Sintonia de Tertúlia, matí de Tarragona Ràdio,
en aquest 8 de setembre.
Avui una tertúlia que compartim amb tres periodistes
que ja els tenim a punt.
Raquel Sants, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Tomàs Carot, bon dia.
Bon dia.
Francesc Domènec, bon dia.
I bon hora.
Amb ells tres en repassarem algunes notícies,
notícies, imatges i declaracions que ens deixa la jornada,
la jornada d'ahir amb la trobada de 12 alcaldes.
Per exemple, a Castelló, en una d'aquelles imatges no gaire habituals,
12 alcaldes, la immensa majoria del Partit Popular,
dos alcaldes de Convergència i Unió i un alcalde socialista.
L'alcalde de Tarragona, Josep Félix Ballesteros,
es van trobar tots a Castelló per defensar la importància
del corredor del Mediterrani.
Aquesta infraestructura de la qual hem parlat tantes vegades
que no té encara ni un calendari ni un pressupost
i hi ha un lobby, això sí, un lobby d'alcaldes
que pretenen que el govern espanyol i les institucions europees
donin prioritat a aquesta infraestructura.
Com valoren aquesta imatge d'unitat donada i pels alcaldes?
És simplement una imatge? Poca cosa més?
Una bona declaració d'intencions?
Em sembla que hi ha un decàleg?
Hi ha 10 punts?
Tomàs, ho veus?
Realment ens en sortirem amb aquesta qüestió
i amb aquest context de crisi econòmica tan fort?
Una imatge val més que mil paraules, diuen,
i realment és així, no?
Probablement una de les feines que té l'alcalde de Tarragona
justament és fer entendre als seus aquesta prioritat.
I hi ha una cosa que, malgrat la conjuntura,
és molt simple,
és posar dins de l'ordre del dia
aquests temes
i que abans els dos mesos que s'ha de pronunciar la Unió Europea
ho faci l'estat espanyol donant i suport, per exemple.
Sí, perquè la Unió Europea s'ha de pronunciar l'octubre, crec,
a finals d'octubre.
Exacte.
Per tant, la primera feina la té amb el seu senyor Pepinió Blanco,
perquè en lloc de mirar cap a un altre lloc
i fer el traçat passant per Madrid
i, per exemple, Navarra,
que és el que s'auspicia,
doncs recolze això.
És a dir, feina en té l'alcalde d'aquí.
Si guanyen els altres,
la victòria, en tot cas, ja serà després.
i el que hauran de fer és agilitzar-ho.
Però recordem que en època del govern d'Esnar
va ser quan se va paral·litzar
el tram de l'eix del corredor mediterrani.
Tenim la situació vergonyosa
i vergonyant
que a Bandellós, que a més afectat per un penta,
té una única via
que quan plou es retarda en tots els trens
i fins i tot els de més o menys velocitat
han d'anar en autocar.
Vull dir, a veure, això va passar en govern del PP.
Raquel.
Home, jo crec que un gest així
no és que sigui necessari,
és que era imprescindible.
És a dir, una de les feines dels alcaldes
és evidenciar que hi ha temes
que estan més enllà dels partits polítics.
És importantíssim,
doncs aquesta unió d'alcaldes de diferents partits.
És importantíssim oferir aquesta imatge d'unitat.
Crec que és una infraestructura vergonyós.
No sé, digue-li com vulguis que, vaja,
que no s'estigui, o que es posi en dubte ara fins i tot
i que estem debatent-nos entre aquesta infraestructura i una altra,
però que tot això no es quedi només en una imatge.
O sigui, el que és important és que tot això no sigui només una fotografia,
no sigui només aquesta imatge,
sinó que tota la feina que hi ha d'haver al darrere
i sigui que la unitat que hem vist en aquesta trobada,
doncs la trobem també a l'hora de defensar el corredor del Mediterrani,
que crec que, vaja, que ens pot fer avançar moltíssim
i que, per tant, jo crec, insisteixo,
que és una infraestructura imprescindible.
Fico.
Jo crec que era una foto probablement necessària,
tenint en compte que estem davant la possibilitat
que es cometi un tercer error històric.
Des del primer va ser quan algú va dissenyar,
des del punt de vista de comunicacions, l'Espanya Radial.
L'altre, el que comentàvem,
que el govern Aznar va paralitzar aquest projecte
en benefici del Gran Madrid,
que era un dels grans objectius polítics
del govern del PP de l'Aznar,
i el problema és que aquest Gran Madrid s'ha fet tan gran
que probablement també necessita
d'una infraestructura d'aquestes característiques,
per tant, entrem en competència.
