.
Sintonia de Tertúlia, estem aquí a la plaça de la Font,
avui també, com tota aquesta setmana,
fent tertúlia i parlant de política
amb els candidats a l'alcaldia de Tarragona.
Les tertúlies d'aquests dies les estem compartint amb periodistes
per analitzar precisament la marxa de la campanya.
Ara ja estem a la recta final i comentem molts aspectes,
en fi, de la vida política en aquests dies
previs a la jornada electoral del passat diumenge.
Estem fent tertúlies de dos, de dos periodistes,
face to face, cara a cara,
tot i que no es tracta, evidentment, de fer un debat,
però avui també ens acompanyen dos periodistes,
el director del diari de Tarragona, Josep Ramon Correal.
Bon dia, Josep Ramon.
Hola, bon dia.
I la directora del Punt a les comarques de Tarragona,
Carina Filella. Carina, bon dia.
Hola, molt bon dia.
En fi, la campanya està sent la notícia dels últims dies,
però la campanya s'ha vist sacsejada, segurament,
per tot aquest moviment que va començar a Madrid,
que s'ha extès a Barcelona,
que ha arribat a moltes altres ciutats de l'Estat,
aquí a Catalunya ahir al vespre
va haver-hi concentracions almenys a Lleida
i aquí a Tarragona, aquí mateix, a la plaça de la Font,
aquest moviment espontani, aparentment,
impulsat a través de les xarxes socials,
del Facebook i del Twitter,
i que, bàsicament, reclama més participació de la ciutadania,
una democràcia, un sistema democràtic més transparent,
més participatiu.
Què us sembla?
Bé, jo penso que això és una febrada social,
i una febrada és un símptoma,
és a dir, aquests moviments el que demostren és que alguna cosa no va bé,
és a dir, que el sistema democràtic, tal com el tenim actualment,
no està donant resposta a gran part de la problemàtica social.
i havia de manifestar-se d'alguna manera,
havia de petar per algun lloc,
i doncs ja ha petat per així,
ha petat per així,
i podia haver esclatat d'una altra forma pitjor.
Per tant, penso que, finalment,
la forma en què s'ha manifestat
és una forma també democràtica,
però diferent del sistema democràtic convencional,
i, en tot cas, amoïnats,
perquè no em sembla,
o no tinc la sensació,
en aquestes primeres hores d'anàlisi del que està passant,
que els partits polítics hagin entès el missatge.
Em dóna la sensació,
a Madrid estan buscant haver-hi qui ho ha organitzat,
ja s'estan tirant els plats pel cap,
des de la dreta ja pensen que és una maniobra de l'escarra
per desactivar tot el corrent que hi ha
en contra de l'actual govern,
i es busquen fantasmes.
O també ja se sent altres interpretacions
d'altres partits
que demostren que no han entès res
o potser que no ho volen entendre.
Però em sembla que, de tot plegat,
perquè del propi moviment en si
és difícil esperar-ne res,
els moviments assemblearis
acaben quedant en res,
perquè si no hi ha una organització,
si no hi ha una infraestructura,
si no hi ha una intendència,
si no hi ha un mètode,
finalment és molt difícil
que s'arribi a res concret.
Per tant,
el que haurà d'arroplegar el testimoni
del que està passant
és algú que sap com resoldre les coses,
una altra cosa és que vulguin.
Carina.
Jo estic totalment d'acord
amb el que ha dit el Correal.
Crec que està molt bé
que hi hagi aquests tocs d'atenció
cap al sistema polític.
Els polítics, precisament,
no pot ser que siguin sorts
davant d'aquestes peticions,
i no pot ser que un partit
culpi el seu adversari
de que alguna cosa està passant.
Tots, tots,
penso que han de fer
un exercici de reflexió
i segurament també
d'autoinculpació.
Tots són culpables
que segurament s'ha arribat
a una situació
en què alguna cosa falla.
Un dels cartells
que hi havia aquí a Tarragona
i a Reus
de això no funciona
i segurament que no funciona
i crec que s'ha de prendre nota.
S'ha de fer aquest exercici
de reflexió.
Ells els que estan denunciant
és que la democràcia
està sorda i cega
segurament davant dels interessos
de la ciutadania
i que alguna cosa s'ha de fer.
Què creieu que ha influït més?
Que ha fet passar potser
la gota del got?
