Aquest és l'espai que dediquem al matí de Tarragona Ràdio
a la història de Tarragona.
La història de Tarragona en sis volums,
aquesta obra única i singular publicada per pagès editors,
amb alguns volums que ja s'han presentat en els darrers mesos
i amb els dos darrers que es presentaran ben aviat
per acabar de completar aquesta col·lecció.
Ja sabeu que cada dimecres parlem de la història de Tarragona
aquí al matí de Tarragona Ràdio i ho fem amb els autors,
amb alguns dels autors dels textos que apareixen en aquests volums.
En aquest recorregut cronològic que estem fent per la història de Tarragona,
avui volem tractar el volum número 3,
un volum titulat genèricament L'edat moderna, una època de contrastos.
Un dels dos autors d'aquest volum és el professor de la Universitat
Romiri Virgili, Josep Fabregas,
que s'ha encarregat del capítol dedicat específicament al segle XVIII.
Ara mateix el podem saludar a través del telèfon.
Senyor Josep Fabregas, bon dia.
Hola, bon dia.
Vostè, com dèiem, s'ha encarregat d'escriure,
de ser l'autor d'aquest capítol dedicat al segle XVIII.
Com el podríem definir, aquest segle,
per a la ciutat de Tarragona en poques paraules?
Bé, el segle XVIII per a Tarragona jo diria que és una etapa de transició,
una etapa molt esperançadora,
perquè significarà posar una sèrie de fonaments
que es concretaran ja al segle XIX per l'alegrament definitiu de la ciutat.
Què passa al segle XVIII a grans trets a Tarragona?
Bé, el segle XVIII a Tarragona passa una mica
al que passa arreu de Catalunya i arreu del país.
Serà una etapa d'expansió econòmica, una etapa de progrés,
que potser es notarà més, es veurà més accentuades,
sobretot perquè a comença més de segle hi havia hagut la guerra de successió
que havia deixat l'economia molt malmesa,
i aquesta etapa, sobretot a partir de la segona meitat del segle XVIII,
servirà per rellençar aquesta economia.
I cap on va el rellençament de l'economia?
En quins àmbits? En quins sectors?
A veure, fonamentalment, l'economia d'antirrègimen
és una economia basada en el sector primari,
basada en l'agricultura,
en una industrialització encara molt poc desenvolupada,
en un sector de comerç també encara que destaca poc,
i aleshores el que passa, com us ho dic,
no només a Tarragona, sinó també arreu de Catalunya,
és que hi ha una expansió agrícola basada en un canvi en els conreus,
perquè els conreus tradicionals que havien estat fins aleshores als cereals
es veuran desplaçats pel corneu de la vinya,
i això permetrà que apareixi una indústria basada
en la fabricació d'aigua ardents o exportació de vins,
i llavors això desenvoluparà també el comerç.
Això des del punt de vista comercial i econòmic.
Des del punt de vista més polític,
Tarragona, en fi, com a ciutat de Catalunya,
què suposa l'inici del segle XVIII amb la guerra de successió
que vostè ja comentava, amb el decret de Nova Planta el 1714,
tot això, quina incidència té política,
si és que en té alguna, a la nostra ciutat?
Sí, sí, bé, la incidència política és total, no?
A veure, Tarragona, però ja no només al segle XVIII, no?
Tarragona té un problema, entre cometes,
i és que és una plaça forta,
o sigui, és una plaça fortificada,
és una plaça que té un interès estratègic
des del punt de vista militar molt important,
i allò, aleshores, parlant col·loquialment,
podem dir que ha anat rebent sempre,
al llarg de totes les èpoques, totes les bufetades, no?
Com us he dit, per ser plaça forta,
doncs era un objectiu prioritari
quan hi havia conflictes militars,
i a l'època de la guerra de successió,
doncs això no va ser diferent,
com tampoc ho va ser,
després amb la guerra del francès,
que en guany estem celebrant el bicentenari, no?
Des del punt de vista polític,
a veure, el decret de nova planta
afecta tot el principat,
vull dir, ja tot el sistema
d'administració, de govern de la ciutat,
doncs, canvia,
perquè apareixeran, doncs,
els càrrecs vindran donats,
doncs, per la monarquia,
hi haurà canvis també
a nivell de la divisió territorial,
perquè les vegueries seran substituïdes
pels corregiments,
aquí a Tarragona vindrà un governador militar
que es farà càrrec de la plaça,
i tot això, lògicament,
la ciutat ho acusa.