Per tant, és bo, com a mínim,
que el territori que, vaja, els romans ja van fer la via Augusta,
per tant, és evident que és la sortida natural de mercaderies,
que, com a mínim, mostra-hi la unitat de criteri
com per, en fi, assegurar aquesta infraestructura,
que és, vaja, els romans ja ho deien.
Ahir, però, Pico, el president de la PIMEC aquí a Tarragona,
Joaquim Cendre, donava per fet que, en fi,
l'estat espanyol obterà per una mena de,
no sé si dir-ne de sortida intermitge,
en el sentit que un traçat possible seria el Gessires,
Madrid, València, Castelló, Tarragona, Barcelona...
Vaja, un nyap.
Sí.
O sigui, un nyap.
Fé content de tothom.
Sí, donava a entendre.
I, de fet, aquesta és una possibilitat que, en fi,
la comentava ahir el president de la PIMEC a Tarragona,
però que n'ha sortit publicada fins i tot com una...
Sí, primer.
Per unir, precisament, Madrid i València.
Sí, primer fan el Gessires Madrid i jo l'hem cagat.
I no hi ha altra paraula per dir-ho,
i disculpes a tothom a l'audiència.
I ja està.
Ara, prenent-ho com a oportunitat,
a lo millor és al principi,
perquè ens donin la independència de tot
i ens ho fem des d'aquí,
perquè ens estan fotent fora...
Però fixa't, tu bé,
si fan el Gessires Madrid,
el gran favorit, per exemple,
és el port del Gessires,
que és un senyor port,
vull dir, en riu tant del de Tarragona.
Això a València no ho poden tolerar, per entendre'ns.
Vull dir que el que demostra tot plegat,
la posició del govern,
que fa una mica allà una declaració
que no ens barallem i ja en parlarem i tot això,
és que quan hi ha conflictes territorials,
els polítics que governen
solen tornar-se molt porucs.
Els hi fa por la reacció dels territoris
no afavorits per a determinades decisions.
I, per tant, és molt complicat
prendre decisions a partir de criteris racionals.
I insisteixo, el criteri racional
ja el van fer els romans amb la via Auguste.
Però aquí hi ha potser un punt positiu
per trobar-li alguna cosa,
que és aquesta unió entre València i Catalunya,
es pot entendre des d'un punt de vista positiu...
De polítics i empresaris de les dues bandes
que no s'havia produït mai, segurament.
No, exacte, i pel que comentàvem de...
Ostres, que últimament moltes infraestructures
les entenem en clau nacionalista,
en clau... Ostres, doncs, si els hi donem això
als catalans, els hi estem...
Una mica amb aquesta divisió,
el fet que vagin de la mà
catalans i valencians en aquest sentit,
jo crec que es pot entendre de forma positiva
i ens pot beneficiar per tenir una infraestructura
que, vaja, que és que un altre cop tornar-nos a quedar enrere
coincideixo amb el Quico, que és un error garrafal.
És que catalans i valencians,
Pepes i PSOE, posar-se d'acord...
I és complicat.
No, reflexa que el fet és tan evident i tan obvi
que primer és l'interès comú
que per sobre els partidismes
que no hi ha altra alternativa.
És així de senzill, i per això ho fan.
O sigui, de què la Rita Barberà...
Ho han impulsat, això, des de Castelló, des de València...
És que l'alternativa...
L'alternativa pels valencians
és exportar les taronges cap a Europa
en tren via Madrid,
que és la cosa més absurda que hi ha
i insostenible i tot plegat.
En fi, doncs veurem si aquesta imatge d'unitat
això es projecta perquè
en els terminis de poques setmanes
s'han de prendre decisions importants.
A més, és veritat, com deia el Tomàs al principi,
que Europa ho ha de decidir abans que hi hagi eleccions
i, per tant, un possible canvi de govern a l'Estat.
Però això ho tenen la mar de bé.
Si teòricament han de perdre les eleccions,
què millor que queda bé abans de marxar i dir endavant, no?
En fi, aquesta és una de les qüestions del dia.
El dia i la setmana ens porta múltiples reaccions,
comentaris al voltant del tema de la immersió lingüística.
En fi, una qüestió no estrictament local,
però que ens afecta de ple.
De fet, en fi, la immensa majoria dels experts,
fins i tot dels directors d'escoles,
ahir en parlàvem amb uns quants directors d'escoles de Tarragona,
d'escoles públiques i d'escoles privades,
fins i tot del Col·legi La Salla,
que recordem que una de les famílies denunciants del tema,
els seus fills ho havien anat a aquest col·legi concertat,
doncs, en fi, tothom diu que la immersió lingüística
és un procés que no ha donat cap problema
i que al revés, que beneficia en general
la integració lingüística de tots els nens i nenes
de Tarragona i de Catalunya.
