Tothom, un programa de Tarragona Ràdio,
on tots som iguals i alhora diferents.
Hola, què tal? Molt bon dia.
Benvinguts una setmana més a l'edició d'avui dilluns
de l'Espai Tothom, aquest espai de Tarragona Ràdio,
que, com ja sabeu, intenta tractar de manera clara
i sense embuts el tema de la discapacitat a la ràdio de la ciutat,
el 96.7 de la freqüència modulada i a través d'internet,
si ens escolteu des de qualsevol lloc del món, a tarragonaradio.cat.
Com ja us explicàvem ara fa algunes setmanes,
aquest passat cap de setmana, se celebrava a Sabadell
el Saló Habiliti.
Ara, un cop celebrada aquesta fira d'autonomia personal,
és moment d'extreure'n conclusions.
Les més de 30 associacions de persones amb dependència i discapacitat
i les empreses que hi van participar,
que ja han participat, de fet, aquest cap de setmana,
en aquest Saló Habiliti, celebrat, com dèiem, a la fira de Sabadell,
han alertat la necessitat de crear ciutats accessibles,
atès, sobretot, a l'augment de persones grans amb problemes cognitius
i també de persones amb problemes de mobilitat.
Les entitats han argumentat que l'augment de l'esperança de vida
comporta que s'incrementi aquest nombre de persones
que veuen reduïda la seva qualitat de vida
i han advertit també de les deficiències que té encara la societat
per atendre'ls de manera adequada.
En aquest sentit, les organitzacions continuen insistint
que cada cop són més necessaris els espais adaptats
i els professionals adequats per donar suport a les persones amb dependència.
D'altra banda, aquests professionals també recorden
que per integrar aquestes persones cal conviure amb normalitat.
El Saló Habiliti ha inclòs més de 25 conferències i activitats
des de la inserció laboral fins al turisme.
Eren les conclusions d'aquest Saló Habiliti,
d'aquesta fira de Sabadell,
que també en parlàvem aquí a l'Espai Tothom de Tarragona Ràdio.
Avui havíem previst una entrevista amb la Judit Siurana.
La Judit Siurana és la presidenta i fundadora de la Sotarco,
l'associació de persones sordes de Tarragona i comarques.
Sembla que hi ha hagut algun problema.
La Judit Siurana no ha pogut venir finalment als estudis
de Tarragona Ràdio, per tant caldrà posposar aquesta entrevista
fins a una propera edició de l'Espai Tothom.
La Judit, a més, aquesta noia de Reus,
que com tantes altres persones té sordera,
pateix aquesta discapacitat a banda,
aquesta tarda inaugurava una exposició a la ciutat de Tarragona.
Aquesta exposició s'inaugura a les 6 de la tarda
al Pati Jaume I de l'Ajuntament de Tarragona,
una exposició de pintura que porta per nom
tonalitats d'aigües, com dèiem, de la Judit Siurana,
fundadora i presidenta de l'Associació de Persones Sordes
de Tarragona i comarques,
amb qui havíem de conversar aquest matí.
Finalment, no serà possible aquesta entrevista
i caldrà, doncs, posposar-la.
En el seu lloc, us oferirem un reportatge,
un reportatge que parla sobre cinema i discapacitat.
Uníem també aquí al tothom aquestes dues disciplines.
Relacionàvem el cinema amb la discapacitat.
Són moltes les pel·lícules que s'han fet
i els films que tracten el tema de la discapacitat.
Així, doncs, escoltarem tot seguit aquest reportatge
que titulàvem Cinema i discapacitat.
Aquí a l'Espai Tothom de Tarragona Ràdio.
Abans, però deixeu-me que us recordi
que teniu també maneres de posar-vos en contacte amb nosaltres.
Les podeu fer-ho a través del correu electrònic
a tothom, arroba, tarragonaradio.cat,
a través del Facebook, a facebook.com, barra tothom,
i a través de la xarxa social Twitter,
a twitter.com, barra tothom.tr.
Tot seguit al tothom anem a parlar de cinema,
i és que les persones amb discapacitat
sempre han estat representades al cine
i cada vegada més amb més importància.
