Sintonia de tertúlia en aquest matí de divendres.
Una tertúlia que avui compartirem amb tres convidats,
tres tarragonins amb perfils professionals ben diferents
i que ens ajudaran a comentar l'actualitat del dia
i de la setmana que estem a punt de tancar.
Ens acompanya el degà del Col·legi d'Advocats de Tarragona,
Antoni Sales. Antoni, molt bon dia.
Molt bon dia.
També el director d'organització de l'autoritat portuària,
Joan Besora. Bon dia, Joan.
Molt bon dia.
I el director de l'Institut Municipal d'Educació,
Carles Tepero. Bon dia.
Bon dia.
Amb ells tres ens repassarem l'actualitat de la setmana
i d'un dia que ve marcat clarament, en fi,
per un protagonisme especial, i a més s'apareixen en les portades,
avui hi ha coincidència en les portades dels diaris locals,
que és la Universitat, la Roviri Virgili,
que ahir anunciava fortes mesures, dràstiques mesures
de restricció econòmica davant la retallada del 16%
del pressupost ordinari que rep dels diners
del govern de la Generalitat.
I ahir el rector, en roda de premsa,
anunciava mesures econòmiques importants,
com, per exemple, tancar absolutament tota la universitat
durant el mes d'agost, per primera vegada a la història,
o altres actuacions que pretenen estalviar,
si pot ser, els 13 milions d'euros que hi ha de desviació
respecte al pressupost que s'havia elaborat
en relació a aquest 2011.
13 milions que, d'alguna manera,
la universitat s'haurà d'estalviar en despesa ordinària.
Carles, tu que estàs en el món educatiu,
precisament, era previsible, no?,
ja tenint en compte els anúncies que s'havien fet.
Sí, sí, les campanes ja sonaven feia dies, no?,
de que la cosa triaria cap aquí.
Jo no m'he llegit en detall, tampoc,
en què, exactament, en què consistirà,
menys aquesta qüestió del mes d'agost, no?,
de que faran vacances, vacances,
és a dir, tan carant, cerrado por no sé què,
per...
Per vacances.
Per la crisi, per vacances, no?
Bueno, és lamentable sempre que
algun servei que es presta el ciutadà,
en aquest cas els estudiants i els futurs professionals,
doncs, que tota la societat necessita,
advocats, metges, el que sigui, no?,
mestres, també, molts,
doncs, s'hagin d'aturar d'aquesta manera
en els seus estudis, no?
Ara bé, doncs jo, també en el context general de la crisi,
i pel que estic esbrinant, no?,
pels mitjans, tampoc soc un expert en economia,
doncs, entenc que determinades retallades
o reduccions en la despesa corrent,
doncs, són necessàries per tal d'anar ajustant
tot aquest cantat equilibri financer
que fa falta tornar a recuperar
per poder que l'economia arrenqui de nou, no?
Home, què més dir?
Et dic el detall, no m'ho he vist, no?,
però em fa la veta, també, que s'ha suprimit
la inversió en la facultat d'educació,
pel que em toca, em penso, eh?,
perquè així hem dit, i això sí que...
La facultat que hauria de completar el campus
a l'Avinguda Catalunya.
Exacte, home, això sí que em dol especialment, no?,
perquè és una mica allò de pensar
que la facultat en la que vam estudiar,
en la que futurs professionals,
mestres, educadors,
que han de continuar, doncs, fent país
i formant a les futures generacions,
doncs, es veurà segurament truncat
en aquestes instal·lacions que requerien
o requereixen ja d'una instal·lació més moderna.
Joan, què et sembla?
Bé, ens hem d'anar acostumant, eh?
Resignació?
Hem de ser clar, a veure, resignació dintre d'un ordre,
en el sentit que serà una negociació constant
i cadascú, les parts afectades,
intentaran sempre, doncs, treure...
o que, per lo menys, la retallada no sigui la que ha de ser, no?
Jo crec que és també la decisió del rector,
en el seu moment, doncs, per fer aquestes declaracions,
va ser també dintre de la seva honestetat,
en el sentit d'una situació marcada, doncs, de més amunt,
o sigui, on sigui, d'una situació que, bueno,
s'ha arribat perquè s'ha arribat,
no cal ara mirar enrere i ni esbrinar els motius
per als quals s'ha arribat, la realitat és aquesta
i a partir d'aquí, doncs, hem d'aplicar aquestes mesures,
crec que d'un estat tant, no?
Evidentment, aquí, les parts afectades, doncs,
tenen dret també a reclamar-ho, tenen dret a queixar-se,
potser, doncs, bueno, això ens ha portat una...
per un excés d'alegria
amb el tema de qualsevol cosa que estigui, doncs,
en aquest dia afectat,
podem parlar també de que, evidentment,
omplir l'estiu amb temes educatius,
amb temes universitaris,
tenint en compte les aportacions
d'universitats estrangeres
que aprofitaven a l'estiu,
doncs, per fer, doncs, els seus cursos,
xerrades, trobades, dir-li com vulguis,
doncs, bueno, és una llàstia, s'haurà afectat,
però, clar, vull dir, prefereixo,
jo, particularment, i no soc del món
de l'educació, prefereixo que
que hi hagi aquesta restricció amb un més
inhàbil, per dir-ho així,
que, evidentment, afecta altres coses, que no, doncs,
amb altres, amb altres situacions acadèmiques, no?
