sempre,
en una educació i tal, li sempre s'havia plantejat el tema de l'Uter
com un dimoni, quasi, com el culpable d'una separació, etcètera, no?
I, llavors, quan te fas gran i tal, t'agrada entrar una mica més a fons dels temes
i, llavors, vull dir, doncs, m'ha semblat que era una oportunitat
per descobrir una mica la persona i descobrir, al mateix temps, fer un turisme.
Jo tenia molt interès també en conèixer Berlín.
Se me'havien parlat molt de Berlín i, encara que el viatge en si
no suposava un estar gran a Berlín, sí que vaig pensar que podia ser un tast
per veure si després em interessava mirar-ho més a fons, no?
També hi havia una mica també la companyia, vull dir, això es va organitzar
des d'un grup de gent del Catllà que tenia una certa relació
i ho portava el teòleg mossèn Gil, que vosaltres ho he tingut aquí alguna vegada
i, bé, doncs, tot plegat em va fer decidir, o ens va fer decidir,
perquè hi vaig anar amb la meva dona, evidentment,
i us va fer decidir a fer aquest viatge, doncs, no?
Ara hi entrarem més profundament a parlar d'aquest viatge,
però quin et va agradar més el viatge a Alemanya, aquest o el que havies fet anteriorment?
Que són diferents, no?
Sí, sí, completament diferents. Aquest me va sorprendre.
Em va sorprendre per dues raons.
Primer, pel gran pes cultural d'Alemanya, jo, vull dir, no sé per què,
almenys jo personalment, però penso que molta gent a Alemanya
sempre la pensem com una empresa, ai, com un país financer,
tecnològic, de mercat, no?
I, en canvi, vull dir, quan te fiques dintre,
i sobretot en els llocs on vam anar nosaltres,
te'n dones compte dels nuclis culturals tan importants
que ha generat Alemanya, no?
I és una cosa, per mi, sorprenent.
I Berlín, a mi, em va impactar,
però em va decepcionar una mica, pel que pensava,
i, en canvi, em va impressionar sobretot Dresden,
que és l'última ciutat que vam visitar,
que realment no té res a veure ja pràcticament amb Luther,
però que era l'oportunitat fent la ruta que fèiem,
i Dresden és una ciutat realment espectacular, no?
Vull dir, espectacular.
Què s'aprèn de Luther amb aquesta ruta?
Què podem dir de la figura d'aquest personatge?
Jo, a veure, tampoc soc un expert
i no m'agradaria que les meves paraules s'entenguessin
com que jo ser un munt d'aquesta història,
però una mica impressions, jo sí que puc donar les meves impressions.
Impressions, i tant.
Jo diria que, pel que he llegit i pel que he vist,
Luther era una persona típicament germànica,
vull dir, germànica vull dir, en el sentit d'apassionada,
però a la vegada dura, no?, de plantejaments,
un home valent, que es troba en una situació de l'església,
jo diria, com molt depravada, sobretot a nivell jeràrquic, no?
Vull dir, que els temes polítics tenen una importància tremenda
i que ell, vull dir, realment, el nom ho diu,
vull dir, ell forma una església que es diu protestant, no?
O sigui, el que fa és protestar,
si vols després entrarem més en detall,
i en aquest sentit puc dir-me que jo, com a creient, actualment,
també m'identificaria perquè també estaria en la situació
de l'església actual, en una situació de protestar.
De protestar, sí, eh?
Per tant, aquest component ideològic que deies
que et va ajudar aquest viatge, no?
Sí, sí.
Et va ajudar a entendre més també la seva figura
o què havia fet ell?
Sí, amb dues qüestions, primera.
Primer, valorar la seva posició
i després reconèixer que en totes les posicions ideològiques
darrere sempre surten les posicions polítiques.
És a dir, jo tinc una mica la impressió
que la seva primera postura és realment de rebeldia,
però llavors sempre hi ha algú que se n'aprofita d'aquestes qüestions,
sobretot des del punt de vista polític.
Has de tenir en compte que en aquella època
l'opinió del papa era políticament importantíssima
i, clar, ell, al posar-se'hi en contra,
hi havia molts prínceps alemanys i tal
que ja els anava bé, vull dir que
llavors alguns d'ells el van apujar precisament
per aquesta posició política, no?
Heut spielen wir für Sie
eine schöne Melodie
Voltsa, Voltsa, Voltsa, Voltsa
Alleres könnt ihr von unseren Musik, ihr lieben Leut
Aquesta ruta per conèixer la figura de Buter per Alemanya
us va portar per, bàsicament, per l'Europa d'Alès.