Josep Fàbregas és un dels dos autors
d'aquest tercer volum de la història de Tarragona,
l'altre autor és Salvador Rovira,
també historiador, també professor de la universitat,
al volum li han donat el títol
de l'edat moderna a Tarragona,
una època de contrastos.
Per què han triat aquest títol,
professor Fàbregas?
Bé, quan ens van plantejar
posar-li un títol,
posar títol sempre és una cosa bastant complexa,
o sigui, sigui un llibre,
sigui un article,
sigui una tesi,
perquè vol dir que amb molt poques paraules
has de poder definir
tot el que el lector després es trobarà, no?
Aleshores, l'època moderna,
clar, abarca tres segles,
que són els que hem estudiat
tant el doctor Rovira com jo mateix,
i en tres segles passen moltes coses.
I definir amb molt poques paraules
el que va succeir en tres segles no és fàcil.
El doctor Rovira i jo vam consensuar
un títol que pogués definir aquests aspectes.
Llavors ens trobem en unes etapes
que durant el segle VI o XVII
per Tarragona probablement
no havien estat tan reaixides,
i en canvi el segle XVIII
significava un canvi, no?
Això podria justificar aquest títol.
I s'han coordinat molt el professor Rovira
i vostè a l'hora de, en fi,
de donar-li forma de conjunt
al volum,
o cadascú realment ha treballat
en les seves èpoques
sense mirar el que feia l'altre?
No, no, a veure, això amb història
és bastant complicat.
Tampoc és necessari,
quan parlarem de coordinació,
tampoc és necessari pensar
que el treball és un treball
que s'ha fet conjuntament en absolut.
El que passa és que hi ha uns ítems
que és inevitable
que els historiadors treballem, no?
Vull dir, treball a segle XVI,
treball a segle XVII o treball a segle XVIII,
hi ha uns apartats
que poden ser la demografia,
poden ser la cultura,
pot ser la religiositat,
pot ser l'economia
que és inevitable que es treballen
i això ho hem respectat.
Vostè que ha analitzat el segle XVIII,
clar, just previ a la Guerra del Francès,
aquest setge de Tarragona
del qual ara recordem el Bicentenari,
era una Tarragona, entre cometes,
la podíem definir esplèndida,
demogràficament viva,
just abans de la desfeta del setge?
A veure,
la població de Tarragona
tindrà un progrés,
com he comentat abans,
a partir de la segona edat del XVIII,
perquè economia, demografia,
sempre, generalment,
van plegades de la mà, no?
A veure,
la ciutat de Tarragona
ha estat,
durant tota l'època moderna,
podríem dir,
encursetada per la muralla.
és a dir,
la població de Tarragona
no va tenir massa espai
per sortir fora d'aquest mur,
no?
Bàsicament,
perquè, com deia abans,
al ser una ciutat fortificada,
viure fora muralla
era perillós, no?
Per tant,
al llarg del segle XVIII,
Tarragona continuarà
circunscrida dins d'aquesta muralla
i haurem d'esperar
a finals ja d'aquesta època
quan es comenci
a redefinir
el que serà la nova ciutat
a partir de la Rambla Nova.
I el text del volum
del que parlem,
d'aquesta història de Tarragona
en sis volums,
el text que vostè aporta,
està plantejat molt
de manera cronològica,
de fet,
de manera més interpretativa
del que passa
al llarg d'aquest segle XVIII
a Tarragona.
Com ho ha fet?
Sí, jo diria que és una combinació
d'aquestes dues coses
que acabes de citar, no?
O sigui,
per una banda,
hem respectat la cronologia,
jo penso que en història
respectar la cronologia
és important,
però després també és important
donar rellevància
a aquests aspectes
que van tenir
una significació
per a la ciutat, no?
Aleshores,
dins de la cronologia
es van intercalant
aquests aspectes
que poden ser
aspectes d'economia,
aspectes religiosos
que per Tarragona
va tenir
o a part
eclesiàstica
i religiosa
és un apartat
molt important
perquè, doncs,
és
seu càtedra de l'edicia
i, per tant,
té una influència notable
en la ciutat, no?
Llavors,
aquests aspectes
es van intercalant.
I què li sembla
aquesta història
de Tarragona
en sis volums,
aquesta obra
que no s'havia feta
mai fins ara?
Bé,
jo penso
que realment
feia falta
tenir una obra
de síntesi
d'aquest tipus
no perquè fins ara
no hi haguessin
treballs
importants,
treballs destacables
que s'han anat fent,
doncs,
arran d'aquests
últims temps,
vull dir,
doncs,
em refereixo
al que va fer
doncs a Maria Antonia Ferrer,
em refereixo
al que ha fet
l'Antoni Jordà,
però una obra,
doncs,
d'aquesta magnitud
abarcant tots els aspectes
i tenint present
treballs també
anteriors,
més clàssics,
jo penso que
ha vingut força bé
perquè
aquesta obra,
doncs,
recopila
tots aquests aspectes
i després
recopila,
agafa també aspectes innovadors,
doncs,
que s'han introduït,
doncs,
de cara a aquesta nova publicació.
I l'aportació
de 13 historiadors
de la Rubiri Virgili?
Doncs,
bé,
m'imagino
que el fet
d'escollir
historiadors
de la Rubiri Virgili
és per donar-li
una solvència científica
a l'obra,
no?
cosa que no treu
que probablement
altres historiadors
tarragonins
també haguessin
pogut dir la seva,
no?
La universitat
avui dia
en tots els àmbits
de la societat
és un referent
i al buscar
historiadors
de la URB
doncs,
s'ha volgut buscar
aquest cientisme
que pretén donar
a la història
de Tarragona
de Tarragona.
Molt bé,
doncs,
senyor Josep
Fabregas,
professor d'història
de la Universitat
de Rubiri Virgili,
un dels dos autors
d'aquest volum tercer
dedicat a l'edat moderna
a Tarragona,
una època de contrastos,
aquest és el títol
que li han donat
al volum tercer.
Moltes gràcies
també per atendre
la nostra trucada,
per ajudar-nos
a fer aquesta història
també que expliquem
de manera sintètica
a través de la ràdio,
cada setmana
un volum.
Moltes gràcies
i felicitats
per la feina.
Moltíssimes gràcies
a vosaltres.
Adéu-siau,
bon dia.
Adéu-siau,
bon dia.
Avui, doncs,
el volum tercer,
l'edat moderna
a Tarragona,
una època de contrastos
amb dos autors,
el professor
Salvador Rovira Gómez,
que ha sintetitzat
la història
de la ciutat
en els segles
XVI i XVII,
i el professor
Josep Fabregas,
amb el que acabem
de parlar,
que és l'autor
dedicat
al segle XVIII
a la ciutat
de Tarragona.
Aquest és el tercer
de sis volums
que estem fent,
que estem repassant
cada dimecres
aquí a la sintonia
de Tarragona Ràdio.
Som sis volums,
el primer dedicat
a la tàrrecoclàssica
i la prehistòrica,
el volum dos,
la Tarragona medieval,
capital eclesiàstica
i del camp,
el volum tres,
com deia Mare,
l'edat moderna a Tarragona,
una època de contrastos,
i ens queden
per abordar
en aquest espai setmanal
el volum quatre,
el cinc i el sis,
el volum quatre,
l'època de les revolucions,
les guerres
i el reformisme burbònic,
el volum cinc,
dedicat a la república,
el franquisme
i la democràcia
del segle XX
i el volum sisè
i l'últim
titulat
cap al segle XXI.
Com dèiem,
és una obra especialitzada,
única, singular,
que no s'havia fet mai
fins ara,
impulsada per pagès editors,
una obra d'alta divulgació
amb 13 autors,
13 historiadors
de la Universitat
Rovira i Virgili,
coordinats
per la professora
Montserrat Duc,
en fi,
una obra que a més inclou
més de 1.200 il·lustracions
en color
i prop d'un centenar
de gràfics,
de mapes
i de quadres
que ens ajuden
bàsicament,
doncs això,
a conèixer molt millor
aquesta història de Tarragona.
Una història de Tarragona
que calvarà de culminar
d'aquí poques setmanes
amb la presentació
dels dos últims volums.
Si esteu interessats
en adquirir
aquesta obra singular
i única,
la forma més ràpida
és a través d'internet,
podeu veure
a través de la pàgina
d'internet,
la pàgina web
de pagès editors,
trobareu tota la informació
per aconseguir
aquesta història
de Tarragona.
Única,
com dèiem,
singular,
mai s'havia fet
fins ara
una obra
d'aquestes característiques,
a més,
publicades
amb un,
amb una gran capsa
que inclou
aquests sis volums,
amb una tapa dura,
amb sobrecoberta,
en fi,
una edició de luxe
per una obra
única i singular.
La història de Tarragona
de la que parlem
cada dimecres
aquí a la sintonia
de Tarragona Ràdio.