L'última, mitja hora, amb Josep Ardila i Miquel González.
Miquel González, bon dia.
Bon dia, Josep Ardila.
Com estem? Molt bé.
Bé, sí?
Sí, sí, avui ha sigut un matí d'aquells productius.
Productius, eh?
D'aquells que vas avançant moltes coses.
I que al final acabes bé, amb l'última, mitja hora.
Rient de tu mateix i dels companys, que per això estem, tu.
A l'edició número 30 de l'última, mitja hora,
al matí de Tarragona Ràdio, divendres, dia 13 de maig.
30 ja?
Dia 13, 13 de maig.
No, no, edició número 30.
Això vol dir que portem 15 hores d'última, mitja hora?
Que va, molt bé.
Té, m'hi do, eh?
No perquè...
Mai és l'última, mitja hora.
És l'últim quart.
Sí, més o menys, més o menys.
Com sempre, ens podeu fer arribar les vostres propostes,
els vostres talls de veu,
tot allò que escolteu a la ràdio,
a molts llocs diferents, Miquel.
A facebook.com, buscar-nos el grup de l'última mitja hora,
a twitter.com barra última mitja hora
i al matí arroba tarragonaradio.cat.
Doncs, Miquel, comencem aquesta edició,
número 30, de l'última mitja hora.
L'última mitja hora.
Pepe Dila i Miguel Montsalit.
Algún dia clarirem que em dic Miquel González.
No, vull dir que ja està bé, eh?
Però és divertit, és divertit.
Teva seva gràcia.
M'agrada, parlaré amb la gent del registre del DNI,
aviam si m'ho canvien.
Segurament em diran que no.
Per què?
Com deia la setmana passada el Ricard,
a totes les trucades que rebia.
Recordes que la setmana passada acabàvem
amb la primera part d'aquestes trucades
al matí de Tarragona Ràdio.
Doncs, n'hi ha una segona part.
Jo continuo dient.
Les preguntes difícils no són.
Però Julio Manrique, a més a més de ser actor
i a més a més de dirigir obres de teatre,
també dirigeix un teatre.
Obrim els telèfons.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Provem-ho, no?
A veure, digue'm.
Sé que, bueno, sí, el Julio Manrique sí,
sé que és actor i a més a més dirigeix.
Però no ho sé, com no sigui aquest el mateix, el Gret?
Doncs, no, no, no, Mariel Carme,
no és la resposta correcta.
Bon dia.
Què en pot dir de quin teatre és director Julio Manrique?
M'he apuntat un munt de coses
i resulta que demanes una cosa que no han dit.
No, no, no ho hem dit, és veritat.
No ho hem dit.
Doncs no ho sé, jo ho diré així a l'autontut,
a l'autontut, a l'autontut, a l'autontut, a l'alliure.
Doncs no, no, no, no ho és.
Pues, home, haguessis preguntat coses
des d'aquí, de l'obra.
Home.
Doncs, miri, faig les preguntes
que em semblen més oportures.
Ja, ja.
Jo pregunto...
Tu saps dir-me de quin teatre de Barcelona parlem,
del qual és director Julio Manrique?
Podria ser el Villarroel?
No, no, no.
Tampoc.
Tampoc.
Vostè sap dir-me de quin teatre parlem?
Pot ser el Victoria?
No, no, no.
Oh.
Oh.
Oh.
Oh.
Oh.
Oh.
Oh.
Oh.
Oh.
Oh.
Oh.
Oh.
No, no, no.
El Victoria està al paral·lel.
Guim, a veure, de quin teatre de Barcelona parlem?
És potser el Tívoli.
No.
No.
No.
No.
De quin teatre parlem?
Em pots repetir la pregunta, sisplau?
Ostres.
Un teatre de Barcelona, que dirigeix Julio Manrique,
que està situat al costat de les Rambles de Barcelona.
Al costat o a les Rambles?
No, a les Rambles no.
No, no, no. Està equivocada, vale?
Al costat...
Hòstia, pensava que...
Aviam...
Al costat...
Que acabem?
A Barcelona.
No, no.
Ho sento.
No, clar, és que la millor és al final.
Em pots repetir la pregunta?
Vull dir, portem mig matí en la mateixa pregunta.
No, però al matí serà bo, també.
Està a les Rambles o al costat?
És que no és el mateix, no és el mateix.
Clar, clar, una cosa és a les Rambles, l'altra és al costat.
Per aclamació popular, jo crec que hem de tornar...
Uns ho demanen al Twitter, hem de tornar a escoltar la cançó del no.
Si podem...
La no sona.
No, no, no, no, no.
Sí, sí, sí, sí.