No sé, després de tants dies de parlar d'aquesta qüestió,
Quico, algun comentari a fer,
anirà molt més enllà aquesta qüestió?
Anirà de baixa, ara que arribaran les classes,
obriran les aules el proper dilluns?
Jo crec que ara no passarà res,
però que la conclusió de tot plegat
és que queda demostrat
que hi ha una espasa de demòcles
al damunt del sistema educatiu.
i la desgràcia de tot plegat
és que el debat...
En fi, no hi ha l'ambient necessari
perquè el debat es faci amb criteris pedagògics
que s'acabaria de seguida,
perquè tots els experts diuen
que l'eficàcia pedagògica
del sistema d'immersió és evident
i, per tant, estem davant d'un debat polític
i amb un tema sensible,
per tant, un debat visceral
que fa impossible trobar punts de confluència
entre les parts.
Jo crec que els impulsors de tot plegat
han jugat molt brut,
s'estan jugant molt brut
i que, en fi,
un altre debat com el de l'Estatut,
és a dir, cinc personatges
que han aprovat unes oposicions
poden més que en el cas de l'Estatut descarat.
Doncs tenim les de perdre, ja, Quico.
Sí, sí, sí.
La sentència a l'Estatut
ha aprovat en referèndum
i cinc tios que han aprovat unes oposicions
i que han fet una carrera professional brillant
ens han engegat a prendre pel sac directament.
O sigui que mala peça al telèfon.
Carai, avui com estan els nostres contartulis, eh?
Sí, sí, contortulis.
Ja que hem d'explicar les coses com són,
utilitzem les paraules.
Bueno, és que, clar,
de fet, la interlocutòria aquesta
del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
d'alguna manera és una derivada
de la doctrina que aplica el Constitucional
amb l'Estatut,
que, de fet,
és algun expert en el moment de la sentència de l'Estatut
que ja va avisar.
Ja va avisar.
Ja va dir,
compte que anirem per aquí
i ara es demostra, no?
De tota manera,
ja que és un tema d'idiomes,
jo vaig a aprendre a la força en castellà,
vull dir,
em va quedar una cosa molt clara,
palabras necias oidos sordos.
Vull dir,
la interlocutòria,
si hi ha sentència del Tribunal Constitucional
que vala el model d'immersió,
doncs per què ara s'hi han de fotre, no?
Vull dir,
no, jo no som juristes aquí,
però des d'un punt de vista lògic i racional,
perquè ara han de contravenir
el que ha dit el Tribunal Constitucional.
Vull dir,
això no ho entén ningú.
Havent-hi tantes prioritats com hi ha
en modernitzar la legislació,
una sèrie de coses.
Jo coincideixo amb el Quico
que el problema és que és un debat interessat
i és un debat que no es mou per...
O sigui,
jo crec que darrere d'aquesta denúncia,
de veritat,
dubto molt que hi hagi
la voluntat de millorar
o de pensar en els nens i en els estudiants.
En aquest cas,
coincideixo plenament
que és un debat interessat,
que és un debat polític,
i abans parlàvem de la importància
que s'uneixin els partits
per defensar una infraestructura
tan necessària com és el corredor del Mediterrani.
Jo crec que hi ha temes
que han d'estar per damunt
dels interessos partidistes,
i en aquest cas,
els polítics s'haurien de plantejar també,
altre cop,
la desafecció que sentim pel món polític,
perquè crec que posar en debat
altre cop aquests temes
el que fa és dir,
ostres,
una cosa que funciona,
jo m'he educat
en el model d'immersió lingüística
i no considero
que tingui un nivell de castellà
inferior a ningú.
Per tant,
jo crec que,
vaja,
que és buscar un debat
on no hi és
i respon només a interessos partidistes,
per tant,
em sembla denigrant.
I políticament,
quines conseqüències creuen
que pot tenir?
Perquè aquí hi ha una unitat
de forces polítiques bàsiques
des de Convergència i Unió
fins a Iniciativa,
passant pels Socialistes
i Esquerra Republicana,
però clar,
tenim a l'altra banda
de la trinxera,
si em permeten l'expressió,
grups com el Partit Popular
o Ciutadans
o d'altres col·lectius.
Coincident
que això tindrà recorregut polític,
d'altra banda,
recordem que la sentència
a la interlocutoria
el que diu és
d'aquí dos mesos
vostè,
Govern de la Generalitat,
ha d'incloure
el castellà
com a llengua vehicular.
Això en la pràctica
també com es fa?
Doblant les classes?
Una mica em deia
els que ens sentim
catalans i espanyols
cada vegada
ho tenim més difícil
i realment
jo crec que
en mesures com aquestes
el que s'està fent
és radicalitzar
perquè
o defenses una postura
o defenses una altra.