No obstant, molts cops s'ha tractat el discapacitat
com a algú marginal o com a la bona persona
que mai ha fet res mal fet.
Durant uns anys cap aquí,
d'uns anys cap aquí, el llenguatge del cinema
ha anat avançant i dona una visió dels discapacitats
cada cop més propera a la realitat.
I dic propera i no fidel,
perquè sovint no es tracta la figura del discapacitat
com a qualsevol altra persona.
Com us deia,
es mantenen actituds negatives
i també és cert que el cinema
ha presentat amb millor o pitjor llenguatge
el discapacitat com el protagonista
de moltes pel·lícules,
presentant així a la societat problemes
que d'una altra manera
no s'haguessin conegut.
Des de sempre el cine ha tractat
el tema dels discapacitats.
Recordem el G Perut de Notre Dame
de l'any 1923,
City Likes el 1931 de Charles Chaplin
o Fricks,
la parada de los monstruos
de Todd Browning de l'any 1932.
No obstant això,
el discapacitat entra de ple al cinema
per elogiar els herois de guerra
i aixecar la moral
al poble nord-americà
durant la Segona Guerra Mundial.
Molts soldats tornaven mutilats
i era necessari fer veure
que es podien vèncer tots els obstacles
sense cap ajuda,
només amb els seus propis recursos.
Va ser l'any 1947
quan l'Acadèmia de Hollywood
va concedir diversos Òscars
a la pel·lícula
Los mejores años de nuestra vida
de William Wyler.
Dos dels Òscars
van ser per a Harold Russell
que representava l'actor
d'un veterà de guerra
que tornava amb les dues mans
ortopèdiques.
Altres pel·lícules van ser més dures
com per exemple
Ombres de Fred Zinman
amb Marlon Brandon
encarnant a un paraplègic
o Johnny Cogió,
su fusil de Dalton Trumbo.
¿Pretende usted decir
que este hombre
nos está hablando?
Sí, señor.
Solo tiene parte del cerebro.
¿No dijo usted eso, general?
No obstant això,
la majoria de les pel·lícules
d'aquella època
contribuïen a aïllar
els discapacitats
i a presentar-los
com a individus extraordinaris
que lluitaven
contra l'impossible.
Persones violentes
i autodestructives
o bé bondadoses
i plenes d'innocència
deixant de banda
les veritables problemàtiques socials.
¿Por qué no hacen algo?
Recordem també un film
com El miracle d'Anna Sullivan
on s'explica
la història d'una nena sorda i cega
que aprèn a comunicar-se i parlar
gràcies al suport
de la seva institutriu,
Anna Sullivan.
¿Pero ella entiende el significado?
No, no.
No sabrá deletrear
hasta que sepa
lo que son las palabras.
Es como cuando usted
le habla a su bebé.
Es un parloteo,
una media lengua
que los mayores
emplean con los pequeños.
cree que comprenden
ni una sola palabra al principio.
Luego empiezan a entender
si las oyen.
Yo trato de que Helen las oiga.
Los demás niños
no son
anormales.
No hay nada de anormal
en esa cabeza.
Es viva
como un relámpago.
L'home elefant
de David Lynch
de l'any 1980
tracta sobre la història
de John Merrick
que era exhibit
en un circ ambulant
fins que un metge
va aconseguir
extreure
una personalitat
molt dolça.
Una altra pel·lícula
representativa
dels anys 80
és
Hijos d'un diós menor
de John Seale.
L'acció
transcorre
en un col·legi
per a persones
sordo-mudes
on els problemes
habituals
es veuen
agreujats
per la necessitat
de mantenir
un equilibri
en el tracte
amb joves
acostumats
a l'aïllament.
Recordem també
Mipia Izquierdo
una pel·lícula irlandesa
de l'any 1989
de Jim Sheridan
la història
d'un pintor
paraplègic
que utilitzava
el seu peu
per pintar.
Estar siempre
pegado a mí
como si fueras
esparadraco.
En la dècada
dels 90
una sèrie
de pel·lícules
duent
la discapacitat
als cims
del cinema.