És a dir, la crisi econòmica,
l'impacte?
Jo crec que...
Ha fet aquest 40 i tants percent
d'aturats entre la gent jove.
El sistema potser democràtic
amb llistes tancades,
amb uns partits molt reclosos
en si mateixos
i davant d'aquesta cita electoral
de diumenge
voler sortir a expressar
aquesta...
Tot plegat una mica
una mica de tot?
Què creieu?
Jo penso, clar,
la majoria de gent
que es va concentrar,
que es concentra a Tarragona,
que es concentra a Madrid,
a Barcelona
i a les altres 50 o 60 ciutats
són joves la majoria,
la majoria joves a l'atur
i és molt lògic
que manifestin
la seva desafectació
cap a un sistema
que no els garanteix
que puguin viure
en unes mínimes condicions.
Si tots estan a l'atur,
a mi em sembla lògic
que hi hagi aquest malestar
cap al sistema.
Sí, indubtablement
la gota que ha fet
Besal-Bas
ha estat, diguem-ne,
la crisi
i tot el que comporta,
l'elevat xifra
d'atur juvenil,
les generacions niní,
no?
Òbviament,
la majoria de gent
que hi ha
en aquestes concentracions
és gent jove,
que està molt afectada,
el col·lectiu més afectat
per la desocupació,
però després també
tot un seguit
de decisions polítiques
que el ciutadà corrent
no acaba d'entendre,
començant,
doncs,
per...
que s'hagin beneficiat
de les ajudes públiques
aquells que més culpa tenen
de la pròpia crisi econòmica,
no s'entén
que enmig de tota aquesta situació
encara vagin sortint notícies
que grans empreses
o grans corporacions
primen els seus directius
en unes remuneracions
absolutament contradictòries,
és a dir,
que això d'estrenyes del cinturó
només va per alguns
i després ja finalment
a l'hora de retallar
doncs acaben sempre rebent
els més febles com sempre,
no?
I que a més a més
es comenci a retallar
per la part més sensible
del que hem anomenat
el...
el que és
els beneficis socials,
és a dir,
que és retalli per la sanitat,
que és retalli per l'educació,
és a dir,
tot ha anat generant
un cúmul,
és un cúmul,
s'ha anat generant
un caldo de cultiu
que ha acabat esclatant,
evidentment no podem buscar
una sola causa,
un sol element per si sol,
però ja hi ha hagut
tot un component
que s'ha anat sombant
fins que finalment
el vas avesar d'estar clar.
Els indignats,
a més periodísticament
de seguida els hem qualificat així
perquè segurament això
és una generació,
d'una franja social
indignada,
que a més segurament ha vist
com aquests dies de campanya
aquests temes
tampoc eren abordats
clarament, no?,
pels polítics.
O eren abordats
de forma demagògica,
de forma partidista.
Tirant-se els plats al cap,
els uns als altres.
Exactament, no?
Llavors, el ciutadà no acaba de creure's
que es vagi per solucions.
Seria interessant,
i aquí és ara on tenim
una responsabilitat
tots plegats,
de saber aprofitar
aquest moviment
que s'ha provocat.
No ho oblidem,
i aquest és un altre element
que hauríem de tenir en compte,
que ha estat provocat gràcies
a un nou element
que tenim a la societat
que són les xarxes socials.
Això està fent canviar
la manera d'actuar de la societat
en diversos aspectes,
comercialment,
a nivell de...
buscant noves fórmules de mercats,
nova manera de lligar,
nova manera de relacionar-se.
Escolta,
i per què no una nova manera
de fer política?
Vull dir,
ara que hem tingut la Tarracoviva,
hem vist com els romans
gestionaven la seva república, no?,
i hem vist com tenien el Senat
i com allí fent
els més vells,
doncs donaven el seu consell
i com actuaven.
Escolta,
avui en dia això
no tindria cap sentit, no?
Després el món ha anat evolucionant.
Vam inventar la democràcia,
ja hi havia el feudalisme,
o hi havia els consells de Senat,
ja hi havia...
És a dir,
els sistemes de representació
han anat canviant.
Ara en tenim un
que és molt vell.
Hi ha molt vell.
Tenim eines noves.
Per què el ciutadà
només pot dir alguna cosa
cada quatre anys
i a través d'un vot
amb un partit
amb llistes tancades?