No hi ha un terme mig
i coincideixo amb el Quico,
no hi ha un debat pedagògic
llavors per tant
jo crec que
atenció cap on estem portant
la nostra societat també
perquè
anem d'un extrem
a l'altre.
A més
estan absolutament
deslit
deslit
deslegitimats
deslegitimats
quan
per exemple
s'han passat
pel forro
tants terminis
per a renovar
els tribunals
segons els terminis
de la llei
i ara ve dos mesos
va home va
ja ho dic
palabres nècies
oídos sordos
i si no
que denuncien
a veure què passa
a veure què passaria
els mestres insubmissos
1.700 euros
de multa
sí
això llegia
però què vol dir aquí
desacatar
o tenir una actitud
d'insubmissió
clar
perquè tot això
no sé si pot derivar
a partir de la interrogatoria
sí
sí
jo entenc que
si presentes un recurs
es paral·lissa tot
el procés
que és el que sempre fa tothom
sí que és el que ha fet el govern
vols dir que amb aquest recurs
es paral·litza
presentes un recurs
i tira
i a lo millor
però
en fi
d'acord
però no és la solució
això és
a curt termini
clar
el problema
de fons
és que un país
que s'aixeca cada matí
preguntant-se
si el sistema educatiu
és el que ha de ser
o no és el que ha de ser
plantejat estrictament
en una qüestió instrumental
que ja sabem
que no és només instrumental
com és la llengua vehicular
és un país
que no pot anar enlloc
ja està
aquest és el problema
i s'estan trencant
consensos
de la transició
i
el problema
un altre dels problemes
afegits
allò que deia la Raquel abans
la posició dels partits polítics
ciutadans
no enganya ningú
el PP
és una jugada
a curt termini
amb finalitats electorals
perquè veu que Ciutadans
li està prenent
clientela
per tant
ostres
és que clar
és que
insisteixo
la sensació
és que s'està jugant
molt brut
i s'està jugant molt brut
en una qüestió
que és bàsica
pel bon funcionament
d'un país
que és el sistema educatiu
i si ara ho hem de refer tot
escolta
parlant de consensos
que era una paraula
que utilitza el Quico
en fi
un altre dels temes
ja que
venim abordant
tota la setmana
i ja la setmana passada
en la tertúlia
al voltant de la reforma
constitucional
ahir es va donar
un pas més
amb l'aprovació
al Senat
n'hem parlat molt
aquests dies
a propósit també
en fi
de diferents aspectes
del tema
de la manera en què s'ha fet
el moment en què s'ha fet
la manera
la falta de consens absolut
o d'un gran consens
és veritat
que hi ha un gran consens
entre les dues grans
forces polítiques espanyoles
el tema del referèndum
en fi
de que voti
de que es voti
en consulta popular
o no
Tomàs
quina impressió et fa
tot aquest procés
que ha estat
absolutament
sorprenent
per la rapidesa
i perquè ens va agafar
tots fora de lloc
una mica
fatal
des de tots els punts
de vista
és a dir
tot el que va costar
la transició
amb totes les seves
imperfeccions
però d'alguna manera
es va gestar
jo et dic
que en imperfeccions
en temes per tancar
com el de la memòria històrica
entre altres
i que ara
del que parlàvem abans
també no deixen de ser
derives
d'haver-se tallat
el procés
diem-ne federalista
de l'Estat
i coses d'aquestes
però
esclar
això és un presidencialisme
pur i dur
quina urgència hi ha
no hi ha més urgència
per exemple
coses com el que ha fet Islà
i a processar els banquers
per exemple
i el primer ministre
ex-primer ministre
ex-primer ministre
és a dir
d'on ve aquesta urgència
ens manen de fora
ja no és
solament els capitals
que manen
sinó també són
unents
que ningú sap qui és
és que manen els mercats
de fora
ens diuen
que hem de canviar
la Constitució
per no sé què
vull dir