Forrest Gump
l'any 1994
tracta sobre
un noi
interpretat
per Tom Hanks
amb deficiències
mentals
no molt profundes
i amb alguna
incapacitat
motora
que arribarà
a convertir-se
en heroi
durant la guerra
del Vietnam.
¿Eres tonto
o algo parecido?
Mama dice
que tonto
es el que hace
tonterías.
Jo soy Jenny
y yo
Forrest
Forrest
Camp.
L'Arc Bontrier
va realitzar
l'any 2000
Bailando
en la oscuridad
una duríssima
pel·lícula
en la qual
una immigrant
cega
i mare soltera
que va quedant
sense vista
es decideix
a estalviar
tots els diners
necessaris
per assegurar-li
al seu fill
una operació
abans que sorgeixi
el mateix mal.
El Estado
demostrará
que la acusada
es una persona
tremendamente
egoísta
que se escuda
cínicamente
tras un defecto físico.
Pedro Almodó
va realitzar
l'any 2000
la pel·lícula
Hable con ella
un drama
sobre la comunicació
i la incomunicació.
Una dona en coma
és el símbol
de major rellevància
per a presentar
la necessitat
de comunicació
també cap a aquells
que aparentment
estan incapacitats
per exercir-la.
Una altra
interessant pel·lícula
de l'any 2001
és
Jo soy Sam
de Jesse Nelson
en la qual
Saint Penn
interpreta
un discapacitat
que defensa
amb força
quedar-se
amb la custòdia
de la seva filla
una nena
de 7 anys d'edat
la mateixa
curiosament
que ell té mentalment.
Estos zapatos
se encienden.
¿Qué tal?
Son muy
pero que muy buenos
para el colegio.
¿Lo ves?
Me encanta.
Creo que he encontrado
los zapatos perfectos
y se parecen
a los que llevaba
la pequeña Antorosi
interpretada por Judy Garland
en El Mago de Oz
1939
y dirigida por
Victor Fleming.
Estas son rosas
también tienen velcro
y también pueden llevar
una plantilla diminuta.
Sam, yo
quizás sean muy grandes
pero creo que
podrían gustarle a Lucy.
¿Qué te parece?
Cuando estuvimos
en el zoo
le gustaron
las manchas
del leopardo.
Pero eso son
son para mayores.
Sin embargo,
cuando nosotros fuimos
oiga,
yo no le conozco.
No sé quién es usted.
¿Esto te gusta
en papá?
Planta 4
es una otra
película
de l'any 2003
sota la direcció
d'Antonio Mercero
on un grup
de joves
viuen
en la adolescència
en la planta 4
d'un hospital.
Son malalts
de càncer.
Ayer tuve un sueño
muy guay.
Estaba en la playa
con una tía buenísima.
¿Qué?
¿Cómo vamos?
Bueno, no me quejo.
Desayunando en la cama
a las 10 de la mañana.
¿Se puede pedir más?
¿Tuviste miedo
cuando te hicieron la biopsia?
Sí, un poco.
¿Qué hay en la planta 6?
¡Chicas!
Me llaman Radio
es una otra película
de Mike Tollin.
Té un toc dramàtic
amb un conte
inspirat
en els successos reals
basats en la relació
entre un entrenador
de futbol
d'institut
i ràdio
a qui la seva mare
descriu
com igual a tot el món
només
una mica més lent
que la majoria
i com la seva relació
canvia totalment
les clàssiques
actituds
d'un petit poble
de Carolina del Sur.
Oye, Einstein
¿Por qué no intentas
coger el balón?
Sí, tú, tontito
¿Estás sordo?
Sí, sí, cógelo
Venga, lánzame-lo
Eh, venga, lánzalo
Eh, amigo
¿Qué estás haciendo?
