Fins demà!
Així, les retallades tornen a ser notícia en l'àmbit de la sanitat i fins i tot també de l'educació, però a més a més en l'àmbit estrictament local tenim una notícia destacada, que és la proposta de Convergència i Unió que Agustí Pujol sigui el president de la candidatura dels Jocs del Mediterrani del 2017.
A un mes i mig, per tant, de les eleccions municipals sembla que s'obre de nou la polèmica a l'entorn de la candidatura dels Jocs del 2017.
Ahir la Federació Nacionalista presentava, a més públicament, la proposta d'Agustí Pujol, que substituiria, per tant, segons la Federació Nacionalista, hauria de substituir Mario Rigau al capdavant de la candidatura dels Jocs del Mediterrani.
Considera Convergència i Unió que seria una persona ideal i de més consens en relació a aquest projecte dels Jocs del Mediterrani.
Des del govern, el Partit dels Socialistes ja han contestat que aquesta és una proposta inoportuna, fora de lloc i responsable per part de Convergència i Unió.
Senyors, que els sembla que es torni a generar polèmica ara que estem a un mes i mig de les eleccions a l'entorn d'un projecte com aquest del 2017, Antoni?
Sí, anem a veure. Crida l'atenció, no? Crida l'atenció que una vegada que estiguem tan a prop i tan a la vora del que són les eleccions,
doncs es plantegi canviar la persona que està al capdavant d'un projecte que jo crec que és fonamental per Tarragona i que ha de creixer tota la ciutat.
Crida l'atenció que els polítics amb el seu dia no fossin capaços de pactar entre ells i arribar a un acord entre ells per escollir una persona que no tingués les complicacions i les vicissituds de la campanya electoral
i crida l'atenció, certament, perquè una altra vegada estem amb un altre problema polític que al final segurament pot perjudicar la societat sense que tingui que ha necessitat, no?
Pitu?
Ho coincideixo 100%, jo em sembla que és un error polític, estratègic, a l'anunciar això que no ens porta enlloc, a més a més, quina necessitat n'hi ha d'anunciar un càrrec no polític,
no directament vinculat a les eleccions, no. No sé quin... Se'ls hauria de preguntar quin és el sentit ara.
És un error plantejar aquest tema, ara més en plena precampanya, vols dir, no?
Jo penso que sí, perquè no és un càrrec polític, és un càrrec gestor d'un projecte, en principi de ciutat, així ens ho hem venut,
no és un projecte d'una formació política, sinó que és un projecte de ciutat, en què tothom hi estem d'acord,
que totes les forces polítiques hi estan d'acord, i que ara no és el moment, no toca,
que ara... És com si anunciéssim el director general de no sé què, serà fulanito, si jo...
Si sent un càrrec que no és polític, és el que estava dient, no? Com és que amb el seu dia,
com és que amb el seu dia no van ser capaços d'intentar arribar a un acord respecte a una persona
que estigués al marge de les qüestions polítiques, no?
Clar, jo recordo amb una certa enveja com es va gestar tot el tema de Barcelona 92,
els partits polítics van decidir buscar una persona perquè no tingués aquests problemes d'edat.
Però és que, a part d'això, per què aquest, la pregunta podria ser,
per què aquest càrrec gestor, sí, s'anuncia i per què no s'anuncia en tots els altres?
El càrrec gestor que gestionarà, no ho sé, a l'àmbit de cultura, a l'àmbit d'urbanisme,
a l'àmbit, potser perquè aquest és un caramel molt més mediàtic o més dolç que els altres?
O això, o que realment la figura no és tant de gestor i és una figura més aviat política,
que no ho sé, que ho desconec.
Doncs llavors és un error encara més fort, eh?
Clar, clar, clar, clar. Llavors va ser error l'acció, va ser error no arribar a un acord
i entenc que la persona que vulgui arribar al poder vulgui tenir persones de certa confiança al seu costat, no?
Per això dic, o sigui, que el que volem, o jo crec, no des d'una mica des de fora,
és que aquesta persona estigués al marge d'aquestes qüestions.
Agustí Pujol, permeti'm recordar, ahir també va comparèixer amb aquest acte de Convergència i Unió,
va remarcar la seva independència política, diu que no milita en cap partit,
que té bones relacions amb tots els grups municipals,
però clar, el que li retreuen els altres partits a Convergència i Unió
és que parli de consens i presenti unilateralment aquesta persona,
presenti aquesta proposta sense haver-ho parlat prèviament amb els òrgans de la candidatura, no?
Sí, entenc el que deia ara, si aquest càrrec encara el revestim
d'aquesta capa política, doble error encara, no?
Doble error.