Oi! Oi!
Sí, no.
Pic-pam-pú, pic-pam-pú.
Ara sí? Sí? Sí.
No, no. Ha quedat clar. Ha quedat clar.
Ha quedat clar. Escolta, tu saps per cert
quin teatre dirigeix el Júlio Manrique?
No, no ho sé. Tu tampoc?
Sí. Quin era? El Romea.
Ah, el Romea.
El teatre Romea és el que dirigeix el Júlio Manrique.
Molt bé, molt bé. Miquel, va, què més?
Anem amb més coses. La setmana passada també
doncs hi havia un error en aquestes connexions que tu fas al matí.
Sí. Clar, no sé si és que te'n vas anar massa dintre del vaixell
on estaves o què va passar.
Ves a saber.
Pots explicar? Escoltem-ho.
Escoltem-ho.
El rancho quan està vinculada amb la mar, no?
És el menjar, què menjaran els mariners?
Bueno, doncs en realitat el...
Hem tingut un problema, òbviament,
sense tallar aquesta comunicació,
quan el nostre company Josep Pardila
estava a l'interior d'aquest vaixell d'època.
Mirarem de recuperar, de seguir aquesta connexió.
Pep, bon dia.
Hola. Hola.
Hola, bon dia.
Sento molt bé. No sé si hem fallat,
perquè t'havies ficat ja molt a dins el vaixell.
Doncs no ho sé, la veritat, no ho sé,
però estàvem en un punt interessant, a més a més.
Què va passar? Explica-ho.
No ho sé.
Jo crec que el Joomaria, que estava per allà a distret...
I alguna cosa va passar.
Recordant els millors moments de la ràdio de la ciutat
d'aquesta setmana i l'anterior,
fa dues setmanes moria, de fet,
tornarem mort a Osama Bin Laden.
Sí, sí, sí.
És Osama, no?
Osama Bin Laden.
Estàs segur?
Sí, sí, Osama.
Doncs a l'Espai Europa no ho tenen tan clar.
Les revoltes que estem vivint al món àrab
i especialment la mort recent d'Obama Bin Laden.
D'Obama Bin Laden.
D'Obama Bin Laden.
D'Obama Bin Laden.
Quieto, fiera, fiera, fiera.
Home, una llança a favor de Pep Sonyer.
I és que va passant molts mitjans.
Com que es veu tan ràpid la notícia,
ràpid la vam voler dir,
molta gent es van equivocar.
En lloc de posar el Sama, van posar Obama.
Sí, Obama.
Un petit error.
Un petit error.
Vinga, canviem de tema.
I és que sovint és fàcil,
doncs, entremancar-se.
Sí.
A mi em passa el primer
i a tu et passa el segon.
Sovint.
Sovint.
Quan tu vols dir que una cosa
és molt més gran que alguna cosa,
o sigui, per exemple, no?
Doncs és molt més gran.
Sí.
Dius, grandíssima, no?
Molt més gran.
Sí.
Escoltem això, mira.
El matí de Tarragona Ràdio.
I ara sí,
ja encarem la recta final
del matí de Tarragona Ràdio,
d'aquest divendres,
dia 6 de maig,
un matí que s'ha despertat
amb temperatures suaus
i ara en tenim
molt més...
molt més...
Perdoni?
Molt més...
molt més bon ambient
a la ciutat de Tarragona,
ara amb 19 graus
a l'exterior dels estudis
de l'Universitat de Roma.
Obrim el futbol.
Tenim gairebé 20 graus
a l'exterior dels estudis
de l'Avinguda de Roma
i és que és divendres.
Ja tinc el Quim a la meva dreta,
el Miquel a la meva esquerra
i això ja no és sèrio, Quim.
Sembles un Sant Cristo
entre els dos lladres, no?
Entre els dos lladres.
Això ja no és sèrio.
Bon dia, eh?
Bans que res.
Bon dia, Quim Pons, què tal?
Com era l'entrenament aquest matí?
Jo crec que això els mereix
un aplaudiment, eh?
Doncs molt més...
Com era?
Molt més suaus, volia dir.
Molt més suaus.
Molt més...
Un millor ambient.
Un millor ambient.
Això passava divendres passat, eh?
Sí, abans de l'última mitja hora.
Sí, sí, sí.
Aquests són fàcils de detectar
perquè com estem aquí...
Clar, ràpid, sí.
És agafar i sortir
i ja ho tenim, això.
I prop del molt està el més.
Com que prop?
Clar.
Una cosa comporta l'altra, vols dir?
Clar, clar.
Si és més, més, més, més, és molt.
I si és molt, molt, molt...