Vol començar el vostre itinerari, Àngel, a Berlín.
Sí.
A partir d'aquí, què?
A veure, nosaltres aterrem a Berlín
i fem una visita molt ràpida, realment, a Berlín, no?
Què veiem de Berlín?
Doncs, mira, tu ho podria explicar així ràpidament
perquè realment hi vam estar només una tarda
el que passa que anàvem amb un autocar
que ens donava voltes per tot arreu
vam arribar i el primer que vam aconseguir
és ficar-nos una de les avingudes més importants de Berlín
obviaré els noms perquè per mi són com molt deficients
i vam visitar una església que en diuen de la...
jo diria de la Reconciliació
és una església que es va construir, em sembla que és el segle XVIII-XIX
però que era amb estil romànic
i que amb la guerra la van destruir, no?
la van destruir només ha quedat la part baixa de la torre
llavors això s'ha utilitzat com a museu
i es conserva aquesta part de la torre
però paral·lelament s'ha construït una església nova
molt curiosa perquè és d'una forma hexagonal
a base de blocs d'aquestos de transparents, diríem
no és ciment completament sinó que és de transparents de color blau
amb una gran grandiositat
i allí la gent hi va molt a posar les espelmes aquestes que en diríem
una mica amb voluntat de reconciliació
és a dir, que no torni a passar mai més una cosa com va passar
aquesta va ser la primera visita
després vam anar a dinar, vam dinar molt a prop
del cèlebre pirulí de la transmissió de la televisió
que és famós a Berlín
que té 365 metres d'alçada
i a la tarda vam fer la ruta així amb autobús
anant pujant i baixant
vam estar a la porta de Bradenburg
vam estar al checkpoint famós
que ja sabeu el checkpoint és el lloc
o sigui del mur de Berlín se conserven uns petits parts
perquè sembla ser que va haver d'intervenir
perquè si no la gent se l'enduia a trossos
i en alguns petits llocs
hi ha aquest part del checkpoint que és on hi havia una torre de vigilància
del pas
i després hi ha en alguns altres llocs
ja recordo també que hi ha una zona
que hi ha tota una exposició de mural
diríem de pintures
i hi ha com a anecdòtica
jo no sabria recordar el nom
però sembla que els dos
no sé si eren els alcaldes
els dos dirigents del Berlín Oriental i Occidental
que estan donant-se un petó a la boca
i hi ha representants que va ser molt famós en aquella època
després vam estar
a prop de la porta de Bradenburg
hi ha el famós
hi havia tota una plaça
que em penso que és on hi tenien
totes les instal·lacions del Tercer Raig
allò ha quedat amb una plaça enorme
que hi ha en 1711
si no recordo
esteles de formigó
és una cosa impressionant
que realment és un laberint
pots passejar per entre mig i tal
que és un recordatori del holocaust
una de les imatges d'ara de Berlín
sí, sí
vol començar a Berlín
però jo m'ho imagino, Àngel
que el més interessant d'aquest viatge
va ser tots aquests poblets i ciutats
que vam anar visitant
com molt bé has dit tu
realment ens vam centrar en l'Alemanya i d'Aleski
i això també és una cosa a conèixer
perquè jo vaig tenir una mica la impressió
que l'Alemanya i de l'Est
era com més rural
del que em pensava
a part d'aquestes grans ciutats
vull dir
bé, doncs era una miqueta
molt més rural
nosaltres vam començar per
Eisleben
que és la ciutat on neix i mor
el d'això és el nostre personatge
l'Other
després passem per
Wittenberg
Erfurt
Eichenach
Barburg
Marburg
Weimar
Leipitz
i finalment
Dresden
a Dresden
i què podem dir d'aquests pobles
o ciutats que van anar visitant?