Deixi'm saludar el tercer contartuli, Josep Maria Arias, bon dia.
Bon dia.
Al cap de Gabinet de Comunicació de la URB,
que també ens ajudarà a comentar l'actualitat de la jornada.
Hem començat amb aquesta proposta de Convergència i Unió,
Jocs al Mediterrani.
Et sembla oportú a un mes i mig a les eleccions?
Estava seguint atentament les vostres reflexions,
però ja ho havia llegit aquest matí als mitjans.
A mi em sembla un error.
Jo crec que és un error i que no beneficia ni beneficia la candidatura,
però jo modestament penso que tampoc beneficia la candidatura de Tarragona 2017,
però jo crec que tampoc no beneficia Convergència i Unió.
perquè, com deies tu, és a dir, ara,
per què no entre tota la llista d'en tots els cartipars dels responsables
que hi haurà, si arriben a governar, que tenen tot el dret a fer-ho,
si les urnes els donen suport a les empreses municipals?
Llavors jo crec que aquest...
Estan caient en el mateix error, en la instrumentalització política
d'una cosa que requereix d'un consens ciutadà institucional
de primera magnitud i que fins ara l'havien aconseguit,
malgrat que han tingut èpoques una mica fosques.
I per tant és estrany.
Això abona la tesi que a vegades,
quan un fa campanya electoral,
doncs ho fa amb les orelleres posades
i sense mirar els...
No els efectes col·laterals, sinó els efectes nuclears.
En aquests moments de la fase de tot el procés,
polititzar la candidatura,
a mi em sembla que és un error tàctic greu
i que no diu gaire en benefici, diguem-ne, de l'estratègia...
Ja no dic de la bona voluntat, eh?
Jo dono per suposat que hi ha bona voluntat.
Jo crec que és un error estratègic.
Sí, perquè permeti'm recordar...
És la guerra dels noms.
La qüestió de la mateixa.
Aquestes eleccions municipals,
i no és només a Tarragona,
hi ha com una falera
de col·locar independents a les llistes,
passant-se pel ral,
la puresa, si voleu, una mica innocent,
de la política,
que jo crec que és una mica borratxera, eh?
Ho dic seriosament, eh?
Jo crec que no.
Jo crec que els polítics són molt intel·ligents,
s'han donat compte del prestigi que tenen com a polítics,
i el que estan fent és intentar,
d'alguna forma, fugir...
Buscar fora, buscar pitjor fora.
Però el fet d'això que comenta el Josep Mariàries...
Jo voldria creure que els independents
també són conscients del seu prestigi
i que si aquesta associació
els beneficia o els perjudica.
Sense capa de dubte, Agustí Pujol,
jo el conec i podria apostar per ell,
perquè és una persona,
jo crec que hagués pogut ser de consens amb el seu dia.
Però el fet del que comentava ara el Josep Mariàries,
consideres, Antoni,
que precisament s'agafa la figura d'Agustí Pujol,
això, amb aquesta pàtina d'independent,
per presentar-la amb el tema dels jocs
com una proposta electoral d'un partit?
Sí, òbviament,
perquè surti una mica de lo que és la vorègia
i dels partits de tot això.
Òbviament, no?
I està clar que la figura d'Agustí Pujol
és una figura que sembla que és independent,
que és competent i que segur que podrà fer bé.
La qüestió és el moment de fer-ho ara, clar.
També és estrany caure en aquest parany, no?
Perquè si et trobes en aquestes circumstàncies...
Ara parles com Agustí Pujol,
des de la perspectiva d'Agustí Pujol.
Clar, amb aquesta independència política,
escolti, mira, jo no hi jugo amb això,
esperem el dia 23, a veure què ha passat, demà.
La independència política no es produeix
quan qui et planteja, de forma legítima,
és un partit.
La independència política i el paper institucional
i equidistant es planteja
quan tu ets consensuat
per a totes les forces polítiques
o per a la majoria de les forces polítiques.
I li podem fer dir els fets,
els podem llegir amb color blau, vermell, verd,
lila o groc,
però els fets són els fets.
I, clar, si no ens posem d'acord amb això,
no ens entendrem mai.
És a dir, de la mateixa manera
que algú ho ha criticat
i jo estic d'acord
amb que la tria de Màriu Rigau
per encapçalar
va fer perdre molt de temps
justament perquè no es donaven
aquestes condicions de consens polític,
va fer perdre molt de temps
aquesta candidatura.
Que jo tinc la impressió,
i no soc un expert,
que per sort,
en benefici de la ciutat
i del seu projecte,
s'ha més reconduït.
ara tornem a començar.