Antoni.
Bueno, certament estic totalment d'acord amb les dues
intervencions del Carles i del Joan,
totalment d'acord que, si com sigui,
la situació actual de la societat s'ha d'intentar
ajustar el que tenim, i el que tenim és una restricció
pressupostària, sense cap mena de dubte.
A més, a més, el que no podem oblidar és que,
per el que jo sé, la URB, crec que la província
és qui tenia més treballadors, o sigui que
el potencial de la URB és un potencial enorme.
De moment, però, de retallades de personal no n'hi ha, eh?
Ja, ja, ja.
Això el RAC ho ha volgut salvar.
Diu que si, fins al 2013, la situació continua
és molt complicada, potser sí que s'haurien de fer retallades
de personal, però de moment no.
No, ho dic per fer que tothom sàpiga el volum o la idea
que significa la URB en els nostres contrats,
que realment és una dimensió enorme, no?
Dit això, que absolutament d'acord que s'ha d'ajustar
a la realitat actual, aquesta mesura d'esconèixi
realment és l'única que es podia adoptar.
Clar, tancar un mes complet no sé si és millor
que tancar o mig tancar dos mesos, no?
N'hi ha d'altres, eh? Jo he citat aquesta perquè pot
semblar la més extraordinària, però, per exemple,
el tema de la refrigeració no s'utilitzaran
durant un parell de mesos, és a dir, crec que eren
el mes de maig i el mes de setembre o octubre,
si no m'equivoco, o despeses ordinàries
també que es retallaran
el propi material de la universitat,
alguns centres, per exemple, algunes biblioteques
restringir una mica l'horari
perquè les despeses no siguin tan grans...
Clar, òbviament, la que més que té l'atenció és aquesta, no?
Segurament no tenen més remei
que fer aquestes mesures
i, doncs, recolzar
i si aquesta és l'única més estudiada,
recolzar-ho, no pot fer tanta cosa, no?
Clar, les retallades ja s'havien anunciat que també arribarien
al món de la universitat, igual que al món de la sanitat
o a altres àmbits, o a la retallada socials
que avui també són notícia
perquè ho va anunciar ahir el conseller.
Ens hem d'anar acostumant, doncs, Carles...
Sembla que tot va en cadena una mica, no?
Perquè, clar, a conseqüent, la universitat
tanca perquè també
amb ella els ingressos són menors, no?
Les subvencions...
Bueno, clar, són els diners del govern...
Els ingressos previstos de...
13 milions d'euros menys
que es rebarà del govern de la generació...
Això d'algún puesto ha sortit.
Imaginem-ho.
D'algún puesto ha sortit, no?
Exacte.
Això és puntejar la llista, no?
Això sí, això no ho podem tocar-ho
perquè, doncs, és evident que s'ha de conservar,
però, mira, el tema de la refrigeració,
per exemple, doncs,
segurament s'han d'estalvi impressionant,
doncs, un mes d'agost,
en el que tot va, doncs, amb molta potència.
A l'octubre i al maig.
On potser no s'haurien de tocar,
que també me sona com el tema...
A veure, les matrícules també seria un tema
a banda de parlar.
Sí, les matrícules pujaran...
Quins són els costos que suposa...
Evidentment, un curs escolar, universitari,
doncs, costa, no sabria dir el quant,
però, evidentment, no es paga,
vamos, ni una desena part del que pot valre, no?
No, hi ha en preu públic, hi ha en preu públic.
Hi ha en preu públic, molt més, no?
Però sí que em sabria greu
que es retallés excessivament,
o que es retallés, fins i tot,
no excessivament,
el tema de les beques individuals dels alumnes, no?
Les beques d'estudiant
que una mica són fruit del seu esforç
i del seu treball
i, per tant, també del seu rendiment,
que això sí que s'ha de pagar
i, per tant, jo crec que tota la societat
estaríem d'acord, segurament,
amb que això no s'hi ha d'entrar.
És a dir, s'ha de mantenir
un alt nivell de qualitat
i de motivació als estudiants
perquè amb les beques
puguin continuar el seu successivament
sense dependre dels seus ingressos familiars.
Jo crec que amb això tots coincidiríem,
que per aquest camí
aquest sí que s'ha de mantenir,
aquesta ajut pública.
Sí, perquè si no la universitat
es pot convertir, clar,
més en un centre
on només puguin estudiar
els que tenen possibilitats econòmiques.
Clar, justament aquí està l'error.
L'error és fer una discriminació
lineal
d'un 10%
per a tothom,
sense tenir en compte
aquestes possibles circumstàncies
que precisen, potser,
una discriminació positiva
i potser una mica més d'inversió.
Potser.
O sigui, fer una reducció lineal del 10%
és un error.
Jo crec que aquí no caurà la Generalitat.
Espero que tampoc.
No, espero que no, no.
El que ha de fer és, bueno,
intentant assumir aquest 10% global,
potser en algun lloc
ara toca invertir una mica més.
Això és el que s'ha de mirar, no?
No ho sé.
I, a més, tenint en compte ara
la situació,
els estudiants i Carles i Antonio
ho han fet bé entreure el tema,
perquè quan parlem de universitat
parlem gairebé
de l'òrgat administratiu, no?
