M'agrada que hi hagi persones que vinguin a dir que no colen ni res,
perquè diuen més el que volen, i no et fa sentir viure.
Vull parlar de parlar, vull saber de saber, vull estar...
Seguim endavant el matí de Tarragona Ràdio, en aquest dilluns,
migdia ja, després, com dèiem, del ple de l'Ajuntament de Tarragona
que ha provat el POM, recuperem el fil ja normal del programa,
tenim la cita de cada dilluns amb l'espai al carrer que fem amb la Fundació Casal Amic,
avui per parlar de temes, sobretot relacionats amb l'educació,
perquè avui parlarem del pla educatiu d'entorn.
Ens acompanya, com cada dilluns, el Xavi Saragossa,
responsable de comunicació de la Fundació Casal Amic.
Xavi, molt bon dia.
Molt bon dia, Riquel.
I avui tenim dues convidades, la Montse Alegret, Montse, bon dia.
Hola, bon dia.
I la Marcella Mont, bon dia, Marcella.
perquè des de l'Ajuntament i des de la Fundació Casal Amic
ens explicaran una mica el pla educatiu d'entorn
que es reparteix per diferents zones i diferents punts de la ciutat, Xavi.
Ja fa sis anys i avui venim a parlar del pla educatiu d'entorn
i exactament d'alguna actuació que s'està donant a terme
amb diferents tipus d'accions.
I aquí tenim la Marcella Mont, per part de la Fundació Casal Amic,
que és l'entitat que s'encarrega de gestionar-ho
i la Montse Alegret de l'Ajuntament de Tarragona,
que són els que l'impulsen.
Per situar-nos, que alguna de les dues m'expliqui
i ens explica a l'audiència què és un pla educatiu d'entorn.
Vinga, Montse.
A veure, en principi, els plans educatius d'entorn
és un programa que està cofinanciat per la Generalitat de Catalunya,
el Departament d'Educació i per l'Ajuntament.
L'objectiu bàsic per al qual es va crear el pla educatiu d'entorn
era primer el foment i ús de la llengua catalana,
després tot el tema del que és la cohesió social
i després l'èxit educatiu.
Això són els tres grans pilars d'on es basa un pla educatiu d'entorn.
A Tarragona, és el que comentàvem,
hi ha tres zones on apliquem el pla educatiu d'entorn.
Una de les zones és la de Sant Salvador,
que és la primera zona que va començar,
que aquí a Tarragona, quan va començar el pla educatiu d'entorn,
només estava Sant Salvador.
I després es va ampliar l'any següent
el que és la zona de Bonavista, la Canonga,
i tota la zona de Ponent.
Amb la qual cosa ara abarquem pràcticament
tot Tarragona ha quedat d'alguna manera exclòs
o no entre tant a les zones on treballem,
Sant Pere i Sant Pablo,
les zones de Sant Pere i Sant Pablo i Tarragona.
En qualsevol cas, i pel que expliques d'on,
si fa sis anys que va començar Sant Salvador,
no estem parlant d'un pla que es fa durant un curs?
No és una iniciativa concreta d'un curs,
sinó que té un llarg recorregut, això?
En principi, quan es van crear els plans d'educació,
era amb previsió que duresin durant sis anys.
Ara, el que no sabem a hores d'ara,
vull dir que no podem dir què passarà l'any que ve.
Nosaltres aquest any arribem al sisè any.
I en teoria això era un programa
per un pla de sis anys.
Aquests objectius que comentaves,
tan genèrics al principi,
van destinats a determinades zones,
a determinades àrees,
a determinats barris de les ciutats de Catalunya
en funció de la composició dels nens i nenes
que van a les escoles, als centres educatius?
És a dir, per què a Sant Salvador
i per què no a Sant Pere i Sant Pau?
O per què a Bona Vista
i per què no a la zona d'allà van?
M'imagino que la idea primera
era fomentar aquelles zones
on hi havia més dèficit
amb el que és èxit educatiu,
amb el que hi havia més dèficit
amb l'ús de la llengua catalana,
i per això m'imagino que es devien agafar
les zones on
era més important
posar-hi esforços, no?
Perquè això...