a veure
d'on està la sobirania popular
que proclama la Constitució
primera
per tant
malament
malament també
quan això es fa en agost
malament també
quan es fa amb bipartidisme
i no s'atenen
ni
ni
a ningú
per tant
molt malament
molt malament
Quico
sí sí
estem
suposo que essencialment
d'acord
plan està
que es necessiten
sembla que ser
135 diputats
o senadors
per convocar
un referèndum
i no els aconseguiran
la força
dels dos partits
majoritaris
que estan
legitimats
és a dir
la mateixa Constitució
diu quins són
els mecanismes
de reforma
per tant
des del punt de vista
aquest
res a dir
ara per mi
l'empifiada
des del punt de vista
de la legitimitat
política
en el sentit
que
jo crec que es trobaran
en alguna situació
en què
es pot
reclamar
l'esperit
de consens
del 78
i que els contestaran
neofres i espàrrecs
perquè heu decidit
una cosa
que a més a més
quan els que hi entenen
t'expliquen
el que s'ha canviat
Déu-n'hi-do
el fons
de la qüestió
que s'ha canviat
és a dir
que eines desapareix
per entendre'ns
i quan van malades
quan els cicles econòmics
van a la baixa
que la solució
d'aquest corrent
d'economistes
diu que
més inversió pública
que mai
per compensar
doncs clar
això
és una reforma
descaradament
neoliberal
i que
en fi
ja veurem cap on
ens durà
és a dir
que és una reforma
amb un fons ideològic
evident
i que d'alguna manera
decanta la Constitució
a unes determinades polítiques
sí
Raquel
no
més enllà del contingut
del fons
jo parlaria
sobretot també
de la forma
o sigui
destacaria
la doble moral
amb la que juguen
alguns
perquè
tant la Constitució
com l'Estatut
no deixen de ser
les regles del joc
que es van fixar
en un moment determinat
seguint una sèrie de procediments
per exemple
en el cas de l'Estatut
tot i haver-hi un consens
un consens de país
doncs escolta'm
se'ns va dir
que hi havia coses
que eren intocables
se'ns va dir
que vaja
que ara canviar
determinades coses
no podia ser
al marge
que hi hagués
un país
que va fer les coses
ben fetes
que es van prendre
una sèrie d'acords
i allò no es podia tocar
en canvi
la Constitució
es pot tocar
el mes d'agost
amb la gent de vacances
amb l'acord
només de dos partits polítics
per més majoritaris
que siguin
és a dir
no només destacaria
el contingut
que són qüestions econòmiques
sinó també la forma
i després
la legitimitat
que tindran
a l'hora
de reclamar consensos
perquè per exemple
a Catalunya
hem tingut un consens
i se l'han passat pel forro
seguint amb la línia del Tomàs
doncs vaja
no ho sé
haurien de vigilar
també aquestes formes
perquè és que sí
que és un referèndum
que creuen
que podria passar
clar recordant coses
en fi
fets i moviments
aquest any
el moviment 15M
demanant
un sistema democràtic
més participatiu
les maneres
com deia la Raquel
en què s'ha fet
tota la reforma
diria que per això
no l'hem fet
perquè
els referèndums
es fan per guanyar
i probablement
l'haguéssim perdut
està la primera
i potser s'hauria votat
sobretot
a l'actitud dels polítics
més que fins i tot
a la reforma en si
la forma
més que el contingut
per tant
això també pot ser
o hauria de ser
un avís
per al 20N del 71
i que
si el 20N
es va morir un dictador
doncs ara que es morís
el bipartidisme
i tinguéssim força
els altres
20N del 75
del 75
és que t'havies anat
al 71
del 71
exacte
i que es morís
el bipartidisme
una vegada
tinguéssim força
altres
per neutralitzar
aquestes operacions
que al cap i a la fi
ja no és ni PSOE
ni PP
és neoliberalisme
pur i dur
què passaria
amb un referèndum?
t'atreveixes a pronosticar?