Però, clar, al final,
en definitiva,
sempre hi ha dos pas afectades,
el professorat,
però sobretot l'alumnat també, no?
L'alumnat que està passant també en un moment,
com tota la joventut,
tenim aquestes demostracions
dels indignats, etcètera, etcètera,
que hi ha molta quantitat de joves
universitaris
en què estan dient
i manifestant de,
bueno, estem estudiant,
ens estem preparant,
intentem preparar-nos,
però quin futur ens espera?
Sí.
Si a sobre,
dintre d'aquesta precarietat personal
que té cadascú,
li afegeixes,
de dir, escolta,
no és que la teva universitat
vés al tanto perquè es falta,
no confies en la beca aquella
que tenies fins ara
o s'haurà reduït de tot això,
jo, la veritat,
aquí sí que apel·laria una miqueta
a la sensibilitat aquesta
de qui pugui governar
aquest orga universitari,
doncs perquè l'estudiant
no es pugui veure,
doncs,
afectat d'aquesta manera, no?
En fi, com dèiem,
la universitat avui és notícia destacada
per aquest anunci
el divendres,
aquest divendres,
i la setmana ens deixa
altres titulars
o altres notícies,
per exemple,
aquesta setmana s'ha parlat
de la Ciutat de la Justícia
i de la Tabacalera
amb unes manifestacions
del delegat del govern,
Joaquim Ning,
que després ha rectificat,
de fet,
ahir va fer marxa enrere
a través d'un comunicat,
el delegat va aclarir
que el seu comentari
que va fer davant
dels mitjans de comunicació
es va fer a títol personal
i a partir d'una reflexió,
d'una idea personal,
a partir d'una reflexió
en el context de crisi,
precisament això que dèiem,
del context de crisi actual,
ell va dir primer
que veuria amb bons ulls
que la Ciutat Judicial
anés a la Tabacalera
i compartís espai
amb el Museu Nacional Arqueològic,
però després va rectificar,
recordant que més
el Departament de Justícia
de la Generalitat
manté la voluntat
i el projecte d'ubicar
la nova ciutat de la Justícia
de Tarragona
a la zona de Joan XXIII.
Antoni,
ara començo per tu,
com a part una mica més afectada.
Després començaré pel Joan
que tinc un altre tema
per a ell dedicat.
Bueno, anem a veure.
Aquest és un tema
especialment complicat,
però al final
jo defenso
la postura dels advocats,
però sense cap mena de dubte
estic defensant
la postura de la societat,
perquè per la Ciutat de la Justícia,
realment per qui és necessari,
òbviament els advocats
i treballem a diari,
com els procuradors
o amb els jutges i fiscals,
però qui realment
li fa falta
a la Ciutat de la Justícia
és a la Ciutat de la Justícia.
Però on ha d'anar, Antoni?
On creus que ha d'anar?
Anem a veure.
A mi, inicialment,
la idea de tabacadera
no em semblava malament.
I aquesta idea
es va arribar a valorar,
jo recordo haver-ho parlat
fins i tot personalment
a vegada en la Montsetura,
i ella va dir
això ho hem valorat,
està descartat
i al final vam presentar
el projecte en el lloc actual.
A mi, si al final
es tingués que fer
algun tipus de canvi
que segurament
no fóra massa partidari
perquè significaria
modificació i un retras,
el que sí que diria és
si està tothom d'acord,
tothom d'acord en modificar-ho
i realment el projecte,
que és un projecte de ciutat
per molts anys
es vol modificar,
doncs si es pacta això
per unanimitat
i es pacta un calendari
d'execució,
per mi cap problema.
Si no,
després dels anys
de retras que portem
amb aquesta infraestructura,
un retras més
ningú ho entendria.
Ningú ho entendria.
I segurament
un lloc
com el que està previst,
que és un bon lloc,
tothom estarà d'acord
que ja estarà bé.
El que passa és que
el consens municipal
era total
sobre que com a mínim
la tabacalera
vagi bàsicament
el Museu Nacional Arqueològic
i altres equipaments culturals.
Però el problema és aquest,
que segurament
la tabacalera
quedarà una mica infrautilitzada,
o sigui que trobo bé
fer un petit debat
respecte a això
si hi ha unanimitat
i consens.
Sí, però el debat municipal
ja estava,
ja s'havia fet,
i el consens
jo diria que era
impossible.
gairebé el 100%.
A veure, Carles.
No, no,
a mi no m'agradaria
estar a la pell del delegat,
és complicat tot això
i a vegades
donar opinions personals
que potser
jo no dubto
de la seva bona
intencionalitat,
de pensar,
escolta,
hem de retallar
per on sigui,
què podem fer?
Doncs mira,
se m'ho correix això,
però s'ha d'anar al tanto,
s'ha d'anar al tanto,
perquè és la veu
del delegat del govern
i per tant,
bueno,
un anunci d'aquestes característiques
i a Tarragona
amb els sensibles que estem,
que tenim la pell allò finíssima
per qualsevol tema
d'aquests edificis famosos,
ja no parlo de la Xar 3,
ja no parlo del Banc d'Espai,
ja no parlo de la tabacalera,
vull dir,
ull,
el tanto,
que es toquin,
vull dir,
que no es toquin,
millor dit,
no?