Bé, el que passa és que hi ha ciutats,
per exemple,
que el pla educatiu
no abarca tota la ciutat, sencera.
Vull dir,
també ha anat, m'imagino,
molt en funció dels recursos econòmics.
Nosaltres teníem un pressupost
l'any passat
que no tenim aquest any,
per exemple.
Ens hem quedat
amb un 50-60%
de pressupost
que tenim respecte a l'any passat.
Vull dir,
a veure,
estem en l'època que estem,
hi ha crisis per tothom
i, bueno,
nosaltres en els nostres programes
també ho notem.
Mercè,
i les activitats
que feu en un curs com aquest,
en el 2010-2011,
són les mateixes
per Sant Salvador?
Ara les anirem explicant,
i en què us entreu,
si és que hi ha algunes prioritats,
però és igual per Sant Salvador
que per Bonavista
que pels altres barris de Ponent,
és a dir,
feu el mateix
a tot arreu?
En principi,
en principi sí.
Totes les activitats
estan distribuïdes
en quatre eixos.
Els eixos serien
èxit educatiu
i aquí hi ha diferents accions
per respondre a aquest eix.
Un altre eix seria
Equitat i Lleure,
un altre Xarxa i Entorn
i el quart seria Famílies.
I, en principi,
en tots els centres educatius,
escoles bressols,
escoles i instituts,
es fan
el mateix tipus d'activitats.
El que passa és que després,
en funció de
les necessitats concretes
de cada zona,
que fem a través de reunions
amb els diferents professionals
que hi ha en aquell espai,
es poden fer actuacions concretes.
I a la vegada,
a cada centre,
el tipus d'actuació
és concret
en funció de les necessitats.
I tenint en compte
el que comentàvem ara
al principi amb la Montse,
que aquest és un pla
que com a mínim
ha de durar sis anys
i ara ja estem a la recta final,
cada curs aneu fent
les mateixes activitats,
es van repetint,
o cada curs aneu focalitzant
l'atenció en un tema
o en un aspecte determinat?
Clar,
anem focalitzant.
És això.
En les tres zones
tenim unes reunions
amb tots els directors
o directores
dels centres educatius,
amb els educadors
de serveis socials,
amb els agents,
entitats i recursos
de la zona
i entre tots
anem fent un diagnosi
de quines són
les necessitats
concretes
d'aquella zona
i a la vegada
cap a on
haurien d'anar
enfocades
les actuacions,
si més cap a famílies
o més cap a alumnes
o més cap a activitats
extraescolars
de lleure
o més cap a activitats
complementàries
per fomentar la lectura.
Anem redefinint
d'any rere any.
I amb els alumnes
quines edats
se centra?
Quan parlem del pla educatiu,
de quines edats
s'estan parlant?
Dels nens i nenes
o nois i noies?
Plantegem tot el que seria
l'educació obligatòria,
de manera que agafaríem
des dels tres...
Abarca tot.
Tot, tot.
Sobretot,
nosaltres focalitzem
sobretot primària,
però hi ha actuacions
en escoles bressol
i també hi ha actuacions
en tot el que seria eso
i part de batxillerat,
fins i tot.
Fins als 18 anys.
Fins als 18.
Doncs eunidor, eh?
Això es abarca
una població escolar
extensa.
Aleshores,
en un curs com aquest
en el que estem
en ple curs,
què s'està fent?
Que expliquem
qüestions pràctiques
i línies d'actuació
bàsiques
d'aquest curs.
Nosaltres avui
concretament
voldríem explicar
les actuacions
que fem
o que promovem
aquest curs
en relació
al foment
de la lectura.