Clar, segurament,
el que demanen aquests manifestants
es canvia aquest sistema polític
que es veu ara antigo.
Entre altres coses.
És a dir, aviam,
si s'ha de prendre decisions
tan importants
com retallar
l'assistència sanitària,
per què no ho preguntem
al ciutadà?
Escolti,
a veure,
a mi agenda
em té supercontrolat
apretant un botó
i ja sap
el que hi ha de pagar
de l'IRPF.
Escolta,
per què no em demani
que apreta aquest botó
per preguntar-me
si vull que em retallin
els drets sanitaris?
Per què no ho fem, això?
Vull dir,
ara tecnològicament
ha canviat tot,
com s'ha demostrat.
Vull dir,
el moviment social
gràcies a les noves tecnologies
permet que la indignació social
surti de forma espontània
amb allò
donant un cop
damunt de la taula.
Doncs utilitzem-ho
per altres coses,
per fer la democràcia
més participativa,
per fer que la gent pugui dir
o és que no els interessa
els partits.
És que potser el problema
és aquest.
Vull dir,
els partits polítics
han acabat
quedant en un estat
en el qual la política
en comptes de ser
una eina
al servei del ciutadà
s'ha acabat convertint
en unes menjadores
d'uns determinats
interessos concrets
de gent
que viu de la política.
Clar,
precisament
una de les coses
que demanen
els manifestants
és això,
és una austeritat
de la classe governant.
No pot ser
que la gent
es jubili
amb una pensió
de 400 euros
i un polític
pel fet que ha estat
uns pocs anys
governant
o tinguent
una responsabilitat política
ja tingui
una jubilació garantida
en un bon feix de diners.
Aquesta és una
de les coses que molesten.
Un pagès
es jubilia
amb 400 i escaig euros
havent cotitzat
tota la vida
i anant a treballar
al camp.
Clar,
aquesta dicotomia
és la que emprenya
la gent.
Creus que poden canviar
a partir d'aquí
que hi hagi
algunes coses?
Jo crec
que haurien de canviar.
O serà això
un foc d'encenalls?
Jo crec que haurien de canviar
és el que dèiem
els polítics
han de prendre nota
no pot ser
que això passi
com un bluff
que són
quatre joves
antisistema
que volen canviar
i deixem-ho aquí.
Sí, perquè això
de l'antisistema
també s'ha parlat, no?
O una part de la classe política
han dit
són antisistema
i ja està.
De totes maneres
jo penso que
potser per la manera
com s'han convocat
a través de les xarxes socials
la gent que hi participa
té interessos
molt diferents
o sigui
hi ha una dispersió
d'idees
no tots
van cap a una mateixa ideologia
i això pot ser
que faci
que no tingui
una permanència
en el temps
pel fet que hi ha
interessos molt diferents
sí que hi ha uns punts
en comú
han de canviar
les lleis electorals
volem una democràcia
més responsable
això sí que els uneix
a tots
però crec que també
hi ha interessos
molt particulars
entre tota la gent
que es manifesta
i això pot ser
que faci
que no tingui
una permanència
i una constància
en el temps
Josep Ramon
tu creus
que això tindrà
continuïtat
o malgratament
com deies
el tractar-se
d'un moviment assembleari
és molt difícil
clar
sense una estructura
i una organització
sòlida
els moviments assemblearis
no funcionen
serveixen per això
per fer l'esclat
d'aquells
per fer l'esclat
exacte
després
la societat ja té
altres mecanismes
per articular
mira només
a veure
sí però la societat
tindrà aquests mecanismes
apropiats ara
la societat catalana
ja es parla a la part
no ho ha de recollir
perquè aviam
aviam
a veure
a les últimes eleccions
hi ha un 4%
de vot en blanc
l'abstenció va creixent
ara això
home els propis partits
se n'hauran de donar
i se n'han de donar
ara
si no
no poden fer
el paper de l'estruç
que no ho veuen
que a l'actual manera de fer
no respon
als interessos
del ciutadà
ho hauran d'acabar veient
vull dir
és que clar
ja no
això no ha sortit així