sí, mira
Eisleben
és realment el poble
on ell neix
i mor
l'Other
el seu pare era miner
i sembla ser que treballava
en una mina
i va sofrir
alguns trasllats
diríem
amb la seva vida
però bàsicament
d'una curiositat
que neix en aquell lloc
i mort en aquell lloc
a Eisleben
i pots veure
la casa natal
pots veure
el lloc on
ell el van batejar
etcètera
vull dir
una sèrie de coses d'aquestes
és una ciutat
bonica
però relativament petita
llavors
potser la més important
a continuació
ja és Wittenberg
on ell ja va ser
de professor i predicador
i viu amb la seva dona
perquè ell se va casar
i va tenir sis fills
evidentment
la reforma
permetia
als capellans
que ens casessin
i es troba enterrat
en aquesta ciutat
de Wittenberg
amb la seva
junt amb el seu
un dels seus
correligionaris
diguem
en Melanchon
aquesta església
d'Wittenberg
és famosa també
perquè ell hi va penjar
les 95 tesis
que van justificar
la reforma
una mica
seguint ara
el fil de la història
el problema
que Luter
planteja
és que
en aquella època
l'església catòlica
havia apostat molt
pel tema
de les indulgències
les indulgències
vull dir
no sé
coneixeu
vull dir
una cosa
que t'esborrava
els pecats
per dir-ho
manera
a canvi
a canvi
de pagar
llavors això
ell ho trobava
que no era
gens correcte
i a més a més
vull dir
quan es va abusar
d'aquest tema
fins al punt
que es feia servir
des del punt de vista
inclús constructiu
és a dir
si un volia fer
una església nova
o volia fer
una cosa d'aquestes
començava a fer
vendre indulgències
i llavors
els grans
diríem
els grans
terratinents
o gent que tenien
diner
les compraven
a canvi
de tal
vull dir
això és una situació
insostenible
des del seu punt de vista
i llavors
és quan ell
es revela
i diu
que no pot ser
i comença
a criticar
tots aquests temes
i llavors
resulta
que al final
inclús acaba
no acceptant
l'autoritat
del papa
ni acceptant
l'autoritat
dels concilis
ni dels sants
de l'església
llavors
vull dir
realment
ell es basava
en que
la interpretació
una mica
de la
de la
bíblia
o sigui
cadascú pot
llegir la bíblia
llavors
hi havia
un problema
molt gran
que tot el tema
cultural
en aquesta època
estava en mans
de l'església
molt
llavors
ell diu
per això fa
una de les coses
que fa l'autor important
és que fa la primera traducció
a l'alemany
de la bíblia
perquè ell diu
no necessito
que me l'interpretin
jo puc llegir-la
i tothom pot llegir-la
i ell
defensa dos postures
aquesta
la
diríem
la
identificació
amb la persona
de Jesucrist
molt
i després
el tema aquest
de la jerarquia
eclesiàstica
ell no l'entén
gens
ell pensa que tots
som iguals
a nivell de la fe
i que en tot cas
vull dir
han d'haver
petites esglésies
a l'entorn
de la comunitat
on tu vius
Wittenberg
doncs
en van penjar
aquestes
tesis
de la reforma
la següent parada
va ser
Erfurt
sí
Erfurt
és la ciutat
de l'estudiant
ell es va fer
curiosament
en contra del que pensaven
els seus pares
es va fer
Agustinià
Agustí
i Monjo
i és curiós
perquè
si vas mirant
les dates
de la seva vida
tendons compte
que molt jove
va anar passant
per tot arreu
vull dir
que
va ser
molt aviat
va ser
ordenat sacerdot
molt aviat
va ser
superior dels
Agustinyans
d'Alemanya
etc
era una persona
que tenia
i anava molt avançat
amb l'edat
a Erfurt
hi ha el convent
dels Agustinyans
va ser
residència
també d'ella
i
a veure
jo diria que
Erfurt
a part de la seva estada
com a estudiant
té una part ja
important
des del punt de vista
turístic
és a dir
Erfurt
és una ciutat
mitjana
però
amb un important
teixit
comercial
i llavors
sobretot
jo recordo
com a
aspecte important
una plaça
preciosa
amb dues catedrals
al fons
a més
unes catedrals
que nosaltres
a mi em van recordar
molt
la Tarragona Romana
perquè una d'elles
està muntada
sobre arcades
arcades
no
està en una petita colina
però llavors
aprofitant la part
de la colina
de baix
hi ha unes arcades
i l'església està
damunt de les arcades
aquesta seria la protestant
i just al mig
hi ha unes escales
i puja les escales
a l'esquerra
la protestant
a la dreta
la catòlica
llavors
d'Erfurt
tenim
un record especial
que això també
va una mica