Aquestes actuacions
són noves
per aquest curs
perquè l'any passat
per part
de totes les comissions
de zona
es va valorar
que era una
de les necessitats,
fomentar
sobretot
els hàbits
lectors
dels infants
i a vegades
una de les línies
del departament
d'educació
que marque
com a prioritàries
i amb aquestes actuacions
que ara
us anem explicant
activitats així
més concretes
perquè es pugui
conèixer
la realitat
del pla
sobretot
volem
respondre
a això
als objectius
de fomentar
l'ús de la llengua
catalana
i els gustos
i hàbits
per la lectura
activitats concretes
si us sembla
us ho anem explicant
una a la Montse
i així anem fent
l'aprenentatge
lector
aquesta activitat
ens hem coordinat
amb
amb el grau
de pedagogia
de la facultat
de ciències
de l'educació
d'aquí
a la Universitat
Rovira i Virgili
perquè
en unes assignatures
que tenen
de disseny curricular
i d'innovació curricular
els estudiants
de pedagogia
puguin fer unes pràctiques
a les diferents escoles
on tenim el pla
per fomentar
el que seria
la lectura cooperativa
amb els alumnes
sobretot
de tercer i quart
oi Montse
que els ubicava
aleshores
que fan els estudis
els estudiants
de la universitat
van a les escoles
a fer pràctiques
allò que en diríem
aprenentatge servei
és a dir
els estudiants
van a oferir
un suport
a les escoles
per fer
dinàmiques
i activitats
d'animació
lectora
amb els infants
i a la vegada
els estudiants
poden fer unes pràctiques
abans de començar
a treballar
i per tant
també ja van coneixent
una mica
quina és la realitat
dels centres
i s'estableix així
tot un treball cooperatiu
entre universitat
i escoles
i què fan
i què fan exactament
fan jocs
no
jocs no
la idea és que ara
estem en tot el procés
també d'acabar-ho
d'acotar
de planificar
cada escola
en quin grup
tindria necessitat
de fer-ho
i també des de la universitat
en quins horaris
ho podem combinar
amb totes les assignatures
i tal
i no
la idea és que
durant dos o tres mesos
eren vuit sessions
però com que pel mig
hi ha vacances
i hi ha coses
durant vuit sessions
dos o tres alumnes
dos o tres estudiants
de la universitat
aniran al curs
en concret
de l'escola
i després no
a través de lectures
ja dissenyades
i activitats
ja programades
el que faran
és valorar una mica
fer una mica
diagnosi
de quina és la situació
de nivell
en lectura
dels alumnes
i després
proposaran recursos
en funció
de les necessitats
de cada escola
sobretot això
en lectura cooperativa
que en diem
comprensió lectora
és que justament això
comprensió lectora
perquè clar
activitat com aquesta
que comentes
les altres que ara comentarem
què pretenen
fomentar la lectura
o que els nens
i les nenes
comprenguin
aprenguin a comprendre
aprenguin a entendre
el que estan llegint
jo crec que va relacionat
perquè en el moment
en què comprenem
el que llegim
ens interessa més
llegir
perquè suposo
que també et detecteu
és un dèficit
de lectura
en general sí
després cada cas
però en general sí
és una necessitat
valorada
molt bé
més activitats
vinga
hi ha un
m'agrada explicar-lo
perquè és molt bonic
el dels equips de lectura
que són mestres
jubilats
o també tenim
algun voluntari
que no és mestre
jubilat
que fan una tasca
de voluntari
i fan reforç
de lectura
a les escoles
llavors tenen
un referent
a dins de l'escola
un mestre
que és el que
els que els diu
la lectura
que han de fer
i tal
i tenim
ara són quatre
quatre voluntaris
en quatre escoles
diferents
que van una estona
a l'escola
amb un mestre
i diu
els nois
o les noies
els alumnes
que s'han de reforçar
la lectura
i aquest mestre
jubilat
o aquesta mestra
agafa aquells nens
i se'n va amb ells
una hora
i està amb ells