de forma espontània
perquè si
no
a darrere
s'ha anat fent un caliu
com he dit abans
s'ha anat fent una follarasca
i el bolet acaba de sortir
però després de tot un sediment
previ
que s'ha manifestat
d'altres formes
ara hi ha hagut aquesta manera
de manifestar-se
més espectacular
amb més en cadena
però
prèviament el que estic dient
4% vota en blanc
l'abstenció
ja ho veieu
ràdio el 50%
en alguns comissos
i en alguns llocs
tot això és el mateix
símptoma
a veure
aquest matí
escolta algun dels joves
que estaven concentrats
on deia
no deia que no s'hagués d'anar a votar
ell deia que s'havia d'anar a votar
és a dir
tampoc es situava fora del sistema
vull dir
evidentment aquí
ja de tot
sobretot
és un gran toc d'atenció
a la classe política
a la classe dirigent
als governants
ells són els que han de recollir
i tots plegats
hem de repensar
la democràcia
finalment és així
tenim noves eines
noves maneres
de poder articular
la participació pública
i el que hem de fer
és agafar-ho
aquest és el repte
evidentment
aquests nois
que estan concentrats
a les places
no arreglaran res
entre altres coses
perquè el país
no es comença a arreglar
a dos quarts d'onze
que em sembla que és l'hora
que han convocat
l'Assemblea General
si es vol arreglar el país
s'ha de començar a treballar
una mica més d'hora
això per una altra banda
i després
anar creant comissions
que qui les porta
qui les organitza
qui exigeix responsabilitats
a veure
qualsevol feina
qualsevol feina
requereix una organització
per petita que sigui
i arreglar un país
és una feina molt grossa
per tant
cal organitzar-se molt bé
és a dir
tampoc caiguem ara
en pensar-nos
que sortint al carrer
i cridant molt fort
les coses s'arreglaran
això no és així
de totes maneres
a cada ciutat
on hi ha concentracions
d'aquest tipus
es recullen
les propostes
que fan els mateixos concentrats
i jo penso
que tot aquest llistat
de propostes
sí que l'han d'assumir
se l'han de fer propi
els polítics
i alguna cosa han de dir
i què pot passar
d'aquí a diumenge
és a dir
clar
ara tenim
les juntes electorals
provincials
avui la junta electoral
central sembla que
s'hi ha de pronunciar
estem a dijous
demà és l'últim dia
de campanya
després tenim dissabte
com a jornada
de reflexió
què creieu que pot passar
sobretot
clar
a les dues grans
ciutats de l'estat
de Barcelona de Madrid
creieu que pot haver-hi
una intervenció
policial
per desallotjar
els manifestants
de moment
tant el govern de la Generalitat
com el govern de l'estat
s'han manifestat molt prudents
sobre aquesta qüestió
cap a on pot evolucionar
creieu
que d'aquí a diumenge
jo
ells estan preparant
un gran acte
per dissabte
que és el dia de reflexió
jo penso que no hi haurà
grans problemes
aquest matí mateix
també sentia
amb un dels nois
aquest que em sembla
que era de Madrid
que li han preguntat
que què farien
si
si
si la junta electoral
acabés fallant
que s'havien de dissoldre
les concentracions
i ell
amb un to
volguen dir
de sorpresa
que algú pugui prohibir-los
i
no
nosaltres continuarem
però ho dèiem
tota la naturalitat
i aquesta és una altra
de les coses
a canviar
és a dir
aquesta rigidesa
en quant
avui en dia
no poder fer actes electorals
el dia de reflexió
no té cap sentit
és a dir
com si
com si el comunicar
ara fos els mítings
si els mítings
és un
és una escenografia
absolutament obsoleta
si només hi van ells
si no serveix per a res
si és fer teatre
si jo ho podem fer
amb un estudi de televisió
i no cal que muntin tan xou
si això de penjar cartells
pels fanals dels carrers
i això només és una manera
d'embrotar la ciutat
escolti
que la gent viu amorrada
amb una pantalla grossa
més petita
mitjana
de tots els tamanys
que no ho veuen
que això ha canviat