Jo penso que això,
l'electorat,
jo no sé sincerament,
si el fa pujar o baixar.
Jo diria que no.
Una altra cosa és que el plus
professional i de prestigi
d'Agustí Pujol,
indiscutible,
es converteixi,
però llavors que ho diguin clarament.
Bueno, també ho han de dir,
està clar.
Però jo diria que tampoc afecta
l'electorat un anunci d'aquesta mena.
No, almenys aquestes.
Parlo per mi, eh?
Vull dir,
doncs ara anem a estudiar el fons.
Realment,
independentment de les eleccions,
independentment del moment
en què estem ara,
realment creieu,
realment creieu
que la figura
que està al capdavant
de Tarragona 2017
s'ha de canviar?
Sí o no?
Anem al fons,
estudiem-ho
i diguem-ho clarament.
Permetem, Antoni,
recordar una altra data.
Clar, estem a un mes i mig
de les eleccions,
però és que estem a sis mesos
ja de l'elecció definitiva,
de si Tarragona és o no és, no?
Clar, aquesta és la qüestió.
Potser, clar,
és el moment menys oportú.
Bueno, això és rara.
O potser les coses...
Això és marge de qüestions polítiques.
S'ha de fer o no s'ha de fer?
No t'ho prenguis com una frivolitat,
però això és com canviar d'advocat
quan ja estàs
en una fase...
Jo no soc advocat.
Quan estàs a punt d'entrar a la sala...
Faig de periodista.
O sigui, jo estic...
A mi em diu...
El meu director em diu
Escriu una informació
i quan estic acabant la peça
i estic a punt de fer el titular
em diu no, no.
Diu, retira't que ara vindrà
un altre periodista
legítimament,
però farà una altra notícia,
farà un altre titular,
doncs l'advocat farà
un altre exercici
o un professional dels teus
quan està enmig d'una venda
d'un llibre
entres tu i dius
escolta, aparta...
Que ara vinc jo.
La periodista no ho sé.
Sí, sí.
De periodista no ho sé.
Que si la confiança ha de perdre
amb l'advocat
s'ha de canviar, sí,
quan sigui el moment.
Encara que estiguis a punt
d'entrar a la sala.
No, però metafòricament
jo em sembla que està
molt ben plantejat
la qüestió del...
Però per això dèiem,
estudiar la qüestió de fons
realment és oportú ara
independentment de la qüestió política?
I jo penso,
amb els arguments
que ens diu el Ricard,
que estem a sis mesos
i jo ho discutir
que serà a sis mesos de la visió.
Recordem que
després de l'elecció
dels Jocs del 2013
de la ciutat turca
amb tot aquell enrenou
que es va crear el mes de febrer
perquè hi havia les possibilitats
que a Tarragona
li toqués el 2013.
Ara el camí
s'ha de desvetllar finalment
a meitat d'octubre.
Per tant, estem a sis mesos.
Ricard, fixeu-vos en una cosa.
Fixeu-vos...
Jo busco sempre exemples
que comparem.
Fixeu-vos en què ha fet
el nou govern de la Generalitat.
El nou govern de la Generalitat
està substituint persones
però ha intentat,
i almenys jo ho he volgut entendre així,
preservar el bon funcionament
de la institució.
I després,
però en una raó òbvia,
va substituint persones
que no són ben bé
de la seva confiança
per una altra.
Però ho fa des del govern.
No ho fa des de la legítima aspiració
a governar,
que és una altra història.
Aquest és l'escenari.
I per tant,
en aquest marc,
ara jo crec que és un error,
a banda que seria un suïcidi,
perquè les eleccions seran al maig.
L'Ajuntament es constituirà...
Al juny.
Al juny, juliol,
amb l'estiu pel mig.
Vosaltres creieu que els inputs
que rebran les organitzacions
que han de prendre una decisió
seran positives?
Diuen que tenen un sarau
allí a Tarragona
que el nou ajuntament,
en el cas que hi hagués
un canvi de govern,
ha decidit canviar
el màxim responsable
executiu
a dos o tres mesos
de l'elecció final.
Doncs jo ho entenc.
No, no,
és un error d'estratègia brutal.
El que passa que ara...
Mira que nosaltres aquí
ho estem comentant,
però desactivar això
els costarà moltíssim
justificar-ho davant de...
per mi només s'entén
des del punt de vista
que aquesta persona
que es va escollir
amb el seu dia,
que és el Mario Rigau,
òbviament no és considerat
com un gestor independent,
sinó que és considerat
com una persona
vinculada a un partit
i per això han fet
aquesta agúncia.
Si no, no ho entenc.
Sinó que també
com vosaltres,
que és un error estratègic.
