Tothom, un programa de Tarragona Ràdio, on tots som iguals i a l'hora diferent.
Molt bon dia, benvinguts a la sintonia de Tarragona Ràdio, benretrobats els que ens porteu acompanyant durant tot el matí.
Comencem avui l'edició número 81 de l'Espai Tothom, a la sintonia de la Ràdio de la Ciutat, parlant de l'eclèctic, del Festival Eclèctic.
Encara alguns estareu o estaran patint la ressaca d'aquesta setmana teatral que deixem enrere,
i és que la ciutat ha acollit més de 15 obres teatrals relacionades d'alguna manera o d'una altra amb el món de les discapacitats.
L'estrena a Catalunya de la Llama Doble posava aquest diumenge el punt i final amb aquest Festival Eclèctic de Teatre per la Discapacitat.
Un espectacle de dansa de la companyia gaditana FlickFlock, basat en textos d'Octavio Paz,
i que ha rebut crítiques excel·lents arreu on s'ha representat.
De fet, no ha sigut una excepció a la ciutat de Tarragona,
des de l'hi preguntarem al nostre convidat que m'estava comentant ara fora d'antena que també va poder assistir amb aquesta obra.
La seva peculiaritat és que dalt l'escenari interactuen ballarins amb i sense discapacitat.
El Festival Eclèctic s'iniciava aquest dimecres i han participat 11 entitats del territori
que han presentat les seves propostes artístiques i teatrals.
El certament neixia l'any passat i en guany ha aconseguit amb la seva segona edició doblar el nombre de participants.
Per primer cop s'ha pogut veure en públic les obres que fan a l'Escola Especial Solc o al Centre de Malalts Mentals de Bellicents.
En total, en els darrers cinc dies s'han dut a terme, com dèiem, una quinzena d'obres de teatre, concerts i espectacles de dansa.
El tècnic del Servei Municipal de la Discapacitat, Romà Solé, ens explicava aquell cap de setmana
que l'Eclèctic s'està consolidant com un aparador de la diversitat.
Per exemple, l'Escola Solc, que va actuar dijous i també d'Ester Bellicents, d'Ester Bellicents, d'Ester Bellicents.
I això vol dir una riqueza que fins ara es quedava per ascendint, si que ara hem aconseguit d'alguna manera que sigui una activitat de ciutat.
Pujar al Metropol, que la gent no pugui veure, compartir entre els grups, això és lo important i lo que nosaltres busquem.
Era la veu del Roma Solé, tot i que el gruix del Festival Eclèctic ja ha finalitzat,
encara queden tres projeccions de cinema a l'Auditori de Catalunya Caixa.
La propera serà aquest mateix dimecres, quan es podrà veure la pel·lícula El trucó del Manco.
i fins al 27 de novembre es pot visitar encara al vestíbul del Metropol, l'exposició Míram, amb fotografies del Centre Ocupacional Garesol.
Era aquesta la informació amb la qual volíem obrir el programa.
Felicitats i enhorabona a totes les entitats que han participat a l'Eclèctic.
Nosaltres obrim l'espai tothom d'avui.
Tothom, un programa de Tarragona Ràdio, perquè les diferències són d'allò més normal.
La Federació Ecom la podríem definir com un moviment associatiu integrat per organitzacions de persones amb discapacitat física.
En quan celebrem els seus 40 anys amb una CETMUB, de seguida en parlem i amb diversos actes commemoratius arreu de Catalunya.
Avui parlarem de seguida amb el Xavier Noguès, president de la Federació Ecom a Tarragona, que ens acompanya a l'estudi.
I també de seguida tindrem per telèfon l'Antonio Guillén, president de Com a Catalunya.
Abans de saludar-los, deixeu que, com cada setmana, us recordi les vies de participació que teniu per posar-vos en contacte amb el programa.
En són bàsicament tres, el correu electrònic, tothom, arroba, tarragonaradio.cat, la nostra pàgina al Facebook, a facebook.com barra tothom, i el nostre perfil també al Twitter.
Obrim l'espai de l'entrevista i ho fem avui amb la música de Macaco.
Bàsicament tres, el correu electrònic, a la nostra pàgina al Facebook, a la nostra pàgina al Facebook.
No quiero que el océano sea tan profundo, no, no.
¿Y qué le voy a hacer si yo en lo pequeño encontré la puerta de mi mundo, oye?
Amb la música de Macaco obrim aquesta entrevista avui a l'espai tothom, perquè volem parlar d'una 100 mú, volem parlar d'un aniversari, concretament de l'aniversari d'ECOM,
que és l'ensa del moviment associatiu ECOM, creat ara fa més de 40 anys, i que aglutina des del 2007 més de 135 associacions de persones amb discapacitat física del territori català.
Saludem el Xavier Nogués, president de COM Tarragona. Xavier, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Tot i que no és l'objectiu de l'entrevista, em comentaves ara fora d'antena que havies estat al teatre aquest diumenge, veient la companyia FlickFlockDansa.
Sí, un espectacle preciós, amb una escenografia increïble, entre 35 i 40 persones a l'escenari.
espectacular.
Així, doncs estaríem d'acord amb les crítiques que s'han fet arreu del...
Hi havia diverses persones del món de l'educació en l'àmbit de la música i tal, que van intervenir en la conversa posterior i que van quedar absolutament impressionades.
Vaja, doncs que la crítica va ser bona.
Xavier, abans d'entrar en matèria, parlem de COM, parlem de Federació de COM, parlem de Confederació de COM.
Aclareix-nos si és el tot el mateix o si estem parlant de coses diferents, més que res, per no donar una definició errònia.
Quan parlem de COM, la paraula COM, estem parlant avui en dia, bàsicament, del que diríem una marca.
Una marca que agrupa diferents entitats jurídiques.
D'una banda tenim la Federació Estatal, que és la que ara fa, aquest any, fa 40 anys, que agloba quasi ja 180 entitats.
Unes 140 estan a Catalunya i la resta per diferents punts de l'estat.
Nosaltres parlem ara de 135, serien les que hi ha a Catalunya.
Després tenim una fundació que gestiona dos serveis molt importants, el CIL, el Servei d'Integració Laboral, aquí a Tarragona tenim el CIL Tarraco,
però n'hi ha altres a tot Catalunya.
Parlem d'una patronal que agrupa aquelles entitats que tenen serveis que estan gestionant i personal contractat.
I parlem de la Confederació ECOM, que és dintre de la qual s'estructura les quatre federacions d'àmbit provincial.
Una confederació que treballa per enfortir el moviment associatiu de la discapacitat física
i per aconseguir també una millora en la qualitat de vida de les persones amb discapacitat física,
així com la seva participació en una societat en plena autonomia i igualtat d'oportunitats.
Aquesta confederació és la que compleix 40 anys?
O és ECOM?
No, és ECOM Federació Estatal.
És ECOM Federació Estatal qui compleix aquests 40 anys convertint-se pràcticament en un referent de la discapacitat física a Catalunya.
Sí, en molts temes ha estat un referent.
Màxim representant també dels interessos del sector, ho definiu, vaja, a la vostra...
Dintre del sector de la discapacitat física entenem que som, no sé si el màxim, però un dels més importants.
A més, actueu en moltíssimes àrees perquè podem veure, així fent una ullada d'accessibilitat, educació, salut...
No sé si se'n pots fer cinc cèntims de quins serien, bàsicament, els objectius d'aquestes.
Sí, en temes d'accessibilitat hi ha uns tècnics a Barcelona que treballen el tema de l'accessibilitat,
donant pautes a les entitats que ens ho demanen.
Tenim, en temes d'oci i temps lliure, també hi ha tot un programa a desenvolupar per les entitats també que ho demanin.
Però nosaltres treballem directament sobre les entitats.
Només treballem sobre els usuaris en els dos programes que he dit, els CILS i l'assistència personal.
Estem esperant poder contactar amb l'Antonio Guillén.
Ell és el president de Com.
No sé si, de moment, crec que no és possible encara aquesta comunicació telefònica.
Havíem quedat amb ell per parlar ara mateix.
Sembla que tenim algun problema.
No sé si, mentrestant, Xavier, ens pots fer-te una mica d'història de com va néixer tot aquest conglomerat,
per dir-ho d'alguna manera, de Com i que en One Complex el seu 40 aniversari.