que no ho veuen
que això d'anar
enganxant cartells
amb un escombre
amb una paret
és escenografia
de fa 200 anys
que no ho veuen això
doncs el mateix
és a dir
no es pot
amb un ciutadà
o amb un grup de ciutadans
que manifesten lliurement
i pacífica
la seva opinió
desadotjar-los
en base
a una legislació
que està absolutament
en contra
dels interessos
de la ciutat
no és estrany
la sorpresa
aquell noi
contestar
vol dir-li
com li feia estrany
ara
diran que no podem
manifestar la nostra opinió
quina democràcia és
aquesta
és que és així
recorda una mica
el que va passar
el 2001
era el 2004
per una altra circumstància
és que en fi
va haver-hi els atemptats
de Madrid
però ja en aquell moment
es parlava molt
del paper d'internet
que va jugant
aquelles mobilitzacions
la jornada de reflexió
us ve al cap
us ha vingut al cap
veient aquestes imatges
aquests dies
el que ha passat
o el que està passant
a Madrid
a Barcelona
allò que va passar
a Madrid
abans de les eleccions
el 2004
les que van donar
la victòria
a Zapatero
per primera vegada
no
no compararies
jo no
i abans del que
volia dir també
amb això
del que parlàvem ara
de les manifestacions
és que la BBC
em sembla que comparava
aquests moviments
actuals a l'estat espanyol
amb els revoltes
del món àrab
i això em sembla
que és una exageració
tampoc et sembla
una bona comparació
no jo crec que no
que està molt allunyat
d'una cosa a l'altra
però igual
sí que s'han inspirat
alguns dels manifestants
aquí
en la manera
de fer d'Egipte
sí
pot sí
però ni Tarragona
ni Barcelona
no són al gaire
tu et ve alguna comparació
Josep Ramon
aviam
hi ha un factor
un denominador comú
que són les xarxes socials
és a dir
això
anys enrere
sense un mecanisme
de comunicació social
tan àgil
tan ràpid
tan barat
tan a l'abast
de tothom
com el que representen
ara les xarxes socials
no hagués estat possible
perquè abans tot això
havia de funcionar
és a dir
els moviments
resistencials
havien de funcionar
a base
de la fulla volandera
de la vietnamita
i clar
evidentment això
primer que era car
després que era molt difícil
de gestionar
necessitava una infraestructura
molt lenta
abans tot això
no anava creixent
doncs costava
moltíssim
que acabés creant
un substrat
suficient
per crear
un moviment social
però en canvi
això ara
si algú
catalitza
un argument
que tingui pes
el seu efecte
multiplicador
és tan enorme
és tan enorme
que els seus efectes
també són immediats
aquest és el factor
que després això
s'ha utilitzat
per
diguem-ne
interessos
o circunstàncies
diferents
això és evident
doncs no és el mateix
doncs el no a la guerra
per exemple
o que l'últim moviment
que han vist
en els països àrabs
que el que estem veient
ara aquí
és a dir
el catalitzador
l'argument
és distint
l'eina utilitzada
per la mobilització
és la mateixa
és a dir
hem de plantejar
els teòrics
de la comunicació
també han de plantejar
totes les teories
de la comunicació
Mac Lujan
no sé si diria
que el medi
és el mensatge
no sé
què en diria
Edgar Morin
però evidentment
segur que ja estan repensant
nosaltres
que també estem
en el món
de la comunicació
perquè tot això
ens obliga a repensar
també la nostra manera
de comunicar
vull dir
el nostre suport
ja no és la ONA
o la que ens escoltan
o sí
o per només una part
o ja no només és el paper
ha canviat tot això
tot ha canviat
i ha de canviar la política
veurem doncs
quins efectes té
tot això
de moment
en aquests dies
que tenim
fins a la Jornada Electoral
i després més enllà
si va
si té un cert recorregut
aquest moviment
de protesta
de malestar
en general
que ha sorgit
en diferents ciutats
clar
tot això
ha esclatat
enmig d'una campanya
que molts també
qualificaven
segurament
de grisa
no?
