Fins demà!
L'espai mensual que realitzem a Tarragona Ràdio amb els Mossos d'Esquadra avui ens du a parlar sobre consells de seguretat adreçats bàsicament a la gent gran que són sovint víctimes d'estafes, de robatoris, d'estrabades, de bosses, de tot plegat en parlant amb una de les agents dels Mossos d'Esquadra, l'Anna García és agent concretament de l'Oficina de Relacions amb la Comunitat.
Anna, bon dia.
Hola, bon dia.
Deies, aconsells dedicats a gent gran no tan gran, perquè de fet tots estem exposats a aquest tipus de furs, de robatoris, no sé si dir-ne com a casuals, no?
Tots tenim la tendència a pensar que a nosaltres no ens ha de passar això, que nosaltres ho hem vist moltes vegades a la tele, hem vist pel·lícules, aquí no se'n recorda aquella pel·lícula mítica del Tony Leblanc, que es fa el tonto, que fa el tontito.
Estem parlant de les estafes.
Nosaltres diem agent gran, però, com t'ho comentava abans, és agent gran i no tan gran, perquè les víctimes acostumen a ser de totes les franges d'edat.
La gent, com t'ho comentava, té tendència a pensar que a un mateix no li passarà, però al final ens n'adonem que ens passa a tots, no?
Potser perquè anem una mica confiats, no tenim la guàrdia tan alta.
I a vegades sí que sentim a dir, vés en compte amb això, però ho trobem tan surrealista, que dius això, això, què ha de passar, això?
I quan nosaltres ho expliquem a xerrades que fem a associacions de veïns, a casals de gent gran, a altres entitats, a mi no me passaria això, perquè això ja ho he vist, li ha passat a algú altre que conec, o a l'amic d'un amic, i a mi no em passaria, no?
Tot i així pot passar.
Tot i així passa.
O sigui, una mica el consell primer és no baixeu la guàrdia, penseu que, no anar per nois pel carrer, però penseu, desconfieu una miqueta, un cert punt.
Anem una miqueta amb la guàrdia, una miqueta alta, no?
Exemple, per exemple, quan traiem diners del banc, no?
Sí.
Tothom sap quan la gent gran cobra la pensió i quan la gent que està a l'atur cobra l'atur i quan se cobren les nòmines, que acostuma a ser a començaments de mes i al dia 10.
Doncs aquests dies, quan nosaltres anem a treure diners, no ens costa res fixar-nos qui està al banc al darrere nostre, perquè moltes vegades aquella mateixa persona potser no la veuràs al carrer, que te va al darrere, però sí que avui dia tothom té mòbil.
I quan tu treus diners, algú pot donar la teva descripció, aquesta persona va sola i ha ficat els diners a la butxaca esquerra posterior, o al bolso, o allà on sigui.
Hi ha alguna altra persona qui ha trucat que et segueix?
Pots patir la que nosaltres anomenem l'estafa de la taca. Si vols t'explico, t'ha fet cinc cèntims, no?
Tu mateixa, Anna.
Tu vas pel carrer, has tret diners, o algú sap que per algun motiu portes una quantitat de diners al damunt, i llavors tu vas per un passeig i t'ha cagat un colom, no?
És el que et diuen, t'ha fet una caca, un colom, t'ha cagat un colom, t'ajudo, què fan?
Se te tira en el damunt. Invaeixen el que és el teu espai íntim, per dir-ho així, no?
I llavors et toquen. Quan te toquen, per treure't aquella cosa que és una brutícia, que et diuen quina pudor...
Aquella suposa de brutícia que tens a l'escana i que no te la veus.
I després, quan tu mires, sí que potser hi ha alguna cosa que acostuma a ser una miqueta de plat enxafat, una miqueta d'iogurt...
Que t'han posat ells.
O fins i tot no res, clar, que t'ho han posat ells, o fins i tot no res, perquè com que està fora del teu abast, de la vista, llavors no hi ha res.
Què fan? T'atreuen aquella jaqueta, t'ajuden, t'aguanten el bolso amablement, no?
Mentre t'ajuden a treure't aquella brutícia.
El que fan és que, quan t'atreuen el bolso o t'atreuen la jaqueta, t'estan traient aquella peça de roba que saben que van els diners que tu has tret del banc.
Llavors, amb això hem d'anar amb compte.
Consell, no ens deixem arraconar.
Com dic jo sempre, quan dono aquesta xerrada, si tinc una caqueta de colom és la meva caqueta, ja me la trauré jo.
No deixem, entre cometes, que ens ajudin pel carrer.
Sobretot gent que no coneixem. Evidentment, si algú ho coneixes, doncs sí, no?
Però sobretot gent que no coneixem.
Ara parlarem de més de tipus d'estafa, que siguin habituals.
Hi ha un perfil, més o menys, de la gent que es dedica a fer aquestes estafes?
Per exemple, si a mi em passa això, m'intenta ajudar una persona, jo a vegades puc pensar que aquesta persona, perquè és una persona gran, perquè és una dona,
tenim tendència a pensar que les dones no fan aquestes coses, no?