En fi, doncs veurem
com evoluciona la qüestió,
perquè un tema
que semblava
que estaria aparcat
fora de la lluita electoral
pot aparèixer ara
durant uns quants dies
en el pim-pam-pum
entre les diferents
formacions polítiques.
Mentrestant,
l'actualitat ens continua
deixant notícies
relacionades amb les retallades,
amb aquesta sensació
de crisi greu
de decisions
del govern de la Generalitat
que sobretot
estan afectant
com a mínim
pel que fa als primers anuncis
a l'àmbit de la sanitat.
Avui, per exemple,
ja tenim la convocatòria
d'una manifestació
que diferents entitats
veïnals i socials
de Tarragona
organitzen de cara
al 12 de maig,
una manifestació
contra els ajustos
pressupostaris
en salut,
educació i seguretat.
De moment,
la salut continua sent
la principal qüestió,
fins i tot
el president
del Col·legi de Metges
de Barcelona
i un dels principals assessors
del govern
i del president
de la Generalitat
ha demanat
al govern
que aturi,
que d'alguna manera
posi la situació
en punt zero
i es torni
a pensar,
a debatre
i analitzar
realment
on hem de retallar
en l'àmbit
de la sanitat.
Què els sembla,
Josep Maria,
tota aquesta qüestió?
S'estan fent bé
les coses,
s'estan fent molt malament
pel que fa
a anunciar
d'aquesta manera
aquestes retallades
en l'àmbit sanitari?
Primer i principal,
el que no es pot fer
és que si hi ha
una situació complicada
no actuar.
I això,
els empresaris
ho esteu fent,
les famílies,
les persones
ho estem fent
i el govern
no és aliar a això
i per tant
si la situació
no és bona,
que és una evidència,
ha d'actuar.
altra cosa
són les formes
i la planificació
d'aquestes retallades
perquè el que hi ha
al darrere
és a dir,
no és només salvar
la situació
sinó que quan acabem
el país
continua funcionant
i que el model
que ens hem volgut donar
durant aquests anys
no perdi
la seva identitat.
Jo crec que aquí
és on té la discussió.
La proporció,
l'aplicació lineal
de les retallades
i en aquests moments
a mi no m'estranya
que els professionals
i els usuaris
de la salut
o de l'ensenyament
estiguin esbarats
perquè això suposa
un canvi.
Ara,
que hi ha d'haver
una modificació
i que tots ens hem d'apretar
el cinturon
i que tots hem de fer
millor la feina
això és una obvietat
ho digui el president
de la Generalitat
o ho digui el president
o la presidenta
de l'Associació de Veïns
de l'Escala.
Ara,
les formes.
Jo crec que ara estem
en aquest escenari
de pressió
que uns apreten molt
els altres es queixen
i han de trobar
un punt d'equilibri.
Aquestes manifestacions
de Vilardell
són significatives
entre altres coses
per la pressió
que ha rebut
del propi col·lectiu.
Jo no sé si és
l'opinió del senyor Vilardell
o fa un altre exercici
absolutament digne
que és posar-se
en la pell
del president
de col·legi.
Una cosa és que sigui
assessor d'un govern
o una altra cosa
és que ell representa
un col·lectiu de professionals
entre els quals
segur que hi ha
moltes opinions.
I ahir
el portaveu del govern
Francesc Oms
parlava
que no està al cap
posant en qüestió
la qualitat
del servei sanitari.
i jo això
ho compro.
Altra cosa
és la quantitat
del servei sanitari.
Jo penso
que al final
del pal
el que hem de preservar
és la qualitat
del servei
no la quantitat.
El que està en discussió
és si tots plegats
no només els que ofereixen
el servei
sinó els usuaris
dels serveis públics
fins ara
n'hem fet
un ús racional.
Jo,
modestia,
a banda,
penso
que en alguns moments
no.
Antoni,
què et sembla?
Bueno,
anem a veure.
Està clar
que la sanitat
és una aposta
si més no
va ser una aposta
per part del govern
de la Generalitat
respecte a lo que era
una proposta de futur.
Ells el que van fer
quan la Generalitat
fa 10 o 15 anys
van revolucionar
absolutament
el sistema sanitari.
Està clar
que el sistema sanitari
català
segurament era
un dels millors
que hi havia
al món.
Però recordeu-se'n
que en plena època
d'expansió
es va haver de fer
per part del govern
de la Generalitat
el centre sanitari
perquè realment
estàvem
en una època
de vaques grasses
que el sistema
s'estava menjant
a si mateix
per la quantitat
de diners
que estaven abocant
dintre d'aquest sistema.