de baix nivell
de baix nivell
que potser
fins i tot
aquest ha estat
un altre dels elements
que ha portat
molta gent
a sortir al carrer
perquè en general
fins ara
com havíeu vist
la campanya
vosaltres que la seguiu
especialment
la d'aquí
la de Tarragona
ciutat
i la d'altres punts
de la demarcació
abans en Correal
parlava de escenografia
això és una cosa
que la podíem discutir
però no deixi de ser
això
una escenografia
i crec que l'important
és que no hi ha hagut
un debat
fons
els debats
que hi ha hagut
a Tarragona
han sigut
d'un baix nivell
polític
crec jo
molt important
no s'ha parlat
de qüestions
importants
cadascú s'ha limitat
a deixar anar
el seu programa electoral
però no hi ha hagut
reflexió
ni debat
avorrida
vull dir
sort no hem tingut
periodísticament parlant
somnem tingut
de l'erupció
dels descontents
per animar-nos
per despertar
jo està absolutament
clapat
m'he despertat
ara i dic
coi
que estem
en campanya electoral
si no me n'havia assabentat
me n'havia assabentat
gràcies a aquests xicots
per això que ho diguin
periodistes
directors de mitjans
de comunicació
ja és fort
perquè significa
que si els periodistes
ja la considerem
o la qualifiquem
de grisa
o de monòtona
imagina't
el ciutadà
el ciutadà de Carré
està absolutament clapat
està clapat
potser ara els han despertat
potser amb les mobilitzacions
no però és la demostració
que realment
alguna cosa calia
calia sotracar
la nostra organizació política
és a dir
on són les idees innovadores
on són els arguments
per engrescar el ciutadà
on són
la gran
alegria
per tirar endavant
el país
on és
però ja no només
de Tarragona
de tot el país
de tot el país
on és això
on està el líder
que tira del carro
i que la gent diu
som-hi
que ens arremenguem
on és
si no hi és
si no hi és
és a dir
i aquí ho tens
és a dir
quan hem començat
a fer portades
allò
també periodísticament
amb alegria
dius
hòstia que dóna bo
fer una portada
doncs ara
per 4 nans
per 4 nans
com pot ser
que no hi hagi hagut
un polític
que ens hagi fet
fer una portada
trempadora
no n'hi ha hagut
ahir un dels contretoristes
que utilitzava
el verb trempar
vull dir que no
estava sent una
una campanya
que en fi
no feia trempar ningú
no tinc l'exclusiva
d'aquest verb
ja ja ja
ja ho sé
i de totes maneres
centrant-ho exclusivament
en la ciutat de Tarragona
en el debat
que va organitzar
el col·legi de periodistes
crec que va ser
molt simptomàtic
del que està passant
a la ciutat
que és que tots
tots els temes
que es van tractar
són exactament
els mateixos
que es tractaven
en el debat
de fa 4 anys
i fins i tot
en el debat
de fa 8 anys
dius
continuem parlant
dels projectes
sempre terns
que són
que si teatre Tarragona
que sí que fem amb la Sabinosa
i dius
com anem
que passi a la ciutat
està paralitzada
o és que no sabem fer res més
que arrossegar projectes
i no acabar els de tirar endavant
pot motivar això
precisament
ara tenim l'esclat
d'aquestes mobilitzacions
pot motivar això
un índex de participació
especialment baix
creieu?
Carina
teniu en compte
aquesta campanya
jo crec que sí
que serà baixa
la participació
sí
i precisament
per això
per la desafectació
que té la gent
en el sistema
partitocràtic
que hi ha
Josep Ramon
sí
el que cal esperar
és que possiblement
o bé
o bé
sorti el vot en blanc
o el vot nul
tota aquesta sèrie
de
formes de manifestar-se
diferents
segurament creixeran
segurament
està clar
això tindrà alguna repercussió
i això vol dir
abstenció
vol dir
vot en blanc
o vol dir vot nul
gent que
doncs que votarà això
emprenyats
o aneu a prendre per allà
vull dir
que escriu alguna cosa
a la papereta
que es desfogarà
d'aquesta
que et pot llançar
que diuen
el que dirien
els partits convencionals
però a veure
pot llançar
no
vull dir
aquí hi ha un substrat
i ara torno al principi
o recullen
el que està passant
intenten assabentar-se
en comptes de
culpar-se novament
entre ells
i veien maniobres
obscures
o
entenen realment
el que està passant
i es posen també
a pensar
com canviar
les coses
o arribarà un moment
que ja no calra
ni fer-les
les eleccions
perquè es votaran ells mateixos
i ho haurem acabat
en clau estrictament
tarragonina
quin element
us ha cridat més l'atenció
si és que us ha cridat
algú l'atenció
d'aquests dies
de campanya
quin missatge
quina campanya
quin tema
creieu que
ha pogut despertar
fins ara
com a mínim
a l'interès dels periodistes
és que no hi ha hagut
cap gran tema
cap gran tema
no hi ha hagut res
ha sigut
tota una campanya
tan passiva
tan passiva
que és el que diem
si no hem tingut portades
