Aquesta és la sintonia que segur que ja us sona,
que ja ho coneixeu perquè és la sintonia que identifica
aquest espai setmanal que dediquem cada dimecres
a la història de Tarragona.
Amb aquesta obra única i singular, en sis volums,
una història de Tarragona que publica Pagès Editors
i que, de fet, com dèiem, és una obra que no s'havia fet mai fins ara,
una obra especialitzada d'alta divulgació
amb la participació de 13 autors
que, d'alguna manera, des de la Tarracó clàssica
i fins a l'actualitat ens tracen aquest període històric
pel que fa estrictament a la ciutat de Tarragona.
Ja sabeu que al llarg dels últims dimecres
hem anat conversant amb els autors dels diferents volums.
Dimecres passat conversàvem amb Montserrat Taduc,
ella és una de les autores de la part principal del volum número 5
dedicat al segle XX.
Ella ja ens explicava tota la primera part del segle XX
a la ciutat de Tarragona,
l'època de la República i l'època del franquisme.
I avui seguim analitzant el volum 5
amb el segle XX i amb la part més recent,
que és la part que correspon a la transició i a la democràcia.
És a dir, una part que neix l'any 1975
i que els responsables de la col·lecció
han volgut tancar l'any 1989.
Ara ens explicarà per quina raó el seu autor,
que en aquest cas no és un historiador,
és un periodista que coneixeu molt bé
aquí a la sintonia de Tarragona Ràdio,
entre altres coses,
perquè participa habitualment de les nostres tertúlies.
Tomàs Carot, molt bon dia.
Bon dia.
Primer que res,
i seguint aquesta explicació que ens donava Montserrat Duc
la setmana passada,
aquest tram del 75 al 89,
per quina raó tanquem, entre cometes,
el segle XX a Tarragona l'any 1989?
Bé, en principi,
les dates ja me les van donar,
és a dir, no és cap decisió meva,
sinó de la directora del projecte,
que és la Montserrat Duc,
i la justificació és perquè,
amb la caiguda del mur de Berlín l'any 89,
els historiadors consideren
que hi ha un canvi d'etapa i època.
A més, això coincideix amb el principi d'internet,
és a dir, amb un canvi social, tecnològic,
de moltes coses que incideixen i influencien.
I a més, aquí Tarragona dóna la casualitat
que hi va haver la moció de censura,
que marca també una fita important en la història de la ciutat.
Per tant, es decideix així
i coincideix una mica amb això.
Doncs parlem d'aquest període curt, però intens,
del 75 al 89.
Com el definiria, en poques paraules, Tomàs Carot?
Va, tu ho has dit, molt intens,
però molt apassionant, també, certament.
I jo el que vull és agrair a la directora del projecte,
la Montse Duc, que soc, com has dit, l'únic no historiador,
bé, encara que la història sempre m'ha agradat
i, de fet, vaig fer història aquí
quan era a Universitat de Barcelona, no?
Però li vull agrair que em m'escollís
perquè ella volia donar-li la perspectiva
d'algú que hagués viscut la transició des de dins,
és a dir, activament i des de mitjans de comunicació.
Si els mitjans de comunicació són font
per als historiadors,
doncs, per a mi, les fonts han estat
les meves llibretes de notes d'aquelles èpoques,
juntament amb els que van ser protagonistes,
no tots, però alguns,
que expliquessin, doncs,
com veien,
que recordaven, com veien la situació,
com la valoraven i analitzaven ara, no?
I aquestes són una mica les claus,
a part de l'experiència professional pròpia,
doncs, hem intentat donar-li
un aire
també fresc i molt dinàmic
per a aquesta dinàmica
que ja en si mateix porta el període,
com és incluent
les transformacions socials
a nivells molt diferents
dels que ens té acostumats
a la història d'un concepte clàssic, no?
Per exemple,
el paper dels mitjans de comunicació
i la tecnologia
i la ciència
al servei de mitjans de comunicació
i del conjunt de la societat.
Per exemple,
el 75,
les cròniques
s'enviaven escrites a màquina
i per correu ordinari,
és a dir,
allò posava un segell,
un sobre que arribava al cap de dos dies
o de tres,
si era un mitjà de fora,
publicaven al cap de quatre
i dius, clar,
on està la frescura de la notícia?
Doncs, clar,
com hi havia censura,
la frescura era explicar allò
que no explicava ningú
si no ho explicaves tu.
Per tant,
des d'això,
passant pel FAQs
i per una sèrie de coses, no?,
que han contribuït
a canviar la societat.
Com era la Tarragona
de finals del 75
quan mor el dictador?
Com era la Tarragona
des del punt de vista social,
urbanístic,
demogràfic,
política,
fins i tot?
Com la podríem definir,
aquella Tarragona?
Hi havia dues Tarragones.
Hi havia dues Tarragones,
ben bé.
Una era l'oficial
divorciada absolutament
de la realitat.
La realitat era
una ciutat en ebullició
que estava assentant les bases
per deixar de ser
la ciutat provinciana
de capellans,
militars,
funcionaris i putes,
val dir-ho,
i tenia estudis universitaris
que començava a generar
la presència
de gent jove.
Tenia,
estava començant
el procés,
començant no,
concluint
el procés
d'industrialització
que canviaria
el paradigma
de la ciutat,
el creixement
dels barris,
les associacions
de veïns,
organitzacions polítiques
i sindicals.
És a dir,
hi havia efervescència
en tots els sentits.
I clar,
això es tradueix,
es tradueix en tot.
Per exemple,
la ciutat
en molt pocs anys
doble a la població,
arriba als 100.000 habitants,
sense estar preparades
infraestructures,
creixen nous barris,
clar,
tot això
és aquesta part
de la història,
amb expectatives polítiques.
Vull dir,
passem
d'una dictadura
a,
en aquest període,
tenir 17 convocatòries electorals,
entre referèndums,
eleccions generals,
autonòmiques,
el Parlament català,
el Parlament europeu,
el referèndum de l'OTAN,
és a dir,
hi ha tot aquest flux,
un intent de cop d'estat
que marca,
d'alguna manera,
o sigui,
jo diria que hi ha un primer cicle,
que és fins a les eleccions municipals,
en què...
Del 79.
Del 79,
que del 77 al 79,
va,
del 76,
del referèndum de la...
de la reforma,
fins al 79,
ja,
bum,
es capgira tot,
no?,
en molt poc temps,
i després,
ja,
a partir del 81,
de l'intent de cop d'estat,
en què assistim,
d'alguna manera,
i que es va traduir,
doncs,
també en lleis,
a una aturada del procés democratitzador,
en què hi havia certes expectatives de federalisme,
l'estat espanyol.
Els polítics i periodistes,
en la primera etapa,
teníem moltes complicitats,
en el sentit d'organitzar i muntar aquesta societat.
després,
la política es va professionalitzar,
van començar a haver-hi més filtres per accedir-hi,
van haver-hi les versions oficials,
a partir del 81,
l'intent de cop d'estat,
això s'atura,
i tot canvia.
És a dir,
que podíem dir clarament
que hi ha com dues etapes,
una des de...
això,
amb números rodons,
o amb paraules clares,
des de la mort del dictador,
fins al cop d'estat,
fins al 88,
i després una segona,
en la que ja...
tot queda molt frenat.
i s'institucionalitza molt més.
Per tant,
m'imagino que des d'un punt de vista teu com a periodista
i aficionat a la història
és molt més interessant la primera etapa,
no?
Aquella efervescència,
aquells anys bojos fins al 81,
que no pas la segona,
en què ja d'alguna manera això,
s'institucionalitza molt més
tota la vida política.
Però és clar,
la segona,
una cosa és aquesta part
i l'altra és la dinàmica de la ciutat,
de que és clar,
a veure,
el 81,
estem just a la meitat
de la primera legislatura
municipal democràtica.
Per tant,
comença a transformar-se
també la ciutat.
És a dir,
què passa?
I a més,
comença a transformar-se
i s'han de fer coses moltes vegades
pràcticament des de zero,
no?
Des de zero
o de sota zero,
si m'apures,
no?
Però,
per exemple,
s'aprova el pla general,
el pla de la part alta.
És a dir,
l'apart alta que tenim avui
és gràcies al que es va estar treballant
els primers anys
el pla de la gran indústria.
És a dir,
urbanísticament
comença a cosir-se la ciutat
amb els barris.
Moltes coses,
moltes coses
queden per fer-se
en l'àmbit patrimonial,
per exemple,
de patrimoni.
O sigui,
hi ha moltes coses que es fan,
moltes mancances que queden.
Hi ha prioritats
que potser sempre
no s'entenen
i es comparteixen.
I, esclar,
tot això passa també
en un context,
no oblidem,
d'atur,
més del 20%,
i d'inflació,
que va superar el 25%.