Perquè és veritat,
és raó als sales,
no?,
de que tot allò
que suposa un endarreriment
afegit a les dificultats
hi ha,
que sobretot
al tema financer,
doncs hi ha,
doncs ho hem de descartar,
jo crec que tots
ja estem d'acord
i de fet,
doncs hi ha hagut una
rectificació o correcció
a les seves paraules,
no?,
i un desmetit
per part del Departament de Justícia,
que trobo encertadíssim,
per tant,
jo només desitjo,
jo primer,
jo no ho trobava,
jo no ho trobava,
no ho trobo bé,
no m'agradava l'idea,
a mi, sincerament,
és tornar a embotir
més coses
en un espai
que, de fet,
com a Museu Nacional
Arqueològic,
malgrat també
aquestes diferències
de criteris,
finalment se va
consensuar,
entre cometes,
aquesta qüestió
i tots aquests espais
que hi ha pels músics,
pel forn de la caixa jove,
no sé què,
tot això que s'està fent ara,
i jo sí que crec
que ja n'hi ha prou,
vull dir,
no cal,
si s'obre espai,
després ja en parlarem,
què fem,
perquè segur,
però concentrem
els esforços
en aquella idea
i jo,
a veure,
si no ha d'estar
al pressupost 2012,
que estigui al 2013,
però mantinguem la idea
i mantinguem l'objectiu
que aquesta és la idea
de tots,
no?
Sí, sí,
estic a favor
de la ciutat
tal qual estava pensant.
Jo,
precisament,
ahir la nit
vaig tenir l'oportunitat
d'estar amb el delegat
Quim Nin
i vam parlar
de moltes coses,
i entre elles
va sortir,
no,
vam estar comentant
i ho deia el Carles,
clar,
és que posem-nos
en la pell del delegat,
sabeu la quantitat
de coses
que té sobre la taula
i és lògic
que amb una decisió
executiva,
doncs,
pugui dir,
escolta,
com faríem tots,
diguéssim,
si ara tinguéssim
que endreçar
la nostra vivenda,
no?
I en aquest cas
hi ha unes urgències
més que unes altres
que,
evidentment,
poden canviar
de sentit
si aquestes urgències
afecten a unes
o afecten a unes altres,
clar,
si també pot ser
una urgència,
segons qui sigui,
doncs,
tirar endavant
el Museu Arqueològic
i tot el que pugui significar
el desenvolupament
cultural
de la tabacalera.
Però,
clar,
no és més urgència,
també,
el tema jurídic
en el que porteu
ja no sé quants anys
amb un endarrerament
i tot això
i que s'ha de donar
a sortir d'allà.
Doncs,
és lògic
que amb una persona
executiva,
com pot ser el delegat,
en aquell moment
digui,
escolta,
tu,
vinga,
ejecutem això,
no?
I quines instal·lacions
tenim?
Com diu el Carles,
també.
Bueno,
perquè no va parlar
del Banc d'Espanya,
no?
Però també ho hauria
pogut dir,
endrecem allò
i el centre d'interpretació,
la biblioteca
o el que sigui,
és més fàcil
de rematar els postos,
clar.
És això,
ho col·locarem,
recol·locarem,
de moment pot ser
una manera més transitòria,
però sí que necessiteu,
jo precisament
he visitat el de Barcelona
i a més
va sortir fa poc
per l'altre dia
un reportatge.
La ciutat de la justícia.
La ciutat de la justícia,
això,
la veritat per vosaltres
seria una eina
impressionant
de treball
i d'optimització
de la vostra feina
i del vostre temps,
no?
És que clar,
inclús de la justícia,
de la justícia,
no dels professionals,
sinó de la justícia.
El delegat va fer
unes reflexions personals
pensant en el context econòmic,
el que també,
segurament,
ell no va posar dades
perquè no les tenia
les dades econòmiques,
perquè també ens podien plantejar
si és més fàcil
i fins i tot més barat
fer un edifici
de nova planta
que no restaurar
per dintre,
és a dir,
adequar els edificis
de la tabacalera
a les necessitats
de jutges,
advocats i tal,
caldria veure...
Aquí està,
anem a veure,
si al final realment
aquesta fos la millor solució,
doncs òbviament,
està clar que el que estava dient abans
és un projecte
per molts anys,
però, home,
això no pot significar
una altra vegada
o un altre retras,
perquè això és el que
la gent no entendria.
Ara,
si al final
tothom està d'acord,
perquè això només són estudis
i els estudis
també es poden fer
d'una forma paral·lela,
que tothom està d'acord
al respecte,
doncs, bueno,
per què no?
Per què no es pot estudiar
d'aquesta forma?
Segurament no és el millor moment
per estudiar-ho,
que s'hagués pogut estudiar ja.
que a més a més crec
que es va fer
i segurament es va fer,
doncs clar,
ara no toca segurament fer-ho.
Però mira,
jo també recordo
això que deia el Ricard,
del tema dels costos
que suposa
a vegades rebel·litar un edifici.
A mi em recordo això
a l'Escola d'Idiomes,
no sé si ho anaves a dir.
Sí, sí, sí.
El debat que vam tenir
sobre edifici de nova planta
o la xar 3.
Al final la xar 3
segurament quedarà molt bé.