No desconfiaré tant que si m'ho fa algun altre tipus de perfil de persona.
Acostuma a ser una persona... Sí.
Acostuma a ser un perfil, el que passa que és un perfil tan ampli que pot encaixar qualsevol, no?
Però acostuma a ser una persona que va ben vestida, perquè si tu veus una persona que ja no et dona, ja no et deixes que aquella persona t'ajudi, no?
Si no et dona fiança, no?
Una persona que va ben vestida, si és un home pot anar vestida amb traje, o si és una dona, sí.
O si és una dona pot anar, bueno, molt ben vestida.
Bona aparència física, do de paraula, et convéns amb la paraula.
No només per aquest tipus d'estafa que t'estava dient, sinó per d'altres, no?
La típica del toco mocho, que és aquella que te fan...
Què és el toco mocho?
...encara existeix, aquesta estafa.
No és la que t'ha comentat de la pel·lícula del Tony Leblanc, no?
Que te canvio les estampites.
Jo m'afaia el tonto, tinc els cromos repetits, no?
Te sona aquella pel·lícula, una persona que se fa el tonto, que té cromos repetits,
aquells cromos que t'has repetits són bitllets de 50 euros,
i te'ls canvio perquè tu tens dos bitllets de 5 euros o dos bitllets de 100 euros,
i m'agraden més els dos teus que els 300 que jo porto.
Evidentment, quan te donen el canvi, ja no són aquests 300 bitllets que t'han ensenyat de 50 euros,
sinó potser hi va un, que a més a més podria ser que fos una fotocòpia,
i la resta són trossets de cartró, de paper...
Això encara passa, ara.
Encara passa.
Sí?
Encara passa.
Costa de creure, a vegades, que hi hagi gent que encara utilitza aquests mètodes,
aquests trucs tan arcaics, i que costa de creure que hi hagi gent que compri.
Sí.
No? Que et digui, sí, sí, et canvio els bitllets.
Sí. O et compro el bitllet del cupó de la 11 premiat.
Val? Clar.
Què passa? Hi ha la persona que porta el cupó de la 11 premiat,
que no el pot anar a cobrar per una raó que t'exposa en aquell moment,
acostuma a ser en un divendres, acostuma a tenir, com jo sempre dic,
la meva mare s'està morint sempre a l'altra punta del món,
i ja tinc el bitllet comprat per anar-la a veure i donar-li l'últim adeu.
Llavors, m'ha tocat la loteria.
M'ha tocat la loteria, la 11, el que sigui,
i són 2.000 euros, mai és una gran quantitat.
Mai són...
alguna cosa per treure'ns de pobres, no?
2.000 euros, 3.000 euros, però que si jo em quedo cobrar això,
perquè avui no ho puc cobrar, que ho he de cobrar dilluns,
si jo em quedo, perdo el bitllet d'avió, i el bitllet d'avió, veus,
m'ha costat 2.000.
Jo per guanyar 2.500, perdré 2.000.
Què et sembla si anem amb mitges?
Tu m'adones a mi 1.500 i jo et dono el bitllet.
Tu guanyaràs també 1.500.
Tot aquest tipus d'estafes tenen lloc al carrer?
A la via pública, moltíssimes vegades.
I a la via pública i amb gent que no coneixes.
I amb gent que no coneixes.
Quan estàs que t'ho comences a creure,
llavors arriba aquella tercera persona, també molt ben vestit,
que diu, si tu no vols ja ho vull jo.
I llavors tu dius, no, no, no, no.
Si aquesta persona que em té aquesta pinta,
fins i tot de persona que treballa en un banc,
que hi entén, que t'atreu el diari,
t'he dit veritablement, està premiat, ho veus?
T'atreu el diari perquè el que és el dècim,
està fotocopiat o escanejat,
i evidentment és un dècim fals.
Llavors, si tu no vols ja voldrà l'altra persona.
Llavors tu que estaves a punt a punt dius,
mira, saps què, anem al banc, treiem els diners,
aquesta persona s'acostumarà a esperar fora
perquè les càmeres del banc recullen,
enregistren les imatges i poden enregistrar la seva cara.
I si entra, aniran amb el cap molt baix
perquè les càmeres no enregistren la seva cara.
Ara, així en general, a desconfiar dels desconeguts,
que venen duros a quatre pessetes.
Desconfiar dels negocis a la via pública, sobretot.
Me fan com a més por les estafes dins de casa.
Et vinc a revisar la revisió de la llar.
El consell que nosaltres sempre donem és
tothom sap què té a casa,
tu saps si tens gas, si tens electres,
si tens...
I qui et serveix aquestes coses, no?
És a dir, quina és la companyia que et dona servei d'electricitat,
quina és la companyia de servei de gas.
Doncs el nostre consell és, quan tu arribis a casa,
avui, demà, un dia que tinguis cinc minuts,
busca't els telèfons d'aquestes companyies.
I quan algú te truqui per dir-te
t'ha de fer la revisió del botany o t'ha de fer la revisió del gas,
del gas ciutat o de l'electre...