Vull dir,
que la memòria és feble
i hem de recordar
que hi havia comitès d'aturats
que es tancaven a la Diputació,
que ocupaven els plens
de l'Ajuntament.
Tot això passava
en aquella època.
Per tant,
la primera part
més apassionant
però la segona
recollint els fruits
d'aquesta transformació
de la ciutat
on el port
queda clarament definit
com l'agent dinamitzador
que potencia
el seu posicionament
gràcies a la indústria química
que el fa que arribi a ser
en algun moment
fins i tot
el primer de tot l'estat
en volum de mercaderies.
El port també
s'obre a la ciutat,
desapareixen els tinglados,
es recupera la part
de mar
de la ciutat,
és a dir,
també és important
aquesta etapa, no?
Sí,
sens dubte,
són 14 anys
però són molt intensos.
Com has plantejat
aquesta part
del volum número 5?
És a dir,
es fa molta interpretació
de qüestions
de l'àmbit social,
demogràfic,
polític,
molt de detall
de dates
i fer-ho cronològicament.
Com es planteja
aquí el treball
de Tomàs Carot?
És més una mica
amb l'ofici
del que s'ha fet,
que és la comunicació,
la informació,
no?
Per tant,
per tant,
més una visió...
Però fas una mena
de crònica, doncs?
Seria com una gran crònica
d'aquests 14 anys?
Efectivament,
més com una gran crònica
on hi ha
les dades que han d'haver,
el protagonisme
és més social,
és a dir,
més que noms,
perquè, clar,
és molt poc espai
per posar-hi molts noms
i sempre
te'n pots deixar algun
i corres al perill aquest.
Per tant,
més val reflectir
grans moviments
i grans coses
entrant en detalls
i contextualitzar-ho
en els paràmetres
que dèiem,
de ciència,
tecnologia,
comunicació.
Per exemple,
la notícia
del dia 20 de novembre
de l'any 75,
la portada,
no era,
evidentment,
la mort del dictador
que havia sigut
a la nit,
era l'arribada
del primer petrolier
per abastir la refineria
que inaugurarien
els reis
el febrer següent.
Per tant,
elements d'aquestos,
per cert,
ja que parlem del diari,
parlem de les dues realitats,
l'oficial,
doncs,
el diari era la crònica oficial
de l'oficialitat,
valga la redundància,
en coses tan curioses
i fins i tot en algun moment
més que anecdòtiques,
patètiques,
com per exemple,
el 23F,
el titular del dia 24,
quan hi havia
un editorial
dels diaris democràtics,
conjunta,
en favor de la democràcia,
el titular del diari era,
podeu anar a la Maritaca,
que diu
leve incidente
en el Congreso.
Clar,
això és molt greu,
més que patètic,
per exemple.
El que passa és que
aleshores això ens portaria,
i ja no tenim gaire temps,
però sí a recordar,
perquè moltes vegades
quan parlem d'aquesta època
de la transició
parlem d'aquesta eufòria,
d'aquesta efervescència,
però a recordar que a Tarragona
hi havia aquesta Tarragona
de moviments veïnals,
d'entitats,
de col·lectius,
de partits polítics
que sortien de la dictadura
i que fan moltíssima activitat,
però que també conviuen
alhora
en una Tarragona
encara oficial,
plena de funcionaris,
on la càrrega de l'Església
i dels militars
continua sent important?
Sí,
però per exemple,
els militars
són els que
en aquest període
fan realment
una transició
més que la justícia
i es modernitzen.
L'Església
juga un paper
molt important
en la transició
i sobretot
la d'aquí de Tarragona,
que és el país
de la Primada de Catalunya,
encara mentre Barcelona
no guanya la partida.
I hi ha persones
que tenen
protagonisme,
l'arquebisbe,
el Ponigol,
té un paper important,
Miquel Barberà,
té un paper molt important,
va anar
amb Martí a l'anís
negociant
a Tarradellas.
És a dir,
que aquests
elements,
fonaments de l'Estat,
també juguen
un paper
a favor
del canvi.
Per exemple,
quan l'arquebisbat
es va
catalanitzar
els rètols,
el governador civil
se va emprenyar.
Coses d'aquestes
que et semblen
tan absurdes
i ridícules,
però que passaven
l'any 76,
fins al 77,
que no hi ha
canvis.
Les coses
funcionaven així,
de mando
i ordeno.
I el procés
d'industrialització
que haurem viscut
en l'època
prèvia,
als anys 60
i també principis
dels 70,
continua vivint
un moment d'expansió
en aquesta època
que tu retrates?
En aquesta època
la refineria
d'alguna manera
clou
o tanca
tot el període
d'inversions
i d'implantació
i
en l'engegada
de la refineria
es consolida
ja
el polígon
i llavors
la segona fase
quina és?
La d'ampliacions
de capacitats
de producció
i millores tecnològiques
que es situen
a partir de l'any 89
en què
casualment
també aquest any
es signa
el responsable
car
a nivell mundial
que és el compromís
de progrés
que aquí a Tarragona
es signa
l'any 91.
Per tant,
també en aquest àmbit
marca una fita
que la indústria
química
a nivell mundial
pren consciència
que
s'ha de treballar
d'una altra manera
molt més
en protecció
de la salut
la seguretat
i el medi ambient
i és
aleshores
això era revolucionari
era un canvi important
que començava
a produir-se
i a registrar-se
Acabem
Acabem, Tomàs
Igual que els he preguntat
als altres autors
que ja han passat
per aquest programa
quina sensació
quina anàlisi
fas
quina valoració
com valores
el fet
que per primera vegada
t'ha reúna
disposi
d'aquesta gran obra
en la que
com dèiem
tu ja has participat
a més
és l'únic
no professor
d'història
de la Universitat
de Rubí i Virgili
que hi participa
aquí
ho fa
com a periodista
què et sembla
poder disposar
d'aquesta obra
singular
i única
que no teníem
fins ara
jo
a part de la passió
que hi puc posar
per a més
hi participat
i que és
és obligada
i és que a més
és així
ho confesso
però
des d'un punt de vista
de ciutadà
crec que és
molt interessant
i important
que la ciutat
disposi d'això
i això
d'alguna manera
és el punt de partida
per
és a dir
un índex
per dir
a veure
ara sabem una mica
per on moure'ns
i després
poder anar
aprofundint
amb les coses
que més et puguin interessar
jo crec que
és un esforç
de tothom
és a dir
de les institucions
que han col·laborat
de l'editor
i de tots els autors
perquè
parlo per mi
però suposo
que és extensiu
a tothom
és un esforç
de poder sintetitzar
en molt poc espai
reflectir
tot el que és
la realitat
de cada època
i de cada moment
i
la idea
i el projecte
de l'editor
que suposo
que en el seu moment
ho va comentar
però
l'aportació
de nous elements
de nous enfocs
al que seria
història clàssica
com és per exemple
l'últim volum
que traça
les línies
de cap a on
evolucionarà la ciutat
la de mapes
que s'han fet
dibuixats
per la universitat
per a reflectir
el que és
la història local
d'una manera
gràfica
i clara
recuperació
d'imatges
és a dir
jo
com a ciutadà
és una de les obres
que dius
no per a tenir-la
i fer bonic
que probablement
també
sinó per anar-la
follejant
i per assaborir
això de tocar paper
en l'època digital
també val la pena
tenir això
tocar paper
i vaja
malgrat la coyuntura
econòmica
doncs
sé que
es pot pagar
en terminis
recordem per cert
que el volum 5
i el volum 6
és els que s'han de presentar
aquest proper mes de gener
exacte
final de gener
principis de febrer
segons les dates
ja d'agenda
dels que d'alguna manera
han de cloure
l'acte
d'una manera
pública i oficial
és una obra única
i singular
ho venim dient
cada dimecres
és aquest espai
la història de Tarragona
hem anat fent
una evolució
fantàstica
a través del testimoni
dels seus autors
des d'aquella
tarracó clàssica
i prehistòrica
fins pràcticament
res
al moment actual
avui hem estat parlant
d'aquesta època
tan apassionant
de la transició
i dels primers anys
de la democràcia
a la ciutat de Tarragona
fins a l'any 89
ara ens queda el volum 6
cap al segle XXI
i d'això en parlarem
el proper dimecres
en aquest espai
que dediquem
aquesta obra
publicada per pagès editors
una obra especialitzada
d'alta divulgació
13 autors
la coordinadora
Montserrat Duc
1200 il·lustracions
en color
un centena de gràfics
de mapes
de quadres
tot això
és
sens dubte
una de les grans
novetats editorials
de les grans notícies editorials
d'aquest 2011
avui hem convertit
l'espai
amb el periodista
Tomàs Carot
autor d'aquesta part
del segle XX
entre els anys
1975
i 1989
Tomàs Carot
moltes gràcies
i felicitats per la feina
gràcies
i a disfrutar-ho
la gent que
a disfrutar de la història
de Tarragona
gràcies
i fins la propera
bon dia
a