És emblemàtic,
és una zona de la ciutat
que faria falta
un equipament com aquest,
que l'arribi intergerat,
etcètera,
però els costos
són enormes també
i les dificultats
que poden afegir-se
en el decurs
de la mateixa zona.
Això és el que s'ha d'estudiar.
I segurament un edifici
de nova planta
hauria estat fins i tot
més barat, eh?
I més funcional,
sense cap a veure dubte.
I més funcional.
El que passa és que
evidentment sap greu
que es deteriorin edificis
dels que tenim emblemàtics
com aquests.
Això és el que no hem de permetre
ens tampoc com a societat
deixar caure
i deixar en la ruïna
que comencen a entrar coloms,
que comencen a caure
les pedres al final.
Això és el que no hem de permetre.
una altra cosa?
No, no, no.
Tirem-ho.
Però si s'ha de mantenir
doncs mantinguem-la
i fem alguna cosa.
De totes les formes
totament d'acord,
totament d'acord.
Però imaginem la situació
d'aquí 10 anys.
Si al final d'aquí 10 anys
ja hi fóssim
d'aquí 10 anys,
recuperar una edifici
com tu estàs dient
de la Tava Calera,
sense cap mena de dubte
podria ser
una cosa emblemàtica
per a la ciutat.
Està clar, està clar.
I aquest equipament
sense cap mena de dubte
l'integraria a la ciutat.
Perquè el museu
no té o no arrossega
tanta gent
com arrossega
una ciutat judicial, no?
O sigui que...
Sí, però també
l'està creixent molt, també.
Vull dir,
hem de donar
ventilar-la una mica, no?
Sí.
Però, clar,
una ciutat judicial
amb aquest puesto
inicialment
si us va considerar
doncs jo personalment
no ho trobava malament
perquè el puesto és perfecte, no?
En fi,
el delegat ha rectificat
ja consens
sembla municipal
el Departament de Justícia
diu que manté
el tema de Joan XXIII
el que sí que és evident
que en aquest context
de crisi econòmica
veurem
quina és
l'evolució
del projecte.
Una pregunta pel Joan,
ja li deia,
tinc una parella també
perquè avui també és notícia
la inversió de Repsol
que diu que ja
ha invertit
18 milions
dels 130 milions
previstos
per millorar
tot el tema
polèmic
aquell de fa uns mesos
que afecta bastant
el Port de Tarragona.
Sí, sí.
I esteu contents
des del Port de Tarragona
satisfets
del ritme
de les inversions
dels compromisos
de Repsol
en aquest àmbit?
La veritat és que sí.
La veritat és que sí
perquè doncs vam arribar
a una institució
al mes de desembre
delicada
i que es produïen
bastants episodis
contaminants,
bastants vessaments
i que en certa manera
doncs requeria
una actuació ràpida
i concreta
per a l'afectació
no només
de la mar,
del Port
i tot això
sinó dels indrets
més propers
del pantalà de Repsol
com pot ser
la platja de la Pineda
en aquest cas
al municipi de Vilaseca.
Per tant,
es va decidir,
recordem que
havien de fins i tot
el president Antoni Brufau
va ser present
a la primera reunió
i a partir d'aquí
ha aixecat aquesta comissió
de seguiment
de les inversions.
S'està portant
a bon ritme
en el sentit
que les mesures
fins ara
tan tècniques
com humanes
han sigut
les requerides
i les que estaven
preparades
per dur a terme.
El reste
d'inversió
s'ha de fer
acuradament
perquè ja
estem parlant
d'unes inversions
en infraestructura
que això
descomporta
en més temps
però bé,
les comissions
s'estan portant
rigorosament
al seu dia
i en certa manera
jo crec que
podem gaudir
en aquest sentit
d'una bona situació.
És a dir,
que per alguna vegada
la creació
d'una comissió
de seguiment
ha servit
i com a mínim
s'està fent bé
la feina.
Tenen aquesta impressió
Antoni i Carles?
A veure,
jo sempre,
sempre,
sempre he dit
que una persona
que d'alguna forma
estava traient
un benefici a la ciutat
de Tarragona
i estava creant
un impacte negatiu
que sense cap mena de dubte
tenir la patroquímica
genera molt de benefici
a la zona
però també genera
molt d'impacte
medioambiental
i genera molt d'impacte
tenia que fer un esforç
perquè la societat
i la població
estigués contenta
que aquesta infraestructura
diguem-ho així
estigués a Tarragona.
Sense cap mena de dubte
l'aposta
per part de Rapsoe
amb aquesta inversió
és definitiva
i crec que
s'ha d'aplaudir.
No fer-ho
hauria estat criticable.
Jo deia
clar,
la importància
perquè és veritat
que quan va venir
Antoni Borfau
es van anunciar
aquests 130 milions d'euros
però clar,
després molta gent
la gent del carrer
molta gent pensa
bueno,
sí,
però ja veuràs
si fan les inversions o no
i aquesta vegada
sembla que sí
que com a mínim
s'estan complint
els terminis.
Carles.
No, no,
també com a Tarragoní
m'ha alegor moltíssim
que justament
es continuï
complint
amb la paraula
d'aquesta inversió
i jo és que
només podia dir
que de Repsol
de veritat
és una empresa
que a nivell de ciutat
i de Tarragona
i no tinc accions
i res d'això.