amb l'esperit
que dèiem
dels alemanys
potser que també
vas captant
es jugava
a la semifinal
del Barça
i el Madrid
estàvem a Erfurt
just quan estàveu allà
era el partit
de tornada
era el partit
de tornada
i
bueno
tots estàvem
a l'hotel
veurem
no hi havia
cap canal
que donguessin
el partit
del Barça
amb el d'això
llavors
els més aficionats colers
van sopar corrents
i se'n va anar
en un bar
que hi havia allà
però
en un altre hotel
que tenia
abans
tenia connexió
hi havia alguna gent
mirant
el partit
els que no
els que són colers
però no tant
van preferir
donar una volta
a la nit
per la ciutat
ens vam acostar
en aquesta plaça
que ja et dic
de nit
estava preciosa
il·luminada
i tal
i després vam anar
a recollir
els forofos
del Barça
amb la satisfacció
que em sembla
que van quedar
un a un
i el Madrid
quedava eliminat
una miqueta
aquesta seria
l'experiència
si fem una mica
referència
a mi em va sorprendre
molt
d'aquest viatge
la diferent mentalitat
de la gent
en quant a l'acivisme
i a manera
de comportar-se
a Airford
jo vaig tenir
una experiència
o vam tenir
una experiència
que per trobar
l'hotel
ens vam ficar
amb l'autocar
per un lloc
que era una zona
semi-peatonal
i va haver un moment
que l'autobús
va quedar com encallat
perquè no podia girar
del tot i tal
i darrere
hi havia com a 4 o 5 cotxes
esperant-se
ningú va pitar
ningú va dir res
absolutament
i això
a veure
m'han parlat de Berlín
i tal
però aquesta sensació
de poc soroll
de poc trànsit
i de
que tothom
no té res a dir-te
sinó
d'això
vull dir
és una sensació
que a mi
em va impactar bastant
perquè quants dies
va durar el viatge?
7 dies
i feia cada dia
en una ciutat diferent?
bueno no
vam dormir dos dies
a Airford
aprofitàvem
i dos dies
a Dresden
al final
i d'allà anàveu
cap a una ciutat
i d'allà anàveu cap a...
aquí ho veus el planell
una miqueta de ruta
no?
Bona nit.
La següent parada va ser a Eixenac, en Jo.
Sí.
A veure, Eixenac és famosa perquè hi va néixer Bach, Joan Sebastián Bach.
I sobretot perquè a les afores hi trobem Bargur.
Abans, el paisatge, que no n'hem parlat gaire,
però una mica el paisatge que vam captar en aquesta ruta
era un paisatge bastant de plenúria.
Sí.
De plenúria i en molts camps,
que això també era uns camps que estaven grocs completament.
Nosaltres hi vam anar al maig aproximadament
i preguntàvem què és això, quin tipus d'això.
Llavors vam descobrir que al final això era colze.
O sigui, realment hi ha unes grans plantacions de colze,
suposo que pensades ja pel tema del combustible.
I, bé, d'aquesta plenúria hi hauria una excepció,
que seria aquesta zona d'Eixenac,
però sobretot a les afores, que és Brackburg.
Brackburg perquè és famós.
Brackburg és famós perquè és un lloc, diríem,
d'inici cultural d'Alemanya.
A Brackburg hi va estar Luther,
protegit per un dels jefes, per dir-ho,
dels mandemars de la zona,
i allí es conserva el lloc on va traduir la Bíblia a l'alemany.
Però també és molt famosa perquè el,
diríem aquest, el responsable,
l'amo del castell aquest,
va casar de molt joveneta amb Isabel d'Hongria.
Isabel d'Hongria va viure allí molt de temps.
Quan va morir el seu marit, vull dir, la van fer fora,
i llavors ella va marxar i tenia fama de ser una persona molt qualitativa,
va fundar un hospital i tal,
i llavors això és la ciutat de Marburg.
I el curiós és que el castell aquest,
que està en una situació elevada
que domina una mica tota la zona del territori,
la persona que el va fer construir,
com a anècdota, com que les terres no eren seves,
sembla ser que va fer portar terra
de les seves possessions,
la va ficar a la muntanya i va dir
ara construeixo sobre les meves terres.
Ah, mira, veus?
Sí.
També era famosa, vull dir,
com a lloc d'inici de cultura,
que en aquest lloc se celebraven les trobades de trobadors.
Llavors, de fet, el castell té una sala musical
que ara és utilitzada per fer concerts,
i vull dir, el lloc és encantador en si,
perquè té una gran vista.
I, a més, va anar també a Marburg,
deies ara que és on hi havia aquesta fundació de Santa Isabel,
i també, vaja, encantadora pels seus paisatges.