És més.
I escoltem aquest tall
referint-se a la...
Tarragona Sails.
Això no ho sé per què no ho fan més vegades.
Més baixets, més vegades, més.
Més, més, més vegades.
Més baixets, més vegades.
Més baixets, més vegades.
Calli!
Més baixets, calli!
Més baixets, més.
Calli!
Més baixets, més vegades, més, més, més, més.
Prou.
Més baixets, més, més, més, més.
Aquesta dona tenia ganes de baixets, de trobades.
Més, més, més, més.
Vinga, va.
Sí, sí, clar.
És que sovint són gent que entrevistem al carrer
i que estan molt emocionats.
Doncs baixets, més, més, més.
És com quan puges a una atracció de fira
que quan s'acaba mires així en plan
ostres, jo vull un altre viatge, no?
Doncs és...
Dius, molts més, més, més, més.
Més, més, més, més.
Vinga, va, més, més.
Més, més talls, més.
Vinga, va, més.
Ardira, sisplau, quina hora és?
Ara la falta...
Passen sis minuts d'un quart d'una del migdia.
Bé, l'una i 21,
però les persones com jo,
que això dels quarts i les mitges no les entrem.
Escolta, m'hem de dir a veure en català.
Passen sis minuts d'un quart d'una.
És veritat, però...
És veritat.
Passen sis minuts d'un quart d'una
o l'una i 21?
Sí.
El dia 10 d'aquest mes
no ho tenies tan clar.
Catalunya Informació.
És l'una del migdia.
Les dotze del migdia i sis minuts.
No!
La una del migdia i sis minuts,
no les dotze,
ja volíem tornar enrere.
Ens queda mitjoreta
per acabar el matí de Tarragona Ràdio.
Un error.
Com som, eh?
Com som?
És que aquesta setmana...
Estic sortint molt aquesta setmana
i tu no estàs sortint massa.
La setmana que ja m'ho tornaràs,
perquè aquesta setmana
m'estic una mica cebando.
Escolta, què està passant aquí?
Vinga, anem al Semprenàstic,
que aquesta setmana hem jugat dues vegades.
Vinga.
Anem a la porra,
torna al joc de la porra
amb la nostra companya Teresa Ortega.
Sempre agraït al joc de la porra, eh?
I tant, i tant.
Mira que ha trucat gent,
ha trucat el Nàsticus,
ha trucat gent que no se sentia bé,
va trucar fins i tot l'Agustín Castelló,
té a Punto Ràdio.
Encara no havíem conegut amb ningú
que truqués
i li agafés una mica d'encostipat,
uns estornuts,
una tos.
Li desitgem a la Marta Mañé
que s'hagi millorat.
A partir de les 12 del migdia,
quarta trucada per la porra.
Bona tarda.
Ai, perdó.
Bona tarda, Marta Mañé.
Marta, quin serà el resultat final?
Un a un.
Empat a un.
Per tu queda apuntat.
Que vagi molt bé.
Vinga, gràcies.
5 i 53.
Fent amics, fent amics,
com sempre.
Jo després sortiré al carrer
i m'estarà esperant la Marta Mañé.
La pobra xiqueta
que volia parlar
i sortia el de tos.
I sortia el de tos.
Sí, sí.
És que el Miquel
has fixat en unes coses també.
Déu meu, déu meu.
Per cert,
hem dit abans
que presentava la Tere Ortega
a la porra, no?
Sí, home, i tant.
Tere Ortega.
La presenta,
apunta els números,
però al moment del sorteig,
al moment del final del partit
on s'ha de sortejar
el pernil de plàstic,
al millor moment,
les entrades, no?
Sí.
Passa això.
Aquests són els millors jugadors
del partit
i arribats en aquest moment
hem de conèixer, Tere,
quins són els guanyadors
del joc de la porra.
Doncs espera un moment
perquè no ho tenia ni preparat,
però és que cap persona
ha encertat el resultat final.
Per tant,
un, dos, tres,
un, dos, tres,
un, dos, tres,
endavant, endavant.
Quatre, cinc, sis,
set, vuit, nou,
deu, onze, dotze,
tretze, catorze,
quinze, setze,
dinset.
Apa, què us sembla?
Vinga, dinset,
dos números
de l'1 al dinset.
Notari Àngel.
L'11.
L'11.
Notari Quim.
El 7.
11 i 7.
Àngeles Cantos.
I l'altre m'heu dit
el 17.
El 7, el 7.
I l'altre?
L'11.
L'11.
L'11.
I Pilar Ica Galant.
Doncs mira.
Què et sembla?
Bé, bé.
Clar, és que...