Avui en dia
s'està parlant
a nivell d'Espanya
d'un dèficit
de 37.000 milions
d'euros.
Estem parlant
d'una autèntica
barbaritat.
Retallar
és molt fàcil.
El que passa és que, Antoni,
de retallar
només és per la Catalunya.
A la resta de l'Estat
ningú en parla.
Sí, exactament igual.
El que passa és que, clar,
que també és el que estava dient abans
l'aposta del govern
de la Generalitat
de fa 15 o 20 anys
va ser definitiva
perquè si recordem
a Catalunya
es tenia abans
només 4 hospitals
i ara tenim uns hospitals
gairebé
a tots els costos
abans.
També la població
ha crescut
en més d'un milió
de persones
en pocs anys.
A més, a cada una
tenim el que tenim
que és que
no només hi ha 4 capitals
sinó que hi ha
moltes poblacions
i el que s'ha fet
és la proximitat
respecte a aquestes poblacions.
Però, en definitiva,
el que està clar
i conèixer això
tot també amb ell
el que s'ha de fer
no només s'ha de política
de retallades
que això sembla
relativament fàcil
sinó una política
de model.
S'ha d'estudiar
realment el model
i encara que això
perjudiqui la gent
el governant
ho ha de demanar
i ho ha de fer
per què?
Perquè és que
la situació actuant
és absolutament insostenible.
Pitu.
A veure,
no descobriré res
però els dos llocs
on pressupostàriament
se n'emporten
allò dels formatgets
aquells
que a vegades ens ensenyen
Se n'emporta gairebé tot
sanitat i educació.
Sanitat i educació.
Sí.
Quan un gestor econòmic
entra en un lloc
i jo penso
que en aquests moments
el govern de la Generalitat
té un conseller d'economia
i un equip d'economia
de molt alt nivell
aquests actuen
amb el cap molt fred
i amb els números
són un i ho fan dos
i mentre no se mostra
el contrari
dos i dos
són quatre
i els números
han de sortir
i aquesta gent
doncs
si han de retallar
retallen.
Jo em sembla
que si no estem
si en aquests moments
no és per alarmisme
però la situació
està en pressuspensió
de pagaments
no hi ha ni un duro
no hi és
hem viscut durant molts anys
amb pressupostos de fum
i anar tirant
de pròrroga de pressupost
i coses
de quedes
jo hi tinc molta confiança
amb Mas Culler
perquè
és una persona
que sempre
ha donat
ha donat
ha donat bons consells
i sempre les actuacions
han sigut
i té un bon currilo
com aquest home
i aquest home
s'ha trobat
en una situació
que
qualsevol administrador
de qualsevol empresa
no voldria trobar-s'hi mai
que és
les comptes
en números
vermells
les pòlisses
de carèdits
cedides
sense
possibilitat
de demanar
ampliacions
de
de
de
crèdit
ni res
de tot això
que ha de fer
retallar despeses
i les despeses
s'han de retallar
que hi haurien
despeses
excessives
segurament
quan la cosa va grassa
escolta'm
no ens ve d'aquí
tira
va
errors
a veure
a mi que no em diguin
que no són comès errors
no amb els darrers set anys
amb els darrers 25 anys
quan la cosa estava a zero
vull dir que estàvem
en un nivell zero
en sanitat
en ensenyament
i s'ha hagut de crear
de nou
errors
de
vinga va
som-hi
no ve d'aquí
segur que s'han fet
ara estem recollint
els resultats
molts resultats
d'aquesta
potser mala
planificació econòmica
perquè al bon lloc
hi ha hagut una mala
planificació econòmica
durant uns anys
evidentment ara no la podem
canviar aquesta mala
planificació
però és que ara
ens hem d'estrenyar
el cinturó
tothom en som
conscients
que no n'hi ha
no hi ha
pocs euros
queden al racó
de caixa
però aquestes reduccions
el 10 del 15%
en els pressupostos
dels hospitals
els semblen
adequades o excessives
però és que tot va lligat
jo ho miro
des del consum
de l'habitant
del consumidor
que en definitiva
ha baixat
el consum
comercial
la família
s'han baixat
tot ha baixat
amb uns nivells
el 20 i el 25%
doncs aleshores els hi pregunto
estem preparats com a país
com a societat
com a ciutadans
per afrontar
jo diria que no
aquestes davallades
jo diria que no
perquè clar
un 10 o un 15% menys
de diners
en els hospitals
per posar aquest exemple
pràctic
vol dir segurament
que alguna cosa
afectarà la qualitat
del servei
sanitari
no cal ser
un premi Nobel
de matemàtiques
per entendre
que això és una qüestió
de quan ingresses
i quan et pots gastar
i així de simple
però si això
a tots els nivells
i per tant
jo crec
jo soc una mica
més optimista
que el Pitu
jo penso
que la gent
que ja ho practica