Sí, bueno, Marburg no.
Marburg és una ciutat que recorda molt
les ciutats austriaques, per dir-ho d'alguna manera.
Vull dir, en aquelles cases tan boniques,
vull dir, amb les taulades,
fins i tot, vull dir, era bonic de veure els vigillos
de les finestres, que tenien tots un aspecte artístic,
gairebé, no?
No eren...
I, vull dir, llavors, Marburg era famosa per la universitat,
o sigui, Luteri va prendre part a la universitat, no?
I, llavors, hi ha un fet important aquí,
que és que Felip el Magnàmim es convertia
al protestantisme a Marburg
i propiciar un debat entre Luther i Wingli,
que, si no recordo malament, era suís,
entre sobre la presència real de la jerocrista de l'Eucaristia.
Sembla ser que en aquella època era molt habitual,
això de que es fessin debats,
com fem aquí a la ràdio, eh?
De que es fessin debats dintre de les diferents posicions de l'Església,
cosa que trobo a faltar ara, jo també vull dir
que es poguéssim fer, no hi opinar.
Llavors, hi ha l'Església,
on s'aguarden les restes de Santa Isabel d'Hongria,
que és una cosa curiosa de veure,
i també a la sortida de la ciutat
hi ha les restes de l'hospital que ella va fundar.
Santa Isabel d'Hongria va morir molt jove,
però és que havia fet una feina caritativa molt important
i sembla ser que per elevar-la als altars
les persones, diríem, de més...
que més van donar testimoni,
van ser les seves criades,
que tenia tres criades,
i precisament a Barbur hi ha uns frescs pintats
en què es veu la Santa Isabel
amb les tres criades
que el devien apujar en aquest tema.
Després va anar cap a Weimar.
Weimar és una ciutat...
Bé, és la ciutat de Goet,
és potser el més important,
hi ha moltes coses importants a Weimar.
Weimar sembla ser que és el lloc on es va proclamar
la primera república democràtica,
la república democràtica de Weimar.
a Weimar i hi ha la casa de Goet.
Hi ha monuments de Goet i Schiller,
que vull dir, són romàntics alemanys.
També hi ha el naixement...
Weimar es dona el naixement de la Bauhaus,
que no és el lloc on anem a comprar...
No.
...sinó que és la casa de la construcció,
més o menys la traducció és aquesta,
que suposava un nou estil arquitectònic de l'època.
El Baumer sembla ser que el que propognava
era que el més important era la funció
i després l'estil, diríem.
Adaptar pel que volíem fer la casa,
però a més amb uns criteris, diríem,
d'una certa...
O sigui, que no fos excessivament car,
però que fos d'una manera digna.
Aquest va ser un moviment que tenia també connotacions polítiques
fins al punt que quan van venir els governs més comunistes,
vull dir, van tirar una mica per terra tot el tema aquest.
Però, evidentment, és un col·legi,
jo, vull dir, no ho sé,
però venia algun company meu que era arquitecte o aparellador
i ells hi donaven una importància tremenda
a l'escola aquesta de Bauhaus.
Llavors, vull dir, cal dir que en aquesta ciutat
que el Bauhaus es va fer junt amb la ciutat de Dessau
i hi havia nombrosos intel·lectuals que van passar per allí
com el Pinto Cranach, Bach, Herder, Schiller, Litz
i sobretot Goet, que allí va escriure Faust,
però que pots visitar la casa de Goet
i també l'Uter i residir tres anys en aquesta ciutat.
i anem ja cap a una de les últimes parades
d'aquestes ciutats, Leipzig, no sé si es diu així.
Bueno, ja és com a complicat.
Leipzig, és complicat, no?
Sí, sí.
A Leipzig s'ha de visitar la Thomas Kirche.
Kirche vol dir església, vull dir, en alemany.
I és famosa perquè...
Bueno, Thomas Kirche va estar molt divertit
perquè quan vam entrar tocaven l'orga
i tocaven peces de Bach, no?
Vull dir, i vam estar una estona assentats allí
perquè realment era el lloc adequat
donat que...
i s'hi troba enterrat Bach.
I a més hi ha un petit museu
on se poden veure inclús algunes...
originals del Bach.
Algunes...
Sí, algunes partitures.
Partitures originals del Bach, no?
I també, des del punt de vista de l'Uter,
va ser el lloc on,
amb motiu de la Pentecosta de 1539,
posa en marxa la reforma,
mitjançant.
vull dir, allí hi ha el...
d'això és on se fan els sermons,
diguem, la trona,
i queda perfectament identificada
en el lloc on se va fer...