Eh, entrenador
Se lleva el balón
León y Olvido
és una altra pel·lícula
força representativa
Olvido
és una noia
de 21 anys
León
és el seu germà
té la síndrome
de Down
Entre ells
comença
a desenvolupar-se
d'una manera
cada vegada
més desesperada
un conflicte
Olvido
vol que León
accepti anar
a un internat
o que vagi sol
a l'escola
i s'ocupi
de les seves coses
i d'algunes tasques
de la casa
Mentrestant
León
intenta que les ocupacions
responsabilitats
i les tasques
siguin les menys possibles
i que la seva germana
s'ocupe
en cos i ànima d'ell
Te pedí un puto frasco
de mayonesa
Pues el señor
no lo atendió
Bueno, pues vos otra vez
y se lo explicas
hasta que lo entiendas
¿Y por qué no se lo explicas tú?
Porque yo estoy cocinando
y porque tú no estás paralítico
y tienes que hacer algo
alguna puta vez
en tu vida
I tu quién eres
és una altra producció
d'Antonio Mercero
amb José Luis López Vázquez
i Manuel Alexandre
Parla també
de l'Alzheimer
tot i que per a molts
els seus personatges
no acaben
de ser del tot creïbles
¿Tú tienes Alzheimer?
Que no saben
en qué orden
tiene que ponerse la ropa
y recuerdo los pasos
a seguir en su aseo personal
Todo lo tiene Alzheimer
Tienen collares
de perlas
Ens en deixem moltes
n'anirem repassant més
al llarg dels propers programes
també repassarem
algunes
que ens han recomanat
els nostres oients
Escoltem aquest reportatge
ja més a l'espai
Tothom
sobre cinema
i discapacitat
i començarem
el programa d'avui
recordant-vos
que aquest cap de setmana
a Sabadell
ha tingut lloc
el Saló Ability
Avui volem parlar-ne
volem parlar
de les conclusions
que allà s'han extret
amb la responsable
de comunicació
de Fira Sabadell
Marisol Roig
aquí ja saludem
des de l'altra banda
del telèfon
Marisol
molt bon dia
molt bon dia
la pregunta seria
com ha anat
aquesta fira
aquesta segona edició
del Saló Ability
doncs
ha anat força bé
sí que podem dir
que potser la data
ha sigut una mica
complexa
perquè parlem
del primer cap de setmana
del mes de juliol
però
molt satisfets
del grau
de satisfacció
de la gent
que ha participat
en aquesta primera edició
més de 30 associacions
de persones
amb discapacitat
moltes empreses
també que han participat
durant aquest cap
de setmana
al Saló
quines serien
a grans trets
les conclusions
que s'han
que s'han tret
que s'han extret
d'aquest
d'aquest Saló
doncs
primer de tot
que estem
abordant
un tema
que interessa
i interessa
molt
no només
per la gent
que ha estat
a nivell
d'expositors
sinó
pel gran nombre
de xerrades
i la gent
que ha participat
en aquestes
però potser
el que traiem
és això
la possibilitat
de tornar
a fer una nova edició
renovada
incorporant
moltes
dels aspectes
que hem tractat
i també
incorporant
sobretot
les conclusions
que ens han arribat
a través
de la gent
que ha participat
encara hi ha
molta feina
a fer
en aquest sector
llegíem
també
a través
dels mitjans
de comunicació
de la premsa
escrita
que una de les conclusions
també d'aquesta fira
era que s'alertava
que s'havia de crear
ciutats
més accessibles
sobretot
degut a l'augment
de persones grans
amb problemes
de mobilitat
no sé si aquest
ha estat també
un dels eixos
d'aquesta fira
o se n'ha parlat
se n'ha parlat
i molt
i principalment
perquè
l'esperança
de vida
ha augmentat
per tant
cada cop
hi ha gent
també més gran
ja no és un tema
només
de la gent
amb discapacitats
sinó
de tothom
i que
amb el tema
de l'accessibilitat
amb les conferències
que es van fer
es va
abordar
i que encara hi havia
moltíssima feina
a fer
molta
sembla que
sembla que se n'ha fet
molt
i de fet
se n'ha fet
però encara
queden molts temes
a resoldre
en aquest aspecte
s'ha donat una empenta