Clar, és que...
Tantes coses,
quan la Tere fa els partits
hauríeu de veure aquí
a l'estudi
amb 30.000 papers
a la televisió posada,
l'ordinador,
en una orella,
una orella,
una orella,
l'altra.
L'Àngel García, també.
L'Àngel García,
per aquí,
tot i marx.
Per aquí,
és que clar...
Clar, és que són moltes coses
a tenir en compte.
És normal,
és normal que a vegades
a mitjà un partit
algú pregunte
per la Tere Ortega
i ningú sàpiga
on està.
Això ja passava fa temps,
si ho recordes,
un dia que busquem el Joan Maria
i ningú sabia on estava.
És veritat, és veritat.
Al principi
i l'última mitja hora,
doncs avui passa
una cosa pareguda.
Quim, fregant la targeta,
vingui ja.
Sí, avui, avui, avui.
Està risat ja.
Tere.
Tere, Tere?
Sí.
Ah, i que ha marcat el United,
no?
Sí, sí,
una centrada de...
Estàs que no estàs.
No,
és que estava al·lucinant
amb el Nastikos
ara que sortia.
Val, val.
Jo ja saps
que m'impressiono
amb les imatges
i ja no dono part més, eh?
Val, val.
Això que ara has pogut recuperar-te
perquè des d'ahir a la tarda
acaba guanyant el Salamán
que fins avui
hem passat unes quantes hores.
No, no,
però em costa cada vegada més, eh?
És l'edat, Tere,
és l'edat.
Eh.
Jo em quedo d'aquest any
amb el riure del Jordi Blanc
per darrere allò.
Una mica així.
S'ho passen bé, eh?
Sempre ho diem.
Sempre ho diem.
I acabem.
Fem un concurs.
Avui et vull fer un concurs.
Aviam si guanyes una xapa
de l'última mitja hora.
Va, me la inventarem.
Música de concurs.
Som-hi.
Ensetem el concurs
de l'última mitja hora
només dirigit al José Pardila.
Només a mi?
No obrim telèfons ni res,
te'l faig directament a tu.
No truquin, eh?
No, no truquin.
No.
Simplement a Tarragona...
Sovint a Tarragona Ràdio
solen colar-se sorolls.
Un dia escoltavem una psicofonia.
Algú explicava allò
de ser morto el canario.
Ser morto el canario.
Si em saps dir
què és aquest soroll,
no és més que et donen una xapa,
sinó que tens un cafè pagat.
Escoltem, sisplau, Lluís.
Música de concurs
Música de concurs
Això sonava a Tarragona Ràdio.
Això és molt difícil.
Per un pernil de plàstic.
Aviam, Lluís,
fica a sintonia de l'1, 2, 3.
Aviam.
No ho saps o no?
Les bombilles d'aquella dona
que vas entrevistar a Ivan Cauda.
No, podrien ser les bombilles de l'Avioni,
però no són.
No són.
Per ells també una màquina
de fer palometes.
Sí, sembla una cosa com a caient,
coses caient.
Doncs anem a buscar-ho.
Anem a saber la resposta.
Lluís, sisplau.
Un Nasti que avui estarà animat des de la grada
es calcula aproximadament per uns 7.500,
gairebé 8.000 espectadors,
i ells, molts d'ells,
armats amb els aplaudidors,
que mira, ara ens faran sonar
uns dos espectadors que estan aquí.
Va, feu sonar això,
a veure com sona,
i anem a la públi.
Així sona uns aplaudidors?
Així sona uns aplaudidors.
Però si això no sona gens, no.
No, jo no ho sé.
Quimpons,
li hauríem de preguntar al Quimpons,
potser estava fent allò
unes popites al micrón
o alguna cosa d'aquestes.
I escolta'm una cosa,
nosaltres ja ho saps
que sempre amb els companys
de la universitat
que venen a la ràdio,
els fem un petit homenatge,
també a l'última mitja hora,
i aquesta setmana
també ens deixa l'Albert Carnissé,
el nostre becari de la universitat.
Sí, sí,
doncs li enviem una salutació
a l'Albert Carnissé,
des d'aquí,
Albert Carnissé
o Miquel Pellegrí,
perquè depèn de com tu miris.
Depèn de com tu miris.
Saludem a l'Albert Carnissé,
que l'hi vagi molt bé tot.
I així també posem
el punt i final
a l'última mitja hora,
tornarem la setmana vinent
divendres
amb més cosetes.
Més i millor.
Miquel, que vagi bé.
Bona setmana.
Adéu-siau.
Miquel, que vagi bé.
Miquel, que vagi bé.
Miquel, que vagi bé.