que votaria
poquíssima gent
i els més motivats
per rebutar
serien els partidaris
del no
del no
sí
estic amb el qui
més que el sí
sumant els dos aspectes
que comentàvem ara
de la polèmica
de la immersió lingüística
de la llengua
i sumant
amb aquesta reforma
constitucional
feta
una mica
correcuita
la sensació
una mica
d'aquesta arrencada
del curs polític
que segurament a tots
ens ha agafat una mica
per sorpresa mig cavall
encara de les vacances
a mig camí de les vacances
i de la tornada
a la feina
i amb la perspectiva
sumant-ho a tot això
amb la perspectiva
de la diada
de l'11 de setembre
del proper diumenge
que acostuma a ser
una jornada
també reivindicativa
consideren que són aspectes
un i altre
el de la reforma
constitucional
tal com s'ha fet
i el de la llengua
a l'escola
que contribueixen
a sumar
més encara
aquest concepte
de desafecció
del que s'ha parlat
tant
en els darrers mesos
sí però hi ha una
prèvia
si em permets
que potser estic barrejant
moltes coses
però són notícies
si barreges les coses
la gran pregunta és
i he vist molt des de fora
i amb una anàlisi freda
és què coi fa
Convergència
pactant a tot arreu
amb el Partit Popular
a Catalunya
i probablement
hi ha de pactar
perquè no té ningú més
amb qui pactar
o creu que no té ningú més
amb qui pactar
i per contra
què fa el Partit Popular
donant suport a Convergència
a tot Catalunya
per tant una mica
estaria bé
que s'aclarís una mica
el panorama
i que no juguin
insisteixo
en curt termini
que tots som una mica grandets
i algunes coses
les podem entendre
però les posicions
per exemple
en el tema de la llengua
que són irreconciliables
és a dir
en fi
ara se m'acord
l'Ajuntament de Reus
que governa
i tants ajuntaments
on segurament
es presentaran mocions
en el tema
a favor de la immersió lingüística
però llavors
estan tots d'acord
és que el problema
és que després
estan tots d'acord
és a dir
a l'hora de
bueno
de moure's
per determinats interessos
per ocupar
quotes de poder
després
estem tots d'acord
vull dir
després el debat
ens el traslladen
a la ciutadania
que som els que
ens fan mal
i això va
encaminat
cap al que apuntava
el Ricard
de la desafecció
és a dir
hi ha coses
que són difícils
i que no s'envinen
i ja està
el que passa
jo només una cosa
parlava d'una doble
desafecció
dels ciutadans
respecte als polítics
i de Catalunya
respecte a Espanya
pel tema de la llengua
de la reforma
constitucional
com s'ha fet
la reforma
per exemple
retreien a Convergència
que no votés
perquè era Convergència
perquè no sé què
no deixa de ser
també una taca
a Catalunya
per veure
cadascú ho fa
en consciència
el que vol
podríem entrar
en la batalla
de per què
els del PSC
per exemple
no voten
en clau de Catalunya
aquesta és l'altra
per exemple
vull dir
a veure
no sé
per tant
sí
és desafecció
a la política
desafecció
a les institucions
desafecció
als partits
desafecció
a Espanya
perquè a la mínima
te foten garrotada
sentia l'altre dia
d'Estats Units
o dels llocs
de bombers
dels xiulets
dels bombers catalans
per una bandera estelada
potser
sí
a veure
això
és una agressió
no he vist
ningú
no he vist
el fiscal general
de l'estat
que proactivament
denuncies a Mourinho
per la violència
que suposa
públicament
posar el dit
de l'Ull
si hi ha sigut
a la inversa
probablement
ja estaríem
condemnats
abans del judici
o potser
s'hauria fet
el judici
tot
i a veure
no deixen
de ser agressions
físiques
de comunicació
no verbal
de llenguatge
a mi el que em molesten
són les contradiccions
sobretot
el que deia el Quico
si un partit
que vol ser català
i que defensa
determinades coses
hi va a Madrid
i és incapaç
de tenir un vot
diferent
a la resta
de companys
del PSOE
en aquest cas
parlo del PSC
una convergència
que és capaç
de pactar
amb el Partit Popular
i un Partit Popular
que és capaç
de pactar
amb una convergència
aquestes incongruències
aquestes contradiccions
és que no poden generar
cap altra cosa
que no sigui
la desafecció
perquè realment
hi ha temes
que preocupen
hi ha temes
de model de país
hi ha temes
de futur
com per exemple
la immersió lingüística
en el sistema educatiu
i home
jo
vaja
l'aigua i l'oli
no lliguen
doncs hi ha coses
que no poden lligar
de cap manera
i tot això
creuen que fa créixer
l'independentisme
en general
o el sobiranisme
encara que després
potser no es tradueix
en les eleccions
amb unes determinades
forces polítiques
però aquest sentiment
de distànciament
respecte a Espanya
l'independentisme
sociològic
ha crescut
i de manera significativa
no ha tingut
traducció política
en bona part
per l'absoluta
irresponsabilitat
de l'independentisme
polític
partidari
que
en fi
estan fent el ridícul
des de fa uns quants anys
i que s'ho facin mirar
que s'ho facin mirar
francament
Esquerra Republicana
Solidaritat
Regrupament
tot el que ha passat
és un ridícul
absolutament
en fi
Tomàs
sí
esclar
és que no
no et deixen alternativa
no la hi ha
i a més una cosa
potser
via Europa
en què s'està
veient
la viabilitat
de les nacions
sense estat
reconeixements
i coses així
ens pot arribar
i pot ser
paradigmàtic
i alhora esquizofrènic
que Europa
reconegui Catalunya
i l'estat espanyol
cada cop
la corrali més
potser
les tropes
europees
aniran contra Espanya
defensant Catalunya
no?