Em semblaria molt bé
que tinguéssit.
No, no, no.
No, però concretament
des d'altres àmbits
com el que estic jo
en el cultural
i tradicional
doncs també hi ha
aquest esforç
per part de Repsol
i veig que compleix
en la paraula
com a gran empresa
en tot el que és
el medi ambient
i les infraestructures
que té el port
doncs em sembla
molt bé, Joan.
Saps què passa?
A veure,
ara potser
tenificant una miqueta
els famosos
anàlisis d'AFO
no?
Debilitats,
amenaces,
fortaleses,
i oportunitats.
Apliquem-la
el que tu has dit
doncs d'un creixement
de la ciutat
de la indústria química
etcètera, etcètera
tot el creixement
seria una oportunitat
una fortaleza
però en canvi
si aquest anàlisi
el traslladem
al tema ambient ambiental
doncs és una amenaça.
Evidentment
amb més probabilitats
amb més cotxes
a la carretera
amb més probabilitats
d'accident, no?
És així, no?
Però clar,
hem de fer,
vull dir,
hem d'intentar equiparar
i equilibrar
aquest creixement
aquesta fortalesa
que tenim
per exemple,
doncs ara rep sol
després de gairebé
més i mig
dos mesos
d'aturada
tècnica
doncs ara està reprenent
totes les seves activitats
i escolta,
és un desig
per qui?
Per el port,
per la ciutat,
pels treballadors,
en un moment
del que estem aquí
precisament
estem parlant
d'un sector
que encara
doncs es manté
fort
i que no...
I està tirant
del carro, eh?
Està tirant del carro,
gràcies a les exportacions
sobretot en un context
de crisi com aquest.
Evidentment,
si venen
quatre barcos
no tenen el mateix perill
que en 28
vinguin 18
i les canonades
aquelles
que vagin
al 10%
que vagin
al 100%
i llavors
és un tema
que hem de cuidar
i en aquest sentit
em refermo
doncs a que...
No, no, Joaquim,
t'ho havia de comentar
una mica
això que avui sentia
i no sé on, eh?
Ha hagut algun vaixell
també a no sé quina
platja
de l'Estat
que ha abocat
o que havia produït
a...
a Tarifa,
a les 30 de Cibre
al Tars
hi ha hagut un vessament.
Això també t'ha de veure
amb la vigilància,
amb l'observació
de tot aquest tema
de les neteges
dels vaixells,
què tal?
Només són instal·lacions
estrictament de riscó.
Primer que tot,
ha canviat molt la situació.
La Marina Marcant
té unes eines
molt bones
per detectar
aquests possibles vessaments
accidentals
que poden ser a vegades
o provocats
que poden ser altres, no?
I t'explicaria
i no tindríem prou temps
per explicar la situació.
crec que en positiu
el que està passant.
Evidentment,
clar,
és un càlcul de probabilitats.
Aquí al davant tenim...
Un risc n'hi haurà, sempre.
Tenim dos autopistes,
una de cotxes
i una altra de barcos
que passen per aquí.
A Tarragona s'hi juga molt
en aquestes eines.
És molt important per Tarragona.
És molt important per Tarragona.
Doncs ja per els últims minuts
de la tertúlia
ens reservem també
una altra notícia del dia
en aquest cas de la setmana
que són les negociacions
i les converses
que hi ha a nivell polític
a Tarragona
per crear el futur govern
de la ciutat.
Antoni, com ho veus?
A una setmana.
Recordem que el proper dissabte
11 de juny
s'ha de constituir
el nou ajuntament.
Què creus que passarà?
Bueno,
el que passarà no ho sé.
O què creus que hauria de passar?
O quina és la teva posició?
La meva opinió
és que la primera paraula
perquè van guanyar
les eleccions
la tenen el Partit Socialista.
Jo crec que ells van guanyar,
han guanyat
amb majoria
no suficient
però sí amb majoria important.
o sigui que la primera paraula
la tenen ells
sense cap mena de dubte.
Dit això,
dit això,
què passarà?
Doncs no ho sé, no?
No, no,
tampoc et demano
que sigui l'endemà de via
a la cartúria.
No, no, per què ho dic?
Però aleshores m'estàs dient
que tu creus que
la prioritat hauria de ser
que hi hagués un govern
del PSC?
Fort, fort.
Inicialment,
inicialment sense cap mena de dubte
però si això ha de ser
un govern feble
segurament no és el millor
per Tarragona.
És a dir,
tu creus un govern fort,
sigui el que sigui.
Sense cap mena de dubte.
A Tarragona no es mereix
un govern feble, no?
A veure,
el Joan Basora
i el Carlos Tevero
que a més són militants
i responsables
de Convergència
i Unió del Partit
dels Socialistes.
Joan,
tens la bola de vidre
o no?
No, no,
la bola de vidre
perquè, a veure,
la bola de vidre
primer seria
per trobar
una bona solució
per Tarragona,
primer Tarragona
i també
una bola de vidre
per tindre
una situació
correcta
i positiva
dintre de la coalició
de Convergència i Unió.
Estem parlant
de dues coses,
per tant...
Què vols dir?
que hi ha moltes divergències?