a
posar això
d'alguna manera
enfortint
els hàbits de lectura
amb alumnes
que tenen
un dèficit
important
i sí que hi ha
zones aquí
que hi ha
dèficits de lectura
realment importants
per l'edat
que es té
alumnes que passen
a l'ESO
amb un nivell
de comprensió
de lector
mínim
però i aleshores
aquests voluntaris
amb un llibre
a les mans
per dir-ho d'alguna manera
de forma pràctica
fomenten la lectura
d'això
d'un llibre
són grups reduïts
aquí estem parlant
de tres
quatre
cinc alumnes
que tenen
unes dificultats
importants
a l'hora
de
la lectura
i llavors
aquesta persona
està amb ells
quatre
reforçant
això
els hàbits
lectors
bàsics
però bàsics
és de lectura
molt molt bàsica
en hora de classe
en hora d'aula
o posteriorment
no no
en horari
en horari lectiu
total
i això
que vagi gent
de fora
és a dir
que no siguin
els professors
els mestres
a l'escola
d'alguna manera
pretén
incentivar
aquests alumnes
que tenen
aquesta
amb la nova llei
d'educació
es permetia
que mestres
jubilats
poguessin entrar
dins els centres
educatius
això
és una de les coses
que va
va estar bé
que dóna cobertura
d'alguna manera
a antics mestres
que pugui estar
dins els
recintes escolars
i això és nou
amb la llei
la nova llei
d'educació
i està molt bé
perquè hi ha mestres jubilats
que estan bé
que encara tenen ganes
de fer coses
i fer un treball
voluntari
i així per ells
per ara
almenys
les notícies
que tenim
és que està sent
molt grat
i molt
positiu
i aquí per exemple
ja per parlar
de qüestions pràctiques
què fa l'Ajuntament
o la Fundació
són els que busquen
intenta posar-se en contacte
amb professors
és a dir
com ha sorgit
aquest voluntariat
com ha nascut
d'això
el boca a orella
i nosaltres som
la Mercè
una companya
que no ha pogut venir
que és per part
de la Generalitat
que és la Remei Benrell
i jo
llavors entre les tres
som les que dissenyem
una mica els programes
una mica
les actuacions
que volem fer
a veure
les directrius mares
es marca la Generalitat
llavors a partir
de la directriu
és feina nostra
intentar
i bé
com que aquest any
el pressupost
era més limitat
m'anar buscant
activitats
que no ens costen
massa diners
però com contacteu
amb aquests mestres
perquè ja els coneixeu
clar
un pla d'entorn
requereix
estar sempre en contacte
amb tots els recursos
que hi ha
i a base del temps
doncs bueno
vas fent trucades
vas proposant
vas pensant
i al principi
tothom ens va mostrant
la seva col·laboració
també
i també ens plantejàvem
això
un projecte intergeneracional
on les relacions
amb gent gran
i infants
anàvem buscant
diferents opcions
i són mestres jubilats
que molts són
també de les escoles
on estem
en pla d'entorn
i a vegades
els mateixos directors
o directores
han dit
mira podries proposar-ho
no sé qui
perquè en aquests casos
per exemple
en aquest equip de lectura
que és aquesta activitat
intergeneracional
la primera que comentaves
fins i tot les lectures
és a dir
què llegeixen
els nois
ho decidiu vosaltres
ho decideixen
els mestres
els tutors
de la classe
pensant
quines poden ser
les lectures
més atractives
per aquests nens i nenes
que tenen dificultats
en principi
deixem que també
puguin ser les escoles
les que proposin
en funció
del que valoren
però també
des de serveis educatius
des de la Generalitat
també ens marquen
orientacions
i anem buscant
la millor combinació
Xavi
No, que l'objectiu
d'avui
és presentar-ho
però
en propers programes
també
volem que vinguin
els protagonistes
els alumnes
de pedagogia
els mestres jubilats
que estan fent això
que vinguin
a explicar l'experiència
de com ha anat
i com ho estan fent
perquè pot ser
molt enriquidor
Mercè