en el seu àmbit privat
per pura necessitat
perquè no té més remei
que arribar
a final de mes
el que necessita
entenc jo
és confiança
amb els que han de prendre
decisions institucionals
aquest és el segon apel
i per tant
aquí
s'han de prendre mesures
s'ha d'explicar
s'ha de fer pedagogia
i s'ha de predicar
amb l'exemple
avui llegia
a la contraportada
de La Vanguardia
una entrevista
i el titularé
definitiu
i quan retallarem
amb cotxes oficials
i quan evitarem
els eurodiputados
que ara dures
que no volen anar
amb turista
perquè hem d'anar
amb business
és a dir
jo crec que aquí
hi ha d'haver
un pacte
un pacte
els governants
han de governar
i han de prendre
decisions impopulars
jugant-se
el que d'aquí 4 anys
els votin o no els votin
i la ciutadania
jo estic convençut
que la immensa majoria
ho agrairà
altra cosa
és quan els partits
practiquen el tacticisme
i la maniobra fàcil
i els mitjans de comunicació
a vegades
alimenten això
tu ara feies una pregunta
i com és que
altres comunitats autònomes
no fan retallades
això qui ho diu
parla amb altres comunitats autònomes
altra cosa és que el foco
dels mitjans de comunicació
d'Espanya
estiguin centrats
en Catalunya
per altres motius
però que altres comunitats autònomes
estan apretant-se el cinturon
com a mínim
per l'àmbit
en què jo treballo
que el de la universitat
et puc assegurar
que ho estan fent
i per tant aquí ja
confiem més en la gent
el problema no és de confiar
en la gent
el problema és confiar
en la classe política
que ara té un paper fonamental
ara no només a l'hora
de prendre la decisió
sinó a l'hora d'explicar
el per què
i aguantar l'estràbada
que no és fàcil
el que passa és que
segurament aquestes
anuncis retallades en general
en l'àmbit de la sanitat
o de l'educació d'altres
haurien d'anar acompanyades
potser d'exemples
dels propis polítics
de reducció d'altres despeses
més protocol·làries
o més superficials
i no sé si això
el ciutadà
ho acaba de veure
jo em fa l'efecte
que això hi és
i és
el que passa
que no es visualitza
mediàticament
doncs
te n'enteres tu
que potser es prescindeix
d'un cotxe
que teníem allà
jo el que sí que puc dir
perquè això ho sé
és que el president
Mas viatja sempre en turista
i obliga els seus consellers
a viatjar en turista
això és el que
perquè justament
ja sé que és una xocada
de llòria
que és una qüestió simbòlica
però intentem donar exemple
està clar que els diners que tenim ara
són els que tenim
que l'economia està com està
i que malauradament
els ingressos són els que són
i que s'han ajustat les despeses
està claríssim
el que passa és que
els polítics
han estat escollits
i elegits
justament perquè puguin mandar
i que ho facin ara
i per això jo crec que la societat
està esperant que facin això
si això ho fan
i ho expliquen
i ho fan d'una forma
adequada
jo crec que la ciutat
i ho entendrà
i ho entendrà
que es retallen tot
que es retallen sanitat
que es retallen educació
que es retallen justícia
quantes vegades hem parlat
del fòrum de la justícia
aquí a Tarragona
que es retallen infraestructures
que no es facin carreteres
que no es facin nous projectes
però escolta'm
això és
ho entendrà
ho entendrem
que ens continuem pagant
amb els nostres impostos
doncs una quantitat de diners
en fi considerable
abans ho hem dit
al darrere hi ha un model
quin model volem
de país
i després quines prioritats
en aquests moments
què és prioritari
si fem una consciència
sortim al carrer i ho preguntem a la gent
és que no cal que baixem
ja sabem el que vola la gent
la gent volen
que es focalitzin les energies
per recuperar la producció
l'economia
que el Pitu pugui vendre
més llibres
i que els advocats
puguin tenir més clients
i que corrin
tu ho has dit
i ha quedat així
jo penso que
el polític d'avui en dia
el que té
l'encàrrec
de gestionar aquest país
el que ens ha de donar
primer que tot
número 1
i tu ho has donat
és la confiança
sense la confiança
això no ho recuperem
i ho recuperarem
quan el consum
comenci
comenci a generar
a generar
volum de negoci
perdó que parli
en aquest
però és que
hem d'anar cap aquí
hem d'anar cap a recuperar
el consum
que baixat
amb unes cotes
ja pràcticament
inaguantables
si això no ho recuperem
això no tirarà endavant
el sistema productiu