Home
i mentre l'independentisme
estigui més preocupat
de posar una cara
al davant
que de realment
lluitar per la independència
tenim un problema
el problema
allò que deia abans
la Raquel
hi ha gent
en aquest país
i que és
molta
o era molta
ara potser no n'hi ha tanta
que se sent
catalana i espanyola
a la vegada
i probablement
hi ha molta gent
que se sent catalana
i espanyola
però des d'una òptica
d'identitat catalana
és a dir
que parlen en català
que pensen en català
que estimen en català
que en fi
tot plegat
i que
se senten còmodes
en l'imaginari cultural
de Catalunya
el problema és que
l'espanyolisme
per entendre'ns
i simplement
fico molt
ha identificat
aquest imaginari cultural
català
que és una qüestió
d'identitat
és a dir
jo em dic
francès
Domènech
això no ho canvia
ni Déu
aquí hi ha la Xina
aquí hi ha la Xina
i hi ha qui pensa
que el fet
que jo afirmi
simplement el que soc
amb tota la naturalitat
del món
és un acte
de nacionalisme català
agressiu
d'un nacionalisme agressiu
doncs no em dóna la gana
i el problema
és que
els plantejaments aquests
el cas de Ciutadans
i del PP
en relació a la llengua
qüestionen
una cosa
tan bàsica
com és
la meva identitat
i aquí
si apreten
jo que el millor
em sentia català espanyol
i la vegada
és que escolti'm
aprendre bé
és també un reflexe
d'alguna cosa
a nivell global
i del conjunt
de la societat
de tensions
de temes no resolts
i per exemple
traslladem un altre escenari
un altre tema
que no té res a veure
el tema
del trombó
del nen
multat
perquè ensagi
i tal
en el fons
ha d'haver
un altre problema
de relació
comunitària
i
que potser
a nivell mediàtic
estem contribuint
alimentar
perquè en cap moment
no he vist cap titular
ni cap polític
que sortís a dir
això s'ha de resoldre
no, ara en lloc
de la multa
de 800
de 1.000
no sé quant
això et genera
una escalada
de tensió
a veure qui els té
més grossos
els arguments
el trombó
és en si
però
segur que
deu haver
una solució
a veure
busquem una solució
no generem
un problema
i el magnifiquem
perquè
posats a parlar
del tema dels sorolls
a les 6 del matí
em desperta
cada matí
rigorosament
i religiosament
encara que plogui
el camí
que neteja el carrer
el carrer
que el dia que plou
exacte
per exemple
has d'aguantar
les sirenes
de quan se disparen alarmes
i no la talles
perquè llavors
el problema és teu
quan hi ha actualment
tecnologies
per impedir-ho
i potser són hores
llavors
si ens posem
en aquesta dinàmica
els quillos
que van a les motes
home ja es multa
o com a mínim
ja s'intenten perseguir
en fi
parlant de conflictes
i d'arguments
a favor i en contra
una última qüestió
per anar tancant
la tertúlia
que en fi
també l'arrosseguem
des de fa setmanes
i ja des d'abans
de l'estiu
parlàvem de les retallades
de sanitat
que avui tornar a ser notícia
perquè el conseller de Salut
Boi Ruiz
visita Tarragona
crec que és la primera visita
que fa a la ciutat
i esclar
els sindicats
de metges
els professionals
els usuaris
protestaran
a més recordem
que des de fa una setmana
tenim 3 ambulatoris
de Tarragona a ciutat
i 15 en el conjunt
de la regió sanitària
que tanquen a les nits
d'aquesta mesura
dels ambulatoris
Raquel
tu creus que és un mal menor
si hem de retallar
jo crec que és un mal menor
sincerament
penso que
aquest és un dels problemes
és el que menys
és que
o sigui
és potser el que li hem donat
el que n'hem fet
més rebombori
i realment
per exemple
el que és preocupant
no és
que hagis d'anar
a un
t'hagis de moure
per anar a un determinat cap
que potser tenia
x visites
poques visites
nocturnes
potser el que és preocupant
és que quan demanis hora
a l'especialista
per la sanitat pública
tardin 6 mesos
en donar-te hora
que Joan XXIII
estigui col·lapsat
per
doncs
una visita
a l'Otorrino
una visita
a l'Uftalmòleg
i que ara
per exemple
els caps estiguin derivant
a Santa Tegla
per intentar equilibrar
una mica
el col·lapse
que pateix
el Joan XXIII
això és preocupant
és preocupant
que es tanquin plantes
de l'hospital
és preocupant
en aquest sentit
jo crec que això
dels caps
no deixa de ser
la xocolata del lloro
d'alguna manera
potser l'important
és més el que afecta
els grans hospitals
i no tant
el tema dels caps
probablement
a veure
part dels usuaris
en tenen
una certa culpa
perquè quan tenien
una urgència
no anaven al cap
anaven a l'hospital
allà m'ho faran tot
llavors
qui anava al cap
el que no tenia mitjans
el que no sé què
per tant
d'acord amb la Raquel
una altra alternativa
que es pot dir
a veure
abans per telèfon
es gestionaven coses
venia el metge a casa
si realment
era una urgència
es pot tornar
a això
no sé
hi ha fórmules
el Departament de Salut
diu que es potenxerar
sobretot això
la visita
per exemple
que per anar a l'oftalmòleg
hagis d'anar primer
al metge de família
que et faci un paperet
per anar després
a l'oftalmòleg
em sembla
doncs una pèrdua de temps
o sigui
jo crec que és més
una qüestió de gestió
de recursos
en aquest sentit
Quico
estem bàsicament
d'acord
em deia un
professional
del sector
m'explicava
una dada
no vull precisar massa
perquè no recordo
el dia exacte
però en tot cas
era dels primers dies
que van tancar
els caps de nit
que en tota la nit
en tota aquella nit
a tot el camp de Tarragona
hi havia hagut
cinc urgències
o sigui
cinc casos
de
relacionats
amb els caps
i dius
ostres
i estàvem mantenint
tot un sistema
per tan poc servei
home
donades les circumstàncies
i tenint en compte
que a la llarga
en cas de necessitat
el servei està garantit
en fi
mal menor
com apuntàvem
en qualsevol cas
sí que
segurament
com que venim
d'una època
no?