expliquem doncs
altres activitats
que esteu fent
o què fareu
Una altra
que ara ja està
ja a mitges
i que ja va estar
molt engegada
és una que es diu
lliga el conte i passa'l
Aquesta activitat
ve promoguda
per la Biblioteca Pública
de Torreforta
on la bibliotecària
Montserrat Casens
es va fer la proposta
d'intentar treballar
un mateix conte
per totes les escoles
de la zona de Ponent
Això el que hem fet
doncs és això
incloure les escoles
i diferents entitats
que treballen
amb infància
i s'ha proposat
un conte
que es diu
Un polcim de pebre
que és d'una autora
que es diu Helen Cooper
i aquest conte
l'està treballant tothom
des de cicle infantil
i cicle inicial
i la idea és que es crearà
un bloc
a través del Pla de Desenvolupament
Comunitari
de Torreforta
i Reu Clar
i el Punt Òmnia
de Camp Clar
a fi que tots els treballs
de totes les escoles
del mateix conte
es pengin en aquest únic bloc
de manera que sigui
un espai d'intercanvi
d'experiències
de com treballar els contes
des de diferents tècniques
de teatre
de plàstica
d'exposicions
de vídeos
diferents maneres
i afavorir una mica
l'intercanvi
a la vegada
que clar
tots els alumnes
de tot el barri
coneixen
estan coneguent
aquest conte
i
i bé
i podran entrar
aquest bloc
amb les famílies
des de casa
i aquest
era un projecte
sobretot
per crear xarxa
perquè la gent
es pugui anar conèixent
i es pugui
pugui anar conèixent
maneres
de treballar
els contes
aprofitant a més
les noves tecnologies
que permet això
el contacte
el contacte directe
també cal dir
per si algú s'anima
a passar per la biblioteca
de Torrefort
que està al centre cívic
que per exemple
l'entrada a la biblioteca
a l'Empaí
hi ha tot el decorat
que és del conte
que l'han fet allà
a l'esperell
un polcim de pebre
un polcim de pebre
aquest conte
l'ha triat
la bibliotecària
de Torrefort
sí
està molt bé
perquè fomenta
valors d'amistat
de treball en equip
i els dibuixos
són molt bonics
són molt atractius
pels nens
des de la fundació
que és l'AMIC
també es col·labora
amb altres projectes
vull dir
també dintre
s'intenta fer xarxa
amb els mateixos projectes
centre obert
un grup del centre obert
també ho treballarà
faran diferents activitats
i el grup de carrer
fan el bibliotequín
que marxen amb una maleta
es posen en una plaça
i treuen tot
el material de llibres
doncs un dels llibres
que trauran
serà
l'1% de pebre
que també faran
un mural
amb els nanos
i faran
una activitat concreta
molt bé
tot això suposo
que s'allarga pràcticament
fins a final de curs
pel que estaves explicant
vull dir
que té diferents
passos
què més esteu fent
en matèria
en matèria de lectura
de les biblioteques
escolars
obertes
el que hem fet
ha sigut potenciar
que una tarda
de la setmana
les biblioteques
els centres educatius
que tenen biblioteca
puguin estar obertes
per què?
per favorir
un espai d'estudi
un espai de lectura
un espai
que puguis agafar el llibre
emportar-te'l
tornar-lo
una mica basat
en l'experiència
de la biblioteca
del centre
de l'Institut
de Sant Salvador
a l'Institut
Pont del Diable
la de Sant Salvador
la biblioteca obre
més enllà
de l'horari
estrictament escolar
vols dir
no s'obrien
les biblioteques
els centres escolars
estaven obertes
mentre l'horari
l'actiu
i amb les nens
marxaven a la biblioteca
nosaltres
el que hem fet
és afavorir
que una tarda
a la setmana
unes hores
estigui oberta
perquè els nens
es puguin quedar
els alumnes
es puguin quedar
què hem demanat?
nosaltres
com a pla educatiu
d'entorn
hi ha una persona
monitora
la biblioteca
i a part demanem
o bé algú de l'AMPA
estigui també
amb la persona
que ve
com a pla educatiu
d'entorn
per què?