Com va néixer, essencialment, a partir dels anys 70, és a dir, els anys 71,
i jo exactament a aquesta etapa no la vaig viure, l'Antonio sí,
però a continuació del seu naixement es va produir un fet molt important,
que és una tancada que va durar diversos mesos a les dependències a Barcelona del Cérem,
que era llavors el que ara seria l'IMSERSO a nivell estatal, o l'ICAS, encara no estava transferit,
en què un grup de gent, entre ells l'Antonio, l'anterior presidenta que ens va deixar fa uns mesos,
la Maria José Vázquez, van estar allí tancats reivindicant tota una sèrie de coses.
I a partir d'aquelles reivindicacions es van començar a produir una sèrie de legislacions,
de la que va sortir, per exemple, la LISMI.
Crec que estem en condicions ara sí de parlar amb l'Antonio Guillén,
aquí ja el saludem a través del telèfon.
Antonio, molt bon dia.
Bon dia.
Sembla que tenim algun problema per contactar amb tu,
finalment ha estat possible aquesta comunicació.
L'Antonio Guillén és des del passat maig el nou president de COM
i des de fa més de 30 anys un activista destacat
en favor dels drets de les persones amb discapacitat física.
Antonio, li estàvem preguntant al Xavier per aquests 40 anys d'història
des de l'any 1971 de COM.
Ens estàvem explicant aquesta fase dels tancaments.
No sé com ho recordes tu.
Va ser una etapa molt reivindicativa,
en la que les persones vam assumir en primera persona,
les persones amb discapacitat,
que havien de fer alguna cosa per poder encausar,
encaminar les nostres vides.
I era un activisme molt arrelat a les necessitats personals d'aquell moment,
però que tenia una reflexió també de caràcter polític,
que era la reclamació a la societat que estaven presents en el cos social
i que tenien dret a poder dir allò que consideraven convenient
per resoldre els nostres problemes.
I en quin moment ens trobaríem ara?
Després de 40 anys, és moment de fer balanç, també m'imagino.
No sé quina valoració en feu.
Doncs nosaltres fem una valoració molt positiva,
perquè jo crec que, malgrat que queden moltes coses per fer
i que això no s'acabarà mai,
perquè les necessitats de les persones amb discapacitat són molt grans,
però el recorregut que hem fet en una etapa no massa llarga,
si tenim en compte la història en general, del país,
ara només cal veure els carrers de moltes ciutats i viles de Catalunya
o les quantitats de lleis que s'han aprovat
i els serveis que n'hi ha i que es donen des de les pròpies entitats
i des de les pròpies federacions del sector de la discapacitat
per veure que el panorama ha canviat molt.
És a dir, veníem de no sortir de casa o de no poder sortir de casa
i de no poder moure's per la ciutat,
tenir unes capacitats, unes possibilitats de mobilitat
i d'accés als serveis molt diferents
a les que hi havíem fa 40 anys.
Ara, tot això no vol dir que no quedi moltes coses per fer,
moltes coses per millorar.
I en això estem, no?
De seguida parlem de reptes i concretarem aquestes coses per millorar.
Xavier, estaríem d'acord amb aquesta definició,
amb aquest balanç que ha fet l'Antonio?
Sí, per sobretot, primer que tot, bon dia, Antonio.
Bon dia.
Sí, per suposat.
Jo diria que el tema pendent més...
Hem avançat molt amb barreres arquitectòniques, per exemple,
amb accessibilitat al carrer
i potser el que no m'hem avançat tant és amb barreres socials, mentals.
amb quina és la visió que des de fora es té del món de la discapacitat.
Aquí encara, jo crec que encara queda molta feina a fer a veure la persona amb discapacitat
o amb diversitat funcional com un fet normal.
Clar, però això ho comentem moltes vegades.
Sovint ho hem comentat aquí al programa amb diverses associacions,
amb diversos experts, amb els propis discapacitats.
és una espècie de lacra, per dir-ho d'alguna manera,
que no ens acabem de treure de sobre.
I no sé què hauria de passar o què hauríem de fer
o què hauríem de potenciar perquè això...
Visibilitat.
Visibilitat és la paraula clara.
Per mi és la paraula clara.