Bach va ser-hi mestre cantó
durant 27 anys
i té un monument també davant de l'església
i també a les afores
hi ha un altre monument
dedicat a Mendelssohn, també.
I vol acabar a Dresden.
Aquesta ciutat et va agradar especialment, eh, Angel?
Dresden va ser sorprenent, sí, sí.
A més, a veure,
quan hem parlat de Berlín,
Berlín va ser bombardejada
i tenia totes aquestes d'aixòs
i es va aprofitar
el fet dels bombardejos
per fer grans avingudes,
resituar,
i s'ha fet una inversió tremenda
en reconstrucció.
Dresden és també exactament igual,
però Dresden té un factor
que sembla ser que pocs dies
abans d'acabar la guerra
els aliats van fer una operació de càstigs,
simplement de dir,
escolta'm, aquí els anem a maixacar
perquè vegin,
perquè els fumem la mural ja per terra.
I la van deixar, doncs,
feta pols.
Però, en canvi,
és una ciutat que jo suposo
que a través dels diners
de després de la guerra
s'ha anat reconstruint
de mica en mica
i ara és una ciutat espectacular
que no té res a envaijar,
per exemple,
a Praga,
que per cert està a uns 70 quilòmetres,
o no té res a envaijar
a Viena
o a altres ciutats d'aquest tipus.
Veiem unes construccions
realment espectaculars.
L'òpera,
l'església,
és sobretot famosa
la frau en Kirchen,
la frau en senyora,
em penso,
l'església de Nostra Senyora,
que és luterana,
i que quan entres dintre
sembla el teatre Fortuny,
vull dir que és realment,
i acaba em sembla que són
2.000 persones a l'església,
i l'han reconstruit pedra a pedra,
però fins al punt
que es veuen perfectament
les pedres que són originals,
perquè estan negres encara,
i les altres que les han anat posant,
però l'han reconstruit completament.
Amb un avantatge,
també hem fet una gran avinguda
que va des de l'estació
fins al riu Elba,
que passa per allà el riu,
que a més a més això
li dona un altre encant,
i a l'altre costat del riu Elba
hi ha alguns palauets,
i tal,
i bueno,
jo és una ciutat que recomano,
vull dir,
perquè per desconeguda,
inclús,
a veure,
dintre dels circuits d'aquestes ciutats
estan a 70 quilòmetres de Praga,
i trobo que és estrany
que no s'hagi establert
algun tipus de circuit
que pugui anar de Praga,
cap a Praga,
a Dresden,
per tant,
recomanable el viatge,
molt recomanable,
encara l'últim dia
ens van fer una propina,
com que havíem d'agafar
l'avion a Berlín
l'altra vegada,
i teníem anar molt bé de temps
perquè l'avion sortia
a les 4 de la tarda i així,
encara vam fer una passada
per Potsdam,
Potsdam és una espècie,
és com el Versalles
de Berlín,
per entendre'ns,
és on anaven a passar,
i també avui
és una altra ciutat
en aquest sentit interessant,
pels jardins que té
gairebé dos quilòmetres
d'avinguda,
amb palauets
a un costat a l'altre,
i al final un gran palau
de residència també dels
arxiducs,
no sé com serà,
la gent aquesta d'això.
Doncs Déu-n'hi-do,
eh, Àngel?
Déu-n'hi-do.
Home,
un viatge realment
d'aquells interessants,
sobretot si t'agrada
la cultura
per aprendre coses,
és un d'aquells viatges
que n'emportes moltes coses,
oi, cap a casa?
Jo ara tinc una mica,
jo us agraeixo
quasi bé que m'ho heu proposat,
perquè ha sigut una manera
que m'he pogut
recuperar coses,
perquè a vegades
quan vas així,
escoltes i dins
bueno, ja m'està bé i tal,
però en canvi ara,
ho he pogut tornar
a tastar
i trobo que
és un viatge
que és recomanable,
molt recomanable.
Avui hem viatjat a Alemanya
a la ruta de Luther
per conèixer més a fons
aquest personatge
que ha estat
un personatge clau
també a la història
de l'Església
i en això
del protestantisme.
Àngel Conessa,
moltíssimes gràcies
i bon estiu.
Gràcies.
Que vagi bé, bon dia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Ben ll sheer.
Fins demà!