perquè si d'alguna manera
arriba el dia
que nosaltres
com a pla educatiu
d'entorn
que ja hi hagi l'hàbit
amb la qual cosa
és molt més fàcil
que continuï oberta
si algú
del centre
d'alguna manera
s'ha involucrat
i llavors ara tenim
bastants centres
que tenen
la biblioteca
a Sant Salvador
fa anys
que funciona
la biblioteca
realment funciona
i funciona molt bé
és una biblioteca
realment
que està a l'Institut
i és oberta
per tot el barri
i dona
molt
és un punt de trobada
fins i tot
de molta gent
que no sigui
estrictament
els alumnes
de l'escola
l'altre dia
per exemple
un dels centres
que ens ha dit
que sí que pot
que vol participar
i ja participa
i ja obre
és
el col·legi
Camp Clar
i l'altre dia
d'any
que hi havia
com a 30 i escaig
alumnes
a la biblioteca
la tarda que van obrir
és a dir
funciona la iniciativa
i quantes escoles
ho teniu
allò a la llista
quants centres educatius
obren una tarda
a la setmana
a la biblioteca
ho han pogut fer
a l'escola Mediterrani
l'escola Camp Clar
l'escola Bonavista
l'Institut Pont del Diable
que ja ho estava fent
i l'Institut Camp Clar
la majoria d'escoles
tenen biblioteca
però la tenen repartida
per les aules
perquè ja són els mateixos mestres
el que fan
tot el sistema
d'intercanvi
de prèstec
i a la vegada
si hi ha una biblioteca
pública a prop
doncs ja no es prioritza tant
i algunes escoles
en canvi
hi havia un programa
del departament d'educació
que es deia Ponedu
on s'afavoria
tenir biblioteca
de manera que
hem tingut escoles
que els hauria agradat
participar
però tenen això
la biblioteca
és repartida en aules
i per tant
no s'han pogut acollir
al programa
perquè realment
era una activitat
que les escoles
valoraven
molt positivament
perquè a més
els alumnes
hi van
i segurament
un cop s'hi acostuma
a que hi hagi
aquesta
és fomentar l'hàbit
i després això
després ja queda
el problema
és el que diu la Mercè
és que si el centre
no té biblioteca
no es podia agafar
hi havia centres
dels Àngels
algun centre
que hi hagués fet
però és que realment
no hi havia una biblioteca
muntada
i els centres
que hi ha la biblioteca
muntada
sí
i van a llegir
van a fer els deures
pot ser un espai
de treball
nosaltres ho plantegem
perquè sabem de famílies
que potser a casa
no poden tenir
un espai
per fer els deures
amb tranquil·litat
i tal
de manera que sigui
un espai
per treballar
però també un espai
on anar a llegir
on poder fer sistema
de prèstic
i amb tot això
també ens volem coordinar
amb la biblioteca
publicada a Torreforta
per poder tenir
major nombre de llibres
una iniciativa
que se'n diu
Maletes Viatgeres
i és que prepara
una maleta
amb llibres
d'una temàtica
en concret
que se li pot demanar
i durant un temps
doncs aquestes maletes
estan a l'escola
i després els llibres
tornen
de manera que fas
una mica
també de xarxa
una maleta
amb llibres
que va viatjant
pels diferents centres
i fas una mica xarxa
si en vols saber més
o vols més llibres relacionats
pots anar a la biblioteca
a Torreforta
és anar potenciant
els espais
que ja existeixen
fer xarxa
entre nosaltres
i vingui anar fent
i hi ha més coses
encara que feu?
vinga
hi ha l'última
l'última
que aquesta també
és molt divertideta
si en deu
explica'm un conte
explica'm un conte
és una activitat
que l'organitzem
als quatre instituts
que tenim de pla d'entorn
seria l'Institut
de Pont del Diable
de Sant Salvador
l'Institut Camp Clar
l'Institut Torreforta
i l'Institut Cot Blanc
a la Canoja
i la idea és que
a cada institut
s'ha creat
un grupet de joves
d'ESO
que...
de primer
segon d'ESO
és a dir
12 o 13 anys
no?
sí
alguns també són
de tercer i quart
depenent de l'institut
i és un grupet
de joves
que s'està preparant
ara uns contes
la temàtica
l'assaig
també una mica
la tretzor
els decorats
i després
quan ja ho tinguin
ja ho tinguin preparat
que és en breu
se n'aniran a les escoles
de la zona
a representar
aquests contes
que han preparat
els nens petits
sobretot
ho plantejam a cicle inicial
primer i segon
que és aquella edat
també més receptiva
per a què?
la idea era
altres cops
fomentar la lectura
fomentar
tots aquests valors
però també
el fet
que els joves
dels instituts
també puguin ser
un model
pels nens petits
de continuïtat
d'estudis
i per a també
a tots els instituts
està sortint molt bé
també tenim
clar
mestres responsables
de cada una
de les activitats
a les escoles
tot això es fa
amb la complicitat
de tota la comunitat
educativa
si no
nosaltres no
podríem
nosaltres fent propostes
i a cada cole
doncs s'organitzen
i estan fent
tot aquest muntatge
de preparació
fan com una teatralització
no?