Antonio, estaries d'acord amb això?
Visibilitat seria la...
Sí, sí, jo crec que també s'ha avançat en aquest terreny.
Sí, clar que sí.
No estem, diguéssim, al 100% del reconeixement
i de la confiança que hauria d'haver en la societat
amb les persones amb discapacitat,
però crec que hem migurat molt.
Hi ha molta gent que està integrada en empreses ordinàries
i hi ha molta gent que està a l'escola ordinària.
que la presència també educa, d'alguna manera,
la presència de les persones en la vida quotidiana de la societat
com un element més, com una persona més del cos social,
també educa una mica la societat
i comencen a canviar les visions i els tractaments
que tenen sobre la discapacitat.
I part de feina per començar a canviar,
per començar a integrar socialment aquestes persones,
Antonio, tu que tens una llarga trajectòria
pel món associatiu de persones amb discapacitat,
part d'aquesta feina se l'han de fer càrrec les associacions.
No sé, en quin moment es troba aquest teixit associatiu
de persones amb discapacitat?
Home, tenint en compte que passem 40 anys,
però cada mes estem en un any, diguéssim, bastant difícil.
Tan internament hem patit situacions doloroses
com la pèrdua de la presidenta que va liderar
durant molt de temps a Maria José Vázquez,
a les reivindicacions del sector.
Malgrat que tenim aquesta crisi enorme i forta
que ens afecta a tots,
doncs crec que les entitats estan resistint,
estan aguantant i, per tant,
es pot considerar que el sector associatiu està fort,
que està present i que continuarà existint
una bona capacitat associativa
per continuar defensant els interessos
de les persones amb discapacitat.
De fet, fa alguns dies el Xavier no hagués duit a terme
una xerrada, una conferència,
on analitzava, on parlava,
les noves formes de participació
en l'àmbit associatiu de la discapacitat.
Xavier, s'ha d'abocar que van aquestes noves formes?
Jo crec que tot és vàlid.
Jo el que parlava era de les xarxes socials, bàsicament,
i explicava tres exemples a la plataforma de l'Exige,
d'una companya d'aquí de Tarragona, l'Anna Lievanes,
que està treballant moltíssim,
un cas d'Unidos por el Parkinson,
que també és un plantejament semblant,
i d'un grup, per exemple,
que hi ha d'Osteogenesi imperfecta.
Són gent que, gràcies a aquestes xarxes,
gent que no tenia una militància,
s'han conegut i estan fent coses.
Però, evidentment, això tampoc substitueix
la via tradicional de participació
en les associacions
com a forma de fer això, militància.
Simplement és com a la vida mateixa,
que és com una mesa més,
com un afegit que pot ser molt ben utilitzat,
i en aquest sentit, en aquests exemples que ens posàvem.
M'imagino, Antonio,
que al llarg d'aquests 40 anys,
com ha hagut d'adaptar-se també a aquests canvis,
a aquestes noves formes,
al dia a dia,
a superar cada dia nous reptes.
Creieu que ho heu aconseguit?
Us poseu, fent una mica d'autovaloració,
us posaríeu bona nota?
Bé, nosaltres hem estat,
d'alguna manera,
el que més posem l'accent
és que les transformacions
que hi ha hagut a Catalunya
a nivell social,
a nivell urbanístic,
han estat presents com a Ecom,
diguéssim,
que són també idees de com.
Seria aquell exemple que diria
per què serveix associar-se,
per què serveix estar agrupats en federacions,
i nosaltres tenim una resposta molt clara
per canviar les coses
i per millorar les condicions de vida de les persones.
I jo crec que en aquest sentit
sí que ha tingut un paper fonamental
i en aquest sentit
estem orgullosos de la feina feta.
Això,
continuo dient,
no vol dir que no hi hagi reptes difícils encara
per aconseguir,
perquè molts d'aquests reptes
que tenim de futur
són reptes
que ens trobarem
amb les condicions econòmiques
que n'hi ha ara,
en el moment de la crisi,
però que també continuaran existint
durant els propers anys.
I per tant,
la dificultat de poder créixer,
de poder continuar generant
nous serveis
imprescindibles
per la vida de les persones
amb discapacitats.