No, no, no,
en el sentit
que, a veure,
sempre s'ha de mirar
amb aquesta vida
de veure
què és el millor
per tothom, no?
I, en certa manera,
tothom,
tots els partits
que, en aquest cas,
els tres partits
que estan afectats,
quatre,
perquè sembla
que no comptem
amb iniciativa...
Convergència, Unió...
Bueno, no,
jo deiem iniciativa.
Ah, pensava que deieu
els dos de la Frenyació.
No, no, no, no,
no ho busquem...
Però serien quatre partits, no?
No ho busquem
ben embolic,
cap embolic,
perquè, la veritat,
la cosa s'està portant
a termes ben unificats, no?
Però deixa'm recordar
una cosa,
ho aclarir.
Convergència i Unió
és una federació
formada per dos partits.
Per dos partits.
Dos socis, eh,
que, com tota societat,
poden haver les seves divergències,
però ara, doncs,
en aquest moment...
Bé, Joan,
no ens esviem del tema.
Què ha de passar, creus tu?
O quina és la teva postura,
com a mínim?
Què ha de passar?
A una setmana de...
Respecte a la força més votada.
Però no,
per falta de respecte,
tingui que haver-hi,
doncs, aquesta legitimitat
per ser la força més votada.
Democràticament,
els darrers anys,
hem vist que, doncs,
poden haver moltes combinacions
i totes són democràticament acceptables.
Que bé que ha quedat.
No, no, això l'últim que ha dit.
Que ha quedat molt institucionalment correcte.
Democràtic, tu ho és, no?
De moment no s'ha mullat ningú.
I tot opinió és molt diplomàtic,
està veient, sí, sí, la tala...
Totes maneres,
l'Antoni Sala sí que ha dit,
i aquesta és una pregunta
que hem plantejat molt aquests dies,
més enllà de les combinacions que n'hi ha,
que són diverses,
si a la ciutat ja li aniria bé
tenir un govern en minoria
o si realment el principal,
sigui quin sigui el pacte,
ha de ser un govern sòlid.
Carlos, tu que abans has estat regidors de l'Ajuntament.
Primer, aquí no hi ha cap negociador, no?
Dels que estem ara...
No, no, no, ja estem.
Hi ha gent que participa
de projectes polítics, el Joan i jo,
però abans ho comentàvem a l'entrada,
no estem tampoc a la primera línia
d'aquesta negociació
perquè també tenim una altra responsabilitat ara, no?
Jo estic d'acord amb el que dieu
de, a veure,
un, entendre que hi ha una força més votada,
però de 12 a 7
doncs hi ha una diferència important,
el nombre de regidors i de vots,
això dona un pes important
i per tant una responsabilitat també.
Jo crec que, a més a més,
jo afegiria personalment també,
i pel que em toqui,
que gairebé s'ho mereix.
L'alcalde Ballesteros
es mereix l'oportunitat de continuar
aquests quatre primers anys
que ha tingut de govern
pel que s'ha anat fent
i pel que es preveu
que s'acabi fent a la ciutat.
Jo crec que s'ho mereix.
Evidentment tot és democràtica,
però jo crec que s'ho mereix.
I llavors,
estic d'acord
en què hi ha d'haver un govern fort?
Doncs per tant,
si hi ha d'haver un govern fort,
que cadascú s'ho apunti.
Jo hi estic d'acord.
D'acord?
Pensem dos.
Però tu prefereixes, Carles,
que hi hagi un govern de coalició fort.
Jo només dic,
primera,
ha de continuar l'alcalde Ballesteros al davant,
i segona,
estic d'acord
que hi ha d'haver un govern fort.
Jo el que dic és,
fort significa
o 14 regidors
o 19 regidors.
Jo dic això,
no dic 12 regidors només.
Però jo dic les dues coses.
A més a més,
jo dic que l'alcalde Ballesteros
estigui al davant de Catalunya.
No, no.
Aquesta és la primera opció,
sense que m'hi ha d'haver dubt,
perquè és el més votat.
Jo crec que ella ha de tenir
la primera paraula.
Però és compatible
tot el que estem fent aquí?
Tot és compatible,
ja ho sé.
No, no.
Però jo anava més lluny.
Si al final no es posen d'acord,
si al final no es posen d'acord,
per mi personalment,
que només estigués l'alcalde Ballesteros
en minoria,
en minoria,
no seria convenient per Tarragona.
Tarragona necessita tenir
avui per avui
una alcaldia forta,
una alcaldia que tingui capacitat de gestió
i no la tindrà
si està en minoria.
Però això com es resol?
Doncs amb un suport
per alguna altra força política.
O 12 més 7,
o 7 més 7.
Aquest 7 més 7,
en fi,
en cadascú que s'ho...
Sí.
No, no, a veure.
Més enllà de les repercussions polítiques,
anem per dir que pugui tenir
qualsevol pacte d'aquests.
Però perdona,
el 7 més 7 és Tarragona?
També pot ser Tarragona?
Sí, sí, sí, clar.
7 més 7 volen dir
7 presidors del PP
i 7 presidors de Convergència i Unió.
I 12 més 7 vol dir
12 dels socialistes.
No, ho dic als oients,
mitja broma,
mitja en sèrio,
perquè clar,
si no pensaran que estem
en una classe de matemàtiques
perquè ho acabin d'entendre,
tot i que a mi imagino
que la majoria d'oients ho entenen.