també
Marisol
el tema
dels professionals
aquests professionals
que han de donar
suport a les persones
amb discapacitat
amb dependència
hi ha molt bons
professionals
i aquí també
ho hem pogut
ho hem pogut
constatar
però potser
sí que cal
més
més formació
adreçada
a les moltes tipologies
que avui en dia
permeten els diagnòstics
ja doncs
donar
quines poden ser
les pautes
d'actuació
d'aquests professionals
això seria també
un tema
que
que s'hauria d'aprofundir
molt
i que
com hem vist
en aquest sector
i en aquest
hem anat tocant
molts temes
però ens han anat
sortint molts d'altres
que per descomptat
hem d'intentar abordar
amb altres edicions
no hem tingut temps
material
per poder fer
tot el que volíem fer
i això també és molt bo
o sigui
que la propera edició
està
diguéssim
programada
es podria fer
sense cap problema
per temes
no serà
per temes
no
serà segur
i per la voluntat
que cal
també
per part de la societat
una major implicació
i una major conscienciació
penso que
és un dels eixos
que ens hauria de fer partir
i fer la nova edició
a part d'incorporar
com deia
tot el que
en aquesta edició
ha funcionat
i molt bé
i d'altres coses
que òbviament
una primera edició
et donen la pauta
per poder-les millorar
amb les que vindran
més tard
seria possible
Marisola
us heu plantejat
exportar
diguéssim
aquesta fira
a altres demarcacions
de Catalunya
donar-li
una cobertura
més gran
a banda
d'aquesta fira
que feu a Sabadell
doncs
seré molt franc
que tot just
hem tancat
al Saló
i ens hem de reunir
tot l'equip
i tota la gent
que ha participat
en aquesta
primera edició
i una primera edició
és el que deia
el que et permet
és
conèixer
aviam
que hem de millorar
com la podem projectar
millor
estem
encara
és tan recent
el tancament
que
no et puc dir
més informació
del que
pot ser
aquesta fira
en un futur
sí que hi ha la voluntat
de poder-la repetir
i per descomptat
millorar
però és tot el que
et puc dir
en aquests moments
per tant
tampoc no podem parlar
encara de xifres
de visitants
encara no ho teniu
a mà
oi que no?
nosaltres més o menys
comptem
que han passat
pel Saló
unes 1.500 persones
també voldria
fer l'anàlisi
que
la xifra
a vegades
no està en determinat
és a dir
primer que ens trobàvem
en una
com deia abans
el mes de juliol
el primer cap de setmana
primer cap de setmana
de rebaixes
són molts els factors
que segurament
han fet
que hi hagués
menys previsió
de gent
de la que
en principi
partíem
però en cap cas
vol dir
que el Saló
no hagi funcionat
és a dir
és un Saló
que tampoc
és per gran públic
en una primera edició
és una mica
un tas
de
de
de
de
de
de
tot això
i nosaltres
estem francament
satisfets
les entitats
i la gent
que ha estat aquí
nosaltres
també hem sortit
amb aquest nivell
alt de satisfacció
el qual vol dir
que
que s'ha fet bé
que es pot millorar
que insisteixo molt
en la millora
perquè és el que
sempre hem d'anar
a intentar cercar
però
estem molt satisfets
molt
doncs un Saló
que de ben segur
a poc a poc
s'anirà consolidant
Marisol
a mi m'agradaria
acabar amb una frase
que rescataria
del principi
d'aquest programa
jo mateix
la llegia
diu
per integrar les persones
amb discapacitat
cal conviure
i amb normalitat
i m'ha agradat
aquesta frase
i volia saber
la teva opinió
i també
jo crec que defineix
molt bé
l'objectiu
i l'esperit
d'aquest Saló
Ability
el defineix molt bé
i és potser
una de les frases
que més hem sentit
per part
de les entitats
i institucions
és a dir
que tot
aquest món
s'ha d'assumir
amb aquesta normalitat
no és una frase
que com dius tu
defineix
però és que més defineix
penso el present
del que és tot això
i el futur
que és el més important