en aquests moments
està com està
les empreses
no poden
no poden
no poden
invertir
en generar producció
perquè estan
el finançament
no els hi arriba
això és el que
i tot això
t'esposta
la conseqüència
de la retallada
deixa'm contestar
la teva pregunta
Ricard
tu deies
que si la població
ho entendrà
o no ho entendrà
tu creus
que una població
que està actualment
amb 20%
d'atur
no entendrà
que el govern
prendi alguna mesura
tu creus
que la població
que està actualment
patint
aquestes empreses
i que estan
tenint pèrdues
en moltes empreses
no estan esperant
que el seu polític
faci alguna cosa
al respecte
tu no creus
que estem esperant
tots
tenir confiança
en els polítics
i confiar
que tard o d'hora
pugui sortir
de la crisi
recolzats
per alguna mesura
política
que de moment
no estem veient
jo crec que sí
que la població
òbviament
a ningú li agrada
que li diguin
no no i això d'aquí
aguanta i pateix
a ningú li agrada
però no creus
que tots
estem esperant
mesures
per sortir de la crisi
jo crec que
a més a més
de les retallades
l'altre dia
l'entrevista
que li va fer
la Mònica Terribas
al president
de la Generalitat
i a mi em va semblar
molt il·lustrativa
i molts analistes
l'han qualificat
molt pedagògica
i és que hem d'explicar
el per què
els que prenen
les mesures
de per què retall
han de dir
per què
quin és l'horitzó
hi ha d'haver esperança
i no
el que no podem fer
és vendre només
el missatge
de retallar
retallada
perquè el vaixell
no s'enfonsi
s'han de tapar
les vies d'aigua
i mantenir
el vaixell
que continuï sorant
i encabar
tots a remar
i d'altra banda
les crisis
no són cap novetat
són una oportunitat
una necessitat
barra oportunitat
de repensar
la feina de cadascú
el governant
de la seva funció
davant del govern
l'oposició
i de l'empresari
que ha de revisar
el seu negoci
perquè el seu negoci
o la seva empresa
petita o gran mitjana
ha viscut
durant un temps
en què
aquesta opulència
ho esquitxava tot
i ens hem mal acostumat
i hem de canviar
no tenim més remei
que canviar
i això té a veure
per exemple
amb els sous
és a dir
hem de començar
a mirar a fora
i veure què passa
amb altres països
que se n'estan sortint
perquè
és que clar
no ens podem estar queixant
no ens podem instal·lar
en el victimisme permanent
per què Alemanya funciona?
perquè Alemanya produeix
home
doncs
si aquest ha de ser
el nostre model
posem-nos a treballar
perquè això és un camí llarg
avui llegir
la recuperació seriosa
aquí
diuen que no es podrà
fins al 2017
doncs escolta'm
el que ha de fer
és que ens ha d'agafar
això ens ha d'agafar
que la imaginació
ens agafi treballant
però la pregunta és
sortirem el 2017
perquè els polítics
han pres alguna mesura
o perquè estava estudiant
abans que la inèrcia
ens farà sortir?
per tot una mica
jo crec que
el que hauríem de procurar
és que nosaltres
hi tinguem un paper
protagonista
no que ens deixem arrossegar
com gairebé sempre
per la inèrcia
dels mercats internacionals
perquè les empreses
exporten
el sector químic
està creant llocs de treball
i en crearà més per sort
el turisme
aquesta temporada
i a alguns
li fa vergonya dir-ho
sembla que anirà
per conseqüència
de països
que tenen inestabilitat
doncs tindrem
més turisme aquí
el tràfic de mercaderies
al port
indica que
millora substancials
s'ha de treballar pel futur
no podem viure el dia
i hem viscut molt el dia
pensant-nos que això
era jauja
i no ho és jauja
les retallades
poden afectar també
el sector de l'ensenyament
encara no està clar
avui és notícia
suposo que ho han llegit
a la premsa
i l'aconsellera d'ensenyament
anunciava algunes mesures
com per exemple
la supressió de la sisena hora
que és una mesura
de l'anterior govern
de la Generalitat
això pot tenir a veure o no
amb retallades
això quedarà a veure-ho
també se li demanarà
segurament als professors
que augmentin les hores
jo em sembla
que el sector de l'ensenyament
el que necessita
és una reordinació
a fons
però de tot
perquè és un sector
que fixeu-vos
que cada canvi
no de govern
sinó que cada canvi
de conseller o consellera
canvia el model
ara això
és que el gener va preguntar
sembla que canvi de govern
vol dir canvi de paràmetres
sí
però és que
el calendari
és un sector
que fixeu-vos
és potser l'únic sector