I en l'àmbit més proper de casa nostra,
Xavier,
diferents tant del que està explicant l'Antonio?
Home,
jo diria que
Barcelona és un món.
El tema de l'accessibilitat,
Barcelona ha estat un paradigma
a partir dels Jocs Olímpics
i per la pressió que han fet ells
des del Sèrem,
des dels patronats municipals
de la discapacitat
de l'Ajuntament de Barcelona,
actualment l'Institut.
La realitat,
fora del que és Barcelona
i la seva àrea metropolitana,
és diferent
i dintre d'aquest diferent
hi ha situacions
també molt diferents.
No és el mateix
la situació de Tarragona,
ciutat,
d'arreu, ciutat,
del que pot ser
de pobles molt petits
del priorat,
etcètera,
etcètera.
És un tema que,
el tema de la territorialitat
l'hem de tenir sempre molt present.
Sí,
que no estaríem en condicions
de fer comparacions
ni molt menys.
No,
dintre d'aquí de Tarragona
no és el mateix
Reus ni Tarragona
que la resta
de la demarcació,
per exemple.
No sé si,
Lluís,
com és el nostre
company tècnic,
no sé si estem en condicions
o podem recuperar
la cançó
amb la qual començàvem
l'entrevista,
aquesta música
de Macaco,
mentre Lluís
ens la busca
i ens la posa,
com 40 anys
s'ha preparat
un ascent
dintre dels diversos
actes
commemoratius,
amb aquesta mateixa banda
sonora
que ara sona
de fons,
enregistrada el passat
2 d'octubre
a la Cúpula
de les Arenes,
com dèiem,
el motiu
d'aquest 40è aniversari.
Jo,
abans d'entrar,
he comprovat
les dades
de YouTube,
veig que la setmana
passada parlàvem
de 24.000 reproduccions
i avui estem ja
superant
les 77.000
reproduccions
a YouTube.
Antonio,
no sé si aquestes dades
les coneixies
o et sorprenen.
Home,
sorprenen,
no?
Les coneixíem,
però sorprenen,
però això vol dir
que el producte
té coses
que a la gent
els agrada,
no?
Els agrada veure,
diguéssim,
com escenifiquem
la normalitat
de la vida
de les persones
des d'un punt
de vista
optimista,
no?
I crec que
la cançó,
la lletra,
la mobilització
que va generar
doncs aquesta
elaboració
quan es projecta
amb les imatges
i en el resultat final
del vídeo,
diguéssim,
jo crec que
entusiasma
molta gent,
no?
perquè és una visió
positiva
de la vida
de les persones
d'un discapacitat,
no?
Macaco i el seu
mensatge
és en l'aigua.
Amb quina finalitat,
quin és l'objectiu
principal,
Antonio,
d'aquesta
Sendmob?
Doncs mira,
és sensibilitzar
sobre la discapacitat
i promoure
idees
sobre la igualtat,
oportunitats,
no?
i, bueno,
hem volgut representar
escenes quotidianes
de la vida diària,
diguéssim,
no?
Doncs una escola inclusiva,
en el fons
de l'escenari,
persones viatjant
en transport públic,
fent esport,
en què participen
d'una manera
normalitzada,
persones amb
i sense discapacitat,
és a dir,
la interrelació
entre les persones
que, bueno,
de diferents condicions,
no?
Hem volgut sensibilitzar
la societat,
no?
D'aquesta manera,
amb un acte festiu,
i l'údic.
Fins a 300 persones
han participat,
a mi sense discapacitat,
com dèiem.
Com va ser el procés
d'enregistrament?
Bueno,
va ser una feinada.
Us ho vau passar bé,
no,
per això?
Sí, sí, sí,
va ser una feinada,
va ser una feinada
perquè va durar dos dies,
un primer dia,
un primer matí,
que es van fer
els primers assajos
i a més,
i després un segon,
en el que van haver-hi
diferents enregistraments
fins que vam arribar,
o els tècnics van arribar,
que s'havia aconseguit
les imatges
ben coordinades
i que podien donar-se
com a la bona,
no?