sí
expliquen la història
del conte
pels nens i nenes
més petits
i molts ho expliquen
clar
molts per exemple
jo que sé
potser estan a l'institut
de Torrefort
i van a l'escola
que clar
que és la seva escola
que tornen
a la seva escola
són estudiants
d'institut
que tornen
a l'escola
on havien fet
primària
i això els fa molta gràcia
recordant
recordant vells temps
home no tants
perquè en fi
són molt joves
també
en general
doncs de totes
aquestes activitats
que heu engegat
o que estan a punt
d'engegar-se
feu una
una valoració
positiva?
per ara sí
perquè el seu primer any
tampoc no
la valoració
serà a final de curs
no?
parlar amb cada persona
que ho ha fet
i com ha anat
però
veient la resposta
la implicació
i les ganes
de totes les escoles
o instituts
clar
la valoració
és positiva
perquè
des dels sis anys
del pla educatiu
d'entorn
que va començar
a Sant Salvador
aquest és el primer any
en què es fomenta
especialment
aquest aspecte
de la lectura
sí
vam fer molt èmfasi
en l'estructura
d'activitats
extraescolars
per fomentar
tot el que seria
l'educació
no formal
que els infants
poguessin
fer activitats
extraescolars
perquè
no se'n podien
fer massa
i vam fer tot un treball
de suport
als centres
i a les ampes
i tota
l'estructura
i aquest any
doncs que això
ja ho teníem fet
doncs venga
un repte nou
i heu triat
aquesta qüestió
perquè suposo
que tant des de l'administració
pública
com des de la fundació
es veu que el tema
de la lectura
cal reforçar-ho
i molt
sobretot això
era una de les línies
del departament
i a les comissions
és on els centres
ho marcaven
són els propis directors
dels centres
nosaltres fem
unes comissions
detecten
que hi ha un dèficit
aquí que cal reforçar
a les comissions
t'ho diuen
què plantegem
de cara a aquest curs
sobretot
hàbits foment
de la lectura
i totes aquestes propostes
el curs vinent
seria una llàstima
que no es dugessin
a terme
perquè si funcionen
i es crea la xarxa
trencar la xarxa
pot ser
és una llàstima
tant de bo
es pogués continuar
és una qüestió pressupostòria
no?
sí
clar
a veure
el 70%
de la dotació
del pla d'entorn
ve de la Generalitat
perquè llavors
es firma un conveni
entre la Generalitat
de Catalunya
cada ajuntament
el que té pla d'entorn
el 70%
de la dotació
econòmica
i els ajuntaments
s'ho comprometen
a posar el 30%
restant
després cada administració
també
avui en el cas
de l'Ajuntament
els professionals
que hi treballem
en el cas
de la Generalitat
també
perquè clar
tota la influència
de les noves tecnologies
de les xarxes socials
d'internet
tot això
no afavoreix
precisament
el foment
de la lectura
no?
o creieu
que no és
tan negatiu?
jo crec que no és negatiu
jo per exemple
el fet del blog
que dèiem
de l'activitat
de lligar el compte
i passa'l
crec que serà
una manera
que els nens
podran entrar
des de casa seva
o des de les biblioteques
per veure el blog
bueno
crec que ens hi hem de ficar
és també una oportunitat
i l'hem de moure
ara
hem d'intentar
no perdre el llibre
tampoc
que poder incloure
el llibre
i poder incloure
les noves tecnologies
sí
suposo que és buscar
els factors positius
a les oportunitats
que ens ofereixen
les noves tecnologies
el que passa
que sí que és veritat
que amb aquesta societat
tan tecnològica
en què sembla
que més els nens
ja neixen
amb un ordinador
i un telèfon mòbil
sota el braç
i que estan
doncs
moltes hores al dia
connectats
i més
com més grans
es fan
doncs sembla difícil
que aquí pugui
entrar al tenir un llibre
i el poder gaudir
de la lectura
què més?
alguna cosa més?