que es produeixen
canvis d'estratègia
ara farem la sisena hora
ara traiem
ara traiem els llibres
i posem ordinadors
no funciona
no només estratègia
també diners
perquè cada canvi
s'ha de tenir diners
clar, tot això porta diners
però canviem
i ara els horaris
i començarem
en vez de planificar
una cosa en futur
de dir
escolta, vinga
ara comencem
i aquest model
ens comprometem
que ha de servir
d'aquí a 20 anys
tu
va, que ets una generació
de gent
i a veure com ens funciona
no, no
al cap d'un any
vinga, canviem
altra vegada
i tornem a canviar
és el
el
el tros de formatget
dels governs
que convien constantment
constantment
això produeix un creixement
caldria un amplíssim consens
sobre això
és un altre exemple
que potser la falta
o la manca de capacitat
dels polítics
d'arribar a acords
independentment
o al marge
de qüestions puntuals
com el tema d'eleccions
està clar que no
que no pot estar
com va passar el govern
també de l'Estat
que el canvi de llei
d'educació
que no posem ordinadors
que si canviem setmana blanca
que si no canviem setmana blanca
que si fem la sisena hora
no fem la sisena hora
clar, és que són tres casos
aquests tres
que acabes de dir
estratègics del tema educatiu
que han canviat
en pocs mesos
són els més
els que es visualitzen més
els més mediàtics
i els més que tenim
més a prop
però si segurament
que agaféssim
els darrers 10, 12, 15 anys
han fet una candidat de canvis
que després
ha vingut el proper
i els ha canviat
i el consell escolar
que ha vingut
o com s'ha dit
vinga va
ho ha tornat a canviar
i ara ho aplicarem
d'una altra manera
això
desorienta
els alumnes
a les famílies
a tots
els que estan
els que escriuen a la pissarra
i els que l'esborren
clar
salvant les distàncies històriques
quan és un punt fonamental
l'educació i l'ensenyament
jo crec que la classe política
i els partits
a Catalunya
i a l'estat espanyol
per extensió
necessiten una
segona transició
o hi ha una voluntat
de consens
com es practica
en altres països
en què ideologies
contrastades
enfrontades
quan hi ha qüestions
estructurals
es posen d'acord
o anirem arrossegant
el cul per terra
amb infraestructures
amb sanitat
i amb ensenyament
i sobretot quan són
com deia el Pitu
partides
que mosseguen
un bocí molt important
del pressupost
però és que si la salut
i l'educació
no marquen el futur
d'un país
què ho marca?
Pregunta
En el cas de la sisena hora
ens queda només un minut
clar
ara resultarà
que els alumnes
a partir del curs vinent
de l'escola concertada
tindran una hora més
que els de l'escola pública
perquè precisament
la mesura
que va instaurar
l'anterior govern
perquè les famílies
ho paga
la concertada
s'ho paga
la família
però per això
els pregunto
que sembla que es promovi
una certa desigualtat
tot i que també
diu la consellera
que hi haurà escoles
d'un entorn
complicat
on es mantindrà
la sisena hora
i quin és l'entorn
desfavorit
i qui marcarà el criteri
ells diuen
que és una qüestió
de reordenació
i que no ha de comportar
cap tipus de reball
del gasto
de despesa
no ho sé
si realment serà això
és que amb això
de l'ensenyament
jo sempre faig
el mateix discurs
com no planifiquem
una història
que ens duri
entre 20 o 25 anys
cada dos anys
em van a canviar
en el sistema
escolta'm tu
els resultats
els resultats
i no sé si els resultats
que tenim de l'ensenyament
tan nefastos
són producte
d'aquesta història
però molta part
de culpa en té
alguna cosa
deu tenir a veure
educació
dos protagonistes
claus
els professionals
que se'ls han d'escoltar més
i segona
les famílies
o es posa en valor
socialment
el cos que suposa
la pública
o la concertada
l'ensenyament
de la canalla
o ni informe es pisa
ni informe es posa
no ens en sortirem
perquè si res val res
i si el professional
no te l'escoltes
jo penso que hi ha
molt de recorregut
per millorar
sincerament
jo hem de ser optimistes
però
el partit d'autimisme
que el matí
és esplendit
des del punt de vista meteorològic
i el temps s'acompanya
que és plena primavera
Josep Maria Àries
Pitu Rovira
i Antoni Sales
gràcies per compartir
aquesta estona de tertúlia
i analitzar alguns dels aspectes
que estan de plena actualitat
aquests dies
a la nostra ciutat
i en el conjunt del país
gràcies
i fins la propera
bon dia