no hi ha titulars
parlem dels temes eterns
i ja està
no hi ha hagut ni aportacions
de projectes innovadors
ni d'idees innovadores
i aquest ha sigut el problema
de la campanya
és que ja no només
no només això
no només no hi ha hagut res innovador
sinó
que hem reculat
vuit anys o deu anys enrere
perquè ara resulta
que ja tornem a estar discutint
sobre l'estació de l'Ave
que en teoria
ja està desoperat
és a dir
no anem amb en el futur
no no no
estem mirant enrere encara
llavors això demostra
que hi ha una
tenim
les idees polítiques
absolutament assecades
i
home
les transformacions
de ciutat
necessiten
primer
madurar-se
en el terreny
de les idees
és a dir
si no hi ha
una maduració teòrica
del que es vol fer
si no hi ha realment
una maduresa
política
que somia
en una ciutat del futur
és difícil
que després
es puguin
concretar projectes
que puguin arribar
al ciutadà
és que
arrenclar
això que comentaves
de l'estació
que potser ha estat
un dels pocs temes
que ha pogut provocar
una certa controvèrsia
clar
que ara els partits
majoritàriament aquí a Tarragona
demanin
fer marxa enrere
en aquest projecte
aprofitant que estan
aturades les obres
i per tant
anul·lar aquest projecte
perquè així diuen
que podem aspirar
sí
com a Tarragona Ciutat
de tenir l'estació
al centre de Tarragona
tot aquest moviment
el que sorprèn
és que dius
aquesta estació
ja va ser un projecte
dissenyat
i pensat
per Convergència
i Unió
i el Partit Popular
perquè ara
aquests dos partits
el van fer d'una manera
i ara demanen canviar
és que és això
el que no s'entén
jo d'entrada
no entenc
com poguessin arribar
amb aquest acord
això per descomptat
perquè
tot el territori
resulta que si tot
acaba
com està previst
fins ara
tindrà dues estacions
de l'AVE
i cap de les dues
ni al centre
de la ciutat de Tarragona
ni al centre
de Reus
i home
demostra a més a més
l'inútils
que són els nostres
planificadors
del territori
perquè si se sabia
que hi havia d'haver
dues estacions de l'AVE
en tot el que és
la província de Tarragona
doncs home
planifiquen una
que estiga al centre
de Tarragona
i una altra
al centre de Reus
i aconsegueixes
fer consens a tothom
i donar utilitat
en un aspecte
molt important
de l'alta velocitat
que és l'alta velocitat
de curta distància
que és un gran èxit
com s'ha demostrat
amb l'abant
de Lleida
a Barcelona
aquest abant
que també passa
per Tarragona
lo lògic
per massa crítica
de viatgers
hauria de ser
majoritàriament
gent de Tarragona
i resulta
que els que l'utilitzen
és majoritàriament
gent de Lleida
que té la meitat
com la meitat
un tarts dels usuaris
que té Tarragona
en el flux
envers la capital
de Catalunya
doncs home
això
és una dada
que posa
el dit a l'anàfra
de lo malament
que s'ha fet
la planificació
en termes
d'infraestructura ferroviària
i com que no en teníem
prou
en equivocar-nos
una vegada
ens equivoquem
la segona
ens equivoquem
la segona
per tant
evidentment
blasmar
contra els que van fer
aquell acord
en el seu dia
però ara és viable
aquesta
aquesta és una altra
vol dir
difícilment els errors
difícilment els errors
se resolen
amb d'altres errors
és difícil
això
per tant
a mi em sembla
que evidentment
això també ha estat
llançat molt alegrament
sense saber exactament
si això es pot replantejar
quines possibilitats
reals hi ha
si en el procés
que hi ha
en aquests moments
d'adjudicació
etcètera
si això realment
es pot tirar enrere
però en tot cas
home
jo ara tiraré
l'argument
més amunt encara
home
sisplau
en algun moment
ficar-nos a planificar
el territori
amb una visió
global
i amb una visió
a llarg termini
ja no dic
a mitjà termini
també a llarg termini
les grans infraestructures
no es poden improvisar
i ara em dóna la sensació
que tornem a estar improvisant
per interessos concrets
de les campanyes electorals
i això tampoc és bo
vull dir
ara
clar
el polític detecta
que realment
la gent
doncs li agradaria tenir
com és lògic
el tren al centre de la ciutat
i doncs aprofiten
entenc que molt demagògicament
aquest desig
per encendre la campanya
però s'ha fet
improvisadament
això està clar
quin panorama veieu
pel proper diumenge
a Tarragona Ciutat
i fins i tot
si voleu
en altres punts
a la demarcació
ara ja estan tots
a la línia de sortida
crec que
tindrà una importància
vital
el tema dels pactes
perquè
està clar
que guanyar les urnes
no és garantia
de governabilitat
i crec que a Tarragona
especialment
tindrà una gran importància
a les aliances
que es facin
a partir de la mateixa nit
Tu descartes
una majoria absoluta?