Sí, sí, gràcies.
Quan vindràs?
Dilluns a les 3 de la tarda.
I llavors ser tu qui truques a la teva companyia,
fent veure que se t'ha oblidat,
i dir, escolta, m'heu trucat
i no me'n recordo quin dia m'heu dit exactament.
Si ells t'han trucat, te'n diran, sí,
doncs dilluns a les 3.
I si ells no són, te'n diran, escolta,
a vostè li toca d'aquí un any.
Perquè en principi sempre t'han de trucar abans de venir.
O truquen o envien una carta.
Però clar, la carta...
Sempre t'avisen, eh?
O sigui, no es pot presentar ningú a casa
sense haver avisat-te.
En principi no.
I qui va, si és la persona correcta,
ha de portar la documentació,
és a dir, com una espècie d'identificació
que porten a la pitrera,
que és comú, per entendre'ns,
és del mateix material que són les targetes de crèdit,
d'aquest plàstic dur,
amb la seva fotografia
i la identificació expedida pel Departament d'Interior,
perdoneu, d'Indústria, de la Generalitat.
El que passa és que també es pot escanejar,
fotocopiar, com que no n'hem vist mai cap,
no sabem exactament com és.
Però bé, almenys s'ha de molestar,
a la persona.
No és qualsevol persona
que vagi amb un mono de feina,
amb una granota d'aquestes de feina,
que digui, entro i ja està.
Perquè aquí, si no ho veiem clar,
escolta, no obres la porta...
Correcte, estàs a casa teva.
I, clar, clar.
I més val no obrir la porta en cas de dubte
i que no passa res.
I què fem si ja el tenim a dins
i és llavors que sospitem,
que a vegades podria ser.
Jo sempre dic que, sobretot quan és gent gran,
no ens enfrontem.
Perquè a casa nostra tenim molt a perdre,
perquè ningú no ens pot ajudar de fora.
Llavors, donar-li a entendre
que ens estem adonant que ell no és.
Per exemple, escolta'm,
jo diria que a mi això de...
Si és la revisió del gas, no?
Jo diria que això m'ho vau revisar
fa sis mesos si m'ho vau...
Espera, saps què?
Faré, trucaré a la companyia.
I li dones temps a marxar.
Llavors ell, com que no acostumen a ser violents,
et dirà,
vaig un moment al cotxe a buscar eines
o a buscar una cosa que em fa falta.
I llavors, adiós, molt bones.
Perquè aquí la cosa que és
que et venen a revisar
i et fan pagar uns diners.
Et fan pagar uns diners.
Perquè, clar, com dic jo,
sempre tot està al bord de l'Ecatomba Mundial.
Han arribat sort que han arribat ells
perquè tot ho tenies molt malament.
Quan ve la persona correcta
i et fa una revisió
i ho troba malament,
no et repara en aquell moment.
El que fa com a molt
és presentar la instal·lació
i et dir,
escolti, vostè no pot fer servir la cuina
fins que això no ho arregli.
Ho presenta
i tu pots demanar més pressupostos.
Ell t'ha d'anar un pressupost
que t'acostarà tant.
Tu, si vols,
t'ho arregla o no t'ho arregla.
Però en aquell moment
ell no t'ho pot arreglar
perquè ell no és un tècnic que arregli,
sinó és un tècnic que revisa.
Per tant,
qualsevol revisió d'aquestes companyies
no l'has de pagar al moment.
No,
ni tan sols la revisió.
Ells te poden dir
paga'm amb efectiu,
la revisió,
perquè tot està correcte,
paga'm amb efectiu,
si no és el...
O sigui,
si és un estafador,
te dirà paga'm amb efectiu
o te dirà
dona'm el número de compte corrent.
Si pensem,
ells ja tenen
el nostre número de compte corrent.
La nostra companyia,
no ens passa cada mes el rebut,
doncs ja tenen el...
Doncs amb aquell rebut
anirà a la revisió.
Per tant,
amb revisions a la llar
del gas,
de l'electricitat,
primer ens han d'avisar prèviament
i per tant per telèfon
i per tant nosaltres
podem retrucar a la companyia.
Per telèfon o per carta.
O per carta.
Podem trucar a la companyia
i així ens assegurem
que realment
són ells que ens han trucat.
Correcte.
I després,
o sigui,
si ens venen sense avisar,
res de res.
No obrim
i si ja els tenim a dins,
sang freda,
intentem quedar-nos amb la matrícula
i trucar a Mossos d'Esquadra,
el 112.
Anna,
ens hem quedat a mitges.
Hi ha moltes més estafes
i molts més consells
que jo crec que per la gent gran
especialment poden ser molt útils.
Et convido que vinguis
el mes que ve?
Quan vulguis.
Sí?
Doncs ho fem així.
El mes vinent
tindrem nou espai
dels Mossos d'Esquadra.
Avui ens ha acompanyat
l'Anna Garcia,
una agent
de l'Oficina de Relacions
amb la Comunitat.
Anna,
moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies.