This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
L'última mitja hora.
Doncs ja hi tornem a ser un divendres més a l'última mitja hora.
Avui des de la Rambla Nova, edició número 48.
Miquel González, bon dia.
Bon dia, Josep Ardila.
I ja és el segon bòbo que fem, crec.
És veritat, però oficial el primer,
perquè l'altre estava dintre del sempre nàstic,
oficial, oficial, l'última mitja hora al carrer,
avui des de, com deies, la Rambla Nova.
Des de la Rambla Nova.
Encara som a temps de portar, menjar, joguines, roba,
a l'estat de la Rambla Nova per ser solidaris.
A més la gent ha sigut molt solidària, ha portat moltíssimes coses.
Sempre jo sabeu que abans de començar recordem les vies de participació, Miquel.
Doncs sí, són aquestes.
elmatia.tarragonaradio.cat, és l'adreça de correu electrònic,
a twitter.com barra última mitja hora
i a facebook.com barra última mitja hora.
Allà ens podeu seguir, també descarregar-vos els programes
des de tarragonaradio.cat.
I avui amb guitarra inclosa, Miquel.
Amb guitarra inclosa, sí, sí.
Després, bé, ja l'hem sentit al llarg del programa del matí.
Després la tornarem a sentir,
que cantarem una Nadala que hem fet just per a l'ocasió.
Doncs després la escoltarem, si us sembla.
Comencem?
Vinga, som-hi.
Vinga, arrenquem.
La última mitja hora.
Per perdre la i Miguel Monsalí.
I amb aquest ambient nadalenc,
perdona, que m'he avançat jo.
No, no hi has fet bé.
És que no sabia si m'he de comptar 3, 2, 1,
com que no veiem el Lluís des dels estudis.
És que avui el Lluís el tenim lluny.
Sí, avui el Lluís el tenim lluny.
Ens podria saludar i tirar-nos aquest tall de...
Hola, saps què fa ell?
Sí, després a veure si ho troba.
A veure si ho troba.
I comencem amb el sempre Nàstic.
Vinga, va.
Si la setmana passada era la senyora del Nàstic,
recordes aquella senyora que cridava tant
i que buscava unes cucarratxes i no sé quines històries?
Sí, sí, sí, que anava amb una guitarra.
Doncs aquesta és un individu o individus que toquen els tambors.
Vale?
Un rotllo safriduo.
Ostres.
Tot i així, no hi va haver reaccions.
Ara, ja t'ho dic, fer el partit,
90 minuts de partit, amb aquest soroll de fons,
ara acaba cansant.
Escoltem-ho.
Estat bé, eh?
Però la jugadora era bona,
Mayrat ha habilitat bé Peragón.
Peragón ha intentat fer una frivolitia estranya
perquè es pot xutar amb l'esquerra directament.
A la primera.
Però bé, la intenció era bona
i llàstima que Peragón no ha acabat d'afinar
com li està passant al moment aquest començament de temporada.
Jo crec que hagués estat ben rentabilitat aquest xull
si ha xut a la primera.
Què em sembla?
Josep, és que fer el partit amb aquesta...
Tot això ha de cansar, eh?
Tota l'estona amb això darrere.
Bé, avui poca cosa, eh? Del sempre nàstic.
Poca cosa, poca cosa. Aquestes setmanes m'han portat molt bé, eh?
Avui, aquesta setmana, rebrà la Núria Cartanyà.
Ja el sabeu que hem fet tota la setmana.
No està per aquí?
Sí, està per aquí.
Núria, vine, vine, vine, vine.
No, no, no, seu, seu, seu.
Així fem entre tots.
Ja el sabeu que hem fet l'especial,
fem Nadal durant tota la setmana des d'aquí a la Rambla
i ja el sabeu moltes hores de directe.
A vegades tenim confusions,
no sabem exactament el que diem.
La Núria a vegades confon els noms dels convidats,
que no passa res, però vaja, els confon.
Aviam.
Dani, què? Dani, què era?
Escoltem.
I nada, que comporta,
realitzeu també juntament,
i a més per fer crida,
realitzeu amb Jove Cambra de Reus,
tenim el Dani Ruiz,
que ve en representació.
Dani, bon dia.
Dani Rubio.
Molt bon dia, Núria.
Ni una, ni una.
Això és començar bé el Nadal.
Però em pots dir com tu vulguis, eh?
Et contestaré igual.
Sí, són pocs, vull dir que...
Tomàs, tu dic a tu que estàs a la llunyania.
Molt bé, Núria, bé, bé.
A veure si no m'equivoco més.
No, home, no, ja.
A veure si fem bé això.
Bon dia a tothom.
No ho sabeu tot.
Al mig de l'entrevista li vaig dir David,
moltes vegades.
David, moltes vegades.
Ah, mira, això no ho hem vist, això, Miquel.
Una altra confusió que vas tenir, Núria.
Aviam, Esther Fresquet?
Esther Franquet?
La tenim per aquí l'Estera, demés.
Doncs escoltem-ho, sisplau.
...del voluntariat de la URB.
Saludem, doncs, des de la Jove Cambra de Tarragona,
la seva futura presidenta, l'Esther Fresquet.
Franquès?
Fresquet?
Franquès?
Fresquet.
Fresquet, bon dia i bé, no?
Sí, sí, ho has dit molt bé.
No!
Bon dia a tots.
Bon dia.
Des de la Jove Cambra.
Bé, Fresquet, eh?
Ha quedat clar.
Fresquets estem, eh?
Fresquets estem avui.
I, escolta'm, Núria, hi ha una bona notícia,
no només tu tens problemes a l'hora de fer el directe.
El Miquel també els té.
Sí.
A veure, Miquel, hi havia uns sorolls estranys
l'altre dia quan feies el tothom des d'aquí a la Rambla,
que va patir un fam el tothom aquí en directe a la Rambla,
30.000 persones aquí mirant-lo.
30.000 oients aquí, els 30.000 oients acumulats.
I hi havia com a cops pels llocs.
No, és que teníem un bastó que anava caient tota l'estona.
Mira què passava, escolta, escolta.
Què passa?
A banda de la celebració internacional del Dia de les Discapacitats,
el desembre, és un mes assenyalat també en el calendari.
Sí, bueno, se li diu la pesadilla.
Però bueno, es cordita, però bueno, intensa.
Endavant.
Se'ns cauen les cordes.
Déu-n'hi-do, que aquí tenim aquest estant que fa,
si piques al terra, fa aquest soroll.
que és de fusta, déu-n'hi-do.
Llavors, doncs passa això, passa això.
A veure, per 25 cèntims juguem.
Núria, Josep, productes que podem portar a la recollida d'aliments,
roba i joguines.
Home, doncs joguines, roba.
Arrós.
Arrós.
Oi.
Sal.
Whisky?
No.
Whisky.
Aviam, tenim el Ricard per aquí?
Podem incorporar-lo o no?
S'ha amagat, s'ha amagat.
S'ha amagat, s'ha amagat, s'ha amagat.
Sí, va, doncs després l'incorporarem perquè...
Mireu què volia aportar el Ricard a la fira,
a la... quina mania amb la fira jo també,
a la campanya de recollida.
Escoltem.
Especialment ens fien una crida ahir,
ens deien oli i sucre, especialment per aquí.
Oli i sucre.
Sí, es veu que és el que falta més en el banc d'aliments i és de bàsica necessitat.
Doncs mira, una ampolla, un litre de vi o un paquet de sucre.
Una ampolla, un litre de vi o un paquet de sucre.
Serà benvingut.
D'oli, d'oli, Ricard.
Oli.
No has dit vi.
He dit vi?
Perdona.
Una ampolla.
Separat, separat el cap, ja.
Escolta, qualsevol cosa, però ja ho sabeu,
aliments, això sí que tinguin llarga data de caducitat.
Peix de gat.
I després, joguines.
Joguines també, sí.
Jo crec que el Ricard ja pensava en el sopar de Nadal.
Però és que també és això del litre de vi,
perquè les ampolles són de 75,
el litre de vi sona litruna, sona...
Té t'abric, no?
Però no podem portar un litre de vi.
A botellón.
A botellón.
Crec que et toca tu ara, Miquel.
Josep Perdila aquesta setmana donava el temps al matí.
Com cada dia.
Com cada dia, sí.
I al matí, si no fa molt de fred,
doncs ja sabeu el que passa.
Escolteu.
Tenim un dia assovellat amb algunes nubolades
i amb màximes de fins a 18-19 graus de temperatura
al centre de la ciutat.
Això sí, el dia s'ha despertat amb algunes ventades,
per tant, quan sortiu de casa,
tapeu-vos per això, per alguna estampada,
tram, tram, tram, tram,
per algunes ventades.
La trampera, la trampera.
La trampera, matinera.
Què et sembla?
Bé.
Que anar més a dir.
Vas més clar, temperatura amb...
No, amb vent.
Amb vent.
Temperatures inventades.
I va sortir una paraula composta.
Per cert, segur que unes noies de la Xina
ens han fet unes fotos.
Ah, gràcies, pues.
Ara hauríem de posar aquell tall que tenim.
ara després d'això arribaran allà
i... no?
I què?
Ho ensenyaran i...
I sortirem pels Facebooks i aquestes coses.
Molt bé.
I ara tornem a la Núria Cartanyà,
no t'escapes encara,
perquè aquesta setmana també s'oblidava
de despedir el Miquel després del click.
Jo encara estic allà.
i cada dia i ell encara és allà.
Si no hi diem res,
ell encara està allà.
Escolteu.
Si la voleu cantar tots junts.
Estàs molt encostipada.
Ja ho veig.
Acabarem amb una Nadala,
vale, ja ho diem ara, eh?
Sí, amb una lletra una mica modificada.
Mare de Déu, cridant a pulmó.
Molt bé.
Val, Miquel, queda't a marxa si vols,
però d'esta demà sapigueu també
que acabarem fent el sorteig
de dos lots de torrons a Cervén.
Ah, doncs mira,
ho podem fer dintre de l'última mitja hora també,
si et sembla.
Doncs ho farem així, sí.
De moment, i amb això,
doncs esperem amb la publicitat, eh?
Si et sembla el nostre company,
el Lluís, el tècnic,
deixa'ns la publicitat per després
perquè no volem fer esperà més
el Ferran Cervén,
que s'ha escapat de la botiga
per venir-nos a explicar
com seran aquests lots.
Ferran, bon dia.
Bon dia.
Teniu molta feina.
És que tens les mans allò amb la pell
malament fines, fines d'embolicar.
De tan embolicar.
Però això és bo.
Doncs jo al final vaig tancar la porta
i vaig marxar.
Ah, però que tu estaves tota l'estona allà?
Clar, tu em vas dir
queda't o marxa,
i dic, bueno, doncs me quedo,
no sé, que després me quedo i ja està.
I tu deies el Lluís, marxo,
i el te deia, no queda.
Sí, jo li deia el Lluís,
què faig?
I el Lluís, home, surt,
i si em crida, no ho sé.
Posem en marxa la màquina del temps, Pepe?
Sí, home.
I anem cap al març del 2011.
Home, tampoc fa tant.
No, però una mica.
Ah, una miqueta.
Un tall que en el seu moment
no vam tirar per vergonya,
directament ho diem.
Ara sí, ara el tirem,
ho entenem.
Ara ja estem de festa, tu.
Ara podem tirar.
Era divendres a la tarda,
era un informatiu,
Anna Plaza,
Quim Pons,
Pep Sunyer
i Miquel González.
Un desastre total.
Què?
No.
No, aquest no és, eh, Lluís?
Aquí ha passat alguna cosa...
Ai, què ha passat aquí?
Doncs no sé què passa.
No, no, Lluís, Lluís,
treu perquè aquest tall
hauria de ser normal
i va com molt accelerat.
Què ha passat?
No ho sé.
Bé, si et sembla...
Què fem?
Passem al següent?
Passem al següent, sí, sí.
i aviam si el Lluís, mentrestant,
doncs el pot arreglar
o el pot recuperar.
No sé exactament
què ha passat amb aquest tall.
Bé, en definitiva,
el que passa a vegades, Miquel,
que a banda d'això
passen aquestes coses
i t'adones que
el micròfon està obert.
Ah, vols dir al principi
d'un informatiu, no?
Per exemple, no?
Tu, al final,
t'adones que hi ha la llumeta vermella
i passa això que escoltereu.
...14 de juny,
Sílvia García està als controls tècnics
a la redacció Anna Plaza,
Laura Casas,
Josep Sunyer
i Teresa Ortega.
Adiós.
Passen ara quatre minuts
del punt de dos quarts
de dues de la tarda.
Les obres de la façana marítima
de Tarragona
o del Gran Museu
de la Tava Calera
es veuran a jornades
per més endavant per la falta.
Doncs saps què va passar?
Costa molt aguantar el riure, eh?
Va passar que
jo em pensava que hi havia publicitat
i llavors vaig dir
adiós
i es va colar a fer antenes.
i va passar això.
Això és el que va passar.
Però vaja,
tampoc no passa res, eh?
Aviam,
tornem a intentar,
no sé si estem en disposició,
Lluís,
d'escoltar el tall anterior.
Si estem en disposició,
tira-lo directament
i si no,
doncs ja ho deixem córrer
per un altre...
Comptem fins a tres?
Vinga,
diu que no, eh?
Diu que no, eh?
Diu que no.
No?
No?
No?
No?
No?
No?
No?
No?
No?
Fantàstic.
Doncs no podem.
Bé, doncs ja ho escoltarem
la setmana vinent,
era un informatiu que acabava
amb molt desastre, la veritat.
No...
Bé,
reiem tots
i allò era un desastre.
Acabem, Pepe,
si et sembla,
amb la Sílvia García.
Acabem els talls,
després tenim més coses,
però acabem amb la Sílvia García
i la seva col·laboradora,
Mar Pérez.
Perquè si la setmana passada
la Sílvia parlava
d'aquelles fruites
que tu i jo sabem.
Sí.
De figues.
De figues.
Aquesta setmana
parlàvem de
Nacho Vidal.
Ai, ai.
Perquè qui no regala una colònia
per aquestes dates
que s'aproximen
o perquè esperes
que a la nit
el trobi sota l'arbre
el parà...
Oi, oi, oi,
que m'ho estàs fent venir bé.
Ui, m'agrada la por.
Que a la nit
te l'atrobi sota de l'arbre.
A veure.
No.
Què tenen a veure?
No.
Sílvia, calla.
Sílvia,
calla.
No t'ho hem dit mai, això.
Sílvia, calla.
Sí, calla, és usted.
Què tenen a veure?
Quina por.
Nacho a ment.
Oh, oh.
Trobar-te-la sota l'arbre
i una colònia.
Home, perquè esperes
que el pare Noel
una vegada que arribi...
I ara aquí, Nacho Vidal,
com entra en tot això?
No entra.
No entra.
Jo que no entri.
Justa, justa.
No entra.
I si entra, entra...
Però justa estreta, eh?
Bé.
No?
Doncs millor que no, eh?
L'actor de pel·lícules
presentarà el proper 22 d'aquest mes
a la sala capital de Madrid
el seu perfum unisex,
coses molt importants,
unisex,
que es diu 25.
Paraulotes no.
Per què 25?
Espera-ho veuràs.
25.
No és que sigui
el dia de l'aniversari
del Nacho Vidal,
que sí que ho és.
No.
Ah, també ho és?
No.
No.
Tampoc és perquè
estem a Nadal
i li diguin 25
per allò del 25 de desembre.
Tampoc, tampoc, tampoc.
És perquè...
Són els centímetres.
És la mida...
Veus que us havia gravat per aquí?
De l'ampolla.
Olla, olla.
Qui no vulgui pols
que no vagi a l'era.
Doncs ja ho diu l'Enric Garriga.
Qui no vulgui pols
que no vagi a l'era.
Ja passa.
Però, i escolta, Miquel,
abans de fer el sorteig,
perquè hem de fer un sorteig...
Sí, sí.
Hem de fer un sorteig abans.
A veure,
nosaltres portem tota la setmana
parlant d'aquests torrons,
artesanaus, bons,
aquells que hem de menjar per Nadal.
Sí.
Com es diuen aquests torrons?
Dels torrons sirvent.
José Sirvent Garrigós.
Sí.
Vols dir que ho tenies massa clar, això?
No, no gens.
A veure, escoltem-ho.
I com que demà
sorteixem
un lot de productes
de torrons Vicenç,
de torrons sirvent,
volem dir,
entre tots els
qui han fet
un donatiu
a la nostra campanya
de recollida de roba,
aliments i joguiners,
us proposem
recuperar
l'entrevista
amb els responsables
del torron sirvent.
Sobretot,
aquí ens agrada molt
el Cixona.
No m'has coïuantat al final.
José Sirvent Garrigós,
eh?
Vaig equivocar.
Vaig equivocar.
A més a més,
no sé si tenim
pel sorteig preparat,
Núria,
entre tota la gent
que ha participat
i tal o què?
Podem fer-ho o no?
Sí,
això depèn una miqueta
que tinguem algú de sirvent.
Si agafes un micro,
Núria,
perquè estem a la ràdio,
vull dir...
De bon rotllo sempre,
no?
De bon rotllo sempre.
I tant, i tant.
li vam dir,
home,
podries ser tu
la mà innocent
que ens fes el sorteig.
Ho volia fer
després de la música.
Ah, vale,
bueno,
sí, així donem marge
perquè se cal una mica de doli.
Vale,
doncs cantem la Nadala,
no?
I mentrestant,
fem màxima expectació,
anem trucant al Ferran Sirvent
i ell ens agrada dir
el número dels guanyadors
del lloc.
Doncs, si voleu cantar la Nadala,
el que hauríem de fer
és agafar tots els papers,
aquests que posen Nadala
a Tarragona Ràdio.
Sí,
ja ho tenim.
Mira, Ricard,
bon dia.
Bon dia.
Ah, és que ara no sabia
de veritat,
no sabia.
I està bof
de donde sale.
Ara no sabia
si era el Lluís
que estava tirant talls
amb la teva veu
o eres tu
que estàs parlant des d'aquí.
El tenim aquí en directe,
aquí,
encarniosos.
Doncs, jo crec que si voleu
podem provar de cantar
aquesta 25 de desembre
amb lleta modificada
per a Tarragona Ràdio.
Us sembla?
Vinga, doncs.
Tarragona Ràdio
canta.
Fum, fum, fum.
Tens d'un estant
a la Rambla.
Fum, fum, fum.
Volem recollir
joguines,
bolsa roba
i molt menjar.
Tots units
a la campanya
Caritas
i jove cambra.
Fum, fum, fum.
Hem fet moltes
entrevistes.
Fum, fum, fum.
Unitats mòbils,
tertúlies.
Fum, fum, fum.
Al carrer Cuin
ha salut tothom
i un quart de canta.
català
que això fórum
o cinema
rutes
o la biblioteca.
Fum, fum, fum.
Avui el nostre programa.
Fum, fum, fum.
La que vam cantar
Nadal
és
Fum, fum, fum.
Que no falti
l'alegria,
un somriure
i bon humor.
Us desitgem bones festes.
Bon Nadal
que no hi ha un nou perfecte.
Fum, fum, fum, fum.
Fum, fum, fum.
Fum, fum.
Bon Nadal.
Bon Nadal.
Bon Nadal.
Bon Nadal a tothom,
bona a tota la gent
que està aquí a l'expectativa,
com dèiem,
la banda que t'estan.
Ara jo crec que ja sí.
aquí tenim el Ferran
el Ferran Sirvent
al telèfon.
Ferran, bon dia.
Hola, bon dia.
Què tal?
Ferran.
Bé, doncs mira,
aquí Canyellas
amb els clients
que ens estan escoltant.
Ferran, Ferran,
Ferran,
m'escoltes, bon dia,
sóc el Miquel González.
Escolta'm, una cosa,
he de demanar disculpes públicament
perquè ahir a la ràdio
vaig tenir un problema
i en vez de dir
Torrons Sirvent
doncs vaig dir una altra marca.
Espero que no m'ho tingueu bé en compte, eh?
Home, no, no.
Ah, d'acord.
Són les coses del directe.
Escolta'm, a veure, Ferran,
tenim un número
de bo al 50
i ens has de donar un número
i vaja, de bo al 50
si no m'equivoco, no, Núria?
De bo al 50, no?
Mira, mentre estàveu parlant
han vingut dues nenes estupendes.
Total, que ara ja és de l'1 al 53.
De l'1 al 53.
Vinga, quin número diràs, Ferran?
Doncs el 19.
El 19
i ara me n'has de dir una altra.
Primer el 19
i després el...
I després el 47.
Doncs vinga,
el 19 i el 47.
A veure si tenim les persones, Núria.
Doncs sí, el número 19
correspon a la Magda Carnissé.
La Magda Carnissé, felicitats,
número 19.
I quin altre número heu dit?
47.
El 47
que correspon a la Txelo Bosch.
Txelo Bosch i Magda Carnissé, felicitats.
I què heu de fer?
Ara us trucarem
perquè tenim les vostres dades al telèfon.
Us trucarem i us donarem la notícia,
però us tracta que aneu amb el carnet d'identitat,
això sí,
i la vostra butlleta,
el vostre número,
a l'establiment de Torrons Cervent.
On us va millor que vinguin a buscar els lots?
Ferran.
Doncs no,
es trobaran a Rambla Vella 27.
Poden anar ja a la Rambla Vella 27.
Molt bé.
Ferran,
que vagin allà.
Gràcies i bon Nadal,
eh?
Bon Nadal i bones festes.
Bones festes.
Adéu-siau.
Doncs ja ho veieu,
dos lots de Torrons Cervent,
eh?
Per tastar-los.
I nosaltres hem d'anar acabant ja,
jo diria.
Doncs sí,
anem acabant.
A veure,
el micròfon,
Núria.
Micròfon,
Núria.
Oi,
que pesats que sou,
és que des de l'OEGO.
A veure,
què vols fer,
Núria?
Mira,
mira,
mira,
mira,
això és cava.
Cava,
sí,
sí,
jo crec que sí,
eh?
Acabem d'obrir una ampolla de cava
i tenim aquí unes pastes,
uns polvorons ben nadalencs
per poder compartir amb tots vosaltres
si us voleu apropar a l'estand de Tarragona Ràdio.
Em deixeu acabar amb uns agraïments generals?
I tant.
Sí,
una mica sensiblons,
però jo crec que és de justícia
agrair a tothom,
tothom,
tothom que s'ha bolcat,
que d'una manera o altra
ha participat en aquest programa especial
que Tarragona Ràdio ve fent des de dilluns.
És una idea una mica esbojarrada
i més tenint en compte la feinada
que tenim tots plegats
i fer un especial d'aquestes característiques
sempre és un gran esforç.
Tothom,
tots els companys,
totes les institucions
que ens han ajudat
i bé,
diríem,
no ho sé,
parlaríem dels col·laboradors directes
o els que ens han deixat col·laborar amb ells,
no?
A Jove Cambra,
de Tarragona,
de Reus,
a l'Universitat Rovira i Virgili
a través de l'oficina del voluntariat Càritas.
Ells són els que recolliran
totes aquestes donacions
que vosaltres heu fet.
Evidentment,
els bons amics de la casa
de Josep Sirvent Garrigós,
de Torronsa Sirvent,
però també des de diferents àrees
de l'Ajuntament,
des de l'àrea de comerç i turisme
o també des de l'àrea de serveis públics,
també ens han posat
totes les facilitats
i tots els companys,
no m'ho els vull lliçar tampoc,
de l'empresa municipal
de mitjans de comunicació
que quan s'ha d'arma grossa
doncs també tenen
una estoneta
i unes bones paraules
i moltíssima ajuda
que ens han donat aquests dies.
Evidentment,
moltíssimes gràcies
a tots els que heu col·laborat
en la campanya solidària,
els que heu passat per aquí
i ens heu felicitat,
ens heu ajudat
a fer aquesta recollida
i aquest programa.
Ja està.
Una cosa, jo també,
per acabar.
Sí, que jo ja callo.
I també felicitar
sobretot a la Núria,
que és qui s'ho ha currat
de veritat,
que ha estat aquí cada dia
amb el Joan Maria
i que això ha sigut un èxit,
més de 50 persones.
Ai, sí, contents, no?
Que bé, eh?
I tu no saps
la cara de satisfacció
que feia la gent
quan donava coses
i les coses xules
que han donat, eh?
I tothom que ho ha escoltat
per la ràdio
i que ha vingut aquí
ha portat tot això
que és d'agrair,
i és d'agrair.
Companys, anem a fer el cava?
Sí?
Vinga, va.
Amb tots vosaltres.
Estic a punt de poblar.
Ai!
Bon Nadal!
Bon Nadal!
Bon Nadal a tothom!
Bones festes!
Unes notes musicals, Miquel, va!
Acabem amb la Nadal,
tornem a fer el principi de la Nadal
i així ja donem les informatius.
Fins que arribin els informatius.
Vinga, va!
Tarragona, ràdio, canta
fum, fum, fum
Des de l'estana, la Rambla
Fum, fum, fum
Volant fer llitjoguines,
vols la roba i molt menjar
Tots units en la campanya
Caritas i jove a cambra
Fum, fum, fum
Empezar amb les entrevistes
Fum, fum, fum
Unitats mòbils, tertúlies
Fum, fum, fum
El carrer, cuina, salut, tothom
i un quart de català
Deixar por, humor, cinema
Rutes o la biblioteca
Fum, fum, fum
Avui el nostre programa
Fum, fum, fum
L'acabem cantant Nadales
Fum, fum, fum
Que no falti l'alegria
Un somriure i bon humor
Us usitgem bones festes
Bon Nadal i un any perfecte
Fum, fum, fum
Molt bé
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Fins demà!