Jo penso que sí
jo penso que
que no s'arribarà
a una majoria absoluta
i que falta veure
aquestes aliances
que s'establiran
entre uns o altres
i ja està
la incertesa
de veure qui acabarà
d'aliar-se amb qui
Tu fas alguna travessa
Josep Ramon?
Home, a veure
jo podria ser
políticament correcte
apuntar-me al tòpic
i evidentment
seguir la línia
de les enquestes
però no em deixaria
d'agradar pensant
que tot el que està passant
ens pugui acabar
descol·locant a tots
sociològicament
sociològicament
crec que seria important
que el diumenge
ens tornessin bojos
als diaris
a l'hora de quadrar
els titulars
Què vols dir?
O no?
Vull dir
que estiguessin
davant d'una autèntica
revolució social
és a dir
que els resultats finals
no tinguessin res a veure
amb tot el que
ens estan dient
els sondejos
les enquestes
No, no, no ho sé
és que no ho sé
dic el que m'agradaria
és a dir
una revolució
a les urnes
Sí, seria realment
el primer efecte
pràctic
que alguna cosa
ha de canviar
O dic això
o torno al discurs
clàssic
del que estan dient
les enquestes
Bueno, doncs això
el que ha dit la Carina
els pactes
no sé què
Bueno, doncs
això és
el políticament correcte
i el que
s'ha de dir
si no tens ganes
de complicar-te la vida
Però tindries una mica
ganes de marxa
veig
però imagineu-vos
per no citar Tarragona
que ara ve per aquí
el director general de trànsit
Fiqueu-ho firmes
No estem cometent
canvi de trànsit
Hi ha un cotxe aparcat
al mig de la plaça
i vostè
passi per aquí
Estem
Estem parlant
amb Joan Arejo
el director del servei
de català de trànsit
i exregidor
Adéu, adéu
Ara, Josep Ramon
Ara m'ha fet tard
Ara ens hem perdut
Ens hem perdut
Ell voldria una revolució
però ja la veig molt complicada
Seria interessant
Seria interessant
que realment
aquest del taball social
es traslladés
en un daltabaix
a les urnes
Per exemple
ja no parlem de Tarragona
perquè no ningú es pugui enfadar
Parlem de Barcelona
Escolti
Ni hereu
ni tries
ni res
És a dir
que sortigués
la majoria
el vot en blanc
per exemple
Què passaria?
Què faríem?
No ho sé
Carina
Tu ho veus?
No, no
Jo crec que
té moltes ganes de marxa
Tu ho has dit
però jo crec que la societat
també estem molt passius
i que no passarà
cap gran revolució
i del que parlarem
és del que diuen
les enquestes
que és que
els pactes
seran la clau
segurament
Doncs anem a acabant
ja aquesta tertúlia
que avui hem compartit
amb el Josep Ramon Correal
i amb la Carina Filella
havíem de parlar segurament
i segurament hagués estat
una tertúlia més avorrida
parlant del desenvolupament
de la campanya
i en canvi
en fi
l'esclat
aquest esclat
de mobilització ciutadana
que hi ha hagut
en els últims dos dies
ens ha portat a parlar
i molt d'aquest fenomen
que veurem com evoluciona
en les pròximes hores
i també en les pròximes jornades
Josep Ramon Correal
director del diari de Tarragona
Carina Filella
directora del diari
El Punt a Tarragona
també moltes gràcies
Bona feina
que vagi molt bé
A veure els titulars
que publiqueu dilluns
Ja parlarem
I els titulars que fem la ràdio també
Ja parlarem la setmana que ve
Gràcies
Que vagi molt bé
Adéu-sia
Bon dia