caldrà veure
sí
referent amb això
a les noves tecnologies
a l'1 per 1
que aquest any
és el primer any
que s'ha de posar
l'1 per 1
què és l'1 per 1?
a l'ordinador
a l'ordinador
a l'ordinador
clar caldrà veure
el resultat
és que és el primer any
també faltarà
esperar una mica
a veure
quin resultat
dona la implantació
dels ordinadors
a les classes
a les aules
sí, sí
Javi
alguna cosa més?
que no només fan
fomentar la lectura
vull dir que
això és una part
que hem fet
del pla educatiu
d'entorn
i que venim a parlar avui
però
just ara
s'estan duent
a terme
moltes més activitats
algunes més
així
a destacar?
jo destaco
sempre les de tarda
les extraescolars
de tarda
perquè m'agraden
especialment
i a la tarda
tenim tot un sistema
que l'hem organitzat
amb els centres
però també amb les AMPE
un treball conjunt
i fem activitats
de reforç escolar
de tècniques d'estudi
fem activitats
de caire artístic
manualitats
teatre
música
i també activitats esportives
de futbol
de handball
de ping-pong
i tenim
tot un sistema
d'activitats
extraescolars
conjuntes
amb les que l'hempa
ja podia estar fent
i totes
organitzades
perquè els nens
tinguin activitats
extraescolars
de diferents tipus
i també
són un tipus
d'activitats
que...
perquè en aquest cas
l'important
és tenir ocupats
els nens
no
no
que tinguin
no pas
des del punt de vista
positiu
no ho dic
amb un to
pejoratiu
no
que tinguin
oportunitats
per poder fer
activitats
diferents
amb grups
més petits
ocupats
potser
necessiten
les famílies
i això
és una realitat
que es deu trobar
en tots els colers
però no només
és tenir-los ocupats
és tenir-los ocupats
amb contingut pedagògic
treball de petits grups
sí
una mica
el que deia la Mercè
que aquests anys enrere
és una mica
el que ens havíem dedicat
a establir
tot aquest tipus
d'activitats
des de les esportives
fins a les artístiques
una mica
sentar-ho
des de tot
l'equip de monitors
que se gestiona
des de la fundació
i bueno
doncs això
fins a quin tipus
d'activitats
però ara això
que està com a bastant
ja
bastant establert
com a bastant
volia funcionar
i tot això
que forma part
del pla educatiu
d'entorn
clar
en bona part
depèn de la voluntat
de l'institut
del centre educatiu
de l'escola
no
funciona en general
a tot arreu igual
o no
no
a tot arreu igual
no
en funció del centre
clar
també té la seva
estructura
les seves limitacions
però
en general
sí
a tots els centres
funciona bé
funciona bé
i els centres
es responsabilitzen
i
i volen participar
en el pla d'entorn
no estan obligats
a participar
i en el moment
en què volen
és perquè s'han compromès
i la resposta
és
jo diria que favorable
en tots els casos
perquè
clar
tot això
són majors recursos
pels seus propis alumnes
de manera que
el centre
normalment
es responsabilitza
molt bé
s'acabaria
depèn de la gran àrea
del centre
també tens
des de centres
d'una línia
fins a centres
que tenen tres línies
cada centre
és un món
i cadascú
s'ha d'adaptar
una mica
a les seves possibilitats
molt bé
doncs avui hem parlat
del pla educatiu d'entorn
i especialment
d'aquestes activitats
que volen fomentar
la lectura
i la comprensió
de la lectura
entre els alumnes
amb un ampli ventall
d'edats
que ens han comentat
la Montse Alegret
i la Marcella Mont
la Montse Alegret
de l'Ajuntament de Tarragona
la Marcella Mont
de la Fundació Casalami
que són dues
de les persones
que impulsen
totes aquestes activitats
que formen part
del pla educatiu
així que a totes dues
moltes gràcies
enhorabona
per tot això
que feu
i que fomenteu
en els centres educatius
i en tornem a parlar
d'aquí un temps
i gràcies al Xavi Saragossa
de la Fundació Casalami
ens tornem a retrobar
el proper dilluns
fins al proper dilluns
gràcies
bon dia
de la Fundació Casalami