Doncs Marisol Roig
responsable de comunicació
de Fira Sabadell
moltíssimes gràcies
per estar amb nosaltres
esperem l'an que ve
doncs poder parlar
d'aquesta ja
segona edició
de l'Ability
segur que continuareu treballant
i aquí estarem
nosaltres també
per anar-vos seguint la pista
Marisol
moltíssimes gràcies
i molt bon dia
Gràcies a vosaltres
bon dia
Nosaltres anem encarant
la recta final
de l'espai
i tothom d'avui
hem canviat lleugerament
doncs la configuració
del nostre programa
m'agradaria
això sí
acabant
fent referència
en aquesta també
notícia
que ens arribava
aquesta passada setmana
i és l'edició
d'enguany
del Mullat
per l'esclerosi múltiple
i és que set piscines
de la ciutat de Tarragona
participaran
en aquesta campanya
que doncs
es farà
el proper diumenge
10 de juliol
són les del Club Natació
Tàrraco
la del Nàstic
i totes les municipals
excepte la de Sant Salvador
que està en obres
en guany
la campanya
mullat
per l'esclerosi
múltiple
arribar a la seva
majoria d'edat
al conjunt
de la demarcació
ja s'han afegit
unes 180 piscines
durant aquesta jornada
és
durant aquesta jornada
es ven
tot tipus de material
de l'associació
com ara
samarretes
tovalloles
bosses
o rellotges
o clauers
i els preus
van des dels 3
fins als 14 euros
aquests diners
que es recullen
es dedicaran
a projectes
de recerca
i també
als hospitals
que l'entitat
té
arreu de Catalunya
el de la demarcació
de Tarragona
està situat
a Reus
i atén
una cinquantena
de persones
escoltem la
coordinadora
de la campanya
la CFA Bové
que explicava
que aquesta iniciativa
permet garantir
la gratuïtat
dels serveis
a les persones
que pateixen
l'esclerosi múltiple
Aquesta campanya
sabeu que
els diners
que cullen
van destinats
tant a investigació
com a vestir
els hospitals
que té la Fundació
aquests hospitals
que donen
un servei gratuït
estan
financiats
a través
d'un conveni
que hi ha
amb el Servei Català
de la Salut
i l'ICAS
i que la resta
és la que cobreix
la Fundació
es cobreix
amb campanyes
com aquestes
i d'altres
com l'encistella
la poma
i que esperem
que el fantasma
de la crisi
a nosaltres
no ens toqui
tenim un pedri
de luxe
que és el Víctor Valdés
només
tinguem la mateixa
sort que ell té
professionalment
i la campanya
segur que té èxit
Malauradament
com deia la cefa
Bovel
el fantasma
de la crisi
també afecta
l'associació
per l'esclerosi
múltiple
Enguanya
disposa
de menys
supersubvencions
per fer teràpies
i també
ha hagut de tancar
el centre especial
de treball
de Reus
que donava feina
a 5 malalts
Es calcula
que a la demarcació
hi ha
unes 400 persones
afectades
d'esclerosi múltiple
d'una malaltia
neurodegenerativa
que sobretot
afecta
gent jove
fet aquest apunt
nosaltres
anem tancant
amb clau
aquesta edició
d'avui
del Tothom
la número 71
dilluns
vinent
escoltarem
escoltarem
la segona part
d'aquest reportatge
que unia
com dèiem
cinema
amb discapacitat
esperem
poder recuperar
aquesta entrevista
que havíem de mantenir
avui
i de fet així
ho portàvem
anunciant
al llarg del matí
amb la Judit Ciurana
la presidenta
de l'associació
de persones sordes
de Tarragona
i comarques
això serà
si no passa res
el proper dilluns
a partir de les 11
i alguns minuts
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
al 96.7
de la freqüència modulada
i a través també
d'internet
a la nostra pàgina web
on podeu recuperar
totes les edicions
de l'espai tothom
a tarragonaradio.cat
que acabo de parlar
que acabo de passar
una molt bona setmana
salutacions
de qui
a la part tècnica
ha intentat
que tot això
sortís
de la millor manera possible
el Lluís Comés
també una salutació
del Miquel González
qui us ha parlat
d'internet
i