I bueno,
va ser,
doncs,
aquestes 300 persones
durant tot un matí
de diumenge,
que també té el seu valor
des del punt de vista
que hi havia persones
amb discapacitat,
persones sense discapacitat,
vull dir que també
va ser una barreja
de persones
de diferents condicions
i que sobretot
transmetia
molta il·lusió,
molta empatia
entre tots
i el resultat final
es nota en el vídeo,
no?,
perquè al final,
doncs,
és un final
de molta força,
no?,
de molta unitat.
Xavier,
podrem veure
alguna 100mup
a Comtarragona
o us heu apuntat
amb la de Barcelona?
No, no, no.
No us heu plantejat?
A mi m'agrada molt
la que han fet,
no està dintre dels plans.
A banda,
teniu preparat,
Antonio,
un sopar
pel dia 25 de novembre
on també,
doncs,
doneu algun premi
commemoratiu,
no?
Sí,
nosaltres,
aquest sopar
és una de les accions
que havíem definit
com una acció
del 40 aniversari
i llavors
és un sopar
en el qual
també es donaran
els primers premis
que tenen el nom
de la nostra
expresidenta
Maria José Vázquez
i que van dedicats
a l'autonomia personal,
no?
Tenim ja un jurat,
no?
Hem rebut 28 candidatures,
el jurat
està integrat
per persones
del reconegut prestigi
del món
de la discapacitat
i per persones
de la pròpia entitat
de Com
i llavors,
bueno,
aquests premis
tenen diferents categories,
la innovació,
la projecció social
i la igualtat
d'oportunitat.
Serien les tres categories
que té aquest premi,
primer premi,
Maria José Vázquez
per l'autonomia personal.
Això serà el propi
25 de novembre
i a Tarragona,
Xavier,
què preparem?
Doncs mira,
Casualitats de la vida,
el mateix dia 25...
No us heu fet
de nivell,
això,
per fer-ho el mateix dia?
No.
No,
has estat casualitat.
Jo,
la meva màxima
és intentar arribar
al màxim
de poblacions possibles
i amb col·laboració
amb entitats del lloc
i amb el Centre d'Estudis
Montrojens
de Montroig del Camp,
el mateix dia 25
farem un acte
parlant de què és Ecom
i què és
tot el plantejament
de la vida independent
i dels assistents personals
amb dos vídeos
que es van poder veure
fa un any i mig
amb una jornada
a Barcelona
molt macos
i he donat
a causa d'aquell dia
i jo no tenia clar
si podia anar o no
per la lesió
que vaig tenir
i vaig confirmar
aquest dia
i després
ja era complicat
tirar-ho enrere
i per tant
jo estaré,
no podré estar al sopar
però estaré
a Montroig
i hi haurà altres companys
de Tarragona
que estaran allà.
Us ho repartireu
per assistir
als dos actes.
Doncs aquests són els,
així a,
a grosso modo,
els actes
de commemoració
d'aquests 40 anys.
No sé si ens en deixem
algun, Antonio,
de fet,
amb aquesta set múvil
i el sopar
ho tindríem tot enllestit?
Sí,
perquè el projecte inicial
era molt més ambiciós
però les condicions econòmiques
no ens han permès
s'han d'adaptar,
no?
S'han d'adaptar, no?
S'han d'adaptar, no?
Doncs anem tancant
aquesta entrevista,
ho comentàvem abans
i m'agradaria
això acabar
amb un sentiment positiu,
no sé si serà positiu
però almenys preguntar-vos
quins són
o quins creieu que són
concretament
aquests reptes
que encara
queden per assolir
i que, doncs,
jo m'imagino,
per exemple,
d'aquí deu anys
doncs celebrant
els 50 anys de com
i preguntant-vos,
ostres,
s'han complert
o no?
Antonio.