en què tots
hem estat acostumats
a tenir-ho tot al costat
i amb un gran nivell
de qualitat
potser ara
qualsevol retallada
doncs en fi
em sembla molt
i potser també aquí
hi té a veure una mica
les formes
ja que hem parlat molt de formes
al llarg de la tertulia
les formes del conseller
que moltes vegades s'ha vist
no?
amb una certa agressivitat
no?
en la línia
que deia la Raquel
és a dir
el problema
de les retallades en sanitat
és tal com s'estan explicant
és a dir
ara tanquem els caps
vale
ara tanquem una planta
Joan XXIII
d'acord
ara l'hospital de Reus
no sé què
d'acord
ara l'hospital de Valls
no sé què
ara l'hospital del Vendrell
en fi
l'ABC de les polítiques
de comunicació
el que s'ha generat
és molta confusió
i que et fa
que quan tens una necessitat
a casa
relacionada amb la salut
dius
ostres
on he de trucar
quan abans estava molt clar
perquè ara
ostres
què em convé més
si jo soc de Valls
anar a Tarragona
anar al CAP
anar a l'hospital de Valls
anar a Joan XXIII
és a dir
dubtes
allà on no n'hi havia
perquè el sistema
en fi
funcionava raonablement bé
més enllà
del pas
pel metge de família
perquè derivi cap
a l'especialista
però
en fi
la sensació
d'una certa improvisació
jo crec que
és real
en serveis
també hauria d'haver
encascada
acomiadament
d'assessors
i de càrrecs intermígios
perquè d'aquestos
no n'ha sentit parlar
encara
no n'ha sortit
reflectit cap
a punt d'acabar
i aprofitant que avui
el Tomàs ens acompanya
ha mort
Fèlix Boronat
una persona
en fi
que va impulsar
la indústria petroquímica
m'agradaria que
recordéssim
en 4 segons
la figura
del Fèlix Boronat
un personatge històric
per la ciutat
que a més
ha passat molt discretament
com sempre
va treballar
fins a l'últim moment
jo al 79
vaig tenir
l'oportunitat
de compartir
feina
a l'Ajuntament
de Tarragona
en moments
de canvis
vull dir
d'alguna manera
un home visionari
treballador
amb la seva
amb la seva visió
i amb la seva metodologia
que la millor no compartíem
lògicament
per diferència
d'activitat
d'edat
de línia professional
de visió
de les coses
però
la persona
respectada
respectable
i que ens hem seguit
saludant cordialment
tota la vida
i a més
amb el fill
hem treballat
i treballem
molt bé
un dels impulsors
de la indústria
petroquímica
va estar
a prop de 40 anys
treballant també
a l'Ajuntament
de Tarragona
moltíssim temps
i com dèiem
un dels impulsors
va seguir treballant
a l'Ajuntament
de la Pobla
per exemple
i va crear
la primera
i única
que jo sàpigui
plaça
de la indústria
química
de l'estat espanyol
a la Pobla
hi ha una plaça
de la indústria
química
amb aquesta anècdota
ens quedem
Tomàs Carot
Francesc Omena
que ho sento
que s'ha acabat el temps
Raquel Sánchez
gràcies a tots tres
per compartir
aquesta estona
de tertúlia
amb els oients
de Tarragona Ràdio
que vagi molt bé
bon dia
bon dia