Continua, continua.
12 més 7...
12 més 7 poden ser
Partit dels Socialistes
més Convergència i Unió
o Partit dels Socialistes
més Partit Popular.
Ah, però això t'ho deia,
perquè no t'oblidessis
del Pacte de la Basca.
No, no, no.
Del Pacte de la Basca.
Per tant, sí, sí,
el tema aquest, evidentment,
la democràcia dona
aquestes circumstàncies aritmètiques
que permet, vull dir,
en un moment de l'escrutini,
estava clar, vull dir,
fins i tot el Partit dels Socialistes
tenia 13 i Convergència tenia 6
i no hi havia cap possibilitat, no?
Fins i tot encara faltava,
doncs, a l'escola d'iniciativa
que estava ballant
entre els 5,30 tants
o el que sigui.
El que sí que em sembla més interessant
perquè ja entenc que vostès
no es poden mullar,
entre altres coses
perquè no hi ha una descompesa,
és el debat govern en minoria
amb suports externs
o el govern de coalició
amb 14 o amb 19 regidors al govern.
Govern fort.
Sí.
Encara que aritmèticament.
Això és que serà possible
amb la combinació que pugui ser.
Sí.
Ha de ser un govern fort.
Sigui de 19 o sigui de 14.
Això sí.
I el compromís ha de ser d'aquí.
Si em permeten fer d'advocat del diable
parlant en contra del que opinen vostès,
és veritat que moltes vegades
també es diu que el bo de la política
és que un govern pugui estar en minoria
i que això l'obliga
a buscar sempre pactes,
el diàleg,
el consens amb les altres forces polítiques.
I aquesta,
recordem, per exemple,
la situació de governs
com el del País Basc
en minoria
amb un suport extern
o el govern espanyol
en minoria
des de fa anys,
des de fa anys,
amb Zapatero al capdavant
i amb suports externs.
Jo, Ricard,
ho sento,
però n'estic d'acord.
A veure,
jo simplement reflecteixo
altres realitats,
altres governs.
El govern de Convergència i Unió Actual,
recordem,
el govern de la Generalitat,
ara ha de buscar suports externs
per aprovar la principal llei
que és la llei dels pressupostos.
A veure,
amb un estat
o amb una Generalitat
o amb una autonomia,
el fet que tinguin
que consensuar determinades coses,
clar,
no impedeix
que ells puguin governar.
Però en un govern municipal
que el que importa
i el que va anar a dia a dia
és la gestió,
és un dia a dia,
clar,
la gestió ordinària,
jo no puc entendre
que aquí es governi a minoria.
amb un govern de l'Estat,
tu només vas al Parlament
per determinar les lleis,
intentar consensuar-les,
intentar pactar-les,
però la resta del dia a dia
vas governant.
Aquí no es podria fer això, eh?
Jo també estic d'acord
que no és el mateix legislar
que executar i fer tal, no?
Llavors,
en el municipi
sí que entenc que...
Això dic...
No,
el pacte de la basca
és una altra cosa,
això seria Catalunya,
en tot cas, eh,
jugant,
perquè el pacte de la basca
en una ciutat,
en un poble,
en fi,
si miréssim i repasséssim
ja era tot.
Però bueno,
per entendre'ns,
jo ja t'heia entès,
però jo em referia
a l'altre de que...
És a dir,
que també reconeguem
aquest esforç
de l'actual equip de govern,
de l'alcalde Ballesteros.
Jo crec,
ho dic honestament,
de veritat,
i al marge
de la meva militància política,
perquè està reconegut,
primera,
pels vots,
evidentment,
que ha rebut,
segona,
per la gran majoria
de les entitats
i de les institucions
i dels agents socials
de la ciutat
i econòmics.
Per tant,
jo crec que si ens apropéssim
cap a aquest escenari,
jo crec que tot és compatible.
Per això et dic que
el tanto cadascú...
El Carles civilinament
està apostant
per la sua subergència.
No, no,
perquè ho entenguin els oients.
Perquè si està demanant
que l'alcalde sigui Ballesteros
i que tingui un govern fort...
Ha de ser ell
qui ha d'acabar
de tancar aquesta negociació.
Evidentment,
ell i els altres líders polítics.
Alguna cosa més?
Que ens queden 20 segons?
No, no,
els oients que s'estan escoltant
deuen dir,
com el tema
del Palau de la Justícia,
escolta,
sigui el que sigui,
però hi ha,
perquè l'Ajuntament de Tarragona
i la ciutat
no els pot permetre
que haguessin passar
un espai de temps,
diguéssim que no...
Perdona,
a part d'allà,
seny,
seny i que vinguin per Tarragona.
Acabem, senyors.
Antoni Sales,
Joan Besora,
Carles Tepero,
gràcies per compartir
aquesta estona de tertúlia.
Que vagin molt bé
les negociacions,
aquells que participin.
No sé si és el cas
d'alguns dels nostres
que un tertúlis.
I en qualsevol cas
que passin un molt bon cap de setmana.
Gràcies i fins la propera.
Moltíssimes.
Gràcies.
Gràcies a vos, bon dia.
Gràcies a vos, bon dia.
Gràcies a vos, bon dia.