Bueno,
jo crec que,
com deia la nostra presidenta
i crec que continua
sent vàlid,
el que ara toca
després de
fer tantes lleis
és que es puguin complir
i que els drets
de les persones
amb discapacitat
es puguin exercir,
no?
això seria globalment
i després ja una miqueta més
aportat
a la realitat
concreta
de les persones
jo crec que cal
intentar,
bueno,
cal desenvolupar
la figura
de l'assistent personal
i totes aquelles
iniciatives
que la gent
en la línia
de garantir
una major autonomia
personal
i una vida
independent
de les persones
amb discapacitat,
no?
i el Xavier
va fent que sí,
suposo que estarà
totalment d'acord
i afegiria
diguem que
inclús en temps
de crisi
que la persona
amb discapacitat
no sigui
moneda de canvi
no és mercantilista
és a dir,
no podem
en temps de crisi
plantejar
retallades
el que hem de fer
és mantenir
el que hi ha
i quan acabin
intentar desenvolupar
nous projectes
però com a mínim
mantenir el que hi ha
serà sens dubte
una tasca difícil
escolteu,
què passa amb la llei
de promoció
de l'accessibilitat?
Bé,
la llei de promoció
de l'accessibilitat
en principi
va ser un compromís
que quan va
començar
el conseller
Cleries
es va
plantejar
en una reunió
en què
estaven presents
les entitats
i persones
representatives
del sector
i és un tema
que està
per fer
i que
va dir que
d'alguna manera
tindrien un primer
esborrany
abans
que finalitja
l'any
i encara
com que estem
en aquest període
no sabem ben bé
no tenim encara
notícies
donem-los
un mes de marge
els donem
un mes de marge
per quan
després això
no sigui
llei
acabada
sinó que sigui
llei
per discutir
i per poder parlar
Antonio Guillén
president de
Com
moltíssimes gràcies
per atendre
la trucada
de Tarragona Ràdio
per compartir
aquests moments
de ràdio
juntament amb
Xavier Nogués
president de Com
Tarragona
aquí també
saludem i agraïm
la presència
dels estudis
de Tarragona Ràdio
estarem pendents
de Com
que acabo de passar
bon aniversari
enhorabona
i felicitats
per aquests 40 anys
de bona feina
gràcies
Gràcies a vosaltres
Volem finalitzar el programa
acabant dels Premis 11 Catalunya
a la solidaritat
i la superació
que enguany arriben
a la seva sisena edició
i tenen la finalitat
de reconèixer
persones
entitats
o empreses
que
en opinió
del jurat
hagin
exaltat
valors
relacionats
amb la integració
de les persones
discapacitades
i la superació
de barres físiques
i mentals
així com a qui
hagi treballat
i lluitat
per la superació
individual
o col·lectiva
des dels seus
àmbits d'actuació
tant sigui personal
com professional
l'11 Catalunya
com deien
convoca aquests premis
cada any
i compta
amb un jurat
presidit pel delegat territorial
de l'11 de Catalunya
Xavier Grau
i format pels directors
i representants
dels principals mitjans
de comunicació
de Catalunya
el Col·legi de Periodistes
i el president
del
COCARMI
el comitè català
també
doncs
aquest any
els guardonats
aquestes persones
i entitats
entre els guardonats
es troba
la Fundació
Altem
també
doncs
l'Alba
de Toro
i el Camí dels Somnis
la Maria José
Vázquez
a títol
Pòstum
fins fa poc
presidenta
de Com
de fet ho parlàvem ara
i la tarragonina
Carmina Ferrer
entre d'altres
també la sèrie de televisió
Polseres Vermelles
i la ràdio
com a servei social
el mitjà ràdio
com a servei social
els premis
es lliuren
avui mateix
a partir de dos quarts
de vuit de la tarda
a l'Auditori
11 Catalunya
a Barcelona
en un acte conduït
per la periodista
Núria Sole
presentadora
del Telenotícies
Migdia
a TV3
aquest és l'apunt
per acabar
el programa d'avui
d'aquests Premis 11 Catalunya
intentarem també
conversar
amb la tarragonina
Carmina Ferrer
perquè ens expliqui
com ha anat
aquesta entrega
de Premis
això serà
en futures edicions
del programa
Tothom
avui de moment
tanquem l'edició
d'aquest dilluns
i és que el temps
ens apremiem
de continuar amb el matí
de Tarragona Ràdio
un plaer com sempre
com cada dilluns
nosaltres hi tornarem
el proper
a partir de les 11
i alguns minuts del matí
ens podeu també
escoltar a través
de tarragonaradio.cat
una salutació
a la part tècnica
ha tingut cura
que tot sonés
com ha de sonar
Lluís Comés
i qui us parla
on servei
don Miquel González
fins la propera
Miquel González